En guàrdia!

Cap�tol 1045. El pes dels combats mar�tims en la Primera Guerra Mundial no va ser tan rellevant com en la Segona. La flota imperial alemanya va optar per una estrat�gia conservadora, mentre que Churchill estava interessat a mantenir les vies de comunicaci� i comer� amb les col�nies. Tot i aix� hi va haver alguns enfrontaments importants, en especial pel que fa a la guerra submarina, una de les grans novetats, i la batalla de Jutl�ndia, la primavera del 1916, en qu� Alemanya i la Gran Bretanya van mesurar les seves forces navals. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Villarroya, catedr�tic d'Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1044. En el primer ter� del segle XX, entre 1900 i 1936, la consolidaci� de l'Eixample de Barcelona va generar una de les plantacions d'arbres urbans m�s importants d'Europa, amb un predomini destacat del pl�tan d'ombra. La idone�tat d'aquesta esp�cie per als carrers de la ciutat, per� tamb� de les alzines que es van plantar a la pla�a Catalunya, va ser motiu de debats encesos en la premsa de l'�poca, amb articles en profunditat i caricatures dels mitjans sat�rics. En aquell moment, la percepci� dels arbres com un element imprescindible del paisatge urb� no era compartida per tothom amb el mateix entusiasme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.

Cap�tol 1043. L'any 1915, mentre Europa estava quedant arrasada per la guerra, un grup de pagesos del Pirineu van unir-se per defensar els seus interessos. El naixement de la Societat Cooperativa de Lleteria de la Seu d'Urgell va passar for�a desapercebut, per� a la llarga va suposar un motor de creixement econ�mic i va contribuir decisivament a la transformaci� d'una comarca vitivin�cola en una comarca productora de llet de vaca. A partir del 1935, la que havia estat la primera societat cooperativa lletera de Catalunya va passar a ser coneguda amb el nom de Cad�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carles Gasc�n Chopo, doctor en Hist�ria Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Cad�, 100 anys de cooperativa".

Cap�tol 1042. Durant la Guerra Civil, els atacs aeris a la rereguarda republicana es van convertir en una realitat constant i terrible per a la poblaci� civil. Mai no se sabia quin seria el proper objectiu dels feixistes, a quina poblaci� o barriada deixarien caure les bombes. Tot i que hi havia zones m�s sensibles, el cel podia descarregar aquesta amena�a en qualsevol indret del territori. El dimarts 31 de maig del 1938, a les nou i cinc minuts del mat�, cinc avions italians van descarregar seixanta bombes sobre Granollers, la capital del Vall�s Oriental. Van matar almenys 226 persones, en van ferir prop d'un miler i van deixar un rastre de dolor i destrucci� inesborrable. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Forns Canal, periodista i escriptor. Autor del llibre "I el cel ens va caure al damunt", d'Edicions 62.

Cap�tol 1.041. Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX, un per�ode de transformacions pol�tiques i socials profundes, el Vatic� va haver de reformular sovint les seves posicions. Des del papa Lle� XIII, emp�s pel context de la Revoluci� Industrial i l'auge del moviment obrer, fins a Pius XII, que va viure com a pont�fex la Segona Guerra Mundial, l'Esgl�sia va viure moments convulsos i decisius. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Diego Sola, doctor en Hist�ria Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on �s professor lector i director del M�ster en Hist�ria i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Hist�ria dels papes".

Cap�tol 1040. En els anys seixanta del segle passat, quan les novetats musicals que triomfaven al m�n arribaven amb comptagotes i fer rock and roll en castell� semblava impensable, una banda fundada a Barcelona va aconseguir destacar. Amb diversos canvis de formaci� respecte al quartet original, van aconseguir mantenir-se plenament actius al llarg dels seixanta i els setanta, fusionant estils, combinant les lletres en castell� i en angl�s, i reinventant-se amb cada nou disc. Es caracteritzaven per anar sempre a la seva, sense identificar-se amb un sol moviment o etiqueta, i per aix� pensaven que el seu nom els esqueia. Eren una estrella solit�ria. Eren Lone Star. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pere Gen�, compositor i cantant del grup Lone Star, coautor del llibre "Dejadme que os cuente algo del grupo Lone Star", d'Editorial Milenio.

Cap�tol 1039. El 15 de mar� de 1972, en una ciutat de Nova York coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel�l�cula que faria hist�ria, la m�s taquillera del seu temps, en plena consolidaci� del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i violent, que prenia elements de la trag�dia grega i els drames shakespearians per posar de manifest la corrupci� de la instituci� familiar. Aquesta adaptaci� d'una novel�la de Mario Puzo, dirigida per Francis Ford Coppola, es titulava "El padr�", i abans d'arribar a la pantalla havia hagut de superar tota mena de dificultats, algunes d'elles dignes de fer-ne una altra pel�l�cula. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'hist�ries. Moments m�tics del cinema", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1038. La concentraci� d'espectacles populars a l'avinguda del Paral�lel va constituir un fenomen excepcional que responia a una demanda social de la ciutat de Barcelona entre el final del segle XIX i les primeres d�cades del XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil. La magnitud d'aquest fenomen i la petjada que va deixar en la societat catalana de l'�poca han estat sovint menystingudes, per� es tracta d'una concentraci� d'arts esc�niques d'una personalitat �nica en el conjunt d'Europa, gr�cies a un p�blic de menestrals, obrers i botiguers. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Eduard Molner, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat de Barcelona, professor universitari, creador esc�nic i escriptor; autor del llibre "El Paral�lel fent pa�s, 1894-1936", d'Institut del Teatre Edicions i Arola Editors.

