En guàrdia!

Cap�tol 1092. Durant la Guerra Freda, el context de l'Espanya franquista era m�s complex que el d'altres pa�sos de l'entorn europeu i va fer m�s dif�cil el posicionament dels intel�lectuals, tamb� a Catalunya. Els Estats Units, l�der d'un dels dos grans blocs en qu� havia quedat dividit el m�n, havien pactat amb la dictadura per motius geoestrat�gics i n'havien acabat beneint l'exist�ncia. A m�s, denunciar i criticar la situaci� dels ciutadans dels r�gims comunistes, tal com feia el franquisme, podia ser suficient per ser considerat partidari del r�gim. Era molt dif�cil prendre una posici�, per� intel�lectuals catalans com Joan Triad�, Maria Aur�lia Capmany i Pere Calders van trobar la manera d'assenyalar les contradiccions i els abusos del comunisme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Pons, periodista i escriptor. Autor del llibre "Cat�lics, comunistes i cia. Intel�lectuals catalans i Guerra Freda", publicat per Edicions de 1984.

Cap�tol 1091. En una guerra, les destrosses, el saqueig i la desaparici� del patrimoni art�stic sempre s�n molt importants. Durant la Guerra Civil, els dos b�ndols van intentar posar remei a aquesta situaci� amb m�s o menys fortuna. La iniciativa franquista m�s important en aquest sentit va ser l'anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Art�stico Nacional, dedicat a la localitzaci�, protecci� o gesti� d'obres d'art, edificis i documents. Un dels fronts d'actuaci� m�s rellevants va ser la zona de Llevant, especialment despr�s de l'entrada a Catalunya de l'ex�rcit rebel. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eduard Caball�, investigador de l'Institut Catal� de Recerca en Patrimoni Cultural i doctor en Hist�ria amb la tesi "El Servicio de Defensa del Patrimonio Art�stico Nacional i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil".

Cap�tol 1090. Entre el 1890 i el 1914, Catalunya va experimentar grans canvis. Va ser el temps de l'eclosi� del catalanisme conservador i de moviments tan importants com el Modernisme i el Noucentisme. Els intel�lectuals i la classe pol�tica catalana, cada vegada m�s interrelacionats, es van emmirallar en altres pa�sos europeus per trobar solucions als problemes propis. A banda de models m�s propers, com el franc�s, un dels referents va ser l'Imperi Alemany fundat el 1871, l'anomenat Segon Reich. Aquesta confederaci� creada sota l'aixopluc del regne de Pr�ssia, una primera pot�ncia europea, va ser observada des de Catalunya amb admiraci�, per� tamb� amb esperit cr�tic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavi Fleck, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UB. Autor del llibre "El Segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la pol�tica catalanes entre 1890 i 1914", III Premi d'Assaig Ateneu Barcelon�s, publicat per l'Editorial Afers.

Cap�tol 1089. Des del punt de vista occidental, el Jap� sol ser considerat un pa�s de tend�ncia conservadora i poc revolucion�ria. En canvi, la derrota a la Segona Guerra Mundial tamb� hi va fer sorgir diversos moviments de dissid�ncia pol�tica al llarg de la Guerra Freda, que van incloure ocupacions de f�briques, revoltes universit�ries, accions de protesta contra la guerra del Vietnam i, fins i tot, guerrilles a les muntanyes. La Nova Esquerra japonesa no nom�s va sacsejar el pa�s, sin� que va comprometre l'alian�a militar entre T�quio i Washington, i en alguns casos va traslladar la lluita armada m�s enll� de l'arxip�lag. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, polit�leg especialista en el Jap�, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC; autor del llibre "Jap� roig".

Cap�tol 1088. Un dels personatges m�s controvertits durant la crisi de la Rep�blica Romana del primer segle abans de Crist va ser Luci Corneli Sul�la. De marxar com a general victori�s en les guerres contra sobirans estrangers com Jugurta o Mitridates, va passar a liderar una de les faccions en conflicte en la primera guerra civil de Roma, la dels partidaris dels arist�crates, els "optimates". La vict�ria de Sul�la i la seva proclamaci� com a dictador el va portar a emprendre reformes profundes i radicals del poder senatorial i l'estructura de l'Estat rom�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Borja Antela, doctor en Hist�ria de Gr�cia i professor d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1087. El novembre del 1931, tot just acabada de n�ixer la II Rep�blica, el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupci� que havia implicat pol�tics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, i que els havia relacionat amb l'estafador franc�s Lazare Bloch. El que es va con�ixer com l'afer Bloch va suposar un esc�ndol pol�tic i financer que podia posar en q�esti� els fonaments del nou r�gim republic�, quan justament el que es volia era posar en pr�ctica un projecte de moralitzaci� p�blica de les institucions. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Torrents Junc�, investigador predoctoral i de Formaci� de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1086. Una combinaci� maliciosa d'ignor�ncia, mala fe, intoler�ncia i por va portar moltes dones que pensaven i actuaven de manera diferent de la norma a ser jutjades i executades, acusades de bruixeria. A Catalunya, l'etapa m�s intensa d'aquesta cacera de bruixes va tenir lloc a principis del segle XVII, sobretot entre els anys 1614 i 1622, i es va estendre per tot el pa�s. Se les considerava culpables de provocar aiguats, calamarsades o boires que feien malb� les collites, i, en els casos m�s extrems, d'embruixar i matar persones i animals. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, doctor en Hist�ria Moderna i vicerector de Cultura, Mem�ria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Judici a una bruixa catalana. La hist�ria de l'Anna Boixadors i la persecuci� de les dones al segle XVII".

