En guàrdia!

Cap�tol 984. Durant els anys vuitanta del segle passat, ETA colpejava la molt imperfecta democr�cia espanyola. L'Estat va donar cobertura a diverses iniciatives de guerra bruta, algunes heretades dels serveis d'informaci� franquistes, per combatre el terrorisme de manera il�legal. L'�ltima expressi� d'aquesta manera d'enfrontar-se a ETA van ser els Grups Antiterroristes d'Alliberament, els GAL, uns grups armats parapolicials que van entrar en acci� el 1983. Els GAL, que van tenir una connexi� catalana important, van deixar al darrere un rastre de morts, errors fatals i operacions matusseres. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Batista, doctor en Ci�ncies de la Comunicaci� i periodista; �s autor de deu llibres sobre ETA, l'�ltim dels quals �s "ETA i nosaltres"; va localitzar tots els atestats dels GAL al magatzem de la Brigada Social i va propiciar les primeres trobades entre v�ctimes dels GAL, v�ctimes d'ETA i victimaris.

Cap�tol 983. L'administraci� de Just�cia �s un instrument de dominaci� en mans de molt poques persones, sempre lligades als m�s poderosos. Aquesta afirmaci� �s plenament v�lida durant l'alta edat mitjana, quan l'ordenament jur�dic visig�tic coexisteix amb la legislaci� heretada de l'�poca romana, mentre que es van incorporant noves normes o costums adoptats per resoldre els conflictes de l'�poca feudal. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Maria Salrach, catedr�tic d'Hist�ria Medieval a la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'Institut d'Estudis Catalans; autor de "Just�cia i poder a Catalunya abans de l'any mil" i coeditor de "Just�cia i resoluci� de conflictes a la Catalunya medieval. Col�lecci� diplom�tica. Segles IX-XI".

Cap�tol 982. A finals dels anys quaranta, i sobretot durant els anys cinquanta, en un context de pen�ria i de postguerra europea en qu� nom�s les classes altes podien disposar d'un autom�bil, la sortida al mercat dels anomenats microcotxes va suposar una alternativa per a moltes fam�lies. Aquests models de cotxes m�s petits de l'habitual, i a m�s baix cost, van tenir molt d'�xit a Alemanya i al Regne Unit, per� tamb� a l'Espanya franquista, i de manera molt especial a Catalunya. En parlem amb Josep Maria Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Tach�, president del Classic Motor Club del Bages i coordinador de l'Escuderia PTV.

Cap�tol 981. Un dels pol�tics que van deixar m�s empremta en l'ideari catalanista del segle XX va ser Manuel Carrasco i Formiguera. Va tenir una aportaci� decisiva en la reuni� de totes les forces republicanes i antimon�rquiques espanyoles que van acordar el Pacte de Sant Sebasti�, el 17 d'agost de 1930, i tamb� va ser un dels principals suports del projecte de l'Estatut de N�ria, del 1932. De fet, es va quedar sol al Congr�s defensant la integritat del text. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Duran, doctor en Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona. Autor del llibre "Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acci�. Per una Catalunya lliure i socialment justa", de Viena Edicions.

Cap�tol 980. La xarxa diplom�tica i les relacions militars establertes per Cartago arreu de la Mediterr�nia occidental entre els segles V i III abans de Crist, permeten parlar de l'exist�ncia d'un imperi cartagin�s, o si m�s no d'una clara hegemonia. Abans del Mare Nostrum, hi va haver un Mare Punicum. Cartago era un estat que es definia per ser una pot�ncia comercial, per� a l'hora d'implantar-se en molts territoris va rec�rrer als especialistes militars. L'ex�rcit, format mitjan�ant la contractaci� regular de mercenaris, va ser l'instrument principal de l'imperialisme cartagin�s. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Roger Riera, doctor en Hist�ria Antiga per la UAB, amb la tesi "Relaciones militares en el Mediterr�neo occidental, 410-221 antes de nuestra era".

Cap�tol 979. El setembre de l'any 9 despr�s de Crist, en els �ltims temps d'August, l'ex�rcit rom� liderat pel governador Quintili Var es va enfrontar als germ�nics al bosc de Teutoburg. Els legionaris romans havien estat condu�ts fins a aquell cul de sac, enganyats per un pr�ncep germ�nic rebel que tenia la ciutadania romana, Armini. Van ser tres dies d'enfrontaments que van culminar en una derrota romana total i absoluta, una de les pitjors de la hist�ria militar. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i amb Oriol Olesti, professor titular d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona.

