En guàrdia!

Cap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.

Cap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.

Cap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses: pol�tiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panor�mica molt �mplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la gestora cultural M�nica Sala Esquius, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als q�estionaris de Francisco de Zamora".

Cap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La pel�l�cula va acabar de consolidar la complicitat art�stica d'una parella que acabaria trencant relacions pocs anys despr�s. El motiu de la separaci� va ser l'ascens del nazisme, que Lang i Von Harbou van veure de manera diametralment diferent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1272. A finals del segle XIX, els industrials catalans esperaven disposar de recursos energ�tics complementaris al carb�. Per aix� va ser tan prometedor el descobriment que les margues de la zona del Riutort, a l'Alt Bergued�, estaven impregnades de betum. A difer�ncia dels pous de petroli convencionals, on el l�quid brolla a pressi�, aqu� el petroli estava atrapat dins d'aquest tipus de roques bituminoses. Per extreure'l, calia picar la pedra i processar-la. Aquest va ser l'origen de la mina subterr�nia de petroli de Riutort, a Guardiola de Bergued�, coneguda popularment com la mina dels francesos, que va protagonitzar un dels episodis m�s singulars de la industrialitzaci� catalana. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el ge�graf Ferran Sayes, guia de muntanya i professor de Medi Ambient a l'Escola Catalana d'Alta Muntanya.

Cap�tol 1271. Un dels fronts m�s combatius de la lluita antifranquista durant la transici� a la democr�cia va ser el moviment ve�nal forjat als barris de les viles catalanes. A Barcelona, les associacions de ve�ns van protagonitzar un proc�s de ruptura i un desafiament al r�gim que va servir de model per a altres ciutats. Abans i despr�s de la mort del dictador, van assolir una gran capacitat d'influ�ncia pol�tica i van influir en les decisions urban�stiques m�s enll� de l'�mbit metropolit�. Aquest poder el van mantenir, amb alts i baixos, fins a l'arribada dels primers ajuntaments democr�tics. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marc Andreu Acebal, doctor en Hist�ria per la UB i llicenciat en Periodisme a la UAB. Tamb� �s autor del llibre "Barris, ve�ns i democr�cia. El moviment ciutad� i la reconstrucci� de Barcelona (1968-1986)", editat per L'Aven�.

Cap�tol 1270. El neol�tic, iniciat uns 10.000 anys abans de Crist, representa un punt d'inflexi� molt important en la hist�ria de la humanitat. Les comunitats d'aquells temps van comen�ar a adoptar costums i pr�ctiques que els feien la vida m�s f�cil. Entre altres novetats, al neol�tic es va iniciar la domesticaci� de les quatre principals esp�cies ramaderes productores d'aliments: ovelles, cabres, bous i porcs. Aquest proc�s es va donar per primera vegada al Pr�xim Orient, a la zona de l'actual S�ria, al sud-est de Turquia i a l'Iraq. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carlos Tornero, arque�leg i catedr�tic de Prehist�ria per la UAB i membre de l'Academia Joven de las Ciencias. Treballa en un projecte per estudiar restes animals en jaciments arqueol�gics del Pr�xim Orient a partir de la composici� qu�mica, seleccionat i finan�at per Brussel�les.

Cap�tol 1269. En el primer ter� del segle XX, l'arqueologia va experimentar un auge molt important a Catalunya, amb figures com la del catedr�tic de Prehist�ria Pere Bosch Gimpera al capdavant. Una de les persones que s'hi va dedicar, motivat pel patrocini econ�mic de Francesc Camb�, va ser el giron� Josep Gibert i Buch. Va ser el primer catal� que participava en una excavaci� arqueol�gica a Palestina, per� no sentia una veritable vocaci� per la tasca i tampoc no va demostrar la professionalitat necess�ria. El car�cter bohemi de Gibert va acabar malmetent una traject�ria prometedora malgrat els bons contactes que tenia amb algunes de les grans personalitats acad�miques i pol�tiques de la seva �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jordi Vidal Palomino, catedr�tic d'Hist�ria Antiga de la UAB, director de la revista "Historiae" i autor del llibre "L'arque�leg de Camb�. Not�cia biogr�fica i epistolari de Josep Gibert i Buch", del Servei de Publicacions de la UAB.

Cap�tol 1268. El tsar Nicolau II havia governat l'imperi rus des del 1894, per� en el canvi de segle cada vegada m�s sectors de la societat q�estionaven el r�gim aut�crata. L'espurna definitiva es va produir el 22 de gener de 1905, el 9 de gener segons el calendari juli� utilitzat a R�ssia. En aquell Diumenge Sagnant, els soldats van disparar contra la multitud concentrada davant del Palau d'Hivern de Sant Petersburg, que implorava millors condicions de vida. A partir d'aleshores es van multiplicar les vagues, les protestes i els motins per part de camperols, obrers industrials i la classe mitjana urbana. Havia pres la flama de la Revoluci� del 1905. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Puigsech, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB.

Cap�tol 1267. El 7 de novembre de 1893 el Gran Teatre del Liceu estrenava temporada. A l'inici del segon acte de la representaci� de "Guillem Tell", el jove anarquista Santiago Salvador va llan�ar dues bombes Orsini sobre la platea des del cinqu� pis, amb la intenci� de provocar una gran mortaldat entre la burgesia de la ciutat. Una de les bombes va esclatar entre els respatllers de les butaques 27 i 28 de la fila 13. Va matar vint persones i en va ferir vint-i-set. Aquesta acci� suposava el naixement d'un nou tipus de terrorisme internacional, que no apuntava a l�ders pol�tics i objectius concrets, sin� que buscava estendre el p�nic entre la poblaci� civil de manera indiscriminada. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ric Lluent, periodista catal� resident a Reykjav�k. Autor de l'assaig "La bomba del Liceu. El naixement del terrorisme modern indiscriminat", d'Ara Llibres.

