En guàrdia!

Cap�tol 1180. L'estiu del 1603, per passar el temps i la calor, Joan Trigall, aleshores rector de la parr�quia urgellenca de Vilagrassa, va decidir elaborar un manuscrit en qu� combinava els coneixements geogr�fics i hist�rics de l'�poca i observacions pr�pies sobre la seva terra natal, la Cerdanya, i de manera destacada sobre la vila de Puigcerd�. D'aquests mesos de feina en va sortir el "Tractat del comtat de Cerdanya", una obra cabdal pel seu contingut i per l'inter�s literari, el millor testimoni de la visi� historiogr�fica de la comarca a inicis del segle XVII. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Erola Simon Lleix�, historiadora i arxivera, directora de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i responsable de l'edici� de "La Cerdanya de 1603. El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall", juntament amb Llu�s Obiols Perearnau.

Cap�tol 1179. L'estiu del 1973, un futbolista holand�s aterrava a Barcelona per desafiar la grisor del tardofranquisme i revolucionar la hist�ria d'un equip de futbol que s'havia resignat a entomar derrotes. El fitxatge de Johan Cruyff pel Bar�a havia estat un proc�s llarg i cost�s, en el qual el paper decisiu el van jugar el gerent del club, Armand Carab�n, i la seva dona, Marjolijn van der Meer. Cruyff, des de la primera fila, i Carab�n, des dels bastidors, van contribuir a fer del Bar�a un equip atractiu i modern que tornava a connectar amb la catalanitat, sense complexos. En aquells moments ning� no s'imaginava que el seu fitxatge redefiniria la hist�ria i la mentalitat del club blaugrana. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i Ramon M. Piqu�, llicenciat en Comunicaci� Audiovisual a la UAB, que ha estat director de televisi�, publicista i professor associat de la Universitat Internacional de Catalunya, i que �s autor del llibre "El contracte: Cruyff, Carab�n, Catalunya", de Columna.

Cap�tol 1178. Un dels personatges m�s curiosos de la hist�ria contempor�nia del Pallars �s Mat�as Granja, que de ben jove va abandonar la vila de Sort per emprendre l'aventura americana i desembarcar al port de Valpara�so, a Xile. Es va instal�lar al nord d'aquest pa�s sud-americ�, on va acumular una gran fortuna en aprofitar la riquesa del subsol de la zona extraient, manipulant i exportant salnitre. Granja va canviar els paisatges muntanyencs i atape�ts de vegetaci� de les valls pallareses per unes terres aparentment �rides al desert d'Atacama. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Sisco Farr�s Grau, professor d'hist�ria, divulgador cultural, escriptor i impulsor de les Botigues Museu de Sal�s; tamb� �s autor del llibre "Mat�as Granja, �pera i salnitre: Del Pallars al desert d'Atacama".

Cap�tol 1177. La matinada de l'11 de gener del 1977, nom�s tres mesos abans de les primeres eleccions democr�tiques, Josep Pallach va morir prematurament a causa d'un infart. Tenia cinquanta-sis anys i havia estat un l�der indiscutible de la socialdemocr�cia a Catalunya en temps de clandestinitat. El seu paper destacat durant la Transici� es va veure interromput de la manera m�s sobtada. A banda de la milit�ncia pol�tica intensa, Pallach tamb� havia destacat per una dedicaci� a la pedagogia que va mantenir fins a l'�ltim moment. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i el periodista i escriptor Joan Safont Plumed, llicenciat en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, M�ster en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i doctor en Ci�ncies Humanes del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. A m�s, �s professor associat a la UPF i autor del llibre "Josep Pallach, pol�tica i pedagogia: L'esperan�a truncada del socialisme catal�".

Cap�tol 1176. Durant el llarg regnat de Jaume I, entre el 1213 i el 1276, es van consolidar les relacions ja existents entre la Corona catalanoaragonesa i els pa�sos isl�mics del nord d'�frica. Les dues activitats principals que vehiculaven aquests contactes eren el comer� i les mil�cies. L'activitat dels comerciants catalans als ports de Tunis, Bejaia, Ceuta i Alexandria est� ben documentada, aix� com la pres�ncia de mercenaris que viatjaven al Magrib per oferir els seus serveis. La gran aportaci� del rei Jaume va ser posar sota la seva tutela totes aquelles activitats, que fins aleshores havien estat iniciatives privades dels s�bdits de la corona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carles Vela Aulesa, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1175. Entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, en un m�n occidental cada vegada m�s mercantilitzat, hi va haver un gran auge de les exposicions comercials i les fires de mostres. Una de les pr�ctiques habituals d'aquests cert�mens era premiar les empreses assistents, distingint-les per la qualitat del producte que oferien. Aquesta distinci� se solia representar amb la concessi� de medalles que les diferents marques guardonades van incorporar a la seva imatge, especialment en l'etiquetatge i la publicitat. Va ser un m�tode de propaganda innovador, molt utilitzat per les marques catalanes en tot el per�ode que va de l'Exposici� Universal de Barcelona del 1888 a la Internacional del 1929. Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Estrada-Rius, doctor en Dret per la UPF i doctor en Hist�ria per la UB.

