En guàrdia!

Cap�tol 1230. Amb l'esclat de la Guerra Civil, des del mateix juliol del 1936, la Generalitat va desplegar diverses iniciatives diplom�tiques i humanit�ries en el front internacional. L'establiment de dos b�ndols clars i el clima de revoluci� social va fer m�s necess�ria que mai l'acci� exterior. En els primers mesos del conflicte, quan l'estat espanyol no tenia pres�ncia efectiva a Catalunya, els consolats europeus van veure en la Generalitat el seu interlocutor principal. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manuel Manonelles, polit�leg especialitzat en Relacions Internacionals i comissari de l'exposici� "Acci� exterior en temps de guerra. La pres�ncia internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)", a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Cap�tol 1229. Al llarg de la hist�ria, la moda ha vingut dictada pel poder, segons la indument�ria que han imposat les diferents pot�ncies de cada �poca. Els tipus de vestits de les classes privilegiades, per tant, han esdevingut una eina pol�tica i geoestrat�gica. En el cas de la monarquia hisp�nica, des dels temps dels Reis Cat�lics, al llarg de tot el segle XVI i fins a mitjans del segle XVII, la seva indument�ria es va imposar com el referent a seguir en totes les corts europees. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i S�lvia Ros�s Castellsaguer, historiadora de la moda, professora doctora acreditada del BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny.

La dictadura de Primo de Rivera va tenir una vida relativament curta, per� va ser una de les �poques m�s dures i de m�s repressi� contra els s�mbols de Catalunya. Dues institucions representatives de la societat i la cultura catalanes, l'Orfe� Catal� i el Futbol Club Barcelona van viure traject�ries paral�leles i van arribar a estar clausurades a la vegada. El motiu va ser una xiulada a l'himne espanyol abans d'un partit que el Bar�a havia organitzat en homenatge a l'Orfe� al camp de les Corts el 14 de juny de 1925. La repressi� del r�gim militar va obligar aquestes dues entitats a suspendre totes les activitats previstes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joaquim Montcl�s i Esteban, historiador, escriptor, periodista i activista cultural que tamb� exerceix de professor d'hist�ria a l'ensenyament secundari. A m�s, �s autor del llibre "La clausura de l'Orfe� Catal� i el F.C. Barcelona (1925)", de Dalmau Editor.

Cap�tol 1227. El 3 de setembre de 1450, des de la cort de N�pols, el rei Alfons el Magn�nim va concedir un privilegi al Consell de Cent per crear la Universitat de l'Estudi General de Barcelona. Despr�s de passar per diferents ubicacions provisionals, aquesta instituci� va acabar sent una realitat consolidada durant la d�cada de 1530, en fusionar diversos estudis superiors. Les obres de l'edifici que l'havia d'acollir, a la rambla dels Estudis, en un entorn encara sense urbanitzar, van estar enllestides el 1539. Eren les primeres passes d'una de les institucions educatives m�s importants i longeves del pa�s, la Universitat de Barcelona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, doctor en Hist�ria Moderna i vicerector de Cultura, Mem�ria i Patrimoni de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1226. A difer�ncia de l'Egipte fara�nic, l'imperi assiri, un dels m�s grans imperis de l'antiguitat, va anar quedant sepultat per l'oblit despr�s de la caiguda definitiva, l'any 609 abans de Crist. Amb el pas dels segles, les grans ciutats ass�ries, com N�nive o Assur, van quedar enterrades sota la sorra del desert i el rastre d'aquesta civilitzaci� poderosa, que s'havia est�s des del golf P�rsic fins a l'Alt Egipte, es va limitar a les mencions d'alguns autors cl�ssics i de l'Antic Testament. Fins al mar� del 1843, quan el diplom�tic franc�s Paul-�mile Botta va iniciar unes excavacions a Khorsabad, l'antiga ciutat ass�ria de Dur Sharrukin, i va fer sortir a la llum els primers vestigis materials d'una civilitzaci� que havia quedat oculta durant m�s de dos mil anys. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la UAB Jordi Vidal Palomino, director de la revista Historiae i autor del llibre "El descubrimiento de Asiria" de la Biblioteca Nun.

Cap�tol 1225. Barcelona va viure uns anys especialment convulsos durant la Primera Guerra Mundial, tot i la neutralitat espanyola en el conflicte. Va ser un temps marcat per les desigualtats creixents entre la classe obrera i la burgesia industrial, que van comportar nombroses vagues i van donar lloc al fenomen del pistolerisme i a l'anomenada crisi de subsist�ncies. Entre les nombroses protestes convocades, destaca la primera manifestaci� de dones multitudin�ria de la ciutat. A la revolta de les dones del 1918 es van establir lligams de solidaritat i resist�ncia que van facilitar accions posteriors, com la vaga de La Canadenca, i es van ocupar espais p�blics que fins a aquell moment eren patrimoni dels homes. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el professor de la Facultat de Ci�ncies de Comunicaci� de la UAB David Revelles, coautor del llibre "El pistolerisme a Barcelona, 1917-1923: Laberint de sang i plom" amb Jes�s Mart�nez.

