En guàrdia!

Cap�tol 1192. A inicis del segle XX, una nissaga de metges catalans va revolucionar l'homeopatia i, m�s endavant, l'estudi cient�fic de la sang per a usos diagn�stics i terap�utics. Els Grifols, que als anys quaranta consolidarien uns laboratoris especialitzats en hemoter�pia, es van anar adaptant a les diferents concepcions que la ci�ncia m�dica tenia sobre la sang, primer considerada com a teixit i, m�s endavant, com a medicament, relacionades amb el naixement de l'hemoter�pia moderna. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Cristina Sans-Ponseti, professora associada laboral del Departament de Filosofia de la UAB, investigadora de l'Institut d'Hist�ria de la Ci�ncia i autora de la tesi doctoral "Del laboratori al banc de sang: Laboratorios Grifols i la industrialitzaci� de l'hemoter�pia (1909-1950)".

Cap�tol 1191. Entre finals del segle XIII i principis del XII abans de Crist, en l'�ltima etapa de l'edat del bronze, quatre dels imperis m�s importants del seu temps a la Mediterr�nia oriental van entrar en crisi i van viure un col�lapse generalitzat, aix� com els estats vassalls que en depenien. Alguns se'n van recuperar amb el temps, com els assiris i els egipcis, mentre que d'altres van desapar�ixer per sempre, com �s el cas dels hitites i dels regnes mic�nics. Els factors que expliquen aquesta "gran cat�strofe" que va tenir lloc al voltant del 1200 abans de Crist s�n diversos i no sempre coincidents, per� un dels m�s importants va ser la invasi� dels que es coneixen com a pobles del mar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1190. El 20 de setembre del 1870, amb la presa de Roma iniciada a trav�s d'una bretxa a Porta Pia, culminava el llarg proc�s d'unificaci� italiana. Durant molts anys, un dels objectius prioritaris de Garibaldi i els seus homes havia estat la futura capital d'un nou Estat que apostaria decididament pel la�cisme. De fet, la fi del Risorgimento comportaria tamb� la fi dels Estats Pontificis, ja que, des dels temps de la Revoluci� Francesa, el papat s'havia vist for�at a renunciar gradualment al seu poder territorial per mantenir l'autonomia espiritual. Amb l'annexi� de Roma, el pont�fex, que havia arribat a controlar tota la franja central de la pen�nsula It�lica, perdia els �ltims territoris. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Alberto Pellegrini, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1189. Un dels mecanismes de repressi�, c�stig i control social institu�ts pel govern del b�ndol sollevat contra la Segona Rep�blica, plantejat nom�s dos o tres mesos despr�s d'iniciar-se la Guerra Civil, va ser l'espoli a persones f�siques i jur�diques considerades desafectes, en especial a l'ampli moviment associatiu i obrer que havia estat fidel a la legalitat republicana. Aquesta requisa sistem�tica va afectar b�ns mobles i immobles, comptes corrents i documentaci� de tota mena, que van passar a ser propietat del nou estat franquista. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Neus Moran Gimeno, doctora en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona i autora del llibre "L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)".

Cap�tol 1188. Un dels sobirans m�s importants de l'Europa del segle XVI, governant implacable fins i tot amb els membres de la pr�pia fam�lia, va ser tamb� qui va portar l'imperi otom� a una de les etapes de m�s esplendor, per les conquestes territorials, els projectes arquitect�nics i les reformes legislatives que va emprendre. De fet, mentre que en turc se'l va anomenar el Legislador, a Occident va ser conegut amb un ep�tet relacionat amb l'opul�ncia que sempre va voler mostrar en p�blic: pels europeus, era Solim� el Magn�fic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Sinem Eryilmaz, professora associada del Departament d'Hist�ria Moderna i Contempor�nia de la UAB, col�laboradora del Grup d'Estudis d'Hist�ria del Mediterrani Occidental de la UB i experta en la hist�ria otomana.

