En guàrdia!

Cap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.

Cap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.

Cap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses: pol�tiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panor�mica molt �mplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la gestora cultural M�nica Sala Esquius, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als q�estionaris de Francisco de Zamora".

Cap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La pel�l�cula va acabar de consolidar la complicitat art�stica d'una parella que acabaria trencant relacions pocs anys despr�s. El motiu de la separaci� va ser l'ascens del nazisme, que Lang i Von Harbou van veure de manera diametralment diferent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1272. A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energ�tics complementaris al carb�. Per aix� va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Bergued�, estaven impregnades de betum. A difer�ncia dels pous de petroli convencionals, on el l�quid brolla a pressi�, aqu� el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses. Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterr�nia de petroli de Riutort, a Guardiola de Bergued�, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis m�s singulars de la industrialitzaci� catalana. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el ge�graf Ferran Sayes, guia de muntanya i professor de Medi Ambient a l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.

Cap�tol 1271. Un dels fronts m�s combatius de la lluita antifranquista durant la transici� a la democr�cia va ser el moviment ve�nal forjat als barris de les viles catalanes. A Barcelona, les associacions de ve�ns van protagonitzar un proc�s de ruptura i un desafiament al r�gim que va servir de model per a altres ciutats. Abans i despr�s de la mort del dictador, van assolir una gran capacitat d'influ�ncia pol�tica i van influir en les decisions urban�stiques m�s enll� de l'�mbit metropolit�. Aquest poder el van mantenir, amb alts i baixos, fins a l'arribada dels primers ajuntaments democr�tics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Andreu Acebal, doctor en Hist�ria per la UB i llicenciat en Periodisme a la UAB. Tamb� �s autor del llibre "Barris, ve�ns i democr�cia. El moviment ciutad� i la reconstrucci� de Barcelona (1968-1986)", editat per L'Aven�.

Cap�tol 1270. El neol�tic, iniciat uns 10.000 anys abans de Crist, representa un punt d'inflexi� molt important en la hist�ria de la humanitat. Les comunitats d'aquells temps van comen�ar a adoptar costums i pr�ctiques que els feien la vida m�s f�cil. Entre altres novetats, al neol�tic es va iniciar la domesticaci� de les quatre principals esp�cies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest proc�s es va donar per primera vegada al Pr�xim Orient, a la zona de l'actual S�ria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carlos Tornero, arque�leg i catedr�tic de Prehist�ria per la UAB i membre de l'Academia Joven de las Ciencias. Treballa en un projecte per estudiar restes animals en jaciments arqueol�gics del Pr�xim Orient a partir de la composici� qu�mica, seleccionat i finan�at per Brussel�les.

Cap�tol 1269. En el primer ter� del segle XX, l'arqueologia va experimentar un auge molt important a Catalunya, amb figures com la del catedr�tic de Prehist�ria Pere Bosch Gimpera al capdavant. Una de les persones que s'hi va dedicar, motivat pel patrocini econ�mic de Francesc Camb�, va ser el giron� Josep Gibert i Buch. Va ser el primer catal� que participava en una excavaci� arqueol�gica a Palestina, per� no sentia una veritable vocaci� per la tasca i tampoc no va demostrar la professionalitat necess�ria. El car�cter bohemi de Gibert va acabar malmetent una traject�ria prometedora malgrat els bons contactes que tenia amb algunes de les grans personalitats acad�miques i pol�tiques de la seva �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la UAB, director de la revista "Historiae" i autor del llibre "L'arque�leg de Camb�. Not�cia biogr�fica i epistolari de Josep Gibert i Buch", del Servei de Publicacions de la UAB.

Cap�tol 1268. El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, per� en el canvi de segle cada vegada m�s sectors de la societat q�estionaven el r�gim aut�crata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari juli� utilitzat a R�ssia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revoluci� del 1905. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Puigsech, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB.

Cap�tol 1267. El 7 de novembre de 1893 el Gran Teatre del Liceu estrenava temporada. A l'inici del segon acte de la representaci� de "Guillem Tell", el jove anarquista Santiago Salvador va llan�ar dues bombes Orsini sobre la platea des del cinqu� pis, amb la intenci� de provocar una gran mortaldat entre la burgesia de la ciutat. Una de les bombes va esclatar entre els respatllers de les butaques 27 i 28 de la fila 13. Va matar vint persones i en va ferir vint-i-set. Aquesta acci� suposava el naixement d'un nou tipus de terrorisme internacional, que no apuntava a l�ders pol�tics i objectius concrets, sin� que buscava estendre el p�nic entre la poblaci� civil de manera indiscriminada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ric Lluent, periodista catal� resident a Reykjav�k. Autor de l'assaig "La bomba del Liceu. El naixement del terrorisme modern indiscriminat", d'Ara Llibres.