Cap�tol 1174. Vet aqu� que una vegada hi havia quatre anglesos, un gal�l�s i un nord-americ�... Podria ser el comen�ament d'un acudit, per� en realitat, la reuni� d'aquests sis talents c�mics va generar molt m�s que un acudit; junts van crear alguns dels gags m�s populars del segle XX. La seva fama, motivada per un programa d'esquetxos de la BBC i potenciada despr�s per discos, llibres, gires teatrals i pel�l�cules, els va atorgar un estatus comparable al d'una banda de rock. Com que havien nascut el mateix any de la separaci� dels Beatles, el seu amic George Harrison considerava que compartien un mateix esperit, i no li faltava ra�. Aquesta �s la hist�ria dels Monty Python. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'hist�ries: Moments m�tics del cinema", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1173. Amb les cendres de la Guerra Civil encara calentes, l'any 1940, un grup d'exalumnes de la M�tua Escolar Blanquerna, vinculats al m�n de l'escoltisme, van aconseguir treballar infiltrats a l'Auditoria de Guerra de la IV Regi� Militar, a Barcelona. Per les seves mans van passar els processos sumar�ssims de molts republicans que s'estaven depurant. Conscients del risc que hauria suposat que els enxampessin i els jutgessin per alta tra�ci�, aquests infiltrats manipulaven la documentaci� i buscaven testimonis de desc�rrec. Era la manera d'enfrontar-se a l'arbitrarietat de la just�cia franquista amb l'objectiu de lliurar els acusats de la pres� o la pena capital. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i N�ria Font i Ferr�, editora, autora i traductora; ha estat trenta-cinc anys a l'Editorial Cru�lla i �s filla de Jaume Font Mar�-Mart�.

Cap�tol 1172. Durant el segle XVII, l'auge comercial i portuari d'Esmirna havia convertit aquesta ciutat turca a la riba del mar Egeu en una metr�poli cosmopolita. Entre les moltes minories otomanes que es van establir a Esmirna destacava la comunitat sefardita, els descendents dels �ltims jueus expulsats de la pen�nsula Ib�rica el 1492. Amb l'establiment de la Rep�blica Turca, aquestes minories van perdre drets adquirits en l'etapa imperial i van ser v�ctimes d'una campanya d'assetjament p�blic. Una d'aquestes fam�lies sefardites, els Nahum, va decidir aleshores marxar d'Esmirna per establir-se a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Meritxell Blasco, doctora en Filologia Sem�tica per la Universitat de Barcelona i professora agregada del Departament de Filologia Cl�ssica, Rom�nica i Sem�tica.

Cap�tol 1171. A finals del segle XIX, Catalunya va viure una de les crisis m�s devastadores de la seva hist�ria agr�cola. La fil�loxera, un petit insecte originari d'Am�rica, va arrasar amb les vinyes, que havien esdevingut un dels pilars de l'economia i l'organitzaci� social del territori. Aquesta plaga, que va iniciar l'avan� des de Fran�a, no nom�s va consumir les arrels de les vinyes europees, sin� que va posar en q�esti� tot un model de vida basat en el vi i l'aiguardent. L'impacte va ser tan profund que va transformar per sempre el paisatge, l'economia i la societat de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ricard Garcia-Orallo, doctor, professor i lector del programa Serra H�nter del Departament d'Hist�ria i Arqueologia, a la Secci� d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1170. Dels diversos estats senyorials que van existir a Catalunya durant l'edat mitjana i l'�poca moderna, el comtat d'Emp�ries destaca per haver tingut m�s recorregut hist�ric. Va sorgir en el moment de la reconquesta carol�ngia i l'aparici� de la Marca Hisp�nica, esmentat per primer cop l'any 812, i es va mantenir governat per diverses fam�lies fins a la fi de l'Antic R�gim i la desaparici� de les jurisdiccions senyorials. La incorporaci� del comtat als dominis de la Corona catalanoaragonesa es va produir l'any 1402, quan el t�tol de comte va passar al rei Mart� I l'Hum�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Colls, professor de Geografia i Hist�ria a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i professor associat d'Hist�ria Econ�mica a la Facultat de Ci�ncies Econ�miques i Empresarials de la Universitat de Girona; a banda, ha fet recerca sobre el comtat d'Emp�ries en �poca moderna.

