A les Portes de Troia

El 970, el comte Borrell emprengué el camí de Roma acompanyat d’Ató, bisbe de Vic. Es dirigia a veure el papa amb un projecte clar: que les seus episcopals dels comtats catalans se separessin de Narbona i s’agrupessin a l’arquebisbat de Tarragona, desaparegut des de la invasió musulmana. El papa s’hi avingué i nomenà a Ató arquebisbe, un càrrec que desenvoluparia a Vic a l’espera de la reconquesta de l’antiga Tarraco. Per desgràcia seva, en retornar als comtats, Ató fou assassinat i el projecte s’estroncà. Però, qui va matar a l’arquebisbe Ató? I perquè?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’epopeia de moltes persones que, durant la segona guerra mundial (1939-1945) van fugir del nazisme. Molts jueus, però també aviadors i gent que veia la seva vida amenaçada, va optar per abandonar els països de l’Europa occidental ocupats per Hitler i fugir a través de la península ibèrica. Per fer-ho, però, havien de creuar els Pirineus. Aquesta setmana, de la mà de Josep Calvet, intentarem conèixer com van creuar la serralada pirinenca milers de persones que fugien del nazisme entre 1940 i 1944.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la participació de les dones a la Primera Croada.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del pessimisme com a forma de pensar el fet nacional espanyol en els dos darrers segles, a través del pessimisme intel•lectual de diversos pensadors del segle XIX i XX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Caputxinada i dels estudiants que van organitzar-se per lluitar contra el franquisme. L’any 1966, diversos estudiants universitaris van reunir-se al convent dels Caputxins de Sarrià per crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants. la policia franquista, tanmateix, va tractar d’impedir-ho. Amb tot, la llavor de les canvi ja havia estat plantada i, d’aleshores ençà, els estudiants seguirien lluitant contra la dictadura.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del concili de Trento i la Contrareforma. Després de la reforma protestant a principis del segle XVI, l’Església catòlica romana va intentar una reforma interna amb la finalitat de reafirmar la seva posició davant d’altres confessions i solucionar qüestions per tal de consolidar-se. Aquest moviment és el què es coneix com a Contrareforma, amb el concili de Trento com a moment àlgid, tema del qual parlarem avui.

Aquesta setmana, A les portes de Troia parlarem de la batalla de Leuctra (371 a.C.) on es van enfrontar les ciutats de Tebas i Esparta i que tindria importància per al futur de la lluita per l'hegemonia grega. Coneixerem al tebà Epaminondas i la seva aportació al món de la història militar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la reconversió de la industria catalana durant la guerra civil i sobre els reptes i problemàtiques que va haver d’afrontar per passar d’una indústria orientada als productes de mercat a una indústria enfocada envers la guerra

