En guàrdia!

Cap�tol 1154. La personalitat poli�drica i genial de Salvador Dal� no es pot entendre sense tenir en compte la seva infantesa; els estius a Cadaqu�s; la relaci� amb la germana, Anna Maria, i, sobretot, la figura del seu pare. El notari Salvador Dal� Cus� va ser un home d'una activitat pol�tica i cultural intensa, un dels personatges m�s influents a la Figueres de principis del segle XX, i va influir molt en el fill (per a b� i per a mal). En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats, historiadora de l'art experta en la vida i en l'obra de Salvador Dal� i regidora de Cultura de l'Ajuntament de Figueres.

El nomencl�tor dels carrers de les ciutats s�n espais de mem�ria que reflecteixen els diferents contextos de cada �poca, a m�s dels ideals pol�tics, econ�mics i socials preponderants. A Barcelona hi ha un carrer, la ronda del General Mitre, que pretenia mostrar la uni� entre dos territoris que s'havien influ�t m�tuament, en aquest cas Catalunya i l'Argentina. Aquestes bones intencions es van anar diluint, el referent inicial es va perdre i, amb el temps, aquesta via tan important de la capital catalana va acabar generant un conflicte imprevist arran d'unes declaracions del president Jordi Pujol. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb David Mart�nez Llamas, doctor en Hist�ria d'Am�rica de la UB, que treballa al Centre de Digitalitzaci� de la UB (CEDI) i ha escrit l'article "Un president argent� a Barcelona: unions i oblits al voltant de la ronda del General Mitre" a "Cercles: Revista d'Hist�ria Cultural" en l'edici� d'enguany.

Cap�tol 1152. Al llarg del segle XX, la concentraci� de poblaci� migrant al voltant de les grans capitals i l'increment de les desigualtats socials va afavorir la proliferaci� de barris marginals, on s'amuntegaven els habitatges constru�ts pels mateixos inquilins, sense unes condicions prou dignes ni els serveis p�blics m�nims. A Barcelona, el barraquisme va ser un fenomen molt present al llarg de tota l'etapa franquista. Per� a banda d'aquest barraquisme urb� m�s conegut, a zones de l'interior de Catalunya com el Bergued�, n'hi va haver un altre de rural, amb unes caracter�stiques pr�pies. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Laia Gallego, doctora en Hist�ria i arqueologia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1151. A difer�ncia del que afirmaven alguns visitants il�lustres, a inicis del segle XIX la societat de les illes Balears en general (i de Mallorca en particular) no estava a�llada del m�n per la insularitat, sin� que estava plenament connectada per via mar�tima. Tampoc no estava m�s endarrerida des del punt de vista econ�mic i social. Atesa la import�ncia pionera que se li va donar al turisme en ple noucentisme, aix� com les dades referides a la sanitat i l'exportaci� de productes, entre altres factors, l'economia de Mallorca era una de les m�s modernes i avan�ades de l'Estat. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i Pere Salas Vives, doctor en Hist�ria, professor titular d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de les Illes Balears i vicedeg� del grau d'Hist�ria.

Cap�tol 1150. A la fi de la guerra del Franc�s, l'ex�rcit espanyol havia esdevingut un actor pol�tic capa� d'instaurar reis o de derrocar-los, un subjecte actiu que podia imposar canvis de r�gim i influir en la pol�tica dels diferents governs. Al llarg del segle XIX, els militars van protagonitzar una vintena d'assonades i aixecaments. Consumia fins a una quarta part dels pressupostos globals per una pura q�esti� d'orgull patri, per mantenir la lluita contra els pretendents carlins i la pres�ncia espanyola a les col�nies d'ultramar. Tots els esfor�os invertits en el manteniment d'aquestes aventures b�l�liques de futur incert van acabar sent un llast per al desenvolupament econ�mic i social. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Gracia, catedr�tic de Prehist�ria a la UB, director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica i autor del llibre "Gobernar el caos. Una historia cr�tica del ej�rcito espa�ol", de Desperta Ferro Ediciones.

Cap�tol 1149. M�s que per les difer�ncies ideol�giques i religioses, la gran divisi� de l'islam en els dos corrents majoritaris t� a veure amb la disputa pol�tica pel poder, desfermada despr�s de la mort de Mahoma, l'any 632. Davant d'aquells que consideraven que l'�ltim profeta no havia aclarit qui l'havia de rellevar i defensaven que havien de ser les fam�lies de comerciants m�s poderoses de la ciutat de la Meca, un segon grup, encap�alat per familiars directes de Mahoma, assegurava que el successor leg�tim era Al�. La lluita entre el poder centralitzat de l'aristocr�cia �rab i la perif�ria rebel multi�tnica va generar la divisi� entre sunnites i xi�tes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Llaonart, arabista, periodista, excorresponsal de premsa al Pr�xim Orient i autor del llibre "Viatge al cor de l'Islam. La hist�ria pol�tica dels xi�tes i els llocs sagrats del Pr�xim Orient", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1148. El febrer de l'any 1925, els Gunadule, un dels pobles ind�genes de l'Am�rica Central, van rebel�lar-se contra els intents del govern del Panam� de reprimir la seva cultura i forma de vida. Van ser uns pocs dies de lluita armada, entre finals de febrer i principis de mar�, despr�s de molts anys de maltractaments i resist�ncia pac�fica, en qu� van aconseguir preservar l'autonomia. Aquestes jornades de confrontaci� amb el poder s�n conegudes com la Revoluci� Dule. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i M�nica Mart�nez Mauri, professora agregada del Departament d'Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, membre del Programa Serra H�nter.

