Ràdio Arrels

Albert Mallol 1a part

Esteve Tura, presenta Le-Festival

Al sumari de la crònica d’opinió de Joan Becat: l’UCE comença la setmana vinent. Una proposta d’autonomia per a Còrsega. I a Catalunya Sud: E finitta la commedia.

La revista Sàpiens ens proposa un número d’agost amb un tema de portada sobre Arnau, el comte maleït. En parlem amb la seva directora, Clàudia Pujol.

Hem parlat de la nova temporada de rugbi i de tots els seus canvis amb el nostre especialista d’esport Gregory Sansa.Al programa: El nou camp d’entrenament de l’USAP a Perpinyà, el canvi de línia política dels Dracs Catalans, i la reestructuració dels clubs de Pia i Sant Esteve XIII Català.

En 2021, després d'onze anys d’existència, el FILAF, el Festival Internacional del Llibre d’Art i del Film s’ha aturat. Des de fa poc, dues emanacions d’aquest projecte van néixer en l’àmbit literari: KAZAAA i Les éditions kilogrammes.Vam conversar amb Sébastien Planas, el creador i president del festival sobre l’aventura que va ser el FILAF, aquest esdeveniment cultural prestigiós que tenia lloc al centre ciutat de Perpinyà.També vam parlar del seu vincle amb l’escriptura i la literatura, i del seu nou editorial, Les éditions kilogrammes, creat a l’inici únicament per Instagram (és a dir 100% gratuït i digital) amb la col·lecció 2K2 (2.200 signes). D’això en va sorgir una versió paper escrita de pròpia mà pels autors. Dos conceptes antagonistes. Les altres col·leccions són una continuació dels textos publicats sobre Instagram i es presenten també segons la quantitat de signes del text: 22.000 signes (22K) i 220.000 signes (220K). L’ambició de l’editorial és de publicar textos de molt bon nivell escrits per gent coneguda, però també per gent vinent de tots els horitzons per tal de barrejar i trencar les capelles habituals de la literatura. Sempre en l’àmbit literari, el projecte de residència d’artista que té un lligam estret amb Catalunya Sud, KAZAAA. L’objectiu és crear un pont entre l'escena literària catalana i l'escena literària francesa que, avui dia, no es coneixen, unint així els dos àmbits.A més de tot això, hem parlat de la seva relació amb el català, amb Perpinyà, Sant Jaume, amb l’escriptor Salvador Dalí, amb David Lynch...

Fa 25 anys, l’escriptor Victor Alexandre publicava Jo no sóc espanyol. Un recull de converses amb personalitats catalanes de diferents àmbits sobre qüestions relacionades amb la identitat dels catalans. Un llibre icònic que va tenir un ressò mediàtic i social impressionant arran dels països catalans.Per celebrar aquest aniversari, hem parlat amb l’escriptor Victor Alexandre.

El parlar típic de Cerdanya té unes característiques pròpies molt lligades a les del Conflent i el Rosselló, però s’ha perdut molt amb l’homogeneïtzació que provoquen els mitjans de comunicació i el gran volum turístic de la comarca. Ara, un grup de ciutadans ha començat una campanya amb diferents accions que reivindiquen els trets distintius del català de Cerdanya, per exemple comercialitzant samarretes amb paraules típiques de la comarca com “rufaca” o “tartallotja”.Enric Quilez és president del Grup de Recerca de Cerdanya.

El col·lectiu “Pour les littératures en langues régionales à l’école” publicarà un corpus de textos escrits, doncs, en llengües regionals.13 llengües com el corse, l’occità, el créol, el tahitià o el català seran representades en 32 textos bilingües agrupats sota el títol Florilangues per l’editorial occità L’aucèu Libre. L’objectiu és de donar una plaça a les literatures en llengua regional en els cursos de francès. Els autors clàssics i internacionals són molt representats, però els escriptors en llengua regional són invisibilitzats. Cal recordar que aquestes llengües no són “dialectes” però que són parlades per 3 milions de persones arreu de l’estat francès. L’escriptor franco-libanès Amin Maalouf, secretari perpetual de l’Académie française dona suport a aquesta iniciativa.Un projecte literari a vocació educacional que ens ha presentat en occità Marie-Jeanne Verny, professora d’occità que fa part del col·lectiu iniciador del projecte.

