A les Portes de Troia

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del Tribunal de Contrafaccions, un ens que, en època moderna, havia de dirimir les disputes relacionades amb el compliment de la legalitat que sorgien entre la monarquia i les institucions catalanes. El Tribunal no va néixer fins el 1702 i va tenir una vida curta, però la seva història és de rabiosa actualitat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una història molt poc coneguda, la de les legions txecoslovaques a Rússia durant la Primera Guerra Mundial. Aquestes legions de voluntaris lluitaven per acabar amb l’imperi austrohongarès i construir un estat que reconegués els seus drets nacionals. Amb tot, amb la sortida de Rússia del conflicte es van veure atrapades sense poder tornar a Europa i seguir lluitant. A partir d’aleshores va començar una odissea per sortir de Rússia. Les legions van arribar a controlar una ciutat, la meitat de la línia ferroviària transsiberiana i un tren ple fins dalt d’or. Aquesta setmana descobrirem la seva aventura.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història del monestir femení de Sant Joan de les Abadesses. Fundat l’any 885 pel comte Guifré i la seva dona, durant 130 anys va ser un dels principals monestirs femenins a Catalunya, fins que va arribar l’any 1017 i Roma va ordenar la dissolució del monestir i l’expulsió de les monges per conductes deshonestes.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de William Wallace, l’heroi nacional escocès. A finals del segle XIII, Wallace va dirigir la rebel·lió escocesa contra els invasors anglesos, derrotant els seus enemics en el camp de batalla. Però qui era William Wallace? Com va arribar a ser Guardià d’Escòcia? Va aconseguir els seus objectius? Fins a quin punt la pel·lícula Braveheart es fidedigna a la vida del personatge? Totes aquestes qüestions i moltes més, A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, ens endinsarem en la Catalunya dels ibers, abans de l’arribada dels romans. Passejarem per alguns dels jaciments més significatius del territori per tal d’oferir-vos algunes propostes de cara a l’estiu.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, ens endinsarem en el fascinant món de la recreació històrica i en el panorama de la recreació a Catalunya.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, us recomanarem diverses visites culturals a la Cerdanya i l’Alt Urgell per conèixer diversos períodes de la història del Pirineu i de Catalunya, des de l’antiguitat dels ceretans i dels romans fins al segle XX dels búnquers de la línia P tot passant per la Seu d’Urgell d’època medieval.

Aquesta setmana A les Portes de Troia farem una petita guia de recomanacions sobre el patrimoni o les activitats relatives a la Guerra Civil arreu del territori català per aquest estiu.

Aquesta setmana estrenem la programació d’estiu d’A les Portes de Troia i us recomanarem diverses visites culturals al Principat d’Andorra. Podreu visitar obres d’art contemporani en plena natura, gaudir de circ i de museus amb quadres d’artistes de referència sense oblidar una visita pel romànic del país i per l’Andorra més tradicional.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de tres personatges clau que han marcat la història de la humanitat per bé o per mal des de l’Antiguitat fins als nostres dies.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del viatge dels pilots republicans que van anar a l’Azerbaidjan i altres repúbliques socialistes soviètiques a formar-se en camps d’entrenament per tal de poder fer front a les temibles aviacions d’Alemanya i Itàlia durant la Guerra Civil Espanyola, així com les seves experiències posteriors i el record que n’ha quedat de tot plegat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la creació de l’Estat d’Israel i de les diferents guerres entre els països àrabs i el nou Estat al llarg del segle XX, fins arribar a la Primera Intifada palestina.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la conquesta del sufragi femení a Catalunya i a Espanya i també els noms de les protagonistes que van fer possible, en temps de la IIa República, que les dones poguessin votar en igualtat de condicions que els homes. Per fer-ho repassarem el procés de conquesta del sufragi femení des de les primeres demandes a la segona meitat del segle XIX fins a l’assoliment del dret a vot de les dones a la dècada dels trenta del segle XX.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la configuració del feixisme a Espanya per veure que és un procés que va passar per moltes fases. Per entendre el que acabarà sent el gran partit del feixisme espanyol, FET-JONS, cal entendre ben bé les diferències que tenien entre les diferents famílies i els postulats ideològics de personatges com José Antonio Primo de Rivera, Onésimo Redondo i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem d’Osama Bin Laden, un dels homes més buscats del món. Intentarem conèixer els orígens familiars del personatge i el món en què es va criar per tal de comprendre com un home nascut en una família acomodada va esdevenir l’enemic número 1 del món occidental.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les batalles que han configurat el territori del Principat de Catalunya des de l’època medieval fins al segle XIX. Intentarem conèixer els principals conflictes bèl·lics i les causes i les conseqüències dels fets, bàsics per entendre la història de Catalunya.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de Vlad III Tepes i de Kastrioti, o el que és el mateix, de Dràcula i de Skanderbeg. Tots dos personatges van encarnar el mite de la resistència davant l'avenç otomà sobre Europa però, a més, les ombres de les seves figures han arribat als nostres dies en forma de tenebroses llegendes.

