En guàrdia!

Cap�tol 1204. A finals de febrer del 1938, en plena Guerra Civil, els colpistes havien recuperat Terol. Des d'aquesta nova posici�, es va iniciar una gran ofensiva des del front d'Arag� a principis del mes de mar� amb l'objectiu d'entrar a Catalunya. El 28 de mar� les tropes del Cos d'Ex�rcit Marroqu� del general Yag�e van ocupar la poblaci� de Massalcoreig i, des d'aqu�, van pujar pel marge dret del Segre i van entrar a les poblacions que s'anaven trobant. Durant nou mesos, la l�nia de front va quedar delimitada pel riu Segre. L'ocupaci� franquista de les terres de Lleida comen�ava a ser un fet. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pol Galit�, llicenciat en Geologia per la UAB i president de l'Associaci� d'Estudiosos del Front del Segre.

Cap�tol 1203. Pocs literats catalans que van publicar la seva obra entre finals del segle XIX i principis del XX van gaudir del prestigi i la popularitat d'�ngel Guimer�. Poeta, dramaturg, periodista a les p�gines de La Renaixensa i activista pol�tic, els drames teatrals que va escriure van donar-li un ress� internacional. Encara que havia nascut a les Can�ries, no va trigar a descobrir i aprendre la llengua catalana, i s'hi va mantenir fidel tota la vida amb moltes obres teatrals convertides en grans �xits. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Neus Oliveras i Samitier, llicenciada en Filologia Catalana i Anglesa. Oliveras ha estat catedr�tica de Llengua i Literatura, professora d'Arts Esc�niques a l'Institut Baix Pened�s del Vendrell i coautora del llibre "�ngel Guimer�: Biografia il�lustrada" amb �ngels Santacana.

Cap�tol 1202. Quan �tila i els huns van irrompre a les fronteres de l'imperi rom�, no nom�s van portar la destrucci� amb ells, sin� que van posar en evid�ncia la fragilitat d'un imperi que ja feia temps que trontollava. Procedents de les estepes de l'�sia central, els huns havien sotm�s pobles com els alans i els gots, cosa que va provocar moviments migratoris que es van desfermar com una onada violenta cap a territori rom�. Aquests n�mades eren uns formidables arquers a cavall i uns excel�lents guerrers. El seu domini no era territorial, sin� militar i simb�lic, i es fonamentava en la figura d'un �nic l�der capa� de concentrar el poder: �tila. Mitjan�ant la guerra, la intimidaci� i els pactes, es va convertir en l'amo d'un vast conglomerat de pobles guerrers. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, especialista en Hist�ria Antiga i historiador per la Universitat Aut�noma de Barcelona, on �s professor titular.

Cap�tol 1201. El desmembrament pol�tic del califat omeia d'al-�ndalus, abolit definitivament l'any 1031 i dividit en diversos regnes de taifes arran de la fitna o guerra civil d'inicis del segle XI, va suposar tamb� un auge cultural i de revitalitzaci� urbana. Encara que els nost�lgics del califat van voler restar-li import�ncia als reis de les taifes i els van menysprear, el cert �s que al llarg de tot aquell segle van arribar a governar territoris que duplicaven en extensi� i triplicaven en ingressos el que podia tenir el comte de Barcelona i altres sobirans cristians. A Catalunya dues taifes molt influents van ser la de Lleida i la de Tortosa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Hist�ria Medieval de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1200. Per als antics egipcis, el cos era el suport f�sic necessari perqu� l'�nima pogu�s continuar el viatge cap al m�s enll� despr�s de la mort. Per aix�, mantenir el cad�ver en bon estat era un dels imperatius m�s importants en la vida, i en la mort, d'un egipci. La momificaci�, a banda de ser una t�cnica de conservaci� corporal, era un acte profundament religi�s que consistia a donar-li a aquell cos car�cter de divinitat. Momificar un difunt era preparar-lo simb�licament per ser un nou Osiris i poder ren�ixer en l'altra vida. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Irene Cord�n, doctora en Arqueologia i Hist�ria Antiga per la UAB i M�ster en Egiptologia.

Cap�tol 1199. El paper de l'Abadia de Montserrat durant la dictadura franquista, representat per la figura de l'abat Aureli Maria Escarr�, va evolucionar gradualment de l'amistat amb el r�gim a la seva desqualificaci�. Escarr�, de tarann� conservador i autoritari, va acabar sent l'�nica autoritat eclesi�stica que va censurar p�blicament el franquisme en unes declaracions al diari Le Monde el novembre del 1963. Abans d'arribar a aquest punt, l'abadia s'havia significat per nombroses iniciatives en defensa de la identitat, la llengua i la cultura de Catalunya. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Balcells, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, catedr�tic em�rit de la UAB i director de la Catalan Historical Review. Tamb� �s autor del llibre "L'abat Escarr� i Montserrat a l'Espanya franquista", que publica l'Editorial Base.

