A les Portes de Troia

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la faraona Cleòpatra d’Egipte. Sense cap mena de dubte, Cleòpatra és un dels personatges més coneguts de la història universal, però que en sabem més enllà del mite? Aquesta setmana intentarem conèixer la història d’aquesta faraona, la seva arribada al tron, els seus amors amb Juli Cèsar i Marc Antoni, el context històric en què va viure i el final de la seva vida. Si voleu conèixer la història d’una de les dones més famoses de tots els temps no us perdeu el programa de la setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de Simón Bolívar. A principis del segle XIX, Simón Bolívar va ser un dels protagonistes principals del procés d’emancipació de les colònies americanes de la metròpoli espanyola. Bolívar era un crioll format a Europa i il•lustrat que va dirigir, militarment i intel•lectualment, els processos independentistes als sud del continent amercià. El seu objectiu era crear una Amèrica hispànica de pobles units en què la llibertat, la igualtat i la independència brillessin per damunt de tot. Aquesta setmana, A les Portes de Troia intentarem conèixer a fons Bolívar i el seu pensament, així com els èxits i els fracassos del seu projecte polític llatinoamericà.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la mort del dictador Francisco Franco i dels efectes que en van derivar. Intentarem copsar quina era la situació d’Espanya en aquest moment, quins projectes polítics es van obrir després de la mort del dictador i com es va iniciar el què coneixem com a transició democràtica. Si voleu conèixer un dels moments més importants de la història de l’Espanya recent, no us perdeu el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa d’història A les Portes de Troia parlarem dels intents de cristianització del Japó durant els segles XVI i XVII. Les expedicions portugueses dels segles XIV i XV van acabar amb èxit quan després del 1500 els navegants d’aquest regne van arribar a l'Índia, a l’Àsia oriental i al Japó. Els portuguesos van arribar amb la creu i les armes de foc en un territori, al Japó, diferent de tot el què havien trobat fins aquest moment. Aquesta setmana volem conèixer a fons com van ser les relacions entre els europeus i els japonesos durant els segles XVI i XVII, quina era la situació interna del Japó en aquest moment, com van ser els intents de cristianització dels habitants d’aquelles illes i com va acabar aquesta primera presa de contacte entre uns i altres.

Aquesta setmana al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del trienni liberal espanyol (1820 – 1823). La constitució de Cadis, gairebé després de ser aprovada, va ser derogada pel monarca absolutista Ferran VII. Tot i la repressió contra els liberals, el record del projecte constitucional no es va perdre. La situació d'Espanya entre 1810 i 1820 era crítica a nivell econòmic i també perquè les colònies americanes començaven a emancipar-se. Va ser en aquest context que el tinent coronel Riego va fer un pronunciament militar el 1820 que va servir per obligar de nou a Ferran VII a recuperar la constitució. Aquesta setmana analitzarem el trienni liberal i els motius del seu fracàs A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Qadesh, una de les conteses bèl·liques més importants del món antic. L’any 1274 aC, el regne d’Egipte i l’imperi Hitita van enfrontar­se a Qadesh, a l’actual Pròxim Orient. En la batalla hi van participar gairebé cent­mil guerrers entre infanteria, carros de combat i arquers. Estava en joc una interessant regió a nivell comercial i ecònomic situada entremig d’aquestes dues grans potències. La rivalitat no va tardar a esclatar i al final es va produir una guerra oberta. La batalla finalment va acabar en taules i quinze anys després es segellava una pau duradora, el tractat de Qadesh, que va esdevenir un dels primers tractats internacionals de la història. Però quins eren els territoris que es disputaven egipcis i hittites? Què va fer esclatar definitivament la tensió entre les dues potències? Com es va desenvolupar la batalla? Què va significar el Tractat de Qadesh? Totes aquestes qüestions aquesta setmana, A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la cursa espacial i de l’arribada de l’home a la Lluna. En el context de la Guerra Freda, les dues grans potències que es repartien el món, els Estats Units d’Amèrica i la Unió Soviètica van començar una cursa tecnològica per dominar l’espai. El 1957, la URSS posava en òrbita el primer satèl•lit artificial de la història, l’Sputnik 1. Aquesta efemèride va marcar el tret de sortida d’una carrera que va tenir moments tant històrics com el viatge de la gosseta Laika o el de Iuri Gagarin, el primer astrunàtua de la història. Al final, però, qui va endur­se el triomf més rellevant van ser els EUA, posant l’home a la lluna l’any 1969. Però, per quins motius va començar aquesta cursa espacial? Com van desenvolupar­se els projectes espacials de les dues potències? Quines van ser les principals etapes? Com va ser l’arribada a la Lluna? Totes aquestes preguntes i moltes més trobaran resposta al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la descoberta del Nou Món per Cristòfor Colom. El 12 d’octubre de 1492, les tres naus que dirigia el mariner d’origen genovès Cristòfor Colom van trobar terra a l’Atlàntic occidental, un mes i sis dies després d’haver sortit de les illes Canàries amb la intenció d’obrir una nova ruta comercial entre Europa i Àsia. En el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia explicarem qui era Colom, quins motius van portar al genovès a cercar una nova ruta cap a Àsia, com va preparar el seu viatge i com al final va acabar descobrint un nou continent.