Cap�tol 1.037. Entre el 28 de juliol i el 3 de setembre de l'any 1285, en temps de Pere II el Gran, una flota redu�da de galeres catalanes, refor�ada en un segon i definitiu assalt per l'armada siciliana encap�alada per l'almirall Roger de Ll�ria, es va enfrontar a una flota francesa que la superava clarament en nombre. Aquestes escaramusses van tenir lloc a prop de les Formigues, uns petits illots situats a menys d'una milla de la costa entre Palam�s i Palafrugell. Els vaixells catalans van aconseguir agafar per sorpresa l'armada francesa de Felip III l'Ardit i fer-la caure en un parany, en una de les batalles navals m�s interessants de la hist�ria de la Corona d'Arag�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pol Junyent, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Consolidat CAIMMed, "La Corona catalanoaragonesa, l'Islam i el m�n mediterrani".

Cap�tol 1.036. La primera meitat del segle XX va ser un per�ode molt important en la hist�ria de la ci�ncia, del tot revolucionari, per la manera com es van comen�ar a relacionar diverses �rees del coneixement. Un dels investigadors que va ser capdavanter i va fer avan�ar la seva especialitat de manera espectacular va ser un bioqu�mic catal�, de Lleida: Joan Or�. Entre les moltes preguntes que es va fer, es va consagrar especialment a respondre'n una, respecte a l'origen de la vida humana, a saber d'on venen els humans, i la possible exist�ncia de vida m�s enll� del nostre planeta. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Anton Catal�, astrof�sic, qu�mic i divulgador cient�fic. Comissari de l'Any Or�.

Cap�tol 1.035. A difer�ncia d'altres indrets en qu� la revoluci� industrial va agafar embranzida en el darrer ter� del segle XVIII, com a Anglaterra, Flandes o el Piemont, a Catalunya tot semblava estar en contra d'aquesta transformaci� econ�mica i social. Els nuclis burgesos catalans eren escassos i no tenien for�a per influir en el rumb pol�tic, el pa�s estava orientat a l'agricultura i ni tan sols es disposava de mat�ries primeres adequades, com el carb�. Malgrat totes aquestes dificultats, un grup creixent d'artesans, menestrals, comerciants i pagesos, esdevinguts empresaris, va aconseguir fer triomfar la primera Revoluci� Industrial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Santacana, catedr�tic de Geografia i Hist�ria a l'ensenyament secundari i professor jubilat de Did�ctica de les Ci�ncies Socials a la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Catalunya i la primera revoluci� industrial", d'Albert� Editor.

Cap�tol 1034. Al llarg de la hist�ria, ha estat habitual que els sentiments i pensaments de les dones hagin quedat filtrats pel relat mascul�. A l'Europa cristiana medieval, per b� que fossin una minoria pertanyent a la noblesa o el clergat, van ser diverses les dones que van mantenir una vida sexual i amorosa ben activa, i van escriure sobre les experi�ncies i desitjos m�s �ntims. Aquests testimonis, no molt abundants, permeten fer-se una idea de l'imaginari femen� de l'Edat Mitjana occidental. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Teresa Vinyoles, que ha estat professora titular d'Hist�ria Medieval a la UB, �s especialista en hist�ria de les dones i de la vida quotidiana i autora del llibre "Usos amorosos de las mujeres en la �poca medieval", editat per Los libros de la Catarata.

Cap�tol 1.032. L'eclosi� del turisme de masses de sol i platja durant les d�cades dels seixanta i dels setanta del segle passat va comportar un seguit de canvis d'ordre urban�stic, econ�mic i social. A la comarca costanera del Maresme, la majoria de poblacions van modificar la fesomia, tal com reflecteixen les postals tur�stiques editades durant aquells anys. Esclar que aquestes postals no sempre reflectien la realitat, sin� que sovint s'encarregaven de subratllar els t�pics folkl�rics m�s tronats pensats per oferir la imatge que es volia vendre als visitants estrangers. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�. �s coautor del llibre "El Maresme yey�. La postal tur�stica 1960's-1980's", juntament amb Xavier Nubiola.

