En guàrdia!

Cap�tol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Mart� l'Hum�, Margarida de Prades va ser reina consort d'Arag�, Val�ncia, Mallorca i Sic�lia, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fuga�ment, nom�s durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continu�tat din�stica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. Tamb� va ser musa de poetes com Jordi de Sant Jordi. En no haver tingut un hereu, la seva pres�ncia a les cr�niques es va anar relegant injustament. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Rom�nica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador; ha participat en el llibre col�lectiu "Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa".

Cap�tol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la pol�tica italiana a la segona meitat del segle XX, un dels m�s dram�tics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El l�der de la Democr�cia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de mar� de 1978 i va apar�ixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes pol�tiques i socials del pa�s es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre la suposada ra� d'Estat i l'imperatiu moral d'intentar salvar una vida, la d'un personatge p�blic tan prestigi�s com inc�mode. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� i Vallverd�, periodista i llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB. Redactor de pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguraci� solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels s�mbols de la ciutat. Despr�s de diverses vicissituds hist�riques, incl�s el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acad�mica estrenava casa. Tot i aix�, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat pol�tica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, professor d'Hist�ria Moderna i Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una q�esti� molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. �s el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen franc�s i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perqu� no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i M�nica Piera, doctora en Hist�ria de l'Art i presidenta de l'Associaci� per a l'Estudi del Moble.

Cap�tol 954. La intervenci� dels Estats Pontificis en la configuraci� pol�tica i ideol�gica dels estats ha estat una pol�tica constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes pol�tics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentaci� de la riquesa que posse�en mentre envoltaven el culte cat�lic d'una majestuositat i un luxe sense precedents. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Diego Sola, doctor en Hist�ria Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on �s professor lector i director del M�ster en Hist�ria i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Hist�ria dels papes".

Cap�tol 953. L'estiu del 1938, amb l'esclat de la batalla de l'Ebre, la Guerra Civil vivia moments decisius i especialment durs, tant per als que eren al front, soldats cada vegada m�s joves, com per a les dones, avis i nens que s'havien quedat a la rereguarda. En un llogaret de la prov�ncia de Tarragona, a Valldeperes, l'Angeleta Sol� havia de fer el cor fort i afrontar la collita tota sola, fent-se c�rrec del sogre, de 77 anys, i de quatre nens. Al front hi tenia el marit, en Pepet Llorach Capdevila, i el cunyat, en Joan. Els patiments d'aquesta fam�lia, que s'han pogut con�ixer gr�cies a un farcellet de cartes descobert a la casa on vivien, reflecteix el de tantes altres fam�lies pageses del moment, quan el feixisme era una amena�a cada vegada m�s propera. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Andr�s Villa, m�ster en Escriptura per a Televisi� i Cinema de la UAB, autor de diversos documentals i del llibre "El cor m�s humil. Valldeperes, estiu del 1938".

Cap�tol 952. La pres�ncia d'arbres a la trama urbana de les ciutats �s una necessitat, tant per millorar la qualitat de l'aire com per incidir en la salut de les persones. Aquesta obvietat no sempre ha estat clara. Durant molt de temps, a les principals capitals europees d'arbres nom�s n'hi havien als parcs, als jardins, a les grans avingudes i als camins d'entrada i sortida. Va ser Ildefons Cerd�, amb el projecte revolucionari d'eixample per a Barcelona, qui va incorporar l'arbre de carrer al paisatge de la ciutat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.

Cap�tol 951. El monestir femen� hospitaler m�s important de la Catalunya medieval i moderna va ser Santa Maria d'Alguaire, constru�t a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Des d'una ubicaci� privilegiada, va exercir un control econ�mic, social i jurisdiccional sobre diversos enclavaments de la plana del Segri�. Tot i que el r�gim de la comunitat era d'a�llament, s'han conservat documents que demostren que les normes de clausura van ser vulnerades repetidament, fins que va arribar una priora, a finals del segle XVI, decidida a posar ordre. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Soler, doctora en Hist�ria per la Universitat de Barcelona, coordinadora del Doble Grau d'Arqueologia i Hist�ria i vicedegana de la Facultat de Geografia i Hist�ria de la UB.

Cap�tol 950. Un dels escriptors i intel�lectuals m�s importants que va tenir Catalunya durant les dues primeres d�cades del segle XX va ser Eugeni d'Ors. Va posar les bases �tiques i est�tiques del moviment que ell mateix va batejar com a Noucentisme, una reivindicaci� del classicisme confrontada al Romanticisme de finals del segle anterior, que va resultar fonamental per entendre la literatura, les arts pl�stiques i la societat catalana de l'�poca. Un gir ideol�gic radical el va allunyar de la terra i el va convertir en un personatge constantment envoltat de pol�mica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Norbert Bilbeny, catedr�tic d'�tica a la Universitat de Barcelona, autor, entre molts d'altres, del llibre "Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme".