Aquesta setmana intentarem fer-nos una idea de com s’organitzaven les flotes de guerra a la Catalunya medieval. Preparar una expedició marítima era, als segles XIV i XV una odissea considerable, que resseguirem pas a pas.

Aquesta setmana parlarem d’un dels reis més coneguts de l’Edat Mitjana, Ricard Cor de Lleó. Rei d’Anglaterra en el moment de màxim esplendor de la dinastia Plantagenet va viure una vida plena d’intrigues familiars, enfrontaments bèl·lics, viatges i cultura trobadoresca.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de Ramon Mercader, l’assassí del piolet; el català que va assassinar Trotsky el 1940. Volem aprofundir en la vida d’aquest personatge, conèixer com i perquè va acabar acceptant aquest encàrrec i com s’ho va fer per acomplir-lo amb èxit. Si voleu conèixer la vida d’un dels catalans més famosos i condecorat heroi de la Unió Soviètica no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Rússia de 1917 centrant-nos en les “Tesis d’Abril” de Lenin. Ho fem quan tot just es compleixen 100 anys del discurs que va enfocar definitivament el curs de la revolució a Rússia cap a la presa del poder per part dels bolxevics.

Regne Unit i Europa. Un romanç sense passió La història de l’euroescepticisme al Regne Unit té les arrels ben profundes en el segle XX. No és una invenció recent. Factors polítics i econòmics van propiciar que aquesta narrativa s’integrés al nacionalisme anglès. Des de llavors, la seva ha estat una història d’èxit que ha culminat amb el referèndum sobre la sortida de la Unió Europea.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història de l’antic poble d’Israel, des de les seves primeres mencions fins a la seva lluita contra Roma i les seves conseqüències.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les transformacions que han creat l’actual imatge del món rural català. El Principat és un país de pobles petits, molts dels quals estan en risc de desaparèixer i d’altres que ja han desaparegut. Aquesta setmana volem conèixer de primera mà els canvis que han conduït a aquesta situació al llarg de l’últim segle i prendre consciència d’un patrimoni fonamental del nostre passat que està apunt de desaparèixer.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les monges hispàniques a l’època moderna. Com tindrem ocasió de veure, la seva història sovint anava més enllà de les quatre parets del convent i fins i tot alguna tenia amistat directa amb els monarques. Però si us penseu que amb les experiències de Teresa d’Àvila ho heu sentit tot, espereu a saber la història de les Escobar Villalba, una mare i dues filles amb experiències increïbles.

Hugo Chávez és una de les figures internacionals més polititzades des de l’estat espanyol. Ara bé, no és tan conegut com aconsegueix arribar al poder i quina era la situació del país abans que el chavisme s’estengués com a base del poder. En aquest programa donem les claus per entendre l’èxit fulgurant d’un ex-militar de retòrica clarament populista, que després s’anirà transformant cap a l’esquerra radical.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels comportaments morals dels capells del segle XIV al bisbat d’Urgell. Gràcies a la visita pastoral de 1312 - 1315 feta en aquesta diòsesi tenim un informe detallat del comportament dels capellans d’aquest bisbat, alguns dels quals destaquen per viure en concubinatge o per ser jugadors, blasfems o bons bebedors. Si voleu saber els detalls de la seva vida no us perdeu el programa d’aquesta setmana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels antecedents històrics d’un dels fenòmens turístics de les últimes dècades: el camí de Sant Jaume. Per fer-ho ens endinsarem en la historia de l’apòstol i en el descobriment de la seva tomba, així com en la importància medieval del camí.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una de les derrotes més dures dels exèrcits romans. A Carrhae, set legions comanades per Marc Licini Cras van ser derrotades per un nombre molt inferior de tropes de l’imperi part. Qui eren aquests parts? Com va anar al batalla? Aquestes i més qüestions les resoldrem al llarg del programa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del retorn del president Josep Tarradellas i de la recuperació de la Generalitat l’any 1977. Encara que semblava impossible i després d’ardues negociacions, al final Tarradellas va aconseguir tornar de l’exili i la Generalitat republicana va ser recuperada en el context de la Transició. A les Portes de Troia descobrirem com van ser les negociacions i com finalment van culminar amb èxit tot i les reticències de Suàrez i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Sant Quintí. El dia de Sant Llorenç de 1557 es va produir un gran batalla entre tropes hispàniques i franceses que havia de decidir bona part del futur d’Europa i la finalització de les guerres italianes. La victòria hispànica en aquella jornada va servir per posar les bases de l’hegemonia d’aquest regne durant la segona meitat del segle XVI i una part del XVII. Si voleu conèixer el context i el desenvolupament de la batalla no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’any 1933 a Andorra, un any històric en què va començar en molts aspectes la transformació i modernització del Principat dels Pirineus. Volem conèixer en què va consistir aquesta transformació i l’anomenada revolució andorrana de 1933 per entendre més i millor els nostres veïns del nord.