Cap�tol 1224. Un dels enginyers de m�s fama arreu del m�n en el darrer ter� del segle XIX va ser el franc�s Alexandre Gustave Eiffel. A banda de la famosa torre de Par�s que duu el seu nom, Eiffel va aportar moltes innovacions en la t�cnica constructiva dels ponts de ferro port�tils, que es podien fabricar en un taller per traslladar-los posteriorment a l'empla�ament definitiu. Moltes d'aquestes estructures van anar destinades a Catalunya. Entre el 1876 i el 1878, l'empresa Eiffel et Compagnie va al�ar les armadures de 85 ponts de la l�nia ferrovi�ria de Girona a Portbou, i de tres ponts destinats al casc urb� de Girona, mentre que el 1888 en va fer un altre que es va instal�lar a Barcelona amb motiu de l'Exposici� Universal. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�sa Amen�s, doctora en Hist�ria de l'Art per la Universitat de Barcelona, autora del llibre "L'enginy d'Eiffel a Catalunya. Projecci�, fabricaci� i muntatge de ponts de ferro (1876-1888)".

Cap�tol 1223. A la Barcelona de la baixa edat mitjana, entre els segles XIV i XV, hi va haver diversos monestirs femenins que van tenir esclaves al seu servei. Eren dones sense personalitat jur�dica, que en alguns casos eren propietat d'algunes de les religioses. Quatre dels monestirs en qu� consta que hi va haver dones esclaves figuraven entre els m�s importants de la ciutat en aquella �poca: eren el de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona, el de Santa Maria de Pedralbes, el de Sant Pere de les Puel�les i el de Santa Maria de Valldonzella. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Emi Turull Pibernat, doctora en Hist�ria per la UPF amb la tesi "L'Esgl�sia cat�lica i l'esclavitud: esclaves als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495)", m�ster en Hist�ria del M�n per la UPF i graduada en Humanitats per la UOC.

Cap�tol 1222. En el context dels diversos processos revolucionaris que va viure Europa al voltant del 1848 i en ple proc�s de construcci� dels estats naci�, a la pen�nsula italiana va esclatar una primera guerra d'independ�ncia. En resposta als aixecaments populars que hi havia hagut a Mil� i a Ven�cia, el rei Carles Albert de Sardenya va declarar la guerra a �ustria, que controlava bona part del nord d'It�lia. En paral�lel, diversos estats italians adoptaven constitucions de car�cter liberal. Aquesta situaci� tan efervescent arreu de la pen�nsula va culminar amb un experiment democr�tic de primer ordre: l'establiment d'una rep�blica Romana que va durar cinc mesos, entre el 9 de febrer i el 4 de juliol de 1849, i que va suposar un moment culminant del Risorgimento. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Alberto Pellegrini, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1221. A la fi de la Guerra Civil, un dels molts fronts en els quals va actuar la repressi� franquista va ser la depuraci� de funcionaris en tots els nivells de l'administraci�, tamb� a les corporacions locals i provincials. La dictadura va iniciar un proc�s de detecci� i destituci� de persones desafectes al nou r�gim. Per assegurar-se la lleialtat pol�tica i ideol�gica dels treballadors p�blics, es premiaven les fam�lies dels que havien lluitat amb el b�ndol sollevat, aix� com aquells que s'havien significat a favor dels rebels en zona republicana. L'Ajuntament de Barcelona va viure de manera molt intensa un proc�s de depuraci� que tamb� va servir per ajustar plantilles. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Gil Garrusta, Dr. en Hist�ria per la UB i professor d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual a la UOC. Tamb� �s autor del llibre "Barcelona al servei del 'Nuevo Estado'. Depuraci� a l'Ajuntament durant el primer franquisme", d'Eumo Editorial.

Cap�tol 1220. A finals del segle V abans de Crist, coincidint amb la crisi de la democr�cia i el declivi del poder d'Atenes, la pol�tica d'aquesta polis grega va estar marcada per les accions d'un personatge tan valer�s com insolent i provocador. L'estadista i general atenenc Alcib�ades va encarnar els perills d'avantposar l'ambici� personal per sobre de l'inter�s com�, que el van fer oscil�lar entre la gl�ria i el desastre, arrossegat per l'ambici�. Va trair la p�tria i va ser proscrit dues vegades. Aquestes intrigues van afectar el dest� d'Atenes en episodis clau de la hist�ria, en especial la guerra del Pelopon�s, en la qual va arribar a lluitar en els dos b�ndols. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Borja Antela, doctor en Hist�ria de Gr�cia i professor d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1219. A finals de la d�cada dels seixanta i durant la primera meitat dels setanta, els partits i les organitzacions que lluitaven contra la dictadura franquista van recuperar la unitat d'acci� que no havien tingut en les d�cades posteriors a la Guerra Civil. Van sorgir plataformes antifranquistes que volien abastar l'espectre pol�tic i social. Les discrep�ncies i les estrat�gies partidistes es van aparcar moment�niament, per� no van trigar a reapar�ixer amb l'inici de la Transici�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Colomines, professor titular d'Hist�ria Contempor�nia a la UB, director de la c�tedra Josep Termes d'Hist�ria, Identitats i Humanitats Digitals i autor del llibre "Amnistia i llibertat!" de la col�lecci� Dies que han fet Catalunya.

