En guàrdia!

Cap�tol 1.104. Els romans van dur la idea de ciutat fins a un extrem com no havia fet mai cap altra civilitzaci� fins al moment. Algunes van ser constru�des sense una planificaci� pr�via, com pot ser la mateixa Roma, tot i que despr�s agruparien cada zona en funci� de l'�s que li donarien i de les classes socials a les quals pertanyien els seus habitants. Amb tot, descobrir com els romans planificaven les ciutats �s una tasca complexa donat que nom�s existeix una �nica font documental que explica el seu urbanisme. Va ser escrita per Vitruvi, un arquitecte que va servir a les ordres de Juli C�sar i que el va acompanyar en les campanyes militars. Aquests viatges li servirien per aprendre aspectes clau de construcci� i els materials que utilitzaven les diferents cultures que coneixia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marisol Madrid, professora d'Arqueologia de la UB i vicedegana de qualitat i innovaci� docent de la Facultat de Geografia i Hist�ria.

Cap�tol 1103. Juan Fern�ndez Manrique de Lara, tercer marqu�s d'Aguilar del Campo, Gran d'Espanya i cinqu� comte d'Avellaneda era, el 1546, el virrei de Catalunya en representaci� de l'emperador Carles. Era un home que semblava gaudir de la confian�a de l'emperador, que, pocs anys abans, havia participat en l'atac imperial a Tun�sia. L'inquisidor general de Catalunya va rebre aquell agost una carta an�nima que denunciava una conspiraci� per assassinar el virrei, un projecte de magnicidi que no s'havia vist a la Catalunya dels �ustries. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ngel Casals, catedr�tic del Departament d'Hist�ria Moderna de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1102. Durant la Segona Guerra Mundial, la possibilitat d'utilitzar l'energia at�mica en aplicacions militars per assolir la vict�ria va ser considerada i estudiada pels dos b�ndols. Malgrat que la fissi� nuclear havia estat descoberta a Alemanya, el programa nuclear esperonat pel r�gim nazi, l'anomenat Projecte Urani, tamb� conegut com Uranverein o "Club de l'Urani", mai no va arribar a obtenir els resultats del Projecte Manhattan. Els aliats creien que els alemanys estaven invertint molt de temps i esfor�os a aconseguir una bomba at�mica, i el recel mutu va fer avan�ar els projectes d'investigaci� respectius. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Roqu�, catedr�tic d'Hist�ria de la Ci�ncia a la UAB i membre de la Secci� de Ci�ncies i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Programa 1101. L'any 1353, el bisbe de Girona, Berenguer de Cru�lles, futur primer cap de la Generalitat, va presidir un judici per intent d'assassinat a la seva di�cesi. El prior del monestir de Sant Miquel de Cru�lles havia estat enverinat i apunyalat, encara que havia sobreviscut. El possible autor era un altre monjo que aviat es va veure que nom�s era un dels conspiradors dins del monestir contra la vida del prior. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Sergi Rexach Camps, historiador medieval, autor d'"Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cru�lles i la just�cia: cr�nica d'un assassinat fallit (1353)".

Cap�tol 1100. Al llarg de la hist�ria, des de l'Egipte fara�nic fins a les justes i banquets medievals, diverses societats van connectar el teatre i la m�sica, en drames de tipus cerimonial o religi�s. Per� va ser durant el Renaixement, al llarg del segle XVI, que una nova forma art�stica i musical comen�ava a prendre forma, amb espectacles que combinaven argument, cant, paraula, dansa i m�sica. A les corts de Flor�ncia i de M�ntua estaven germinant les condicions que farien possible el naixement de l'�pera. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Heillbron, llicenciat en Hist�ria de l'Art per la UB i doctor per la Universitat de Bolonya. Professor d'Hist�ria General de la M�sica i Hist�ria de l'�pera a l'ESMUC.

Cap�tol 1099. El febrer del 1919, Barcelona va viure la vaga m�s llarga i m�s dura de les que s'havien registrat fins a aquell moment a l'Estat espanyol. Els treballadors de Riegos y Fuerza del Ebro, la m�s important de les tres companyies que subministraven llum i electricitat a la ciutat, van iniciar una protesta per l'acomiadament de vuit treballadors. Aquesta empresa era una filial de la Barcelona, Traction Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca. La vaga de la Canadenca va ser un pols entre la patronal i el sindicat amb m�s pes a la Catalunya de l'�poca, la CNT, que va tenir conseq��ncies importants en diversos fronts. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Teresa Abell�, doctora en Geografia i Hist�ria i professora titular a la Universitat de Barcelona, especialitzada en moviments obrers. �s l'autora del llibre "La vaga de La Canadenca. 21 de febrer de 1919", de la col�lecci� "Dies que han fet Catalunya".