Cap�tol 1085. A Catalunya, el proc�s d'implantaci� del servei militar obligatori va anar vinculat al llarg dels segles amb un exercici contundent de la viol�ncia institucional. De manera peri�dica, aquesta situaci� encenia l'espurna d'una revolta popular. Una d'elles, l'Avalot de les Quintes de 1773, va ser la m�s rellevant de totes les que havien tingut lloc a Barcelona despr�s de l'ocupaci� borb�nica del 1714, feia ja unes sis d�cades. Va ser una mostra que la fi de la Guerra de Successi� no havia aconseguit esclafar la resist�ncia al projecte absolutista dels borb�nics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Miquel P�rez Latre, doctor en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, comissari de l'exposici� "Esperits dissidents. L'avalot de les quintes de 1773".

Cap�tol 1084. Nena prodigi, arpista d'�xit, pedagoga, feminista, activista social, ma�ona... Totes aquestes vessants pesen molt m�s en la biografia de Clotilde Cerd� que no pas la de ser la filla il�leg�tima del fam�s enginyer Ildefons Cerd�. Tot i que en la seva �poca, a finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a ser una celebritat mundial tant o m�s popular que el seu pare, i fins i tot va compartir amb ell m�s d'un article de premsa, amb el temps ha passat a ser una gran desconeguda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Carme Roca, escriptora, llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Autora de la novel�la "Les illes interiors", editada per Columna.

Cap�tol 1083. Louis Pasteur �s un dels cient�fics m�s importants de la hist�ria. Al llarg dels anys va passar de l'inter�s per la qu�mica a la microbiologia, fins a ser considerat el pare de la immunologia moderna, en ple segle XIX. Les seves investigacions van permetre conservar certs aliments en millors condicions i salvar milions de vides de pacients afectats per malalties infeccioses. Comptava amb il�lustres predecessors com Edward Jenner, l'introductor de la primera vacuna, i contemporanis tan fonamentals en l'estudi dels microorganismes com l'alemany Robert Koch, per� Louis Pasteur va destacar especialment. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Accensi, professor del departament de Sanitat i d'Anatomia Animals de la Facultat de Veterin�ria de la UAB i investigador de l'IRTA-CRESA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

Cap�tol 1082. Despr�s de la dictadura de Sul�la, en el segle I abans de Crist, havia quedat for�a clar que les f�rmules pol�tiques de la Rep�blica Romana estaven en proc�s de descomposici�, i que els �nics que podrien controlar el poder serien els personatges forts, amb el suport de l'ex�rcit i el favor de la plebs. Gneu Pompeu Magne i Juli C�sar van ser aliats circumstancials en el Primer Triumvirat, juntament amb Marc Licini Cras, per� es tractava d'una alian�a fr�gil que acabaria desembocant en un enfrontament obert, i m�s quan va morir Cras. En poc temps C�sar va passar de ser el sogre de Pompeu a enfrontar-s'hi en una guerra civil. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1081. "Carros de foc", de Hugh Hudson, �s una de les pel�l�cules amb rerefons esportiu m�s memorables del segle XX. Tot i que es va promocionar com una hist�ria real, els fets en els quals es basa el film brit�nic del 1981 no s'assemblen gaire a com s'expliquen a la pel�l�cula. El film va ser un �xit internacional i explicava, a la seva manera, la participaci� dels atletes brit�nics en els Jocs Ol�mpics del 1924, que es van fer a Par�s. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Dani Mart�n, periodista esportiu i exprofessor de Comunicaci�.

Cap�tol 1080. En paral�lel a la carrera comercial per trobar noves rutes mar�times a l'�sia Oriental, a mitjan segle XVI es va iniciar una nova cursa per l'evangelitzaci�. Si el 1543 desembarcaven a les costes japoneses els primers mercaders portuguesos, nom�s sis anys despr�s, l'estiu del 1549, ho feien tres missioners de la Companyia de Jes�s, constitu�da feia poc, en una missi� patrocinada per la Corona de Portugal. La pres�ncia dels jesu�tes al Jap� va anar en augment fins a l'expulsi� dels occidentals de l'arxip�lag, ja ben entrat el segle XVII. Va formar part d'un proc�s de colonitzaci� i de globalitzaci� gaireb� in�dit fins aleshores. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jonathan L�pez-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra, divulgador, expert en la cultura japonesa i autor del llibre "Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Jap�n samur�i".