Cap�tol 1218. Durant la prehist�ria es van comen�ar a posar les bases del comportament social i cultural de l'esp�cie humana i, per tant, tamb� les pr�ctiques de conducta i de domini ideol�gic que al llarg de la hist�ria han afectat especialment les dones. Per difer�ncies en l'alimentaci� i en la divisi� sexual del treball, sembla que l'inici de la desigualtat de les dones podria situar-se cap a mitjans del neol�tic. Les evid�ncies arqueol�giques i la iconografia descoberta permeten deduir aspectes clau de com era la vida de les dones en la prehist�ria als actuals Pa�sos Catalans. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'arque�loga Paula Jard�n Giner, doctora en Geografia i Hist�ria per la Universitat de Val�ncia i membre del Departament de Did�ctica de les Ci�ncies Experimentals i Socials i de l'Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV.

Cap�tol 1217. Hi ha proves de l'exist�ncia de c�ncer en m�mies de fa m�s de 3.000 anys de l'antic Egipte, i continua m�s present que mai al segle XXI. Encara que els primers tractaments fossin gaireb� esot�rics, de mica en mica es van anar posant algunes de les bases cient�fiques de la medicina moderna. Els grans aven�os en la investigaci� oncol�gica han anat lligats als esdeveniments m�s importants de cada �poca. Sens dubte, un dels moments en qu� el tractament del c�ncer va experimentar m�s progressos va ser entre el segle XIX i el XX, quan l'oncologia encara no era una especialitat m�dica com a tal. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Mariano Monzo, catedr�tic em�rit de la Facultat de Medicina de la UB, expert en oncologia molecular i autor del llibre "La lluita contra el c�ncer: Tres mil anys d'una hist�ria de progressos", editat amb fins ben�fics per la Fundaci� Oncolliga Girona.

Cap�tol 1216. M�s enll� de la coneguda participaci� de soldats del Rif en el b�ndol franquista, que es va sollevar el 18 de juliol de 1936, durant tota la Guerra Civil l'ex�rcit republic� tamb� va comptar amb brigadistes del m�n �rab. Alg�ria, el Marroc, Palestina, Egipte o l'Iraq, pa�sos en plena transformaci� marcats per la q�esti� colonial, la recomposici� de les esquerres i l'ascens dels feixismes, van emprendre diverses iniciatives solid�ries amb la Rep�blica espanyola, incloent-hi l'enviament de diners i armes. Encara que la xifra de combatents que van viatjar a la Pen�nsula des dels pa�sos �rabs per lluitar amb les Brigades Internacionals �s dif�cil de precisar, podrien haver estat entre set-centes i mil persones. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Almod�var, periodista, documentalista i investigador especialitzat en el m�n �rab.

Cap�tol 1215. El darwinisme i els seus detractors. Les teories cient�fiques, per revolucion�ries que siguin, no neixen mai soles i a�llades; sempre apareixen en una societat que comparteix uns paradigmes i unes idees establertes des de temps enrere, i normalment no s�n acceptades amb facilitat. El 1859, amb la publicaci� de "L'origen de les esp�cies", Charles Darwin va sacsejar les bases religioses i culturals de l'�poca. La idea darwiniana de l'evoluci�, de fet, va ser una de les m�s atacades, reformulades i posteriorment refor�ades de la hist�ria de la ci�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador cient�fic, autor de "100 protagonistes de la hist�ria de la ci�ncia" i "La hist�ria de la ci�ncia com mai te l'han explicat".

Cap�tol 1214. L'any 1588, el rei Felip II es va proposar envair Anglaterra, en el que es va plantejar gaireb� com una croada per combatre el protestantisme. Aquesta iniciativa de la monarquia hisp�nica va ser anomenada l'empresa d'Anglaterra, o la gran armada, tot i que un cop consumada la seva derrota va passar a ser coneguda de manera burlesca com l'Armada Invencible, un terme encunyat per Petruccio Ubaldini, mercenari itali� al servei d'Elisabet I. Catalunya es va implicar de diverses maneres en la mobilitzaci� per part de la monarquia, amb recursos diplom�tics, militars, comercials i fins i tot religiosos, amb l'objectiu de derrocar la reina Tudor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran P�rez G�mez, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB, editor i historiador, autor del llibre "Catalunya i l'Armada Invencible. L'aportaci� catalana a l'empresa d'Anglaterra", editat per la Fundaci� Noguera.