Cap�tol 1169. Una de les personalitats pol�tiques m�s influents del segle XX va ser el principal ide�leg, impulsor i dirigent de la Revoluci� Russa, un home de reflexi� per� sobretot d'acci� que va subordinar tots els vessants de la vida a la milit�ncia revolucion�ria i a un �nic objectiu, el d'implantar el socialisme com a via per resoldre les desigualtats. El seu nom era Vlad�mir Ilitx Uli�nov, per� la hist�ria el coneix pel pseud�nim de Lenin. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Botran i Pahissa, m�ster en Hist�ria Comparada per la UAB que ha estat regidor a Molins de Rei i diputat al Parlament i al Congr�s i �s autor del llibre "Si Lenin aixequ�s el cap", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1168. Entre el juny i el novembre del 1899, el govern espanyol ratificava la venda de les seves �ltimes possessions al Pac�fic a Alemanya per vint-i-cinc milions de pessetes. Eren tres arxip�lags situats a la Micron�sia: les illes Carolines, les Mariannes i les Palau. Tot just un any abans, l'estat espanyol havia vist consumada la p�rdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Aquells petits arxip�lags eren les �ltimes engrunes d'un past�s colonial que s'havia anat reduint en un per�ode relativament curt al llarg del segle XIX. Era pr�cticament la fi definitiva de l'imperi colonial espanyol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Santi Izquierdo, professor de la Secci� d'Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual del Departament d'Hist�ria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1167. Coincidint amb la fi de la Guerra Civil i l'exili de molts intel�lectuals a Fran�a, entre la incertesa sobre com evolucionaria el r�gim de Franco i la por davant de l'aven� nazi pel continent, va sorgir un dels amors m�s pol�mics de la hist�ria de la literatura catalana. Ens referim a la relaci� tempestuosa entre la jove novel�lista Merc� Rodoreda, que aleshores tenia uns trenta anys, i el poeta i articulista Joan Prat, conegut per tothom amb el pseud�nim d'Armand Obiols. Nom�s algun amic i les dones de la seva vida l'anomenaven Joan. La vida i l'obra de tots dos no es pot entendre sense aquest vincle profund que els va unir al llarg de tota la vida i que va anar avan�ant amb alts i baixos en funci� dels esdeveniments externs. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Eva Comas-Arnal, escriptora, traductora, periodista, fil�loga i professora associada a la UAB, autora del p�dcast "La Maraldina" i del llibre "Merc� i Joan", Premi Proa de Novel�la.

Cap�tol 1166. Durant for�a segles, el saber sobre la salut es va compilar en textos que servien com a guia i com a mitj� de transmissi� del coneixement en la mat�ria. Els receptaris m�dics medievals, escrits en lleng�es vernacles, van emergir en una �poca en qu� tot just naixia el sistema m�dic organitzat que tenim ara, marcada per la falta d'acc�s a metges formats i la necessitat urgent de guarir-se en un context que no posava les coses f�cils. En les seves p�gines es barrejaven receptes per tractar malalties, consells cosm�tics i ginecol�gics, guies astrol�giques i, fins i tot, f�rmules m�giques. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Cifuentes Comamala, doctor en Hist�ria, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB i autor d'estudis sobre els receptaris m�dics.

Cap�tol 1165. Durant la Guerra Civil, les Brigades Internacionals van establir diversos hospitals en territori catal�, concebuts com a unitats militars i a la vegada sotmesos a un control pol�tic ferri. Vic va ser una de les ciutats escollides per acollir un d'aquests centres sanitaris. L'Hospital Internacional de Vic va estar en funcionament els �ltims mesos de la guerra. En aquest espai en qu� tots els pacients eren homes, un grup d'infermeres volunt�ries va portar fins a l'�ltim extrem la milit�ncia en la lluita contra el feixisme, enmig del dolor, la precarietat i una solidaritat m�s necess�ria que mai. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Cinta Sadurn�, professora a la UVic-UCC, doctorada en Cures Integrals i Serveis de Salut i coautora, juntament amb Xavier Bardolet, del llibre "Infermeres en guerra. La perip�cia d'unes dones que van combatre el feixisme des dels hospitals del Sistema Sanitari Internacional", publicat per Eumo Editorial.

Cap�tol 1164. A partir del segle XVII, a la vora de diversos rius del Bergued� es van anar posant en funcionament un seguit de fargues. L'objectiu era obtenir ferro a partir de la combusti� del mineral conegut com a mena. Per al tractament de la massa resultant d'aquesta combusti� amb carb� vegetal, eren necessaris uns martells molt grossos, els malls, que necessitaven energia hidr�ulica. Aquesta mitja dotzena de fargues berguedanes, que en alguns casos van mantenir-se en funcionament fins ben entrat el segle XIX, van ser molt importants en el per�ode preindustrial de la comarca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep S�nchez Vicents, coautor del llibre "Les fargues del Bergued�. Un patrimoni injustament oblidat", escrit amb Roser Comas Angelet i editat per �mbit de Recerques del Bergued�; tots dos llicenciats en Geografia i Hist�ria per la UNED i membres de la Societat d'Arqueologia del Bergued�.