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Martí Luter i de la reforma protestant. Al llarg dels segles XV i XVI diversos moviments a Europa havien intentat reformar l’Església catòlica romana sense èxit. A principis del segle XVI, però, un d’aquests moviments, el liderat per Martí Luter, va aconseguir fer passos en ferm. Havia nascut el protestantisme, i, davant la impossibilitat de reformar l’Església catòlica, havia nascut una nova forma d’entendre el cristianisme. Avui coneixerem com va néixer el protestantisme.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la participació estrangera durant la Guerra d'Espanya. Veurem fins a quin punt l’ajuda de l’Europa feixista va ser determinant per decantar la balança cap al bàndol sublevat i com alguns països van intentar ajudar a la Segona República tot i els pactes de no intervenció.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’entronització de la dinastia borbònica a França. Sense cap mena de dubte, els Borbó són el paradigma de l’absolutisme d’època moderna, però quan, com i perquè van assolir el poder a França? Si ho van aconseguir va ser després de morts inesperades, reis sense successió, conflictes dinàstics, disputes religioses i una guerra a tres bandes en què finalment es va imposar Enric de Navarra, conegut com Enric IV de França, el primer rei Borbó. Si voleu conèixer aquesta història no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la situació de la Península Ibèrica abans de l’arribada dels romans. Per fer-ho, ens preguntarem que és allò dels pobles prerromans, indoeuropeus i preindoeropeus i altres conceptes (reals i ficticis) sobre els pobladors de la Península durant l’Edat del Ferro. Si voleu conèixer aquesta història no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, commemorem els 100 anys de la revolució bolxevic repassant els fets d'octubre de 1917 que van portar al poder als comunistes a Rússia mitjançant una nova eina de representació com van ser els sóviets i amb líders com Lenin al capdavant.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels personatges mítics de la història d’Anglaterra: Brut el Troià i el perquè de la seva història durant l’edat mitjana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la matança de la nit de Sant Bartomeu. En el context de les guerres de religió a França, la nit del 23 d’agost de 1572 es va produir una gran matança de protestants a París que ràpidament es va estendre per d’altres ciutats del regne. Unes 3.000 persones van morir a París i més de 10.000 a tot França. Aquesta setmana intentarem conèixer els motius d’aquesta matança i les seves conseqüències.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, coneixerem de molt a prop com era la família de Hitler, en quines condicions va créixer el nen austríac, com començava a prendre consciència política del seu voltant un adolescent amb aspiracions artístiques a Viena i Munich, i la seva etapa lluitant a la Primera Guerra Mundial com a correu amb l’Imperi Alemany fins que s’afilia al partit nazi. Coneixerem a Hitler abans de ser el Führer.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del Tribunal de Contrafaccions, un ens que, en època moderna, havia de dirimir les disputes relacionades amb el compliment de la legalitat que sorgien entre la monarquia i les institucions catalanes. El Tribunal no va néixer fins el 1702 i va tenir una vida curta, però la seva història és de rabiosa actualitat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una història molt poc coneguda, la de les legions txecoslovaques a Rússia durant la Primera Guerra Mundial. Aquestes legions de voluntaris lluitaven per acabar amb l’imperi austrohongarès i construir un estat que reconegués els seus drets nacionals. Amb tot, amb la sortida de Rússia del conflicte es van veure atrapades sense poder tornar a Europa i seguir lluitant. A partir d’aleshores va començar una odissea per sortir de Rússia. Les legions van arribar a controlar una ciutat, la meitat de la línia ferroviària transsiberiana i un tren ple fins dalt d’or. Aquesta setmana descobrirem la seva aventura.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història del monestir femení de Sant Joan de les Abadesses. Fundat l’any 885 pel comte Guifré i la seva dona, durant 130 anys va ser un dels principals monestirs femenins a Catalunya, fins que va arribar l’any 1017 i Roma va ordenar la dissolució del monestir i l’expulsió de les monges per conductes deshonestes.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de William Wallace, l’heroi nacional escocès. A finals del segle XIII, Wallace va dirigir la rebel·lió escocesa contra els invasors anglesos, derrotant els seus enemics en el camp de batalla. Però qui era William Wallace? Com va arribar a ser Guardià d’Escòcia? Va aconseguir els seus objectius? Fins a quin punt la pel·lícula Braveheart es fidedigna a la vida del personatge? Totes aquestes qüestions i moltes més, A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, ens endinsarem en la Catalunya dels ibers, abans de l’arribada dels romans. Passejarem per alguns dels jaciments més significatius del territori per tal d’oferir-vos algunes propostes de cara a l’estiu.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, ens endinsarem en el fascinant món de la recreació històrica i en el panorama de la recreació a Catalunya.

Aquesta setmana, en un nou programa d’estiu d’A les Portes de Troia, us recomanarem diverses visites culturals a la Cerdanya i l’Alt Urgell per conèixer diversos períodes de la història del Pirineu i de Catalunya, des de l’antiguitat dels ceretans i dels romans fins al segle XX dels búnquers de la línia P tot passant per la Seu d’Urgell d’època medieval.

Aquesta setmana A les Portes de Troia farem una petita guia de recomanacions sobre el patrimoni o les activitats relatives a la Guerra Civil arreu del territori català per aquest estiu.