Cap�tol 1031. Al llarg de set segles, els samurais van conformar l'elit social i pol�tica del Jap� i van forjar una reputaci� de noblesa i honorabilitat. El cert �s que la hist�ria del Jap� va estar molt condicionada per les accions dels samurais i els conflictes entre els diferents clans d'aquesta casta de guerrers, ben b� des del segle XII fins a la desaparici� oficial d'aquesta figura a la fi del segle XIX. L'habilitat en l'�s de la for�a va portar els samurais a assumir tasques de govern, m�s encara en una societat en qu� el poder de l'emperador era m�s nominal que real. El primer govern samurai de la hist�ria del Jap� �s el que es va establir el 1185 i que es coneix com el govern de Kamakura. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jonathan L�pez-Vera, professor de la Universitat Pompeu Fabra i divulgador, expert en la cultura japonesa. Autor del llibre "Historia de los samur�is".

Cap�tol 1030. Sens dubte, l'obra hidr�ulica m�s important de la hist�ria de Catalunya ha estat el canal d'Urgell, constru�t entre el 1853 i el 1862. L'obstacle principal en els 144 quil�metres de tra�at que havien d'unir el Tossal i Montoliu de Lleida per portar l'aigua a l'eixuta plana urgellenca era la serra de Montclar. Per fer passar un t�nel per aquesta barrera muntanyosa de set quil�metres es va haver de rec�rrer a molta m� d'obra, que s'obria pas a pic i pala i amb p�lvora. Al t�nel de Montclar hi van arribar a treballar tres mil persones, m�s d'un ter� de les quals eren presos, per als quals es va haver d'aixecar un presidi. Les condicions de vida d'aquestes persones van ser d'una duresa extrema. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Felip Gallart, escriptor, mestre d'escola i coautor del llibre "El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcci� del canal d'Urgell", de Pag�s Editors.

Cap�tol 1029. Sobre la Guerra de Successi� hi ha moltes fonts hist�riques interessants, per� cap testimoni �s comparable, per valor documental i rellev�ncia hist�rica, al de les "Narracions hist�riques", de Francesc de Castellv�. Aquesta cr�nica havia restat in�dita durant m�s de dos segles als arxius d'estat de Viena, on havia anat a parar l'autor, condemnat a l'exili. Castellv�, defensor de la Barcelona assetjada per les tropes borb�niques el 1714, malauradament una mica oblidat amb el pas del temps, va consagrar bona part de la vida a redactar una obra monumental. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, doctor en Hist�ria Moderna, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Francesc de Castellv� i Obando. La mem�ria de la Guerra de Successi�", de Rafael Dalmau Editor.

Cap�tol 1028. L'aixecament militar del juliol del 1936 a l'estat espanyol va tenir un ress� important al Principat d'Andorra. El 29 de juliol, el Consell General de les Valls va expressar la preocupaci� per l'efecte que la Guerra Civil Espanyola podria tenir sobre la seguretat p�blica, els subministraments de productes de primera necessitat i la falta de moneda, problemes agreujats per l'arribada de refugiats. De mica en mica, els acords comercials amb els milicians de l'altra banda de la frontera es van anar veient substitu�ts per una entesa amb el franquisme. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pau Chica, m�ster en Hist�ria Contempor�nia i M�n Actual per la Universitat de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell; autor del llibre "Andorra i la Guerra Civil Espanyola", d'Aloma Editors.

Cap�tol 1027. Durant m�s de vuitanta anys, des del 1858 fins a la fi de la Guerra Civil, un dels grans diaris populars de Barcelona, guiat per una ideologia republicana i federalista, va ser El Diluvio. De sempre s'havia caracteritzat pel car�cter combatiu, especialment en l'�mbit de la pol�tica municipal, i per la voluntat d'incidir en l'opini� p�blica amb articles d'opini� i campanyes adre�ades als lectors. En temps de la Segona Rep�blica, l'activisme d'El Diluvio va arribaria al punt culminant. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Gil Toll, periodista, doctor en Hist�ria i professor a la UAB. Autor del llibre "El Diluvio, la prensa y la Segunda Rep�blica", editat per Icaria Editorial.

Cap�tol 1000-Cinquena part. Despr�s dels quatre programes especials que hem enregistrat a Capellades, Tarragona, el Montseny i Mollerussa, culminem avui la celebraci� de les mil primeres emissions de l'"En gu�rdia!" des de Barcelona, des de la Casa Padell�s, a la pla�a del Rei. �s la seu central del Museu d'Hist�ria de Barcelona, que celebra una efem�ride m�s impressionant: fa 80 anys de la seva inauguraci�. Un programa de r�dio com l'"En gu�rdia" i un equipament cultural com el MUHBA comparteixen l'objectiu de contribuir a la divulgaci� de la hist�ria, donar a con�ixer el passat per gestionar el present i encarar el futur. I no som els �nics... En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Joan Roca, director del Museu d'Hist�ria de Barcelona; Agust� Alcoberro, professor d'Hist�ria Moderna i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, i Borja Antela, doctor en Hist�ria de Gr�cia i professor d'Hist�ria Antiga de la UAB.