Cap�tol 1187. Frederica Montseny, filla d'intel�lectuals anarquistes, es va convertir en una figura clau del moviment llibertari i en la primera dona ministra de l'estat espanyol. El seu pensament, orat�ria i capacitat de lideratge la van situar al centre dels esdeveniments pol�tics m�s convulsos de bona part del segle XX. La seva vida va ser un combat constant entre ideals i realitats, entre la lluita per la revoluci� i les contradiccions de l'exercici del poder. Una dona que no es va rendir mai, malgrat l'exili i la repressi�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Teresa Abell�, doctora en Geografia i Hist�ria per la Universitat de Barcelona i professora titular, especialitzada en moviments obrers. �s membre numer�ria de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1186. Algunes de les troballes cient�fiques m�s importants s'han produ�t en part gr�cies a l'atzar. �s el que va passar el setembre del 1928, quan un professor de bacteriologia de l'Hospital Saint Mary's de Londres, Alexander Fleming, va observar el curi�s comportament d'un tipus de fong que eliminava els bacteris al seu voltant. Acabava de descobrir la penicil�lina. Farien falta m�s de deu anys, a m�s de la feina que va emprendre Howard Florey a la Universitat d'Oxford a partir del 1939, perqu� aquesta curiositat de laboratori pass�s a ser un f�rmac destinat a salvar vides i un dels aven�os m�s espectaculars en la hist�ria de la medicina. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el doctor Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterin�ria de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

Cap�tol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una revista d'aparici� setmanal, amb un format especialment innovador, que tenia la intenci� d'oferir articles d'opini� i informacions sobre literatura, art i pol�tica. Al llarg de vuit anys de vida, per les seves p�gines van passar periodistes experts, escriptors consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicaci� en una de les m�s prestigioses de la hist�ria de la premsa catalana, amb un to que fugia per igual de l'elitisme i de la banalitat. Es deia Mirador. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Carles Singla, periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. �s l'autor de l'assaig "Mirador (1929-1937), un mitj� de comunicaci� al servei d'una idea de pa�s" i del llibre "Mirador indiscret: An�cdotes, humor i xafarderies de la hist�ria petita de la Catalunya dels anys 30".

Cap�tol 1184. L'actuaci� de l'administraci� francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'ex�rcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pr�pia documentaci� es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentraci�". Fugien d'una derrota militar i un r�gim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal�lacions prec�ries a camp obert, en condicions poc higi�niques i patint fam i mis�ria. L'exist�ncia d'aquests camps va generar un greu problema jur�dic i moral per a l'estat franc�s. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Josep-Vicent Garcia Raffi, doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de Val�ncia. Tamb� �s coautor, juntament amb Laia Ara�� Vega, del llibre "El camps de concentraci� del sud de Fran�a, 1939. Mem�ria entre sorra i filferrades".

Cap�tol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il�lustraci�, va ser un temps de progr�s i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un �sser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi dest�. A la Fran�a del moment, gr�cies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel�lectuals il�lustrats, i tamb� de dones prominents com Madame Dupin o Madame du Chatelet, la ra� es va imposar com a motor de canvi i els dogmes religiosos es van anar abandonant en favor de l'esperit cient�fic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Mart� Dom�nguez, escriptor valenci� i director de la revista de divulgaci� cient�fica M�tode. Tamb� ha guanyat el Premi Josep Pla per la novel�la "El retorn de Voltaire" i �s responsable de l'edici� i la traducci� del llibre "La llum de les llums. Antologia de la saviesa del segle XVIII".

Cap�tol 1182. Encara que al llarg de la hist�ria la majoria dels enfrontaments b�l�lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les ent�n el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i aix�, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van comen�ar a informar des del front o la rereguarda dels principals conflictes, en uns temps especialment convulsos, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci� Russa. Eren l'excepci� a la norma. A banda de descriure els moviments pol�tics i militars, sabien abordar la part m�s humana i, al mateix temps, m�s crua. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Elisabet Cass�, periodista de viatges i documentalista.

Cap�tol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borb�nic a Catalunya. La destrucci� de les institucions, acompanyada d'una repressi� violenta i tamb� de car�cter econ�mic, va castigar la poblaci� catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver m�ltiples protestes i reivindicacions que van ser sistem�ticament ignorades per la Corona. Per� tamb� hi va haver un cert intent d'organitzar a trav�s d'algunes institucions, com la Junta General de la Prov�ncia, la resist�ncia al r�gim borb�nic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Jordi Llimargas, doctor en hist�ria, actualment professor jubilat i voluntari docent. L'any 2020 va defensar la tesi "La Junta de la Prov�ncia de 1794-1795. Resist�ncies contra l'absolutisme a la Catalunya del segle XVIII", dirigida pel professor Joaquim Albareda.

Cap�tol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parr�quia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en qu� combinava els coneixements geogr�fics i hist�rics de l'�poca i observacions pr�pies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerd�. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'inter�s literari, el millor testimoni de la visi� historiogr�fica de la comarca a inicis del segle XVII. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Erola Simon Lleix�, historiadora i arxivera, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i responsable de l'edici� de "La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall", juntament amb Llu�s Obiols Perearnau.