Cap�tol 1147. La idea que en �poca medieval la major part de la poblaci� considerava que la Terra era plana, per ignor�ncia o per superstici� religiosa, no t� una base hist�rica real. De fet, �s una creen�a difosa des del segle XVIII que subratlla el suposat endarreriment cultural de l'edat mitjana. M�s endavant fins i tot es va arribar a afirmar que Colom s'havia hagut d'enfrontar als defensors del terraplanisme per poder emprendre el viatge a trav�s de l'Atl�ntic. Es tracta d'un mite relativament modern. La ci�ncia medieval, igual que la de l'antiguitat cl�ssica, tenia molt clar que la Terra era esf�rica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano M�ndez, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�.

Cap�tol 1146. Entre el gener i el febrer del 1939, mig mili� de persones identificades amb la causa republicana van travessar la frontera francesa pels Pirineus i van emprendre un exili llarg i frustrant. D'aquestes, 270.000 van acabar sent internades en camps de concentraci� habilitats pel govern franc�s al sud del pa�s. Per sobre de les humiliacions i els maltractaments rebuts, molts dels interns es van esfor�ar per mantenir una vida cultural activa, que era una manera de preservar la dignitat personal i la identitat nacional, aix� com de resistir-se a l'adveniment del feixisme. Tal com passaria poc despr�s als camps nazis, fins i tot hi va haver espai per a la m�sica, amb la creaci� de diverses corals integrades per presos catalans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Amadeu Corbera, professor de musicologia del Conservatori Superior de M�sica de les Illes Balears i doctor en Hist�ria per la Universitat de les Illes Balears.

Cap�tol 1145. Els dos �ltims executats pel franquisme, pel m�tode brutal del garrot vil, van morir el dissabte 2 de mar� de 1974, acusats tots d'haver matat un agent de l'autoritat. D'un d'ells, Salvador Puig Antich, se'n coneixen molt b� la hist�ria i les circumst�ncies; la vida i la mort del segon, en canvi, est� marcada per l'oblit i envoltada de misteri. Era de l'Alemanya Oriental i es deia Georg Michael Welzel; per� en el moment de ser detingut a l'Espanya franquista va afirmar que era polon�s i que el seu nom era Heinz Ches. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i M. Carme Rodr�guez Virgili, fil�loga, escriptora i autora del llibre "Heinz Ches. L'�ltim executat a garrot vil".

Cap�tol 1144. La conquesta catalana del Mediterrani va comen�ar amb les invasions de Jaume I de Val�ncia i Mallorca, per� no es va aturar aqu�. Els seus descendents reials continuarien l'empresa del conqueridor afegint territoris al casal de Barcelona, com ara Sic�lia, Sardenya i N�pols, als quals tamb� es van sumar els ducats d'Atenes i Neop�tria. L'hegemonia de la Corona d'Arag� al Mediterrani va provocar conflictes amb altres reialmes, per� tamb� grans beneficis econ�mics i altres efectes menys esperats, com una influ�ncia cultural en aquests territoris que a dia d'avui encara perdura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Flocel Sabat�, catedr�tic d'Hist�ria Medieval de la Universitat de Lleida.

Cap�tol 1143. Durant la postguerra, un grup destacat d'intel�lectuals i literats catalans, normalment originaris de les Terres de Ponent, es va anar exiliant al lloc m�s proper possible: Andorra. Per a aquests exiliats culturals, el petit pa�s dels Pirineus va ser un marc ideal per prosseguir les activitats, a banda d'un territori de pau. La seva obra �s un testimoni de desarrelament. Un dels exiliats culturals que van passar de Catalunya a Andorra va ser el poeta, narrador, articulista i editor Miquel Llad�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eduard Batlle, poeta, fil�sof i antrop�leg, professor de la Universitat de Lleida i responsable de l'edici� i el pr�leg de l'obra de Miquel Llad� "Els camins de la por".

Cap�tol 1142. Encara amb el record de la solidaritat amb els republicans espanyols durant els anys de la Guerra Civil, el Tour de Fran�a es va veure directament afectat per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. La cursa, que s'estava consolidant com la m�s important del calendari ciclista internacional, va deixar de disputar-se entre el 1940 i el 1946. En la represa, el Tour va continuar sent un reflex fidel dels esdeveniments geopol�tics que marcarien la segona meitat del segle XX, especialment la construcci� de la Uni� Europea i la guerra freda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt. Una hist�ria pol�tica del ciclisme", de Manifest Llibres.

