En guàrdia!

Cap�tol 1142. Encara amb el record de la solidaritat amb els republicans espanyols durant els anys de la Guerra Civil, el Tour de Fran�a es va veure directament afectat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La cursa, que s'estava consolidant com la m�s important del calendari ciclista internacional, va deixar de disputar-se entre el 1940 i el 1946. En la represa, el Tour va continuar sent un reflex fidel dels esdeveniments geopol�tics que marcarien la segona meitat del segle XX, especialment la construcci� de la Uni� Europea i la guerra freda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt. Una hist�ria pol�tica del ciclisme", de Manifest Llibres.

El segle XIX va ser especialment convuls al partit judicial de Gandesa, a la Terra Alta, marcat pels combats de la guerra dels Set Anys, per les accions dels bandolers i per la viol�ncia generalitzada. Un dels casos m�s sonats va ser l'assassinat d'un ric propietari de Batea, Pablo Figueras, un dels principals defensors de Gandesa durant els setges carlins del 1836 i el 1838. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pere Rams Folch, que, juntament amb Josep S�nchez Cervell�, �s coautor del llibre "La hist�ria de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

Cap�tol 1140. L'imperi persa aquem�nida, un dels m�s grans de l'antiguitat, va estendre la influ�ncia per bona part de l'Orient, fins al punt que va arribar a regnar a Egipte. La primera dominaci� persa d'Egipte es va estendre des de l'any 525 abans de Crist, amb la invasi� del pa�s per part del rei Cambises II, fins al 404, amb Artaxerxes II. Aquests sobirans perses es feien dir faraons, i en l�nies generals van respectar l'estructura administrativa eg�pcia. El gran canvi va ser que al capdamunt hi van situar un s�trapa, que actuava com un governador provincial i procedia de l'aristocr�cia persa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Irene Cord�n, doctora en Arqueologia i Hist�ria Antiga per la UAB i m�ster en Egiptologia.

Cap�tol 1139. En la Catalunya de la Restauraci� borb�nica, en el marc d'una societat cada vegada m�s industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats m�s agr�ries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econ�mic. Tot i aix�, Catalunya va ser un dels llocs en qu� el sistema de torn din�stic de la Restauraci� va caure m�s aviat en el desprestigi. En el cas catal�, com en moltes altres parts d'Europa, les campanyes de den�ncia del caciquisme van suposar un pas important en la lenta evoluci� del liberalisme pol�tic a la democr�cia entre els segles XIX i XX, que coincidia amb l'eclosi� de la societat i la pol�tica de masses. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gemma Rub� Casals, catedr�tica d'Hist�ria Contempor�nia de la UAB, membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1138. En �poca moderna, els gremis barcelonins no es limitaven nom�s a ser fonamentals en l'estructura econ�mica i de poder de la ciutat. Una part important del seu comprom�s portava els membres de les diferents confraries d'oficis a participar en una mil�cia defensiva. En aquest cas no es considerava tant una q�esti� militar com una obligaci� c�vica. Aquest bra� armat a les ordres del Consell de Cent era conegut com la Coronela. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i V�ctor Jurado Riba, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat".

Cap�tol 1137. En contra de la creen�a generalitzada, les havaneres no van arribar a Catalunya per via marinera un cop consumada la independ�ncia de Cuba. Abans de la forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent conegut amb el nom d'americana, que va comen�ar a fer-se popular en estrats molt diferents de la societat a mitjan segle XIX. Era un ball de moda que va passar primer per Madrid i que Catalunya va acabar adoptant tamb� com a s�mbol nacional espanyol. Els pescadors van ajudar a difondre aquestes can�ons carregades d'un imaginari ex�tic i tots els t�pics de l'amor rom�ntic, per� tamb� les cantaven els obrers, els personatges de les sarsueles, els m�sics ambulants i els fills de les classes dirigents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Anna Costal i Fornells, doctora en Musicologia per la UAB, professora a l'Escola Superior de M�sica de Catalunya i coautora del llibre "Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de 'Carmen'".

Cap�tol 1136. Entre els molts conflictes b�l�lics que va patir Catalunya al llarg del segle XIX, n'hi va haver tres de causats pel carlisme. L'�ltim intent per fer arribar al tron d'Espanya per la via armada el pretendent reial tradicionalista i defensor de l'antic r�gim, en aquell moment Carles VII, va donar origen a la Tercera Guerra Carlina, entre el 1872 i el 1876. La Vall del Ges, a l'entorn de Torell�, que ja havia viscut amb intensitat les anteriors confrontacions entre liberals i tradicionalistes, va tornar a ser un dels escenaris importants d'aquesta darrera carlinada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Torrents i Junc�, investigador predoctoral i de Formaci� de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1135. Tot just iniciat el segle XX, hi va haver una generaci� de joves republicans amb ganes de canviar el m�n, que no per aix� van renunciar a fer fortuna a les Am�riques. No responien a l'arquetip de l'indi� cl�ssic. En comparaci� amb aquells que havien creuat l'Atl�ntic unes d�cades abans, eren indians m�s modestos i m�s compromesos amb la pol�tica i la societat del seu temps. �s el cas de Ramon Curc�, membre d'una fam�lia pagesa de les terres de Ponent, que va marxar al continent americ� en dues ocasions. All� va ser militar, comerciant i sindicalista, en uns anys convulsos per a qui buscava fortuna a ultramar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Conxita Mir, catedr�tica d'Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Lleida, i autora del llibre "Indi� i republic�. Una vida a les Am�riques amb els or�gens de fons".