Cap�tol 1179. L'estiu del 1973, un futbolista holand�s aterrava a Barcelona per desafiar la grisor del tardofranquisme i revolucionar la hist�ria d'un equip de futbol que s'havia resignat a entomar derrotes. El fitxatge de Johan Cruyff pel Bar�a havia estat un proc�s llarg i cost�s, en el qual el paper decisiu el van jugar el gerent del club, Armand Carab�n, i la seva dona, Marjolijn van der Meer. Cruyff, des de la primera fila, i Carab�n, des dels bastidors, van contribuir a fer del Bar�a un equip atractiu i modern que tornava a connectar amb la catalanitat, sense complexos. En aquells moments ning� no s'imaginava que el seu fitxatge redefiniria la hist�ria i la mentalitat del club blaugrana. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i Ramon M. Piqu�, llicenciat en Comunicaci� Audiovisual a la UAB, que ha estat director de televisi�, publicista i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya, i que �s autor del llibre "El contracte: Cruyff, Carab�n, Catalunya", de Columna.

Cap�tol 1178. Un dels personatges m�s curiosos de la hist�ria contempor�nia del Pallars �s Mat�as Granja, que de ben jove va abandonar la vila de Sort per emprendre l'aventura americana i desembarcar al port de Valpara�so, a Xile. Es va instal�lar al nord d'aquest pa�s sud-americ�, on va acumular una gran fortuna en aprofitar la riquesa del subsol de la zona extraient, manipulant i exportant salnitre. Granja va canviar els paisatges muntanyencs i atape�ts de vegetaci� de les valls pallareses per unes terres aparentment �rides al desert d'Atacama. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Sisco Farr�s Grau, professor d'hist�ria, divulgador cultural, escriptor i impulsor de les Botigues Museu de Sal�s; tamb� �s autor del llibre "Mat�as Granja, �pera i salnitre: Del Pallars al desert d'Atacama".

Cap�tol 1177. La matinada de l'11 de gener del 1977, nom�s tres mesos abans de les primeres eleccions democr�tiques, Josep Pallach va morir prematurament a causa d'un infart. Tenia cinquanta-sis anys i havia estat un l�der indiscutible de la socialdemocr�cia a Catalunya en temps de clandestinitat. El seu paper destacat durant la Transici� es va veure interromput de la manera m�s sobtada. A banda de la milit�ncia pol�tica intensa, Pallach tamb� havia destacat per una dedicaci� a la pedagogia que va mantenir fins a l'�ltim moment. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i el periodista i escriptor Joan Safont Plumed, llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, M�ster en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i doctor en Ci�ncies Humanes del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. A m�s, �s professor associat a la UPF i autor del llibre "Josep Pallach, pol�tica i pedagogia: L'esperan�a truncada del socialisme catal�".

Cap�tol 1176. Durant el llarg regnat de Jaume I, entre el 1213 i el 1276, es van consolidar les relacions ja existents entre la Corona catalanoaragonesa i els pa�sos isl�mics del nord d'�frica. Les dues activitats principals que vehiculaven aquests contactes eren el comer� i les mil�cies. L'activitat dels comerciants catalans als ports de Tunis, Bejaia, Ceuta i Alexandria est� ben documentada, aix� com la pres�ncia de mercenaris que viatjaven al Magrib per oferir els seus serveis. La gran aportaci� del rei Jaume va ser posar sota la seva tutela totes aquelles activitats, que fins aleshores havien estat iniciatives privades dels s�bdits de la corona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carles Vela Aulesa, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un m�n occidental cada vegada m�s mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pr�ctiques habituals d'aquests cert�mens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinci� se solia representar amb la concessi� de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en l'etiquetatge i la publicitat. Va ser un m�tode de propaganda innovador, molt utilitzat per les marques catalanes en tot el per�ode que va de l'Exposici� Universal de Barcelona del 1888 a la Internacional del 1929. Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la UPF i doctor en Hist�ria per la UB.

