En guàrdia!

Cap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.

Cap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.

Cap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses: pol�tiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panor�mica molt �mplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la gestora cultural M�nica Sala Esquius, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als q�estionaris de Francisco de Zamora".

Cap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La pel�l�cula va acabar de consolidar la complicitat art�stica d'una parella que acabaria trencant relacions pocs anys despr�s. El motiu de la separaci� va ser l'ascens del nazisme, que Lang i Von Harbou van veure de manera diametralment diferent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1272. A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energ�tics complementaris al carb�. Per aix� va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Bergued�, estaven impregnades de betum. A difer�ncia dels pous de petroli convencionals, on el l�quid brolla a pressi�, aqu� el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses. Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterr�nia de petroli de Riutort, a Guardiola de Bergued�, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis m�s singulars de la industrialitzaci� catalana. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el ge�graf Ferran Sayes, guia de muntanya i professor de Medi Ambient a l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.

Cap�tol 1271. Un dels fronts m�s combatius de la lluita antifranquista durant la transici� a la democr�cia va ser el moviment ve�nal forjat als barris de les viles catalanes. A Barcelona, les associacions de ve�ns van protagonitzar un proc�s de ruptura i un desafiament al r�gim que va servir de model per a altres ciutats. Abans i despr�s de la mort del dictador, van assolir una gran capacitat d'influ�ncia pol�tica i van influir en les decisions urban�stiques m�s enll� de l'�mbit metropolit�. Aquest poder el van mantenir, amb alts i baixos, fins a l'arribada dels primers ajuntaments democr�tics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Andreu Acebal, doctor en Hist�ria per la UB i llicenciat en Periodisme a la UAB. Tamb� �s autor del llibre "Barris, ve�ns i democr�cia. El moviment ciutad� i la reconstrucci� de Barcelona (1968-1986)", editat per L'Aven�.

Cap�tol 1270. El neol�tic, iniciat uns 10.000 anys abans de Crist, representa un punt d'inflexi� molt important en la hist�ria de la humanitat. Les comunitats d'aquells temps van comen�ar a adoptar costums i pr�ctiques que els feien la vida m�s f�cil. Entre altres novetats, al neol�tic es va iniciar la domesticaci� de les quatre principals esp�cies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest proc�s es va donar per primera vegada al Pr�xim Orient, a la zona de l'actual S�ria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carlos Tornero, arque�leg i catedr�tic de Prehist�ria per la UAB i membre de l'Academia Joven de las Ciencias. Treballa en un projecte per estudiar restes animals en jaciments arqueol�gics del Pr�xim Orient a partir de la composici� qu�mica, seleccionat i finan�at per Brussel�les.

Cap�tol 1269. En el primer ter� del segle XX, l'arqueologia va experimentar un auge molt important a Catalunya, amb figures com la del catedr�tic de Prehist�ria Pere Bosch Gimpera al capdavant. Una de les persones que s'hi va dedicar, motivat pel patrocini econ�mic de Francesc Camb�, va ser el giron� Josep Gibert i Buch. Va ser el primer catal� que participava en una excavaci� arqueol�gica a Palestina, per� no sentia una veritable vocaci� per la tasca i tampoc no va demostrar la professionalitat necess�ria. El car�cter bohemi de Gibert va acabar malmetent una traject�ria prometedora malgrat els bons contactes que tenia amb algunes de les grans personalitats acad�miques i pol�tiques de la seva �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la UAB, director de la revista "Historiae" i autor del llibre "L'arque�leg de Camb�. Not�cia biogr�fica i epistolari de Josep Gibert i Buch", del Servei de Publicacions de la UAB.

Cap�tol 1268. El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, per� en el canvi de segle cada vegada m�s sectors de la societat q�estionaven el r�gim aut�crata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari juli� utilitzat a R�ssia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revoluci� del 1905. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Puigsech, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB.

Cap�tol 1267. El 7 de novembre de 1893 el Gran Teatre del Liceu estrenava temporada. A l'inici del segon acte de la representaci� de "Guillem Tell", el jove anarquista Santiago Salvador va llan�ar dues bombes Orsini sobre la platea des del cinqu� pis, amb la intenci� de provocar una gran mortaldat entre la burgesia de la ciutat. Una de les bombes va esclatar entre els respatllers de les butaques 27 i 28 de la fila 13. Va matar vint persones i en va ferir vint-i-set. Aquesta acci� suposava el naixement d'un nou tipus de terrorisme internacional, que no apuntava a l�ders pol�tics i objectius concrets, sin� que buscava estendre el p�nic entre la poblaci� civil de manera indiscriminada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ric Lluent, periodista catal� resident a Reykjav�k. Autor de l'assaig "La bomba del Liceu. El naixement del terrorisme modern indiscriminat", d'Ara Llibres.