Cap�tol 978. Des de l'inici de les intervencions arqueol�giques a Emp�ries, l'any 1908, aquest jaciment va esdevenir fonamental pel valor pol�tic i ideol�gic, m�s enll� del cient�fic. Es tractava de donar a con�ixer el bressol d'una identitat catalana d'arrels hel�l�niques, diferenciada d'altres pobles peninsulars. En el moment d'esclatar la Guerra Civil, els responsables de les excavacions tenien molt clar que calia protegir Emp�ries de possibles atacs i bombardejos franquistes, per� tamb� de l'�s militar que li podien donar les forces republicanes. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Francisco Gracia, catedr�tic de Prehist�ria a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohist�rica. Autor de "La construcci�n de una identidad nacional. Arqueolog�a, patrimonio y nacionalismo en Catalu�a, 1850-1939".

Cap�tol 977. Hi ha cient�fics que, en el seu context hist�ric, i pel car�cter pioner i a�llat dels treballs que van fer, han estat vistos no nom�s com a genis, sin� gaireb� com a mags visionaris, com a il�lusionistes que confien especialment en el poder de la imaginaci�. �s el cas del serbi Nikola Tesla, l'home que amb patents basades en el fenomen de l'electromagnetisme va contribuir a la configuraci� de la societat i de la tecnologia contempor�nies. Fill d'un m�n ja desaparegut, a cavall entre els segles XIX i XX, la figura de Tesla ha crescut en les darreres d�cades, per� no �s un cas a�llat, sin� un producte del seu temps. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Xavier Roqu�, doctor en Hist�ria de la Ci�ncia, professor a la UAB i membre del Departament de Filosofia i de l'Institut d'Hist�ria de la Ci�ncia, IHC.

Cap�tol 976. A partir de la segona meitat del segle XVII, l'economia catalana va experimentar una recuperaci� que va coincidir amb un canvi en les relacions comercials entre la monarquia hisp�nica i els Pa�sos Baixos arran del Tractat de M�nster, signat el 1648. En aquest context, els comerciants neerlandesos Joan Kies i Arnold de J�ger van arribar a Catalunya per fer-hi negocis. La nissaga dels Kies es va establir inicialment a Barcelona, per� posteriorment es van traslladar al Camp de Tarragona, a la rodalia de Reus, on van convertir el castell de Vila-seca en resid�ncia i centre de producci�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Josep F�bregas, professor jubilat d'Hist�ria Moderna a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cap�tol 975. La marat� probablement �s la prova que desperta m�s expectaci� i admiraci� de l'atletisme, en bona part per l'esfor� desmesurat que se suposa que fan els corredors. Encara que l'origen entre hist�ric i llegendari d'aquesta cursa remet a l'antiga Gr�cia, la marat� tal com la coneixem neix a finals del segle XIX, en els primers Jocs Ol�mpics d'Atenes del 1896, en una �poca dominada per un afici� a les lleng�es i les cultures cl�ssiques. A partir d'una llegenda, l'olimpisme modern es va inventar una prova atl�tica que no havia existit mai en l'antiguitat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Daniel Mart�, periodista esportiu.

Cap�tol 974. Per relativament curtes que siguin, hi ha estades que marquen tota una vida i fan hist�ria. Entre la tardor de 1838 i l'estiu de 1839, la novel�lista rom�ntica George Sand va emprendre un viatge per Europa que la va portar a Espanya, It�lia i el Migdia franc�s. Dels tres mesos que va ser a les Balears amb els dos fills, l'amant --el m�sic polon�s Frederic Chopin--, i una criada, en va n�ixer una recreaci� parcialment ficcionada de les experi�ncies viscudes. �s una de les obres m�s conegudes de l'autora: "Un hivern a Mallorca". En parlen Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Vives, professor d'Hist�ria Contempor�nia de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 973. Al llarg de m�s de 43 anys, fins a les acaballes del franquisme, les dones properes al r�gim van formar part de la Secci� Femenina de la Falange, consagrades a tasques de reconstrucci�, assist�ncia social i afirmaci� patri�tica. Al cap i a la fi, dins d'un estat que discriminava la dona, es tractava de modelar-la perqu� assum�s un paper subm�s de mare i mestressa de casa, per retrobar el que el r�gim considerava que era l'ordre social i familiar. A Lleida, la Secci� Femenina, sempre supeditada a la branca masculina de l'organitzaci�, tamb� va tenir un paper important. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Antonieta Jarne, historiadora; autora del llibre "La Secci� Femenina a Lleida. Els anys 'triomfals'", de Pag�s Editors.