Cap�tol 949. En un moment en qu� moltes esperances revifaven, el Congr�s de Cultura Catalana impulsat entre 1975 i 1977 va suposar una de les experi�ncies c�viques m�s importants, de cara a la mobilitzaci� social del catalanisme. Va ser un proc�s llarg, la suma de moltes voluntats que volien dir-hi la seva respecte a l'estudi cient�fic, la recuperaci� i la promoci� de la cultura catalana, que va iniciar-se quan Franco encara era viu i va arribar fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, en plena transici�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Mariona Lladonosa Latorre, llicenciada en Ci�ncies Pol�tiques a la UAB i doctora en Sociologia per la Universitat de Lleida, on �s professora del Departament de Geografia i Sociologia. Coautora del llibre "Una nova cultura per al poble. El Congr�s de Cultura Catalana i la modernitzaci� de la catalanitat, 1975-1977".

Cap�tol 948. En plena guerra freda, un moment de tensi� pol�tica extrema, al Berl�n dividit pel mur hi va haver quatre equips de futbol que reflectien a la perfecci� la partici� de la capital alemanya entre dos sistemes irreconciliables: a l'est hi havia el Dinamo i l'Union, mentre que a l'oest hi havia el Hertha i el Tasm�nia. El tarann� i els seguidors d'aquests quatre clubs reflectien perfectament la tensi� pol�tica que es vivia en aquell moment. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la Universitat Aut�noma de Barcelona i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Futbol�tica. Hist�ries de clubs pol�ticament singulars".

Cap�tol 947. En les primeres d�cades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament t�cnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progr�s podia comportar per a tot el territori destaca l'enginyer i empresari Carles Monta��s, que amb el temps tamb� va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarann� negociador, les bones relacions amb el poder i una ambici� sense gaires escr�pols li van permetre fer aportacions decisives en l'extensi� de l'energia el�ctrica i la millora de les infraestructures ferrovi�ries, entre altres grans projectes. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i Joaquim Montcl�s, historiador, escriptor, periodista i activista cultural, president de l'Associaci� Cultural del Matarranya i autor del llibre "Qui va ser realment Carles Emili Monta��s? Pearson, Camb�, March, Rotary Club, FECSA...".

Cap�tol 946. En un pa�s sotm�s al bloqueig econ�mic i a l'autarquia com era l'Espanya dels primers anys del franquisme, el r�gim va voler demostrar la capacitat de producci� industrial amb un vehicle de primer nivell, capa� de rivalitzar amb els millors models del m�n. Aquest projecte model va ser el Pegaso Z-102, i l'home que el va fer possible va ser l'enginyer catal� Vilfred Ricart, l'home que va ser capa� de tractar de tu a tu gegants de l'automoci� mundial com el mateix Enzo Ferrari. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Vital, professor d'hist�ria a l'Institut Badalona Set, que escriu al diari "Ara" sobre temes de motor i ha col�laborat a la revista S�piens.

Cap�tol 945. Que una publicaci� concreta doni nom a tot un format narratiu �s prova suficient de la seva rellev�ncia. Tot i que des dels anys seixanta s'ha anat introduint el mot angl�s "c�mic", encara avui la paraula "tebeo" serveix per referir-se a les narracions dibuixades, sobretot pensades per al p�blic infantil. �s el millor recordatori de la revista d'historietes m�s longeva de l'Estat, que en diferents etapes va cobrir gaireb� tot el segle XX, des del 1917 fins al 1998. A les p�gines del TBO van n�ixer alguns dels personatges m�s estimats per diverses generacions, com el professor Franz de Copenhaguen i el seus invents, Eustaquio Morcill�n i la fam�lia Ulisses. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, i �s expert en c�mics.

Cap�tol 944. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i els anys seixanta, dos dels intel�lectuals europeus m�s importants, que havien estat amics tot i els seus or�gens socials oposats, es van anar distanciant fins a mantenir una pol�mica apassionada. L'un havia nascut a Alg�ria, en una fam�lia pobra d'ascend�ncia menorquina, i es deia Albert Camus. L'altre era un fill �nic de la burgesia parisenca, i es deia Jean-Paul Sartre. Les opinions de l'un i de l'altre sobre el comunisme, la guerra d'Alg�ria o les armes nuclears els van situar als dos extrems d'un debat que es plantejava si calia prioritzar la llibertat o la just�cia. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Gelonch, acad�mic d'honor de la Reial Acad�mia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la just�cia".

