En guàrdia!

Cap�tol 996. A l'edat mitjana els matrimonis en els cercles de poder anaven associats a un seguit de consideracions pol�tiques i econ�miques. Un casament podia forjar aliances necess�ries per assolir la pau i assegurar equilibris geoestrat�gics. Molt sovint la cerim�nia havia estat precedida per complexes gestions diplom�tiques entre dues cases reials o nobili�ries. Un bon exemple d'aquest procediment es troba en el matrimoni que va unir l'infant Pere d'Arag� i Anjou amb Joana de Foix i Bearn, el mes de maig del 1331. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Rom�nica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador, coautor, amb Joel Colomer Casamitjana, del llibre "El matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix. Pol�tica europea i impacte local".

Cap�tol 995. Al llarg dels anys 60 del segle passat, diverses marques catalanes dedicades a la fabricaci� de motocicletes van aconseguir competir en el mercat internacional, sovint amb m�s ganes i capacitat de sacrifici que no pas mitjans materials a l'abast. Una d'aquestes empreses, Montesa, havia estat fundada el 1945, i oferia una promesa de llibertat i excursions a una joventut obligada a cr�ixer en una societat especialment grisa, en qu� molt pocs podien tenir autom�bil. El 1962, aquesta marca va treure al mercat un model especialment important, que va fer hist�ria: la Impala. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Santi Ruiz, aficionat a la Impala, autor del llibre "De Bo� a la Operaci�n Impala. Antes, durante y despu�s de la traves�a africana".

Cap�tol 994. La vida de Vict�ria Pujolar Amat �s una hist�ria de valentia i resist�ncia, i tamb� de r�dio. Des de ben jove es va comprometre amb la causa antifeixista, i va patir la pres� i l'exili, primer a Fran�a i despr�s a Romania. All� es va convertir en la primera locutora femenina que parlava en catal� a l'emissora de r�dio clandestina que emetia des de l'exterior de l'Espanya franquista: R�dio Espanya Independent, popularment anomenada La Pirenaica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Elvira Alt�s, periodista, fundadora de l'Associaci� de Dones Periodistes de Catalunya i autora del llibre "Vict�ria, la irreductible".

Cap�tol 993. Durant bona part del segle XIX, i encara en el segle XX, a la pol�tica espanyola s'al�aven veus que clamaven per l'annexi� d'Andorra. Una de les persones que van defensar aquesta opci� va ser un militar liberal, aventurer i de vida intensa. Era el capit� Anton Valls, un home apassionat i conflictiu que en el seu temps es va guanyar enemics irreconciliables, i va deixar rastre per all� on va passar. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Villar�, escriptor, guanyador dels premis Josep Pla amb la novel�la "Els ambaixadors" i Prudenci Bertrana amb "La b�blia andorrana".

Cap�tol 992. En esclatar la Guerra Civil, tamb� anomenada fitna, al califat omeia d'al-�ndalus l'any 1009, el poder central de C�rdova es va veure desballestat i substitu�t per una autoritat alternativa, la dels diversos nous estats que van sorgir a les prov�ncies. Eren els "mulukat-tawaif", els reis de taifes. El seu poder es va mantenir al llarg de tot el segle XI, fins a la reunificaci� del territori d'al-�ndalus a mans dels almor�vits nord-africans. Les taifes orientals, pertanyents a l'actual territori dels Pa�sos Catalans van experimentar una gran puixan�a durant tot aquest per�ode. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep-David Garrido i Valls, doctor en Hist�ria per la Universitat Aut�noma de Barcelona, medievalista, fil�leg i arabista. Autor del llibre "Terra de taifes. Els Pa�sos Catalans al segle XI", de Rafael Dalmau, Editor.

Cap�tol 991. Al llarg del segle XVIII, el segle de la Il�lustraci�, ning� m�s va fer tantes aportacions al naixement de la qu�mica moderna com el matrimoni format pels francesos Antoine Lavoisier i Marie-Anne Paulze. Despr�s de segles de teories infundades basades en l'alqu�mia, aquesta parella d'investigadors met�dics van fer de la recerca una ci�ncia racional i exacta, allunyada de la m�gia i les supersticions. Lavoisier i Paulze van desterrar la idea dels quatre elements aristot�lics amb la identificaci� d'elements tan importants com l'oxigen i l'hidrogen. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ignasi Llorente, escriptor i divulgador cient�fic, autor del llibre "100 protagonistes de la hist�ria de la ci�ncia", de Cosset�nia.