Comencem la temporada parlant de Marco Polo i del seu viatge cap a l’extrem orient. Amb menys de vint anys d’edat, el jove venecià, junt amb el seu pare i el seu oncle, va emprendre el camí cap a la cort del Gran Khan, a la Xina. Allà s’hi van quedar durant més de vint anys, treballant al servei de l’emperador. Ara bé, Marco Polo era un simple comerciant o va dirigir­-se a la Xina amb alguna missió concreta? Va escriure ell «El llibre de les meravelles» que narra tot el que va veure i sentir durant el seu viatge? Realment va tornar ric i famós o més aviat el seu viatge va passar desaparcebut per tots els seus contemporanis? Totes aquestes preguntes i moltes més trobaran resposta al programa de la setmana d’A les Portes de Troia

Posem punt i final a la segona temporada d'A les portes de Troia amb un programa especial. En ell analitzarem tres moments clau que han suposat un clar punt i a part en la història global. És per això que visitarem el no tan llunyà Imperi Mongol, (re)descobrirem Amèrica i assistirem a l'esfondrament del món soviètic. Ens acompanyes?

Les croades van suposar un daltabaix en la vida política i guerrera d'Europa sencera. Les expedicions que integraven reis i guerrers de diferents territoris marxaven cap a Terra Santa amb l'objectiu de derrotar els infidels musulmans. Ara bé, aquest no va ser l'únic premi que van aconseguir. L'experiència de guerra i els botins aconseguits farien que en la seva tornada a casa res pogués tornar a ser igual. Analitzem el cas de Gastó de Bearn amb la medievalista i professora de la UAB, Almudena Blasco.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències arreu del món. El món dels imperis va mutar, a través d'un conflicte de dimensions mai vistes abans, en una nova realitat que va estar marcada per la inestabilitat. El millor exemple d'això és, precisament, el país que acabaria conduint el món a la II Guerra Mundial, només 25 anys després. Analitzem el naixement ple de problemes i incoherències de la República de Weimar, nom amb què es coneix l'estat alemany després de la gran guerra.

Mig segle abans de la creació formal de l'Imperi Romà, la ciutat eterna ja dominava gran part del Mediterrani. L'únic problema que tenien era que sovint no exercien un control directe, sinó que influïen en els diversos regnes i ciutats de forma més o menys directa. És per això que Mitrídates IV, rei del Pont, ve decidir desafiar Roma i envair el regne titella de Bitinia i les diverses ciutats gregues. La repressió romana que es va aplicar sobre les polis gregues, en especial sobre Atenes, va estar a un pas de provocar la destrucció definitiva de la ciutat. Descobrim aquest episodi força desconegut amb el professor d'Història Antiga de la UAB, Borja Antela.

L'any 1938 la Guerra Civil Espanyola es trobava en un moment decisiu. El bàndol feixista estava guanyant la guerra i havia aconseguit dividir la zona republicana en dos. La II República Espanyola decidirà jugar-se les seves últimes cartes en la batalla més gran lluitada a la Península Ibèrica: la Batalla de l'Ebre. Comptem amb la presència de David Gesalí, historiador i especialista en guerra aèria, per endinsar-nos en aquesta batalla decisiva.

Una de les epidèmies més dures que mai ha patit la humanitat va ser la Pesta Negra que va arribar a Europa a la baixa edat mitjana (s. XIV). En el capítol d'aquesta setmana explicarem que va ser la Pesta Negra, quins efectes i conseqüències va tenir l'arribada de la malaltia a Europa i com es va viure al Principat de Catalunya i a la Corona d'Aragó.

