A les Portes de Troia

Ens endinsem en la història d'un dels països més petits d'Europa. Tot i ser un microestat, Andorra no ha hagut mai de recórrer a l'exèrcit ni a la guerra armada per lluitar per la seva independència. La política del principat ha sabut conjugar els interessos dels coprínceps, i dels dos països que l'envolten, per mantenir la seva independència durant centenars d'anys. Al final, fem un cop d'ull a les efemèrides de la setmana, amb alguna tan recent com l'assassinat de Bin Laden.

En plena diada de Sant Jordi recorrem la història de l'objecte més singular de la cultura universal: el llibre. Descobrim on comença a aparèixer en la forma que coneixem i quins materials s'han utilitzat en a història. A la part final del programa, us recomanem tres llibres relacionats amb la història, un l'Oliver, un altre l'Alberto i un altre l'Albert, dins de la iniciativa #historiaperSantJordi del nostre Twitter @portesdetroia.

El Japó va viure un període llarg d'aïllament internacional, que va durar 250 anys, un cop es va unificar tota la illa. Amb un esquema de poder que pot semblar feudal, la família Tokugawa va ostentar el poder dins de la dictadura militar que suposava el shogun. Parlem amb Jonathan López-Vera, autor de www.historiajaponesa.com sobre aquesta època. A més, entrevistem a Queralt Solé, autora d'"Els morts clandestins" sobre les fosses comunes que encara perduren a Catalunya.

El Regne de França i el d'Anglaterra van protagonitzar una de les guerres més llargues de la història. Durant 116 anys, les dues monarquies van rivalitzar per veure qui aconseguia el control efectiu de França, amb el pretext que l'herència reial no era prou clara. Aquesta llarga guerra, però, deixa entreveure altres conflictes de l'època latents darrere de la successió. Analitzem la primera part de la Guerra dels Cent Anys, A les portes de Troia.

Un dels últims assassinats pel franquisme, i un dels que més han quedat en la memòria de Catalunya. Salvador va ser acusat de la mort d'un policia mentre l'estaven detenint. Les investigadors posteriors han deixat clar que la versió oficial dels fets està lluny de ser la veritat, i el llibre "Salvador Puig Antich, cas obert" de Jordi Panyella destapa més irregularitats al voltant del cas de Puig Antich. Parlem amb ell sobre l'execució del jove llibertari català.

Al segle III abans de Crist, les coses a la Mediterrània eren molt diferents a com ho serien cent anys després. En aquella època, Cartago era un imperi, i Roma era només una ciutat que començava a expandir-se. En aquest context, les ambicions d'uns i altres xocaran i provocaran unes de les primeres grans guerres internacionals: les Guerres Púniques. En elles hi intervindran personatges històrics de primer nivell com Aníbal Barca i Escipió, l'Africà. T'ho perdràs?

A principis del segle VII, enmig de la Península Aràbiga, Muhammad, més conegut com a Mahoma, rep la revelació de l'arcàngel Gabriel. Seria l'últim profet a del monoteisme i el fundador de l'islam. Què oferia aquesta nova religió que la feia tan atractiva? Quina era la situació internacional de l'època per facilitar l'expansió d'una nova creença? Com van viure els primers musulmans? Tot això "A les portes de Troia".

Tres segles després, ens trobem immersos en la commemoració de la Guerra de Successió. El conflicte dinàstic, que va acabar derivant en una confrontació entre l'aparell central de l'estat i Catalunya, donarà una gran quantitat d'episodis dignes de memòria. Un és la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714, un altre, i al que dediquem el programa, són els setges de Girona durant el conflicte. I comptem amb la col·laboració de Marcel Vilarós, director de la companyia de teatre Blanc i Negre i co-autor de l'obra "Fam de llibertat".

Els primers anys del segle XVII més de 300.000 persones van ser expulsades de la Península Ibèrica. El monarca hispànic va decidir expulsar els moriscos, habitants d'ascendència musulmana que portaven gairebé mil anys vivint en les seves terres. Parlarem de per què se'ls va expulsar i com. A més, entrevistem Tomàs Llopis, autor de "Hi ha morts que duren cent anys", una novel·la històrica que va des de l'expulsió dels moriscos a la Guerra de Successió.

La Catalunya del segle XV no era un territori calmat. A les picabaralles polítiques entre el rei i la Generalitat cal sumar-li el malestar camperol. Els pagesos de remença, van protagonitzar una contestació seriosa al règim de propietat i de drets feudals que va acabar conduint a dues guerres dins del Principat. Qui eren els remences i per què s'alçaven en armes? Tot això i més A les portes de Troia.