Cap�tol 990. El pol�tic i periodista Antoni Feliu i Codina, fidel a l'ideari republic� i federal, va dictar les seves mem�ries en els dos �ltims anys de vida, des del llit on jeia malalt. Els records de les personalitats amb qui va tractar, com Abd� Terrades, Narc�s Monturiol, i sobretot Valent� Almirall, i dels fets pol�tics, socials i culturals que va viure, constitueixen un retrat molt complet de la Barcelona republicana, revolucion�ria i popular de mitjans del segle XIX, del Sexenni Revolucionari, una �poca de canvis profunds, relacionats amb el naixement del catalanisme i de l'esquerra de caire republic�. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavi Milian, llicenciat en Hist�ria per la UB i en Periodisme per la URV. Doctor en Dret per la Universitat de Val�ncia, ha codirigit, tradu�t i escrit el pr�leg de "Mem�ries d'un veter� de la Rep�blica, Antoni Feliu i Codina", i �s codirector de la col�lecci� Fil Roig, que recupera personatges oblidats per la hist�ria.

Cap�tol 989. El 10 de juliol de 1941, en un estiu especialment xafog�s, un petit poble polon�s, Jedwabne, es va despertar amb una tensi� estranya a l'ambient. Alguns dels habitants cat�lics, armats amb bastons i destrals, van anar casa per casa a ca�ar jueus, amb la intenci� d'humiliar-los, assassinar-los i quedar-se'ls les propietats. Havien estat ve�ns, companys de feina i d'escola, per� ara els feien responsables de les purgues sovi�tiques dels �ltims anys i del desenvolupament de la guerra. Els polonesos actuaven esperonats per les tropes nazis d'ocupaci�, els nous invasors del pa�s, per� als soldats alemanys no els va caldre intervenir directament perqu� a Jedwabne es cometessin tota mena d'atrocitats. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i David Serrano Blanquer, doctor en Filologia Catalana per la UAB, professor a la Facultat de Comunicaci� Blanquerna de la URL i autor del llibre "Jedwabne. Una hist�ria universal".

Cap�tol 988. La dictadura franquista va modificar l'espai p�blic i es va dedicar a suprimir de manera sistem�tica monuments existents anteriorment. Ja fos per raons est�tiques o per motius pol�tics, �s a dir, perqu� haguessin estat erigits en temps de la Rep�blica, van ser substitu�ts per conjunts escult�rics enaltidors del r�gim, en record dels que havien perdut la vida durant la guerra en el b�ndol colpista. Eren els monuments "a los ca�dos por Dios y por Espa�a", i a Catalunya se'n van aixecar molts, sobretot en llocs on els enfrontaments van ser m�s sagnants, com a les terres de l'Ebre. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Marcel Xandri, doctor i m�ster en patrimoni art�stic a Catalunya per la Universitat Aut�noma de Barcelona, llicenciat en hist�ria de l'art i graduat en dret. Autor de la tesi "Monuments 'a los ca�dos por Dios y por Espa�a' a Catalunya, 1939 a 1970".

Cap�tol 987. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, l'espionatge va resultar clau per descobrir i avan�ar-se als plans militars de les pot�ncies enemigues. En el cas de la intel�lig�ncia militar sovi�tica, l'agent m�s efica� de qu� van disposar va ser el que van acabar abandonant a la seva sort. Era Richard Sorge, que actuant sota la identitat encoberta d'un periodista alemany va aconseguir espiar de primera m� les intencions de l'Alemanya nazi i de l'Imperi japon�s respecte a la Uni� Sovi�tica. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, polit�leg especialista en el Jap�, doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC.

Cap�tol 986. En les primeres d�cades del segle XIX, els gabinets de curiositats cient�fiques relacionats amb la hist�ria natural es van comen�ar a obrir a p�blics m�s amplis, dins del context de la industrialitzaci� i el liberalisme burg�s, i van anar passant a ser concebuts i anomenats com a museus. Un dels que va experimentar aquesta transformaci� progressiva va ser el gabinet de curiositats de la fam�lia Salvador, a Barcelona. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Ulled Bertran, doctor en Hist�ria per la Universitat Aut�noma de Barcelona, amb la tesi "De gabinet a museus. La col�lecci� Salvador i els seus p�blics en la primera meitat del segle XIX". Investigador a l'Institut Catal� de Recerca en Patrimoni Cultural.