El País Valencià va viure el mes d’octubre passat unes greus inundacions que van deixar 220 persones mortes i va provocar danys greus a municipis del sud de València. El col·lectiu Mai més València va néixer per entendre què va passar aquell dia i evitar que mai més es repeteixi una tragèdia així. A més, s’han personificat a la causa judicial del jutjat de Catarroja per cercar responsabilitats jurídiques en la gestió d’aquell dia. El col·lectiu Mai Més València s’ha posat com a objectiu fer-se conèixer durant aquest estiu per tenir força per poder fer accions de cara a la reentrada. Es pot trobar tota la informació a la pàgina web del col·lectiu i a les seves xarxes socials.César Jimenez és membre del col·lectiu Mai Més València,

David Montagne, part 5

David Montagne, part 4

David Montagne, part 3

David Montagne, pagès del Conflent, part 2

David Montagne, un pagès del Conflent-Part 1

L’historiador Iu Escape ens parla de la sardana gegant que tindrà lloc en el marc de la Festa Major de Pesillà de l'1 al 3 d’agost. L’objectiu de la crònica és de donar un sentit més global, simbòlic a la sardana i de mostrar la necessitat de tornar a donar una vida a les celleres.

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya organitza per sisena vegada el certamen literari JV Foix, per estudiants d’Universitat, cicles superiors i últims anys del liceu. Aquest guardó premiarà una obra de prosa, una de poesia i una d’assaig d’estudiants d’arreu dels territoris de parla catalana, que poden presentar les seves obres fins al 28 de setembre. Des de la FNEC expliquen que impulsen aquest certamen amb la voluntat de promoure la producció literària entre els estudiants i reconèixer aquells que destaquen per la seva qualitat. Jan Torra és secretari de Cultura i Memòria de la FNEC.

Jacquie Pijoan, la convidada a Aires del Conflent-Part 5

Jacquie Pijoan, la convidada a Aires del Conflent-Part 3

Jacquie Pijoan, la convidada a Aires del Conflent-part 2

Jackie Pijoan, la convidada a Aires del Conflent- Part 1

Maria Salicrú-Maltes, els nous document desclassificats

Una marxa de l'Orgull per primera vegada a Prada

Per aquest mes d’agost, la revista Enderrock serà un especial del Sona9, el concurs de música emergent en català, que celebra 25 anys. També hi ha una entrevista amb el grup guanyador de la darrera edició, Gavina.mp3. A més, una entrevista amb les Alosa, un duo de folk que ha guanyat la darrera edició del Concurs Sons i que a la tardor presentarà el seu primer disc de llarga durada.

La Casa Macià de Prats de Molló (Vallespir) acull per primera vegada una projecció del cicle de cinema compromès i humanitari Transhumant, que normalment se celebra al Ripollès. Serà el dia 5 d’agost al vespre i s’hi projectarà “Fugir de l’oblit” i “Europa”, un documental i un curt que aniran acompanyats d’una petita tertúlia en format cine-forum. El preu del sopar i les projeccions és de 15€ i s’ha habilitat un autocar des del ripollès pels catalans del sud que hi vulguin venir. Lluís Puig és director de la Casa Macià,

Dues participants al festival Ciné Rencontres 2025

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Al menú del dia: De què serveixen les llengües? I sospites de dopatge al Tour de France.