Cap�tol 1000-Quarta part. Haver arribat a les mil emissions de l'"En gu�rdia!" ha estat una excusa magn�fica per sortir dels estudis de Catalunya R�dio i viatjar arreu de Catalunya. Hem estat a la prehist�ria representada per l'Abric Roman� de Capellades, hem recordat el passat rom� de T�rraco i hem evocat l'edat mitjana al castell de Montsoriu, al bell mig del Montseny. Avui viatgem a l'edat moderna. Ens trobem a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, a Mollerussa. Aquesta zona de l'Urgell, entre els segles XV i XVII, va ser terra de bandolers. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Maria Gargant�, doctora en Geografia i Hist�ria per la UB, professora a la UAB i a la Facultat Antoni Gaud� de l'Ateneu Universitari de Sant Paci�, i Llu�s Obiols, arxiver municipal de la Seu d'Urgell i president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell.

Cap�tol 1.000 - Tercera part. Continuem amb aquesta ruta de celebraci� dels mil programes de l'"En Gu�rdia!", que ens est� portant a rec�rrer el pa�s en l'espai, per� tamb� en el temps. Avui viatgem a la baixa edat mitjana des d'un dels castells que simbolitzen les altes quotes de poder assolides pels senyors feudals a la Corona d'Arag�. La fortalesa original va ser ampliada i reformada a mitjans del segle XIV per ordre de Bernat II, vescomte de Cabrera, fins a convertir-se en el castell g�tic m�s imponent de Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador; Jordi Tura, director del Museu Etnogr�fic del Montseny, i Antoni Virgili, doctor i professor d'Hist�ria Medieval de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 1.000 - Segona part. Seguim agraint la fidelitat dels oients i la confian�a de Catalunya R�dio, que ha fet possible que l'"En gu�rdia!" hagi superat les mil emissions. En el segon dels cinc programes especials amb qu� volem celebrar aquesta fita, viatgem a l'antiguitat cl�ssica. I per fer-ho, estem a la ciutat de Catalunya que va esdevenir m�s important al llarg de tota l'antiguitat, i de manera molt destacada durant els temps de l'Imperi Rom�. Avui parlem des de l'Antiga Audi�ncia de Tarragona, a la pla�a del Pallol, per recordar l'auge i esplendor de la T�rraco romana. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, Mag� Seritjol, gestor cultural i director del Festival T�rraco Viva, i Joaqu�n Ruiz de Arbulo, catedr�tic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili.

Cap�tol 1.000 - Primera part. En aquest programa fa molts anys que repassem moments hist�rics de totes les �poques i totes les latituds. A la nostra manera, l'"En gu�rdia!" tamb� ha superat una fita que potser no �s hist�rica per� s� radiof�nica. No passa cada dia que un programa de r�dio superi les mil emissions, un fet que hem d'agrair especialment a la confian�a dels oients i als centenars de convidats que han passat per l'estudi per compartir la seva saviesa. Volem celebrar que l'"En gu�rdia!" se'ns ha fet mil�lenari i amb una s�rie de cinc programes especials recorrerem el territori per seguir rastrejant algunes de les etapes m�s importants de la hist�ria de Catalunya. Avui comencem fent un viatge a la nostra prehist�ria des del cor de l'Anoia, des de Capellades. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, Palmira Saladi� i Josep Vallverd�, investigadors de l'IPHES, l'Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social, i directors de l'excavaci� de l'Abric Roman�.

Cap�tol 1026. Despr�s de 200 anys sense institucions pr�pies, Catalunya va recuperar la Generalitat en temps de la II Rep�blica, i amb ella un dels �rgans b�sics: el Parlament. El 6 de desembre del 1932 tenia lloc la sessi� solemne d'obertura del Parlament de Catalunya a l'edifici de la Ciutadella, que havia acollit originalment un arsenal. Era la represa d'una instituci� clau per a l'autogovern de Catalunya, situada precisament al lloc que durant els �ltims dos segles havia simbolitzat la repressi� de les llibertats del poble. Tot i aix�, la hist�ria del Parlament restaurat seria igualment atzarosa al llarg del segle XX. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Aurora Madaula, doctora en Hist�ria, membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies de la Universitat Pompeu Fabra i diputada al Parlament de Catalunya.

Cap�tol 1025. Als inicis de la Transici�, diversos moviments van resistir-se des de la clandestinitat a acceptar el nou r�gim constitucional del 1978, que havia optat per la reforma en comptes de la ruptura amb la dictadura. En una etapa especialment convulsa pel que fa a les reivindicacions del moviment obrer al Baix Llobregat, un grup de treballadors relacionats amb l'empresa automobil�stica Seat va crear l'ERAT, Ex�rcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors. La intenci� era atracar bancs, per tal de sostenir econ�micament les persones injustament acomiadades i nodrir amb els diners obtinguts les caixes de resist�ncia de vagues i mobilitzacions. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Pau Juvill�, exdiputat de la CUP per Ponent, Pirineus i Aran, i autor del llibre "ERAT, l'ex�rcit de Seat. Infiltrats, guerra bruta i moviment obrer durant la Transici�", editat per Tigre de Paper.