Cap�tol 1134. Entre la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, els joves arist�crates i burgesos del nord d'Europa solien embarcar-se en un viatge buscant la llum del Mediterrani i les arrels de la cultura cl�ssica, que els duia cap a Flor�ncia, Roma i N�pols. Aquesta experi�ncia formativa, anomenada Grand Tour, era poc practicada en les nostres contrades. Un dels primers catalans que va emprendre el Grand Tour va ser Josep Anton de Cabanyes i Ballester, comerciant vuitcentista vilanov�, col�leccionista d'art, mel�man, escriptor, traductor i pintor ocasional. Les impressions dels seus recorreguts pel Vell Continent les va deixar anotades en un petit carnet de viatges. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Miralpeix, doctor en Hist�ria de l'art i professor titular a la Universitat de Girona. Autor del llibre "El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afici� col�leccionista a la llum d'Europa".

Cap�tol 1133. Pere el Cerimoni�s va donar un gran impuls a l'estudi del cel i dels estels acollint fins a una quarantena dels millors astr�noms i astr�legs de l'�poca, i posant-los al seu servei. Durant el seu llarg regnat, entre 1336 i 1387, va afavorir la compra i la fabricaci� d'instruments d'observaci� astron�mica, i tamb� la publicaci� de diverses obres sobre el tema, a c�rrec dels autors m�s reputats. Va ser el per�ode de m�s esplendor per a aquestes ci�ncies en tota la hist�ria de la Corona d'Arag�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Sebasti� Giralt, doctor en Filologia Cl�ssica i m�ster d'Hist�ria de les Ci�ncies, i professor agregat de Filologia Llatina a la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Eusebi G�ell volia construir una urbanitzaci� d'estil brit�nic amb l'arquitecte Antoni Gaud�. El proc�s va ser llarg i va passar per diversos canvis fins a convertir-se en el Park G�ell. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Mireia Freixa, catedr�tica em�rita d'Hist�ria de l'Art, i amb l'arquitecta Mar Leniz, del llibre "El Park G�ell i els seus or�gens, 1894-1926".

Cap�tol 1131. Un dels atacs m�s sanguinaris comesos sobre la poblaci� durant la Guerra Civil va ser el bombardeig sistem�tic de Barcelona per part de l'aviaci� italiana el 16, 17 i 18 de mar� de 1938. Al llarg de 41 hores, des de les deu de la nit del 16 fins a les tres de la tarda del 18, les esquadrilles procedents de Mallorca van descarregar 44 tones d'explosius en tretze bombardejos. Van deixar un miler de morts, mil cinc-cents ferits, quaranta-vuit edificis totalment destru�ts i setanta-cinc greument afectats. Aquesta acci� indigna i mai vista fins aleshores, que pretenia estendre el p�nic a la rereguarda, va ser ordenada directament per Benito Mussolini. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Mussolini contra Barcelona", de la col�lecci� "Dies que han fet Catalunya" de Rosa dels Vents.

Cap�tol 1130. Un cop completada la conquesta de Mallorca, l'estiu del 1232, Jaume I va emprendre una ambiciosa campanya per ocupar les terres valencianes que havien estat en mans dels musulmans els cinc segles anteriors. Aquesta gesta b�l�lica, que interessava molt aragonesos i lleidatans, va mantenir el rei ocupat durant dotze anys. Despr�s d'una joventut marcada per les revoltes dels nobles aragonesos i l'endeutament del regne, Jaume estava a punt de fer 25 anys i tenia prou experi�ncia per plantejar-se la cobejada conquesta de la ciutat de Val�ncia, Bal�nsiya per als musulmans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Vicent Baydal, doctor en Hist�ria Medieval per la UPF, editor de Llibres de la Drassana, divulgador i cronista oficial de la ciutat de Val�ncia.