El mat� del 2 de mar� del 1974, el franquisme va executar al garrot vil el jove anarquista Salvador Puig Antich, condemnat per la mort del policia Francisco Anguas. Es tractava de fer passar la mort del policia per un assassinat terrorista, executat amb premeditaci� i a boca de can�, i d'ocultar les circumst�ncies reals del que va ser un tiroteig conf�s durant la detenci� de Puig Antich i l'intent de fugida. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i el periodista Jordi Panyella, autor del llibre "Salvador Puig Antich, cas obert: La revisi� definitiva del proc�s".

Cap�tol 1097. La invenci� del telescopi, a principis del segle XVII, va suposar un aven� gegant per a les persones interessades a observar el firmament. Tot i aix�, uns anys abans de la seva exist�ncia, alguns estudiosos ja havien aconseguit afinar molt les observacions i van fer avan�ar l'astronomia de manera considerable. Un d'aquests personatges cabdals va ser el dan�s Tycho Brahe, que va desenvolupar instruments especialment precisos i va mantenir una col�laboraci� tensa per� f�rtil amb un altre astr�nom molt destacat, l'alemany Johannes Kepler. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador cient�fic, autor de "100 protagonistes de la hist�ria de la ci�ncia" i "La hist�ria de la ci�ncia com mai te l'han explicat".

Cap�tol 1096. El 1943, un cop finalitzada la campanya del nord d'�frica, els aliats es van proposar envair It�lia. Tot i aix�, als Estats Units molts pensaven que el Mediterrani era un escenari perif�ric de la Segona Guerra Mundial i que actuar-hi era malversar el temps i els efectius, una distracci� del gran objectiu, la invasi� del centre d'Europa. En canvi, la Gran Bretanya tenia especial inter�s a aclarir la situaci� al sud del continent. La campanya italiana per alliberar el pa�s del feixisme es va iniciar l'estiu del 1943 i es va prolongar fins al final de la guerra. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1095. Durant el franquisme, quan la cultura i la llengua catalanes estaven prohibides i perseguides en el seu territori natural, les aportacions produ�des des de l'exili van permetre mantenir la resist�ncia i el catalanisme militant. En el cas de les revistes, les que es publicaven a l'exterior eren les �niques que podien manifestar-se lliurement. Van ser m�s de tres-centes cap�aleres, entre revistes i butlletins, publicades en una vintena de pa�sos diferents. Eren els �nics mitjans aut�ctons que es van poder expressar en catal� i on es va poder manifestar el pluralisme ideol�gic existent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Enric Pujol i Casademont, historiador, professor a la Universitat Aut�noma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1094. El 28 de febrer del 1939, les autoritats franceses van decidir obrir un nou camp de concentraci� a Agde amb la intenci� de descongestionar els camps de refugiats al sud de Fran�a, en concret a les platges del Rossell�. Estava previst que en aquest nou camp s'hi traslladessin fins a 25.000 refugiats republicans que havien arribat fugint de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. A difer�ncia d'altres camps francesos, el d'Agde va viure un proc�s d'identificaci� molt estret amb el col�lectiu catal� a l'exili. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Laia Ara�� Vega, doctora en Hist�ria Moderna i Contempor�nia per la UAB, membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democr�cies de la UAB i autora del llibre "El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari franc�s, 1939-1940".

Cap�tol 1093. En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar el monestir de Montserrat per tal de protegir-lo dels saquejos i incendis a qu� es veien exposats altres edificis religiosos. L'abril de 1938, el recinte va esdevenir un hospital militar de l'Ex�rcit de l'Est, pensat per a la r�pida recuperaci� dels soldats ferits i la seva tornada al front. Durant la guerra, a Montserrat s'hi van arribar a imprimir llibres, i aix� va convertir un dels episodis hist�rics m�s dif�cils del monestir en un moment d'especial creativitat pel que fa a la creaci� i la difusi� de cultura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ngels Rius i Bou, llicenciada en Hist�ria de l'Art, diplomada en Biblioteconomia i Documentaci� per la UB i M�ster en Llibre Antic i Patrimoni Bibliogr�fic per la Universitat Complutense de Madrid. Autora del llibre "Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat, 1936-1939".

Cap�tol 1092. Durant la Guerra Freda, el context de l'Espanya franquista era m�s complex que el d'altres pa�sos de l'entorn europeu i va fer m�s dif�cil el posicionament dels intel�lectuals, tamb� a Catalunya. Els Estats Units, l�der d'un dels dos grans blocs en qu� havia quedat dividit el m�n, havien pactat amb la dictadura per motius geoestrat�gics i n'havien acabat beneint l'exist�ncia. A m�s, denunciar i criticar la situaci� dels ciutadans dels r�gims comunistes, tal com feia el franquisme, podia ser suficient per ser considerat partidari del r�gim. Era molt dif�cil prendre una posici�, per� intel�lectuals catalans com Joan Triad�, Maria Aur�lia Capmany i Pere Calders van trobar la manera d'assenyalar les contradiccions i els abusos del comunisme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Pons, periodista i escriptor. Autor del llibre "Cat�lics, comunistes i cia. Intel�lectuals catalans i Guerra Freda", publicat per Edicions de 1984.