Cap�tol 1163. L'esclavitud va existir de manera continuada a Barcelona, probablement des del temps dels romans fins a l'�poca moderna. En la baixa edat mitjana, els arxius notarials de la ciutat mostren que era una instituci� en ple desenvolupament a tota la zona mediterr�nia. Un dels aspectes m�s destacats de la vida de les persones esclavitzades tenia a veure amb les vies, legals o il�legals, per aconseguir la llibertat. Encara que la legislaci� es va anar modificant en diferents �poques, hi va haver lliberts que es van arribar a integrar com a membres de ple dret de la societat barcelonina baixmedieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Albacete, director de Recerca i Difusi� de l'Arxiu Hist�ric de Protocols de Barcelona, del Col�legi notarial de Catalunya; doctor en Hist�ria, i autor de la tesi "Esclavitud i llibertat a la Mediterr�nia occidental. El mercat d'esclaus de la Barcelona baixmedieval".

Cap�tol 1162. Durant la Guerra Civil, Barcelona no nom�s era una ciutat en guerra, era tamb� l'escenari d'evacuacions desesperades, negocis foscos i operacions militars. Religiosos, arist�crates, empresaris i artistes compartien espai amb milicians, refugiats i perseguits pol�tics, cadascun lliurant la seva batalla. Alguns per guanyar la guerra, d'altres per trobar una sortida d'aquell entorn tan perill�s. L'�ltima esperan�a es concentrava en els consolats estrangers, veritables portes cap a la superviv�ncia. Pot�ncies europees com Fran�a i It�lia, i tamb� diplom�tics llatinoamericans, van organitzar una xarxa d'evacuacions a trav�s del port de Barcelona que no sempre tindrien �xit. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Arnau Gonz�lez Vilalta, doctor en Hist�ria i professor del Departament d'Hist�ria Moderna i Contempor�nia de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1161. Pier Paolo Pasolini. En un context social especialment complex, el de la postguerra italiana, va emergir la figura d'un poeta, cineasta i intel�lectual d'esquerres, que no va tenir por de combatre el feixisme i el capitalisme, ni d'escandalitzar el p�blic. Per a les esquerres ortodoxes va esdevenir un dissident, mentre que per a les dretes era una veu pertorbadora. En una It�lia destrossada per dues guerres, Pier Paolo Pasolini va mantenir una milit�ncia inc�moda a banda i banda de l'espectre pol�tic, amb una obra desafiant i una biografia traum�tica que van acabar precipitant el seu misteri�s assassinat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Llur�, doctor en Literatura i Humanitats per la UPF, professor d'hist�ria i assagista. La seva tesi doctoral va ser "Pasolini en context. Trauma, mem�ria, identitat i hist�ria cultural a la It�lia de postguerra".

Cap�tol 1160. La conquesta romana de Brit�nia va ser un proc�s gradual, farcit de batalles sagnants, d'aliances i de tra�cions, d'estrat�gies per impartir el terror entre la poblaci� local i de pol�tiques per romanitzar els seus habitants. Tot i que Juli C�sar va ser el primer a travessar el canal de la M�nega acompanyat de legions, la subjugaci� britana no va arribar fins a gaireb� un segle despr�s, ja en temps de l'emperador Claudi. Amb la necessitat d'una vict�ria militar que el legitim�s en el tron de Roma, el pen�ltim dels emperadors de la dinastia juliocl�udia va emprendre una de les campanyes militars m�s ambicioses de l'Antiguitat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1159. Hi ha personatges hist�rics que han vist enterbolida la seva figura a causa de rumors i d'una aura de llegenda negra. Un dels casos m�s evidents �s el de l'arist�crata hongaresa Erzs�bet B�thory, retratada posteriorment com una mena de vampira sanguin�ria. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la metgessa i escriptora Maria Llu�sa Latorre Casellas, autora del llibre "La comtessa sanguin�ria: Erzs�bet B�thory, realitat o llegenda?".

Cap�tol 1158. A les acaballes del segle XIX, gaireb� 200 anys despr�s de la fi de la dominaci� catalanoaragonesa a l'illa de Sardenya, a la vila de l'Alguer es podien apreciar els vincles ling��stics i culturals amb els Pa�sos Catalans. A partir de la contribuci� de V�ctor Balaguer i Eduard Toda, que van divulgar el mite d'aquell reducte a�llat de la p�tria catalana, vestigi d'un imperi perdut, les relacions de l'Alguer amb els Pa�sos Catalans es van intensificar. Despr�s d'un par�ntesi marcat per l'ascens del feixisme i la guerra, aquests contactes a una banda i l'altra del Mediterrani es van reprendre a partir dels anys cinquanta, en una mostra clara de resili�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marcel A. Farinelli, doctor en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra i autor dels llibres "El feixisme a l'Alguer", "Hist�ria de l'Alguer" i "Antoni Simon Mossa, l'Alguer i Sardenya durant el franquisme".