El segle XIX va ser especialment convuls al partit judicial de Gandesa, a la Terra Alta, marcat pels combats de la guerra dels Set Anys, per les accions dels bandolers i per la viol�ncia generalitzada. Un dels casos m�s sonats va ser l'assassinat d'un ric propietari de Batea, Pablo Figueras, un dels principals defensors de Gandesa durant els setges carlins del 1836 i el 1838. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Pere Rams Folch, que, juntament amb Josep S�nchez Cervell�, �s coautor del llibre "La hist�ria de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

Cap�tol 1140. L'imperi persa aquem�nida, un dels m�s grans de l'antiguitat, va estendre la influ�ncia per bona part de l'Orient, fins al punt que va arribar a regnar a Egipte. La primera dominaci� persa d'Egipte es va estendre des de l'any 525 abans de Crist, amb la invasi� del pa�s per part del rei Cambises II, fins al 404, amb Artaxerxes II. Aquests sobirans perses es feien dir faraons, i en l�nies generals van respectar l'estructura administrativa eg�pcia. El gran canvi va ser que al capdamunt hi van situar un s�trapa, que actuava com un governador provincial i procedia de l'aristocr�cia persa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Irene Cord�n, doctora en Arqueologia i Hist�ria Antiga per la UAB i m�ster en Egiptologia.

Cap�tol 1139. En la Catalunya de la Restauraci� borb�nica, en el marc d'una societat cada vegada m�s industrialitzada, hi havia cacics territorials com els que existien en altres comunitats m�s agr�ries. El caciquisme no anava directament relacionat amb el retard econ�mic. Tot i aix�, Catalunya va ser un dels llocs en qu� el sistema de torn din�stic de la Restauraci� va caure m�s aviat en el desprestigi. En el cas catal�, com en moltes altres parts d'Europa, les campanyes de den�ncia del caciquisme van suposar un pas important en la lenta evoluci� del liberalisme pol�tic a la democr�cia entre els segles XIX i XX, que coincidia amb l'eclosi� de la societat i la pol�tica de masses. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gemma Rub� Casals, catedr�tica d'Hist�ria Contempor�nia de la UAB, membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1138. En �poca moderna, els gremis barcelonins no es limitaven nom�s a ser fonamentals en l'estructura econ�mica i de poder de la ciutat. Una part important del seu comprom�s portava els membres de les diferents confraries d'oficis a participar en una mil�cia defensiva. En aquest cas no es considerava tant una q�esti� militar com una obligaci� c�vica. Aquest bra� armat a les ordres del Consell de Cent era conegut com la Coronela. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i V�ctor Jurado Riba, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat".

Cap�tol 1137. En contra de la creen�a generalitzada, les havaneres no van arribar a Catalunya per via marinera un cop consumada la independ�ncia de Cuba. Abans de la forma cantada, l'havanera va ser un ballable lent conegut amb el nom d'americana, que va comen�ar a fer-se popular en estrats molt diferents de la societat a mitjan segle XIX. Era un ball de moda que va passar primer per Madrid i que Catalunya va acabar adoptant tamb� com a s�mbol nacional espanyol. Els pescadors van ajudar a difondre aquestes can�ons carregades d'un imaginari ex�tic i tots els t�pics de l'amor rom�ntic, per� tamb� les cantaven els obrers, els personatges de les sarsueles, els m�sics ambulants i els fills de les classes dirigents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Anna Costal i Fornells, doctora en Musicologia per la UAB, professora a l'Escola Superior de M�sica de Catalunya i coautora del llibre "Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de 'Carmen'".

Cap�tol 1136. Entre els molts conflictes b�l�lics que va patir Catalunya al llarg del segle XIX, n'hi va haver tres de causats pel carlisme. L'�ltim intent per fer arribar al tron d'Espanya per la via armada el pretendent reial tradicionalista i defensor de l'antic r�gim, en aquell moment Carles VII, va donar origen a la Tercera Guerra Carlina, entre el 1872 i el 1876. La Vall del Ges, a l'entorn de Torell�, que ja havia viscut amb intensitat les anteriors confrontacions entre liberals i tradicionalistes, va tornar a ser un dels escenaris importants d'aquesta darrera carlinada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Torrents i Junc�, investigador predoctoral i de Formaci� de Professorat Universitari a la UAB i membre del Grup de Recerca en Estudis Pol�tics, les Identitats, les Institucions i la Corrupci�.