Cap�tol 1091. En una guerra, les destrosses, el saqueig i la desaparici� del patrimoni art�stic sempre s�n molt importants. Durant la Guerra Civil, els dos b�ndols van intentar posar remei a aquesta situaci� amb m�s o menys fortuna. La iniciativa franquista m�s important en aquest sentit va ser l'anomenat Servicio de Defensa del Patrimonio Art�stico Nacional, dedicat a la localitzaci�, protecci� o gesti� d'obres d'art, edificis i documents. Un dels fronts d'actuaci� m�s rellevants va ser la zona de Llevant, especialment despr�s de l'entrada a Catalunya de l'ex�rcit rebel. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eduard Caball�, investigador de l'Institut Catal� de Recerca en Patrimoni Cultural i doctor en Hist�ria amb la tesi "El Servicio de Defensa del Patrimonio Art�stico Nacional i el control franquista del patrimoni a Catalunya durant la Guerra Civil".

Cap�tol 1090. Entre el 1890 i el 1914, Catalunya va experimentar grans canvis. Va ser el temps de l'eclosi� del catalanisme conservador i de moviments tan importants com el Modernisme i el Noucentisme. Els intel�lectuals i la classe pol�tica catalana, cada vegada m�s interrelacionats, es van emmirallar en altres pa�sos europeus per trobar solucions als problemes propis. A banda de models m�s propers, com el franc�s, un dels referents va ser l'Imperi Alemany fundat el 1871, l'anomenat Segon Reich. Aquesta confederaci� creada sota l'aixopluc del regne de Pr�ssia, una primera pot�ncia europea, va ser observada des de Catalunya amb admiraci�, per� tamb� amb esperit cr�tic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavi Fleck, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UB. Autor del llibre "El Segon Reich i Catalunya. Alemanya vista des de la cultura i la pol�tica catalanes entre 1890 i 1914", III Premi d'Assaig Ateneu Barcelon�s, publicat per l'Editorial Afers.

Cap�tol 1089. Des del punt de vista occidental, el Jap� sol ser considerat un pa�s de tend�ncia conservadora i poc revolucion�ria. En canvi, la derrota a la Segona Guerra Mundial tamb� hi va fer sorgir diversos moviments de dissid�ncia pol�tica al llarg de la Guerra Freda, que van incloure ocupacions de f�briques, revoltes universit�ries, accions de protesta contra la guerra del Vietnam i, fins i tot, guerrilles a les muntanyes. La Nova Esquerra japonesa no nom�s va sacsejar el pa�s, sin� que va comprometre l'alian�a militar entre T�quio i Washington, i en alguns casos va traslladar la lluita armada m�s enll� de l'arxip�lag. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, polit�leg especialista en el Jap�, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC; autor del llibre "Jap� roig".

Cap�tol 1088. Un dels personatges m�s controvertits durant la crisi de la Rep�blica Romana del primer segle abans de Crist va ser Luci Corneli Sul�la. De marxar com a general victori�s en les guerres contra sobirans estrangers com Jugurta o Mitridates, va passar a liderar una de les faccions en conflicte en la primera guerra civil de Roma, la dels partidaris dels arist�crates, els "optimates". La vict�ria de Sul�la i la seva proclamaci� com a dictador el va portar a emprendre reformes profundes i radicals del poder senatorial i l'estructura de l'Estat rom�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Borja Antela, doctor en Hist�ria de Gr�cia i professor d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1087. El novembre del 1931, tot just acabada de n�ixer la II Rep�blica, el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupci� que havia implicat pol�tics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, i que els havia relacionat amb l'estafador franc�s Lazare Bloch. El que es va con�ixer com l'afer Bloch va suposar un esc�ndol pol�tic i financer que podia posar en q�esti� els fonaments del nou r�gim republic�, quan justament el que es volia era posar en pr�ctica un projecte de moralitzaci� p�blica de les institucions. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Torrents Junc�, investigador predoctoral i de Formaci� de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1086. Una combinaci� maliciosa d'ignor�ncia, mala fe, intoler�ncia i por va portar moltes dones que pensaven i actuaven de manera diferent de la norma a ser jutjades i executades, acusades de bruixeria. A Catalunya, l'etapa m�s intensa d'aquesta cacera de bruixes va tenir lloc a principis del segle XVII, sobretot entre els anys 1614 i 1622, i es va estendre per tot el pa�s. Se les considerava culpables de provocar aiguats, calamarsades o boires que feien malb� les collites, i, en els casos m�s extrems, d'embruixar i matar persones i animals. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, doctor en Hist�ria Moderna i vicerector de Cultura, Mem�ria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Judici a una bruixa catalana. La hist�ria de l'Anna Boixadors i la persecuci� de les dones al segle XVII".