A vegades, quan parlem d'història, no som conscients que al darrere hi ha realitats que encara es poden percebre avui dia. En el capítol d'aquesta setmana analitzem el genocidi de Ruanda de 1994 no només des d'una perspectiva històrica sinó també des de les vivències de la gent que va patir una matança que va acabar amb la vida de més de 800.000 persones. Per fer-ho, comptem amb la presència del periodista d'afers internacionals de TV3, Nicolás Valle, coneixedor de la realitat africana i autor d'"Ubuntu, estimada terra africana".

El gran conqueridor Alexandre, de Macedònia, és sense cap mena de dubte un dels grans personatges de la història. Després d'haver dedicat un programa a les seves conquestes que van portar-lo a estendre el seu imperi fins al riu Hindus, avui explorem com era la seva personalitat i què sabem de cert i de mitològic sobre la seva vida. Per fer-ho comptem amb la presència de Clàudia Zaragozà, historiadora especialitzada en l'entorn familiar d'Alexandre.

La diada de Sant Jordi, i la seva llegenda, és quelcom que tot català té assumit ja des de ben petit. Tots coneixem la història que parla d'un drac ferotge al qual Jordi liquida per rescatar una princesa. Avui explorem amb el doctor en Filologia Romànica, Stefano Cingolani, la figura d'un dels sants que més força té arreu de la cristiandat europea.

A inicis del segle XIX una nova onada ideològica estava sacsejant tota Europa. El liberalisme, que va esclatar amb la Revolució Francesa i es va estendre per tot el continent a ritmes diversos, tindria un impacte clau en la redacció de la primera constitució d'Espanya: la Constitució de Cadis. Per analitzar el context i la realitat de La Pepa comptem amb la presència d’Héctor Rodríguez Grimau, llicenciat en Història i Màster en Història Contemporània per la UAB.

Després del Tractat dels Pirineus, el nord de Catalunya va desconnectar-se del Principat de Catalunya. Per tothom és conegut que França és un dels països més centralistes del món, i volem conèixer quina ha estat la sort dels catalans del nord en el manteniment de la seva cultura. Analitzem amb Òscar Jané, professor d'Història Moderna de la UAB, quina ha estat aquesta evolució.

Parlem de la major batalla naval de l'època moderna. L'any 1571, l'Imperi Otomà i les potències cristianes europees s'enfrontaran a les costes de l'actual Grècia per dirimir el control del Mediterrani i de l'Europa Oriental. No es tractava d'una qüestió menor, ja que els musulmans havien arribat, pel nord, a les portes de Viena i, pel sul, fins l'Alger.

Alexandre el Gran és, sense cap mena de dubte, un dels grans personatges de la història. El jove rei macedoni va aconseguir un imperi format per immenses extensions de territori, aconseguides durant més de deu anys de conquestes. Al programa d'aquesta setmana comptem amb la presència de Clàudia Zaragozà, doctoranda en Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Alexandre el Gran i el seu entorn familiar.

En un període de 25 anys la situació de la Península Ibèrica al voltant de l'any mil va donar-se la volta com un mitjó. El Califat de Còrdova va acabar el segle X com la major potència de la zona. El seu poder era gairebé incontestable. Això els va portar a la famós saqueig de la ciutat de Barcelona per Al-Mansur. Ara bé, no tot és per sempre. En dues dècades, i gràcies, sobretot, a les baralles internes, el califat es va afeblir tant que va permetre que els soldats catalans es poguessin revenjar l'any 1010 amb la seva capital.

El neoliberalisme viu en els nostres dies la seva època de màxim esplendor. Actualment és la doctrina econòmica que domina l'escenari internacional, amb especial força a la Unió Europea, però la història no ha estat sempre així. Després de la II Guerra Mundial, els neoliberals no eren més d'un centenar d'intel·lectuals al voltant de la Universitat de Chicago. Com van aconseguir passar d'aquí a dominar gran part del món? Veurem com Margaret Thatcher és un personatge clau per entendre l'evolució d'aquesta ideologia.

Els comtats catalans des del seu orígens havien comprès territoris a banda i banda dels Pirineus. De fet, l'alta Cerdanya, el Conflent i el Roselló formaven part de la realitat catalana sense cap discussió fins que per virtut del Tractat dels Pirineus aquests territoris es van cedir a França.