Cap�tol 1129. En molts pobles prehist�rics, el canibalisme va ser una pr�ctica molt comuna que va jugar un paper fonamental, espiritualment i com a font d'alimentaci�. �s la conclusi� que s'extreu de l'an�lisi de les restes arqueol�giques. En algunes cultures, l'antropof�gia era un acte d'amor i compassi�, gaireb� un ritual m�stic i simb�lic que connectava el m�n material amb el m�s enll�. En altres circumst�ncies d'extrema necessitat, el canibalisme tamb� era acceptat per una simple q�esti� de superviv�ncia, o com l'acte final de cruents enfrontaments violents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Palmira Saladi�, investigadora de l'IPHES, Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social, i directora de l'excavaci� de l'Abric Roman�.

Cap�tol 1128. Abans de la derrota a la Segona Guerra Mundial, el feixisme al Jap� es va anar introduint de manera molt m�s gradual en la societat japonesa que no pas a Europa, per� igualment implacable. A partir de la d�cada del 1920, en un context de crisi econ�mica, els militars van anar reclamant un protagonisme que va acabar eclipsant els partits pol�tics tradicionals. El cop d'estat liderat per un grup de joves capitans el 1936, conegut com l'Incident de Febrer, va ser el cap�tol m�s important en l'evoluci� del Jap� cap al totalitarisme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, doctor en Estudis Interculturals, expert en el Jap� i professor al Departament d'Estudis Asi�tics de la Universitat d'Edimburg.

Cap�tol 1127. Tot i que va ser una possibilitat desconeguda per l'opini� p�blica i menystinguda per l'oposici� democr�tica, al llarg dels anys el general Franco va destinar milers de milions de pessetes a poder entrar en el club nuclear. De fet, va estar a punt de disposar d'una bomba at�mica i de provar-la al desert del S�hara. Aquest pla va comptar amb el vistiplau dels Estats Units, que va facilitar a Espanya la tecnologia necess�ria, fins que els interessos geoestrat�gics van portar el Pent�gon a frenar les aspiracions de la dictadura franquista, impulsades per l'almirall Luis Carrero Blanco. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Santiago Vilanova, periodista i escriptor. Autor del llibre "La bomba at�mica de Franco. Els objectius militars de l'energia nuclear a Espanya", de Llibres de l'�ndex.

Cap�tol 1.126. Despr�s de 22 anys de relacions hostils i conflictives, el president nord-americ� Richard Nixon va visitar la Rep�blica Popular de la Xina entre el 21 i el 28 de febrer del 1972, en un dels cops de tim� m�s inesperats de la Guerra Freda. Per primera vegada, un president dels Estats Units hi viatjava en l'exercici del seu c�rrec. Era un gest diplom�tic que permetia plantejar un acostament entre el pa�s m�s poder�s de l'esfera capitalista i el m�s poblat del bloc comunista, i del m�n sencer. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� Vallverd�, periodista i llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB. Redactor de Pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 1.125. A partir de finals del segle XII i durant tota la baixa edat mitjana, Girona va ser el principal centre productor i exportador de pedra de la Corona d'Arag�, per a usos escult�rics i arquitect�nics. Per la tonalitat i per la facilitat amb qu� es podia esculpir, es va con�ixer amb el nom de marbre blau. No nom�s va ser la mat�ria primera de les esgl�sies i masos de les comarques gironines, tamb� es va fer servir als palaus de la Generalitat catalana i valenciana, als monestirs de Sant Cugat i Pedralbes i a bona part de la Mediterr�nia occidental. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pere Freixa, doctor en Hist�ria de l'Art per la UAB i secretari de l'Institut d'Estudis Gironins. Autor del pr�leg del llibre "La pedra de Girona. L'esplendor del marbre blau", de Miquel �ngel Fumanal i Jordi Sagrera.

Cap�tol 1124. En l'aven� per Europa, l'ex�rcit napole�nic no nom�s va conquerir territoris, sin� que tamb� es va dedicar a saquejar els museus i monuments que s'anava trobant. Aquest aut�ntic espoli es va executar de manera sistem�tica al llarg de vint anys, entre el 1795 i la celebraci� del Congr�s de Viena, el 1815, que va posar fi al somni imperialista de Napole� Bonaparte. Durant tot aquell temps, el robatori d'obres d'art es va estendre per B�lgica, els Pa�sos Baixos, Espanya i Portugal, entre altres pa�sos, per� va afectar de manera molt especial It�lia i Egipte. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Grac�a, catedr�tic de Prehist�ria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica.

Cap�tol 1123. Un dels pa�sos que va patir l'ocupaci� nazi de manera m�s primerenca i perllongada durant la Segona Guerra Mundial, un total de cinc anys, va ser Pol�nia. La invasi� del pa�s, l'1 de setembre del 1939, va donar inici al conflicte. A banda del menyspreu i la crueltat amb qu� van tractar la poblaci�, no nom�s la jueva, sin� tamb� la cat�lica, per als alemanys el territori polon�s tenia una import�ncia estrat�gica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Marta Sim�, llicenciada en Sociologia per la Universitat Aut�noma de Barcelona, especialista en identitats jueves i l'Holocaust.