Cap�tol 1085. A Catalunya, el proc�s d'implantaci� del servei militar obligatori va anar vinculat al llarg dels segles amb un exercici contundent de la viol�ncia institucional. De manera peri�dica, aquesta situaci� encenia l'espurna d'una revolta popular. Una d'elles, l'Avalot de les Quintes de 1773, va ser la m�s rellevant de totes les que havien tingut lloc a Barcelona despr�s de l'ocupaci� borb�nica del 1714, feia ja unes sis d�cades. Va ser una mostra que la fi de la Guerra de Successi� no havia aconseguit esclafar la resist�ncia al projecte absolutista dels borb�nics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Miquel P�rez Latre, doctor en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i arxiver de l'Arxiu Nacional de Catalunya, comissari de l'exposici� "Esperits dissidents. L'avalot de les quintes de 1773".

Cap�tol 1084. Nena prodigi, arpista d'�xit, pedagoga, feminista, activista social, ma�ona... Totes aquestes vessants pesen molt m�s en la biografia de Clotilde Cerd� que no pas la de ser la filla il�leg�tima del fam�s enginyer Ildefons Cerd�. Tot i que en la seva �poca, a finals del segle XIX i principis del XX, va arribar a ser una celebritat mundial tant o m�s popular que el seu pare, i fins i tot va compartir amb ell m�s d'un article de premsa, amb el temps ha passat a ser una gran desconeguda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Carme Roca, escriptora, llicenciada en Filosofia i Lletres i en Filologia Catalana. Autora de la novel�la "Les illes interiors", editada per Columna.

Cap�tol 1083. Louis Pasteur �s un dels cient�fics m�s importants de la hist�ria. Al llarg dels anys va passar de l'inter�s per la qu�mica a la microbiologia, fins a ser considerat el pare de la immunologia moderna, en ple segle XIX. Les seves investigacions van permetre conservar certs aliments en millors condicions i salvar milions de vides de pacients afectats per malalties infeccioses. Comptava amb il�lustres predecessors com Edward Jenner, l'introductor de la primera vacuna, i contemporanis tan fonamentals en l'estudi dels microorganismes com l'alemany Robert Koch, per� Louis Pasteur va destacar especialment. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Accensi, professor del departament de Sanitat i d'Anatomia Animals de la Facultat de Veterin�ria de la UAB i investigador de l'IRTA-CRESA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

Cap�tol 1082. Despr�s de la dictadura de Sul�la, en el segle I abans de Crist, havia quedat for�a clar que les f�rmules pol�tiques de la Rep�blica Romana estaven en proc�s de descomposici�, i que els �nics que podrien controlar el poder serien els personatges forts, amb el suport de l'ex�rcit i el favor de la plebs. Gneu Pompeu Magne i Juli C�sar van ser aliats circumstancials en el Primer Triumvirat, juntament amb Marc Licini Cras, per� es tractava d'una alian�a fr�gil que acabaria desembocant en un enfrontament obert, i m�s quan va morir Cras. En poc temps C�sar va passar de ser el sogre de Pompeu a enfrontar-s'hi en una guerra civil. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1081. "Carros de foc", de Hugh Hudson, �s una de les pel�l�cules amb rerefons esportiu m�s memorables del segle XX. Tot i que es va promocionar com una hist�ria real, els fets en els quals es basa el film brit�nic del 1981 no s'assemblen gaire a com s'expliquen a la pel�l�cula. El film va ser un �xit internacional i explicava, a la seva manera, la participaci� dels atletes brit�nics en els Jocs Ol�mpics del 1924, que es van fer a Par�s. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Dani Mart�n, periodista esportiu i exprofessor de Comunicaci�.

Cap�tol 1080. En paral�lel a la carrera comercial per trobar noves rutes mar�times a l'�sia Oriental, a mitjan segle XVI es va iniciar una nova cursa per l'evangelitzaci�. Si el 1543 desembarcaven a les costes japoneses els primers mercaders portuguesos, nom�s sis anys despr�s, l'estiu del 1549, ho feien tres missioners de la Companyia de Jes�s, constitu�da feia poc, en una missi� patrocinada per la Corona de Portugal. La pres�ncia dels jesu�tes al Jap� va anar en augment fins a l'expulsi� dels occidentals de l'arxip�lag, ja ben entrat el segle XVII. Va formar part d'un proc�s de colonitzaci� i de globalitzaci� gaireb� in�dit fins aleshores. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jonathan L�pez-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra, divulgador, expert en la cultura japonesa i autor del llibre "Toyotomi Hideyoshi y los europeos. Portugueses y castellanos en el Jap�n samur�i".

Cap�tol 1079. Un dels reis m�s importants de la hist�ria de la Corona catalanoaragonesa va ser tamb� uns dels personatges m�s rellevants de l'Europa del segle XV. Al llarg del seu regnat, que va del 1416 al 1458 i marca el pas de l'edat mitjana a l'humanisme renaixentista, aquest sobir� tan culte com ambici�s va aconseguir incorporar als seus dominis el regne de N�pols, juntament amb Sardenya i Sic�lia. Despr�s d'haver invertit prop de vint anys en aquest objectiu militar, va establir la cort a N�pols, on es va envoltar de grans intel�lectuals i artistes de l'�poca, i no va tornar mai m�s a Catalunya. El nom amb qu� ha passat a la hist�ria �s el d'Alfons V el Magn�nim. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Josep Brugada, llicenciat en Filologia Catalana i amb un m�ster en Introducci� a la Recerca. Autor del llibre "Alfons el Magn�nim (1396-1458). Tres corones per a un rei. Catalunya-Arag�, Sic�lia i N�pols", de l'Editorial Base.