Cap�tol 1266. Mestra renovadora, tant d'infants com d'adults, divulgadora cultural i feminista, catalanista... L'obra pedag�gica de Rosa Sensat va ser de gran import�ncia en el primer ter� del segle XX, i especialment durant l'etapa republicana. L'experi�ncia com a professora i com a directora de centres escolars va resultar pionera en molts aspectes, i la visi� de la relaci� entre mestre i alumnes, com una col�laboraci� m�s que no pas com una relaci� de subordinaci�, continua plenament vigent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Dom�nech, doctor en Pedagogia i m�ster en Psicopedagogia per la UB, especialista en Hist�ria de l'Educaci� a Catalunya. Tamb� �s autor del llibre "Qu� s�n 150 anys? Una mirada in�dita de Rosa Sensat republicana", de Voliana Edicions.

Cap�tol 1265. Al llarg del segle XIX, el sud de Catalunya va viure de manera molt intensa les tres guerres carlines que es van anar succeint. El Pened�s i el Camp de Tarragona van ser un dels escenaris m�s agitats de l'enfrontament entre les forces liberals, partid�ries d'Isabel II, i els defensors de l'Antic R�gim i els furs territorials, que donaven suport a Carles Maria Isidre de Borb� i els seus descendents. Durant la primera d'aquestes guerres, tamb� anomenada guerra dels Set Anys, una de les juntes m�s destacades del b�ndol del pretendent al tron va ser la Junta Carlista de Font-rub�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'enginyer Marc Galimany Bonaterra, col�laborador de la revista local de Font-rub� Mont�nec i autor del llibre "La famosa Junta Carlista de Font-rub�. Cr�nica del carlisme al corregiment de Vilafranca".

Cap�tol 1264. El 1823, el cinqu� president dels Estats Units, James Monroe, va anunciar un gir fonamental en la seva pol�tica exterior, que posteriorment va quedar resumit en un lema molt clar: "Am�rica per als americans." Monroe advertia els europeus que, si intervenien en els afers del continent americ�, tota possible acci� que es plantegessin seria vista com una agressi� als Estats Units. A la llarga, aquesta doctrina Monroe va servir per justificar les intervencions militars nord-americanes a l'Am�rica Llatina, en funci� de les prioritats econ�miques de la Casa Blanca en cada moment, i la tutela efectiva dels seus ve�ns del sud. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Tom Harrington, catedr�tic d'Estudis Hisp�nics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

Cap�tol 1263. L'atac alemany contra la Uni� Sovi�tica en plena Segona Guerra Mundial, el juny del 1941, quan els nazis ja controlaven part de l'Europa occidental, va alarmar molt el b�ndol aliat. Roosevelt i Churchill es van veure obligats a auxiliar un dels seus enemics proverbials, I�ssif Stalin, enviant equipament per a l'Ex�rcit Roig mitjan�ant un seguit de combois mar�tims que van estendre la guerra a la zona de l'�rtic. Els vaixells es movien en condicions clim�tiques extremes, marcades pel gel i les tempestes, que feien molt dif�cil maniobrar. A m�s, havien d'evitar que els detectessin els alemanys, que els assetjaven des del mar i des de l'aire. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el divulgador hist�ric Pere Cardona, creador d'una p�gina web d'hist�ries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra. La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas".

Cap�tol 1262. Un dels conjunts arqueol�gics especialment rellevant per con�ixer el passat dels ilergets, un dels pobles ibers de la primera edat del ferro, �s la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una estructura defensiva impressionant, totalment emmurallada, que va ser ocupada de manera ininterrompuda durant m�s de quatre segles i mig, des de la primera edat del ferro fins a ben avan�ada l'�poca ib�rica plena. Es va comen�ar a construir cap a l'any 775 abans de Crist i va ser abandonada pels volts de l'any 300 abans de Crist. Tenia onze torres de vigil�ncia i nom�s dues petites portes per accedir-hi. Les t�cniques constructives que es van fer servir als Vilars d'Arbeca resulten ins�lites i no s�n comparables amb cap altre assentament de la mateixa �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Emili Junyent, arque�leg i catedr�tic jubilat de Prehist�ria de la Universitat de Lleida.