A partir de mitjans s.XIX les potències europees experimenten un dels processos d'expansió territorial més grans de la història. La Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica i Portugal, entre d'altres, es repartiran Àfrica com si d'un pastís es tractés. Sense tenir en compte ni la població ni la realitat del continent. Què va portar a Europa a expandir-se d'aquesta manera? Descobreix-ho amb nosaltres!

Si va haver una ciutat, i un imperi, que va aconseguir fer ombra al poderós Imperi Romà, aquest va ser l'Imperi Cartaginés. Ens endinsem en la fundació i els orígens d'una ciutat que, des del nord d'Àfrica, arribaria a dominar gran part de la Mediterrània. Ho fem amb la col·laboració de Roger Riera, doctorand a la UAB que estudia les relacions diplomàtiques de l'Edat Antiga al voltant del Mediterrani.

El final de l'Edat Mitjana, i l'inici de l'Edat Moderna, va estar caracteritzat pels grans descobriments que els europeus feien a tot arreu del globus. Va ser una època en la qual es va redescobrir l'Àfrica i, al final, s'acabaria descobrint tot el continent americà. En parlem A les portes de Troia.

Si Guifré el Pilós va ser un comte important per patrimonialitzar el comandament dels comtats catalans, Borrell II, el seu nét, també serà important per començar a imaginar una unitat política difusa, més o menys independent dels francs i dels musulmans. Ens endinsem en un període clau de la història de Catalunya, en què comença a aflorar una certa independència del territori.

Diu la llegenda que Ròmul i Rem van fundar la ciutat eterna. Una ciutat que posteriorment s'acabaria convertit en un dels imperis més importants pel món mediterrani. Què sabem del naixement real de Roma i què ens explica la llegenda?

La primera configuració de Catalunya com a comtats catalans apareixerà sota el domini de l'Imperi Carolingi. Durant els segles VIII i IX, la terra de frontera dels comtats catalans començava a organitzar-se d'una autònoma i diferenciada a la resta de la Península Ibèrica. Durant aquest programa ens endinsem en la Catalunya carolíngia i el seu llegat.

(No recomanat per a nens petits) S'apropa Nadal i aprofitem l'últim programa del 2013 per parlar de les nostres tradicions. Els Reis Mags sempre han estat tres? D'on prové la història del Pare Noel? Realment sabem el dia exacte del naixement de Jesús? De tot plegat parlem amb la doctora en Història Medieval Almudena Blasco. Bon Nadal i feliç 2014!

Si la Catalunya medieval va adquirir la seva forma i estructura va ser en gran part gràcies a l'imperi que va crear Carlemany. Viatgem als segles VIII i IX per veure com es va anar creant l'Europa feudal que tots coneixem.

Després de més de 2.000 anys, l'imperi xinès entra al segle XX amb serioses dificultats per mantenir el sistema ancestral de poder. Tot això portarà a la proclamació de la república i a la lluita entre nacionalistes i comunistes. Què va succeir al gegant oriental per transformar el país d'un imperi a un estat comunista?

El 1640 Catalunya entrava en guerra oberta amb la resta de la monarquia hispànica. Al mateix temps, Portugal va iniciar la revolta que els portaria a la independència. El destí va voler que Olivares, qui portava les regnes del govern, es fixés més en Catalunya que en Portugal per esclafar la revolta. Conversem amb Ricard Torra, doctorand de la UAB en Història Moderna, sobre un conflicte que encara recordem avui dia amb l'himne de Catalunya.

Trenta-vuit anys després de la mort del dictador mirem enrere i ens preguntem què va fer cada protagonista i com van succeir uns esdeveniments que marcarien durant molt temps la vida a l'estat espanyol.

Parlem amb David Gesalí Barrera, coautor del llibre "La Guerra aèria a Catalunya (1936-1939)" sobre els atacs aeris que va patir el principat durant la Guerra Civil. La població va ser objectiu militar? Només va ser bombardejada Barcelona? Descobrirem fins i tot que a Matadepera també li va tocar el rebre.

A mitjans del segle XIV arribava a Europa una malaltia letal que acabaria amb la meitat de la població del continent. Es tracta de la pesta negra o bubònica.

Què van suposar les guerres de religió a l'Edat Mitjana? Per què van esclatar? Qui se'n va beneficiar? Descobrirem alguns dels fets amagats de les guerres santes contra l'Islam tot parlant, principalment, de les tres primeres croades.

Aquil·les, Helena, Paris, Hèctor... Tots aquests són personatges que molt sovint hem escoltat i hem relacionat amb la llunyana Guerra de Troia. Però, què va passar exactament? Va existir la ciutat de Troia?

Encetem un nou programa de divulgació històrica amb la presentació de l'espai i una sèrie de reflexions sobre la importància i la validesa de la història en la nostra vida quotidiana.