Cap�tol 943. En les primeres d�cades del segle XX, la falta de respostes de la ci�ncia m�dica davant de moltes malalties havia degenerat en tota mena de supersticions populars. Una d'elles consistia a pensar que la sang dels nens tenia propietats curatives i servia per combatre la tuberculosi, un dels mals end�mics de la Catalunya de l'�poca. Aquesta creen�a, i el mercat negre i macabre que va generar, va ser l'origen de diversos infanticidis, com el que va sacsejar la poblaci� de Capellades l'any 1926. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador i Merc� Balada, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa a LaVanguardia.com i ha escrit el llibre "Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals".

Cap�tol 942. Amb el final oficial de la dictadura, moltes estructures del r�gim franquista no es van desmantellar, sin� que van seguir plenament actives. La continu�tat dels cossos de seguretat feixistes al servei de la democr�cia naixent va desembocar en tot de casos de viol�ncia policial arbitr�ria i excessiva que van esquitxar els anys dif�cils de la Transici�. Sumant-hi les v�ctimes abatudes quan se les intentava detenir o identificar, en la repressi� de manifestacions i arran de tortures, entre 1975 i 1982 hi va haver 134 morts documentades per l'acci� abusiva d'agents de la Policia Armada, que a partir de 1978 va adoptar el nom de Policia Nacional, la Gu�rdia Civil, la policia no uniformada i la policia municipal. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i David Ballester, doctor en Hist�ria, professor i membre del Centre d'Estudis Sobre Dictadures i Democr�cies de la UAB, autor del llibre "Las otras v�ctimas. La viol�ncia policial durante la Transici�n, 1975-1982".

Cap�tol 941. Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona es va anar configurant com un municipi aut�nom, amb capacitat de regular aspectes tan diversos com els que tenien a veure amb l'assist�ncia i la salut de les persones m�s desafavorides, i que lliguen amb l'evoluci� del concepte de la caritat al llarg del temps. Entre els segles XIV i XV, la fundaci� de diversos hospitals a la ciutat, especialment el de la Santa Creu, va comptar amb el suport econ�mic i legislatiu i amb la protecci� directa del Consell de Cent. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador i Pol Bridgewater, doctor en cultures medievals i professor associat a la UB, autor de la tesi "Car vosaltres havets a veure sobre hospitals: el Consell de Cent i la construcci� de la primera pol�tica hospital�ria a la Barcelona baixmedieval".

Cap�tol 940. Despr�s de la disgregaci� de l'imperi d'Alexandre el Gran, a Egipte es va establir la dinastia ptolemaica. Durant aquest per�ode, l'expansi� romana per la Mediterr�nia havia generat diversos contactes amb la cultura eg�pcia, com havia passat abans amb els grecs, i les �nsies de dominaci� d'aquelles terres semblaven un pas l�gic. Finalment, l'any 30 abans de Crist, Egipte es convertia en una prov�ncia romana amb certes particularitats, una situaci� que passaria per diverses revoltes i crisis, i que es mantindria durant m�s de sis segles. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador i Joan Oller, doctor en Hist�ria Antiga per la UAB, professor agregat de l'�rea d'Hist�ria Antiga del Departament de Ci�ncies de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB; director del Sikait Project, projecte d'excavacions arqueol�giques al Desert Ar�bic egipci.

Cap�tol 939. Una de les grans fites de la pedagogia moderna a la Catalunya dels anys vint i trenta va ser la creaci� d'escoles a l'aire lliure, centres p�blics de car�cter laic que fomentaven un model d'aprenentatge allunyat de la memoritzaci� de continguts per aprovar un examen, i que s'estimaven m�s ensenyar a l'alumne a pensar i a raonar. Un d'aquests centres que encara avui s�n model i refer�ncia va ser l'Escola del Mar de la Barceloneta. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Dom�nech, doctor en Pedagogia i m�ster en Intervenci� Psicopedag�gica i Assessorament Curricular per la UB, autor del llibre "El viatge de l'Escola del Mar: Pere Verg�s i l'Escola Nova de la Barceloneta".