Cap�tol 1261. Valldaura en temps de Mart� l'Hum�. A la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vall�s, hi ha un bosc immens amb molta hist�ria, Valldaura. El palau que s'hi va construir va arribar a ser en alguns moments el centre de la vida pol�tica de la Corona catalanoaragonesa. En el seu origen, entre els segles XII i XIII, va pert�nyer als monjos cistercencs, i m�s endavant va convertir-se en un lloc de ca�a i esbarjo per als reis. El primer monarca que en va tenir la propietat va ser Jaume II. M�s endavant, Pere el Cerimoni�s va convertir la domus de Valldaura en un palau. Per� va ser durant el regnat de Marti l'Hum�, entre 1396 i 1410, que la domus i el bosc que l'envoltava van assolir la m�xima esplendor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Robert �lvarez Masalias, historiador, que tamb� �s autor, juntament amb l'arquitecte Vicente Guallart Furi�, del llibre "Valldaura. Una hist�ria de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors, 1150-2025".

Cap�tol 1260. Durant l'etapa republicana, a Catalunya les dones van con�ixer una llibertat in�dita fins a aquell moment i van comen�ar a accedir a espais que tradicionalment els havien estat vetats. En les tres primeres d�cades del segle XX, diverses narradores havien pogut publicar llibres, dedicar-se al periodisme i estrenar obres de teatre. Per aix� encara va ser m�s dolorosa la fractura provocada per la Guerra Civil. La dictadura franquista va estroncar moltes carreres liter�ries; en el cas de les dones, a la discriminaci� cultural se li va sumar la de g�nere. Van ser doblement castigades. Aquestes escriptores van haver de superar molts obstacles per la decisi� d'escriure en catal�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'escriptor Ramon Solsona, autor del llibre "Dones migpartides. Trenta narradores entre la il�lusi� republicana, la derrota i el redre�ament", Premi Carles Rahola d'assaig.

Cap�tol 1259. El 27 de juny de l'any 1900, al Tractat de Par�s, una franja de la selva equatorial va passar a sobirania espanyola, en un moment en qu� l'antic imperi colonial havia quedat pr�cticament desmantellat. L'interior d'aquest territori era una zona insubmisa, que es va anomenar Muni, R�o Muni o Guinea Continental Espanyola, i que estava habitada per l'�tnia dels fang, formada per clans molt diversos. Abans d'internar-se en aquest rectangle de terreny, encaixat entre el Camerun dels alemanys i el Congo franc�s, i colonitzar de manera efectiva els fang, haurien de passar encara unes quantes d�cades. Les �ltimes revoltes armades dels fang van coincidir amb la Primera Guerra Mundial, per� fins a l'any 1927 Espanya no acabaria de controlar R�o Muni. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Gustau Ner�n, professor d'Hist�ria d'�frica a la Universitat de Barcelona i autor del llibre "La �ltima selva de Espa�a. Antrop�fagos, misioneros y guardias civiles".

Cap�tol 1258. La Gran Guerra del Nord va ser un conflicte llarg i decisiu que va sacsejar l'Europa septentrional entre els anys 1700 i 1721, amb l'objectiu de controlar l'espai estrat�gic del mar B�ltic, el que els contemporanis anomenaven "dominium maris baltici". En aquest escenari s'hi van enfrontar les grans pot�ncies del nord i de l'est d'Europa, amb un imperi suec en el moment de m�xima expansi� territorial i una coalici� decidida a posar fi a la seva hegemonia. El resultat no nom�s va redefinir fronteres, sin� que va alterar profundament l'equilibri de poder europeu, va obrir el cam� a noves pot�ncies i va certificar la fi d'una era. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i C�sar S�nchez, llicenciat en Hist�ria, fundador i alma mater del projecte de divulgaci� hist�rica Hist�ries d'Europa.

Cap�tol 1257. Les primeres emissions de televisi� a l'Espanya franquista van arribar amb for�a retard respecte a altres pa�sos europeus, l'octubre de 1956. Encara caldria esperar tres anys m�s per al naixement de Televisi� Espanyola a Catalunya. El r�gim havia concebut el nou servei amb una visi� centralista, per� els seus responsables tenien clar que per al desenvolupament del nou mitj� calia que Barcelona dispos�s d'un centre de producci� i distribuci� d'imatges. A finals de 1958 s'anunciava la posada en funcionament d'uns estudis a l'antic hotel Miramar, a la muntanya de Montju�c. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Manuel L�pez, periodista de RTVE a Catalunya. Tamb� �s autor de la tesi "Evoluci� hist�rica de Televisi� Espanyola a Catalunya: estudi i an�lisi de la producci� de programes a TVE Catalunya, 1959-2019".