Cap�tol 1198. La trag�dia grega va sorgir a Atenes cap al segle V abans de Crist i va posar de manifest la tensi� entre el m�n antic dels mites heroics i el m�n nou de la polis. Possiblement, l'origen de les trag�dies es remunta a les festes de culte a Dion�s, d�u del vi i de la fertilitat, que celebraven la mort i la resurrecci� de la natura. Dels primers escriptors del g�nere, tampoc no en sabem gaireb� res i es perden en el mite, gaireb� tant com els personatges de les seves trames. En canvi, la trag�dia cl�ssica compta amb una gran tr�ada d'autors, tres noms clau de la cultura occidental sorgits entre la segona meitat del segle VI i el final del segle V aC: �squil, S�focles i Eur�pides. En parlen l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i l'escriptor i hel�lenista Ra�l Garrigasait, editor de la Col�lecci� de Cl�ssics Grecs i Llatins de la Fundaci� Bernat Metge i president de La Casa dels Cl�ssics. Tamb� ha prologat l'edici� de l'"Orestea" d'�squil, tradu�da al catal� per Eloi Creus i Miquel Desclot.

Cap�tol 1197. La primavera del 1941, en una maniobra pensada per assistir el seu aliat itali�, Hitler va conquerir Gr�cia. Va ser una operaci� que va retardar uns mesos la invasi� alemanya de la Uni� Sovi�tica, ja que la resist�ncia hel�l�nica va fer gruar els soldats nazis. Un cop finalitzada amb �xit l'ocupaci� del pa�s, l'ordre del F�hrer va ser clara: calia envair tamb� l'illa de Creta. Aquesta decisi� donaria lloc a una de les batalles m�s �piques de la Segona Guerra Mundial pel control de la Mediterr�nia i a la primera gran invasi� paracaigudista de la hist�ria. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pere Cardona, divulgador hist�ric, creador d'una p�gina web d'hist�ries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra: La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas".

Cap�tol 1196. Cuba va ser un dels �ltims territoris que es va mantenir sota el jou colonial espanyol. Durant el segle XIX, els catalans hi van tenir una pres�ncia destacada. Amb m�s o menys sort, moltes fam�lies van basar la seva fortuna en els negocis que emprenien en aquesta illa, coneguda com la perla del Carib, ja fossin botiguers, comerciants, industrials o esclavistes. L'aportaci� catalana va ser decisiva en la producci� dels tres productes agr�coles m�s exportats per Cuba: el caf�, el tabac i el sucre. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Santacana, catedr�tic de Geografia i Hist�ria a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Did�ctica de les Ci�ncies Socials a la Universitat de Barcelona. �s autor del llibre "Cuba i els catalans. De botiguers a negrers", d'Albert� Editor.

Cap�tol 1195. Entre la fi del 1718 i inicis del 1719, en el context posterior a la guerra de Successi�, les principals pot�ncies europees li van declarar de manera coordinada la guerra al rei espanyol Felip V. La Qu�druple Alian�a que se li va enfrontar estava formada per Fran�a, la Gran Bretanya, les Prov�ncies Unides dels Pa�sos Baixos i el Sacre Imperi Romanogerm�nic. Les pretensions d'Espanya sobre It�lia, per tal de tornar a ser influents a la Mediterr�nia i revertir el sistema pactat a Utrecht, van xocar frontalment amb els estats destinats a tenir un paper protagonista en una nova fase de la geopol�tica continental. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb N�ria Sall�s Vilaseca, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i professora permanent laboral al Departament d'Hist�ria Moderna de la UNED.

Cap�tol 1194. Entre el 1967 i el 1976, Barcelona va esdevenir un dels focus principals del boom experimentat per la literatura llatinoamericana. En el context d'una dictadura franquista cada vegada m�s fr�gil, un grup de novel�listes units per vincles d'amistat i complicitat professional van decidir establir-se en una ciutat que els oferia una xarxa editorial molt potent i uns aires de llibertat molt dif�cils de rastrejar en altres punts de la Pen�nsula. En aquesta hist�ria col�lectiva hi ha tres noms que brillen amb llum pr�pia: el de l'agent liter�ria que va representar gaireb� tots els membres del grup, Carme Balcells, i dos dels seus autors m�s populars, el colombi� Gabriel Garc�a M�rquez i el peru� Mario Vargas Llosa. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el redactor en cap de cultura de La Vanguardia Xavi Ay�n, autor del llibre "Aquellos a�os del boom: Garc�a M�rquez, Vargas Llosa y el grupo de amigos que lo cambiaron todo", premi Gaziel de Biografies i Mem�ries 2013.