Cap�tol 1157. Joaquim Pica�ol i Xalabarder va ser un jove republic� catal� que va donar la vida pels ideals republicans fins i tot despr�s d'haver perdut la guerra. La seva �s una hist�ria desconeguda, la que van patir milers d'exiliats en mans del feixisme internacional al nord d'�frica. La implicaci� pol�tica el va portar a ser internat en diversos camps de refugiats francesos al terme de la Guerra Civil, i tamb� en un camp de concentraci� encara m�s estricte, el de Djelfa, al desert del S�hara, aleshores sota sobirania francesa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Marta Barcel� Oliver, llicenciada en Filologia Catalana i mestra, coautora amb Lupe Prades Font, llicenciada en Geografia i Hist�ria, del llibre "Mort i oblit a Djelfa".

Cap�tol 1156. L'afirmaci� d'Espanya com a estat-naci� unitari va ser un principi central del pensament pol�tic espanyol del segle XIX i els dos primers ter�os del segle XX, i no nom�s per part de la dreta. En el segle passat es van reproduir els arguments ja establerts en l'Espanya vuitcentista, que apostaven per un model jacob� i unitari i, en casos extrems, per la defensa d'un estat totalitari que pos�s fi a la decad�ncia del model d'estat liberal. Per molts autors espanyols, un estat que no fos unitari acabaria sent d�bil, argument que legitimava l'hegemonia d'una cultura dominant, la castellana. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Simon Tarr�s, catedr�tic d'Hist�ria Moderna de la UAB, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor dels llibres "La unitat d'Espanya com a valor pol�tic. Una arqueologia intel�lectual" i "La construcci� de l'enemic interior. Els catalans en el pensament pol�tic espanyol", publicats per l'Editorial Afers.

Cap�tol 1155. Encara que va mantenir els lligams amb la vila natal de Vilanova i la Geltr�, al llarg del temps Francesc Maci� va establir un vincle ferm i continuat amb les Terres de Ponent. A banda de viure molts anys a Lleida, la finca familiar de la dona, a Vallmanya, va esdevenir el lloc de descans preferit del futur president de la Generalitat, i tamb� un refugi en moments d'agitaci�. A m�s, quan el van elegir diputat a les Corts ho va ser en representaci� de les Borges Blanques. Aquest lleidat� d'adopci� va tenir la resid�ncia a Ponent durant 46 anys, gaireb� dos ter�os de la seva vida, un fet que el va influir en l'accent i en el pensament. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Quint� Casals Berg�s, doctor en Hist�ria Contempor�nia, president del Centre d'Estudis Comarcals del Segri� i coautor del llibre "Maci�, el president del poble".

Cap�tol 1154. La personalitat poli�drica i genial de Salvador Dal� no es pot entendre sense tenir en compte la seva infantesa; els estius a Cadaqu�s; la relaci� amb la germana, Anna Maria, i, sobretot, la figura del seu pare. El notari Salvador Dal� Cus� va ser un home d'una activitat pol�tica i cultural intensa, un dels personatges m�s influents a la Figueres de principis del segle XX, i va influir molt en el fill (per a b� i per a mal). En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats, historiadora de l'art experta en la vida i en l'obra de Salvador Dal� i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres.

El nomencl�tor dels carrers de les ciutats s�n espais de mem�ria que reflecteixen els diferents contextos de cada �poca, a m�s dels ideals pol�tics, econ�mics i socials preponderants. A Barcelona hi ha un carrer, la ronda del General Mitre, que pretenia mostrar la uni� entre dos territoris que s'havien influ�t m�tuament, en aquest cas Catalunya i l'Argentina. Aquestes bones intencions es van anar diluint, el referent inicial es va perdre i, amb el temps, aquesta via tan important de la capital catalana va acabar generant un conflicte imprevist arran d'unes declaracions del president Jordi Pujol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb David Mart�nez Llamas, doctor en Hist�ria d'Am�rica de la UB, que treballa al Centre de Digitalitzaci� de la UB (CEDI) i ha escrit l'article "Un president argent� a Barcelona: unions i oblits al voltant de la ronda del General Mitre" a "Cercles: Revista d'Hist�ria Cultural" en l'edici� d'enguany.

Cap�tol 1152. Al llarg del segle XX, la concentraci� de poblaci� migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les desigualtats socials va afavorir la proliferaci� de barris marginals, on s'amuntegaven els habitatges constru�ts pels mateixos inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis p�blics m�nims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present al llarg de tota l'etapa franquista. Per� a banda d'aquest barraquisme urb� m�s conegut, a zones de l'interior de Catalunya com el Bergued�, n'hi va haver un altre de rural, amb unes caracter�stiques pr�pies. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Laia Gallego, doctora en Hist�ria i arqueologia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1151. A difer�ncia del que afirmaven alguns visitants il�lustres, a inicis del segle XIX la societat de les illes Balears en general (i de Mallorca en particular) no estava a�llada del m�n per la insularitat, sin� que estava plenament connectada per via mar�tima. Tampoc no estava m�s endarrerida des del punt de vista econ�mic i social. Atesa la import�ncia pionera que se li va donar al turisme en ple noucentisme, aix� com les dades referides a la sanitat i l'exportaci� de productes, entre altres factors, l'economia de Mallorca era una de les m�s modernes i avan�ades de l'Estat. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Pere Salas Vives, doctor en Hist�ria, professor titular d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de les Illes Balears i vicedeg� del grau d'Hist�ria.