Cap�tol 1256. Encara que no sigui tan recordat com altres contemporanis seus, al segle XIX hi va haver un m�sic catal� de gran prestigi que va triomfar lluny de casa, un nen que va aprendre m�sica al monestir de Sant Joan de les Abadesses i va acabar fent carrera a Am�rica. Es deia Jaume Nun�. Va compondre prop de sis-centes obres, de les quals se'n conserven una vintena: �ries, misses, lieds, peces corals, per a piano, per a orquestra... Aquesta obra tan extensa va quedar eclipsada per la seva composici� m�s popular, la melodia de l'himne nacional mexic�. Nun� �s una figura clau per entendre els lligams culturals entre Catalunya i M�xic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Cristian Canton Ferrer, escriptor, music�leg i pianista, director associat del Barcelona Supercomputing Center. �s autor del llibre "Jaume Nun�. M�s enll� de l'himne nacional mexic�" juntament amb Raquel Tovar Abad.

Cap�tol 1255. George Orwell, un dels escriptors m�s influents de la literatura anglesa del segle XX, va portar la milit�ncia antifeixista fins a les �ltimes conseq��ncies. Al costat, i no pas per darrere, comptava amb la complicitat activa de la dona amb qui va estar casat durant nou anys, en uns temps especialment convulsos. Eileen O'Shaughnessy, una veu silenciada durant molt de temps, va ser companya de viatge d'Orwell, imprescindible a l'hora de difondre la seva den�ncia de les desigualtats i els totalitarismes. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Miquel Berga, professor honorari de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra. �s autor del llibre "Eileen. Retrat d'un matrimoni", Premi Joanot Martorell.

Cap�tol 1254. A les muntanyes de Queralbs, al Ripoll�s, al llarg de les �ltimes quatre d�cades s'hi han anat trobant estructures i restes arqueol�giques que evidencien l'exist�ncia de poblaments prehist�rics. Els motius que van portar algunes comunitats de l'era calcol�tica a viure per damunt de la cota dels 2.000 metres d'altitud no s�n senzills d'entendre. Fa uns 5.000 anys, els humans van ocupar els paratges del Puigmal, Fontalba, Torreneules, Balandrau i coma de Vaca, uns indrets impensables per la duresa de l'acc�s i del clima, fins i tot per a una economia ramadera. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Emili Ametller i Serra, estudi�s del paisatge i l'arqueologia del Pirineu del Ripoll�s. �s pintor art�stic, t�cnic al fresc i escen�graf. Tamb� �s autor del llibre "A l'esclaire. Descoberta d'un fenomen extraordinari de poblaci� prehist�rica als cims de les muntanyes de Queralbs", de Viena Edicions.

Cap�tol 1253. Ricard Guillem va ser un home de negocis i un empresari pioner, un senyor de la Barcelona del segle XI a qui els atzars de la vida i les relacions estretes amb la casa comtal de Barcelona van portar tamb� a ser viatger, diplom�tic i membre de la noblesa. Per damunt de tot, va contribuir de manera decisiva a posar els fonaments de la cultura mercantil que marcaria el futur de la capital de Catalunya com a pot�ncia econ�mica i mar�tima. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Jos� Enrique Ruiz-Dom�nec, catedr�tic d'Hist�ria Medieval a la Universitat Aut�noma de Barcelona. �s autor del llibre "Vida i anhels de Ricard Guillem. Un senyor de Barcelona del segle XI", editat per Rosa dels Vents.

Cap�tol 1252. L'11 de setembre de 1714, Barcelona va caure despr�s de m�s d'un any de setge davant les tropes hispanofranceses. La ciutat, que havia resistit heroicament davant l'ex�rcit borb�nic, va quedar devastada. Els carrers es van omplir de runes i de morts. Entre les cases derru�des, hi havia soldats, civils, dones i nens que havien patit la fam, la por i les bombes que durant mesos havien caigut sense descans sobre la ciutat. Aquell dia, per�, no va ser el final del patiment, sin� el principi d'una nova �poca grisa i dura per als seus habitants. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'historiador i arquitecte Albert Garcia Espuche, primer director d'El Born Centre de Cultura i Mem�ria. Garcia Espuche �s autor, entre d'altres, dels llibres "Una societat assetjada: Barcelona 1713-1714", "La ciutat del Born" o "La gent del carrer Montcada", i m�s recentment d'algunes novel�les; la darrera, "Despr�s", publicada a S�mbol Editors.