Cap�tol 1193. De totes les ciutats catalanes que van formar part d'al-�ndalus, l'�nica que es va fundar en l'etapa isl�mica va ser Balaguer. Aquesta fundaci� va tenir lloc durant la segona meitat del segle VIII. Les primeres mencions �rabs sobre aquesta poblaci� s'hi refereixen com a "Hisn Balagh�", escrita amb una i final per� pronunciada amb e. La primera paraula significa "lloc fortificat". Balaguer no trigaria a desenvolupar-se com una medina andalusina, mostra avan�ada d'urbanisme, que amb el pas dels segles s'acabaria convertint en una ciutat feudal. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Carme Al�s, directora del Museu de la Noguera, on es pot veure l'exposici� permanent "Hisn Balagh�-Balaguer: de la medina a la ciutat".

Cap�tol 1192. A inicis del segle XX, una nissaga de metges catalans va revolucionar l'homeopatia i, m�s endavant, l'estudi cient�fic de la sang per a usos diagn�stics i terap�utics. Els Grifols, que als anys quaranta consolidarien uns laboratoris especialitzats en hemoter�pia, es van anar adaptant a les diferents concepcions que la ci�ncia m�dica tenia sobre la sang, primer considerada com a teixit i, m�s endavant, com a medicament, relacionades amb el naixement de l'hemoter�pia moderna. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Cristina Sans-Ponseti, professora associada laboral del Departament de Filosofia de la UAB, investigadora de l'Institut d'Hist�ria de la Ci�ncia i autora de la tesi doctoral "Del laboratori al banc de sang: Laboratorios Grifols i la industrialitzaci� de l'hemoter�pia (1909-1950)".

Cap�tol 1191. Entre finals del segle XIII i principis del XII abans de Crist, en l'�ltima etapa de l'edat del bronze, quatre dels imperis m�s importants del seu temps a la Mediterr�nia oriental van entrar en crisi i van viure un col�lapse generalitzat, aix� com els estats vassalls que en depenien. Alguns se'n van recuperar amb el temps, com els assiris i els egipcis, mentre que d'altres van desapar�ixer per sempre, com �s el cas dels hitites i dels regnes mic�nics. Els factors que expliquen aquesta "gran cat�strofe" que va tenir lloc al voltant del 1200 abans de Crist s�n diversos i no sempre coincidents, per� un dels m�s importants va ser la invasi� dels que es coneixen com a pobles del mar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1190. El 20 de setembre del 1870, amb la presa de Roma iniciada a trav�s d'una bretxa a Porta Pia, culminava el llarg proc�s d'unificaci� italiana. Durant molts anys, un dels objectius prioritaris de Garibaldi i els seus homes havia estat la futura capital d'un nou Estat que apostaria decididament pel la�cisme. De fet, la fi del Risorgimento comportaria tamb� la fi dels Estats Pontificis, ja que, des dels temps de la Revoluci� Francesa, el papat s'havia vist for�at a renunciar gradualment al seu poder territorial per mantenir l'autonomia espiritual. Amb l'annexi� de Roma, el pont�fex, que havia arribat a controlar tota la franja central de la pen�nsula It�lica, perdia els �ltims territoris. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Alberto Pellegrini, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1189. Un dels mecanismes de repressi�, c�stig i control social institu�ts pel govern del b�ndol sollevat contra la Segona Rep�blica, plantejat nom�s dos o tres mesos despr�s d'iniciar-se la Guerra Civil, va ser l'espoli a persones f�siques i jur�diques considerades desafectes, en especial a l'ampli moviment associatiu i obrer que havia estat fidel a la legalitat republicana. Aquesta requisa sistem�tica va afectar b�ns mobles i immobles, comptes corrents i documentaci� de tota mena, que van passar a ser propietat del nou estat franquista. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Neus Moran Gimeno, doctora en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona i autora del llibre "L'espoli general: La requisa franquista del patrimoni del moviment associatiu i obrer dels territoris de parla catalana (1939-1978)".

Cap�tol 1188. Un dels sobirans m�s importants de l'Europa del segle XVI, governant implacable fins i tot amb els membres de la pr�pia fam�lia, va ser tamb� qui va portar l'imperi otom� a una de les etapes de m�s esplendor, per les conquestes territorials, els projectes arquitect�nics i les reformes legislatives que va emprendre. De fet, mentre que en turc se'l va anomenar el Legislador, a Occident va ser conegut amb un ep�tet relacionat amb l'opul�ncia que sempre va voler mostrar en p�blic: pels europeus, era Solim� el Magn�fic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Sinem Eryilmaz, professora associada del Departament d'Hist�ria Moderna i Contempor�nia de la UAB, col�laboradora del Grup d'Estudis d'Hist�ria del Mediterrani Occidental de la UB i experta en la hist�ria otomana.