Cap�tol 1135. Tot just iniciat el segle XX, hi va haver una generaci� de joves republicans amb ganes de canviar el m�n, que no per aix� van renunciar a fer fortuna a les Am�riques. No responien a l'arquetip de l'indi� cl�ssic. En comparaci� amb aquells que havien creuat l'Atl�ntic unes d�cades abans, eren indians m�s modestos i m�s compromesos amb la pol�tica i la societat del seu temps. �s el cas de Ramon Curc�, membre d'una fam�lia pagesa de les terres de Ponent, que va marxar al continent americ� en dues ocasions. All� va ser militar, comerciant i sindicalista, en uns anys convulsos per a qui buscava fortuna a ultramar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Conxita Mir, catedr�tica d'Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Lleida, i autora del llibre "Indi� i republic�. Una vida a les Am�riques amb els or�gens de fons".

Cap�tol 1134. Entre la fi del segle XVII i fins ben entrat el segle XIX, els joves arist�crates i burgesos del nord d'Europa solien embarcar-se en un viatge buscant la llum del Mediterrani i les arrels de la cultura cl�ssica, que els duia cap a Flor�ncia, Roma i N�pols. Aquesta experi�ncia formativa, anomenada Grand Tour, era poc practicada en les nostres contrades. Un dels primers catalans que va emprendre el Grand Tour va ser Josep Anton de Cabanyes i Ballester, comerciant vuitcentista vilanov�, col�leccionista d'art, mel�man, escriptor, traductor i pintor ocasional. Les impressions dels seus recorreguts pel Vell Continent les va deixar anotades en un petit carnet de viatges. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Miralpeix, doctor en Hist�ria de l'art i professor titular a la Universitat de Girona. Autor del llibre "El Grand Tour de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852). Viatges i afici� col�leccionista a la llum d'Europa".

Cap�tol 1133. Pere el Cerimoni�s va donar un gran impuls a l'estudi del cel i dels estels acollint fins a una quarantena dels millors astr�noms i astr�legs de l'�poca, i posant-los al seu servei. Durant el seu llarg regnat, entre 1336 i 1387, va afavorir la compra i la fabricaci� d'instruments d'observaci� astron�mica, i tamb� la publicaci� de diverses obres sobre el tema, a c�rrec dels autors m�s reputats. Va ser el per�ode de m�s esplendor per a aquestes ci�ncies en tota la hist�ria de la Corona d'Arag�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Sebasti� Giralt, doctor en Filologia Cl�ssica i m�ster d'Hist�ria de les Ci�ncies, i professor agregat de Filologia Llatina a la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Eusebi G�ell volia construir una urbanitzaci� d'estil brit�nic amb l'arquitecte Antoni Gaud�. El proc�s va ser llarg i va passar per diversos canvis fins a convertir-se en el Park G�ell. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Mireia Freixa, catedr�tica em�rita d'Hist�ria de l'Art, i amb l'arquitecta Mar Leniz, del llibre "El Park G�ell i els seus or�gens, 1894-1926".

Cap�tol 1131. Un dels atacs m�s sanguinaris comesos sobre la poblaci� durant la Guerra Civil va ser el bombardeig sistem�tic de Barcelona per part de l'aviaci� italiana el 16, 17 i 18 de mar� de 1938. Al llarg de 41 hores, des de les deu de la nit del 16 fins a les tres de la tarda del 18, les esquadrilles procedents de Mallorca van descarregar 44 tones d'explosius en tretze bombardejos. Van deixar un miler de morts, mil cinc-cents ferits, quaranta-vuit edificis totalment destru�ts i setanta-cinc greument afectats. Aquesta acci� indigna i mai vista fins aleshores, que pretenia estendre el p�nic a la rereguarda, va ser ordenada directament per Benito Mussolini. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona; autor del llibre "Mussolini contra Barcelona", de la col�lecci� "Dies que han fet Catalunya" de Rosa dels Vents.

Cap�tol 1130. Un cop completada la conquesta de Mallorca, l'estiu del 1232, Jaume I va emprendre una ambiciosa campanya per ocupar les terres valencianes que havien estat en mans dels musulmans els cinc segles anteriors. Aquesta gesta b�l�lica, que interessava molt aragonesos i lleidatans, va mantenir el rei ocupat durant dotze anys. Despr�s d'una joventut marcada per les revoltes dels nobles aragonesos i l'endeutament del regne, Jaume estava a punt de fer 25 anys i tenia prou experi�ncia per plantejar-se la cobejada conquesta de la ciutat de Val�ncia, Bal�nsiya per als musulmans. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Vicent Baydal, doctor en Hist�ria Medieval per la UPF, editor de Llibres de la Drassana, divulgador i cronista oficial de la ciutat de Val�ncia.

Cap�tol 1129. En molts pobles prehist�rics, el canibalisme va ser una pr�ctica molt comuna que va jugar un paper fonamental, espiritualment i com a font d'alimentaci�. �s la conclusi� que s'extreu de l'an�lisi de les restes arqueol�giques. En algunes cultures, l'antropof�gia era un acte d'amor i compassi�, gaireb� un ritual m�stic i simb�lic que connectava el m�n material amb el m�s enll�. En altres circumst�ncies d'extrema necessitat, el canibalisme tamb� era acceptat per una simple q�esti� de superviv�ncia, o com l'acte final de cruents enfrontaments violents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Palmira Saladi�, investigadora de l'IPHES, Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social, i directora de l'excavaci� de l'Abric Roman�.