Cap�tol 1150. A la fi de la guerra del Franc�s, l'ex�rcit espanyol havia esdevingut un actor pol�tic capa� d'instaurar reis o de derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de r�gim i influir en la pol�tica dels diferents governs. Al llarg del segle XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos globals per una pura q�esti� d'orgull patri, per mantenir la lluita contra els pretendents carlins i la pres�ncia espanyola a les col�nies d'ultramar. Tots els esfor�os invertits en el manteniment d'aquestes aventures b�l�liques de futur incert van acabar sent un llast per al desenvolupament econ�mic i social. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Gracia, catedr�tic de Prehist�ria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica i autor del llibre "Gobernar el caos. Una historia cr�tica del ej�rcito espa�ol", de Desperta Ferro Ediciones.

Cap�tol 1149. M�s que per les difer�ncies ideol�giques i religioses, la gran divisi� de l'islam en els dos corrents majoritaris t� a veure amb la disputa pol�tica pel poder, desfermada despr�s de la mort de Mahoma, l'any 632. Davant d'aquells que consideraven que l'�ltim profeta no havia aclarit qui l'havia de rellevar i defensaven que havien de ser les fam�lies de comerciants m�s poderoses de la ciutat de la Meca, un segon grup, encap�alat per familiars directes de Mahoma, assegurava que el successor leg�tim era Al�. La lluita entre el poder centralitzat de l'aristocr�cia �rab i la perif�ria rebel multi�tnica va generar la divisi� entre sunnites i xi�tes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Llaonart, arabista, periodista, excorresponsal de premsa al Pr�xim Orient i autor del llibre "Viatge al cor de l'Islam. La hist�ria pol�tica dels xi�tes i els llocs sagrats del Pr�xim Orient", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1148. El febrer de l'any 1925, els Gunadule, un dels pobles ind�genes de l'Am�rica Central, van rebel�lar-se contra els intents del govern del Panam� de reprimir la seva cultura i forma de vida. Van ser uns pocs dies de lluita armada, entre finals de febrer i principis de mar�, despr�s de molts anys de maltractaments i resist�ncia pac�fica, en qu� van aconseguir preservar l'autonomia. Aquestes jornades de confrontaci� amb el poder s�n conegudes com la Revoluci� Dule. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i M�nica Mart�nez Mauri, professora agregada del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, membre del Programa Serra H�nter.

Cap�tol 1147. La idea que en �poca medieval la major part de la poblaci� considerava que la Terra era plana, per ignor�ncia o per superstici� religiosa, no t� una base hist�rica real. De fet, �s una creen�a difosa des del segle XVIII que subratlla el suposat endarreriment cultural de l'edat mitjana. M�s endavant fins i tot es va arribar a afirmar que Colom s'havia hagut d'enfrontar als defensors del terraplanisme per poder emprendre el viatge a trav�s de l'Atl�ntic. Es tracta d'un mite relativament modern. La ci�ncia medieval, igual que la de l'antiguitat cl�ssica, tenia molt clar que la Terra era esf�rica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano M�ndez, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�.

Cap�tol 1146. Entre el gener i el febrer del 1939, mig mili� de persones identificades amb la causa republicana van travessar la frontera francesa pels Pirineus i van emprendre un exili llarg i frustrant. D'aquestes, 270.000 van acabar sent internades en camps de concentraci� habilitats pel govern franc�s al sud del pa�s. Per sobre de les humiliacions i els maltractaments rebuts, molts dels interns es van esfor�ar per mantenir una vida cultural activa, que era una manera de preservar la dignitat personal i la identitat nacional, aix� com de resistir-se a l'adveniment del feixisme. Tal com passaria poc despr�s als camps nazis, fins i tot hi va haver espai per a la m�sica, amb la creaci� de diverses corals integrades per presos catalans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Amadeu Corbera, professor de musicologia del Conservatori Superior de M�sica de les Illes Balears i doctor en Hist�ria per la Universitat de les Illes Balears.

Cap�tol 1145. Els dos �ltims executats pel franquisme, pel m�tode brutal del garrot vil, van morir el dissabte 2 de mar� de 1974, acusats tots d'haver matat un agent de l'autoritat. D'un d'ells, Salvador Puig Antich, se'n coneixen molt b� la hist�ria i les circumst�ncies; la vida i la mort del segon, en canvi, est� marcada per l'oblit i envoltada de misteri. Era de l'Alemanya Oriental i es deia Georg Michael Welzel; per� en el moment de ser detingut a l'Espanya franquista va afirmar que era polon�s i que el seu nom era Heinz Ches. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i M. Carme Rodr�guez Virgili, fil�loga, escriptora i autora del llibre "Heinz Ches. L'�ltim executat a garrot vil".