Cap�tol 1122. Entre la fi del 1939 i la Pasqua del 1944, un miler de mares exiliades v�ctimes de la Guerra Civil, obligades a parir o a criar un fill amb poques esperances de superviv�ncia, van trobar aixopluc a l'anomenada Maternitat Su�ssa d'Elna. En aquest refugi assistencial de la Catalunya Nord, oficialment hi van n�ixer 597 nadons de vint-i-dues nacionalitats diferents. A m�s, tamb� van ser acollits infants que havien nascut als camps i eren v�ctimes de la falta d'higiene i la malnutrici�, i dones que no estaven embarassades, sin� malaltes. La responsable i m�xima impulsora d'aquest servei va ser una jove professora su�ssa, de 26 anys, anomenada Elisabeth Eidenbenz. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Nicolas Marty, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Perpiny� i membre del grup de recerca France Am�rique Espagne, Framespa.

Cap�tol 1121. Durant l'Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII, la gran majoria de municipis catalans van invertir en l'educaci� dels minyons, perqu� era vist com un benefici per a tota la societat. En contra de certes idees preconcebudes, l'analfabetisme no estava tan est�s entre les classes populars, ni tampoc a les zones rurals. L'exist�ncia d'escoles p�bliques era una realitat, no nom�s a les ciutats principals, sin� tamb� als pobles m�s petits, i en molts casos eren gratu�tes per a les fam�lies m�s desafavorides. La feina dels mestres de minyons que eren contractats en aquests municipis va fer possible estendre la instrucci� a �mplies capes de la poblaci�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xevi Camprub�, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicaci� Audiovisual per la UAB.

Cap�tol 1120. En uns anys del segle XIX en qu� la societat maldava per superar les estructures anquilosades de l'Antic R�gim, a Catalunya va sorgir un activista cultural i pol�tic de primer ordre, un m�sic i poeta amb una obra que va arribar a les capes m�s diverses de la poblaci�. La tasca de Josep Anselm Clav� com a organitzador de societats corals i festivals de m�sica va ser fonamental, per� en paral�lel es va implicar en diverses insurreccions que pretenien assolir una societat m�s igualit�ria. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Anna Costal i Fornells, doctora en Hist�ria de l'Art i Musicologia per la UAB, music�loga i professora a l'Escola Superior de M�sica de Catalunya.

Cap�tol 1119. Un dels cap�tols importants de la Revoluci� Industrial a Catalunya, gaireb� a les acaballes d'aquest llarg proc�s de transformaci�, va ser l'inici de la mineria de sal pot�ssica a Cardona. Fa cent anys, pels volts del 1924, Catalunya va esdevenir un dels principals productors mundials d'un mineral utilitzat per fer explosius i fertilitzants, i les mines de Cardona no van trigar a ser unes de les m�s avan�ades del m�n. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Andreu Galera, director de l'Arxiu Hist�ric de Cardona, doctor en Hist�ria Medieval per la UB, premiat per la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geol�gic i Miner, autor del llibre "L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca pot�ssica catalana", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1118. Josep Denc�s i Puigdollers va ser un dels pol�tics m�s importants de la Catalunya aut�noma republicana, i tamb� un dels m�s calumniats pels rivals... i per alguns companys de files. Va ser conseller de Sanitat i Assist�ncia Social de la Generalitat restablerta, i posteriorment conseller de Governaci�, un c�rrec des del qual va impulsar l'aixecament del 6 d'octubre del 1934, amb uns objectius for�a diferents dels que tenia el president Companys. Tot i que no era l'�nic responsable del frac�s d'aquell cop precipitat i mal calculat, Denc�s es va convertir en el boc expiatori, sotm�s a una intensa campanya de desprestigi. Aquestes acusacions se sumen a les que van voler assenyalar la suposada conniv�ncia amb el govern feixista itali�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferm� Rubiralta i Casas, historiador i doctor en Ci�ncia Pol�tica per la Universitat del Pa�s Basc. Coautor del llibre "Josep Denc�s i Puigdollers. El conseller male�t", d'Editorial Base.

Cap�tol 1117. Entre les moltes fam�lies catalanes que van emprendre l'aventura d'ultramar al llarg del segle XIX, buscant fer fortuna en terres americanes, en destaca una que, des de Sitges, va fer arrels a Santiago de Cuba i va aconseguir crear el que acabaria sent una multinacional d'�xit. Van ser necessaris els esfor�os i les maniobres de diverses generacions, ja que l'entesa no va ser sempre f�cil amb les autoritats espanyoles i amb les cubanes, per fer triomfar la marca de rom fundada per Facundo Bacard� el 1862. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i H�ctor Oliva, periodista, professor i guia de viatges, doctor en Dret Pol�tic i autor del llibre "Quan el Catal� sortia a la mar. La vida desmesurada de sis catalans a ultramar", d'Editorial Base.