Cap�tol 1079. Un dels reis m�s importants de la hist�ria de la Corona catalanoaragonesa va ser tamb� uns dels personatges m�s rellevants de l'Europa del segle XV. Al llarg del seu regnat, que va del 1416 al 1458 i marca el pas de l'edat mitjana a l'humanisme renaixentista, aquest sobir� tan culte com ambici�s va aconseguir incorporar als seus dominis el regne de N�pols, juntament amb Sardenya i Sic�lia. Despr�s d'haver invertit prop de vint anys en aquest objectiu militar, va establir la cort a N�pols, on es va envoltar de grans intel�lectuals i artistes de l'�poca, i no va tornar mai m�s a Catalunya. El nom amb qu� ha passat a la hist�ria �s el d'Alfons V el Magn�nim. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Josep Brugada, llicenciat en Filologia Catalana i amb un m�ster en Introducci� a la Recerca. Autor del llibre "Alfons el Magn�nim (1396-1458). Tres corones per a un rei. Catalunya-Arag�, Sic�lia i N�pols", de l'Editorial Base.

Cap�tol 1.078. Luci Emili Patern va ser un centuri� rom� d'Aeso, actual Isona, i no un de qualsevol. Veter� de les guerres de la D�cia i la P�rtia, va servir a les ordres directes de l'emperador Traj� com a membre de la Gu�rdia pretoriana. La lluita a les files de la unitat d'elit amb m�s nom de l'Antiga Roma seria el punt �lgid d'una carrera militar a trav�s de la qual un soldat de prov�ncies va arribar a la mateixa capital de l'Imperi en el moment m�s glori�s. Per�, al mateix temps, �s tot just en vida de Luci Emili Patern que va comen�ar el declivi de la civilitzaci� romana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Berm�dez, arque�leg, membre del projecte de recerca sobre la ciutat romana d'Aeso i col�laborador del Museu de la Conca Dell�.

Cap�tol 1077. El cop d'Estat civicomilitar que va viure el Brasil l'1 d'abril del 1964 i que es va materialitzar en una dictadura vigent fins al 15 de mar� del 1985, un per�ode de m�s de vint anys, va incrementar l'ocupaci� econ�mica d'aquelles zones del pa�s habitades per pobles ind�genes. Durant anys s'havia anat forjant la idea en l'imaginari col�lectiu que l'Amazones era una font inesgotable de recursos i que podria resoldre qualsevol crisi de l'Estat i de la seva economia capitalista. Per� els militars van mostrar l'actitud m�s depredadora que havien viscut aquests pobles al llarg de cinc segles i van deixar cicatrius profundes a la selva i a les diferents poblacions per on van fer avan�ar la frontera econ�mica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Zeus Moreno Romero, doctor per la Universitat Estatal de Maring�, al Brasil, i professor d'Hist�ria a la Universitat Estatal de Londrina i l'Institut Federal de S�o Paulo.

Cap�tol 1076. Pel seu car�cter discret, per� tamb� per la persecuci� com la que va rebre a Espanya durant el franquisme, la francma�oneria ha estat un moviment for�a desconegut per la societat en general. La ma�oneria no �s un partit pol�tic ni una secta religiosa. �s una instituci� universal de fraternitat i toler�ncia m�tua que proclama l'exist�ncia d'un principi creador no identificat per l'�sser hum� anomenat Gran Arquitecte de l'Univers. Els or�gens es remunten molts segles enrere, vinculats a una de les activitats humanes m�s antigues, la construcci�, per� al llarg del temps ha anat adquirint un valor simb�lic que encara perdura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Brunet, expert en ma�oneria i patr� de la Biblioteca Ar�s.

Cap�tol 1075. Cap altre empresari del sector de l'oci va saber evolucionar amb els gustos del p�blic barcelon� al llarg del segle XX com ho va fer Pere Bala��, un home ambici�s que va fundar un aut�ntic imperi amb diversos tentacles. De tenir una vaqueria al barri de Sants va passar a gestionar les places de toros de la ciutat, convertint la Monumental en una de les m�s importants del m�n, i va acabar construint algunes de les sales de cinema m�s modernes i luxoses d'Europa. Va ser, de lluny, el magnat de l'espectacle m�s important de la seva �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Guix�, periodista, autor de la biografia "Bala��. El mayor espect�culo del mundo", de l'Editorial Almuzara.

Cap�tol 1074. Bona part de les decisions dels Estats Units en mat�ria de pol�tica exterior durant els anys 70 del segle XX van estar directament relacionades amb una figura tan pol�mica com influent. La fi de la guerra del Vietnam, la relaci� amb els governs de l'Am�rica del Sud i la distensi� amb la Xina i la Uni� Sovi�tica, entre moltes altres q�estions, van ser definides en les l�nies mestres per les maniobres d'un pol�tic i estrateg astut, que va actuar sovint a l'ombra. Era Henry Kissinger, que fugint de l'Alemanya nazi va arribar a ser el cap de la diplom�cia del seu pa�s d'acollida. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� Vallverd�, periodista, llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB i redactor de pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 1073. Un aspecte poc conegut del feixisme espanyol, tan poder�s al llarg de bona part del segle XX, �s que t� les arrels a Cuba i que a la Pen�nsula es va configurar a Barcelona, abans que en cap altre lloc, entre el 1919 i el 1923, en una �poca de molta conflictivitat social. A difer�ncia del que se sol afirmar, ni el feixisme espanyol va sorgir a inicis dels anys 30, ni Madrid i Valladolid en van ser els �nics focus. Les primeres experi�ncies del feixisme espanyol, tenint en compte que la ideologia feixista compr�n moviments i etapes diverses, van tenir Catalunya com a banc de proves. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Casals Meseguer, doctor en Hist�ria i coautor del llibre "El fascio de las Ramblas. Los or�genes catalanes del fascismo espa�ol", editat per Pasado & Presente i coescrit amb Enric Ucelay-Da Cal.