Cap�tol 1213. A inicis del segle XX, l'imperi austrohongar�s era una de les pot�ncies m�s importants d'Europa. La declaraci� de guerra a S�rbia l'estiu del 1914 va ser la guspira que va iniciar la Primera Guerra Mundial. Tot i aix�, paradoxalment, �ustria-Hongria no comptava amb els mitjans econ�mics i militars suficients per sostenir un conflicte de llarga durada. A la pr�ctica, aquest imperi va ser tutelat per Alemanya, la gran aliada, i el desenvolupament de la guerra que havia iniciat acabaria comportant el desmembrament de l'Estat i el derrocament dels Habsburg. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1212. El mat� del 29 de setembre de 1978, el Vatic� va quedar commocionat per la mort de Joan Pau I, conegut com el papa del somriure, despr�s de nom�s 33 dies liderant l'Esgl�sia cat�lica. Enmig de les sospites de conspiracions dins de la c�ria, aquell any va ser necessari organitzar un segon conclave en un temps r�cord, a l'octubre, per escollir un nou pont�fex, que acabaria sent el polon�s Karol Wojtyla, que va escollir el nom de Joan Pau II. Era el primer papa d'origen no itali� des del segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista i llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB Pep Mart� Vallverd�, redactor de pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 1211. Els anarquistes, especialment els sectors m�s durs, van assumir el poder i van substituir els ajuntaments legalment constitu�ts a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya despr�s del cop d'estat militar del juliol del 1936. Tant a la Seu d'Urgell com a Puigcerd� es van viure episodis de viol�ncia i crueltat comesos per grups de persones que se suposava que defensaven la Rep�blica. Entre d'altres, un dels anarquistes m�s destacats va ser l'anomenat Cojo de M�laga. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pau Chica, m�ster en Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

El darrer dia de l'any 1229, les forces militars catalanes, sota el comandament del rei Jaume I, van entrar a Madina Mayurqa. Tres mesos molt durs de setge havien acabat. Despr�s del saqueig inicial, molt violent, calia emprendre el repartiment del bot�, tant dels b�ns mobles com dels immobles, que a Mallorca es va decidir mitjan�ant subhasta quan encara no havia estat sotmesa tota l'illa i quedaven diversos nuclis de resist�ncia a les muntanyes. Finalment, al llarg dels anys, es va anar consolidant la colonitzaci�, que en aquest cas va comportar la substituci� d'una societat tribal formada per clans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pl�cid P�rez, llicenciat en Hist�ria per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Hist�ria per la UAB. Arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonitzaci� (1230-1256)".

Cap�tol 1209. En plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves procedents del catalanisme radical van fundar el primer partit comunista independent: el Partit Comunista Catal�. Fundat a finals de 1928, despr�s d'un parell d'anys de debats marxistes, no seguia les consignes ni del Partit Comunista d'Espanya ni de la Internacional Comunista. A m�s, per l'orientaci� ideol�gica dels seus impulsors, aquest partit de vida ef�mera per� intensa va vincular la q�esti� social a la nacional, incloent-hi l'autodeterminaci� com un dels objectius, a difer�ncia de la majoria de moviments comunistes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ignasi Bea Segu�, llicenciat en Ci�ncies Pol�tiques i m�ster en Hist�ria Contempor�nia. �s professor de Geografia i Hist�ria en un institut p�blic i autor del llibre "Ni Madrid ni Moscou: El Partit Comunista Catal� (1926-1930)", i actualment treballa en una tesi doctoral sobre Jordi Arquer.

Cap�tol 1208. Les quatre grans cr�niques catalanes, una de les principals fonts de coneixement dels fets transcorreguts entre els segles XIII i XIV, mostren una visi� de la hist�ria des del poder reial, escrita o dictada per homes: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoni�s. Inevitablement, aporten una visi� molt parcial i esbiaixada de les dones de l'�poca. Les que hi apareixien quasi sempre estan vinculades a la Corona catalanoaragonesa. S�n reines, princeses o nobles, molt sovint forasteres, casades per interessos din�stics amb els diferents sobirans, com a moneda de canvi, o b� filles cedides en matrimoni a pr�nceps estrangers. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Hist�ria Medieval a la UB i �s especialista en hist�ria de les dones i de la vida quotidiana.

Cap�tol 1207. La traject�ria de Joaquim Ventall� com a pol�tic, escriptor i periodista es va veure afectada per les diverses guerres i les successives dictadures. Ventall�, que ha passat a la hist�ria com un pioner de la r�dio esportiva i el primer traductor de Tint�n al catal�, va viure en primera persona la guerra del Rif i va deixar testimoni escrit tant de la instrucci� militar rebuda entre febrer i juny del 1921 com dels vint-i-set mesos que va estar de campanya al Marroc a partir de l'octubre del mateix any, just despr�s del desastre d'Annual. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Arnau Sala, graduat en Llengua i Literatura Espanyoles i m�ster en Literatura Comparada per la UAB, i doctorand de Llengua i Cultura Espanyoles a la Universitat Col�mbia de Nova York. Sala tamb� �s responsable del pr�leg, l'edici� i les notes de "La guerra que jo he vist. Anotacions a la vida de caserna i 27 mesos a la campanya del Marroc".