Aquesta setmana estrenem la programació d’estiu d’A les Portes de Troia i us recomanarem diverses visites culturals al Principat d’Andorra. Podreu visitar obres d’art contemporani en plena natura, gaudir de circ i de museus amb quadres d’artistes de referència sense oblidar una visita pel romànic del país i per l’Andorra més tradicional.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de tres personatges clau que han marcat la història de la humanitat per bé o per mal des de l’Antiguitat fins als nostres dies.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del viatge dels pilots republicans que van anar a l’Azerbaidjan i altres repúbliques socialistes soviètiques a formar-se en camps d’entrenament per tal de poder fer front a les temibles aviacions d’Alemanya i Itàlia durant la Guerra Civil Espanyola, així com les seves experiències posteriors i el record que n’ha quedat de tot plegat.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de la creació de l’Estat d’Israel i de les diferents guerres entre els països àrabs i el nou Estat al llarg del segle XX, fins arribar a la Primera Intifada palestina.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la conquesta del sufragi femení a Catalunya i a Espanya i també els noms de les protagonistes que van fer possible, en temps de la IIa República, que les dones poguessin votar en igualtat de condicions que els homes. Per fer-ho repassarem el procés de conquesta del sufragi femení des de les primeres demandes a la segona meitat del segle XIX fins a l’assoliment del dret a vot de les dones a la dècada dels trenta del segle XX.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la configuració del feixisme a Espanya per veure que és un procés que va passar per moltes fases. Per entendre el que acabarà sent el gran partit del feixisme espanyol, FET-JONS, cal entendre ben bé les diferències que tenien entre les diferents famílies i els postulats ideològics de personatges com José Antonio Primo de Rivera, Onésimo Redondo i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem d’Osama Bin Laden, un dels homes més buscats del món. Intentarem conèixer els orígens familiars del personatge i el món en què es va criar per tal de comprendre com un home nascut en una família acomodada va esdevenir l’enemic número 1 del món occidental.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les batalles que han configurat el territori del Principat de Catalunya des de l’època medieval fins al segle XIX. Intentarem conèixer els principals conflictes bèl·lics i les causes i les conseqüències dels fets, bàsics per entendre la història de Catalunya.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de Vlad III Tepes i de Kastrioti, o el que és el mateix, de Dràcula i de Skanderbeg. Tots dos personatges van encarnar el mite de la resistència davant l'avenç otomà sobre Europa però, a més, les ombres de les seves figures han arribat als nostres dies en forma de tenebroses llegendes.

Aquesta setmana intentarem fer-nos una idea de com s’organitzaven les flotes de guerra a la Catalunya medieval. Preparar una expedició marítima era, als segles XIV i XV una odissea considerable, que resseguirem pas a pas.

Aquesta setmana parlarem d’un dels reis més coneguts de l’Edat Mitjana, Ricard Cor de Lleó. Rei d’Anglaterra en el moment de màxim esplendor de la dinastia Plantagenet va viure una vida plena d’intrigues familiars, enfrontaments bèl·lics, viatges i cultura trobadoresca.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlarem de Ramon Mercader, l’assassí del piolet; el català que va assassinar Trotsky el 1940. Volem aprofundir en la vida d’aquest personatge, conèixer com i perquè va acabar acceptant aquest encàrrec i com s’ho va fer per acomplir-lo amb èxit. Si voleu conèixer la vida d’un dels catalans més famosos i condecorat heroi de la Unió Soviètica no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlem de la Rússia de 1917 centrant-nos en les “Tesis d’Abril” de Lenin. Ho fem quan tot just es compleixen 100 anys del discurs que va enfocar definitivament el curs de la revolució a Rússia cap a la presa del poder per part dels bolxevics.