Cap�tol 972. L'any 1686, Barcelona va viure unes grans festes dedicades a Santa Eul�lia, la patrona de la ciutat. Segons la descripci� de la process� que va rec�rrer la ciutat, les obres d'art que representaven la santa i el seu martiri, moltes d'ef�meres, s'inscrivien de ple en l'est�tica barroca de les acaballes del segle XVII i les idees de la Contrareforma sobre la iconografia religiosa. El culte a Santa Eul�lia era la manera que tenien les oligarquies de refor�ar la identitat col�lectiva de la ciutat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Cristina Fontcuberta, professora agregada d'Hist�ria de l'Art a la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 971. El setembre del 1919, Josep Puig i Cadafalch prenia possessi� com a president de la Mancomunitat per segon cop. Un dels objectius clars per a aquest nou mandat era situar Catalunya en el mapa internacional, una tasca que va ser resumida en el lema "Con�ixer i �sser coneguts". Com altres pol�tics i intel�lectuals de l'�poca, va entendre que el front exterior era clau per al futur del pa�s. Aquests van ser els or�gens de la primera diplom�cia d'un govern aut�nom catal� en �poca contempor�nia. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Manuel Manonelles, comissari de la mostra "Con�ixer i �sser coneguts!", de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Cap�tol 970. Moltes dones van participar de manera activa en la defensa militar de la Segona Rep�blica: n'hi va haver a la rereguarda i fent tasques administratives al front, per� tamb� n'hi va haver que van ser instructores militars i que van combatre a primera l�nia de foc. El Govern de la Rep�blica va ser el que va permetre l'acc�s de les dones a l'ex�rcit, contradient alguns t�pics llargament mantinguts. De tota manera, a partir del mes d'octubre del 1936, les dones desapareixen de la documentaci� militar i en molts casos han restat en l'anonimat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Esther Guti�rrez Escoda, doctora en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat Rovira i Virgili, i membre de la junta directiva del Centre d'Estudis de la Vilella Alta, autora de la tesi "Las mujeres militares en la Guerra Civil espa�ola. Pol�tica, sociedad y administraci�n militar de la II Rep�blica".

Cap�tol 969. Les presons com a espais de reclusi� i privaci� de llibertats, pensats per castigar i intentar redimir les persones condemnades, no van n�ixer amb la Il�lustraci�, com s'havia dit sovint, sin� que a l'Edat Mitjana ja en podem trobar els primers exemples, dominats per una f�rria moral cristiana. En el cas de les dones, pecat i delicte es posaven al mateix nivell, i el delicte d'adulteri nom�s les castigava a elles. A Barcelona, des de finals de l'�poca medieval es van habilitar espais de c�stig pensats espec�ficament per a aquelles dones que es consideraven perilloses, principalment perqu� no havien acceptat una primera reclusi�, la de la fam�lia i el matrimoni, en una societat que ni tan sols les considerava ciutadanes. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Sol Abej�n Olivera, llicenciada en Hist�ria per la UB, poeta i autora del llibre "Males fembres pecadores? Genealogia de la cultura del c�stig i les presons de dones a Barcelona".

Cap�tol 968. El dia 1 de novembre del 1874 els carlins van instaurar una Diputaci� General de Catalunya a Sant Joan de les Abadesses, en plena Tercera Guerra que els enfrontava amb els liberals. La derrota militar dels que defensaven les postures tradicionalistes ha fet que aquesta instituci� de vida ef�mera hagi estat oblidada en el temps. De tota manera, �s una prova clara de la for�a que va arribar a tenir el carlisme catal�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Llu�s Ferran Toledano, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat Aut�noma de Barcelona, autor del llibre "La Catalunya dels furs carlins" de la col�lecci� Dies que han fet Catalunya, editada per Rosa dels Vents.

Cap�tol 967. En la hist�ria de la m�sica cl�ssica el talent no se'l reparteixen nom�s els grans compositors, per molt que siguin aquests els que hi solen tenir m�s pes. A cavall entre el segle XIX i el XX, hi va haver un director d'orquestra que va triomfar a Europa i als Estats Units, que va excel�lir per igual en obres oper�stiques i simf�niques, i que �s considerat el primer director a assolir l'estatus d'estrella. Es tracta d'Arturo Toscanini, un m�sic excepcional, que a m�s va destacar pel rebuig actiu al feixisme en ascens a It�lia. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Albert Galceran, divulgador musical i �s un dels Homes Cl�ssics que podeu seguir al seu programa de Catalunya M�sica.

Cap�tol 966. A finals del segle XIII, la situaci� excepcional i estrat�gica de la Vall d'Aran, un territori entre muntanyes a cavall de dos regnes, la va convertir en objecte de desig per part de la Corona francesa. Van ser molts anys d'estira-i-arronses, el que es coneix com el plet per la Vall d'Aran, fins que la monarquia aragonesa va restablir-hi l'autoritat. El rei Jaume II el Just va voler refermar el vincle amb els aranesos confirmant els furs, privilegis i llibertats en un document, aprovat el 23 d'agost de 1313, que ha estat la pedra angular del seu fet diferencial, des del segle XIV fins a l'actualitat. Aquest text �s conegut com "Era Querim�nia". En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i Jep de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acad�mia Aranesa de la Llengua Occitana.