Cap�tol 1128. Abans de la derrota a la Segona Guerra Mundial, el feixisme al Jap� es va anar introduint de manera molt m�s gradual en la societat japonesa que no pas a Europa, per� igualment implacable. A partir de la d�cada del 1920, en un context de crisi econ�mica, els militars van anar reclamant un protagonisme que va acabar eclipsant els partits pol�tics tradicionals. El cop d'estat liderat per un grup de joves capitans el 1936, conegut com l'Incident de Febrer, va ser el cap�tol m�s important en l'evoluci� del Jap� cap al totalitarisme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, doctor en Estudis Interculturals, expert en el Jap� i professor al Departament d'Estudis Asi�tics de la Universitat d'Edimburg.

Cap�tol 1127. Tot i que va ser una possibilitat desconeguda per l'opini� p�blica i menystinguda per l'oposici� democr�tica, al llarg dels anys el general Franco va destinar milers de milions de pessetes a poder entrar en el club nuclear. De fet, va estar a punt de disposar d'una bomba at�mica i de provar-la al desert del S�hara. Aquest pla va comptar amb el vistiplau dels Estats Units, que va facilitar a Espanya la tecnologia necess�ria, fins que els interessos geoestrat�gics van portar el Pent�gon a frenar les aspiracions de la dictadura franquista, impulsades per l'almirall Luis Carrero Blanco. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Santiago Vilanova, periodista i escriptor. Autor del llibre "La bomba at�mica de Franco. Els objectius militars de l'energia nuclear a Espanya", de Llibres de l'�ndex.

Cap�tol 1.126. Despr�s de 22 anys de relacions hostils i conflictives, el president nord-americ� Richard Nixon va visitar la Rep�blica Popular de la Xina entre el 21 i el 28 de febrer del 1972, en un dels cops de tim� m�s inesperats de la Guerra Freda. Per primera vegada, un president dels Estats Units hi viatjava en l'exercici del seu c�rrec. Era un gest diplom�tic que permetia plantejar un acostament entre el pa�s m�s poder�s de l'esfera capitalista i el m�s poblat del bloc comunista, i del m�n sencer. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� Vallverd�, periodista i llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB. Redactor de Pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 1.125. A partir de finals del segle XII i durant tota la baixa edat mitjana, Girona va ser el principal centre productor i exportador de pedra de la Corona d'Arag�, per a usos escult�rics i arquitect�nics. Per la tonalitat i per la facilitat amb qu� es podia esculpir, es va con�ixer amb el nom de marbre blau. No nom�s va ser la mat�ria primera de les esgl�sies i masos de les comarques gironines, tamb� es va fer servir als palaus de la Generalitat catalana i valenciana, als monestirs de Sant Cugat i Pedralbes i a bona part de la Mediterr�nia occidental. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pere Freixa, doctor en Hist�ria de l'Art per la UAB i secretari de l'Institut d'Estudis Gironins. Autor del pr�leg del llibre "La pedra de Girona. L'esplendor del marbre blau", de Miquel �ngel Fumanal i Jordi Sagrera.

Cap�tol 1124. En l'aven� per Europa, l'ex�rcit napole�nic no nom�s va conquerir territoris, sin� que tamb� es va dedicar a saquejar els museus i monuments que s'anava trobant. Aquest aut�ntic espoli es va executar de manera sistem�tica al llarg de vint anys, entre el 1795 i la celebraci� del Congr�s de Viena, el 1815, que va posar fi al somni imperialista de Napole� Bonaparte. Durant tot aquell temps, el robatori d'obres d'art es va estendre per B�lgica, els Pa�sos Baixos, Espanya i Portugal, entre altres pa�sos, per� va afectar de manera molt especial It�lia i Egipte. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Grac�a, catedr�tic de Prehist�ria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica.

Cap�tol 1123. Un dels pa�sos que va patir l'ocupaci� nazi de manera m�s primerenca i perllongada durant la Segona Guerra Mundial, un total de cinc anys, va ser Pol�nia. La invasi� del pa�s, l'1 de setembre del 1939, va donar inici al conflicte. A banda del menyspreu i la crueltat amb qu� van tractar la poblaci�, no nom�s la jueva, sin� tamb� la cat�lica, per als alemanys el territori polon�s tenia una import�ncia estrat�gica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Marta Sim�, llicenciada en Sociologia per la Universitat Aut�noma de Barcelona, especialista en identitats jueves i l'Holocaust.