Cap�tol 1206. Entre els segles XIII i XV, a la ciutat de Girona es constru�en claustres prefabricats que s'exportaven a tot Catalunya, aix� com a Val�ncia, Arag� i Mallorca. Per a aquesta fabricaci� seriada de materials es feia servir la pedra calc�ria nummul�tica local, especialment apreciada, coneguda en el seu temps com a pedra de Girona o marbre blau. Hi havia altres productes extrets de les pedreres gironines, per� cap de tan complex i que supos�s tants beneficis per als artesans com ho van ser els elements destinats a formar part d'un claustre. Durant l'�poca g�tica, la seva pres�ncia va ser hegem�nica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesca Espa�ol, doctora en Hist�ria de l'Art, que ha estat professora titular de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1205. Des del per�ode conegut com la Gran Fam i al llarg de la segona meitat del segle XIX, la poblaci� d'Irlanda es va reduir gaireb� a la meitat, de vuit milions i mig a prop de quatre milions i mig d'habitants. Molts havien mort, per� d'altres havien emigrat. Una de les rutes m�s habituals suposava travessar l'Atl�ntic. Entre el 1846 i el 1855, prop d'un mili� i mig d'irlandesos se'n van anar cap als Estats Units, i 340.000 m�s al Canad�. Va ser un �xode sense precedents, que a la llarga va modificar la societat nord-americana i hi va influir de manera decisiva. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Tom Harrington, catedr�tic d'Estudis Hisp�nics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

Cap�tol 1204. A finals de febrer del 1938, en plena Guerra Civil, els colpistes havien recuperat Terol. Des d'aquesta nova posici�, es va iniciar una gran ofensiva des del front d'Arag� a principis del mes de mar� amb l'objectiu d'entrar a Catalunya. El 28 de mar� les tropes del Cos d'Ex�rcit Marroqu� del general Yag�e van ocupar la poblaci� de Massalcoreig i, des d'aqu�, van pujar pel marge dret del Segre i van entrar a les poblacions que s'anaven trobant. Durant nou mesos, la l�nia de front va quedar delimitada pel riu Segre. L'ocupaci� franquista de les terres de Lleida comen�ava a ser un fet. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pol Galit�, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associaci� d'Estudiosos del Front del Segre.

Cap�tol 1203. Pocs literats catalans que van publicar la seva obra entre finals del segle XIX i principis del XX van gaudir del prestigi i la popularitat d'�ngel Guimer�. Poeta, dramaturg, periodista a les p�gines de La Renaixensa i activista pol�tic, els drames teatrals que va escriure van donar-li un ress� internacional. Encara que havia nascut a les Can�ries, no va trigar a descobrir i aprendre la llengua catalana, i s'hi va mantenir fidel tota la vida amb moltes obres teatrals convertides en grans �xits. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Neus Oliveras i Samitier, llicenciada en Filologia Catalana i Anglesa. Oliveras ha estat catedr�tica de Llengua i Literatura, professora d'Arts Esc�niques a l'Institut Baix Pened�s del Vendrell i coautora del llibre "�ngel Guimer�: Biografia il�lustrada" amb �ngels Santacana.

Cap�tol 1202. Quan �tila i els huns van irrompre a les fronteres de l'imperi rom�, no nom�s van portar la destrucci� amb ells, sin� que van posar en evid�ncia la fragilitat d'un imperi que ja feia temps que trontollava. Procedents de les estepes de l'�sia central, els huns havien sotm�s pobles com els alans i els gots, cosa que va provocar moviments migratoris que es van desfermar com una onada violenta cap a territori rom�. Aquests n�mades eren uns formidables arquers a cavall i uns excel�lents guerrers. El seu domini no era territorial, sin� militar i simb�lic, i es fonamentava en la figura d'un �nic l�der capa� de concentrar el poder: �tila. Mitjan�ant la guerra, la intimidaci� i els pactes, es va convertir en l'amo d'un vast conglomerat de pobles guerrers. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, especialista en Hist�ria Antiga i historiador per la Universitat Aut�noma de Barcelona, on �s professor titular.

Cap�tol 1201. El desmembrament pol�tic del califat omeia d'al-�ndalus, abolit definitivament l'any 1031 i dividit en diversos regnes de taifes arran de la fitna o guerra civil d'inicis del segle XI, va suposar tamb� un auge cultural i de revitalitzaci� urbana. Encara que els nost�lgics del califat van voler restar-li import�ncia als reis de les taifes i els van menysprear, el cert �s que al llarg de tot aquell segle van arribar a governar territoris que duplicaven en extensi� i triplicaven en ingressos el que podia tenir el comte de Barcelona i altres sobirans cristians. A Catalunya dues taifes molt influents van ser la de Lleida i la de Tortosa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Hist�ria Medieval de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1200. Per als antics egipcis, el cos era el suport f�sic necessari perqu� l'�nima pogu�s continuar el viatge cap al m�s enll� despr�s de la mort. Per aix�, mantenir el cad�ver en bon estat era un dels imperatius m�s importants en la vida, i en la mort, d'un egipci. La momificaci�, a banda de ser una t�cnica de conservaci� corporal, era un acte profundament religi�s que consistia a donar-li a aquell cos car�cter de divinitat. Momificar un difunt era preparar-lo simb�licament per ser un nou Osiris i poder ren�ixer en l'altra vida. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Irene Cord�n, doctora en Arqueologia i Hist�ria Antiga per la UAB i M�ster en Egiptologia.