Cap�tol 1072. La idea del bandoler com a assaltant de camins que ataca els rics per donar-ho als pobres, com a lluitador llegendari de finals del segle XIX que viu a la muntanya fugint de la llei i d'una vida tradicional �s molt diferent de la realitat. Sovint, els bandolers eren personatges sanguinaris i insensibles, molt allunyats de la idea de justiciers del poble; van actuar des del segle XI fins al segle XX i estaven presents a gaireb� tot el pa�s. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'escriptora i periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ha publicat "Catalunya, terra de bandolers" amb Angle Editorial.

Cap�tol 1071. Durant els anys en qu� Francesc Maci� va exercir com a president, la segona resid�ncia de la fam�lia va adquirir un protagonisme pol�tic destacat. La Casa Vallmanya era una casa pairal del segle XVII, dins del terme municipal d'Alcarr�s, que pertanyia a Eug�nia Lamarca, la dona de Maci�. A banda de ser un espai de retir espiritual i un refugi, va ser un quarter general on encarar les activitats p�bliques. Es tracta de l'�nica resid�ncia conservada del primer president de la Generalitat republicana, amb valor hist�ric i patrimonial, tot i que actualment est� abandonada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Dalmau, economista i professor de secund�ria, i coordinador del llibre "Vallmanya, el parad�s perdut de Francesc Maci�", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1070. El palau de Versalles, constru�t per ordre del rei Llu�s XIV entre el 1661 i el 1715, any en qu� va morir, va ser una obra col�lectiva que va implicar els millors artistes i intel�lectuals del seu temps: arquitectes, pintors, escultors, enginyers, escriptors, m�sics, directors teatrals, actors... Tots ells van contribuir a fer de Versalles l'epicentre de Fran�a, immers en una festa constant. Si Llu�s XIV era el Rei Sol, la seva resid�ncia oficial havia de ser igualment enlluernadora, possiblement el primer exemple d'arquitectura transformativa, que s'anava reformant cont�nuament. M�s que un edifici, m�s enll� de la pedra ef�mera, Versalles era un esdeveniment. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Faura, m�sic, escriptor i doctor en Arquitectura per la UPC, professor de l'Escola Elisava i autor de la tesi "Arquitectura palimpsest (Versalles l'any 1701)".

Cap�tol 1069. El 1808 va esclatar l'aixecament a la pen�nsula Ib�rica contra els invasors napole�nics, durant el qual els brit�nics van veure una oportunitat �nica per debilitar l'expansionisme franc�s. L'armada brit�nica va ser una eina clau en aquest conflicte, inutilitzant les forces navals franceses i impedint-los sortir dels seus ports. Van tenir un paper fonamental per aconseguir foragitar les tropes napole�niques d'Espanya, sovint eclipsat per la campanya a terra del duc de Wellington des de Portugal. I entre tots els oficials de la Royal Navy que van lluitar a la guerra contra el franc�s un va destacar per les idees revolucion�ries i per la defensa de les classes populars catalanes: el capit� Edward Codrington. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maties Ramisa Verdaguer, doctor en Hist�ria, especialitzat en la guerra del Franc�s.

Cap�tol 1068. El segle XIX, abans de la generalitzaci� del turisme i les vacances pagades, l'estiueig era una activitat pr�pia de l'aristocr�cia i la burgesia urbana. Aquells que s'ho podien permetre, tamb� menestrals i professionals liberals, es feien construir una vil�la o una torreta al medi rural, o b� retornaven al mas familiar. Els artistes i intel�lectuals m�s destacats dels Pa�sos Catalans no van ser aliens al fenomen. Per motius familiars, laborals o de salut, van trobar la inspiraci� per concebre algunes de les seves obres m�s destacades all� on passaven els estius, en un poblet de costa o d'alta muntanya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Safont Plumed, periodista i escriptor, m�ster en Periodisme i Reporterisme Avan�at i doctor per la Universitat de Girona. Autor de "L'estiu passat. Una geografia de les vacances d'artistes i escriptors dels Pa�sos Catalans", editat per Comanegra.

Cap�tol 1067. Les transformacions pol�tiques, econ�miques i socials que buscaven posar fi a l'antic r�gim en territori espanyol des del 1820, despr�s del pronunciament del general Riego, resultaven inc�modes en el context europeu. En els anys posteriors a la caiguda de Napole�, els governants de la Restauraci� temien que qualsevol espurna pogu�s revifar la foguera de la revoluci�. Si es va poder tancar l'etapa constitucional coneguda com a Trienni Liberal, i restaurar la monarquia absoluta en la figura de Ferran VII, va ser en bona mesura per la intervenci� francesa. L'entrada de l'ex�rcit dels Cent Mil Fills de Sant Llu�s, el 7 d'abril del 1823, va iniciar un llarg per�ode d'ocupaci� que va aconseguir desmantellar l'estat liberal en marxa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Hist�ria per la UPF, professor d'Hist�ria a la URV, president de la Comissi� del Doctorat d'Estudis Human�stics i investigador del grup de recerca ISOCAC.