Cap�tol 1187. Frederica Montseny, filla d'intel�lectuals anarquistes, es va convertir en una figura clau del moviment llibertari i en la primera dona ministra de l'estat espanyol. El seu pensament, orat�ria i capacitat de lideratge la van situar al centre dels esdeveniments pol�tics m�s convulsos de bona part del segle XX. La seva vida va ser un combat constant entre ideals i realitats, entre la lluita per la revoluci� i les contradiccions de l'exercici del poder. Una dona que no es va rendir mai, malgrat l'exili i la repressi�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Teresa Abell�, doctora en Geografia i Hist�ria per la Universitat de Barcelona i professora titular, especialitzada en moviments obrers. �s membre numer�ria de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1186. Algunes de les troballes cient�fiques m�s importants s'han produ�t en part gr�cies a l'atzar. �s el que va passar el setembre del 1928, quan un professor de bacteriologia de l'Hospital Saint Mary's de Londres, Alexander Fleming, va observar el curi�s comportament d'un tipus de fong que eliminava els bacteris al seu voltant. Acabava de descobrir la penicil�lina. Farien falta m�s de deu anys, a m�s de la feina que va emprendre Howard Florey a la Universitat d'Oxford a partir del 1939, perqu� aquesta curiositat de laboratori pass�s a ser un f�rmac destinat a salvar vides i un dels aven�os m�s espectaculars en la hist�ria de la medicina. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el doctor Francesc Accensi, professor del Departament de Sanitat i d'Anatomia Animal de la Facultat de Veterin�ria de la UAB i investigador de l'IRTA-CReSA, Centre de Recerca en Sanitat Animal.

Cap�tol 1185. El dijous 31 de gener del 1929, veia la llum una revista d'aparici� setmanal, amb un format especialment innovador, que tenia la intenci� d'oferir articles d'opini� i informacions sobre literatura, art i pol�tica. Al llarg de vuit anys de vida, per les seves p�gines van passar periodistes experts, escriptors consagrats i joves talents que van convertir aquesta publicaci� en una de les m�s prestigioses de la hist�ria de la premsa catalana, amb un to que fugia per igual de l'elitisme i de la banalitat. Es deia Mirador. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Carles Singla, periodista i professor de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. �s l'autor de l'assaig "Mirador (1929-1937), un mitj� de comunicaci� al servei d'una idea de pa�s" i del llibre "Mirador indiscret: An�cdotes, humor i xafarderies de la hist�ria petita de la Catalunya dels anys 30".

Cap�tol 1184. L'actuaci� de l'administraci� francesa amb les persones que fugien de la Catalunya ocupada per l'ex�rcit franquista a inicis del 1939 va ser molt severa. La seva pr�pia documentaci� es referia als llocs on es van amuntegar milers d'homes, dones i nens, civils i militars, com a "camps de concentraci�". Fugien d'una derrota militar i un r�gim opressor i, de sobte, es veien tancades en unes instal�lacions prec�ries a camp obert, en condicions poc higi�niques i patint fam i mis�ria. L'exist�ncia d'aquests camps va generar un greu problema jur�dic i moral per a l'estat franc�s. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Josep-Vicent Garcia Raffi, doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de Val�ncia. Tamb� �s coautor, juntament amb Laia Ara�� Vega, del llibre "El camps de concentraci� del sud de Fran�a, 1939. Mem�ria entre sorra i filferrades".

Cap�tol 1183. El segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums o de la Il�lustraci�, va ser un temps de progr�s i de transformacions profundes en la manera d'entendre la societat i l'individu, vist com un �sser lliure i igual a tots els altres i que podia forjar el seu propi dest�. A la Fran�a del moment, gr�cies a la tasca de pensadors com Voltaire, Rousseau, Montesquieu i Diderot, entre molts altres escriptors i intel�lectuals il�lustrats, i tamb� de dones prominents com Madame Dupin o Madame du Chatelet, la ra� es va imposar com a motor de canvi i els dogmes religiosos es van anar abandonant en favor de l'esperit cient�fic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Mart� Dom�nguez, escriptor valenci� i director de la revista de divulgaci� cient�fica M�tode. Tamb� ha guanyat el Premi Josep Pla per la novel�la "El retorn de Voltaire" i �s responsable de l'edici� i la traducci� del llibre "La llum de les llums. Antologia de la saviesa del segle XVIII".

Cap�tol 1182. Encara que al llarg de la hist�ria la majoria dels enfrontaments b�l�lics havien tingut els seus cronistes, les corresponsalies de guerra tal com les ent�n el periodisme modern no van sorgir fins al segle XIX, en conteses com les guerres carlines i especialment la guerra de Crimea. D'entrada, es va considerar una activitat reservada als homes; tot i aix�, a inicis del segle XX unes quantes dones valentes i decidides van comen�ar a informar des del front o la rereguarda dels principals conflictes, en uns temps especialment convulsos, coincidint amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci� Russa. Eren l'excepci� a la norma. A banda de descriure els moviments pol�tics i militars, sabien abordar la part m�s humana i, al mateix temps, m�s crua. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Elisabet Cass�, periodista de viatges i documentalista.