Cap�tol 1199. El paper de l'Abadia de Montserrat durant la dictadura franquista, representat per la figura de l'abat Aureli Maria Escarr�, va evolucionar gradualment de l'amistat amb el r�gim a la seva desqualificaci�. Escarr�, de tarann� conservador i autoritari, va acabar sent l'�nica autoritat eclesi�stica que va censurar p�blicament el franquisme en unes declaracions al diari Le Monde el novembre del 1963. Abans d'arribar a aquest punt, l'abadia s'havia significat per nombroses iniciatives en defensa de la identitat, la llengua i la cultura de Catalunya. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Balcells, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedr�tic em�rit de la UAB i director de la Catalan Historical Review. Tamb� �s autor del llibre "L'abat Escarr� i Montserrat a l'Espanya franquista", que publica l'Editorial Base.

Cap�tol 1198. La trag�dia grega va sorgir a Atenes cap al segle V abans de Crist i va posar de manifest la tensi� entre el m�n antic dels mites heroics i el m�n nou de la polis. Possiblement, l'origen de les trag�dies es remunta a les festes de culte a Dion�s, d�u del vi i de la fertilitat, que celebraven la mort i la resurrecci� de la natura. Dels primers escriptors del g�nere, tampoc no en sabem gaireb� res i es perden en el mite, gaireb� tant com els personatges de les seves trames. En canvi, la trag�dia cl�ssica compta amb una gran tr�ada d'autors, tres noms clau de la cultura occidental sorgits entre la segona meitat del segle VI i el final del segle V aC: �squil, S�focles i Eur�pides. En parlen l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i l'escriptor i hel�lenista Ra�l Garrigasait, editor de la Col�lecci� de Cl�ssics Grecs i Llatins de la Fundaci� Bernat Metge i president de La Casa dels Cl�ssics. Tamb� ha prologat l'edici� de l'"Orestea" d'�squil, tradu�da al catal� per Eloi Creus i Miquel Desclot.

Cap�tol 1197. La primavera del 1941, en una maniobra pensada per assistir el seu aliat itali�, Hitler va conquerir Gr�cia. Va ser una operaci� que va retardar uns mesos la invasi� alemanya de la Uni� Sovi�tica, ja que la resist�ncia hel�l�nica va fer gruar els soldats nazis. Un cop finalitzada amb �xit l'ocupaci� del pa�s, l'ordre del F�hrer va ser clara: calia envair tamb� l'illa de Creta. Aquesta decisi� donaria lloc a una de les batalles m�s �piques de la Segona Guerra Mundial pel control de la Mediterr�nia i a la primera gran invasi� paracaigudista de la hist�ria. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pere Cardona, divulgador hist�ric, creador d'una p�gina web d'hist�ries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra: La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas".

Cap�tol 1196. Cuba va ser un dels �ltims territoris que es va mantenir sota el jou colonial espanyol. Durant el segle XIX, els catalans hi van tenir una pres�ncia destacada. Amb m�s o menys sort, moltes fam�lies van basar la seva fortuna en els negocis que emprenien en aquesta illa, coneguda com la perla del Carib, ja fossin botiguers, comerciants, industrials o esclavistes. L'aportaci� catalana va ser decisiva en la producci� dels tres productes agr�coles m�s exportats per Cuba: el caf�, el tabac i el sucre. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Santacana, catedr�tic de Geografia i Hist�ria a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Did�ctica de les Ci�ncies Socials a la Universitat de Barcelona. �s autor del llibre "Cuba i els catalans. De botiguers a negrers", d'Albert� Editor.

Cap�tol 1195. Entre la fi del 1718 i inicis del 1719, en el context posterior a la guerra de Successi�, les principals pot�ncies europees li van declarar de manera coordinada la guerra al rei espanyol Felip V. La Qu�druple Alian�a que se li va enfrontar estava formada per Fran�a, la Gran Bretanya, les Prov�ncies Unides dels Pa�sos Baixos i el Sacre Imperi Romanogerm�nic. Les pretensions d'Espanya sobre It�lia, per tal de tornar a ser influents a la Mediterr�nia i revertir el sistema pactat a Utrecht, van xocar frontalment amb els estats destinats a tenir un paper protagonista en una nova fase de la geopol�tica continental. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb N�ria Sall�s Vilaseca, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i professora permanent laboral al Departament d'Hist�ria Moderna de la UNED.