Cap�tol 1066. L'any 1995 una estudiant alemanya va fer una troballa a Dmanisi, a Ge�rgia. La sorpresa va ser maj�scula, perqu� es tractava d'una mand�bula que semblava humana. Per� el que no sabia aquesta cient�fica �s que aquest os canviaria per sempre el que es donava per fet dels avantpassats hom�nids. El que en un primer moment podia ser una altra resta d'un ancestre amb centenars de milers d'anys, va resultar ser molt m�s: la clau per comprendre en quin moment els humans van marxar d'�frica per migrar a la resta del m�n. I va provocar, de retruc, una pregunta encara m�s important: per qu� ho van fer, una q�esti� que a dia d'avui genera encara m�s preguntes que respostes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Agust�, doctor en Ci�ncies Biol�giques, investigador a l'ICREA i a l'Institut Catal� Paleoecologia Humana i Evoluci� Social.

Cap�tol 1065. De Valent� Almirall en coneix l'activitat p�blica, com a gran defensor del pensament republic� i federal, durant la segona meitat del segle XIX. El primer gran te�ric del catalanisme va trobar en la premsa, en el periodisme cr�tic i de combat, un element imprescindible per difondre i divulgar el seu projecte pol�tic, des dels anys del Sexenni Democr�tic i els primers temps de la Restauraci�, fins que va caure malalt el 1887 i es va haver de retirar. La dimensi� period�stica d'Almirall, com a creador de diversos diaris i revistes, i col�laborador en una quarantena de cap�aleres de l'�poca, �s l'altra cara imprescindible de la faceta pol�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Josep Maria Figueres, historiador, professor honorari d'hist�ria del periodisme a la UAB, encarregat de l'edici� de l'obra completa de Valent� Almirall i autor del llibre "Valent� Almirall. Quan tot va comen�ar", publicat per l'Editorial Base.

Cap�tol 1064. En ser afusellat l'any 1896 per un escamot de l'ex�rcit espanyol, el metge i pol�tic filip� Jos� Rizal va passar de ser l'intel�lectual m�s destacat dels tres segles de pres�ncia espanyola a les Filipines a esdevenir l'heroi nacional d'un pa�s en plena lluita per la independ�ncia de la metr�poli colonial. Rizal, conreador de les ci�ncies, les humanitats i les arts, i una figura cabdal de la cultura en llengua castellana de la seva �poca, va mantenir relacions importants amb Catalunya en moments cabdals de la seva vida. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Alegret, catedr�tic jubilat de Qu�mica Anal�tica de la UAB, catedr�tic honorari de Qu�mica de la Universitat Santo Tom�s de Manila i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1063. En una �poca en qu� els �nims de revolta dominaven bona part de la poblaci� m�s desafavorida, entre la dictadura de Primo de Rivera i l'esclat de la Guerra Civil, la figura de Joaquim Maur�n es va consolidar com un dels pensadors fonamentals del marxisme a Catalunya, segurament el m�s important de l'estat espanyol durant els anys 20 i 30. Maur�n s'havia iniciat en el sindicalisme revolucionari, i va fer paleses les seves teories pol�tiques i socials a la premsa i en diversos llibres. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Portillo, historiador, redactor de la revista Debats pel Dem� i coeditor de l'antologia de Maur�n "Les forces motrius de la revoluci�", editada per Tigre de Paper.

Cap�tol 1062. Poques actrius han estat tan estimades a Catalunya com Mary Santpere, una de les c�miques m�s destacades del segle XX, una �poca en qu� les dones que es dedicaven a l'humor eren molt poques. L'�xit al cinema, el teatre de revista i els nous mitjans audiovisuals era en part degut a l'her�ncia de pes del seu pare, un dels grans reis del vodevil al Paral�lel dels anys vint i trenta: Josep Santpere. Com a m�nim en el cas de la fam�lia Santpere, el talent tenia un component gen�tic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Maria Rosa Pigrau Santpere, doctora en Hist�ria, autora del llibre "Els Santpere. Cent anys davant del p�blic", de Planeta. �s filla de Mary Santpere.

Cap�tol 1.061. Els avantatges de la invenci� de la tipografia, sobretot per l'estalvi de temps i diners que suposava, es van fer evidents a Catalunya pocs anys despr�s de l'arribada de la impremta, cap a final del segle XV. La principal aportaci� de la impremta a la societat catalana moderna no van ser els llibres, sin� unes obres menors, conegudes com a menuderies. Es tractava de butlletes, cartells, fulls solts i altres documents de vida ef�mera, destinats a agilitzar el funcionament de l'administraci� i les institucions en l'�mbit pol�tic, judicial, militar, religi�s i comercial. Tot el que s'imprimia, aix� s�, estava sotm�s a censura pr�via. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xevi Camprub�, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicaci� Audiovisual per la UAB.