Cap�tol 1144. La conquesta catalana del Mediterrani va comen�ar amb les invasions de Jaume I de Val�ncia i Mallorca, per� no es va aturar aqu�. Els seus descendents reials continuarien l'empresa del conqueridor afegint territoris al casal de Barcelona, com ara Sic�lia, Sardenya i N�pols, als quals tamb� es van sumar els ducats d'Atenes i Neop�tria. L'hegemonia de la Corona d'Arag� al Mediterrani va provocar conflictes amb altres reialmes, per� tamb� grans beneficis econ�mics i altres efectes menys esperats, com una influ�ncia cultural en aquests territoris que a dia d'avui encara perdura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Flocel Sabat�, catedr�tic d'Hist�ria Medieval de la Universitat de Lleida.

Cap�tol 1143. Durant la postguerra, un grup destacat d'intel�lectuals i literats catalans, normalment originaris de les Terres de Ponent, es va anar exiliant al lloc m�s proper possible: Andorra. Per a aquests exiliats culturals, el petit pa�s dels Pirineus va ser un marc ideal per prosseguir les activitats, a banda d'un territori de pau. La seva obra �s un testimoni de desarrelament. Un dels exiliats culturals que van passar de Catalunya a Andorra va ser el poeta, narrador, articulista i editor Miquel Llad�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eduard Batlle, poeta, fil�sof i antrop�leg, professor de la Universitat de Lleida i responsable de l'edici� i el pr�leg de l'obra de Miquel Llad� "Els camins de la por".

Cap�tol 1142. Encara amb el record de la solidaritat amb els republicans espanyols durant els anys de la Guerra Civil, el Tour de Fran�a es va veure directament afectat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La cursa, que s'estava consolidant com la m�s important del calendari ciclista internacional, va deixar de disputar-se entre el 1940 i el 1946. En la represa, el Tour va continuar sent un reflex fidel dels esdeveniments geopol�tics que marcarien la segona meitat del segle XX, especialment la construcci� de la Uni� Europea i la guerra freda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt. Una hist�ria pol�tica del ciclisme", de Manifest Llibres.

El segle XIX va ser especialment convuls al partit judicial de Gandesa, a la Terra Alta, marcat pels combats de la guerra dels Set Anys, per les accions dels bandolers i per la viol�ncia generalitzada. Un dels casos m�s sonats va ser l'assassinat d'un ric propietari de Batea, Pablo Figueras, un dels principals defensors de Gandesa durant els setges carlins del 1836 i el 1838. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pere Rams Folch, que, juntament amb Josep S�nchez Cervell�, �s coautor del llibre "La hist�ria de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

Cap�tol 1140. L'imperi persa aquem�nida, un dels m�s grans de l'antiguitat, va estendre la influ�ncia per bona part de l'Orient, fins al punt que va arribar a regnar a Egipte. La primera dominaci� persa d'Egipte es va estendre des de l'any 525 abans de Crist, amb la invasi� del pa�s per part del rei Cambises II, fins al 404, amb Artaxerxes II. Aquests sobirans perses es feien dir faraons, i en l�nies generals van respectar l'estructura administrativa eg�pcia. El gran canvi va ser que al capdamunt hi van situar un s�trapa, que actuava com un governador provincial i procedia de l'aristocr�cia persa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Irene Cord�n, doctora en Arqueologia i Hist�ria Antiga per la UAB i m�ster en Egiptologia.

Cap�tol 1139. En la Catalunya de la Restauraci� borb�nica, en el marc d'una societat cada vegada m�s industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats m�s agr�ries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econ�mic. Tot i aix�, Catalunya va ser un dels llocs en qu� el sistema de torn din�stic de la Restauraci� va caure m�s aviat en el desprestigi. En el cas catal�, com en moltes altres parts d'Europa, les campanyes de den�ncia del caciquisme van suposar un pas important en la lenta evoluci� del liberalisme pol�tic a la democr�cia entre els segles XIX i XX, que coincidia amb l'eclosi� de la societat i la pol�tica de masses. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gemma Rub� Casals, catedr�tica d'Hist�ria Contempor�nia de la UAB, membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1138. En �poca moderna, els gremis barcelonins no es limitaven nom�s a ser fonamentals en l'estructura econ�mica i de poder de la ciutat. Una part important del seu comprom�s portava els membres de les diferents confraries d'oficis a participar en una mil�cia defensiva. En aquest cas no es considerava tant una q�esti� militar com una obligaci� c�vica. Aquest bra� armat a les ordres del Consell de Cent era conegut com la Coronela. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i V�ctor Jurado Riba, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat".