Cap�tol 1122. Entre la fi del 1939 i la Pasqua del 1944, un miler de mares exiliades v�ctimes de la Guerra Civil, obligades a parir o a criar un fill amb poques esperances de superviv�ncia, van trobar aixopluc a l'anomenada Maternitat Su�ssa d'Elna. En aquest refugi assistencial de la Catalunya Nord, oficialment hi van n�ixer 597 nadons de vint-i-dues nacionalitats diferents. A m�s, tamb� van ser acollits infants que havien nascut als camps i eren v�ctimes de la falta d'higiene i la malnutrici�, i dones que no estaven embarassades, sin� malaltes. La responsable i m�xima impulsora d'aquest servei va ser una jove professora su�ssa, de 26 anys, anomenada Elisabeth Eidenbenz. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Nicolas Marty, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Perpiny� i membre del grup de recerca France Am�rique Espagne, Framespa.

Cap�tol 1121. Durant l'Edat Moderna, entre els segles XVI i XVII, la gran majoria de municipis catalans van invertir en l'educaci� dels minyons, perqu� era vist com un benefici per a tota la societat. En contra de certes idees preconcebudes, l'analfabetisme no estava tan est�s entre les classes populars, ni tampoc a les zones rurals. L'exist�ncia d'escoles p�bliques era una realitat, no nom�s a les ciutats principals, sin� tamb� als pobles m�s petits, i en molts casos eren gratu�tes per a les fam�lies m�s desafavorides. La feina dels mestres de minyons que eren contractats en aquests municipis va fer possible estendre la instrucci� a �mplies capes de la poblaci�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xevi Camprub�, doctor en Hist�ria Moderna per la Universitat de Barcelona i llicenciat en Periodisme i Comunicaci� Audiovisual per la UAB.

Cap�tol 1120. En uns anys del segle XIX en qu� la societat maldava per superar les estructures anquilosades de l'Antic R�gim, a Catalunya va sorgir un activista cultural i pol�tic de primer ordre, un m�sic i poeta amb una obra que va arribar a les capes m�s diverses de la poblaci�. La tasca de Josep Anselm Clav� com a organitzador de societats corals i festivals de m�sica va ser fonamental, per� en paral�lel es va implicar en diverses insurreccions que pretenien assolir una societat m�s igualit�ria. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Anna Costal i Fornells, doctora en Hist�ria de l'Art i Musicologia per la UAB, music�loga i professora a l'Escola Superior de M�sica de Catalunya.

Cap�tol 1119. Un dels cap�tols importants de la Revoluci� Industrial a Catalunya, gaireb� a les acaballes d'aquest llarg proc�s de transformaci�, va ser l'inici de la mineria de sal pot�ssica a Cardona. Fa cent anys, pels volts del 1924, Catalunya va esdevenir un dels principals productors mundials d'un mineral utilitzat per fer explosius i fertilitzants, i les mines de Cardona no van trigar a ser unes de les m�s avan�ades del m�n. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Andreu Galera, director de l'Arxiu Hist�ric de Cardona, doctor en Hist�ria Medieval per la UB, premiat per la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geol�gic i Miner, autor del llibre "L'enginyer Emili Viader i el descobriment de la conca pot�ssica catalana", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1118. Josep Denc�s i Puigdollers va ser un dels pol�tics m�s importants de la Catalunya aut�noma republicana, i tamb� un dels m�s calumniats pels rivals... i per alguns companys de files. Va ser conseller de Sanitat i Assist�ncia Social de la Generalitat restablerta, i posteriorment conseller de Governaci�, un c�rrec des del qual va impulsar l'aixecament del 6 d'octubre del 1934, amb uns objectius for�a diferents dels que tenia el president Companys. Tot i que no era l'�nic responsable del frac�s d'aquell cop precipitat i mal calculat, Denc�s es va convertir en el boc expiatori, sotm�s a una intensa campanya de desprestigi. Aquestes acusacions se sumen a les que van voler assenyalar la suposada conniv�ncia amb el govern feixista itali�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferm� Rubiralta i Casas, historiador i doctor en Ci�ncia Pol�tica per la Universitat del Pa�s Basc. Coautor del llibre "Josep Denc�s i Puigdollers. El conseller male�t", d'Editorial Base.

Cap�tol 1117. Entre les moltes fam�lies catalanes que van emprendre l'aventura d'ultramar al llarg del segle XIX, buscant fer fortuna en terres americanes, en destaca una que, des de Sitges, va fer arrels a Santiago de Cuba i va aconseguir crear el que acabaria sent una multinacional d'�xit. Van ser necessaris els esfor�os i les maniobres de diverses generacions, ja que l'entesa no va ser sempre f�cil amb les autoritats espanyoles i amb les cubanes, per fer triomfar la marca de rom fundada per Facundo Bacard� el 1862. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i H�ctor Oliva, periodista, professor i guia de viatges, doctor en Dret Pol�tic i autor del llibre "Quan el Catal� sortia a la mar. La vida desmesurada de sis catalans a ultramar", d'Editorial Base.