Cap�tol 965. Un dels periodistes catalans m�s populars i m�s longeus del segle XX va ser Carles Sent�s. Periodista, espia i pol�tic, Sent�s va destacar per un gran capacitat de reinventar-se. La seva traject�ria durant la m�s immediata postguerra permet il�lustrar la de molts altres catalans que van acabar vinculats plenament al franquisme, potser per pragmatisme, per� amb ple convenciment i, sobretot, amb un agut sentit de l'oportunitat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Francesc Vilanova, professor d'Hist�ria Contempor�nia a la UAB i director de l'Arxiu Hist�ric de la Fundaci� Carles Pi i Sunyer; tamb� �s l'autor del llibre "Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sent�s, 1936-1946".

Cap�tol 964. Tot i que el seu nom no sol ser gaire recordat, el diplom�tic suec Dag Hammarskj�ld va ser el segon secretari general en la hist�ria de les Nacions Unides i es va mantenir al capdavant de la instituci� durant vuit anys, entre 1953 i 1961. La seva tasca, estroncada per un sospit�s accident d'avi�, va marcar un punt d'inflexi� en les relacions internacionals en plena Guerra Freda. Hammarskj�ld va refor�ar les funcions de les Nacions Unides a la recerca de la pau mundial. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i Judit Ros, polit�loga especialitzada en relacions internacionals i diplom�cia.

Cap�tol 963. A mitjan segle XIX, els ideals d'igualtat, llibertat i fraternitat que bufaven des de Fran�a estaven arrelant a Catalunya. El primer grup declaradament republic�, liderat per Abd� Terrades i Narc�s Monturiol, va iniciar les activitats l'any 1842. Durant aquells anys, fins a la fi de la fuga� Primera Rep�blica, la literatura catalana va contribuir a difondre l'ideari republic� a trav�s d'obres de teatre, novel�les i poesies. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Mag� Sunyer, escriptor i catedr�tic de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili; autor del llibre "Els mites de la rep�blica. Arguments per al futur", d'Eumo.

Cap�tol 962. Entre l'any 431 i el 404 abans de Crist, un cop Atenes havia derrotat l'amena�a exterior persa, l'antiga Gr�cia va viure un enfrontament intern entre dos blocs: la Lliga de Delos, organitzada al voltant d'Atenes, i la Lliga del Pelopon�s, liderada per Esparta. D'aquesta guerra del Pelopon�s tenim un testimoni hist�ric excepcional, l'obra d'un historiador avan�at al seu temps que coneixem pel nom de Tuc�dides. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Borja Antela, doctor en Hist�ria de Gr�cia i professor d'Hist�ria Antiga de la Universitat Aut�noma de Barcelona. Autor del pr�leg de la nova edici� de la "Hist�ria de la guerra del Pelopon�s", dins de la col�lecci� Bernat Metge Essencial.

Cap�tol 961. Al llarg del segle XIX, el ritme d'execucions p�bliques a Catalunya s'havia anat reduint, tot i que la pena de mort encara era vigent en l'ordenament jur�dic. Malgrat tot, el 16 de gener del 1892 s'havia previst una execuci� en concret que va servir per esperonar el moviment contrari a la pena capital p�blica. El reu es deia Isidre Mompart, i el botx�, Nicomedes M�ndez. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i amb Merc� Balada, autora del llibre "Barcelona en negre: Crims i criminals (1890-1956)".

Cap�tol 960. Des de la seva creaci� l'any 1955, el Partit Liberal Democr�tic ha estat la for�a pol�tica hegem�nica al Jap� i ha exercit el poder de manera gaireb� ininterrompuda. De caire conservador, el PLD ha basculat sempre entre l'alian�a que supeditava el pa�s als Estats Units i el desig de recuperar un ex�rcit sobir�. En un partit marcat per les connexions familiars, la dinastia que ha tingut l'�ltim representant en el primer ministre Shinzo Abe ha encarnat bona part de les contradiccions de la pol�tica japonesa, pel que fa a les relacions amb Occident i la militaritzaci�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran de Vargas, polit�leg, Doctor en Estudis Interculturals i investigador al grup Alter de la UOC. Autor del llibre "Izquierda y revoluci�n. Una historia pol�tica del Jap�n de postguerra", d'Edicions Bellaterra.

Cap�tol 959. Entre 1642 i 1649, Anglaterra va viure dividida entre dos b�ndols irreconciliables, els partidaris del poder autocr�tic exercit pel rei Carles I, i els defensors dels membres del Parlament, que li estaven plantant cara al sobir�. Un dels personatges clau de la guerra civil anglesa va ser Oliver Cromwell . En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i �ngel Casals, catedr�tic del Departament d'Hist�ria Moderna de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 958. Entre setembre del 1409 i maig del 1410, pel matrimoni amb Mart� l'Hum�, Margarida de Prades va ser reina consort d'Arag�, Val�ncia, Mallorca i Sic�lia, i comtessa de Barcelona. Tot i que va regnar fuga�ment, nom�s durant vuit mesos i mig, ho va fer en un moment clau per a la continu�tat din�stica, sense poder donar-li al rei l'hereu que s'estava esperant. De Margarida els contemporanis en destacaven la bellesa, que associaven a la capacitat reproductora. Tamb� va ser musa de poetes com Jordi de Sant Jordi. En no haver tingut un hereu, la seva pres�ncia a les cr�niques es va anar relegant injustament. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Stefano Cingolani, doctor en Filologia Rom�nica per la Universitat La Sapienza de Roma i historiador; ha participat en el llibre col�lectiu "Margarida de Prades: regnat breu, vida intensa".