Cap�tol 1194. Entre el 1967 i el 1976, Barcelona va esdevenir un dels focus principals del boom experimentat per la literatura llatinoamericana. En el context d'una dictadura franquista cada vegada m�s fr�gil, un grup de novel�listes units per vincles d'amistat i complicitat professional van decidir establir-se en una ciutat que els oferia una xarxa editorial molt potent i uns aires de llibertat molt dif�cils de rastrejar en altres punts de la Pen�nsula. En aquesta hist�ria col�lectiva hi ha tres noms que brillen amb llum pr�pia: el de l'agent liter�ria que va representar gaireb� tots els membres del grup, Carme Balcells, i dos dels seus autors m�s populars, el colombi� Gabriel Garc�a M�rquez i el peru� Mario Vargas Llosa. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el redactor en cap de cultura de La Vanguardia Xavi Ay�n, autor del llibre "Aquellos a�os del boom: Garc�a M�rquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo", premi Gaziel de Biografies i Mem�ries 2013.

Cap�tol 1193. De totes les ciutats catalanes que van formar part d'al-�ndalus, l'�nica que es va fundar en l'etapa isl�mica va ser Balaguer. Aquesta fundaci� va tenir lloc durant la segona meitat del segle VIII. Les primeres mencions �rabs sobre aquesta poblaci� s'hi refereixen com a "Hisn Balagh�", escrita amb una i final per� pronunciada amb e. La primera paraula significa "lloc fortificat". Balaguer no trigaria a desenvolupar-se com una medina andalusina, mostra avan�ada d'urbanisme, que amb el pas dels segles s'acabaria convertint en una ciutat feudal. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Carme Al�s, directora del Museu de la Noguera, on es pot veure l'exposici� permanent "Hisn Balagh�-Balaguer: de la medina a la ciutat".

Cap�tol 1192. A inicis del segle XX, una nissaga de metges catalans va revolucionar l'homeopatia i, m�s endavant, l'estudi cient�fic de la sang per a usos diagn�stics i terap�utics. Els Grifols, que als anys quaranta consolidarien uns laboratoris especialitzats en hemoter�pia, es van anar adaptant a les diferents concepcions que la ci�ncia m�dica tenia sobre la sang, primer considerada com a teixit i, m�s endavant, com a medicament, relacionades amb el naixement de l'hemoter�pia moderna. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Cristina Sans-Ponseti, professora associada laboral del Departament de Filosofia de la UAB, investigadora de l'Institut d'Hist�ria de la Ci�ncia i autora de la tesi doctoral "Del laboratori al banc de sang: Laboratorios Grifols i la industrialitzaci� de l'hemoter�pia (1909-1950)".

Cap�tol 1191. Entre finals del segle XIII i principis del XII abans de Crist, en l'�ltima etapa de l'edat del bronze, quatre dels imperis m�s importants del seu temps a la Mediterr�nia oriental van entrar en crisi i van viure un col�lapse generalitzat, aix� com els estats vassalls que en depenien. Alguns se'n van recuperar amb el temps, com els assiris i els egipcis, mentre que d'altres van desapar�ixer per sempre, com �s el cas dels hitites i dels regnes mic�nics. Els factors que expliquen aquesta "gran cat�strofe" que va tenir lloc al voltant del 1200 abans de Crist s�n diversos i no sempre coincidents, per� un dels m�s importants va ser la invasi� dels que es coneixen com a pobles del mar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1190. El 20 de setembre del 1870, amb la presa de Roma iniciada a trav�s d'una bretxa a Porta Pia, culminava el llarg proc�s d'unificaci� italiana. Durant molts anys, un dels objectius prioritaris de Garibaldi i els seus homes havia estat la futura capital d'un nou Estat que apostaria decididament pel la�cisme. De fet, la fi del Risorgimento comportaria tamb� la fi dels Estats Pontificis, ja que, des dels temps de la Revoluci� Francesa, el papat s'havia vist for�at a renunciar gradualment al seu poder territorial per mantenir l'autonomia espiritual. Amb l'annexi� de Roma, el pont�fex, que havia arribat a controlar tota la franja central de la pen�nsula It�lica, perdia els �ltims territoris. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Alberto Pellegrini, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1189. Un dels mecanismes de repressi�, c�stig i control social institu�ts pel govern del b�ndol sollevat contra la Segona Rep�blica, plantejat nom�s dos o tres mesos despr�s d'iniciar-se la Guerra Civil, va ser l'espoli a persones f�siques i jur�diques considerades desafectes, en especial a l'ampli moviment associatiu i obrer que havia estat fidel a la legalitat republicana. Aquesta requisa sistem�tica va afectar b�ns mobles i immobles, comptes corrents i documentaci� de tota mena, que van passar a ser propietat del nou estat franquista. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Neus Moran Gimeno, doctora en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona i autora del llibre "L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)".

Cap�tol 1188. Un dels sobirans m�s importants de l'Europa del segle XVI, governant implacable fins i tot amb els membres de la pr�pia fam�lia, va ser tamb� qui va portar l'imperi otom� a una de les etapes de m�s esplendor, per les conquestes territorials, els projectes arquitect�nics i les reformes legislatives que va emprendre. De fet, mentre que en turc se'l va anomenar el Legislador, a Occident va ser conegut amb un ep�tet relacionat amb l'opul�ncia que sempre va voler mostrar en p�blic: pels europeus, era Solim� el Magn�fic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Sinem Eryilmaz, professora associada del Departament d'Hist�ria Moderna i Contempor�nia de la UAB, col�laboradora del Grup d'Estudis d'Hist�ria del Mediterrani Occidental de la UB i experta en la hist�ria otomana.