Cap�tol 1116. El 8 de juliol del 1994 va marcar una fita hist�rica en l'estudi de l'evoluci� humana. Els treballs d'excavaci� al jaciment arqueol�gic i paleontol�gic de la serra d'Atapuerca van permetre descobrir dues dents a la part alta de la Gran Dolina. Aquests f�ssils humans tenien uns 800.000 anys d'antiguitat i posaven en q�esti� les teories sobre una colonitzaci� tardana del continent europeu. Era la primera prova d'una nova esp�cie del g�nere hum� que ha trigat m�s de 25 anys a ser acceptada per tota la comunitat cient�fica: l'Homo antecessor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eudald Carbonell, catedr�tic de Prehist�ria a la URV, investigador de l'Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social, IPHES, i codirector del projecte d'investigaci� del jaciment d'Atapuerca. Coautor del llibre "Homo antecessor. El nacimiento de una especie".

Cap�tol 1115. El desembre del 1885, un seguit de crims executats per enc�rrec de l'home m�s poder�s de l'actual comarca de la Terra Alta van posar de manifest la difer�ncia abismal del tracte judicial entre rics i pobres. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'activista social, sindical i cultural Josep Giron�s, autor del llibre "Just�cia de garrot: Els crims de Gandesa de 1885" i que ha publicat amb Varia Editio.

Cap�tol 1114. La creaci� del catal� com una llengua est�ndard, v�lida per a la creaci� liter�ria i per a tots els altres �mbits que li donen car�cter d'oficialitat, va ser l'obra col�lectiva d'un grapat d'intel�lectuals i artistes. Sense ser conscients de la rellev�ncia de la tasca, aquesta colla de lletraferits, sovint embrancats en batalles apassionades al voltant de l'�s d'una lletra o una altra, van salvar el catal� d'acabar convertit en una llengua mancada de prestigi, o fins i tot de desapar�ixer. Des de l'establiment dels primers Jocs Florals moderns, el 1859, fins a la tasca d'ordenaci� filol�gica de Pompeu Fabra, el catal� va viure un proc�s de recuperaci� �nic, sense comparaci� possible amb altres lleng�es sense Estat. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alfred Bosch, novel�lista, assagista, professor universitari i pol�tic. Autor del llibre "Obriu pas! L'epopeia dels que van salvar el catal�... a pesar d'ells mateixos", editat per Columna.

Cap�tol 1113. Tot i que la seva aparen�a d'home prim i fr�gil no ho suggeria, el missioner i bisbe catal� Pere Casald�liga va ser un l�der revolucionari de l'Am�rica Llatina, defensor de l'anomenada Teologia de l'Alliberament. Al llarg de m�s de cinquanta anys va viure al cor del Brasil, molt implicat en la lluita dels camperols i els peons de l'Amaz�nia en defensa dels drets que els volien arrabassar els terratinents, tamb� coneguts com a tubaroes, o taurons. Casald�liga va entendre que en aquesta guerra per la terra no es podia ser neutral, i va acabar suposant una amena�a tant per als latifundistes com per a una part de la jerarquia eclesi�stica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Escribano, periodista, director de TV3 del 2004 al 2008 i director de Minoria Absoluta, ha escrit la biografia de Casald�liga, "Descal� sobre la terra vermella", i un retrat del Brasil actual, "La terra i les cendres", tots dos d'Edicions 62.

Cap�tol 1112. Des que els primers models de bicicleta es van comen�ar a comercialitzar, entre els anys seixanta i setanta del segle XIX, aquest nou vehicle va ser vist com un mitj� de transport assequible, per� tamb� va quedar associat a la pr�ctica de l'esport. A Fran�a, el pa�s on va arrelar amb m�s for�a, els primers clubs ciclistes i alguns diaris esportius van comen�ar a organitzar competicions. El 1903 es disputava per primera vegada la gran prova ciclista per etapes, que va servir de model i referent de totes les altres: el Tour. Per� a m�s de les motivacions esportives �bvies, el naixement del Tour va anar lligat a l'anomenat afer Dreyfus. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la UAB i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Un segle costa amunt", de Manifest Llibres.

Cap�tol. Entre el 1850 i el 1864, els governants de la dinastia Qing es van enfrontar al desafiament m�s gran de la Xina del segle XIX, un dels conflictes m�s sagnants de la hist�ria: la Revoluci� Taiping. Aquesta guerra civil interna va ser m�s greu que les agressions de l'imperialisme europeu al llarg d'aquells mateixos anys. Es tractava d'una croada religiosa liderada per Hong Xiuquan, autoproclamat fill de D�u i germ� petit de Jesucrist, que identificava els governants manx�s de l'�poca amb els dimonis que calia erradicar del m�n, una suposada missi� divina que es va allargar durant quinze anys, que va controlar part del territori i va amena�ar el poder de Pequ�n. La revolta va provocar entre 20 i 30 milions de morts, segons les fonts. Paradoxalment, en xin�s tradicional Taiping significa "gran pau"... En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i David Mart�nez-Robles, historiador, professor de la UOC, especialitzat en hist�ria moderna i contempor�nia de l'�sia Oriental.