Aquest estiu, les Caves Byrrh s'il·luminen amb una nova visita Só i Llum : el Visionarium.Una altre novetat de la qual es pot gaudir, són les visites nocturnes que tenen lloc gairebé cada dimecres a la nit.Finalment, Pablo Crouzet ens parla d’un dels temps forts de l’estiu al voltant de les caves Byrrh que és el festival PellicuLive que tindrà lloc del 4 al 6 de setembre.

L’assemblea nacional francesa està tramitant una nova llei agrícola, coneguda com a llei Duplomb, que permetrà reintroduir l’ús d’un pesticida cancerigen i facilitarà la creació de grans reserves d’aigua per poder regar. Aquesta proposta ha indignat a partits, col·lectius ecologistes i associacions de malalts de càncer, que consideren que és una llei perillosa i errònia, cosa que comparteixen els gairebé dos milions de ciutadans que han signat una petició contra aquesta llei.

L’historiador Iu Escape ens parla de la multiplicació d’ataques a la llengua per gent que només volen que es parli una llengua oficial. I això va de Perpinyà fins a València.

L’Hospital transfronterer de Cerdanya ampliarà les seves instal·lacions en els pròxims anys amb un nou edifici al costat de l’actual per ampliar els seus serveis i millorar les instal·lacions. Aquest hospital de referència al Capcir i a la Cerdanya Nord i Sud ha obert en els últims mesos un centre de dia de suport als trastorns mentals, de moment en un emplaçament temporal, en contacte amb l’hospital de Tuïr (Catalunya Nord) i el de Manresa (Catalunya Central). El nou edifici de l’Hospital acollirà aquest centre de dia amb més capacitat de pacients, que ja no hauran de baixar al Rosselló o al Bages per ser atesos.

Presentació del Festival 75é Festival Pau Casals

L’advocat Pere Becque analitza el discurs del primer ministre François Bayrou sobre el pressupost 2026.

L’advocat Pere Becque analitza la situació del català a Catalunya Nord.

L’advocat Pere Becque analitza l’estat actual del moviment català.

La 12a trobada literària de l’Orri a Sansà ha estat elmarc per oficialitzar l’agermanament entre els dos territoris amb una gairebé mateixa toponímia. Tot i que la demografia és molt diferent molts projectes ja estan previstos sobretot a l’àmbit cultural. Aquest esdeveniment ha aplegat una vintena d’autors,dibuixants i artistes i dos centenars de visitants a una localitat que compta trenta-dos habitants.

L’Assemblea Nacional Francesa ha aprovat aquest mes de juliol una polèmica llei defensada pel govern que permetrà als pagesos poder fer servir, en “casos d’extrema necessitat”, el pesticida acétamipride, prohibit des de 2018 pels seus efectes cancerígens. Tot i que l’esquerra i les organitzacions ecologistes clamen al cel, el sindicat de pagesos Coordinació Rural aplaudeix la mesura, explicant que a l’estat ja s’estan consumint productes amb aquests pesticides, importats de l’estranger, i que aquesta llei l’únic que provocava era un greuge comparatiu que afectava els pagesos.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de les reaccions semblants davant les perquisicions amb atacs a la justícia i teories del complot de la part del RN i LFI a França, i del PSOE a Espanya. A més d’això, a Catalunya, l’estratègia d’ERC ha fracassat, ja que no tindrà ni finançament singular ni sobirania fiscal.

Les societats en crisi s’inventen d’altres mons: presents, futurs o passats, com utopia, distopia, apotopia o... ucronia. Aquesta consisteix en una reescriptura de la història, una història alternativa com si hagués tingut lloc realment. La novel·la d'en Joan Lluís Lluís en inventar-se la mort del dictador per un modest corrector borni no ens parla d'un temps que hauria pogut passar sinó del nostre País, tant al Solsonès o a Barcelona com a Catalunya del Nord. Una lectura molt recomanable.

Hi ha dues paraules per una mateixa realitat, l'arena i la sorra. Si aquella és l'original, aquesta, d'origen mariner, s'ha imposat. A la Sorra calenta, jugant d'al·literacions amb el sol i la solitud, Gumersind Gomila adapta a la costa rossellonesa el motiu horacià del Carpe diem. I ho fa en plena ocupació nazi, en els llocs que foren camps de concentracions i per una editorial occitana.