Cap�tol 957. D'entre tots els episodis turbulents que va viure la pol�tica italiana a la segona meitat del segle XX, un dels m�s dram�tics va ser el que va acabar amb la vida d'Aldo Moro. El l�der de la Democr�cia Cristiana va ser segrestat per les Brigades Roges el 16 de mar� de 1978 i va apar�ixer assassinat el dia 9 de maig. Entre un i altre dia, en les esferes pol�tiques i socials del pa�s es va obrir un debat sobre la possibilitat de negociar amb els terroristes. S'havia obert un pols entre la suposada ra� d'Estat i l'imperatiu moral d'intentar salvar una vida, la d'un personatge p�blic tan prestigi�s com inc�mode. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Pep Mart� i Vallverd�, periodista i llicenciat en Hist�ria Contempor�nia per la UAB. Redactor de pol�tica a Naci� Digital.

Cap�tol 956. Fa cent cinquanta anys, el dia 1 d'octubre del 1872, tenia lloc la inauguraci� solemne de la nova seu de la Universitat de Barcelona, que continua sent un dels s�mbols de la ciutat. Despr�s de diverses vicissituds hist�riques, incl�s el trasllat a Cervera imposat pel Decret de Nova Planta, i el retorn a Barcelona el 1835, en diverses ubicacions provisionals, la comunitat acad�mica estrenava casa. Tot i aix�, va ser una estrena complicada, envoltada d'inestabilitat pol�tica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Agust� Alcoberro, professor d'Hist�ria Moderna i Vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona.

Cap�tol 955. Encarregar un moble fet a mida pot ser una q�esti� molt seriosa; en el segle XIX, fins i tot podia arribar a ser un tema d'honor. �s el cas del secreter armari que el noble Josep Francesc de Caramany va encomanar al fuster Antoine Seux, d'origen franc�s i resident a Girona. L'any 1803, Caramany va fer empresonar Seux perqu� no acabava el moble, i un cop a presidi li va anar enviant les fustes i la resta de material necessari per enllestir la feina. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat� i M�nica Piera, doctora en Hist�ria de l'Art i presidenta de l'Associaci� per a l'Estudi del Moble.

Cap�tol 954. La intervenci� dels Estats Pontificis en la configuraci� pol�tica i ideol�gica dels estats ha estat una pol�tica constant al llarg dels segles. Una etapa especialment turbulenta va ser la de les reformes religioses, al llarg del segle XVI i inicis del XVII, que coincideixen amb el Renaixement i l'inici del barroc. El papat va participar intensament en els conflictes pol�tics amb diversos monarques europeus, al mateix temps que els papes de Roma procuraven fer ostentaci� de la riquesa que posse�en mentre envoltaven el culte cat�lic d'una majestuositat i un luxe sense precedents. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Diego Sola, doctor en Hist�ria Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on �s professor lector i director del M�ster en Hist�ria i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Hist�ria dels papes".

Cap�tol 953. L'estiu del 1938, amb l'esclat de la batalla de l'Ebre, la Guerra Civil vivia moments decisius i especialment durs, tant per als que eren al front, soldats cada vegada m�s joves, com per a les dones, avis i nens que s'havien quedat a la rereguarda. En un llogaret de la prov�ncia de Tarragona, a Valldeperes, l'Angeleta Sol� havia de fer el cor fort i afrontar la collita tota sola, fent-se c�rrec del sogre, de 77 anys, i de quatre nens. Al front hi tenia el marit, en Pepet Llorach Capdevila, i el cunyat, en Joan. Els patiments d'aquesta fam�lia, que s'han pogut con�ixer gr�cies a un farcellet de cartes descobert a la casa on vivien, reflecteix el de tantes altres fam�lies pageses del moment, quan el feixisme era una amena�a cada vegada m�s propera. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Andr�s Villa, m�ster en Escriptura per a Televisi� i Cinema de la UAB, autor de diversos documentals i del llibre "El cor m�s humil. Valldeperes, estiu del 1938".