Cap�tol 1.078. Luci Emili Patern va ser un centuri� rom� d'Aeso, actual Isona, i no un de qualsevol. Veter� de les guerres de la D�cia i la P�rtia, va servir a les ordres directes de l'emperador Traj� com a membre de la Gu�rdia pretoriana. La lluita a les files de la unitat d'elit amb m�s nom de l'Antiga Roma seria el punt �lgid d'una carrera militar a trav�s de la qual un soldat de prov�ncies va arribar a la mateixa capital de l'Imperi en el moment m�s glori�s. Per�, al mateix temps, �s tot just en vida de Luci Emili Patern que va comen�ar el declivi de la civilitzaci� romana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Berm�dez, arque�leg, membre del projecte de recerca sobre la ciutat romana d'Aeso i col�laborador del Museu de la Conca Dell�.

Cap�tol 1077. El cop d'Estat civicomilitar que va viure el Brasil l'1 d'abril del 1964 i que es va materialitzar en una dictadura vigent fins al 15 de mar� del 1985, un per�ode de m�s de vint anys, va incrementar l'ocupaci� econ�mica d'aquelles zones del pa�s habitades per pobles ind�genes. Durant anys s'havia anat forjant la idea en l'imaginari col�lectiu que l'Amazones era una font inesgotable de recursos i que podria resoldre qualsevol crisi de l'Estat i de la seva economia capitalista. Per� els militars van mostrar l'actitud m�s depredadora que havien viscut aquests pobles al llarg de cinc segles i van deixar cicatrius profundes a la selva i a les diferents poblacions per on van fer avan�ar la frontera econ�mica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Zeus Moreno Romero, doctor per la Universitat Estatal de Maring�, al Brasil, i professor d'Hist�ria a la Universitat Estatal de Londrina i l'Institut Federal de S�o Paulo.

Cap�tol 1076. Pel seu car�cter discret, per� tamb� per la persecuci� com la que va rebre a Espanya durant el franquisme, la francma�oneria ha estat un moviment for�a desconegut per la societat en general. La ma�oneria no �s un partit pol�tic ni una secta religiosa. �s una instituci� universal de fraternitat i toler�ncia m�tua que proclama l'exist�ncia d'un principi creador no identificat per l'�sser hum� anomenat Gran Arquitecte de l'Univers. Els or�gens es remunten molts segles enrere, vinculats a una de les activitats humanes m�s antigues, la construcci�, per� al llarg del temps ha anat adquirint un valor simb�lic que encara perdura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Brunet, expert en ma�oneria i patr� de la Biblioteca Ar�s.

Cap�tol 1075. Cap altre empresari del sector de l'oci va saber evolucionar amb els gustos del p�blic barcelon� al llarg del segle XX com ho va fer Pere Bala��, un home ambici�s que va fundar un aut�ntic imperi amb diversos tentacles. De tenir una vaqueria al barri de Sants va passar a gestionar les places de toros de la ciutat, convertint la Monumental en una de les m�s importants del m�n, i va acabar construint algunes de les sales de cinema m�s modernes i luxoses d'Europa. Va ser, de lluny, el magnat de l'espectacle m�s important de la seva �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Guix�, periodista, autor de la biografia "Bala��. El mayor espect�culo del mundo", de l'Editorial Almuzara.

Cap�tol 1074. Bona part de les decisions dels Estats Units en mat�ria de pol�tica exterior durant els anys 70 del segle XX van estar directament relacionades amb una figura tan pol�mica com influent. La fi de la guerra del Vietnam, la relaci� amb els governs de l'Am�rica del Sud i la distensi� amb la Xina i la Uni� Sovi�tica, entre moltes altres q�estions, van ser definides en les l�nies mestres per les maniobres d'un pol�tic i estrateg astut, que va actuar sovint a l'ombra. Era Henry Kissinger, que fugint de l'Alemanya nazi va arribar a ser el cap de la diplom�cia del seu pa�s d'acollida. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� Vallverd�, periodista, llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB i redactor de pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 1073. Un aspecte poc conegut del feixisme espanyol, tan poder�s al llarg de bona part del segle XX, �s que t� les arrels a Cuba i que a la Pen�nsula es va configurar a Barcelona, abans que en cap altre lloc, entre el 1919 i el 1923, en una �poca de molta conflictivitat social. A difer�ncia del que se sol afirmar, ni el feixisme espanyol va sorgir a inicis dels anys 30, ni Madrid i Valladolid en van ser els �nics focus. Les primeres experi�ncies del feixisme espanyol, tenint en compte que la ideologia feixista compr�n moviments i etapes diverses, van tenir Catalunya com a banc de proves. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Casals Meseguer, doctor en Hist�ria i coautor del llibre "El fascio de las Ramblas. Los or�genes catalanes del fascismo espa�ol", editat per Pasado & Presente i coescrit amb Enric Ucelay-Da Cal.