Cap�tol 1187. Frederica Montseny, filla d'intel�lectuals anarquistes, es va convertir en una figura clau del moviment llibertari i en la primera dona ministra de l'estat espanyol. El seu pensament, orat�ria i capacitat de lideratge la van situar al centre dels esdeveniments pol�tics m�s convulsos de bona part del segle XX. La seva vida va ser un combat constant entre ideals i realitats, entre la lluita per la revoluci� i les contradiccions de l'exercici del poder. Una dona que no es va rendir mai, malgrat l'exili i la repressi�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Teresa Abell�, doctora en Geografia i Hist�ria per la Universitat de Barcelona i professora titular, especialitzada en moviments obrers. �s membre numer�ria de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1186. Algunes de les troballes cient�fiques m�s importants s'han produ�t en part gr�cies a l'atzar. �s el que va passar el setembre del 1928, quan un professor de bacteriologia de l'Hospital Saint Mary's de Londres, Alexander Fleming, va observar el curi�s comportament d'un tipus de fong que eliminava els bacteris al seu voltant. Acabava de descobrir la penicil�lina. Farien falta m�s de deu anys, a m�s de la feina que va emprendre Howard Florey a la Universitat d'Oxford a partir del 1939, perqu� aquesta curiositat de laboratori pass�s a ser un f�rmac destinat a salvar vides i un dels aven�os m�s espectaculars en la hist�ria de la medicina. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el doctor Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterin�ria de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

Cap�tol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una revista d'aparici� setmanal, amb un format especialment innovador, que tenia la intenci� d'oferir articles d'opini� i informacions sobre literatura, art i pol�tica. Al llarg de vuit anys de vida, per les seves p�gines van passar periodistes experts, escriptors consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicaci� en una de les m�s prestigioses de la hist�ria de la premsa catalana, amb un to que fugia per igual de l'elitisme i de la banalitat. Es deia Mirador. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Carles Singla, periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. �s l'autor de l'assaig "Mirador (1929-1937), un mitj� de comunicaci� al servei d'una idea de pa�s" i del llibre "Mirador indiscret: An�cdotes, humor i xafarderies de la hist�ria petita de la Catalunya dels anys 30".

Cap�tol 1184. L'actuaci� de l'administraci� francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'ex�rcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pr�pia documentaci� es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentraci�". Fugien d'una derrota militar i un r�gim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal�lacions prec�ries a camp obert, en condicions poc higi�niques i patint fam i mis�ria. L'exist�ncia d'aquests camps va generar un greu problema jur�dic i moral per a l'estat franc�s. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Josep-Vicent Garcia Raffi, doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de Val�ncia. Tamb� �s coautor, juntament amb Laia Ara�� Vega, del llibre "El camps de concentraci� del sud de Fran�a, 1939. Mem�ria entre sorra i filferrades".

Cap�tol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il�lustraci�, va ser un temps de progr�s i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un �sser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi dest�. A la Fran�a del moment, gr�cies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel�lectuals il�lustrats, i tamb� de dones prominents com Madame Dupin o Madame du Chatelet, la ra� es va imposar com a motor de canvi i els dogmes religiosos es van anar abandonant en favor de l'esperit cient�fic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Mart� Dom�nguez, escriptor valenci� i director de la revista de divulgaci� cient�fica M�tode. Tamb� ha guanyat el Premi Josep Pla per la novel�la "El retorn de Voltaire" i �s responsable de l'edici� i la traducci� del llibre "La llum de les llums. Antologia de la saviesa del segle XVIII".

Cap�tol 1182. Encara que al llarg de la hist�ria la majoria dels enfrontaments b�l�lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les ent�n el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i aix�, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van comen�ar a informar des del front o la rereguarda dels principals conflictes, en uns temps especialment convulsos, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci� Russa. Eren l'excepci� a la norma. A banda de descriure els moviments pol�tics i militars, sabien abordar la part m�s humana i, al mateix temps, m�s crua. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Elisabet Cass�, periodista de viatges i documentalista.

Cap�tol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borb�nic a Catalunya. La destrucci� de les institucions, acompanyada d'una repressi� violenta i tamb� de car�cter econ�mic, va castigar la poblaci� catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver m�ltiples protestes i reivindicacions que van ser sistem�ticament ignorades per la Corona. Per� tamb� hi va haver un cert intent d'organitzar a trav�s d'algunes institucions, com la Junta General de la Prov�ncia, la resist�ncia al r�gim borb�nic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Jordi Llimargas, doctor en hist�ria, actualment professor jubilat i voluntari docent. L'any 2020 va defensar la tesi "La Junta de la Prov�ncia de 1794-1795. Resist�ncies contra l'absolutisme a la Catalunya del segle XVIII", dirigida pel professor Joaquim Albareda.