Cap�tol 1.060. Aurora D�az-Plaja va ser una persona d'una import�ncia indiscutible per a la literatura catalana del segle XX, sobretot per la diversitat de tasques que va assumir: periodista, traductora, cr�tica liter�ria i, de manera molt destacada, promotora de la literatura infantil i juvenil. La relaci� professional amb els llibres, per�, va arrencar unes d�cades abans d'assolir projecci� p�blica, en concret al servei de biblioteques. En temps de la Guerra Civil, aquesta activitat la va portar a fer de bibliotec�ria al front, viatjant en un autob�s des de la rereguarda, per acostar la lectura als soldats en els moments m�s durs. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Berta Jard�, que treballa en tasques de gesti� i comunicaci� en entitats socioculturals. �s escriptora, autora del llibre "La bibliotec�ria del front", editat per Univers.

Cap�tol 1.059. Un dels grans centres espirituals de la Catalunya medieval va ser el monestir benedict� de Sant Pere de Rodes, els or�gens del qual es perden en la llegenda. El que se sap del cert �s que va esdevenir lloc de pelegrinatge obligat ja des del segle X, per l'empla�ament immillorable entre les muntanyes que s'alcen sobre el cap de Creus, al l�mit oriental de la pen�nsula Ib�rica i all� on els Pirineus es troben amb el mar. A banda del paisatge imponent que l'envolta, i que feia sentir el pelegr� m�s a prop de D�u, diferents butlles papals van atorgar a qui visitava el monestir privilegis tan importants com les mateixes indulg�ncies que es concedien a Sant Pere de Roma. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i S�nia Masmart�, historiadora i t�cnica coordinadora dels monuments de l'Ag�ncia Catalana de Patrimoni Cultural a Girona; durant 24 anys ha estat responsable de Sant Pere de Rodes.

Cap�tol 1058. Des de les miniatures que feien servir grecs i romans per estudiar t�ctiques i estrat�gies al camp de batalla, fins als jocs populars de rerefons clarament b�l�lic com el go o els escacs, la simulaci� hist�rica o militar ha atret societats molt diverses al llarg de la hist�ria. La revoluci� militar del segle XIX, amb l'aparici� de noves armes i estrat�gies, va donar una import�ncia encara m�s gran a la utilitzaci� de jocs de guerra per part dels ex�rcits. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antonio Catal�n, llicenciat en Disseny, m�ster en Cultura Contempor�nia i en Hist�ria Militar contempor�nia i moderna, investigador independent en els camps dels "game studies" i la hist�ria militar.

Cap�tol 1057. La ciutat de Girona est� situada en un indret estrat�gic clau per controlar la ruta del nord que es dirigeix cap a la capital del pa�s. Aquesta ubicaci� pren especial import�ncia durant l'�poca moderna, despr�s del Tractat dels Pirineus, en qu� va ser una pla�a forta escenari de diversos setges francesos. Qui tenia Girona sota control controlava el pas entre els dos estats, les grans pot�ncies de l'�poca armades amb els ex�rcits m�s potents del moment. Fortificar la ciutat per fer-la resistir va ser un repte per als contemporanis: un proc�s no mancat de pol�miques, dificultats i episodis violents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Mateu Guitart, doctor en Hist�ria per la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Gironins.

Cap�tol 1.056. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, la necessitat comuna de derrotar Hitler va anar convertint en companys de viatge el primer ministre brit�nic, Winston Churchill; el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, i el primer secretari sovi�tic, I�ssif Stalin. El 1945, quan s'esdevenia la caiguda militar del Tercer Reich, els tres principals l�ders aliats van mantenir dues confer�ncies decisives: la primera a Ialta, a la pen�nsula de Crimea, entre el 4 i l'11 de febrer, i la segona ben a prop de Berl�n, a la ciutat alemanya de Potsdam, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost. Les decisions que s'hi van prendre van configurar un nou ordre mundial. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Pere Cardona, escriptor i divulgador hist�ric, creador del portal web Historias Segunda Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, �tomos y esp�as. Historias sorprendentes de la Guerra Fr�a", publicat per Principal de los Libros.

Cap�tol 1055. El 28 d'octubre de 1848 s'inaugurava oficialment la primera l�nia de ferrocarril de la pen�nsula Ib�rica, que unia Barcelona amb Matar�. Mesos abans d'aquella gran estrena havia mort el principal impulsor del projecte, l'empresari mataron� Miquel Biada i Bunyol, que havia estat testimoni dels avantatges d'aquest nou sistema de transport de passatgers i mercaderies quan havia viscut a Cuba. En un context de crisi econ�mica, i malgrat la falta de suports institucionals, Biada havia tirat endavant un projecte que seria clau per al desenvolupament econ�mic i industrial del pa�s. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�. �s coautor del llibre "El primer ferrocarril de la Pen�nsula", editat per Efad�s, juntament amb Manuel Cusachs i Xavier Nubiola.