Cap�tol 985. L'episodi conegut com les Vespres Sicilianes, l'enfrontament contra el rei Carles d'Anjou iniciat l'any 1282, que va culminar amb la conquesta de Sic�lia per part del rei Pere el Gran d'Arag�, va ser analitzat en el seu temps des de discursos pol�tics i ideol�gics oposats. Els cronistes que s'hi van referir al llarg del segle XIII i XIV es poden englobar en diferents b�ndols, que tamb� ens serveixen per entendre les ideologies que hi va haver en joc en la guerra de la corona aragonesa contra el regne de Fran�a fins a l'any 1285, i tamb� en la perspectiva de les d�cades posteriors. En parlem Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Guifr� Colomer, doctor en Hist�ria Medieval per la Universitat Rovira i Virgili, i professor de l'Institut Mart� l'Hum� de Montblanc. Autor de la tesi "Mem�ries de la guerra de les Vespres, 1282-1285. Controv�rsies ideol�giques i conflictes pol�tics a la Mediterr�nia Occidental".

Cap�tol 984. Durant els anys vuitanta del segle passat, ETA colpejava la molt imperfecta democr�cia espanyola. L'Estat va donar cobertura a diverses iniciatives de guerra bruta, algunes heretades dels serveis d'informaci� franquistes, per combatre el terrorisme de manera il�legal. L'�ltima expressi� d'aquesta manera d'enfrontar-se a ETA van ser els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, uns grups armats parapolicials que van entrar en acci� el 1983. Els GAL, que van tenir una connexi� catalana important, van deixar al darrere un rastre de morts, errors fatals i operacions matusseres. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Batista, doctor en Ci�ncies de la Comunicaci� i periodista; �s autor de deu llibres sobre ETA, l'�ltim dels quals �s "ETA i nosaltres"; va localitzar tots els atestats dels GAL al magatzem de la Brigada Social i va propiciar les primeres trobades entre v�ctimes dels GAL, v�ctimes d'ETA i victimaris.

Cap�tol 983. L'administraci� de Just�cia �s un instrument de dominaci� en mans de molt poques persones, sempre lligades als m�s poderosos. Aquesta afirmaci� �s plenament v�lida durant l'alta edat mitjana, quan l'ordenament jur�dic visig�tic coexisteix amb la legislaci� heretada de l'�poca romana, mentre que es van incorporant noves normes o costums adoptats per resoldre els conflictes de l'�poca feudal. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Salrach, catedr�tic d'Hist�ria Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans; autor de "Just�cia i poder a Catalunya abans de l'any mil" i coeditor de "Just�cia i resoluci� de conflictes a la Catalunya medieval. Col�lecci� diplom�tica. Segles IX-XI".

Cap�tol 982. A finals dels anys quaranta, i sobretot durant els anys cinquanta, en un context de pen�ria i de postguerra europea en qu� nom�s les classes altes podien disposar d'un autom�bil, la sortida al mercat dels anomenats microcotxes va suposar una alternativa per a moltes fam�lies. Aquests models de cotxes m�s petits de l'habitual, i a m�s baix cost, van tenir molt d'�xit a Alemanya i al Regne Unit, per� tamb� a l'Espanya franquista, i de manera molt especial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Tach�, president del Classic Motor Club del Bages i coordinador de l'Escuderia PTV.

Cap�tol 981. Un dels pol�tics que van deixar m�s empremta en l'ideari catalanista del segle XX va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Va tenir una aportaci� decisiva en la reuni� de totes les forces republicanes i antimon�rquiques espanyoles que van acordar el Pacte de Sant Sebasti�, el 17 d'agost de 1930, i tamb� va ser un dels principals suports del projecte de l'Estatut de N�ria, del 1932. De fet, es va quedar sol al Congr�s defensant la integritat del text. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Duran, doctor en Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acci�. Per una Catalunya lliure i socialment justa", de Viena Edicions.

Cap�tol 980. La xarxa diplom�tica i les relacions militars establertes per Cartago arreu de la Mediterr�nia occidental entre els segles V i III abans de Crist, permeten parlar de l'exist�ncia d'un imperi cartagin�s, o si m�s no d'una clara hegemonia. Abans del Mare Nostrum, hi va haver un Mare Punicum. Cartago era un estat que es definia per ser una pot�ncia comercial, per� a l'hora d'implantar-se en molts territoris va rec�rrer als especialistes militars. L'ex�rcit, format mitjan�ant la contractaci� regular de mercenaris, va ser l'instrument principal de l'imperialisme cartagin�s. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Roger Riera, doctor en Hist�ria Antiga per la UAB, amb la tesi "Relaciones militares en el Mediterr�neo occidental, 410-221 antes de nuestra era".