Cap�tol 1181. El segle XVIII va ser el del desplegament del poder absolutista borb�nic a Catalunya. La destrucci� de les institucions, acompanyada d'una repressi� violenta i tamb� de car�cter econ�mic, va castigar la poblaci� catalana. Tot i la intensa derrota militar que s'havia viscut, bona part dels catalans no s'hi va resignar i va plantar cara com va poder als ocupants. Hi va haver m�ltiples protestes i reivindicacions que van ser sistem�ticament ignorades per la Corona. Per� tamb� hi va haver un cert intent d'organitzar a trav�s d'algunes institucions, com la Junta General de la Prov�ncia, la resist�ncia al r�gim borb�nic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Jordi Llimargas, doctor en hist�ria, actualment professor jubilat i voluntari docent. L'any 2020 va defensar la tesi "La Junta de la Prov�ncia de 1794-1795. Resist�ncies contra l'absolutisme a la Catalunya del segle XVIII", dirigida pel professor Joaquim Albareda.

Cap�tol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parr�quia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en qu� combinava els coneixements geogr�fics i hist�rics de l'�poca i observacions pr�pies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerd�. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'inter�s literari, el millor testimoni de la visi� historiogr�fica de la comarca a inicis del segle XVII. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Erola Simon Lleix�, historiadora i arxivera, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i responsable de l'edici� de "La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall", juntament amb Llu�s Obiols Perearnau.

Cap�tol 1179. L'estiu del 1973, un futbolista holand�s aterrava a Barcelona per desafiar la grisor del tardofranquisme i revolucionar la hist�ria d'un equip de futbol que s'havia resignat a entomar derrotes. El fitxatge de Johan Cruyff pel Bar�a havia estat un proc�s llarg i cost�s, en el qual el paper decisiu el van jugar el gerent del club, Armand Carab�n, i la seva dona, Marjolijn van der Meer. Cruyff, des de la primera fila, i Carab�n, des dels bastidors, van contribuir a fer del Bar�a un equip atractiu i modern que tornava a connectar amb la catalanitat, sense complexos. En aquells moments ning� no s'imaginava que el seu fitxatge redefiniria la hist�ria i la mentalitat del club blaugrana. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i Ramon M. Piqu�, llicenciat en Comunicaci� Audiovisual a la UAB, que ha estat director de televisi�, publicista i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya, i que �s autor del llibre "El contracte: Cruyff, Carab�n, Catalunya", de Columna.

Cap�tol 1178. Un dels personatges m�s curiosos de la hist�ria contempor�nia del Pallars �s Mat�as Granja, que de ben jove va abandonar la vila de Sort per emprendre l'aventura americana i desembarcar al port de Valpara�so, a Xile. Es va instal�lar al nord d'aquest pa�s sud-americ�, on va acumular una gran fortuna en aprofitar la riquesa del subsol de la zona extraient, manipulant i exportant salnitre. Granja va canviar els paisatges muntanyencs i atape�ts de vegetaci� de les valls pallareses per unes terres aparentment �rides al desert d'Atacama. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Sisco Farr�s Grau, professor d'hist�ria, divulgador cultural, escriptor i impulsor de les Botigues Museu de Sal�s; tamb� �s autor del llibre "Mat�as Granja, �pera i salnitre: Del Pallars al desert d'Atacama".

Cap�tol 1177. La matinada de l'11 de gener del 1977, nom�s tres mesos abans de les primeres eleccions democr�tiques, Josep Pallach va morir prematurament a causa d'un infart. Tenia cinquanta-sis anys i havia estat un l�der indiscutible de la socialdemocr�cia a Catalunya en temps de clandestinitat. El seu paper destacat durant la Transici� es va veure interromput de la manera m�s sobtada. A banda de la milit�ncia pol�tica intensa, Pallach tamb� havia destacat per una dedicaci� a la pedagogia que va mantenir fins a l'�ltim moment. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i el periodista i escriptor Joan Safont Plumed, llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, M�ster en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i doctor en Ci�ncies Humanes del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. A m�s, �s professor associat a la UPF i autor del llibre "Josep Pallach, pol�tica i pedagogia: L'esperan�a truncada del socialisme catal�".