Cap�tol 1251. En la primera meitat del segle XX, hi va haver una soprano catalana especialment destacada. Conxita Badia va actuar en escenaris d'arreu del m�n i va mantenir relaci� art�stica amb alguns dels grans compositors del seu temps, comen�ant pels tres mestres que va tenir: Enric Granados, Pau Casals i Manuel de Falla. De fet, va estrenar moltes de les obres d'aquests i altres mestres de la m�sica contempor�nia, catalans, espanyols i internacionals, especialment inspirades per la seva veu. El fet que es dediqu�s sobretot als lieder i els oratoris i que per a la seva generaci� no fos tan habitual gravar discos ha fet que no sigui tan recordada com les dives de l'�pera. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Mireia Dom�nech i Bonet, comiss�ria de l'Any Conxita Badia, amb m�s de cent activitats en deu pa�sos, entre els quals una exposici� al Museu de la M�sica de Barcelona. A m�s, �s la besneta de Conxita Badia.

Cap�tol 1250. Entre els anys quaranta i cinquanta, quan la major part dels sectors opositors al franquisme es mantenien en silenci o b� eren a l'exili, diversos grups de guerrillers, els maquis, van desafiar el r�gim amb accions clandestines arreu de l'Estat. Entre les persones que van posar en joc la llibertat i la vida hi havia Joan Busquets Verge, tamb� conegut en els anys de lluita com el Xaval o el Senzill. Actualment, �s l'�ltim maqui catal� viu, un anarquista conven�ut que fins i tot despr�s de passar dues d�cades a la pres� va continuar mantenint el combat. Tot i aix�, es considera una persona pac�fica que es va veure obligada a agafar les armes per les circumst�ncies. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el periodista Enric Garcia Jard�, autor del llibre "El maqui que encara lluita. Joan Busquets Verge, una vida d'antifeixisme", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1249. Josep Maria de Sagarra va ser un dels escriptors m�s populars de la Catalunya del segle XX, fam�s per l'obra po�tica i narrativa, pel vessant de periodista i especialment pel teatre. Havia tingut un pes immens abans de la Guerra Civil i, amb el primer franquisme, va canviar el perfil per no haver de patir la persecuci� del r�gim. Quan va morir, el 1961, aquest doble vessant va tornar a reeixir. La dictadura va voler instrumentalitzar el funeral per tal d'arrabassar al catalanisme un referent c�vic i pol�tic. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona Carles Santacana, autor de l'article "Una disputa de cos present. Controv�rsies en la mort de Josep Maria de Sagarra".

Cap�tol 1248. El "Cant de la Sibil�la" �s una reminisc�ncia de la lit�rgia carol�ngia que s'ha mantingut arreu d'Europa per a la celebraci� de la nit de Nadal en parr�quies, monestirs i catedrals i ha desafiat el pas del temps. L'origen del text �s l'auguri d'una profetessa, la sibil�la Eritrea, que vaticinava tota mena de desastres, posteriorment identificats amb el judici final. Aquesta tradici� cristiana d'origen pag�, que es remunta a l'antiguitat m�s remota, s'ha mantingut en diversos territoris de parla catalana, especialment a Mallorca i a l'Alguer, amb una melodia que ha rom�s gaireb� inalterada al llarg de com a m�nim 750 anys. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Laura de Castellet, soprano, sibil�la d'Urgell i doctora en Hist�ria Medieval per la Universitat de Barcelona amb la tesi "El paisatge sonor de la Catalunya medieval", premi extraordinari de la UB el 2024.

Cap�tol 1247. El febrer del 1416, Ferran I d'Antequera, el primer rei estranger de la corona catalanoaragonesa, va haver de fer una estada d'uns dies a Barcelona de cam� cap a Castella. La seva actitud a la ciutat va ser la pr�pia del sobir� que no se sent obligat a complir la llei com tots els altres, i per aix� es va trobar amb l'oposici� directa d'alg� que quatre anys enrere, al Comprom�s de Casp, li havia donat suport en l'acc�s a la corona. Era Joan Fiveller, ciutad� honrat de Barcelona. El petit conflicte entre Fiveller i Ferran I, lluny de ser anecd�tic, marca el primer gran enfrontament institucional entre el pactisme catal� i l'autoritarisme castell�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Aleix Sarri i Camargo, assessor pol�tic, llicenciat en Biotecnologia a la UAB i m�ster en Relacions Internacionals per l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals. �s l'autor del llibre "�nima de rep�blica: Cr�nica pol�tica de l'estat catal� (1409-1714)".