Cap�tol 1072. La idea del bandoler com a assaltant de camins que ataca els rics per donar-ho als pobres, com a lluitador llegendari de finals del segle XIX que viu a la muntanya fugint de la llei i d'una vida tradicional �s molt diferent de la realitat. Sovint, els bandolers eren personatges sanguinaris i insensibles, molt allunyats de la idea de justiciers del poble; van actuar des del segle XI fins al segle XX i estaven presents a gaireb� tot el pa�s. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'escriptora i periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ha publicat "Catalunya, terra de bandolers" amb Angle Editorial.

Cap�tol 1071. Durant els anys en qu� Francesc Maci� va exercir com a president, la segona resid�ncia de la fam�lia va adquirir un protagonisme pol�tic destacat. La Casa Vallmanya era una casa pairal del segle XVII, dins del terme municipal d'Alcarr�s, que pertanyia a Eug�nia Lamarca, la dona de Maci�. A banda de ser un espai de retir espiritual i un refugi, va ser un quarter general on encarar les activitats p�bliques. Es tracta de l'�nica resid�ncia conservada del primer president de la Generalitat republicana, amb valor hist�ric i patrimonial, tot i que actualment est� abandonada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Dalmau, economista i professor de secund�ria, i coordinador del llibre "Vallmanya, el parad�s perdut de Francesc Maci�", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1070. El palau de Versalles, constru�t per ordre del rei Llu�s XIV entre el 1661 i el 1715, any en qu� va morir, va ser una obra col�lectiva que va implicar els millors artistes i intel�lectuals del seu temps: arquitectes, pintors, escultors, enginyers, escriptors, m�sics, directors teatrals, actors... Tots ells van contribuir a fer de Versalles l'epicentre de Fran�a, immers en una festa constant. Si Llu�s XIV era el Rei Sol, la seva resid�ncia oficial havia de ser igualment enlluernadora, possiblement el primer exemple d'arquitectura transformativa, que s'anava reformant cont�nuament. M�s que un edifici, m�s enll� de la pedra ef�mera, Versalles era un esdeveniment. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Faura, m�sic, escriptor i doctor en Arquitectura per la UPC, professor de l'Escola Elisava i autor de la tesi "Arquitectura palimpsest (Versalles l'any 1701)".

Cap�tol 1069. El 1808 va esclatar l'aixecament a la pen�nsula Ib�rica contra els invasors napole�nics, durant el qual els brit�nics van veure una oportunitat �nica per debilitar l'expansionisme franc�s. L'armada brit�nica va ser una eina clau en aquest conflicte, inutilitzant les forces navals franceses i impedint-los sortir dels seus ports. Van tenir un paper fonamental per aconseguir foragitar les tropes napole�niques d'Espanya, sovint eclipsat per la campanya a terra del duc de Wellington des de Portugal. I entre tots els oficials de la Royal Navy que van lluitar a la guerra contra el franc�s un va destacar per les idees revolucion�ries i per la defensa de les classes populars catalanes: el capit� Edward Codrington. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maties Ramisa Verdaguer, doctor en Hist�ria, especialitzat en la guerra del Franc�s.

Cap�tol 1068. El segle XIX, abans de la generalitzaci� del turisme i les vacances pagades, l'estiueig era una activitat pr�pia de l'aristocr�cia i la burgesia urbana. Aquells que s'ho podien permetre, tamb� menestrals i professionals liberals, es feien construir una vil�la o una torreta al medi rural, o b� retornaven al mas familiar. Els artistes i intel�lectuals m�s destacats dels Pa�sos Catalans no van ser aliens al fenomen. Per motius familiars, laborals o de salut, van trobar la inspiraci� per concebre algunes de les seves obres m�s destacades all� on passaven els estius, en un poblet de costa o d'alta muntanya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Safont Plumed, periodista i escriptor, m�ster en Periodisme i Reporterisme Avan�at i doctor per la Universitat de Girona. Autor de "L'estiu passat. Una geografia de les vacances d'artistes i escriptors dels Pa�sos Catalans", editat per Comanegra.

Cap�tol 1067. Les transformacions pol�tiques, econ�miques i socials que buscaven posar fi a l'antic r�gim en territori espanyol des del 1820, despr�s del pronunciament del general Riego, resultaven inc�modes en el context europeu. En els anys posteriors a la caiguda de Napole�, els governants de la Restauraci� temien que qualsevol espurna pogu�s revifar la foguera de la revoluci�. Si es va poder tancar l'etapa constitucional coneguda com a Trienni Liberal, i restaurar la monarquia absoluta en la figura de Ferran VII, va ser en bona mesura per la intervenci� francesa. L'entrada de l'ex�rcit dels Cent Mil Fills de Sant Llu�s, el 7 d'abril del 1823, va iniciar un llarg per�ode d'ocupaci� que va aconseguir desmantellar l'estat liberal en marxa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Arnabat, doctor en Hist�ria per la UPF, professor d'Hist�ria a la URV, president de la Comissi� del Doctorat d'Estudis Human�stics i investigador del grup de recerca ISOCAC.