Cap�tol 1024. El compositor catal� m�s important del segle XX continua sent encara for�a desconegut per al gran p�blic. Es tracta de Robert Gerhard, que al llarg d'una prol�fica carrera musical va estar en contacte amb els moviments m�s avantguardistes de la seva �poca, en un proc�s constant de transformaci� estil�stica que el va portar a Munic, Viena, Berl�n, Barcelona i per �ltim a un llarg exili a Cambridge. L'obra de Robert Gerhard �s la d'un compositor catal� universal, de rellev�ncia internacional. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Oriol P�rez i Trevi�o, music�leg i assagista, cr�tic musical d'El Punt Avui, col�laborador del portal Nosolocine i autor del llibre "Robert Gerhard, un Quixot amb noblesa d'esperit", editat per Ficta Edicions.

Cap�tol 1023. El 8 de juny del 1924, dos escaladors brit�nics, George Mallory i Andrew Irvine, abandonaven el campament des del qual pretenien culminar l'ascensi� al cim m�s alt del m�n, l'Everest, per la cara nord. Mai no van tornar. Les misterioses circumst�ncies de la desaparici� han deixat sense resoldre una de les grans inc�gnites de la hist�ria de l'alpinisme. �s impossible saber del cert si la mort va enxampar els dos alpinistes pujant o baixant, i per tant si Mallory i Irvine van ser els primers a fer el cim de l'Everest, gaireb� trenta anys abans que ho fes Sir Edmund Hillary. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Dani Mart� Gar�n, periodista i professor de la Facultat de Comunicaci� Blanquerna.

Cap�tol 1022. El proc�s de construcci� de la catedral de Santa Maria d'Urgell, prolongat en el temps al llarg de gaireb� tot el segle XII, es va veure bruscament interromput l'any 1196, pel saqueig que va cometre el comte Ramon Roger de Foix i els seus homes. Aquesta acci� especialment violenta obria una nova etapa en la hist�ria medieval de la Seu d'Urgell: va obligar a reconstruir i emmurallar la vila, va arru�nar les finances de l'Esgl�sia i va comportar que la catedral qued�s inacabada en l'etapa rom�nica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carles Gasc�n Chopo, doctor en Hist�ria Medieval, membre de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i autor del llibre "Hist�ria de la Seu d'Urgell medieval. El vicus, la vila i la ciutat. Segles VI-XV".

Cap�tol 1021. En poc m�s de cent anys, entre el 1835 i el 1937, Catalunya va patir quatre guerres civils i un seguit d'episodis d'ira popular que de manera peri�dica van sacsejar de manera especial la seva capital. En els per�odes d'entreguerres, les revoltes i els aldarulls peri�dics van arribar a provocar tantes v�ctimes mortals, la majoria civils, com quan al pa�s hi havia una guerra declarada. Des de les bullangues del 1835 fins als Fets de Maig del 1937, pel car�cter rebel i indomable dels seus habitants, no �s estrany que Barcelona arrib�s a ser coneguda com "la ciutat de les bombes" o que fos lloada pels anarquistes com "la Rosa de Foc". En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Andreu Farr�s, periodista. Autor del llibre "Roses de Foc de Barcelona. Les grans explosions d'ira a la capital catalana durant un segle", d'Edicions 62.

Cap�tol 1.020. Lluny de la imatge t�pica, hist�ricament el carrer Montcada de Barcelona no havia estat un espai residencial de classe alta. No s'hi concentraven nom�s cases de fam�lies nobles i riques, mal anomenades palaus, sense barreja social ni activitat econ�mica. Un estudi dels inventaris d'aquestes cases permet advertir la diversitat d'or�gens i situacions personals i familiars de la gent que hi vivia, reflex al seu torn de com era la societat catalana entre la Baixa Edat Mitjana i els primers segles de l'era moderna, heterog�nia i en proc�s de transformaci�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Garcia Espuche, historiador i arquitecte. Autor de la novel�la "L'inventari" i de l'obra en dos volums "La gent del carrer Montcada. Una hist�ria de Barcelona, segles XIII - XVIII".

Cap�tol 1.019. La primera dona que va dirigir cinema a l'estat espanyol no va ser conscient que era una pionera en aquest camp. �s el cas d'una actriu de vodevils molt famosa al Paral�lel durant els anys deu i vint del segle XX, Elena Jordi, que el 1918 es va convertir en la primera dona que dirigia cinema a l'Estat espanyol, un curtmetratge de ficci� anomenat "Thais" que tamb� produ�a i protagonitzava. Va ser una experi�ncia in�dita, un episodi fonamental en una vida dedicada a l'espectacle des de totes les vessants possibles. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En gu�rdia!", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'hist�ries. Moments m�tics del cinema", editat per Ara Llibres.