Cap�tol 1174. Vet aqu� que una vegada hi havia quatre anglesos, un gal�l�s i un nord-americ�... Podria ser el comen�ament d'un acudit, per� en realitat, la reuni� d'aquests sis talents c�mics va generar molt m�s que un acudit; junts van crear alguns dels gags m�s populars del segle XX. La seva fama, motivada per un programa d'esquetxos de la BBC i potenciada despr�s per discos, llibres, gires teatrals i pel�l�cules, els va atorgar un estatus comparable al d'una banda de rock. Com que havien nascut el mateix any de la separaci� dels Beatles, el seu amic George Harrison considerava que compartien un mateix esperit, i no li faltava ra�. Aquesta �s la hist�ria dels Monty Python. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'hist�ries: Moments m�tics del cinema", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1173. Amb les cendres de la Guerra Civil encara calentes, l'any 1940, un grup d'exalumnes de la M�tua Escolar Blanquerna, vinculats al m�n de l'escoltisme, van aconseguir treballar infiltrats a l'Auditoria de Guerra de la IV Regi� Militar, a Barcelona. Per les seves mans van passar els processos sumar�ssims de molts republicans que s'estaven depurant. Conscients del risc que hauria suposat que els enxampessin i els jutgessin per alta tra�ci�, aquests infiltrats manipulaven la documentaci� i buscaven testimonis de desc�rrec. Era la manera d'enfrontar-se a l'arbitrarietat de la just�cia franquista amb l'objectiu de lliurar els acusats de la pres� o la pena capital. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i N�ria Font i Ferr�, editora, autora i traductora; ha estat trenta-cinc anys a l'Editorial Cru�lla i �s filla de Jaume Font Mar�-Mart�.

Cap�tol 1172. Durant el segle XVII, l'auge comercial i portuari d'Esmirna havia convertit aquesta ciutat turca a la riba del mar Egeu en una metr�poli cosmopolita. Entre les moltes minories otomanes que es van establir a Esmirna destacava la comunitat sefardita, els descendents dels �ltims jueus expulsats de la pen�nsula Ib�rica el 1492. Amb l'establiment de la Rep�blica Turca, aquestes minories van perdre drets adquirits en l'etapa imperial i van ser v�ctimes d'una campanya d'assetjament p�blic. Una d'aquestes fam�lies sefardites, els Nahum, va decidir aleshores marxar d'Esmirna per establir-se a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Meritxell Blasco, doctora en Filologia Sem�tica per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament de Filologia Cl�ssica, Rom�nica i Sem�tica.

Cap�tol 1171. A finals del segle XIX, Catalunya va viure una de les crisis m�s devastadores de la seva hist�ria agr�cola. La fil�loxera, un petit insecte originari d'Am�rica, va arrasar amb les vinyes, que havien esdevingut un dels pilars de l'economia i l'organitzaci� social del territori. Aquesta plaga, que va iniciar l'avan� des de Fran�a, no nom�s va consumir les arrels de les vinyes europees, sin� que va posar en q�esti� tot un model de vida basat en el vi i l'aiguardent. L'impacte va ser tan profund que va transformar per sempre el paisatge, l'economia i la societat de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ricard Garcia-Orallo, doctor, professor i lector del programa Serra H�nter del Departament d'Hist�ria i Arqueologia, a la Secci� d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1170. Dels diversos estats senyorials que van existir a Catalunya durant l'edat mitjana i l'�poca moderna, el comtat d'Emp�ries destaca per haver tingut m�s recorregut hist�ric. Va sorgir en el moment de la reconquesta carol�ngia i l'aparici� de la Marca Hisp�nica, esmentat per primer cop l'any 812, i es va mantenir governat per diverses fam�lies fins a la fi de l'Antic R�gim i la desaparici� de les jurisdiccions senyorials. La incorporaci� del comtat als dominis de la Corona catalanoaragonesa es va produir l'any 1402, quan el t�tol de comte va passar al rei Mart� I l'Hum�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Colls, professor de Geografia i Hist�ria a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i professor associat d'Hist�ria Econ�mica a la Facultat de Ci�ncies Econ�miques i Empresarials de la Universitat de Girona; a banda, ha fet recerca sobre el comtat d'Emp�ries en �poca moderna.