Cap�tol 952. La pres�ncia d'arbres a la trama urbana de les ciutats �s una necessitat, tant per millorar la qualitat de l'aire com per incidir en la salut de les persones. Aquesta obvietat no sempre ha estat clara. Durant molt de temps, a les principals capitals europees d'arbres nom�s n'hi havien als parcs, als jardins, a les grans avingudes i als camins d'entrada i sortida. Va ser Ildefons Cerd�, amb el projecte revolucionari d'eixample per a Barcelona, qui va incorporar l'arbre de carrer al paisatge de la ciutat. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Josep Gordi, doctor en Geografia.

Cap�tol 951. El monestir femen� hospitaler m�s important de la Catalunya medieval i moderna va ser Santa Maria d'Alguaire, constru�t a mitjans del segle XIII i abandonat a finals del segle XVII. Des d'una ubicaci� privilegiada, va exercir un control econ�mic, social i jurisdiccional sobre diversos enclavaments de la plana del Segri�. Tot i que el r�gim de la comunitat era d'a�llament, s'han conservat documents que demostren que les normes de clausura van ser vulnerades repetidament, fins que va arribar una priora, a finals del segle XVI, decidida a posar ordre. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Maria Soler, doctora en Hist�ria per la Universitat de Barcelona, coordinadora del Doble Grau d'Arqueologia i Hist�ria i vicedegana de la Facultat de Geografia i Hist�ria de la UB.

Cap�tol 950. Un dels escriptors i intel�lectuals m�s importants que va tenir Catalunya durant les dues primeres d�cades del segle XX va ser Eugeni d'Ors. Va posar les bases �tiques i est�tiques del moviment que ell mateix va batejar com a Noucentisme, una reivindicaci� del classicisme confrontada al Romanticisme de finals del segle anterior, que va resultar fonamental per entendre la literatura, les arts pl�stiques i la societat catalana de l'�poca. Un gir ideol�gic radical el va allunyar de la terra i el va convertir en un personatge constantment envoltat de pol�mica. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Norbert Bilbeny, catedr�tic d'�tica a la Universitat de Barcelona, autor, entre molts d'altres, del llibre "Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme".

Cap�tol 949. En un moment en qu� moltes esperances revifaven, el Congr�s de Cultura Catalana impulsat entre 1975 i 1977 va suposar una de les experi�ncies c�viques m�s importants, de cara a la mobilitzaci� social del catalanisme. Va ser un proc�s llarg, la suma de moltes voluntats que volien dir-hi la seva respecte a l'estudi cient�fic, la recuperaci� i la promoci� de la cultura catalana, que va iniciar-se quan Franco encara era viu i va arribar fins a les eleccions del 15 de juny de 1977, en plena transici�. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Mariona Lladonosa Latorre, llicenciada en Ci�ncies Pol�tiques a la UAB i doctora en Sociologia per la Universitat de Lleida, on �s professora del Departament de Geografia i Sociologia. Coautora del llibre "Una nova cultura per al poble. El Congr�s de Cultura Catalana i la modernitzaci� de la catalanitat, 1975-1977".

Cap�tol 948. En plena guerra freda, un moment de tensi� pol�tica extrema, al Berl�n dividit pel mur hi va haver quatre equips de futbol que reflectien a la perfecci� la partici� de la capital alemanya entre dos sistemes irreconciliables: a l'est hi havia el Dinamo i l'Union, mentre que a l'oest hi havia el Hertha i el Tasm�nia. El tarann� i els seguidors d'aquests quatre clubs reflectien perfectament la tensi� pol�tica que es vivia en aquell moment. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ramon Usall, llicenciat en Sociologia per la Universitat Aut�noma de Barcelona i doctor en Hist�ria per la Universitat de Lleida, autor del llibre "Futbol�tica. Hist�ries de clubs pol�ticament singulars".

Cap�tol 947. En les primeres d�cades del segle XX, Catalunya estava experimentant un desenvolupament t�cnic i industrial extraordinari. Entre els pioners i visionaris que van tenir clars els avantatges que aquest progr�s podia comportar per a tot el territori destaca l'enginyer i empresari Carles Monta��s, que amb el temps tamb� va ser diputat a les Corts de Madrid. El tarann� negociador, les bones relacions amb el poder i una ambici� sense gaires escr�pols li van permetre fer aportacions decisives en l'extensi� de l'energia el�ctrica i la millora de les infraestructures ferrovi�ries, entre altres grans projectes. En parlem amb l'historiador Josep M. Sol� i Sabat� i Joaquim Montcl�s, historiador, escriptor, periodista i activista cultural, president de l'Associaci� Cultural del Matarranya i autor del llibre "Qui va ser realment Carles Emili Monta��s? Pearson, Camb�, March, Rotary Club, FECSA...".