Cap�tol 1066. L'any 1995 una estudiant alemanya va fer una troballa a Dmanisi, a Ge�rgia. La sorpresa va ser maj�scula, perqu� es tractava d'una mand�bula que semblava humana. Per� el que no sabia aquesta cient�fica �s que aquest os canviaria per sempre el que es donava per fet dels avantpassats hom�nids. El que en un primer moment podia ser una altra resta d'un ancestre amb centenars de milers d'anys, va resultar ser molt m�s: la clau per comprendre en quin moment els humans van marxar d'�frica per migrar a la resta del m�n. I va provocar, de retruc, una pregunta encara m�s important: per qu� ho van fer, una q�esti� que a dia d'avui genera encara m�s preguntes que respostes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Agust�, doctor en Ci�ncies Biol�giques, investigador a l'ICREA i a l'Institut Catal� Paleoecologia Humana i Evoluci� Social.

Cap�tol 1065. De Valent� Almirall en coneix l'activitat p�blica, com a gran defensor del pensament republic� i federal, durant la segona meitat del segle XIX. El primer gran te�ric del catalanisme va trobar en la premsa, en el periodisme cr�tic i de combat, un element imprescindible per difondre i divulgar el seu projecte pol�tic, des dels anys del Sexenni Democr�tic i els primers temps de la Restauraci�, fins que va caure malalt el 1887 i es va haver de retirar. La dimensi� period�stica d'Almirall, com a creador de diversos diaris i revistes, i col�laborador en una quarantena de cap�aleres de l'�poca, �s l'altra cara imprescindible de la faceta pol�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Josep Maria Figueres, historiador, professor honorari d'hist�ria del periodisme a la UAB, encarregat de l'edici� de l'obra completa de Valent� Almirall i autor del llibre "Valent� Almirall. Quan tot va comen�ar", publicat per l'Editorial Base.

Cap�tol 1064. En ser afusellat l'any 1896 per un escamot de l'ex�rcit espanyol, el metge i pol�tic filip� Jos� Rizal va passar de ser l'intel�lectual m�s destacat dels tres segles de pres�ncia espanyola a les Filipines a esdevenir l'heroi nacional d'un pa�s en plena lluita per la independ�ncia de la metr�poli colonial. Rizal, conreador de les ci�ncies, les humanitats i les arts, i una figura cabdal de la cultura en llengua castellana de la seva �poca, va mantenir relacions importants amb Catalunya en moments cabdals de la seva vida. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Alegret, catedr�tic jubilat de Qu�mica Anal�tica de la UAB, catedr�tic honorari de Qu�mica de la Universitat Santo Tom�s de Manila i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1063. En una �poca en qu� els �nims de revolta dominaven bona part de la poblaci� m�s desafavorida, entre la dictadura de Primo de Rivera i l'esclat de la Guerra Civil, la figura de Joaquim Maur�n es va consolidar com un dels pensadors fonamentals del marxisme a Catalunya, segurament el m�s important de l'estat espanyol durant els anys 20 i 30. Maur�n s'havia iniciat en el sindicalisme revolucionari, i va fer paleses les seves teories pol�tiques i socials a la premsa i en diversos llibres. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Portillo, historiador, redactor de la revista Debats pel Dem� i coeditor de l'antologia de Maur�n "Les forces motrius de la revoluci�", editada per Tigre de Paper.

Cap�tol 1062. Poques actrius han estat tan estimades a Catalunya com Mary Santpere, una de les c�miques m�s destacades del segle XX, una �poca en qu� les dones que es dedicaven a l'humor eren molt poques. L'�xit al cinema, el teatre de revista i els nous mitjans audiovisuals era en part degut a l'her�ncia de pes del seu pare, un dels grans reis del vodevil al Paral�lel dels anys vint i trenta: Josep Santpere. Com a m�nim en el cas de la fam�lia Santpere, el talent tenia un component gen�tic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Maria Rosa Pigrau Santpere, doctora en Hist�ria, autora del llibre "Els Santpere. Cent anys davant del p�blic", de Planeta. �s filla de Mary Santpere.

Cap�tol 1.061. Els avantatges de la invenci� de la tipografia, sobretot per l'estalvi de temps i diners que suposava, es van fer evidents a Catalunya pocs anys despr�s de l'arribada de la impremta, cap a final del segle XV. La principal aportaci� de la impremta a la societat catalana moderna no van ser els llibres, sin� unes obres menors, conegudes com a menuderies. Es tractava de butlletes, cartells, fulls solts i altres documents de vida ef�mera, destinats a agilitzar el funcionament de l'administraci� i les institucions en l'�mbit pol�tic, judicial, militar, religi�s i comercial. Tot el que s'imprimia, aix� s�, estava sotm�s a censura pr�via. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xevi Camprub�, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicaci� Audiovisual per la UAB.