Cap�tol 1017. El 6 de maig de 1527 va tenir lloc un dels fets m�s traum�tics del seu temps. Les tropes alemanyes i espanyoles de Carles V van saquejar la ciutat de Roma, en el que va suposar una culminaci� de les males relacions seculars entre els papes de l'Esgl�sia cat�lica i els emperadors germ�nics, justament en els mateixos anys que apareixia el protestantisme. A aquest saqueig a una de les capitals m�s importants de l'Europa occidental se'l coneix sobretot pel seu nom itali�: "il sacco di Roma". En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i �ngel Casals, catedr�tic del Departament d'Hist�ria Moderna de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 1.018. Des de mitjan segle XII fins al col�lapse definitiu del segle XIII, molts dels esdeveniments pol�tics i militars m�s importants de les terres orientals d'al-�ndalus van estar protagonitzats per una fam�lia, la dels Banu Mardanix. El membre m�s important d'aquesta estirp va ser un home temut pels cristians, Mohammed ben Saad, tamb� conegut com el Rei Llop. El besnebot, Za�n, arribaria a ser l'�ltim emir de Val�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Hist�ria per la Universitat Aut�noma de Barcelona, medievalista, fil�leg i arabista. Autor del llibre "L'estirp del rei llop. Els Banu Mardanix, nissaga d'emirs de Xarc-Alandal�s", de l'Editorial Denes.

Cap�tol 1016. Francesc Camb� va ser un dels principals protagonistes de la vida pol�tica espanyola del primer ter� del segle XX: fundador de la Lliga Regionalista, el partit m�s important del catalanisme pol�tic en el tombant de segle, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, ministre espanyol de Foment el 1918 i d'Hisenda el 1921, i diputat a les Corts. Per b� que aquest advocat de formaci� es considerava abans que res un pol�tic, hi ha moltes altres vessants de la seva vida que sovint han quedat m�s ocultes o han arribat distorsionades. Camb� tamb� va ser un mecenes cultural de primer ordre, un home de negocis amb connexions internacionals amb alguna p�gina fosca al curr�culum i, per sobre de totes les vicissituds, un bon vivant. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Borja de Riquer, catedr�tic em�rit i professor honorari d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat Aut�noma de Barcelona, autor del llibre "Francesc Camb�. L'�ltim retrat", publicat per Edicions 62.

Cap�tol 1015. En l'art medieval �s molt habitual la pres�ncia d'animals de tota mena, ja sigui amb la voluntat d'oferir-ne un retrat naturalista, fidel a la realitat, com convertint-los en monstres deformats i fant�stics. A banda de la intenci� did�ctica que pogu�s tenir, el bestiari medieval present en capitells, retaules, llibres i altres objectes oferia un aspecte simb�lic molt destacat que s'ha d'entendre en el context social i religi�s de mil anys enrere. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Judit Verdaguer, conservadora del Museu Episcopal de Vic, on es pot veure l'exposici� "B�sties. Els animals en l'art medieval del MEV".

Cap�tol 1.014. Un dels per�odes de m�xima expansi� de la pirateria a la Corona d'Arag� va ser en ple segle XV, el que va del final del regnat de l'�ltim rei de la casa de Barcelona, Mart� l'Hum�, el 1410, a la mort del segon rei de la dinastia Trast�mara, Alfons el Magn�nim, el 1458. Les tres principals ciutats costaneres, Barcelona, Val�ncia i Mallorca, van patir el pillatge per part dels vaixells pirates. Aquests atacs van obligar a replantejar les estrat�gies defensives dels nuclis mar�tims m�s importants. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat� i Vict�ria Alba Burguera, doctora en Hist�ria Medieval per la UB amb la tesi "Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gesti� del conflicte mar�tim a la Corona d'Arag�. 1410-1458", actualment, investigadora postdoctoral a la Universitat de Heidelberg (Alemanya) i tamb� investigadora col�laboradora de la Universitat de les Illes Balears.

Cap�tol 1013. Els anys seixanta del segle passat, aprofitant les petites escletxes que oferia la dictadura, a Catalunya van sorgir diverses iniciatives culturals pensades m�s en clau de resist�ncia i construcci� nacional que no pas de viabilitat financera. Sens dubte, tot i els molts entrebancs que va haver de superar, la redacci� i publicaci� de la Gran Enciclop�dia Catalana, entre el 1969 i el 1980, va suposar un gran pas en aquesta direcci�. Els caracter�stics volums de color verd fosc van acabar arribant a milers de llars i escoles, normalitzant el fet de poder accedir a totes les branques del saber en catal�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Llu�s Mart�n Berbois, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la UAB, t�cnic de gesti� de l'�rea de continguts i projectes del Memorial Democr�tic de la Generalitat, autor del llibre "Gran Enciclop�dia Catalana. Una obra de pa�s".