Cap�tol 1176. Durant el llarg regnat de Jaume I, entre el 1213 i el 1276, es van consolidar les relacions ja existents entre la Corona catalanoaragonesa i els pa�sos isl�mics del nord d'�frica. Les dues activitats principals que vehiculaven aquests contactes eren el comer� i les mil�cies. L'activitat dels comerciants catalans als ports de Tunis, Bejaia, Ceuta i Alexandria est� ben documentada, aix� com la pres�ncia de mercenaris que viatjaven al Magrib per oferir els seus serveis. La gran aportaci� del rei Jaume va ser posar sota la seva tutela totes aquelles activitats, que fins aleshores havien estat iniciatives privades dels s�bdits de la corona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carles Vela Aulesa, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un m�n occidental cada vegada m�s mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pr�ctiques habituals d'aquests cert�mens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinci� se solia representar amb la concessi� de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en l'etiquetatge i la publicitat. Va ser un m�tode de propaganda innovador, molt utilitzat per les marques catalanes en tot el per�ode que va de l'Exposici� Universal de Barcelona del 1888 a la Internacional del 1929. Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la UPF i doctor en Hist�ria per la UB.

Cap�tol 1174. Vet aqu� que una vegada hi havia quatre anglesos, un gal�l�s i un nord-americ�... Podria ser el comen�ament d'un acudit, per� en realitat, la reuni� d'aquests sis talents c�mics va generar molt m�s que un acudit; junts van crear alguns dels gags m�s populars del segle XX. La seva fama, motivada per un programa d'esquetxos de la BBC i potenciada despr�s per discos, llibres, gires teatrals i pel�l�cules, els va atorgar un estatus comparable al d'una banda de rock. Com que havien nascut el mateix any de la separaci� dels Beatles, el seu amic George Harrison considerava que compartien un mateix esperit, i no li faltava ra�. Aquesta �s la hist�ria dels Monty Python. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'hist�ries: Moments m�tics del cinema", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1173. Amb les cendres de la Guerra Civil encara calentes, l'any 1940, un grup d'exalumnes de la M�tua Escolar Blanquerna, vinculats al m�n de l'escoltisme, van aconseguir treballar infiltrats a l'Auditoria de Guerra de la IV Regi� Militar, a Barcelona. Per les seves mans van passar els processos sumar�ssims de molts republicans que s'estaven depurant. Conscients del risc que hauria suposat que els enxampessin i els jutgessin per alta tra�ci�, aquests infiltrats manipulaven la documentaci� i buscaven testimonis de desc�rrec. Era la manera d'enfrontar-se a l'arbitrarietat de la just�cia franquista amb l'objectiu de lliurar els acusats de la pres� o la pena capital. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i N�ria Font i Ferr�, editora, autora i traductora; ha estat trenta-cinc anys a l'Editorial Cru�lla i �s filla de Jaume Font Mar�-Mart�.

Cap�tol 1172. Durant el segle XVII, l'auge comercial i portuari d'Esmirna havia convertit aquesta ciutat turca a la riba del mar Egeu en una metr�poli cosmopolita. Entre les moltes minories otomanes que es van establir a Esmirna destacava la comunitat sefardita, els descendents dels �ltims jueus expulsats de la pen�nsula Ib�rica el 1492. Amb l'establiment de la Rep�blica Turca, aquestes minories van perdre drets adquirits en l'etapa imperial i van ser v�ctimes d'una campanya d'assetjament p�blic. Una d'aquestes fam�lies sefardites, els Nahum, va decidir aleshores marxar d'Esmirna per establir-se a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Meritxell Blasco, doctora en Filologia Sem�tica per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament de Filologia Cl�ssica, Rom�nica i Sem�tica.

Cap�tol 1171. A finals del segle XIX, Catalunya va viure una de les crisis m�s devastadores de la seva hist�ria agr�cola. La fil�loxera, un petit insecte originari d'Am�rica, va arrasar amb les vinyes, que havien esdevingut un dels pilars de l'economia i l'organitzaci� social del territori. Aquesta plaga, que va iniciar l'avan� des de Fran�a, no nom�s va consumir les arrels de les vinyes europees, sin� que va posar en q�esti� tot un model de vida basat en el vi i l'aiguardent. L'impacte va ser tan profund que va transformar per sempre el paisatge, l'economia i la societat de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ricard Garcia-Orallo, doctor, professor i lector del programa Serra H�nter del Departament d'Hist�ria i Arqueologia, a la Secci� d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1170. Dels diversos estats senyorials que van existir a Catalunya durant l'edat mitjana i l'�poca moderna, el comtat d'Emp�ries destaca per haver tingut m�s recorregut hist�ric. Va sorgir en el moment de la reconquesta carol�ngia i l'aparici� de la Marca Hisp�nica, esmentat per primer cop l'any 812, i es va mantenir governat per diverses fam�lies fins a la fi de l'Antic R�gim i la desaparici� de les jurisdiccions senyorials. La incorporaci� del comtat als dominis de la Corona catalanoaragonesa es va produir l'any 1402, quan el t�tol de comte va passar al rei Mart� I l'Hum�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Colls, professor de Geografia i Hist�ria a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i professor associat d'Hist�ria Econ�mica a la Facultat de Ci�ncies Econ�miques i Empresarials de la Universitat de Girona; a banda, ha fet recerca sobre el comtat d'Emp�ries en �poca moderna.

