En guàrdia!

Cap�tol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt m�tode cient�fic que s'hi vulgui aplicar, �s possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visi� d'aquell moment. Aix� �s el que va passar amb la construcci� d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoni�s per part de la historiografia rom�ntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors m�s prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoraci� adequada del seu paper central en el sistema pol�tic medieval. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Puig Gavarr�, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.

Cap�tol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis m�s brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Despr�s de la derrota hisp�nica a Montju�c, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montju�c hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, per� ara, mesos despr�s, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estrat�gic i una clau log�stica del pa�s i havia quedat sota el domini hisp�nic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Manel G�ell, llicenciat en Hist�ria i arxiver.

Cap�tol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borb�nic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de car�cter il�lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre q�estions ben diverses: pol�tiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panor�mica molt �mplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Sol� i Sabat� i amb la gestora cultural M�nica Sala Esquius, doctora en Hist�ria per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als q�estionaris de Francisco de Zamora".

Cap�tol 1273. De la relaci� sentimental i professional entre Fritz Lang, un dels cineastes m�s importants de l'expressionisme alemany, i Thea von Harbou, escriptora i guionista, en va sorgir una de les obres m�s influents del cinema mut. "Metropolis", una visi� futurista de la lluita de classes estrenada el 1927, molt m�s encertada en la concepci� visual que en el tractament argumental. La pel�l�cula va acabar de consolidar la complicitat art�stica d'una parella que acabaria trencant relacions pocs anys despr�s. El motiu de la separaci� va ser l'ascens del nazisme, que Lang i Von Harbou van veure de manera diametralment diferent. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Duran, doctor en Cinema i Audiovisuals i professor de Cinema de la Universitat de Barcelona.