Durant la Guerra Freda va haver-hi moments més tensos que altres. El món estava dividit en els bàndols dels Estats Units d'Amèrica i de la URSS i utilitzaven tots els escenaris del món per enfrontar-se. Ara bé, una cosa sí que era impensable: l'enfrontament directe en territori nord-americà o soviètic. Les armes més devastadores de la història generarien un equilibri estable però que va estar a punt de trencar-se en moment puntuals, com va ser Cuba el 1962.

Bernat II, vescomte de Cabrera, va ser una de les persones més importants de la corona d'Aragó durant el segle XIV. La seva destresa a les batalles i guerres el van portar a ser la mà dreta del rei. Ara bé, en un moment històric molt inestable, on la Península Ibèrica estava dividida en regnes dirigits per monarques de dubtona honorabilitat, mantenir els favors reials durant molt de temps és extremament difícil. Comptem amb la presència d'Àlex Martínez Giralt, doctorand de la Universitat de Girona, per explicar la fascinant història de Bernat II de Cabrera.

L'última guerra total que es va viure en clau catalana al nostre país va ser la Guerra de Successió. Fa més de 300 anys, el principat de Catalunya va decidir optar per un candidat a monarca diferent del suportat per Castella. La tria definitiva va comportar conseqüències que encara avui dia es poden notar. Ens endinsem en la Guerra de Successió de la mà del catedràtic Antonio Espino, autor de "Pàtria i llibertat. La Guerra de Successió a Catalunya (1704-1714)".

Després de l'enfrontament de 1914-1919 entre les grans potències europees, el mapa del continent va canviar enormement. Aquest cop, ens fixarem en el califat que representava l'Imperi Otomà, un regne que havia perdurat més de sis segles i que va desintegrar-se en molt pocs anys, ja sigui per imposicions externes o tensions internes. Analitzem la creació de la República de Turquia amb el periodista de TV3 i llicenciat en Història, Jaume Bartrolí.

L'Europa cristiana del segle X no era un món hermètic. Tot i que sovint entrava en conflicte amb el món àrab i musulmà, les relacions comercials i de coneixement eres fluïdes. I per demostrar-ho, viatjarem en el temps per trobar els orígens dels escacs. Un joc de taula predominant a Occident, però que té els seus orígens molt i molt lluny d'aquí. Per fer-ho, comptarem amb una intervenció especial d'Albert Velasco, conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.

Després de la I Guerra Mundial, el món occidental està en xoc. La major matança de la història de la humanitat suposarà un punt i a part en les mentalitats de l'època. S'havia de fer qualsevol cosa perquè la barbàrie no es tornés a repetir mai més. Per això líders antagònics de països molt allunyats van posar-se d'acord en la creació del primer pas per establir la pau arreu del món: la Societat de Nacions.

Ens situem a mitjans del segle XVI, inicis del segle XVII. Aquest cop, A les portes de Troia viatgem al passat per parlar de cultura. Anirem a buscar el que per a molts és considerat l'autor teatral i de poesia més genial que ha existit mai en la història de la humanitat. Potser altres consideren que no cal passar-se en la lloança, però sí que cal reconèixer l'aportació d'aquest anglès a la literatura universal. Comptem amb la presència de Joan Curbet, especialista en literatura anglesa medieval i del Renaixement i professor de filologia anglesa de la UAB.

Els episodis de les croades són extensament coneguts pel que van suposar de confrontació religiosa entre cristianisme i altres credos (preferentment l'islam). Però en l'episodi d'avui parlem de la croada abans de les croades, explicarem la batalla de Barbastre de 1064 en la qual ja trobem moltes característiques pròpies de les croades, sense que es pugui dir pròpiament que va ser una de les croades. Ens acompanyes?

El cristianisme i l'Imperi Romà són dues realitats que van néixer en la mateixa època. Una aspirava a ser la religió universal, i l'altra aspirava a controlar tots els territoris coneguts a l'època a occident. Quina serà la relació de les dues entitats quan, amb el pas dels segles, no tinguin més remei que relacionar-se o xocar? Ho analitzem A les portes de Troia.

Com va aconseguir Hernán Cortés doblegar tot un imperi amb un exèrcit de només 500 homes? Ens endinsem en la història de la conquesta de Sud-Amèrica amb l'episodi esdevingut al territori de l'actual Mèxic, on habitaven els maies i, sobretot, els asteques. Veurem com l'estratègia del conquistador no va ser tan bàrbara com ens podem imaginar, sinó que al darrera s'hi amagaven importants dosis d'intel·ligència i estratègia que van acabar per doblegar l'imperi asteca.