Cap�tol 979. El setembre de l'any 9 despr�s de Crist, en els �ltims temps d'August, l'ex�rcit rom� liderat pel governador Quintili Var es va enfrontar als germ�nics al bosc de Teutoburg. Els legionaris romans havien estat condu�ts fins a aquell cul de sac, enganyats per un pr�ncep germ�nic rebel que tenia la ciutadania romana, Armini. Van ser tres dies d'enfrontaments que van culminar en una derrota romana total i absoluta, una de les pitjors de la hist�ria militar. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i amb Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 978. Des de l'inici de les intervencions arqueol�giques a Emp�ries, l'any 1908, aquest jaciment va esdevenir fonamental pel valor pol�tic i ideol�gic, m�s enll� del cient�fic. Es tractava de donar a con�ixer el bressol d'una identitat catalana d'arrels hel�l�niques, diferenciada d'altres pobles peninsulars. En el moment d'esclatar la Guerra Civil, els responsables de les excavacions tenien molt clar que calia protegir Emp�ries de possibles atacs i bombardejos franquistes, per� tamb� de l'�s militar que li podien donar les forces republicanes. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Gracia, catedr�tic de Prehist�ria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica. Autor de "La construcci�n de una identidad nacional. Arqueolog�a, patrimonio y nacionalismo en Catalu�a, 1850-1939".

Cap�tol 977. Hi ha cient�fics que, en el seu context hist�ric, i pel car�cter pioner i a�llat dels treballs que van fer, han estat vistos no nom�s com a genis, sin� gaireb� com a mags visionaris, com a il�lusionistes que confien especialment en el poder de la imaginaci�. �s el cas del serbi Nikola Tesla, l'home que amb patents basades en el fenomen de l'electromagnetisme va contribuir a la configuraci� de la societat i de la tecnologia contempor�nies. Fill d'un m�n ja desaparegut, a cavall entre els segles XIX i XX, la figura de Tesla ha crescut en les darreres d�cades, per� no �s un cas a�llat, sin� un producte del seu temps. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Roqu�, doctor en Hist�ria de la Ci�ncia, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Hist�ria de la Ci�ncia, IHC.

Cap�tol 976. A partir de la segona meitat del segle XVII, l'economia catalana va experimentar una recuperaci� que va coincidir amb un canvi en les relacions comercials entre la monarquia hisp�nica i els Pa�sos Baixos arran del Tractat de M�nster, signat el 1648. En aquest context, els comerciants neerlandesos Joan Kies i Arnold de J�ger van arribar a Catalunya per fer-hi negocis. La nissaga dels Kies es va establir inicialment a Barcelona, per� posteriorment es van traslladar al Camp de Tarragona, a la rodalia de Reus, on van convertir el castell de Vila-seca en resid�ncia i centre de producci�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Josep F�bregas, professor jubilat d'Hist�ria Moderna a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cap�tol 975. La marat� probablement �s la prova que desperta m�s expectaci� i admiraci� de l'atletisme, en bona part per l'esfor� desmesurat que se suposa que fan els corredors. Encara que l'origen entre hist�ric i llegendari d'aquesta cursa remet a l'antiga Gr�cia, la marat� tal com la coneixem neix a finals del segle XIX, en els primers Jocs Ol�mpics d'Atenes del 1896, en una �poca dominada per un afici� a les lleng�es i les cultures cl�ssiques. A partir d'una llegenda, l'olimpisme modern es va inventar una prova atl�tica que no havia existit mai en l'antiguitat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Daniel Mart�, periodista esportiu.