Cap�tol 1169. Una de les personalitats pol�tiques m�s influents del segle XX va ser el principal ide�leg, impulsor i dirigent de la Revoluci� Russa, un home de reflexi� per� sobretot d'acci� que va subordinar tots els vessants de la vida a la milit�ncia revolucion�ria i a un �nic objectiu, el d'implantar el socialisme com a via per resoldre les desigualtats. El seu nom era Vlad�mir Ilitx Uli�nov, per� la hist�ria el coneix pel pseud�nim de Lenin. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Botran i Pahissa, m�ster en Hist�ria Comparada per la UAB que ha estat regidor a Molins de Rei i diputat al Parlament i al Congr�s i �s autor del llibre "Si Lenin aixequ�s el cap", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1168. Entre el juny i el novembre del 1899, el govern espanyol ratificava la venda de les seves �ltimes possessions al Pac�fic a Alemanya per vint-i-cinc milions de pessetes. Eren tres arxip�lags situats a la Micron�sia: les illes Carolines, les Mariannes i les Palau. Tot just un any abans, l'estat espanyol havia vist consumada la p�rdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquells petits arxip�lags eren les �ltimes engrunes d'un past�s colonial que s'havia anat reduint en un per�ode relativament curt al llarg del segle XIX. Era pr�cticament la fi definitiva de l'imperi colonial espanyol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Santi Izquierdo, professor de la Secci� d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual del Departament d'Hist�ria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1167. Coincidint amb la fi de la Guerra Civil i l'exili de molts intel�lectuals a Fran�a, entre la incertesa sobre com evolucionaria el r�gim de Franco i la por davant de l'aven� nazi pel continent, va sorgir un dels amors m�s pol�mics de la hist�ria de la literatura catalana. Ens referim a la relaci� tempestuosa entre la jove novel�lista Merc� Rodoreda, que aleshores tenia uns trenta anys, i el poeta i articulista Joan Prat, conegut per tothom amb el pseud�nim d'Armand Obiols. Nom�s algun amic i les dones de la seva vida l'anomenaven Joan. La vida i l'obra de tots dos no es pot entendre sense aquest vincle profund que els va unir al llarg de tota la vida i que va anar avan�ant amb alts i baixos en funci� dels esdeveniments externs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Eva Comas-Arnal, escriptora, traductora, periodista, fil�loga i professora associada a la UAB, autora del p�dcast "La Maraldina" i del llibre "Merc� i Joan", Premi Proa de Novel�la.

Cap�tol 1166. Durant for�a segles, el saber sobre la salut es va compilar en textos que servien com a guia i com a mitj� de transmissi� del coneixement en la mat�ria. Els receptaris m�dics medievals, escrits en lleng�es vernacles, van emergir en una �poca en qu� tot just naixia el sistema m�dic organitzat que tenim ara, marcada per la falta d'acc�s a metges formats i la necessitat urgent de guarir-se en un context que no posava les coses f�cils. En les seves p�gines es barrejaven receptes per tractar malalties, consells cosm�tics i ginecol�gics, guies astrol�giques i, fins i tot, f�rmules m�giques. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Cifuentes Comamala, doctor en Hist�ria, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i autor d'estudis sobre els receptaris m�dics.

Cap�tol 1165. Durant la Guerra Civil, les Brigades Internacionals van establir diversos hospitals en territori catal�, concebuts com a unitats militars i a la vegada sotmesos a un control pol�tic ferri. Vic va ser una de les ciutats escollides per acollir un d'aquests centres sanitaris. L'Hospital Internacional de Vic va estar en funcionament els �ltims mesos de la guerra. En aquest espai en qu� tots els pacients eren homes, un grup d'infermeres volunt�ries va portar fins a l'�ltim extrem la milit�ncia en la lluita contra el feixisme, enmig del dolor, la precarietat i una solidaritat m�s necess�ria que mai. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Cinta Sadurn�, professora a la UVic-UCC, doctorada en Cures Integrals i Serveis de Salut i coautora, juntament amb Xavier Bardolet, del llibre "Infermeres en guerra. La perip�cia d'unes dones que van combatre el feixisme des dels hospitals del Sistema Sanitari Internacional", publicat per Eumo Editorial.

Cap�tol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius del Bergued� es van anar posant en funcionament un seguit de fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combusti� del mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant d'aquesta combusti� amb carb� vegetal, eren necessaris uns martells molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidr�ulica. Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos van mantenir-se en funcionament fins ben entrat el segle XIX, van ser molt importants en el per�ode preindustrial de la comarca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep S�nchez Vicents, coautor del llibre "Les fargues del Bergued�. Un patrimoni injustament oblidat", escrit amb Roser Comas Angelet i editat per �mbit de Recerques del Bergued�; tots dos llicenciats en Geografia i Hist�ria per la UNED i membres de la Societat d'Arqueologia del Bergued�.