Cap�tol 1169. Una de les personalitats pol�tiques m�s influents del segle XX va ser el principal ide�leg, impulsor i dirigent de la Revoluci� Russa, un home de reflexi� per� sobretot d'acci� que va subordinar tots els vessants de la vida a la milit�ncia revolucion�ria i a un �nic objectiu, el d'implantar el socialisme com a via per resoldre les desigualtats. El seu nom era Vlad�mir Ilitx Uli�nov, per� la hist�ria el coneix pel pseud�nim de Lenin. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Botran i Pahissa, m�ster en Hist�ria Comparada per la UAB que ha estat regidor a Molins de Rei i diputat al Parlament i al Congr�s i �s autor del llibre "Si Lenin aixequ�s el cap", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1168. Entre el juny i el novembre del 1899, el govern espanyol ratificava la venda de les seves �ltimes possessions al Pac�fic a Alemanya per vint-i-cinc milions de pessetes. Eren tres arxip�lags situats a la Micron�sia: les illes Carolines, les Mariannes i les Palau. Tot just un any abans, l'estat espanyol havia vist consumada la p�rdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquells petits arxip�lags eren les �ltimes engrunes d'un past�s colonial que s'havia anat reduint en un per�ode relativament curt al llarg del segle XIX. Era pr�cticament la fi definitiva de l'imperi colonial espanyol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Santi Izquierdo, professor de la Secci� d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual del Departament d'Hist�ria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1167. Coincidint amb la fi de la Guerra Civil i l'exili de molts intel�lectuals a Fran�a, entre la incertesa sobre com evolucionaria el r�gim de Franco i la por davant de l'aven� nazi pel continent, va sorgir un dels amors m�s pol�mics de la hist�ria de la literatura catalana. Ens referim a la relaci� tempestuosa entre la jove novel�lista Merc� Rodoreda, que aleshores tenia uns trenta anys, i el poeta i articulista Joan Prat, conegut per tothom amb el pseud�nim d'Armand Obiols. Nom�s algun amic i les dones de la seva vida l'anomenaven Joan. La vida i l'obra de tots dos no es pot entendre sense aquest vincle profund que els va unir al llarg de tota la vida i que va anar avan�ant amb alts i baixos en funci� dels esdeveniments externs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Eva Comas-Arnal, escriptora, traductora, periodista, fil�loga i professora associada a la UAB, autora del p�dcast "La Maraldina" i del llibre "Merc� i Joan", Premi Proa de Novel�la.

Cap�tol 1166. Durant for�a segles, el saber sobre la salut es va compilar en textos que servien com a guia i com a mitj� de transmissi� del coneixement en la mat�ria. Els receptaris m�dics medievals, escrits en lleng�es vernacles, van emergir en una �poca en qu� tot just naixia el sistema m�dic organitzat que tenim ara, marcada per la falta d'acc�s a metges formats i la necessitat urgent de guarir-se en un context que no posava les coses f�cils. En les seves p�gines es barrejaven receptes per tractar malalties, consells cosm�tics i ginecol�gics, guies astrol�giques i, fins i tot, f�rmules m�giques. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Cifuentes Comamala, doctor en Hist�ria, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i autor d'estudis sobre els receptaris m�dics.

Cap�tol 1165. Durant la Guerra Civil, les Brigades Internacionals van establir diversos hospitals en territori catal�, concebuts com a unitats militars i a la vegada sotmesos a un control pol�tic ferri. Vic va ser una de les ciutats escollides per acollir un d'aquests centres sanitaris. L'Hospital Internacional de Vic va estar en funcionament els �ltims mesos de la guerra. En aquest espai en qu� tots els pacients eren homes, un grup d'infermeres volunt�ries va portar fins a l'�ltim extrem la milit�ncia en la lluita contra el feixisme, enmig del dolor, la precarietat i una solidaritat m�s necess�ria que mai. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Cinta Sadurn�, professora a la UVic-UCC, doctorada en Cures Integrals i Serveis de Salut i coautora, juntament amb Xavier Bardolet, del llibre "Infermeres en guerra. La perip�cia d'unes dones que van combatre el feixisme des dels hospitals del Sistema Sanitari Internacional", publicat per Eumo Editorial.

Cap�tol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius del Bergued� es van anar posant en funcionament un seguit de fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combusti� del mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant d'aquesta combusti� amb carb� vegetal, eren necessaris uns martells molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidr�ulica. Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos van mantenir-se en funcionament fins ben entrat el segle XIX, van ser molt importants en el per�ode preindustrial de la comarca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep S�nchez Vicents, coautor del llibre "Les fargues del Bergued�. Un patrimoni injustament oblidat", escrit amb Roser Comas Angelet i editat per �mbit de Recerques del Bergued�; tots dos llicenciats en Geografia i Hist�ria per la UNED i membres de la Societat d'Arqueologia del Bergued�.