La Coral Camprodon, dels cors de Clavé de Catalunya Sud visita sovint les comarques de Catalunya Nord per actuar. Fa uns dies van fer un concert transfronterer a Prats de Molló, al Vallespir i els companys de T-Vallespir hi van estar parlant. Actualment, hi ha 20 cors de Clavé a Catalunya Nord i 160 al sud. Director de la coral de Camprodon Bruno Nájera,

El Festival de Sardanes de Ceret tindrà lloc del 18 al 20 de juliol. Durant tot el cap de setmana, colles sardanistes de Catalunya Nord i del Sud ballaran amb la música de la Cobla Mil·lenària i de la Cobla La Principal del Llobregat. Un esdeveniment organitzat pel Foment de la Sardana de Ceret.

Pere becque destaca la complexitat de la situació a Nova Caledònia i les seves implicacions per a la política francesa i per a altres territoris amb una identitat cultural pròpia, com Catalunya.

El tema central de la revista Cuina de l’estiu porta sobre els plats del teu estiu! En parlem amb la periodista i directora d'aquesta revista, Judith Càlix.

El projecte europeu POCTEFA Interreg OPALE, una iniciativa important del CNRS Occitanie Est, dotarà el golf del lleó d’un radar oceanogràfic a Canet. Aquest projecte és essencial per cartografiar els corrents marítims en temps real, amb aplicacions crucials per a la protecció dels ecosistemes, la gestió de les contaminacions i la seguretat marítima.L’objectiu principal d’aquest projecte de cooperació transfronterera entre Catalunya i l’estat francès és la instal·lació d’un radar oceanogràfic a Canet per complementar les mesures del radar ja instal·lat al Cap de Creus, per ampliar la xarxa de radars costaners i per proporcionar corrents marins en temps real als ciutadans i administracions de l’AFLE (Area Funcional Litoral Oriental).Hem parlat amb el Jordi-Isern Fontanet, responsable del projecte OPALE i cap del nou servei d’oceanografia operativa de l’ICATMAR.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de l’acord històric firmat sobre Nova Caledònia.

La Generalitat de Catalunya ha arribat a un acord amb el govern central espanyol i el gestor aeroportuari Aena sobre el projecte d’ampliació controvertit de l’aeroport de Barcelona – El Prat.El projecte presentat, valorat a prop de 3.200 milions d’euros preveu allargar de 500 metres una de les pistes de l’aeroport per permetre l’enlairament i l’aterratge d’avions de gran capacitat. També inclou la renovació i l’ampliació dels terminals per acollir el nombre creixent de passatgers que hi transiten, 55 milions cada any.Però aquest projecte no fa la unanimitat, diverses associacions estan en contra, que sigui per raons mediambientals (proximitat de l’aeroport amb la zona humida protegida del riu Llobregat) o de crítica del model turístic de la ciutat de Barcelona. La Intersindical en fa part, segons ells, “el projecte respon a interessos econòmics allunyats de les necessitats de la classe treballadora i té un impacte ambiental, social i econòmic molt negatiu pel país”.En parlem amb Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical-CSC

Les jornades romàniques s’han celebrat del 8 al 12 de juliol a Cuixà. Aquesta trobada prestigiosa ha aplegat dos centenars de persones vingudes de tot Europa i fins i tot dels Estats Units. El tema d’enguany les abadies cistercenques i els ordres reformats a l’època romànica.

Comencen les 66es « Ciné-Rencontres de Prada. Del 19 al 26 juliol, Prada i el Conflent és una vegada més una de les capitals del cinema

La revista Sàpiens ens proposa un número de juliol amb un tema de portada sobre La gran revolta pagesa. En parlem amb la seva directora, Clàudia Pujol.