Cap�tol 1116. El 8 de juliol del 1994 va marcar una fita hist�rica en l'estudi de l'evoluci� humana. Els treballs d'excavaci� al jaciment arqueol�gic i paleontol�gic de la serra d'Atapuerca van permetre descobrir dues dents a la part alta de la Gran Dolina. Aquests f�ssils humans tenien uns 800.000 anys d'antiguitat i posaven en q�esti� les teories sobre una colonitzaci� tardana del continent europeu. Era la primera prova d'una nova esp�cie del g�nere hum� que ha trigat m�s de 25 anys a ser acceptada per tota la comunitat cient�fica: l'Homo antecessor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eudald Carbonell, catedr�tic de Prehist�ria a la URV, investigador de l'Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social, IPHES, i codirector del projecte d'investigaci� del jaciment d'Atapuerca. Coautor del llibre "Homo antecessor. El nacimiento de una especie".

Cap�tol 1115. El desembre del 1885, un seguit de crims executats per enc�rrec de l'home m�s poder�s de l'actual comarca de la Terra Alta van posar de manifest la difer�ncia abismal del tracte judicial entre rics i pobres. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'activista social, sindical i cultural Josep Giron�s, autor del llibre "Just�cia de garrot: Els crims de Gandesa de 1885" i que ha publicat amb Varia Editio.

Cap�tol 1114. La creaci� del catal� com una llengua est�ndard, v�lida per a la creaci� liter�ria i per a tots els altres �mbits que li donen car�cter d'oficialitat, va ser l'obra col�lectiva d'un grapat d'intel�lectuals i artistes. Sense ser conscients de la rellev�ncia de la tasca, aquesta colla de lletraferits, sovint embrancats en batalles apassionades al voltant de l'�s d'una lletra o una altra, van salvar el catal� d'acabar convertit en una llengua mancada de prestigi, o fins i tot de desapar�ixer. Des de l'establiment dels primers Jocs Florals moderns, el 1859, fins a la tasca d'ordenaci� filol�gica de Pompeu Fabra, el catal� va viure un proc�s de recuperaci� �nic, sense comparaci� possible amb altres lleng�es sense Estat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alfred Bosch, novel�lista, assagista, professor universitari i pol�tic. Autor del llibre "Obriu pas! L'epopeia dels que van salvar el catal�... a pesar d'ells mateixos", editat per Columna.

Cap�tol 1113. Tot i que la seva aparen�a d'home prim i fr�gil no ho suggeria, el missioner i bisbe catal� Pere Casald�liga va ser un l�der revolucionari de l'Am�rica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de m�s de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amaz�nia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, tamb� coneguts com a tubaroes, o taurons. Casald�liga va entendre que en aquesta guerra per la terra no es podia ser neutral, i va acabar suposant una amena�a tant per als latifundistes com per a una part de la jerarquia eclesi�stica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Escribano, periodista, director de TV3 del 2004 al 2008 i director de Minoria Absoluta, ha escrit la biografia de Casald�liga, "Descal� sobre la terra vermella", i un retrat del Brasil actual, "La terra i les cendres", tots dos d'Edicions 62.

Cap�tol 1112. Des que els primers models de bicicleta es van comen�ar a comercialitzar, entre els anys seixanta i setanta del segle XIX, aquest nou vehicle va ser vist com un mitj� de transport assequible, per� tamb� va quedar associat a la pr�ctica de l'esport. A Fran�a, el pa�s on va arrelar amb m�s for�a, els primers clubs ciclistes i alguns diaris esportius van comen�ar a organitzar competicions. El 1903 es disputava per primera vegada la gran prova ciclista per etapes, que va servir de model i referent de totes les altres: el Tour. Per� a m�s de les motivacions esportives �bvies, el naixement del Tour va anar lligat a l'anomenat afer Dreyfus. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt", de Manifest Llibres.

Cap�tol. Entre el 1850 i el 1864, els governants de la dinastia Qing es van enfrontar al desafiament m�s gran de la Xina del segle XIX, un dels conflictes m�s sagnants de la hist�ria: la Revoluci� Taiping. Aquesta guerra civil interna va ser m�s greu que les agressions de l'imperialisme europeu al llarg d'aquells mateixos anys. Es tractava d'una croada religiosa liderada per Hong Xiuquan, autoproclamat fill de D�u i germ� petit de Jesucrist, que identificava els governants manx�s de l'�poca amb els dimonis que calia erradicar del m�n, una suposada missi� divina que es va allargar durant quinze anys, que va controlar part del territori i va amena�ar el poder de Pequ�n. La revolta va provocar entre 20 i 30 milions de morts, segons les fonts. Paradoxalment, en xin�s tradicional Taiping significa "gran pau"... En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i David Mart�nez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en hist�ria moderna i contempor�nia de l'�sia Oriental.