Cap�tol 938. No deixa de ser paradoxal que l'escriptor m�s prol�fic de les lletres catalanes, autor de setanta-sis novel�les, setze obres de teatre, cinc reculls po�tics i set volums d'articles de premsa, sigui recordat sobretot per una �nica novel�la, la m�s venuda de la nostra literatura. M�s enll� del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo va ser un activista insubornable, un defensor de la llibertat individual i nacional, un independentista que es va negar a escriure en castell� i que amb la seva obra va voler contribuir al renaixement d'un pa�s sotm�s. En parlem amb l'historiador, Josep M. Sol� i Sabat�, i Bel Zaballa, periodista, assessora ling��stica i autora de la biografia "Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable".

Cap�tol 937. En els primers anys d'implantaci� del franquisme, el nou Estat mirava amb desconfian�a cap al Pa�s Valenci�, encara que no generava tants recels com Catalunya, on el regionalisme havia esdevingut separatista. El r�gim es va fondre gradualment a les institucions locals i provincials amb les antigues estructures de poder republicanes, perqu� va pesar m�s el classisme que la ideologia. La continu�tat d'estructures i persones en els principals c�rrecs va ser la norma, m�s enll� de l'aparici� del Partit �nic, la Falange Espa�ola Tradicionalista i de les JONS, i de l'eliminaci� dels dem�crates que hi havien regit. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i des de l'estudi d'� Punt R�dio a Burjassot: Andreu Gin�s, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat Pompeu Fabra, autor de la tesi doctoral i el llibre "La instauraci� del franquisme al Pa�s Valenci�".

Cap�tol 936. Joan Fuster �s un aut�ntic cl�ssic de la tradici� liter�ria en llengua catalana del segle XX, autor de seixanta llibres i tres mil articles de premsa. Malgrat tot, �s una figura for�a oblidada per les noves generacions, en part per les barreres que separen el mercat cultural del Pa�s Valenci�, les illes Balears i Catalunya. I quan es ressalten els aspectes m�s importants de l'obra, se sol subratllar el comprom�s c�vic insubornable i la defensa dels Pa�sos Catalans per� tamb� cal destacar el llegat cultural de Joan Fuster, un escriptor de primer ordre. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Enric S�ria, escriptor i comissari de l'Any Fuster.

Cap�tol 935. La Corona d'Arag� va esdevenir una de les pot�ncies m�s importants de la baixa edat mitjana, en bona part gr�cies a la seva capacitat mar�tima. La navegaci� per la Mediterr�nia va ser una font d'ocupaci� i una oportunitat per emprendre noves rutes comercials, per� tamb� va servir per fer pol�tica. Sovint s'organitzaven ambaixades de galeres amb finalitats militars, diplom�tiques o propagand�stiques, i m�s d'una vegada aquestes embarcacions es posaven al servei d'autoritats estrangeres, fins i tot dels papes, a canvi de beneficis pol�tics i econ�mics. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Patr�cia Santacruz, doctora en Hist�ria per la Universitat de Barcelona, autora de la tesi "Les galeres catalanes a les armades pontif�cies en �poca del Cisma d'Occident".

Cap�tol 934. Durant el primer ter� del segle XX, en un moment en qu� Catalunya buscava les arrels nacionals en el passat, i la fascinaci� per l'�poca medieval era generalitzada, van proliferar les falsificacions de retaules pintats, talles de fusta i altres obres d'art suposadament pertanyents a aquell per�ode. No �s un tema del qual s'hagi parlat gaire, perqu� a cap dels implicats li interessava airejar aquest tipus d'estafes, per� la falsificaci� d'art medieval va ser una activitat molt habitual a casa nostra, a c�rrec d'aut�ntics mestres de l'engany que van aconseguir conv�ncer algunes persones molt expertes. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Velasco, professor d'Hist�ria de l'Art a la Universitat de Lleida i a la UOC, membre de la Reial Acad�mia de Belles Arts de Sant Jordi, amb un discurs d'ingr�s titulat "Les falsificacions d'art medieval a Catalunya".

Cap�tol 933. De tots els rodatges ca�tics que ha hagut en la hist�ria del cinema, n'hi ha un que destaca per les proporcions gegantines: �s el de "Cle�patra", a principis dels anys 60. Va ser un rodatge marcat per les despeses elevades, que il�lustra perfectament les contradiccions i els riscos de la ind�stria del Hollywood cl�ssic i el sistema dels grans estudis. L'epopeia hist�rica estrenada el 1963, dirigida per Joseph Leo Mankiewicz i protagonitzada per la parella m�s morbosa del moment, Elizabeth Taylor i Richard Burton, �s encara avui una de les produccions m�s cares de tots els temps. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista d'"En gu�rdia!", periodista especialitzat en cinema i s�ries, i professor de la UAB, que presenta el programa d'hist�ria del cinema d'iCat "Memento".