Cap�tol 1163. L'esclavitud va existir de manera continuada a Barcelona, probablement des del temps dels romans fins a l'�poca moderna. En la baixa edat mitjana, els arxius notarials de la ciutat mostren que era una instituci� en ple desenvolupament a tota la zona mediterr�nia. Un dels aspectes m�s destacats de la vida de les persones esclavitzades tenia a veure amb les vies, legals o il�legals, per aconseguir la llibertat. Encara que la legislaci� es va anar modificant en diferents �poques, hi va haver lliberts que es van arribar a integrar com a membres de ple dret de la societat barcelonina baixmedieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Albacete, director de Recerca i Difusi� de l'Arxiu Hist�ric de Protocols de Barcelona, del Col�legi notarial de Catalunya; doctor en Hist�ria, i autor de la tesi "Esclavitud i llibertat a la Mediterr�nia occidental. El mercat d'esclaus de la Barcelona baixmedieval".

Cap�tol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no nom�s era una ciutat en guerra, era tamb� l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, arist�crates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits pol�tics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perill�s. L'�ltima esperan�a es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la superviv�ncia. Pot�ncies europees com Fran�a i It�lia, i tamb� diplom�tics llatinoamericans, van organitzar una xarxa d'evacuacions a trav�s del port de Barcelona que no sempre tindrien �xit. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Arnau Gonz�lez Vilalta, doctor en Hist�ria i professor del Departament d'Hist�ria Moderna i Contempor�nia de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel�lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el p�blic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una It�lia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una milit�ncia inc�moda a banda i banda de l'espectre pol�tic, amb una obra desafiant i una biografia traum�tica que van acabar precipitant el seu misteri�s assassinat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Llur�, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor d'hist�ria i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en context. Trauma, mem�ria, identitat i hist�ria cultural a la It�lia de postguerra".

Cap�tol 1160. La conquesta romana de Brit�nia va ser un proc�s gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de tra�cions, d'estrat�gies per impartir el terror entre la poblaci� local i de pol�tiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli C�sar va ser el primer a travessar el canal de la M�nega acompanyat de legions, la subjugaci� britana no va arribar fins a gaireb� un segle despr�s, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una vict�ria militar que el legitim�s en el tron de Roma, el pen�ltim dels emperadors de la dinastia juliocl�udia va emprendre una de les campanyes militars m�s ambicioses de l'Antiguitat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1159. Hi ha personatges hist�rics que han vist enterbolida la seva figura a causa de rumors i d'una aura de llegenda negra. Un dels casos m�s evidents �s el de l'arist�crata hongaresa Erzs�bet B�thory, retratada posteriorment com una mena de vampira sanguin�ria. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la metgessa i escriptora Maria Llu�sa Latorre Casellas, autora del llibre "La comtessa sanguin�ria: Erzs�bet B�thory, realitat o llegenda?".

Cap�tol 1158. A les acaballes del segle XIX, gaireb� 200 anys despr�s de la fi de la dominaci� catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles ling��stics i culturals amb els Pa�sos Catalans. A partir de la contribuci� de V�ctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte a�llat de la p�tria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Pa�sos Catalans es van intensificar. Despr�s d'un par�ntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resili�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Hist�ria de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme".

Cap�tol 1157. Joaquim Pica�ol i Xalabarder va ser un jove republic� catal� que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot despr�s d'haver perdut la guerra. La seva �s una hist�ria desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'�frica. La implicaci� pol�tica el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i tamb� en un camp de concentraci� encara m�s estricte, el de Djelfa, al desert del S�hara, aleshores sota sobirania francesa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Marta Barcel� Oliver, llicenciada en Filologia Catalana i mestra, coautora amb Lupe Prades Font, llicenciada en Geografia i Hist�ria, del llibre "Mort i oblit a Djelfa".

Cap�tol 1156. L'afirmaci� d'Espanya com a estat-naci� unitari va ser un principi central del pensament pol�tic espanyol del segle XIX i els dos primers ter�os del segle XX, i no nom�s per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacob� i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que pos�s fi a la decad�ncia del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent d�bil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Simon Tarr�s, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor pol�tic. Una arqueologia intel�lectual" i "La construcci� de l'enemic interior. Els catalans en el pensament pol�tic espanyol", publicats per l'Editorial Afers.

Cap�tol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltr�, al llarg del temps Francesc Maci� va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i tamb� un refugi en moments d'agitaci�. A m�s, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representaci� de les Borges Blanques. Aquest lleidat� d'adopci� va tenir la resid�ncia a Ponent durant 46 anys, gaireb� dos ter�os de la seva vida, un fet que el va influir en l'accent i en el pensament. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Quint� Casals Berg�s, doctor en Hist�ria Contempor�nia, president del Centre d'Estudis Comarcals del Segri� i coautor del llibre "Maci�, el president del poble".