La policia �s una instituci� central en qualsevol estat, tant en democr�cia com en dictadura. En el cas espanyol, el final del franquisme no va anar acompanyat d'una depuraci� dels cossos policials existents. Els equilibris pol�tics de la Transici� van portar a mantenir en el c�rrec els responsables policials de la dictadura, que van continuar apostant per vies repressores per contenir l'oposici� democr�tica als carrers i a les comissaries. Tot i que el desembre del 1978 es va aprovar una nova llei policial, els canvis m�s rellevants van tenir a veure amb la denominaci�, de Policia Armada a Policia Nacional, i el color dels uniformes, del gris al marr�, que vuit anys despr�s seria substitu�t pel blau. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i David Ballester, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB i autor del llibre "Una historia de la policia espa�ola. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo", de Pasado & Presente Editor.

Cap�tol 1109. En una �poca en qu� la tensi� pol�tica i social convivia amb l'esperan�a de canvi i de superaci� de la foscor del franquisme, la m�sica va ser un instrument de lluita i de catarsi col�lectiva. Entre l'octubre del 1975, un mes abans de la mort ag�nica del dictador, i el febrer del 1976, en ple inici vacil�lant de la Transici�, tres dels artistes m�s destacats de la Nova Can�� van omplir el Palau dels Esports de Barcelona amb melodies combatives i crits de llibertat. Amb molt pocs mesos de difer�ncia, Raimon, Llu�s Llach i Quico Pi de la Serra van ser els oficiants d'uns recitals d'una import�ncia hist�rica i simb�lica que anava m�s enll� del seu talent art�stic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joaquim Vilarnau, periodista expert en temes musicals, autor del llibre "Trencant el silenci. Els recitals de la Transici�", editat per Mina.

Cap�tol 1108. Els pagesos anomenats de remen�a eren persones que pertanyien a una senyoria feudal durant l'edat mitjana, i per tant no eren lliures jur�dicament. Nom�s podien marxar del mas on estaven treballant si pagaven la llibertat al senyor, que s'hi podia negar o b� exigir un preu exagerat. I, si aconseguien la llibertat, perdien el mas i les terres que hi anaven associades. Aquesta situaci� generava un focus de tensi� social evident, que va esclatar en diversos moments al llarg del segle XIV i XV arreu d'Europa. A Catalunya, el 1484, vint anys despr�s d'una primera revolta armada contra els senyors feudals, es va iniciar una segona guerra remen�a, m�s minorit�ria, per� m�s violenta. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Rosa Lluch, professora d'Hist�ria Medieval de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1.107. El mapa d'un territori no �s nom�s una representaci� en dues dimensions d'un espai tridimensional. Al llarg de la hist�ria, els mapes d'un territori han explicat tant el mateix territori com la visi� pol�tica d'aquells que han patrocinat els mapes. La representaci� del territori de Catalunya a trav�s dels mapes �s una bona prova que darrere de la cartografia no nom�s hi ha ci�ncia, tamb� hi ha molta pol�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carme Montaner, doctora en Geografia per la Universitat de Barcelona, acabada de jubilar com a cap de la Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogr�fic i Geol�gic de Catalunya, i forma part del Grup d'Estudis de la Hist�ria de la Cartografia.

Cap�tol 1106. Entre 1963 i 1975, el Sultanat d'Oman va ser l'escenari d'un dels conflictes m�s oblidats de la Guerra Freda, tot i que per raons geoestrat�giques va ser tant o m�s important que la guerra del Vietnam. Les forces armades del sult�, assessorades de ben a prop pels brit�nics, van enfrontar-se a una guerrilla separatista que va anar evolucionant cap a posicions marxistes. Es coneix com la guerra d'Oman, o tamb� la guerra de Dhofar, el nom de la prov�ncia muntanyosa del sud del territori on tenia la base aquesta guerrilla. En un context de postguerra, va ser un dels pocs casos en qu� una pot�ncia occidental va aconseguir dirigir amb �xit la contrainsurg�ncia en un pa�s de l'Orient Pr�xim, encara que fos des de l'ombra. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i periodista. Ha viscut 8 anys al Pr�xim Orient, sis com a corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog "Interpretant el m�n �rab i l'islam".