Cap�tol 946. En un pa�s sotm�s al bloqueig econ�mic i a l'autarquia com era l'Espanya dels primers anys del franquisme, el r�gim va voler demostrar la capacitat de producci� industrial amb un vehicle de primer nivell, capa� de rivalitzar amb els millors models del m�n. Aquest projecte model va ser el Pegaso Z-102, i l'home que el va fer possible va ser l'enginyer catal� Vilfred Ricart, l'home que va ser capa� de tractar de tu a tu gegants de l'automoci� mundial com el mateix Enzo Ferrari. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Ferran Vital, professor d'hist�ria a l'Institut Badalona Set, que escriu al diari "Ara" sobre temes de motor i ha col�laborat a la revista S�piens.

Cap�tol 945. Que una publicaci� concreta doni nom a tot un format narratiu �s prova suficient de la seva rellev�ncia. Tot i que des dels anys seixanta s'ha anat introduint el mot angl�s "c�mic", encara avui la paraula "tebeo" serveix per referir-se a les narracions dibuixades, sobretot pensades per al p�blic infantil. �s el millor recordatori de la revista d'historietes m�s longeva de l'Estat, que en diferents etapes va cobrir gaireb� tot el segle XX, des del 1917 fins al 1998. A les p�gines del TBO van n�ixer alguns dels personatges m�s estimats per diverses generacions, com el professor Franz de Copenhaguen i el seus invents, Eustaquio Morcill�n i la fam�lia Ulisses. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Joan Manuel Soldevilla, llicenciat en Filologia, diplomat en Teologia, que ha estat professor de la Universitat de Girona, professor de literatura a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, i �s expert en c�mics.

Cap�tol 944. Entre la fi de la Segona Guerra Mundial i els anys seixanta, dos dels intel�lectuals europeus m�s importants, que havien estat amics tot i els seus or�gens socials oposats, es van anar distanciant fins a mantenir una pol�mica apassionada. L'un havia nascut a Alg�ria, en una fam�lia pobra d'ascend�ncia menorquina, i es deia Albert Camus. L'altre era un fill �nic de la burgesia parisenca, i es deia Jean-Paul Sartre. Les opinions de l'un i de l'altre sobre el comunisme, la guerra d'Alg�ria o les armes nuclears els van situar als dos extrems d'un debat que es plantejava si calia prioritzar la llibertat o la just�cia. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Antoni Gelonch, acad�mic d'honor de la Reial Acad�mia de Belles Arts de Sant Jordi, autor de "Camus vs. Sartre. Entre la llibertat i la just�cia".

Cap�tol 943. En les primeres d�cades del segle XX, la falta de respostes de la ci�ncia m�dica davant de moltes malalties havia degenerat en tota mena de supersticions populars. Una d'elles consistia a pensar que la sang dels nens tenia propietats curatives i servia per combatre la tuberculosi, un dels mals end�mics de la Catalunya de l'�poca. Aquesta creen�a, i el mercat negre i macabre que va generar, va ser l'origen de diversos infanticidis, com el que va sacsejar la poblaci� de Capellades l'any 1926. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador i Merc� Balada, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, treballa a LaVanguardia.com i ha escrit el llibre "Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals".

Cap�tol 942. Amb el final oficial de la dictadura, moltes estructures del r�gim franquista no es van desmantellar, sin� que van seguir plenament actives. La continu�tat dels cossos de seguretat feixistes al servei de la democr�cia naixent va desembocar en tot de casos de viol�ncia policial arbitr�ria i excessiva que van esquitxar els anys dif�cils de la Transici�. Sumant-hi les v�ctimes abatudes quan se les intentava detenir o identificar, en la repressi� de manifestacions i arran de tortures, entre 1975 i 1982 hi va haver 134 morts documentades per l'acci� abusiva d'agents de la Policia Armada, que a partir de 1978 va adoptar el nom de Policia Nacional, la Gu�rdia Civil, la policia no uniformada i la policia municipal. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i David Ballester, doctor en Hist�ria, professor i membre del Centre d'Estudis Sobre Dictadures i Democr�cies de la UAB, autor del llibre "Las otras v�ctimas. La viol�ncia policial durante la Transici�n, 1975-1982".

Cap�tol 941. Durant la Baixa Edat Mitjana, Barcelona es va anar configurant com un municipi aut�nom, amb capacitat de regular aspectes tan diversos com els que tenien a veure amb l'assist�ncia i la salut de les persones m�s desafavorides, i que lliguen amb l'evoluci� del concepte de la caritat al llarg del temps. Entre els segles XIV i XV, la fundaci� de diversos hospitals a la ciutat, especialment el de la Santa Creu, va comptar amb el suport econ�mic i legislatiu i amb la protecci� directa del Consell de Cent. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador i Pol Bridgewater, doctor en cultures medievals i professor associat a la UB, autor de la tesi "Car vosaltres havets a veure sobre hospitals: el Consell de Cent i la construcci� de la primera pol�tica hospital�ria a la Barcelona baixmedieval".