Cap�tol 1033. Despr�s que l'ex�rcit macedoni liderat per Alexandre el Gran derrot�s el persa a la batalla d'Issos, l'any 333 abans de Crist, Alexandre va poder entrar a Egipte. Per ell, era una conquesta m�s en l'extensi� cap a l'Orient. En canvi, per a un dels seus homes seria l'oportunitat d'establir-se en un regne i governar-lo, especialment un cop mort Alexandre i disgregat l'imperi maced�nic. Aquest home es deia Ptolemeu. La dinastia que va fundar, la ptolemaica, es va mantenir en el poder a Egipte durant tres segles, del 332 al 30 abans de Crist. Deixant de banda l'esplendor dels �ltims temps de la dinastia, amb la famosa Cle�patra VII, el llegat dels tres primers Ptolemeus, primers faraons grecs d'Egipte, va ser especialment pr�sper per a l'agricultura, les arts i les ci�ncies. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Irene Cord�n, doctora en Arqueologia i Hist�ria Antiga per la UAB i m�ster en Egiptologia.

Cap�tol 1054. Mesopot�mia, situada entre els rius Tigris i Eufrates, �s el bressol d'algunes de les primeres civilitzacions urbanes conegudes. Hi ha refer�ncies a Mesopot�mia des de l'any 10.000 abans de Crist, tot i que el moment �lgid �s des del 3.000 fins al segle IV abans de Crist. Durant aquest temps, es van desenvolupar pobles com el sumeri, l'accadi, el babiloni i l'assiri. Van fomentar innovacions com la roda, la cer�mica, les arades i la metal�l�rgia del bronze i el ferro, per� segurament l'invent m�s crucial �s l'escriptura. Gr�cies precisament a l'�s de l'escriptura, hi ha const�ncia de com vivien, de l'astronomia i del sistema econ�mic i jur�dic, el c�lebre Codi d'Hammurabi i, tamb�, de quin paper tenien les dones en aquella societat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agn�s Garcia-Ventura, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i investigadora "Ram�n y Cajal" al Departament de Ci�ncies de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la UAB.

Cap�tol 1053. Els Jocs Ol�mpics celebrats a M�xic el 1968 van consolidar una realitat cada vegada m�s present en l'atletisme modern: els atletes de l'�frica oriental, sobretot de Kenya i Eti�pia, van dominar de manera clara les proves de mitjana i llarga dist�ncia. Aquesta superioritat, que s'ha volgut justificar per motius gen�tics, metab�lics o fins i tot hematol�gics, o en la influ�ncia de l'h�bitat afric�, s'ha mantingut en una progressi� imparable des dels anys seixanta, el moment de l'eclosi� dels atletes africans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, Dani Mart� (periodista esportiu i professor, que va cobrir els Jocs de Los Angeles, Se�l, Barcelona, Atlanta i Sydney).

Cap�tol 1052. Com si tot el que hagu�s viscut fins aleshores fos un assaig de la seva vida liter�ria, Teresa P�mies va publicar el primer llibre, "Testament a Praga", l'abril del 1971, quan tenia cinquanta-un anys i vivia a Par�s. Venia d'un exili llarg que l'havia feta passar per Santo Domingo, Cuba, M�xic, Belgrad i Praga. A partir d'aleshores, l'obra liter�ria i period�stica de P�mies es va caracteritzar pel component autobiogr�fic. Era la veu i la mem�ria d'una generaci� que havia vist obstaculitzats els projectes de vida i de fam�lia per la guerra i per la rebel�li� contra les injust�cies, expressada en el cas de P�mies a trav�s d'un marxisme tan militant com autocr�tic, sobretot a mesura que anaven passant els anys. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Montserrat Bacard�, catedr�tica de la Facultat de Traducci� d'Interpretaci� de la UAB i membre de la Secci� Hist�rico-Arqueol�gica de l'IEC; autora de "La veritat liter�ria de Teresa P�mies".

Cap�tol 1051. Molt abans del decret de lliure comer� amb Am�rica del 1778, la gent del Pened�s ja havien estat aprofitant diverses escletxes legals per emprendre negocis amb els territoris d'ultramar. De fet, a finals del segle XVIII el port de Sant Salvador, al Vendrell, especialment dedicat a l'exportaci� de vins i aiguardents, va ser clau per a l'economia del Baix Pened�s i per a la reconversi� de moltes fam�lies pageses en comerciants. Aquest paper de motor del comer� de cabotatge es va allargar fins a finals del segle XIX, quan un seguit de circumst�ncies desafortunades van apartar el Pened�s del proc�s industrial en marxa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ngels Santacana i Figuerola, llicenciada en hist�ria, t�cnica del Departament de Cultura de l'Ajuntament del Vendrell i coordinadora de museus de la ciutat. Coautora del llibre "El Pened�s i l'inici del comer� d'ultramar", de Rafael Dalmau Editor.

Cap�tol 1050. Durant el regnat d'Isabel II, en ple segle XIX, un funcionari catal� va treballar de manera tena� per posar ordre al caos monetari existent a Espanya, a la coexist�ncia de fins a noranta-set tipus de monedes, amb valors i equival�ncies molt diferents. El seu objectiu era reformar el sistema per tal que fos modern i efica�. De la mateixa manera va ser el responsable d'aplicar t�cniques pr�pies de la Revoluci� Industrial a la fabricaci� de monedes. Es deia Francesc Paradaltas i Pint�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i doctor en Hist�ria per la Universitat de Barcelona, conservador en cap del Gabinet Numism�tic de Catalunya, al MNAC, i autor del llibre "Francisco Paradaltas y Pint�. Un reformista barcelon�s ante la moneda espa�ola del siglo XIX".