Avui, a les Portes de Troia volem acostar-nos a la història de la corrupció a Espanya, des de la restauració borbònica del 1875 fins a l’actualitat més recent. Volem conèixer de primera mà les tupinades de finals de segle XIX, els privilegis polítics d’uns quants defensats per alguns partits de la república, el mercat negre, l’estraperlo franquista o el diner fàcil obtingut durant anys gràcies a l’auge de la construcció.

La literatura èpica castellana està farcida d’herois, les traces dels quals han perviscut fins als nostres dies, com Fernán González, Bernaro del Carpio, los Siete Infantes de Lara o el més famós de tots ells, Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, l’heroi castellà per antonomàsia, el mite del qual no s’ha dubtat a rescatar fins i tot ben entrat el segle XX espanyol. Avui ens endinsarem en aquest món de referents èpics i de creació literària, no només per conéixer millor aquests herois castellans, sinó també per veure com es composava, es difonia i circulava aquest tipus de literatura.

La Constitució moderada de 1845 va ser la pedra angular del nou Estat liberal que tot just començava a distanciar-se de l’Antic Règim i establir un punt de no retorn definitiu. El dèbil Estat liberal era un projecte d’intent de modernització del país a molts nivells governat per una Corona amb molt poder, amb un règim de sobirania compartida amb les Corts, i basat en partits de notables, elits econòmiques i aristocràtiques, que manegaven tot en funció dels seus interessos i en nom de la defensa de l’establitat i l’ordre front al desafiament que suposava el radicalisme progressista d’una banda i l’Antic Règim de l’altra.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Gerbert d’Orlhac, el monjo que va formar-se als comtats catalans i que, després de desenvolupar molts càrrecs importants en el si de l’Església del tombant de l’any mil, va ser papa de Roma amb el nom de Silvestre II entre el 999 i el 1003. Gerbert va ser un dels principals erudits del seu temps, i això li va permetre mantenir contacte amb els principals dirigents de finals del segle X i de principis de l’XI. Si voleu conèixer la fascinant vida d’aquest papa us esperem aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana a A les Portes de Troia parlarem de l’èpica medieval rusa, un món desconegut d’herois, batalles i tradicions orals que ens endinsarà en el sempre fascinant món de la literatura èpica medieval.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del paper de diverses emperadrius bizantines en el conflicte de les icones. Veurem com emperadrius com Irene, Eufròsine i Teodora van desenvolupar una política pròpia i diferent a les dels homes de la seva família, posicionant-se a favor del retorn al culte de les icones i a la fi de la iconoclàstia. A partir dels seus exemples reflexionarem sobre les formes d’acció política de les dones al llarg de la història.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la creació de la Corona d’Aragó al segle XII. El 1137 Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó es van esposar i van donar lloc a una unió territorial que perduraria durant segles. Avui volem conèixer les vicissituds d’aquesta unió, la forma institucional que prengué i els protagonistes d’aquesta història. Si voleu conèixer de primera mà un episodi crucial de la història medieval catalana no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la guerra social a Roma. A principis del segle I aC, Roma i els seus aliats de la península itàlica van enfrontar-se, fonamentalment, per la qüestió de l’adquisició de ciutadania romana. Aquesta setmana volem conèixer les claus d’aquest conflicte, les seves causes i també com va acabar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Línia P o Línia Pirineus, una xarxa de búnquers construïda per l’Espanya franquista a la serralada pirinenca. Al llarg dels anys 40, la dictadura feixista va projectar la construcció d’una línia defensiva al Pirineu formada per uns 10.000 búnquers aproximadament. Avui volem conèixer en profunditat aquest projecte, saber com era i com havia de funcionar aquesta línia defensiva i quins van ser els resultats de tot plegat. Si voleu conèixer una part secreta i desconeguda de la història del franquisme espanyol no us perdeu aquesta setmana el programa A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels fets claus per entendre els esdeveniments polítics de l’Imperi bizantí durant els segles VIII i IX, el conflicte de les icones, és a dir, la prohibició que en certs moments d’aquests segles es va imposar sobre la representació de les imatges sagrades i que va provocar forts aldarulls i conseqüències polítiques.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Vouillé del 507 que va enfrontar francs i visigots per l’hegemonia territorial de l’Europa occidental després de l’esfondrament de l’imperi romà. Aquesta contesa va decidir qui es quedava amb el territori de l’actual França, repartit fins aleshores entre francs i visigots fonamentalment. La derrota visigoda va tenir importants conseqüències territorials ja que aquest poble va acabar fundant un regne al sud de la serralada pirinenca.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de la batalla d’Stalingrad, una de les grans batalles de la història. Coneixerem l’inici de la Gran Guerra Pàtria russa: la lluita dels soviètics contra l’ocupació dels nazis, que ens porta a aquest fet clau de la II Guerra Mundial. Ens situarem al desenvolupament de la guerra, coneixerem les grans operacions militars i als seus artífex.