Cap�tol 940. Despr�s de la disgregaci� de l'imperi d'Alexandre el Gran, a Egipte es va establir la dinastia ptolemaica. Durant aquest per�ode, l'expansi� romana per la Mediterr�nia havia generat diversos contactes amb la cultura eg�pcia, com havia passat abans amb els grecs, i les �nsies de dominaci� d'aquelles terres semblaven un pas l�gic. Finalment, l'any 30 abans de Crist, Egipte es convertia en una prov�ncia romana amb certes particularitats, una situaci� que passaria per diverses revoltes i crisis, i que es mantindria durant m�s de sis segles. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador i Joan Oller, doctor en Hist�ria Antiga per la UAB, professor agregat de l'�rea d'Hist�ria Antiga del Departament de Ci�ncies de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la UAB; director del Sikait Project, projecte d'excavacions arqueol�giques al Desert Ar�bic egipci.

Cap�tol 939. Una de les grans fites de la pedagogia moderna a la Catalunya dels anys vint i trenta va ser la creaci� d'escoles a l'aire lliure, centres p�blics de car�cter laic que fomentaven un model d'aprenentatge allunyat de la memoritzaci� de continguts per aprovar un examen, i que s'estimaven m�s ensenyar a l'alumne a pensar i a raonar. Un d'aquests centres que encara avui s�n model i refer�ncia va ser l'Escola del Mar de la Barceloneta. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Salvador Dom�nech, doctor en Pedagogia i m�ster en Intervenci� Psicopedag�gica i Assessorament Curricular per la UB, autor del llibre "El viatge de l'Escola del Mar: Pere Verg�s i l'Escola Nova de la Barceloneta".

Cap�tol 938. No deixa de ser paradoxal que l'escriptor m�s prol�fic de les lletres catalanes, autor de setanta-sis novel�les, setze obres de teatre, cinc reculls po�tics i set volums d'articles de premsa, sigui recordat sobretot per una �nica novel�la, la m�s venuda de la nostra literatura. M�s enll� del "Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo va ser un activista insubornable, un defensor de la llibertat individual i nacional, un independentista que es va negar a escriure en castell� i que amb la seva obra va voler contribuir al renaixement d'un pa�s sotm�s. En parlem amb l'historiador, Josep M. Sol� i Sabat�, i Bel Zaballa, periodista, assessora ling��stica i autora de la biografia "Manuel de Pedrolo. La llibertat insubornable".

Cap�tol 937. En els primers anys d'implantaci� del franquisme, el nou Estat mirava amb desconfian�a cap al Pa�s Valenci�, encara que no generava tants recels com Catalunya, on el regionalisme havia esdevingut separatista. El r�gim es va fondre gradualment a les institucions locals i provincials amb les antigues estructures de poder republicanes, perqu� va pesar m�s el classisme que la ideologia. La continu�tat d'estructures i persones en els principals c�rrecs va ser la norma, m�s enll� de l'aparici� del Partit �nic, la Falange Espa�ola Tradicionalista i de les JONS, i de l'eliminaci� dels dem�crates que hi havien regit. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i des de l'estudi d'� Punt R�dio a Burjassot: Andreu Gin�s, doctor en Hist�ria Contempor�nia per la Universitat Pompeu Fabra, autor de la tesi doctoral i el llibre "La instauraci� del franquisme al Pa�s Valenci�".

Cap�tol 936. Joan Fuster �s un aut�ntic cl�ssic de la tradici� liter�ria en llengua catalana del segle XX, autor de seixanta llibres i tres mil articles de premsa. Malgrat tot, �s una figura for�a oblidada per les noves generacions, en part per les barreres que separen el mercat cultural del Pa�s Valenci�, les illes Balears i Catalunya. I quan es ressalten els aspectes m�s importants de l'obra, se sol subratllar el comprom�s c�vic insubornable i la defensa dels Pa�sos Catalans per� tamb� cal destacar el llegat cultural de Joan Fuster, un escriptor de primer ordre. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Enric S�ria, escriptor i comissari de l'Any Fuster.

Cap�tol 935. La Corona d'Arag� va esdevenir una de les pot�ncies m�s importants de la baixa edat mitjana, en bona part gr�cies a la seva capacitat mar�tima. La navegaci� per la Mediterr�nia va ser una font d'ocupaci� i una oportunitat per emprendre noves rutes comercials, per� tamb� va servir per fer pol�tica. Sovint s'organitzaven ambaixades de galeres amb finalitats militars, diplom�tiques o propagand�stiques, i m�s d'una vegada aquestes embarcacions es posaven al servei d'autoritats estrangeres, fins i tot dels papes, a canvi de beneficis pol�tics i econ�mics. En parlem amb Josep M. Sol� i Sabat�, historiador, i Patr�cia Santacruz, doctora en Hist�ria per la Universitat de Barcelona, autora de la tesi "Les galeres catalanes a les armades pontif�cies en �poca del Cisma d'Occident".