Cap�tol 974. Per relativament curtes que siguin, hi ha estades que marquen tota una vida i fan hist�ria. Entre la tardor de 1838 i l'estiu de 1839, la novel�lista rom�ntica George Sand va emprendre un viatge per Europa que la va portar a Espanya, It�lia i el Migdia franc�s. Dels tres mesos que va ser a les Balears amb els dos fills, l'amant --el m�sic polon�s Frederic Chopin--, i una criada, en va n�ixer una recreaci� parcialment ficcionada de les experi�ncies viscudes. �s una de les obres m�s conegudes de l'autora: "Un hivern a Mallorca". En parlen Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Vives, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 973. Al llarg de m�s de 43 anys, fins a les acaballes del franquisme, les dones properes al r�gim van formar part de la Secci� Femenina de la Falange, consagrades a tasques de reconstrucci�, assist�ncia social i afirmaci� patri�tica. Al cap i a la fi, dins d'un estat que discriminava la dona, es tractava de modelar-la perqu� assum�s un paper subm�s de mare i mestressa de casa, per retrobar el que el r�gim considerava que era l'ordre social i familiar. A Lleida, la Secci� Femenina, sempre supeditada a la branca masculina de l'organitzaci�, tamb� va tenir un paper important. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Antonieta Jarne, historiadora; autora del llibre "La Secci� Femenina a Lleida. Els anys 'triomfals'", de Pag�s Editors.

Cap�tol 972. L'any 1686, Barcelona va viure unes grans festes dedicades a Santa Eul�lia, la patrona de la ciutat. Segons la descripci� de la process� que va rec�rrer la ciutat, les obres d'art que representaven la santa i el seu martiri, moltes d'ef�meres, s'inscrivien de ple en l'est�tica barroca de les acaballes del segle XVII i les idees de la Contrareforma sobre la iconografia religiosa. El culte a Santa Eul�lia era la manera que tenien les oligarquies de refor�ar la identitat col�lectiva de la ciutat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Cristina Fontcuberta, professora agregada d'Hist�ria de l'Art a la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 971. El setembre del 1919, Josep Puig i Cadafalch prenia possessi� com a president de la Mancomunitat per segon cop. Un dels objectius clars per a aquest nou mandat era situar Catalunya en el mapa internacional, una tasca que va ser resumida en el lema "Con�ixer i �sser coneguts". Com altres pol�tics i intel�lectuals de l'�poca, va entendre que el front exterior era clau per al futur del pa�s. Aquests van ser els or�gens de la primera diplom�cia d'un govern aut�nom catal� en �poca contempor�nia. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Manuel Manonelles, comissari de la mostra "Con�ixer i �sser coneguts!", de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Cap�tol 970. Moltes dones van participar de manera activa en la defensa militar de la Segona Rep�blica: n'hi va haver a la rereguarda i fent tasques administratives al front, per� tamb� n'hi va haver que van ser instructores militars i que van combatre a primera l�nia de foc. El Govern de la Rep�blica va ser el que va permetre l'acc�s de les dones a l'ex�rcit, contradient alguns t�pics llargament mantinguts. De tota manera, a partir del mes d'octubre del 1936, les dones desapareixen de la documentaci� militar i en molts casos han restat en l'anonimat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Esther Guti�rrez Escoda, doctora en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat Rovira i Virgili, i membre de la junta directiva del Centre d'Estudis de la Vilella Alta, autora de la tesi "Las mujeres militares en la Guerra Civil espa�ola. Pol�tica, sociedad y administraci�n militar de la II Rep�blica".

Cap�tol 969. Les presons com a espais de reclusi� i privaci� de llibertats, pensats per castigar i intentar redimir les persones condemnades, no van n�ixer amb la Il�lustraci�, com s'havia dit sovint, sin� que a l'Edat Mitjana ja en podem trobar els primers exemples, dominats per una f�rria moral cristiana. En el cas de les dones, pecat i delicte es posaven al mateix nivell, i el delicte d'adulteri nom�s les castigava a elles. A Barcelona, des de finals de l'�poca medieval es van habilitar espais de c�stig pensats espec�ficament per a aquelles dones que es consideraven perilloses, principalment perqu� no havien acceptat una primera reclusi�, la de la fam�lia i el matrimoni, en una societat que ni tan sols les considerava ciutadanes. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Sol Abej�n Olivera, llicenciada en Hist�ria per la UB, poeta i autora del llibre "Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del c�stig i les presons de dones a Barcelona".

Cap�tol 968. El dia 1 de novembre del 1874 els carlins van instaurar una Diputaci� General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, en plena Tercera Guerra que els enfrontava amb els liberals. La derrota militar dels que defensaven les postures tradicionalistes ha fet que aquesta instituci� de vida ef�mera hagi estat oblidada en el temps. De tota manera, �s una prova clara de la for�a que va arribar a tenir el carlisme catal�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Ferran Toledano, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat Aut�noma de Barcelona, autor del llibre "La Catalunya dels furs carlins" de la col�lecci� Dies que han fet Catalunya, editada per Rosa dels Vents.