Cap�tol 1266. Mestra renovadora, tant d'infants com d'adults, divulgadora cultural i feminista, catalanista... L'obra pedag�gica de Rosa Sensat va ser de gran import�ncia en el primer ter� del segle XX, i especialment durant l'etapa republicana. L'experi�ncia com a professora i com a directora de centres escolars va resultar pionera en molts aspectes, i la visi� de la relaci� entre mestre i alumnes, com una col�laboraci� m�s que no pas com una relaci� de subordinaci�, continua plenament vigent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Dom�nech, doctor en Pedagogia i m�ster en Psicopedagogia per la UB, especialista en Hist�ria de l'Educaci� a Catalunya. Tamb� �s autor del llibre "Qu� s�n 150 anys? Una mirada in�dita de Rosa Sensat republicana", de Voliana Edicions.

Cap�tol 1265. Al llarg del segle XIX, el sud de Catalunya va viure de manera molt intensa les tres guerres carlines que es van anar succeint. El Pened�s i el Camp de Tarragona van ser un dels escenaris m�s agitats de l'enfrontament entre les forces liberals, partid�ries d'Isabel II, i els defensors de l'Antic R�gim i els furs territorials, que donaven suport a Carles Maria Isidre de Borb� i els seus descendents. Durant la primera d'aquestes guerres, tamb� anomenada guerra dels Set Anys, una de les juntes m�s destacades del b�ndol del pretendent al tron va ser la Junta Carlista de Font-rub�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'enginyer Marc Galimany Bonaterra, col�laborador de la revista local de Font-rub� Mont�nec i autor del llibre "La famosa Junta Carlista de Font-rub�. Cr�nica del carlisme al corregiment de Vilafranca".

Cap�tol 1264. El 1823, el cinqu� president dels Estats Units, James Monroe, va anunciar un gir fonamental en la seva pol�tica exterior, que posteriorment va quedar resumit en un lema molt clar: "Am�rica per als americans." Monroe advertia els europeus que, si intervenien en els afers del continent americ�, tota possible acci� que es plantegessin seria vista com una agressi� als Estats Units. A la llarga, aquesta doctrina Monroe va servir per justificar les intervencions militars nord-americanes a l'Am�rica Llatina, en funci� de les prioritats econ�miques de la Casa Blanca en cada moment, i la tutela efectiva dels seus ve�ns del sud. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Tom Harrington, catedr�tic d'Estudis Hisp�nics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

Cap�tol 1263. L'atac alemany contra la Uni� Sovi�tica en plena Segona Guerra Mundial, el juny del 1941, quan els nazis ja controlaven part de l'Europa occidental, va alarmar molt el b�ndol aliat. Roosevelt i Churchill es van veure obligats a auxiliar un dels seus enemics proverbials, I�ssif Stalin, enviant equipament per a l'Ex�rcit Roig mitjan�ant un seguit de combois mar�tims que van estendre la guerra a la zona de l'�rtic. Els vaixells es movien en condicions clim�tiques extremes, marcades pel gel i les tempestes, que feien molt dif�cil maniobrar. A m�s, havien d'evitar que els detectessin els alemanys, que els assetjaven des del mar i des de l'aire. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el divulgador hist�ric Pere Cardona, creador d'una p�gina web d'hist�ries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra. La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas".

Cap�tol 1262. Un dels conjunts arqueol�gics especialment rellevant per con�ixer el passat dels ilergets, un dels pobles ibers de la primera edat del ferro, �s la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una estructura defensiva impressionant, totalment emmurallada, que va ser ocupada de manera ininterrompuda durant m�s de quatre segles i mig, des de la primera edat del ferro fins a ben avan�ada l'�poca ib�rica plena. Es va comen�ar a construir cap a l'any 775 abans de Crist i va ser abandonada pels volts de l'any 300 abans de Crist. Tenia onze torres de vigil�ncia i nom�s dues petites portes per accedir-hi. Les t�cniques constructives que es van fer servir als Vilars d'Arbeca resulten ins�lites i no s�n comparables amb cap altre assentament de la mateixa �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Emili Junyent, arque�leg i catedr�tic jubilat de Prehist�ria de la Universitat de Lleida.

Cap�tol 1261. Valldaura en temps de Mart� l'Hum�. A la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vall�s, hi ha un bosc immens amb molta hist�ria, Valldaura. El palau que s'hi va construir va arribar a ser en alguns moments el centre de la vida pol�tica de la Corona catalanoaragonesa. En el seu origen, entre els segles XII i XIII, va pert�nyer als monjos cistercencs, i m�s endavant va convertir-se en un lloc de ca�a i esbarjo per als reis. El primer monarca que en va tenir la propietat va ser Jaume II. M�s endavant, Pere el Cerimoni�s va convertir la domus de Valldaura en un palau. Per� va ser durant el regnat de Marti l'Hum�, entre 1396 i 1410, que la domus i el bosc que l'envoltava van assolir la m�xima esplendor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Robert �lvarez Masalias, historiador, que tamb� �s autor, juntament amb l'arquitecte Vicente Guallart Furi�, del llibre "Valldaura. Una hist�ria de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors, 1150-2025".