Cap�tol 1012. La religi� majorit�ria a la Catalunya dels darrers segles ha estat la cat�lica. Al llarg del segle XX, el catolicisme va passar de ser una religi� massiva i omnipresent, que es donava per descomptada, a una opci� personal. Durant la segona meitat d'aquest segle, els laics van deixar de mica en mica de ser considerats antireligiosos a, m�s aviat, garants de la diversitat religiosa. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Balcells, catedr�tic em�rit de la Universitat Aut�noma de Barcelona, membre de l'Institut d'Estudis Catalans i autor del llibre "Els cat�lics i la la�citat a Catalunya. Una visi� hist�rica del 1808 al 1979".

Cap�tol 1011. Les �peres s'han escrit en una gran quantitat d'idiomes, per� especialment en llengua italiana i alemanya. Per� hi ha hagut afici� a l'�pera i se n'ha creat a tot arreu, tamb� a Catalunya. El pa�s disposa d'un cat�leg ampli d'autors i composicions de teatre l�ric, massa sovint poc conegut i valorat, que compr�n tres segles d'hist�ria. Per b� que la pres�ncia del catal� no ha estat habitual, per �pera catalana s'ha d'entendre tota aquella feta i produ�da per ser estrenada a Catalunya, independentment de l'idioma del llibret i la nacionalitat del compositor. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Jaume Radigales, doctor en Hist�ria de l'Art, professor de la Facultat de Comunicaci� i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, divulgador i cr�tic musical, i realitzador del programa "Una tarda a l'�pera" de Catalunya M�sica. Autor del llibre "L'�pera catalana: una s�ntesi hist�rica".

Cap�tol 1010. Com tot proc�s cultural col�lectiu i gradual, la data de l'aparici� de la llengua catalana en documents escrits, com a llengua rom�nica diferenciada del llat�, est� en permanent revisi�. Ara se sap que el llibre m�s antic escrit �ntegrament en catal� del qual es t� not�cia �s una traducci� del Liber iudicorum visig�tic, conservat parcialment a la Seu d'Urgell, i que va ser copiat entre el 1060 i el 1080, en la segona meitat del segle XI. Aix� �s un segle i mig abans que es copiessin les Homilies d'Organy�, datades entre el 1220 i el 1230, el text que durant molt de temps s'havia considerat la primera fita a l'hora d'establir els or�gens del catal� escrit. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador i Jes�s Alturo, catedr�tic de Paleografia, Codicologia i Diplom�tica de la UAB, Creu de Sant Jordi 2021 i coautor, amb T�nia Alaix, del llibre "Lletres que parlen. Viatge als or�gens del catal�".

Cap�tol 1009. A banda de la funci� de provocar un somriure, les vinyetes c�miques publicades a la premsa di�ria s�n un testimoni hist�ric de primer ordre. En les primeres d�cades del segle XX, en un moment en qu� els mitjans de comunicaci� de masses suposaven l'element m�s important per influir en la naixent opini� p�blica, els editors sabien que l'humor era una arma d'orientaci� ideol�gica i pol�tica. Per als mitjans sat�rics que hi havia al mercat durant els anys de la Segona Rep�blica i la Guerra Civil, un acudit podia ser la millor resposta a les injust�cies, els abusos i la viol�ncia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Alexis Serrano, llicenciat en Hist�ria, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i professor de la Facultat Antoni Gaud�. �s coautor del llibre "Acudits amb hist�ria. S�tira pol�tica en temps de rep�bliques", juntament amb Josep Oriol Font.

Cap�tol 1008. Al llarg de diversos per�odes, entre els segles VIII i IX, les m�ximes autoritats pol�tiques i eclesi�stiques de l'Imperi Bizant� van decretar la prohibici� de venerar imatges de D�u, Jesucrist, la mare de D�u i tots els sants. Els iconoclastes bizantins van topar frontalment amb la tend�ncia majorit�ria del cristianisme i amb les representacions de tradici� iconogr�fica pr�pies de la ideologia imperial romana, i aix� va causar un gran conflicte que es va arrossegar durant moltes d�cades. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ernest Marcos, professor titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i investigador titular de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals.

Cap�tol 1007. Entre la fi del segle IV i al llarg de tot el segle V, la prov�ncia romana de la Tarraconense va experimentar un seguit de canvis fonamentals, els m�s importants des de feia m�s de set-cents anys. El model de societat que s'havia anat construint fins a l'extinci� del Baix Imperi es va desmuntar amb gran rapidesa, per la influ�ncia creixent del cristianisme i per l'arribada dels visigots. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Santacana, professor de Did�ctica de les Ci�ncies Socials a la UB; coautor, amb Crist�fol A. Trepat, del llibre "De visigots a catalans, de quan encara no parl�vem catal�, segles V-X".