Cap�tol 967. En la hist�ria de la m�sica cl�ssica el talent no se'l reparteixen nom�s els grans compositors, per molt que siguin aquests els que hi solen tenir m�s pes. A cavall entre el segle XIX i el XX, hi va haver un director d'orquestra que va triomfar a Europa i als Estats Units, que va excel�lir per igual en obres oper�stiques i simf�niques, i que �s considerat el primer director a assolir l'estatus d'estrella. Es tracta d'Arturo Toscanini, un m�sic excepcional, que a m�s va destacar pel rebuig actiu al feixisme en ascens a It�lia. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Galceran, divulgador musical i �s un dels Homes Cl�ssics que podeu seguir al seu programa de Catalunya M�sica.

Cap�tol 966. A finals del segle XIII, la situaci� excepcional i estrat�gica de la Vall d'Aran, un territori entre muntanyes a cavall de dos regnes, la va convertir en objecte de desig per part de la Corona francesa. Van ser molts anys d'estira-i-arronses, el que es coneix com el plet per la Vall d'Aran, fins que la monarquia aragonesa va restablir-hi l'autoritat. El rei Jaume II el Just va voler refermar el vincle amb els aranesos confirmant els furs, privilegis i llibertats en un document, aprovat el 23 d'agost de 1313, que ha estat la pedra angular del seu fet diferencial, des del segle XIV fins a l'actualitat. Aquest text �s conegut com "Era Querim�nia". En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i Jep de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acad�mia Aranesa de la Llengua Occitana.

Cap�tol 965. Un dels periodistes catalans m�s populars i m�s longeus del segle XX va ser Carles Sent�s. Periodista, espia i pol�tic, Sent�s va destacar per un gran capacitat de reinventar-se. La seva traject�ria durant la m�s immediata postguerra permet il�lustrar la de molts altres catalans que van acabar vinculats plenament al franquisme, potser per pragmatisme, per� amb ple convenciment i, sobretot, amb un agut sentit de l'oportunitat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Vilanova, professor d'Hist�ria Contempor�nia a la UAB i director de l'Arxiu Hist�ric de la Fundaci� Carles Pi i Sunyer; tamb� �s l'autor del llibre "Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sent�s, 1936-1946".

Cap�tol 964. Tot i que el seu nom no sol ser gaire recordat, el diplom�tic suec Dag Hammarskj�ld va ser el segon secretari general en la hist�ria de les Nacions Unides i es va mantenir al capdavant de la instituci� durant vuit anys, entre 1953 i 1961. La seva tasca, estroncada per un sospit�s accident d'avi�, va marcar un punt d'inflexi� en les relacions internacionals en plena Guerra Freda. Hammarskj�ld va refor�ar les funcions de les Nacions Unides a la recerca de la pau mundial. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i Judit Ros, polit�loga especialitzada en relacions internacionals i diplom�cia.

Cap�tol 963. A mitjan segle XIX, els ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat que bufaven des de Fran�a estaven arrelant a Catalunya. El primer grup declaradament republic�, liderat per Abd� Terrades i Narc�s Monturiol, va iniciar les activitats l'any 1842. Durant aquells anys, fins a la fi de la fuga� Primera Rep�blica, la literatura catalana va contribuir a difondre l'ideari republic� a trav�s d'obres de teatre, novel�les i poesies. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Mag� Sunyer, escriptor i catedr�tic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili; autor del llibre "Els mites de la rep�blica. Arguments per al futur", d'Eumo.

Cap�tol 962. Entre l'any 431 i el 404 abans de Crist, un cop Atenes havia derrotat l'amena�a exterior persa, l'antiga Gr�cia va viure un enfrontament intern entre dos blocs: la Lliga de Delos, organitzada al voltant d'Atenes, i la Lliga del Pelopon�s, liderada per Esparta. D'aquesta guerra del Pelopon�s tenim un testimoni hist�ric excepcional, l'obra d'un historiador avan�at al seu temps que coneixem pel nom de Tuc�dides. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Borja Antela, doctor en Hist�ria de Gr�cia i professor d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona. Autor del pr�leg de la nova edici� de la "Hist�ria de la guerra del Pelopon�s", dins de la col�lecci� Bernat Metge Essencial.