Cap�tol 1260. Durant l'etapa republicana, a Catalunya les dones van con�ixer una llibertat in�dita fins a aquell moment i van comen�ar a accedir a espais que tradicionalment els havien estat vetats. En les tres primeres d�cades del segle XX, diverses narradores havien pogut publicar llibres, dedicar-se al periodisme i estrenar obres de teatre. Per aix� encara va ser m�s dolorosa la fractura provocada per la Guerra Civil. La dictadura franquista va estroncar moltes carreres liter�ries; en el cas de les dones, a la discriminaci� cultural se li va sumar la de g�nere. Van ser doblement castigades. Aquestes escriptores van haver de superar molts obstacles per la decisi� d'escriure en catal�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'escriptor Ramon Solsona, autor del llibre "Dones migpartides. Trenta narradores entre la il�lusi� republicana, la derrota i el redre�ament", Premi Carles Rahola d'assaig.

Cap�tol 1259. El 27 de juny de l'any 1900, al Tractat de Par�s, una franja de la selva equatorial va passar a sobirania espanyola, en un moment en qu� l'antic imperi colonial havia quedat pr�cticament desmantellat. L'interior d'aquest territori era una zona insubmisa, que es va anomenar Muni, R�o Muni o Guinea Continental Espanyola, i que estava habitada per l'�tnia dels fang, formada per clans molt diversos. Abans d'internar-se en aquest rectangle de terreny, encaixat entre el Camerun dels alemanys i el Congo franc�s, i colonitzar de manera efectiva els fang, haurien de passar encara unes quantes d�cades. Les �ltimes revoltes armades dels fang van coincidir amb la Primera Guerra Mundial, per� fins a l'any 1927 Espanya no acabaria de controlar R�o Muni. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Gustau Ner�n, professor d'Hist�ria d'�frica a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "La �ltima selva de Espa�a. Antrop�fagos, misioneros y guardias civiles".

Cap�tol 1258. La Gran Guerra del Nord va ser un conflicte llarg i decisiu que va sacsejar l'Europa septentrional entre els anys 1700 i 1721, amb l'objectiu de controlar l'espai estrat�gic del mar B�ltic, el que els contemporanis anomenaven "dominium maris baltici". En aquest escenari s'hi van enfrontar les grans pot�ncies del nord i de l'est d'Europa, amb un imperi suec en el moment de m�xima expansi� territorial i una coalici� decidida a posar fi a la seva hegemonia. El resultat no nom�s va redefinir fronteres, sin� que va alterar profundament l'equilibri de poder europeu, va obrir el cam� a noves pot�ncies i va certificar la fi d'una era. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i C�sar S�nchez, llicenciat en Hist�ria, fundador i alma mater del projecte de divulgaci� hist�rica Hist�ries d'Europa.

Cap�tol 1257. Les primeres emissions de televisi� a l'Espanya franquista van arribar amb for�a retard respecte a altres pa�sos europeus, l'octubre de 1956. Encara caldria esperar tres anys m�s per al naixement de Televisi� Espanyola a Catalunya. El r�gim havia concebut el nou servei amb una visi� centralista, per� els seus responsables tenien clar que per al desenvolupament del nou mitj� calia que Barcelona dispos�s d'un centre de producci� i distribuci� d'imatges. A finals de 1958 s'anunciava la posada en funcionament d'uns estudis a l'antic hotel Miramar, a la muntanya de Montju�c. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Manuel L�pez, periodista de RTVE a Catalunya. Tamb� �s autor de la tesi "Evoluci� hist�rica de Televisi� Espanyola a Catalunya: estudi i an�lisi de la producci� de programes a TVE Catalunya, 1959-2019".

Cap�tol 1256. Encara que no sigui tan recordat com altres contemporanis seus, al segle XIX hi va haver un m�sic catal� de gran prestigi que va triomfar lluny de casa, un nen que va aprendre m�sica al monestir de Sant Joan de les Abadesses i va acabar fent carrera a Am�rica. Es deia Jaume Nun�. Va compondre prop de sis-centes obres, de les quals se'n conserven una vintena: �ries, misses, lieds, peces corals, per a piano, per a orquestra... Aquesta obra tan extensa va quedar eclipsada per la seva composici� m�s popular, la melodia de l'himne nacional mexic�. Nun� �s una figura clau per entendre els lligams culturals entre Catalunya i M�xic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Cristian Canton Ferrer, escriptor, music�leg i pianista, director associat del Barcelona Supercomputing Center. �s autor del llibre "Jaume Nun�. M�s enll� de l'himne nacional mexic�" juntament amb Raquel Tovar Abad.

Cap�tol 1255. George Orwell, un dels escriptors m�s influents de la literatura anglesa del segle XX, va portar la milit�ncia antifeixista fins a les �ltimes conseq��ncies. Al costat, i no pas per darrere, comptava amb la complicitat activa de la dona amb qui va estar casat durant nou anys, en uns temps especialment convulsos. Eileen O'Shaughnessy, una veu silenciada durant molt de temps, va ser companya de viatge d'Orwell, imprescindible a l'hora de difondre la seva den�ncia de les desigualtats i els totalitarismes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Miquel Berga, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. �s autor del llibre "Eileen. Retrat d'un matrimoni", Premi Joanot Martorell.