La policia �s una instituci� central en qualsevol estat, tant en democr�cia com en dictadura. En el cas espanyol, el final del franquisme no va anar acompanyat d'una depuraci� dels cossos policials existents. Els equilibris pol�tics de la Transici� van portar a mantenir en el c�rrec els responsables policials de la dictadura, que van continuar apostant per vies repressores per contenir l'oposici� democr�tica als carrers i a les comissaries. Tot i que el desembre del 1978 es va aprovar una nova llei policial, els canvis m�s rellevants van tenir a veure amb la denominaci�, de Policia Armada a Policia Nacional, i el color dels uniformes, del gris al marr�, que vuit anys despr�s seria substitu�t pel blau. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i David Ballester, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB i autor del llibre "Una historia de la policia espa�ola. De los grises y Conesa a los azules y Villarejo", de Pasado & Presente Editor.

Cap�tol 1109. En una �poca en qu� la tensi� pol�tica i social convivia amb l'esperan�a de canvi i de superaci� de la foscor del franquisme, la m�sica va ser un instrument de lluita i de catarsi col�lectiva. Entre l'octubre del 1975, un mes abans de la mort ag�nica del dictador, i el febrer del 1976, en ple inici vacil�lant de la Transici�, tres dels artistes m�s destacats de la Nova Can�� van omplir el Palau dels Esports de Barcelona amb melodies combatives i crits de llibertat. Amb molt pocs mesos de difer�ncia, Raimon, Llu�s Llach i Quico Pi de la Serra van ser els oficiants d'uns recitals d'una import�ncia hist�rica i simb�lica que anava m�s enll� del seu talent art�stic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joaquim Vilarnau, periodista expert en temes musicals, autor del llibre "Trencant el silenci. Els recitals de la Transici�", editat per Mina.

Cap�tol 1108. Els pagesos anomenats de remen�a eren persones que pertanyien a una senyoria feudal durant l'edat mitjana, i per tant no eren lliures jur�dicament. Nom�s podien marxar del mas on estaven treballant si pagaven la llibertat al senyor, que s'hi podia negar o b� exigir un preu exagerat. I, si aconseguien la llibertat, perdien el mas i les terres que hi anaven associades. Aquesta situaci� generava un focus de tensi� social evident, que va esclatar en diversos moments al llarg del segle XIV i XV arreu d'Europa. A Catalunya, el 1484, vint anys despr�s d'una primera revolta armada contra els senyors feudals, es va iniciar una segona guerra remen�a, m�s minorit�ria, per� m�s violenta. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Rosa Lluch, professora d'Hist�ria Medieval de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1.107. El mapa d'un territori no �s nom�s una representaci� en dues dimensions d'un espai tridimensional. Al llarg de la hist�ria, els mapes d'un territori han explicat tant el mateix territori com la visi� pol�tica d'aquells que han patrocinat els mapes. La representaci� del territori de Catalunya a trav�s dels mapes �s una bona prova que darrere de la cartografia no nom�s hi ha ci�ncia, tamb� hi ha molta pol�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carme Montaner, doctora en Geografia per la Universitat de Barcelona, acabada de jubilar com a cap de la Cartoteca de Catalunya de l'Institut Cartogr�fic i Geol�gic de Catalunya, i forma part del Grup d'Estudis de la Hist�ria de la Cartografia.

Cap�tol 1106. Entre 1963 i 1975, el Sultanat d'Oman va ser l'escenari d'un dels conflictes m�s oblidats de la Guerra Freda, tot i que per raons geoestrat�giques va ser tant o m�s important que la guerra del Vietnam. Les forces armades del sult�, assessorades de ben a prop pels brit�nics, van enfrontar-se a una guerrilla separatista que va anar evolucionant cap a posicions marxistes. Es coneix com la guerra d'Oman, o tamb� la guerra de Dhofar, el nom de la prov�ncia muntanyosa del sud del territori on tenia la base aquesta guerrilla. En un context de postguerra, va ser un dels pocs casos en qu� una pot�ncia occidental va aconseguir dirigir amb �xit la contrainsurg�ncia en un pa�s de l'Orient Pr�xim, encara que fos des de l'ombra. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Llaonart, arabista i periodista. Ha viscut 8 anys al Pr�xim Orient, sis com a corresponsal. Autor del llibre "Per entendre l'Iraq" i del blog "Interpretant el m�n �rab i l'islam".

Cap�tol 1105. Joan Salvat-Papasseit ha estat un dels poetes m�s importants del segle XX. El poeta va tenir una vida breu i intensa, i va abanderar l'activisme revolucionari propi d'un intel�lectual proletari, comprom�s amb la classe treballadora, situat entre el socialisme i l'anarquisme. Gradualment va passar a conrear una poesia radical i avantguardista. La seva vida �s un reflex dels inicis d'un segle especialment turbulent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Aisa, historiador, poeta i periodista cultural. Coautor, amb Mei Vidal, de la biografia "Joan Salvat-Papasseit. 1894-1924", d'Editorial Base, i de l'edici� de "L'incendiari de mots. Cartes in�dites, articles i poemes esparsos".