A les Portes de Troia

A partir de mitjans s.XIX les potències europees experimenten un dels processos d'expansió territorial més grans de la història. La Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica i Portugal, entre d'altres, es repartiran Àfrica com si d'un pastís es tractés. Sense tenir en compte ni la població ni la realitat del continent. Què va portar a Europa a expandir-se d'aquesta manera? Descobreix-ho amb nosaltres!

Si va haver una ciutat, i un imperi, que va aconseguir fer ombra al poderós Imperi Romà, aquest va ser l'Imperi Cartaginés. Ens endinsem en la fundació i els orígens d'una ciutat que, des del nord d'Àfrica, arribaria a dominar gran part de la Mediterrània. Ho fem amb la col·laboració de Roger Riera, doctorand a la UAB que estudia les relacions diplomàtiques de l'Edat Antiga al voltant del Mediterrani.

El final de l'Edat Mitjana, i l'inici de l'Edat Moderna, va estar caracteritzat pels grans descobriments que els europeus feien a tot arreu del globus. Va ser una època en la qual es va redescobrir l'Àfrica i, al final, s'acabaria descobrint tot el continent americà. En parlem A les portes de Troia.

Si Guifré el Pilós va ser un comte important per patrimonialitzar el comandament dels comtats catalans, Borrell II, el seu nét, també serà important per començar a imaginar una unitat política difusa, més o menys independent dels francs i dels musulmans. Ens endinsem en un període clau de la història de Catalunya, en què comença a aflorar una certa independència del territori.

Diu la llegenda que Ròmul i Rem van fundar la ciutat eterna. Una ciutat que posteriorment s'acabaria convertit en un dels imperis més importants pel món mediterrani. Què sabem del naixement real de Roma i què ens explica la llegenda?

La primera configuració de Catalunya com a comtats catalans apareixerà sota el domini de l'Imperi Carolingi. Durant els segles VIII i IX, la terra de frontera dels comtats catalans començava a organitzar-se d'una autònoma i diferenciada a la resta de la Península Ibèrica. Durant aquest programa ens endinsem en la Catalunya carolíngia i el seu llegat.

(No recomanat per a nens petits) S'apropa Nadal i aprofitem l'últim programa del 2013 per parlar de les nostres tradicions. Els Reis Mags sempre han estat tres? D'on prové la història del Pare Noel? Realment sabem el dia exacte del naixement de Jesús? De tot plegat parlem amb la doctora en Història Medieval Almudena Blasco. Bon Nadal i feliç 2014!

Si la Catalunya medieval va adquirir la seva forma i estructura va ser en gran part gràcies a l'imperi que va crear Carlemany. Viatgem als segles VIII i IX per veure com es va anar creant l'Europa feudal que tots coneixem.

Després de més de 2.000 anys, l'imperi xinès entra al segle XX amb serioses dificultats per mantenir el sistema ancestral de poder. Tot això portarà a la proclamació de la república i a la lluita entre nacionalistes i comunistes. Què va succeir al gegant oriental per transformar el país d'un imperi a un estat comunista?

El 1640 Catalunya entrava en guerra oberta amb la resta de la monarquia hispànica. Al mateix temps, Portugal va iniciar la revolta que els portaria a la independència. El destí va voler que Olivares, qui portava les regnes del govern, es fixés més en Catalunya que en Portugal per esclafar la revolta. Conversem amb Ricard Torra, doctorand de la UAB en Història Moderna, sobre un conflicte que encara recordem avui dia amb l'himne de Catalunya.

Trenta-vuit anys després de la mort del dictador mirem enrere i ens preguntem què va fer cada protagonista i com van succeir uns esdeveniments que marcarien durant molt temps la vida a l'estat espanyol.

Parlem amb David Gesalí Barrera, coautor del llibre "La Guerra aèria a Catalunya (1936-1939)" sobre els atacs aeris que va patir el principat durant la Guerra Civil. La població va ser objectiu militar? Només va ser bombardejada Barcelona? Descobrirem fins i tot que a Matadepera també li va tocar el rebre.

A mitjans del segle XIV arribava a Europa una malaltia letal que acabaria amb la meitat de la població del continent. Es tracta de la pesta negra o bubònica.

Què van suposar les guerres de religió a l'Edat Mitjana? Per què van esclatar? Qui se'n va beneficiar? Descobrirem alguns dels fets amagats de les guerres santes contra l'Islam tot parlant, principalment, de les tres primeres croades.

Aquil·les, Helena, Paris, Hèctor... Tots aquests són personatges que molt sovint hem escoltat i hem relacionat amb la llunyana Guerra de Troia. Però, què va passar exactament? Va existir la ciutat de Troia?

Encetem un nou programa de divulgació històrica amb la presentació de l'espai i una sèrie de reflexions sobre la importància i la validesa de la història en la nostra vida quotidiana.