Cap�tol 1266. Mestra renovadora, tant d'infants com d'adults, divulgadora cultural i feminista, catalanista... L'obra pedag�gica de Rosa Sensat va ser de gran import�ncia en el primer ter� del segle XX, i especialment durant l'etapa republicana. L'experi�ncia com a professora i com a directora de centres escolars va resultar pionera en molts aspectes, i la visi� de la relaci� entre mestre i alumnes, com una col�laboraci� m�s que no pas com una relaci� de subordinaci�, continua plenament vigent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Dom�nech, doctor en Pedagogia i m�ster en Psicopedagogia per la UB, especialista en Hist�ria de l'Educaci� a Catalunya. Tamb� �s autor del llibre "Qu� s�n 150 anys? Una mirada in�dita de Rosa Sensat republicana", de Voliana Edicions.

Cap�tol 1265. Al llarg del segle XIX, el sud de Catalunya va viure de manera molt intensa les tres guerres carlines que es van anar succeint. El Pened�s i el Camp de Tarragona van ser un dels escenaris m�s agitats de l'enfrontament entre les forces liberals, partid�ries d'Isabel II, i els defensors de l'Antic R�gim i els furs territorials, que donaven suport a Carles Maria Isidre de Borb� i els seus descendents. Durant la primera d'aquestes guerres, tamb� anomenada guerra dels Set Anys, una de les juntes m�s destacades del b�ndol del pretendent al tron va ser la Junta Carlista de Font-rub�. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb l'enginyer Marc Galimany Bonaterra, col�laborador de la revista local de Font-rub� Mont�nec i autor del llibre "La famosa Junta Carlista de Font-rub�. Cr�nica del carlisme al corregiment de Vilafranca".

Cap�tol 1264. El 1823, el cinqu� president dels Estats Units, James Monroe, va anunciar un gir fonamental en la seva pol�tica exterior, que posteriorment va quedar resumit en un lema molt clar: "Am�rica per als americans." Monroe advertia els europeus que, si intervenien en els afers del continent americ�, tota possible acci� que es plantegessin seria vista com una agressi� als Estats Units. A la llarga, aquesta doctrina Monroe va servir per justificar les intervencions militars nord-americanes a l'Am�rica Llatina, en funci� de les prioritats econ�miques de la Casa Blanca en cada moment, i la tutela efectiva dels seus ve�ns del sud. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Tom Harrington, catedr�tic d'Estudis Hisp�nics al Trinity College de Hartford, als Estats Units.

Cap�tol 1263. L'atac alemany contra la Uni� Sovi�tica en plena Segona Guerra Mundial, el juny del 1941, quan els nazis ja controlaven part de l'Europa occidental, va alarmar molt el b�ndol aliat. Roosevelt i Churchill es van veure obligats a auxiliar un dels seus enemics proverbials, I�ssif Stalin, enviant equipament per a l'Ex�rcit Roig mitjan�ant un seguit de combois mar�tims que van estendre la guerra a la zona de l'�rtic. Els vaixells es movien en condicions clim�tiques extremes, marcades pel gel i les tempestes, que feien molt dif�cil maniobrar. A m�s, havien d'evitar que els detectessin els alemanys, que els assetjaven des del mar i des de l'aire. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb el divulgador hist�ric Pere Cardona, creador d'una p�gina web d'hist�ries sobre la Segona Guerra Mundial i autor del llibre "El mundo en guerra. La Segunda Guerra Mundial contada por sus protagonistas".

Cap�tol 1262. Un dels conjunts arqueol�gics especialment rellevant per con�ixer el passat dels ilergets, un dels pobles ibers de la primera edat del ferro, �s la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, a les Garrigues. Es tracta d'una estructura defensiva impressionant, totalment emmurallada, que va ser ocupada de manera ininterrompuda durant m�s de quatre segles i mig, des de la primera edat del ferro fins a ben avan�ada l'�poca ib�rica plena. Es va comen�ar a construir cap a l'any 775 abans de Crist i va ser abandonada pels volts de l'any 300 abans de Crist. Tenia onze torres de vigil�ncia i nom�s dues petites portes per accedir-hi. Les t�cniques constructives que es van fer servir als Vilars d'Arbeca resulten ins�lites i no s�n comparables amb cap altre assentament de la mateixa �poca. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Emili Junyent, arque�leg i catedr�tic jubilat de Prehist�ria de la Universitat de Lleida.

Cap�tol 1261. Valldaura en temps de Mart� l'Hum�. A la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vall�s, hi ha un bosc immens amb molta hist�ria, Valldaura. El palau que s'hi va construir va arribar a ser en alguns moments el centre de la vida pol�tica de la Corona catalanoaragonesa. En el seu origen, entre els segles XII i XIII, va pert�nyer als monjos cistercencs, i m�s endavant va convertir-se en un lloc de ca�a i esbarjo per als reis. El primer monarca que en va tenir la propietat va ser Jaume II. M�s endavant, Pere el Cerimoni�s va convertir la domus de Valldaura en un palau. Per� va ser durant el regnat de Marti l'Hum�, entre 1396 i 1410, que la domus i el bosc que l'envoltava van assolir la m�xima esplendor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Robert �lvarez Masalias, historiador, que tamb� �s autor, juntament amb l'arquitecte Vicente Guallart Furi�, del llibre "Valldaura. Una hist�ria de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors, 1150-2025".