Cap�tol 1105. Joan Salvat-Papasseit ha estat un dels poetes m�s importants del segle XX. El poeta va tenir una vida breu i intensa, i va abanderar l'activisme revolucionari propi d'un intel�lectual proletari, comprom�s amb la classe treballadora, situat entre el socialisme i l'anarquisme. Gradualment va passar a conrear una poesia radical i avantguardista. La seva vida �s un reflex dels inicis d'un segle especialment turbulent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Aisa, historiador, poeta i periodista cultural. Coautor, amb Mei Vidal, de la biografia "Joan Salvat-Papasseit. 1894-1924", d'Editorial Base, i de l'edici� de "L'incendiari de mots. Cartes in�dites, articles i poemes esparsos".

Cap�tol 1.104. Els romans van dur la idea de ciutat fins a un extrem com no havia fet mai cap altra civilitzaci� fins al moment. Algunes van ser constru�des sense una planificaci� pr�via, com pot ser la mateixa Roma, tot i que despr�s agruparien cada zona en funci� de l'�s que li donarien i de les classes socials a les quals pertanyien els seus habitants. Amb tot, descobrir com els romans planificaven les ciutats �s una tasca complexa donat que nom�s existeix una �nica font documental que explica el seu urbanisme. Va ser escrita per Vitruvi, un arquitecte que va servir a les ordres de Juli C�sar i que el va acompanyar en les campanyes militars. Aquests viatges li servirien per aprendre aspectes clau de construcci� i els materials que utilitzaven les diferents cultures que coneixia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marisol Madrid, professora d'Arqueologia de la UB i vicedegana de qualitat i innovaci� docent de la Facultat de Geografia i Hist�ria.

Cap�tol 1103. Juan Fern�ndez Manrique de Lara, tercer marqu�s d'Aguilar del Campo, Gran d'Espanya i cinqu� comte d'Avellaneda era, el 1546, el virrei de Catalunya en representaci� de l'emperador Carles. Era un home que semblava gaudir de la confian�a de l'emperador, que, pocs anys abans, havia participat en l'atac imperial a Tun�sia. L'inquisidor general de Catalunya va rebre aquell agost una carta an�nima que denunciava una conspiraci� per assassinar el virrei, un projecte de magnicidi que no s'havia vist a la Catalunya dels �ustries. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ngel Casals, catedr�tic del Departament d'Hist�ria Moderna de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1102. Durant la Segona Guerra Mundial, la possibilitat d'utilitzar l'energia at�mica en aplicacions militars per assolir la vict�ria va ser considerada i estudiada pels dos b�ndols. Malgrat que la fissi� nuclear havia estat descoberta a Alemanya, el programa nuclear esperonat pel r�gim nazi, l'anomenat Projecte Urani, tamb� conegut com Uranverein o "Club de l'Urani", mai no va arribar a obtenir els resultats del Projecte Manhattan. Els aliats creien que els alemanys estaven invertint molt de temps i esfor�os a aconseguir una bomba at�mica, i el recel mutu va fer avan�ar els projectes d'investigaci� respectius. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Roqu�, catedr�tic d'Hist�ria de la Ci�ncia a la UAB i membre de la Secci� de Ci�ncies i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Programa 1101. L'any 1353, el bisbe de Girona, Berenguer de Cru�lles, futur primer cap de la Generalitat, va presidir un judici per intent d'assassinat a la seva di�cesi. El prior del monestir de Sant Miquel de Cru�lles havia estat enverinat i apunyalat, encara que havia sobreviscut. El possible autor era un altre monjo que aviat es va veure que nom�s era un dels conspiradors dins del monestir contra la vida del prior. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Sergi Rexach Camps, historiador medieval, autor d'"Els monjos del monestir de Sant Miquel de Cru�lles i la just�cia: cr�nica d'un assassinat fallit (1353)".

Cap�tol 1100. Al llarg de la hist�ria, des de l'Egipte fara�nic fins a les justes i banquets medievals, diverses societats van connectar el teatre i la m�sica, en drames de tipus cerimonial o religi�s. Per� va ser durant el Renaixement, al llarg del segle XVI, que una nova forma art�stica i musical comen�ava a prendre forma, amb espectacles que combinaven argument, cant, paraula, dansa i m�sica. A les corts de Flor�ncia i de M�ntua estaven germinant les condicions que farien possible el naixement de l'�pera. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Heillbron, llicenciat en Hist�ria de l'Art per la UB i doctor per la Universitat de Bolonya. Professor d'Hist�ria General de la M�sica i Hist�ria de l'�pera a l'ESMUC.

Cap�tol 1099. El febrer del 1919, Barcelona va viure la vaga m�s llarga i m�s dura de les que s'havien registrat fins a aquell moment a l'Estat espanyol. Els treballadors de Riegos y Fuerza del Ebro, la m�s important de les tres companyies que subministraven llum i electricitat a la ciutat, van iniciar una protesta per l'acomiadament de vuit treballadors. Aquesta empresa era una filial de la Barcelona, Traction Light and Power Company Limited, coneguda popularment com La Canadenca. La vaga de la Canadenca va ser un pols entre la patronal i el sindicat amb m�s pes a la Catalunya de l'�poca, la CNT, que va tenir conseq��ncies importants en diversos fronts. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Teresa Abell�, doctora en Geografia i Hist�ria i professora titular a la Universitat de Barcelona, especialitzada en moviments obrers. �s l'autora del llibre "La vaga de La Canadenca. 21 de febrer de 1919", de la col�lecci� "Dies que han fet Catalunya".