Cap�tol 1154. La personalitat poli�drica i genial de Salvador Dal� no es pot entendre sense tenir en compte la seva infantesa; els estius a Cadaqu�s; la relaci� amb la germana, Anna Maria, i, sobretot, la figura del seu pare. El notari Salvador Dal� Cus� va ser un home d'una activitat pol�tica i cultural intensa, un dels personatges m�s influents a la Figueres de principis del segle XX, i va influir molt en el fill (per a b� i per a mal). En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats, historiadora de l'art experta en la vida i en l'obra de Salvador Dal� i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres.

El nomencl�tor dels carrers de les ciutats s�n espais de mem�ria que reflecteixen els diferents contextos de cada �poca, a m�s dels ideals pol�tics, econ�mics i socials preponderants. A Barcelona hi ha un carrer, la ronda del General Mitre, que pretenia mostrar la uni� entre dos territoris que s'havien influ�t m�tuament, en aquest cas Catalunya i l'Argentina. Aquestes bones intencions es van anar diluint, el referent inicial es va perdre i, amb el temps, aquesta via tan important de la capital catalana va acabar generant un conflicte imprevist arran d'unes declaracions del president Jordi Pujol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb David Mart�nez Llamas, doctor en Hist�ria d'Am�rica de la UB, que treballa al Centre de Digitalitzaci� de la UB (CEDI) i ha escrit l'article "Un president argent� a Barcelona: unions i oblits al voltant de la ronda del General Mitre" a "Cercles: Revista d'Hist�ria Cultural" en l'edici� d'enguany.

Cap�tol 1152. Al llarg del segle XX, la concentraci� de poblaci� migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les desigualtats socials va afavorir la proliferaci� de barris marginals, on s'amuntegaven els habitatges constru�ts pels mateixos inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis p�blics m�nims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present al llarg de tota l'etapa franquista. Per� a banda d'aquest barraquisme urb� m�s conegut, a zones de l'interior de Catalunya com el Bergued�, n'hi va haver un altre de rural, amb unes caracter�stiques pr�pies. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Laia Gallego, doctora en Hist�ria i arqueologia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1151. A difer�ncia del que afirmaven alguns visitants il�lustres, a inicis del segle XIX la societat de les illes Balears en general (i de Mallorca en particular) no estava a�llada del m�n per la insularitat, sin� que estava plenament connectada per via mar�tima. Tampoc no estava m�s endarrerida des del punt de vista econ�mic i social. Atesa la import�ncia pionera que se li va donar al turisme en ple noucentisme, aix� com les dades referides a la sanitat i l'exportaci� de productes, entre altres factors, l'economia de Mallorca era una de les m�s modernes i avan�ades de l'Estat. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Pere Salas Vives, doctor en Hist�ria, professor titular d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de les Illes Balears i vicedeg� del grau d'Hist�ria.

Cap�tol 1150. A la fi de la guerra del Franc�s, l'ex�rcit espanyol havia esdevingut un actor pol�tic capa� d'instaurar reis o de derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de r�gim i influir en la pol�tica dels diferents governs. Al llarg del segle XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos globals per una pura q�esti� d'orgull patri, per mantenir la lluita contra els pretendents carlins i la pres�ncia espanyola a les col�nies d'ultramar. Tots els esfor�os invertits en el manteniment d'aquestes aventures b�l�liques de futur incert van acabar sent un llast per al desenvolupament econ�mic i social. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Gracia, catedr�tic de Prehist�ria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica i autor del llibre "Gobernar el caos. Una historia cr�tica del ej�rcito espa�ol", de Desperta Ferro Ediciones.

Cap�tol 1149. M�s que per les difer�ncies ideol�giques i religioses, la gran divisi� de l'islam en els dos corrents majoritaris t� a veure amb la disputa pol�tica pel poder, desfermada despr�s de la mort de Mahoma, l'any 632. Davant d'aquells que consideraven que l'�ltim profeta no havia aclarit qui l'havia de rellevar i defensaven que havien de ser les fam�lies de comerciants m�s poderoses de la ciutat de la Meca, un segon grup, encap�alat per familiars directes de Mahoma, assegurava que el successor leg�tim era Al�. La lluita entre el poder centralitzat de l'aristocr�cia �rab i la perif�ria rebel multi�tnica va generar la divisi� entre sunnites i xi�tes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Llaonart, arabista, periodista, excorresponsal de premsa al Pr�xim Orient i autor del llibre "Viatge al cor de l'Islam. La hist�ria pol�tica dels xi�tes i els llocs sagrats del Pr�xim Orient", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1148. El febrer de l'any 1925, els Gunadule, un dels pobles ind�genes de l'Am�rica Central, van rebel�lar-se contra els intents del govern del Panam� de reprimir la seva cultura i forma de vida. Van ser uns pocs dies de lluita armada, entre finals de febrer i principis de mar�, despr�s de molts anys de maltractaments i resist�ncia pac�fica, en qu� van aconseguir preservar l'autonomia. Aquestes jornades de confrontaci� amb el poder s�n conegudes com la Revoluci� Dule. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i M�nica Mart�nez Mauri, professora agregada del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, membre del Programa Serra H�nter.