Cap�tol 961. Al llarg del segle XIX, el ritme d'execucions p�bliques a Catalunya s'havia anat reduint, tot i que la pena de mort encara era vigent en l'ordenament jur�dic. Malgrat tot, el 16 de gener del 1892 s'havia previst una execuci� en concret que va servir per esperonar el moviment contrari a la pena capital p�blica. El reu es deia Isidre Mompart, i el botx�, Nicomedes M�ndez. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i amb Merc� Balada, autora del llibre "Barcelona en negre: Crims i criminals (1890-1956)".

Cap�tol 960. Des de la seva creaci� l'any 1955, el Partit Liberal Democr�tic ha estat la for�a pol�tica hegem�nica al Jap� i ha exercit el poder de manera gaireb� ininterrompuda. De caire conservador, el PLD ha basculat sempre entre l'alian�a que supeditava el pa�s als Estats Units i el desig de recuperar un ex�rcit sobir�. En un partit marcat per les connexions familiars, la dinastia que ha tingut l'�ltim representant en el primer ministre Shinzo Abe ha encarnat bona part de les contradiccions de la pol�tica japonesa, pel que fa a les relacions amb Occident i la militaritzaci�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, polit�leg, Doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. Autor del llibre "Izquierda y revoluci�n. Una historia pol�tica del Jap�n de postguerra", d'Edicions Bellaterra.

Cap�tol 959. Entre 1642 i 1649, Anglaterra va viure dividida entre dos b�ndols irreconciliables, els partidaris del poder autocr�tic exercit pel rei Carles I, i els defensors dels membres del Parlament, que li estaven plantant cara al sobir�. Un dels personatges clau de la guerra civil anglesa va ser Oliver Cromwell . En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i �ngel Casals, catedr�tic del Departament d'Hist�ria Moderna de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Mart� l'Hum�, Margarida de Prades va ser reina consort d'Arag�, Val�ncia, Mallorca i Sic�lia, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fuga�ment, nom�s durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continu�tat din�stica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. Tamb� va ser musa de poetes com Jordi de Sant Jordi. En no haver tingut un hereu, la seva pres�ncia a les cr�niques es va anar relegant injustament. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Rom�nica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador; ha participat en el llibre col�lectiu "Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa".

Cap�tol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la pol�tica italiana a la segona meitat del segle XX, un dels m�s dram�tics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El l�der de la Democr�cia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de mar� de 1978 i va apar�ixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes pol�tiques i socials del pa�s es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre la suposada ra� d'Estat i l'imperatiu moral d'intentar salvar una vida, la d'un personatge p�blic tan prestigi�s com inc�mode. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� i Vallverd�, periodista i llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB. Redactor de pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguraci� solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels s�mbols de la ciutat. Despr�s de diverses vicissituds hist�riques, incl�s el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acad�mica estrenava casa. Tot i aix�, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat pol�tica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, professor d'Hist�ria Moderna i Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una q�esti� molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. �s el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen franc�s i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perqu� no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i M�nica Piera, doctora en Hist�ria de l'Art i presidenta de l'Associaci� per a l'Estudi del Moble.

Cap�tol 954. La intervenci� dels Estats Pontificis en la configuraci� pol�tica i ideol�gica dels estats ha estat una pol�tica constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes pol�tics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentaci� de la riquesa que posse�en mentre envoltaven el culte cat�lic d'una majestuositat i un luxe sense precedents. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Diego Sola, doctor en Hist�ria Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on �s professor lector i director del M�ster en Hist�ria i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Hist�ria dels papes".

Cap�tol 953. L'estiu del 1938, amb l'esclat de la batalla de l'Ebre, la Guerra Civil vivia moments decisius i especialment durs, tant per als que eren al front, soldats cada vegada m�s joves, com per a les dones, avis i nens que s'havien quedat a la rereguarda. En un llogaret de la prov�ncia de Tarragona, a Valldeperes, l'Angeleta Sol� havia de fer el cor fort i afrontar la collita tota sola, fent-se c�rrec del sogre, de 77 anys, i de quatre nens. Al front hi tenia el marit, en Pepet Llorach Capdevila, i el cunyat, en Joan. Els patiments d'aquesta fam�lia, que s'han pogut con�ixer gr�cies a un farcellet de cartes descobert a la casa on vivien, reflecteix el de tantes altres fam�lies pageses del moment, quan el feixisme era una amena�a cada vegada m�s propera. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Andr�s Villa, m�ster en Escriptura per a Televisi� i Cinema de la UAB, autor de diversos documentals i del llibre "El cor m�s humil. Valldeperes, estiu del 1938".