Cap�tol 1246. Amb la fi de la guerra de Cuba, l'any 1898, els Estats Units certificaven l'estatus de principal pot�ncia al Carib. Des d'aquell moment i fins al 1934, gaireb� tots els pa�sos de la zona serien intervinguts pel govern de Washington en un moment o altre. Pels interessos econ�mics que les empreses nord-americanes tenien en una fruita tropical com la banana, als anys 80 del segle XX l'historiador Lester Langley va batejar aquells anys de conflictes amb la m�s pura l�gica colonial com a "guerres bananeres". En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Iv�n Gim�nez Chueca, periodista expert en divulgaci� hist�rica, col�laborador a "Historia y vida" i "La Aventura de la Historia", i autor del llibre "Breve historia de los Marines de Estados Unidos".

Cap�tol 1245. Joan Baptista Peset, membre il�lustre d'una nissaga de metges, havia estat catedr�tic d'universitat i professor de Medicina Legal i Toxicologia durant vint anys. En temps de la Segona Rep�blica, va arribar a ser rector de la Universitat de Val�ncia entre 1932 i 1934. Tot i pert�nyer a la burgesia, i al prestigi cient�fic i acad�mic, la traject�ria pol�tica de Peset, militant d'esquerres, va portar la dictadura a afusellar-lo. Va ser una execuci� a sang freda, que es va dur a terme el dissabte 24 de maig de 1941, dos anys despr�s de la fi de la Guerra Civil. Amb la seva mort, el franquisme mostrava un cop m�s que no tolerava les idees de cultura i de progr�s. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Mart� Dom�nguez, doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de Val�ncia. Tamb� �s autor de la novel�la "Ingrata p�tria", sobre les �ltimes hores de vida de Joan Baptista Peset, publicada per l'Editorial Proa.

Cap�tol 1244. A partir de la segona meitat del segle V abans de Crist, els antics cabdillatges dels ibers estaven expandint el seu poder administratiu i anaven evolucionant cap a la construcci� de societats estatals. �s un per�ode que coneixem com a ib�ric cl�ssic, o ib�ric ple. L'aparici� d'estats en el m�n antic es fa evident quan es formen unitats pol�tiques amb una estructura de poder centralitzada que pot recaptar impostos, for�ar el reclutament de persones tant per treballar com per anar a la guerra i que, a m�s, decreta normes i lleis i les intenta fer complir amb l'ajut d'una nova classe burocr�tica. Aquest proc�s tamb� va tenir lloc, durant aquells anys, en els assentaments ibers establerts al territori que actualment �s Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Santacana, arque�leg i professor universitari. Tamb� �s responsable, juntament amb M. Carme Belarte, de l'edici� del llibre "Catalunya en temps dels ibers", de Dalmau.

Cap�tol 1243. Al voltant de l'any 880, el comte Guifr� el Pel�s va promoure la fundaci� dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dues generacions m�s tard, el net Guifr� II de Besal� hi va afegir el de Sant Pere de Camprodon. La fundaci� de tres cenobis en un territori relativament redu�t com el Ripoll�s va tenir motivacions pol�tiques i econ�miques. Es tractava de refor�ar les xarxes de poder del casal comtal de Barcelona sobre un territori clau des del punt de vista geoestrat�gic. Les disputes entre els hereus i successors de Guifr� el Pel�s van acabar condicionant la hist�ria del monacat ripoll�s al llarg dels segles IX i X. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Xavier Costa Badia, professor lector Serra H�nter del Departament d'Hist�ria i Arqueologia de la UB i autor del llibre "Poder, religi� i territori. Una nova mirada als or�gens del monacat al Ripoll�s (segles IX-X)".

Cap�tol 1242. Encara que coneixem pocs detalls biogr�fics de Catul, sabem que va morir jove, per� que aquest fet no va ser un obstacle perqu� deix�s una empremta inesborrable en la hist�ria de la literatura. Catul va encap�alar un grup de "poetes nous" que van buscar noves formes d'expressi� en un per�ode de canvis pol�tics molt forts a Roma. La seva poesia recorria a imatges f�cils d'entendre i a un llenguatge accessible per al p�blic de l'�poca, especialment per als m�s joves, i per aix� va ser admirat i va ser un model a seguir per a autors contemporanis i posteriors a ell. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Juan Castell�, doctor en Filosofia i Lletres i professor em�rit al Departament de Filologia Cl�ssica, Rom�nica i Sem�tica de la UB. Tamb� �s traductor i prologuista dels poemes de Catul en un volum publicat per Adesiara editorial.