Cap�tol 1163. L'esclavitud va existir de manera continuada a Barcelona, probablement des del temps dels romans fins a l'�poca moderna. En la baixa edat mitjana, els arxius notarials de la ciutat mostren que era una instituci� en ple desenvolupament a tota la zona mediterr�nia. Un dels aspectes m�s destacats de la vida de les persones esclavitzades tenia a veure amb les vies, legals o il�legals, per aconseguir la llibertat. Encara que la legislaci� es va anar modificant en diferents �poques, hi va haver lliberts que es van arribar a integrar com a membres de ple dret de la societat barcelonina baixmedieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Albacete, director de Recerca i Difusi� de l'Arxiu Hist�ric de Protocols de Barcelona, del Col�legi notarial de Catalunya; doctor en Hist�ria, i autor de la tesi "Esclavitud i llibertat a la Mediterr�nia occidental. El mercat d'esclaus de la Barcelona baixmedieval".

Cap�tol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no nom�s era una ciutat en guerra, era tamb� l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, arist�crates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits pol�tics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perill�s. L'�ltima esperan�a es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la superviv�ncia. Pot�ncies europees com Fran�a i It�lia, i tamb� diplom�tics llatinoamericans, van organitzar una xarxa d'evacuacions a trav�s del port de Barcelona que no sempre tindrien �xit. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Arnau Gonz�lez Vilalta, doctor en Hist�ria i professor del Departament d'Hist�ria Moderna i Contempor�nia de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel�lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el p�blic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una It�lia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una milit�ncia inc�moda a banda i banda de l'espectre pol�tic, amb una obra desafiant i una biografia traum�tica que van acabar precipitant el seu misteri�s assassinat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Llur�, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor d'hist�ria i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en context. Trauma, mem�ria, identitat i hist�ria cultural a la It�lia de postguerra".

Cap�tol 1160. La conquesta romana de Brit�nia va ser un proc�s gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de tra�cions, d'estrat�gies per impartir el terror entre la poblaci� local i de pol�tiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli C�sar va ser el primer a travessar el canal de la M�nega acompanyat de legions, la subjugaci� britana no va arribar fins a gaireb� un segle despr�s, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una vict�ria militar que el legitim�s en el tron de Roma, el pen�ltim dels emperadors de la dinastia juliocl�udia va emprendre una de les campanyes militars m�s ambicioses de l'Antiguitat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1159. Hi ha personatges hist�rics que han vist enterbolida la seva figura a causa de rumors i d'una aura de llegenda negra. Un dels casos m�s evidents �s el de l'arist�crata hongaresa Erzs�bet B�thory, retratada posteriorment com una mena de vampira sanguin�ria. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la metgessa i escriptora Maria Llu�sa Latorre Casellas, autora del llibre "La comtessa sanguin�ria: Erzs�bet B�thory, realitat o llegenda?".

Cap�tol 1158. A les acaballes del segle XIX, gaireb� 200 anys despr�s de la fi de la dominaci� catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles ling��stics i culturals amb els Pa�sos Catalans. A partir de la contribuci� de V�ctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte a�llat de la p�tria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Pa�sos Catalans es van intensificar. Despr�s d'un par�ntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resili�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Hist�ria de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme".

Cap�tol 1157. Joaquim Pica�ol i Xalabarder va ser un jove republic� catal� que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot despr�s d'haver perdut la guerra. La seva �s una hist�ria desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'�frica. La implicaci� pol�tica el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i tamb� en un camp de concentraci� encara m�s estricte, el de Djelfa, al desert del S�hara, aleshores sota sobirania francesa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Marta Barcel� Oliver, llicenciada en Filologia Catalana i mestra, coautora amb Lupe Prades Font, llicenciada en Geografia i Hist�ria, del llibre "Mort i oblit a Djelfa".

Cap�tol 1156. L'afirmaci� d'Espanya com a estat-naci� unitari va ser un principi central del pensament pol�tic espanyol del segle XIX i els dos primers ter�os del segle XX, i no nom�s per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacob� i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que pos�s fi a la decad�ncia del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent d�bil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Simon Tarr�s, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor pol�tic. Una arqueologia intel�lectual" i "La construcci� de l'enemic interior. Els catalans en el pensament pol�tic espanyol", publicats per l'Editorial Afers.

Cap�tol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltr�, al llarg del temps Francesc Maci� va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i tamb� un refugi en moments d'agitaci�. A m�s, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representaci� de les Borges Blanques. Aquest lleidat� d'adopci� va tenir la resid�ncia a Ponent durant 46 anys, gaireb� dos ter�os de la seva vida, un fet que el va influir en l'accent i en el pensament. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Quint� Casals Berg�s, doctor en Hist�ria Contempor�nia, president del Centre d'Estudis Comarcals del Segri� i coautor del llibre "Maci�, el president del poble".