Regne Unit i Europa. Un romanç sense passió La història de l’euroescepticisme al Regne Unit té les arrels ben profundes en el segle XX. No és una invenció recent. Factors polítics i econòmics van propiciar que aquesta narrativa s’integrés al nacionalisme anglès. Des de llavors, la seva ha estat una història d’èxit que ha culminat amb el referèndum sobre la sortida de la Unió Europea.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història de l’antic poble d’Israel, des de les seves primeres mencions fins a la seva lluita contra Roma i les seves conseqüències.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les transformacions que han creat l’actual imatge del món rural català. El Principat és un país de pobles petits, molts dels quals estan en risc de desaparèixer i d’altres que ja han desaparegut. Aquesta setmana volem conèixer de primera mà els canvis que han conduït a aquesta situació al llarg de l’últim segle i prendre consciència d’un patrimoni fonamental del nostre passat que està apunt de desaparèixer.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les monges hispàniques a l’època moderna. Com tindrem ocasió de veure, la seva història sovint anava més enllà de les quatre parets del convent i fins i tot alguna tenia amistat directa amb els monarques. Però si us penseu que amb les experiències de Teresa d’Àvila ho heu sentit tot, espereu a saber la història de les Escobar Villalba, una mare i dues filles amb experiències increïbles.

Hugo Chávez és una de les figures internacionals més polititzades des de l’estat espanyol. Ara bé, no és tan conegut com aconsegueix arribar al poder i quina era la situació del país abans que el chavisme s’estengués com a base del poder. En aquest programa donem les claus per entendre l’èxit fulgurant d’un ex-militar de retòrica clarament populista, que després s’anirà transformant cap a l’esquerra radical.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels comportaments morals dels capells del segle XIV al bisbat d’Urgell. Gràcies a la visita pastoral de 1312 - 1315 feta en aquesta diòsesi tenim un informe detallat del comportament dels capellans d’aquest bisbat, alguns dels quals destaquen per viure en concubinatge o per ser jugadors, blasfems o bons bebedors. Si voleu saber els detalls de la seva vida no us perdeu el programa d’aquesta setmana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels antecedents històrics d’un dels fenòmens turístics de les últimes dècades: el camí de Sant Jaume. Per fer-ho ens endinsarem en la historia de l’apòstol i en el descobriment de la seva tomba, així com en la importància medieval del camí.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una de les derrotes més dures dels exèrcits romans. A Carrhae, set legions comanades per Marc Licini Cras van ser derrotades per un nombre molt inferior de tropes de l’imperi part. Qui eren aquests parts? Com va anar al batalla? Aquestes i més qüestions les resoldrem al llarg del programa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del retorn del president Josep Tarradellas i de la recuperació de la Generalitat l’any 1977. Encara que semblava impossible i després d’ardues negociacions, al final Tarradellas va aconseguir tornar de l’exili i la Generalitat republicana va ser recuperada en el context de la Transició. A les Portes de Troia descobrirem com van ser les negociacions i com finalment van culminar amb èxit tot i les reticències de Suàrez i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Sant Quintí. El dia de Sant Llorenç de 1557 es va produir un gran batalla entre tropes hispàniques i franceses que havia de decidir bona part del futur d’Europa i la finalització de les guerres italianes. La victòria hispànica en aquella jornada va servir per posar les bases de l’hegemonia d’aquest regne durant la segona meitat del segle XVI i una part del XVII. Si voleu conèixer el context i el desenvolupament de la batalla no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’any 1933 a Andorra, un any històric en què va començar en molts aspectes la transformació i modernització del Principat dels Pirineus. Volem conèixer en què va consistir aquesta transformació i l’anomenada revolució andorrana de 1933 per entendre més i millor els nostres veïns del nord.

Avui, a les Portes de Troia volem acostar-nos a la història de la corrupció a Espanya, des de la restauració borbònica del 1875 fins a l’actualitat més recent. Volem conèixer de primera mà les tupinades de finals de segle XIX, els privilegis polítics d’uns quants defensats per alguns partits de la república, el mercat negre, l’estraperlo franquista o el diner fàcil obtingut durant anys gràcies a l’auge de la construcció.

La literatura èpica castellana està farcida d’herois, les traces dels quals han perviscut fins als nostres dies, com Fernán González, Bernaro del Carpio, los Siete Infantes de Lara o el més famós de tots ells, Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, l’heroi castellà per antonomàsia, el mite del qual no s’ha dubtat a rescatar fins i tot ben entrat el segle XX espanyol. Avui ens endinsarem en aquest món de referents èpics i de creació literària, no només per conéixer millor aquests herois castellans, sinó també per veure com es composava, es difonia i circulava aquest tipus de literatura.