Qui més qui menys té una opinió formada sobre els vikings. Terribles guerrers sanguinaris amb cascos amb banyes que assolaven les poblacions costaneres de l’Europa medieval amb les seves atxes, carregaven tot el que podien i se’n tornaven a casa. Però, qui van ser realment els vikings? Els coneixem prou bé? Fins a quin punt la imatge que tenim d’ells va ser la seva veritable aparença o forma d’actuar?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d'una de les derrotes més totals dels croats a Terra Santa: la batalla de les Banyes de Hattin. A l'estiu de 1187 Saladí, senyor de Síria i Egipte, va iniciar una campanya de càstig contra el regne de Jerusalem i, gràcies a les seves brillants estratègies, va derrotar totalment a la flor i nata dels exèrcits cristians de Terra Santa. En fer-ho, va tenir les portes obertes per a conquerir la capital del regne, Jerusalem.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’expulsió dels jueus d’Espanya. El 1492 es va publicar un decret que obligava als jueus de les corones d’Aragó i de Castella de convertir-se al cristianisme o abandonar casa seva. El decret es va fer efectiu el juliol d’aquell any i finament uns 100.000 jueus, anomenats des d’aquell moment sefardites, van abandonar els territoris dels Reis Catòlics. Aquesta setmana volem conèixer el perquè d’aquesta expulsió i les conseqüències que va tenir.

“El diari d’Anna Frank” s’ha convertit en un llibre de referència per entendre què va suposar la persecució dels jueus per part dels nazis. Ens endinsem en la figura de la seva autora, una nena alemanya de 13 anys que estava exiliada i amagada a Amsterdam. A més, descobrim altres col·lectius que van ser perseguits i assassinats pel nazisme. No t’ho perdis!

Aquesta setmana a A les Portes de Troia parlarem d'un dels personatges més rellevants de la història anglesa de mitjans del segle XII i principis del XII: Guillem el Mariscal. Un cavaller amb una trajectòria que sembla de novel·la: jove cavaller errant, estrella en els tornejos, croat, mà dreta de diversos reis i defensor del regne en el seu moment de màxima necessitat. Per que molt sovint la realitat supera a la ficció.

A l’esclat de la Segona Guerra Mundial, els Països Baixos van volen mantenir la mateixa postura que havien tingut a la Primera Guerra Mundial: neutralitat. Ara bé, els plans de Hitler passaven per conquerir aquest petit país. A més, com que són un poble germànic, la seva esperança era poder-los incorporar a l’Imperi Nazi amb més o menys facilitat. Tot i això, molts holandesos van oposar-se a l’ocupaicó nazi i van arribar a protagonitzar alguns episodis històrics de resistència cívica contra l’opressor. Malauradament, també hi va haver molts col·laboracionistes que van ajudar a aplicar la barbària a casa seva.