Cap�tol 1049. Al llarg del segle XVIII, un cop consumada la derrota a la Guerra de Successi�, Catalunya va mantenir la dissid�ncia i la protesta com a eines fonamentals per intentar impulsar els canvis pol�tics que es creien necessaris. Encara que els grups dirigents s'acomodessin al r�gim borb�nic, les den�ncies per part dels gremis de les pr�ctiques abusives de l'absolutisme, aix� com els memorials reivindicatius i els projectes de reforma, van ser constants durant tots aquells anys, en una �poca en qu� Catalunya, menys submisa i conformista del que s'ha dit tradicionalment, buscava alternatives v�lides de govern i no perdia de vista les llibertats arrabassades el 1714. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Joaquim Albareda, catedr�tic d'Hist�ria Moderna a la Universitat Pompeu Fabra. �s autor de "Ven�uda per� no submisa. La Catalunya del segle XVIII", d'Edicions 62.

Cap�tol 1048. La primera fita de la literatura universal i el gran llegat de les civilitzacions sum�ria i babil�nica que narra les aventures d'un personatge, el rei d'Uruk, una antiga ciutat de Mesopot�mia. Sembla que Gilgamesh va existir hist�ricament, tot i que nom�s se'n conserva una narraci� �pica que exal�a les seves virtuts i aborda alguns dels grans temes que han preocupat des de sempre l'�sser hum�, com l'amistat, el poder i l'anhel d'immortalitat. Es tracta d'uns textos d'escriptura cune�forme, gravats en tauletes de fang, els m�s antics dels quals s�n del segon mil�lenni abans de Crist, i per tant tenen uns quatre mil anys d'antiguitat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Adelina Millet, doctora per la Sorbona, secret�ria acad�mica de l'Institut del Pr�xim Orient Antic i professora del Departament de Filologia Cl�ssica, Rom�nica i Sem�tica de la UB; juntament amb Llu�s Feliu, traductor del "Poema de Gilgamesh" al catal�, en l'edici� d'Adesiara.

Cap�tol 1047. El dilluns 3 de novembre del 1975, a les nou del mat�, una explosi� de gris� a la mina anomenada La Consolaci�, dins de l'explotaci� minera de F�gols, al Bergued�, va provocar la mort de trenta treballadors. Vint-i-vuit van morir all� mateix i dos m�s mentre eren atesos a l'Hospital Vall d'Hebron i al Centre Hospitalari de Manresa. Encara hi va haver quatre ferits m�s que van sobreviure. Aquest accident, relacionat amb algunes decisions preses per augmentar la producci� de carb�, es va veure eclipsat per l'agonia de Franco. Tot i aix�, era dif�cil de tapar del tot: es tractava de l'accident miner m�s greu que hi havia hagut a Espanya des de feia cinquanta anys. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Rosa Serra Rot�s, historiadora i muse�grafa. Autora dels volums "Mines, miners i ferrocarril al Bergued�" i "Mines i miners. Una hist�ria industrial al Bergued�".

Cap�tol 1.046. Des de finals del segle XVIII fins a inicis del segle XX, una gran quantitat d'homes i dones de les professions m�s diverses van fugir d'Espanya, un pa�s instal�lat en el caciquisme de l'Antic R�gim, per buscar una vida millor. A aquells que van marxar al continent americ� i van acabar tornant de l'aventura ultramarina, havent fet fortuna o sense haver-ho aconseguit, se'ls va con�ixer com a "indians". La influ�ncia que van tenir sobre la seva societat d'origen es pot rastrejar encara avui en moltes viles i ciutats de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Tate Cabr�, doctora en Periodisme i Comunicaci�, autora del llibre "Els indians catalans. Hist�ries i an�cdotes de personatges singulars", de Redbook Ediciones.

Cap�tol 1045. El pes dels combats mar�tims en la Primera Guerra Mundial no va ser tan rellevant com en la Segona. La flota imperial alemanya va optar per una estrat�gia conservadora, mentre que Churchill estava interessat a mantenir les vies de comunicaci� i comer� amb les col�nies. Tot i aix� hi va haver alguns enfrontaments importants, en especial pel que fa a la guerra submarina, una de les grans novetats, i la batalla de Jutl�ndia, la primavera del 1916, en qu� Alemanya i la Gran Bretanya van mesurar les seves forces navals. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1044. En el primer ter� del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidaci� de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans m�s importants d'Europa, amb un predomini destacat del pl�tan d'ombra. La idone�tat d'aquesta esp�cie per als carrers de la ciutat, per� tamb� de les alzines que es van plantar a la pla�a Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'�poca, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans sat�rics. En aquell moment, la percepci� dels arbres com un element imprescindible del paisatge urb� no era compartida per tothom amb el mateix entusiasme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.