Cap�tol 952. La pres�ncia d'arbres a la trama urbana de les ciutats �s una necessitat, tant per millorar la qualitat de l'aire com per incidir en la salut de les persones. Aquesta obvietat no sempre ha estat clara. Durant molt de temps, a les principals capitals europees d'arbres nom�s n'hi havien als parcs, als jardins, a les grans avingudes i als camins d'entrada i sortida. Va ser Ildefons Cerd�, amb el projecte revolucionari d'eixample per a Barcelona, qui va incorporar l'arbre de carrer al paisatge de la ciutat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.

Cap�tol 951. El monestir femen� hospitaler m�s important de la Catalunya medieval i moderna va ser Santa Maria d'Alguaire, constru�t a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Des d'una ubicaci� privilegiada, va exercir un control econ�mic, social i jurisdiccional sobre diversos enclavaments de la plana del Segri�. Tot i que el r�gim de la comunitat era d'a�llament, s'han conservat documents que demostren que les normes de clausura van ser vulnerades repetidament, fins que va arribar una priora, a finals del segle XVI, decidida a posar ordre. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Soler, doctora en Hist�ria per la Universitat de Barcelona, coordinadora del Doble Grau d'Arqueologia i Hist�ria i vicedegana de la Facultat de Geografia i Hist�ria de la UB.

Cap�tol 950. Un dels escriptors i intel�lectuals m�s importants que va tenir Catalunya durant les dues primeres d�cades del segle XX va ser Eugeni d'Ors. Va posar les bases �tiques i est�tiques del moviment que ell mateix va batejar com a Noucentisme, una reivindicaci� del classicisme confrontada al Romanticisme de finals del segle anterior, que va resultar fonamental per entendre la literatura, les arts pl�stiques i la societat catalana de l'�poca. Un gir ideol�gic radical el va allunyar de la terra i el va convertir en un personatge constantment envoltat de pol�mica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Norbert Bilbeny, catedr�tic d'�tica a la Universitat de Barcelona, autor, entre molts d'altres, del llibre "Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme".

Cap�tol 949. En un moment en qu� moltes esperances revifaven, el Congr�s de Cultura Catalana impulsat entre 1975 i 1977 va suposar una de les experi�ncies c�viques m�s importants, de cara a la mobilitzaci� social del catalanisme. Va ser un proc�s llarg, la suma de moltes voluntats que volien dir-hi la seva respecte a l'estudi cient�fic, la recuperaci� i la promoci� de la cultura catalana, que va iniciar-se quan Franco encara era viu i va arribar fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, en plena transici�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Mariona Lladonosa Latorre, llicenciada en Ci�ncies Pol�tiques a la UAB i doctora en Sociologia per la Universitat de Lleida, on �s professora del Departament de Geografia i Sociologia. Coautora del llibre "Una nova cultura per al poble. El Congr�s de Cultura Catalana i la modernitzaci� de la catalanitat, 1975-1977".

Cap�tol 948. En plena guerra freda, un moment de tensi� pol�tica extrema, al Berl�n dividit pel mur hi va haver quatre equips de futbol que reflectien a la perfecci� la partici� de la capital alemanya entre dos sistemes irreconciliables: a l'est hi havia el Dinamo i l'Union, mentre que a l'oest hi havia el Hertha i el Tasm�nia. El tarann� i els seguidors d'aquests quatre clubs reflectien perfectament la tensi� pol�tica que es vivia en aquell moment. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la Universitat Aut�noma de Barcelona i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Futbol�tica. Hist�ries de clubs pol�ticament singulars".

Cap�tol 947. En les primeres d�cades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament t�cnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progr�s podia comportar per a tot el territori destaca l'enginyer i empresari Carles Monta��s, que amb el temps tamb� va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarann� negociador, les bones relacions amb el poder i una ambici� sense gaires escr�pols li van permetre fer aportacions decisives en l'extensi� de l'energia el�ctrica i la millora de les infraestructures ferrovi�ries, entre altres grans projectes. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i Joaquim Montcl�s, historiador, escriptor, periodista i activista cultural, president de l'Associaci� Cultural del Matarranya i autor del llibre "Qui va ser realment Carles Emili Monta��s? Pearson, Camb�, March, Rotary Club, FECSA...".