Cap�tol 1147. La idea que en �poca medieval la major part de la poblaci� considerava que la Terra era plana, per ignor�ncia o per superstici� religiosa, no t� una base hist�rica real. De fet, �s una creen�a difosa des del segle XVIII que subratlla el suposat endarreriment cultural de l'edat mitjana. M�s endavant fins i tot es va arribar a afirmar que Colom s'havia hagut d'enfrontar als defensors del terraplanisme per poder emprendre el viatge a trav�s de l'Atl�ntic. Es tracta d'un mite relativament modern. La ci�ncia medieval, igual que la de l'antiguitat cl�ssica, tenia molt clar que la Terra era esf�rica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano M�ndez, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�.

Cap�tol 1146. Entre el gener i el febrer del 1939, mig mili� de persones identificades amb la causa republicana van travessar la frontera francesa pels Pirineus i van emprendre un exili llarg i frustrant. D'aquestes, 270.000 van acabar sent internades en camps de concentraci� habilitats pel govern franc�s al sud del pa�s. Per sobre de les humiliacions i els maltractaments rebuts, molts dels interns es van esfor�ar per mantenir una vida cultural activa, que era una manera de preservar la dignitat personal i la identitat nacional, aix� com de resistir-se a l'adveniment del feixisme. Tal com passaria poc despr�s als camps nazis, fins i tot hi va haver espai per a la m�sica, amb la creaci� de diverses corals integrades per presos catalans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Amadeu Corbera, professor de musicologia del Conservatori Superior de M�sica de les Illes Balears i doctor en Hist�ria per la Universitat de les Illes Balears.

Cap�tol 1145. Els dos �ltims executats pel franquisme, pel m�tode brutal del garrot vil, van morir el dissabte 2 de mar� de 1974, acusats tots d'haver matat un agent de l'autoritat. D'un d'ells, Salvador Puig Antich, se'n coneixen molt b� la hist�ria i les circumst�ncies; la vida i la mort del segon, en canvi, est� marcada per l'oblit i envoltada de misteri. Era de l'Alemanya Oriental i es deia Georg Michael Welzel; per� en el moment de ser detingut a l'Espanya franquista va afirmar que era polon�s i que el seu nom era Heinz Ches. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i M. Carme Rodr�guez Virgili, fil�loga, escriptora i autora del llibre "Heinz Ches. L'�ltim executat a garrot vil".

Cap�tol 1144. La conquesta catalana del Mediterrani va comen�ar amb les invasions de Jaume I de Val�ncia i Mallorca, per� no es va aturar aqu�. Els seus descendents reials continuarien l'empresa del conqueridor afegint territoris al casal de Barcelona, com ara Sic�lia, Sardenya i N�pols, als quals tamb� es van sumar els ducats d'Atenes i Neop�tria. L'hegemonia de la Corona d'Arag� al Mediterrani va provocar conflictes amb altres reialmes, per� tamb� grans beneficis econ�mics i altres efectes menys esperats, com una influ�ncia cultural en aquests territoris que a dia d'avui encara perdura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Flocel Sabat�, catedr�tic d'Hist�ria Medieval de la Universitat de Lleida.

Cap�tol 1143. Durant la postguerra, un grup destacat d'intel�lectuals i literats catalans, normalment originaris de les Terres de Ponent, es va anar exiliant al lloc m�s proper possible: Andorra. Per a aquests exiliats culturals, el petit pa�s dels Pirineus va ser un marc ideal per prosseguir les activitats, a banda d'un territori de pau. La seva obra �s un testimoni de desarrelament. Un dels exiliats culturals que van passar de Catalunya a Andorra va ser el poeta, narrador, articulista i editor Miquel Llad�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eduard Batlle, poeta, fil�sof i antrop�leg, professor de la Universitat de Lleida i responsable de l'edici� i el pr�leg de l'obra de Miquel Llad� "Els camins de la por".