Cap�tol 1137. En contra de la creen�a generalitzada, les havaneres no van arribar a Catalunya per via marinera un cop consumada la independ�ncia de Cuba. Abans de la forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent conegut amb el nom d'americana, que va comen�ar a fer-se popular en estrats molt diferents de la societat a mitjan segle XIX. Era un ball de moda que va passar primer per Madrid i que Catalunya va acabar adoptant tamb� com a s�mbol nacional espanyol. Els pescadors van ajudar a difondre aquestes can�ons carregades d'un imaginari ex�tic i tots els t�pics de l'amor rom�ntic, per� tamb� les cantaven els obrers, els personatges de les sarsueles, els m�sics ambulants i els fills de les classes dirigents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Anna Costal i Fornells, doctora en Musicologia per la UAB, professora a l'Escola Superior de M�sica de Catalunya i coautora del llibre "Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de 'Carmen'".

Cap�tol 1136. Entre els molts conflictes b�l�lics que va patir Catalunya al llarg del segle XIX, n'hi va haver tres de causats pel carlisme. L'�ltim intent per fer arribar al tron d'Espanya per la via armada el pretendent reial tradicionalista i defensor de l'antic r�gim, en aquell moment Carles VII, va donar origen a la Tercera Guerra Carlina, entre el 1872 i el 1876. La Vall del Ges, a l'entorn de Torell�, que ja havia viscut amb intensitat les anteriors confrontacions entre liberals i tradicionalistes, va tornar a ser un dels escenaris importants d'aquesta darrera carlinada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Torrents i Junc�, investigador predoctoral i de Formaci� de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1135. Tot just iniciat el segle XX, hi va haver una generaci� de joves republicans amb ganes de canviar el m�n, que no per aix� van renunciar a fer fortuna a les Am�riques. No responien a l'arquetip de l'indi� cl�ssic. En comparaci� amb aquells que havien creuat l'Atl�ntic unes d�cades abans, eren indians m�s modestos i m�s compromesos amb la pol�tica i la societat del seu temps. �s el cas de Ramon Curc�, membre d'una fam�lia pagesa de les terres de Ponent, que va marxar al continent americ� en dues ocasions. All� va ser militar, comerciant i sindicalista, en uns anys convulsos per a qui buscava fortuna a ultramar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Conxita Mir, catedr�tica d'Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Lleida, i autora del llibre "Indi� i republic�. Una vida a les Am�riques amb els or�gens de fons".

Cap�tol 1134. Entre la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, els joves arist�crates i burgesos del nord d'Europa solien embarcar-se en un viatge buscant la llum del Mediterrani i les arrels de la cultura cl�ssica, que els duia cap a Flor�ncia, Roma i N�pols. Aquesta experi�ncia formativa, anomenada Grand Tour, era poc practicada en les nostres contrades. Un dels primers catalans que va emprendre el Grand Tour va ser Josep Anton de Cabanyes i Ballester, comerciant vuitcentista vilanov�, col�leccionista d'art, mel�man, escriptor, traductor i pintor ocasional. Les impressions dels seus recorreguts pel Vell Continent les va deixar anotades en un petit carnet de viatges. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Miralpeix, doctor en Hist�ria de l'art i professor titular a la Universitat de Girona. Autor del llibre "El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afici� col�leccionista a la llum d'Europa".

Cap�tol 1133. Pere el Cerimoni�s va donar un gran impuls a l'estudi del cel i dels estels acollint fins a una quarantena dels millors astr�noms i astr�legs de l'�poca, i posant-los al seu servei. Durant el seu llarg regnat, entre 1336 i 1387, va afavorir la compra i la fabricaci� d'instruments d'observaci� astron�mica, i tamb� la publicaci� de diverses obres sobre el tema, a c�rrec dels autors m�s reputats. Va ser el per�ode de m�s esplendor per a aquestes ci�ncies en tota la hist�ria de la Corona d'Arag�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Sebasti� Giralt, doctor en Filologia Cl�ssica i m�ster d'Hist�ria de les Ci�ncies, i professor agregat de Filologia Llatina a la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Eusebi G�ell volia construir una urbanitzaci� d'estil brit�nic amb l'arquitecte Antoni Gaud�. El proc�s va ser llarg i va passar per diversos canvis fins a convertir-se en el Park G�ell. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Mireia Freixa, catedr�tica em�rita d'Hist�ria de l'Art, i amb l'arquitecta Mar Leniz, del llibre "El Park G�ell i els seus or�gens, 1894-1926".

Cap�tol 1131. Un dels atacs m�s sanguinaris comesos sobre la poblaci� durant la Guerra Civil va ser el bombardeig sistem�tic de Barcelona per part de l'aviaci� italiana el 16, 17 i 18 de mar� de 1938. Al llarg de 41 hores, des de les deu de la nit del 16 fins a les tres de la tarda del 18, les esquadrilles procedents de Mallorca van descarregar 44 tones d'explosius en tretze bombardejos. Van deixar un miler de morts, mil cinc-cents ferits, quaranta-vuit edificis totalment destru�ts i setanta-cinc greument afectats. Aquesta acci� indigna i mai vista fins aleshores, que pretenia estendre el p�nic a la rereguarda, va ser ordenada directament per Benito Mussolini. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Mussolini contra Barcelona", de la col�lecci� "Dies que han fet Catalunya" de Rosa dels Vents.