Cap�tol 1.060. Aurora D�az-Plaja va ser una persona d'una import�ncia indiscutible per a la literatura catalana del segle XX, sobretot per la diversitat de tasques que va assumir: periodista, traductora, cr�tica liter�ria i, de manera molt destacada, promotora de la literatura infantil i juvenil. La relaci� professional amb els llibres, per�, va arrencar unes d�cades abans d'assolir projecci� p�blica, en concret al servei de biblioteques. En temps de la Guerra Civil, aquesta activitat la va portar a fer de bibliotec�ria al front, viatjant en un autob�s des de la rereguarda, per acostar la lectura als soldats en els moments m�s durs. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Berta Jard�, que treballa en tasques de gesti� i comunicaci� en entitats socioculturals. �s escriptora, autora del llibre "La bibliotec�ria del front", editat per Univers.

Cap�tol 1.059. Un dels grans centres espirituals de la Catalunya medieval va ser el monestir benedict� de Sant Pere de Rodes, els or�gens del qual es perden en la llegenda. El que se sap del cert �s que va esdevenir lloc de pelegrinatge obligat ja des del segle X, per l'empla�ament immillorable entre les muntanyes que s'alcen sobre el cap de Creus, al l�mit oriental de la pen�nsula Ib�rica i all� on els Pirineus es troben amb el mar. A banda del paisatge imponent que l'envolta, i que feia sentir el pelegr� m�s a prop de D�u, diferents butlles papals van atorgar a qui visitava el monestir privilegis tan importants com les mateixes indulg�ncies que es concedien a Sant Pere de Roma. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i S�nia Masmart�, historiadora i t�cnica coordinadora dels monuments de l'Ag�ncia Catalana de Patrimoni Cultural a Girona; durant 24 anys ha estat responsable de Sant Pere de Rodes.

Cap�tol 1058. Des de les miniatures que feien servir grecs i romans per estudiar t�ctiques i estrat�gies al camp de batalla, fins als jocs populars de rerefons clarament b�l�lic com el go o els escacs, la simulaci� hist�rica o militar ha atret societats molt diverses al llarg de la hist�ria. La revoluci� militar del segle XIX, amb l'aparici� de noves armes i estrat�gies, va donar una import�ncia encara m�s gran a la utilitzaci� de jocs de guerra per part dels ex�rcits. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antonio Catal�n, llicenciat en Disseny, m�ster en Cultura Contempor�nia i en Hist�ria Militar contempor�nia i moderna, investigador independent en els camps dels "game studies" i la hist�ria militar.

Cap�tol 1057. La ciutat de Girona est� situada en un indret estrat�gic clau per controlar la ruta del nord que es dirigeix cap a la capital del pa�s. Aquesta ubicaci� pren especial import�ncia durant l'�poca moderna, despr�s del Tractat dels Pirineus, en qu� va ser una pla�a forta escenari de diversos setges francesos. Qui tenia Girona sota control controlava el pas entre els dos estats, les grans pot�ncies de l'�poca armades amb els ex�rcits m�s potents del moment. Fortificar la ciutat per fer-la resistir va ser un repte per als contemporanis: un proc�s no mancat de pol�miques, dificultats i episodis violents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Mateu Guitart, doctor en Hist�ria per la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Gironins.

Cap�tol 1.056. Al llarg de la Segona Guerra Mundial, la necessitat comuna de derrotar Hitler va anar convertint en companys de viatge el primer ministre brit�nic, Winston Churchill; el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt, i el primer secretari sovi�tic, I�ssif Stalin. El 1945, quan s'esdevenia la caiguda militar del Tercer Reich, els tres principals l�ders aliats van mantenir dues confer�ncies decisives: la primera a Ialta, a la pen�nsula de Crimea, entre el 4 i l'11 de febrer, i la segona ben a prop de Berl�n, a la ciutat alemanya de Potsdam, entre el 17 de juliol i el 2 d'agost. Les decisions que s'hi van prendre van configurar un nou ordre mundial. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Pere Cardona, escriptor i divulgador hist�ric, creador del portal web Historias Segunda Guerra Mundial i autor del llibre "Osos, �tomos y esp�as. Historias sorprendentes de la Guerra Fr�a", publicat per Principal de los Libros.

Cap�tol 1055. El 28 d'octubre de 1848 s'inaugurava oficialment la primera l�nia de ferrocarril de la pen�nsula Ib�rica, que unia Barcelona amb Matar�. Mesos abans d'aquella gran estrena havia mort el principal impulsor del projecte, l'empresari mataron� Miquel Biada i Bunyol, que havia estat testimoni dels avantatges d'aquest nou sistema de transport de passatgers i mercaderies quan havia viscut a Cuba. En un context de crisi econ�mica, i malgrat la falta de suports institucionals, Biada havia tirat endavant un projecte que seria clau per al desenvolupament econ�mic i industrial del pa�s. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�. �s coautor del llibre "El primer ferrocarril de la Pen�nsula", editat per Efad�s, juntament amb Manuel Cusachs i Xavier Nubiola.