Cap�tol 1241. Al voltant dels samurais japonesos s'han generat molts mites, construccions artificials i modernes amb poc fonament hist�ric m�s enll� de la ficci�. Un dels m�s arrelats �s l'exist�ncia del "bushido", literalment "el cam� del guerrer", un codi d'honor molt estricte, presumptament mil�lenari, que hauria regit la conducta dels samurais. En realitat, el terme "bushido" no es va encunyar fins a finals del segle XIX, basant-se en els relats que havien idealitzat l'heroisme d'aquests combatents i que s'havien dif�s al llarg dels dos segles anteriors, quan els samurais ja no lluitaven. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jonathan L�pez-Vera, doctor en Hist�ria Japonesa i divulgador, expert en la cultura japonesa. Autor del llibre "Hist�ria dels samurais".

Cap�tol 1240. Poeta, cr�tic, historiador de la literatura, traductor, prologuista, professor universitari, activista... Explicar la vida i l'obra de Josep Maria Llompart amb una sola d'aquestes activitats no seria suficient. L'intel�lectual mallorqu� m�s important de la segona meitat del segle XX va destacar en camps for�a diversos, tots units per la defensa apassionada de la llengua catalana i el comprom�s c�vic amb la causa de la democr�cia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pilar Arnau Segarra, doctora en Filologia i Filosofia amb menci� internacional per la Universitat de les Illes Balears i autora de la biografia "Mentre em resti un bri d'al�. Josep Maria Llompart de la Pe�a: un home polifac�tic al servei del pa�s".

Cap�tol 1239. Entre la baixa edat mitjana i l'inici de l'edat moderna, arreu d'Europa van comen�ar a proliferar els bordells, establiments apartats als afores de les ciutats on les dones eren confinades. Tant aquests prost�buls, tolerats i gestionats per les institucions, com les cases de penedides, destinades a la penit�ncia de les dones que havien pecat, van ser un preludi de les primeres presons femenines. Eren diferents vies de control pol�tic i religi�s de la sexualitat femenina que es van anar desenvolupant, tamb� als Pa�sos Catalans, entre els segles XIV i XVII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb Coral Cuadrada, professora titular del Departament d'Hist�ria i Hist�ria de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili. Cuadrada tamb� �s investigadora s�nior al Barcelona Supercomputing Center, a m�s de coautora, amb Enric Olartecoechea, del llibre "El Estado contra Eva: Los or�genes puteros del Estado moderno", d'Icaria Editorial.

Cap�tol 1238. A finals del segle XIX, entre el febrer del 1879 i l'abril del 1884, tres pa�sos sud-americans es van veure embolicats en una guerra a tres bandes. Bol�via i el Per� es van enfrontar amb Xile per una q�esti� fronterera que s'arrossegava des de l'�poca colonial. El detonant va ser el control d'una zona especialment rica en recursos que s'estaven exportant al continent europeu: el salnitre i el guano. Aquest conflicte, que va durar uns cinc anys i va tenir conseq��ncies de llarg abast, es coneix com la guerra del Pac�fic. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pol Col�s, professor d'Hist�ria d'Am�rica a la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1237. L'estrena de "Blancaneu", el desembre del 1937, va suposar una fita per al cinema. El primer llargmetratge de la companyia encap�alada per Walt Disney, productor meticul�s i perfeccionista, era tamb� el primer llarg en color de la hist�ria de l'animaci�. Disney havia despuntat en aquesta ind�stria des de mitjans dels anys vint, per� aquella pel�l�cula va marcar un punt culminant en la seva traject�ria. De fet, la producci� de "Blancaneu" va coincidir amb un moment econ�micament delicat per a la companyia. Va ser tot un repte art�stic, comercial i financer que va trigar m�s de quatre anys a veure la llum i que de ben poc no va suposar la ru�na. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1236. L'any 1721, un sacerdot noruec-dan�s anomenat Hans Egede va arribar a Grenl�ndia en una expedici� finan�ada pel regne de Dinamarca. La intenci� era restablir el domini colonial sobre l'illa. Es va iniciar un per�ode de m�s de 250 anys en qu� la seva gent, els inuits, van veure alterada la cultura i la forma de vida tradicional pels valors del cristianisme luter�. Amb els anys, la necessitat de prendre decisions de manera aut�noma va portar Grenl�ndia a un proc�s de descolonitzaci�, majorit�riament pac�fic, i a un desig creixent d'independ�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Judit Ros, polit�loga especialitzada en relacions internacionals i diplom�cia.

