Ràdio Arrels

Dues associacions i un músic nord-catalans són els finalistes del premi Cerdà de l’any, que organitza l’Institut d’Estudis Ceretans. El premi està actualment en la fase de votació popular i el dia 19 d’abril es farà l’acte de lliurament dels premis a Prats i Sansor, prop de Bellver. El jurat ha triat com a finalistes l’Associació de Concursos de Gossos de Pastors d’Oceja, Tous Azimuts i Eric el Català.

La Reserva Natural de Mantet organitza aquest dissabte 4 d’abril l’esdeveniment “Muntanya en moviment”, una jornada que substitueix l’antiga diada de la raqueta i que combina descoberta de l’entorn i debat ambiental.

Aquesta setmana a l’És massa bé aprenem coses sobre les abelles amb una eminència del tema. Els Marcs fan una salutació càlida a la batllessa de Valls, als seus barbers i a la nevera de Ràdio Arrels. Si voleu intentar entendre com han relacionat tot això, els haureu d’escoltar,

L'historiador Iu Escape analitza les primeres decisions dels batlles d'extrema dreta a Catalunya Nord, especialment la retirada de banderes europees de les façanes dels ajuntaments. Una mesura que Escape qualifica de demagògica, inútil i històricament perillosa.

L’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) organitzarà un homenatge a Jordi Barre pels volts de Sant Jordi, coincidint amb els quinze anys de la seva mort. El músic rossellonès va ser un dels actors culturals més destacats del segle XX a Catalunya Nord i va musicar textos d’autors locals com Joan Amade, Josep Sebastià Pons i Joan Cayrol, Coleta Planas, o també Jordi Pere Cerdà, Joan Tocabens i Claude Cayuela. Rémy Farré és secretari de l’APLEC.

Una de les classes immersives en català de l’escola Arrels Vernet està a la llista de línies amenaçades de tancament per part de l’educació nacional de cara al curs vinent. A tota Catalunya Nord són 27 les línies que podrien desaparèixer, a municipis com Prada, la Guingueta d’Ix, Canet o Arles. Michel Bourret, pare d'alumne

Un grup de tres voluntaris ha impulsat aquest any una nova iniciativa anomenada “Parlem !”, un esdeveniment de base popular que té com a objectiu principal fomentar l’ús del català en la vida quotidiana, especialment al carrer, als comerços i als espais socials.

Pere Becque reflexiona sobre l'erosió progressiva de la democràcia liberal, les seves contradiccions internes i els reptes que plantegen l'islamisme polític, el neocolonialisme econòmic nord-americà i la concentració de poder en grans estats.

El costat empordanès de l’Albera serà un Parc Natural. Així ho ha anunciat el departament de territori de la Generalitat de Catalunya, responent a una demanda històrica del territori, que reclama que els diferents espais protegits de la serralada es puguin gestionar conjuntament amb un sol organisme. Aquesta iniciativa té el suport d’ajuntaments, associacions i organismes de la comarca i, per tant, s’espera que el procés de creació del Parc Natural sigui ràpid.

Marina Vilalta és la pastora més vella de Catalunya. Amb 98 anys, continua anant a pasturar les fedes cada tarda als prats de Bruguera, un vilatge a prop de Ribes de Freser (Ripollès). Vilalta va esdevenir una figura reconeguda quan la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements del país. A partir d'aquell moment, el periodista Abraham Orriols li va proposar escriure la seva vida i, després d'hores de converses, publica Una vida a les muntanyes (Ara Llibres), que ja ha arribat a la 4a edició.

En aquest capítol, la psicòloga Gabriela Rodriguez Fernandez parla de l’escriptura i dels seus beneficis per a la salut emocional.Explorem com escriure pot ajudar a ordenar pensaments i expressar emocions difícils.Una conversa que posa en valor l’escriptura com a recurs senzill i accessible per al benestar.

En aquest capítol, la psicòloga Gabriela ens parla de la solitud desitjada i la no desitjada.Reflexionem sobre la diferència entre escollir estar sol i sentir-se sol sense voler-ho.Una conversa que convida a entendre millor la nostra relació amb la solitud.

Aquesta setmana Joan becat comenta la decisió de la Universitat de Perpinyà de tancar el màster de recerca de català. Des de les conquestes dels diplomes als anys vuitanta és la primera vegada que es vol suprimir un diploma de català. Això és intolerable i molt greu pel futur. Per què és essencial mantenir el màster de català? A la base hi ha una raó moral, ciutadana i alhora universitària. S’ha de guardar car el necessitem aquí, la gent de Catalunya Nord, car no hi ha estudis catalans amb aquest diploma a cap altra universitat a tot França. Si el perdem no tenim cap lloc més on anar.

La Universitat de Perpinyà ha comunicat aquesta setmana el tancament de cara al curs vinent del màster d'Estudis Catalans i Transfronterers. El professor a l’Institut Franco-Català Transfronterer i president de l’Associació per l’Ensenyament del Català (APLEC) Alà Baylac-Ferrer qualifica la decisió de la Universitat com a “errònia” i ho considera una mala estratègia pel centre i de cara a les relacions transfrontereres.

La Federació d’entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes considera “incomprensible” el tancament del màster d'Estudis Catalans i Transfronterers a la Universitat de Perpinyà i alerten que aqueixa decisió “posa en risc la formació de futures generacions de professionals, docents i especialistes en l'àmbit lingüístic i cultural”. Aquesta unió d’associacions de Catalunya Nord reclamen a les institucions que reconsiderin aquesta decisió i enforteixin els estudis superiors de català a l’estat francès, que fins ara només es podien cursar a Perpinyà.

Diversos països asiàtics s'enfronten a una crisi demogràfica sense precedents. Els nous estils de vida han fet caure les taxes de natalitat fins a mínims històrics i els governs cerquen fórmules per invertir la tendència. El cas més extrem és el del Japó, on les defuncions dupliquen els naixements. La situació és també molt preocupant a Corea del Sud i a la Xina, on l'herència de dècades de política restrictiva de natalitat complica ara la recuperació demogràfica.

Països Catalans des de l’aire és un compte instagram que penja periòdicament vídeos aeris de viles dels territoris de parla catalana i anima als seus seguidors a esbrinar de quin municipi es tracta. És una iniciativa personal i sense cap ànim de lucre que ha superat els 4.000 seguidors, provinents de tots els Països Catalans.

Els temporals Nils i Oriana han afectat de ple Catalunya Nord durant els primers mesos del 2026 i han provocat greus problemes a la xarxa elèctrica, deixant prop de 200 clients sense subministrament durant més d'una setmana. Per resoldre les incidències tècniques amb la màxima rapidesa, la distribuïdora d'electricitat Enedis compta des d'inicis de segle amb les Forces d'Intervenció Ràpida Elèctrica (FIRE), equips especialitzats que es mobilitzen sobre el terreny en situacions que posen la xarxa en risc.

L'historiador Iu Escape reflexiona sobre els resultats de les eleccions municipals a Catalunya Nord, on l'extrema dreta ha consolidat posicions a municipis com Ribesaltes i Elna. Escape proposa una lectura estructural del fenomen, articulada al voltant de quatre crisis que, al seu parer, caracteritzen el territori de manera específica.

El Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, a Garriguella, ha tornat a obrir el 23 de març. El centre es cuida de la cria en captivitat de la tortuga mediterrània i la tortuga d’estany, espècies amenaçades que després es reintrodueixen al seu hàbitat natural a l’Empordà i altres parcs de Catalunya.