Cap�tol 1006. En ple segle XIX, una dona, Ida Pfeiffer, es va convertir probablement en la m�s gran viatgera de l'�poca. Va rec�rrer mig m�n pel seu compte, amb recursos econ�mics limitats i fent-se entendre pels pobles m�s remots a base de dibuixos i signes. En quinze anys, entre el 1842 i el 1857, va viatjar a Terra Santa, Isl�ndia i Madagascar i va fer dues voltes al m�n. En total, va rec�rrer 240 mil quil�metres per aigua i 32 mil per terra, en tota mena de mitjans de transport i en les condicions m�s adverses. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Xavier Sistach, especialista en hist�ria natural antiga dels insectes, autor del llibre "Les aventures d'Ida Pfeiffer. Una gran viatgera i naturalista del segle XIX" i de la p�gina web xaviersistach.com, en la qual s'amplien les dades de la vida d'Ida Pfeiffer.

Cap�tol 1005. L'any 1947, cinc noruecs i un suec van emprendre una aut�ntica proesa, una aventura temer�ria que consistia a travessar l'oce� Pac�fic des del Per� fins a la Polin�sia en una balsa de troncs. Per molt arriscada que pogu�s semblar, la travessia tenia un prop�sit acad�mic: es tractava de demostrar una teoria arqueol�gica de l'explorador i estudi�s Thor Heyerdahl segons la qual aquelles illes havien estat colonitzades des de l'Am�rica del Sud. La balsa que va fer possible completar els set mil quil�metres de travessia i que tamb� donava nom a l'expedici� s'anomenava Kon-Tiki. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb Jordi Canal-Soler, escriptor i fot�graf de viatges.

Cap�tol 1004. A partir de la segona meitat del segle XIX, des d'uns anys abans del Sexenni Democr�tic, i ben b� fins a l'esclat de la Guerra Civil, un dels corrents socials i religiosos m�s importants arreu d'Europa va tenir a veure amb l'espiritisme i l'ocultisme. En el cas catal�, el seu desenvolupament va anar associat als processos de canvi representats pels nous moviments obrers i els partits pol�tics d'esquerra. L'espiritisme va ser un s�mptoma de modernitat, de revoluci� pol�tica i cultural, i de superaci� de les creences tradicionals, el m�s semblant a una religi� laica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Gerard Horta, doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut Catal� d'Antropologia; autor del llibre "Cos i revoluci�. L'espiritisme catal� o les paradoxes de la modernitat".

Cap�tol 1003. A inicis del segle XX, en coincid�ncia amb els prop�sits del Noucentisme, Barcelona va comen�ar a fomentar el turisme des de les institucions per atraure els forasters i convidar-los que visitessin la ciutat. Va ser una opci� pol�tica i tamb� ideol�gica, lligada al desenvolupament urban�stic i econ�mic d'una capital m�s cosmopolita, oberta a Europa. Al llarg de les primeres d�cades del segle, van proliferar les iniciatives destinades a convertir Barcelona en un dest� tur�stic de primer ordre. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Saida Palou, investigadora i professora associada de l'Institut Catal� de Recerca en Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Cap�tol 1002. En l'antiguitat tardana, les termes p�bliques romanes van anar caient en des�s. Algunes van ser reconvertides en habitatges o tallers, d'altres van servir com a pedrera dins de l'espai urb�, i encara n'hi va haver que van ser reaprofitades per a altres usos. Un dels casos m�s singulars de reaprofitament es troba a la bas�lica de Sant Miquel, a Barcelona. En algun moment del llarg tr�nsit de l'�poca romana a la medieval, part de les termes p�bliques es van reconvertir en una esgl�sia. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i amb J�lia Beltr�n de Heredia, professora d'Arqueologia Cristiana de la Facultat Antoni Gaud� d'Hist�ria de l'Esgl�sia, Arqueologia i Arts Cristianes, responsable de les Jornades de Bas�liques Hist�riques de Barcelona.

Cap�tol 1001. Una de les figures m�s rellevants del segle XIX a Catalunya va ser Narc�s Monturiol. Enginyer vocacional, sense una formaci� reglada, i impressor de professi�, �s recordat sobretot per haver format un equip pioner en el camp de la navegaci� submarina, per la qual va tenir en compte no nom�s les aplicacions militars, sin� tamb� les socials, sempre atent al progr�s cient�fic i tecnol�gic. Monturiol va ser una persona molt inquieta, que es va significar per les posicions pol�tiques a favor del la�cisme i la democr�cia, i va contribuir a dissenyar molts altres invents. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Carles Puig-Pla, doctor en Ci�ncies F�siques i m�ster en Hist�ria de les Ci�ncies per la UAB; professor d'Hist�ria de la Ci�ncia i de la T�cnica de la UPC.

Cap�tol 999. El cop d'estat feixista del juliol del 1936 va obligar les institucions republicanes a posicionar-se en defensa de la legalitat vigent. La Generalitat de Catalunya va anar adaptant el relat als esdeveniments pol�tics i militars que sacsejaven el pa�s. Per fer arribar els missatges que volia deixar clars dins i fora del pa�s va crear un organisme de gran import�ncia durant tots els anys de la Guerra Civil: era el Comissariat de Propaganda. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ester Boquera, periodista i doctora en Comunicaci�, professora de la Universitat Ramon Llull, que acaba de publicar un llibre sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat titulat "Aixafem el feixisme".