Cap�tol 1235. Un cop culminada la conquesta de la medina de Mallorca, el 31 de desembre del 1229, els invasors cristians havien de gestionar la vict�ria. Per molt que inicialment la campanya s'hagu�s vist com una expedici� privada del rei Jaume I, de la noblesa i de les comunitats urbanes de Catalunya, havia acabat quallant la idea d'una croada contra els musulmans oberta a tota la cristiandat. �s per aix� que en el repartiment dels b�ns mobles i immobles de l'illa hi van participar persones de posicions socials i econ�miques molt diverses, des del magnat m�s poder�s fins a l'�ltim escuder. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pl�cid P�rez, llicenciat en Hist�ria per la Universitat de les Illes Balears i doctor en Hist�ria per la UAB. P�rez �s arxiver, genealogista i autor del llibre "Conquesta i repartiment de Mallorca: Els inicis de la colonitzaci� (1230-1256)".

Cap�tol 1234. El 13 d'agost de 1940, els nazis van detenir el president de la Generalitat Llu�s Companys a la localitat bretona de La Baule, on s'havia refugiat amb un nebot i la seva dona, Carme Ballester. Preocupat per la desaparici� del seu fill Llu�set, Companys s'havia negat a emprendre la ruta de l'exili cap a M�xic. Per al president s'iniciava un martiri que culminaria en la seva execuci� al fossar de Santa Eul�lia del castell de Montju�c, el dia 15 d'octubre. En aquells �ltims dies de vida, Companys es va poder acomiadar de les germanes i va trobar un aliat inesperat en el seu defensor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, Albert Mercad�, director del p�dcast de Catalunya R�dio "En defensa de Companys", i Oriol Due�as, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UB i autor de la biografia "Carme Ballester: comprom�s, resist�ncia i solitud".

Cap�tol 1233. El 21 de setembre de 1895, l'adolescent malagueny Pablo Ruiz Picasso arribava a Barcelona per primera vegada. En aquell moment, tenia nom�s tretze anys i no li havia arribat encara el moment de revolucionar el panorama art�stic del segle XX. Per� la seva relaci� amb Catalunya va acabar sent determinant tant per a la traject�ria del pintor com per al pa�s. Picasso va sintonitzar de manera especial amb una Catalunya molt inquieta intel�lectualment, que estava renaixent i obrint-se al m�n. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Eduard Vall�s, cap de col�leccions del MNAC, doctor en Hist�ria de l'Art i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Cap�tol 1232. El 1869, davant de l'esclat d'un aixecament independentista a l'illa de Cuba, la Diputaci� de Barcelona va reclutar un cos de voluntaris de Catalunya per anar-hi a lluitar. Aquest cos, que seguia el model del que s'havia format deu anys abans amb motiu de la guerra d'�frica, va fer compatible l'exhibici� de la identitat catalana amb la defensa dels interessos colonials espanyols. Sens dubte, hi van ajudar els vincles familiars i empresarials que s'havien anat establint entre Catalunya i Cuba. En aquest cos de voluntaris s'hi van arribar a allistar 3.600 homes. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i amb el catedr�tic em�rit de la UAB Albert Balcells, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Catalanitat i colonialisme espanyol. Els voluntaris catalans a la guerra d'�frica (1859) i a la primera guerra de Cuba (1869)", de Dalmau Editor.

Cap�tol 1231. Els anys seg�ents al cop d'estat militar a l'Uruguai del 1973, milers de persones es van veure obligades a abandonar el pa�s per fugir de la repressi�. La capital catalana es convertiria en un dels principals punts d'arribada, on compartien dest� amb altres comunitats exiliades, com la xilena i l'argentina. Barcelona, que sortia de la llarga dictadura franquista i vivia els primers anys de la Transici�, seria un dels indrets m�s habituals de resid�ncia d'aquells uruguaians que buscaven refugi. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb David Mart�nez Llamas, doctor en Hist�ria d'Am�rica per la Universitat de Barcelona que actualment �s investigador independent i treballa al CEDI, Centre de Digitalitzaci� de la UB. Mart�nez Llamas �s autor del llibre "La Casa del Uruguay en Barcelona. Biograf�a de un exilio", publicat el 2024.