El mat� del 2 de mar� del 1974, el franquisme va executar al garrot vil el jove anarquista Salvador Puig Antich, condemnat per la mort del policia Francisco Anguas. Es tractava de fer passar la mort del policia per un assassinat terrorista, executat amb premeditaci� i a boca de can�, i d'ocultar les circumst�ncies reals del que va ser un tiroteig conf�s durant la detenci� de Puig Antich i l'intent de fugida. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i el periodista Jordi Panyella, autor del llibre "Salvador Puig Antich, cas obert: La revisi� definitiva del proc�s".

Cap�tol 1097. La invenci� del telescopi, a principis del segle XVII, va suposar un aven� gegant per a les persones interessades a observar el firmament. Tot i aix�, uns anys abans de la seva exist�ncia, alguns estudiosos ja havien aconseguit afinar molt les observacions i van fer avan�ar l'astronomia de manera considerable. Un d'aquests personatges cabdals va ser el dan�s Tycho Brahe, que va desenvolupar instruments especialment precisos i va mantenir una col�laboraci� tensa per� f�rtil amb un altre astr�nom molt destacat, l'alemany Johannes Kepler. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador cient�fic, autor de "100 protagonistes de la hist�ria de la ci�ncia" i "La hist�ria de la ci�ncia com mai te l'han explicat".

Cap�tol 1096. El 1943, un cop finalitzada la campanya del nord d'�frica, els aliats es van proposar envair It�lia. Tot i aix�, als Estats Units molts pensaven que el Mediterrani era un escenari perif�ric de la Segona Guerra Mundial i que actuar-hi era malversar el temps i els efectius, una distracci� del gran objectiu, la invasi� del centre d'Europa. En canvi, la Gran Bretanya tenia especial inter�s a aclarir la situaci� al sud del continent. La campanya italiana per alliberar el pa�s del feixisme es va iniciar l'estiu del 1943 i es va prolongar fins al final de la guerra. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1095. Durant el franquisme, quan la cultura i la llengua catalanes estaven prohibides i perseguides en el seu territori natural, les aportacions produ�des des de l'exili van permetre mantenir la resist�ncia i el catalanisme militant. En el cas de les revistes, les que es publicaven a l'exterior eren les �niques que podien manifestar-se lliurement. Van ser m�s de tres-centes cap�aleres, entre revistes i butlletins, publicades en una vintena de pa�sos diferents. Eren els �nics mitjans aut�ctons que es van poder expressar en catal� i on es va poder manifestar el pluralisme ideol�gic existent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Enric Pujol i Casademont, historiador, professor a la Universitat Aut�noma i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1094. El 28 de febrer del 1939, les autoritats franceses van decidir obrir un nou camp de concentraci� a Agde amb la intenci� de descongestionar els camps de refugiats al sud de Fran�a, en concret a les platges del Rossell�. Estava previst que en aquest nou camp s'hi traslladessin fins a 25.000 refugiats republicans que havien arribat fugint de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola. A difer�ncia d'altres camps francesos, el d'Agde va viure un proc�s d'identificaci� molt estret amb el col�lectiu catal� a l'exili. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Laia Ara�� Vega, doctora en Hist�ria Moderna i Contempor�nia per la UAB, membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democr�cies de la UAB i autora del llibre "El camp dels catalans. Agde en el sistema concentracionari franc�s, 1939-1940".

Cap�tol 1093. En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar el monestir de Montserrat per tal de protegir-lo dels saquejos i incendis a qu� es veien exposats altres edificis religiosos. L'abril de 1938, el recinte va esdevenir un hospital militar de l'Ex�rcit de l'Est, pensat per a la r�pida recuperaci� dels soldats ferits i la seva tornada al front. Durant la guerra, a Montserrat s'hi van arribar a imprimir llibres, i aix� va convertir un dels episodis hist�rics m�s dif�cils del monestir en un moment d'especial creativitat pel que fa a la creaci� i la difusi� de cultura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ngels Rius i Bou, llicenciada en Hist�ria de l'Art, diplomada en Biblioteconomia i Documentaci� per la UB i M�ster en Llibre Antic i Patrimoni Bibliogr�fic per la Universitat Complutense de Madrid. Autora del llibre "Impremta i biblioteca a l'hospital militar de Montserrat, 1936-1939".