El final de la Guerra de Successió, el 1714, va provocar l'aniquilació de les institucions catalanes dins de la monarquia hispànica. Ara bé, no era la primera vegada que s'intentava acabar amb l'autogovern català. Després de la Guerra dels Segadors (1652) la monarquia espanyola ja va començar a retallar considerablement la llibertat d'acció de les institucions de Catalunya. Tot s'acceleraria amb la mort del rei Carles II i l'esclat de la Guerra de Successió arreu d'Europa. Per què els catalans van decidir donar suport a l'arxiduc Carles i no a Felip d'Anjou? Ho explorem amb Ricard Torra.

Durant el segle XIV, les disputes entre els diferents poders europeus van provocar una situació ben particular: el cisma d'Occident. Si l'església catòlica té vocació d'universal i única, durant aquests anys va arribar a haver tres papes alhora: el de Roma, el d'Avinyó i el de Pisa. Com es va arribar a aquesta situació? Per què? Durant aquest episodi veurem si van ser les disputes teològiques les que més van importar o si, per contra, va ser tot una lluita pura i dura pel poder.

Un cop acaba la Guerra Civil es va acabar la lluita contra el feixisme? Aquesta és la pregunta que volem respondre i explorar durant el programa. Volem saber quines van ser les estratègies que es van seguir al llarg del temps pels diferents actors i segons el context polític i internaiconal que imperava. Tot això ho farem amb la col·laboració de Cristian Ferrer, doctorant de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en els moviment d'oposició al règim franquista.

Pràcticament totes les nacions del món s'han dotat de mites i llegendes per fonamentar la seva història. Catalunya, no és una excepció. Guifré el Pilós i Otger de Cataló són dos exemples llegendaris que sorgiran al llarg de la nostra història per presentar visions contraposades de Catalunya.

Fa 2.500 anys, l'actual capital de Grècia era una ciutat on els ciutadans prenien les decisions basant-se en la igualtat de drets polítics. L'assemblea de la ciutat podia arribar a congregar més de 40.000 persones i era allà on es decidia el camí que havia de prendre la ciutat. Ara bé, aquesta democràcia incipient també tenia algunes limitacions. Vine amb nosaltres i explora la democràcia atenenca i descobreix si té relació o no amb la democràcia que coneixem actualment.

El 1282 va suposar un punt d'inflexió en l'expansió de la corona catalanoaragonesa. En una illa crucial pel domini del mar Maditerrani, Sicília, un episodi aparentment allunyat i sense cap connexió amb la Península Ibèrica acabaria impulsant el rei Pere el Gran a prendre part d'una partida on no hi faltava ningú. Des de l'emperador germànic al Papa, des del rei de França al d'Anglaterra. Què són i com van acabar aquestes vespres sicilianes? Escolta-ho amb nosaltres!

El 6 d'octubre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, va sortir al balcó de la Plaça Sant Jaume per proclamar "l'estat català dins de la República Federal Espanyola". Ara bé, aquest estat va durar ben poc. Ni tan sols 24 hores. Per què es va arribar a aquest punt de tensió? Quines conseqüències va tenir per l'autogovern de Catalunya? Descobreix-ho amb nosaltres en la primera entrega de la 2a Temporada!

Tanquem la temporada amb un convidat molt especial: l'Enric Calpena, director del programa de Catalunya Ràdio "En Guàrdia", ens acompanya per presentar-nos la seva novel·la ambientada a meitat del segle XIX. Una història de despropòsits que enfrontarà dos dels militars més importants d'aquella època: Prim i O'Donell.

Als Balcans s'ha viscut la darrera guerra a territori Europeu. Va ser només fa uns vint-i-cinc anys, en el procés de desintegració de Iugoslàvia. Ens endinsem en les raons històriques i polítiques que estaven darrere de la creació d'aquest estat pels eslaus del sud i la seva posterior partició amb l'historiador Jordi Cumplido. A més, presentem el seu projecte de divulgació anomenat "El Mite de Sísif".

Rematem un conflicte que va enfrontar anglesos i francesos durant més d'un segle, explicant tot el que va passar des de la batalla d'Agincourt. Tot i que en un inici semblava que la victòria cauria per part dels anglesos, una pagesa, dona i desconeguda que escoltava veus de sants va servir com a desllorigador de la guerra i acabaria inclinant la balança de part de França. Es tracta de Joana d'Arc. Amb tot això, amanim una hora de programa amb una entrevista inclosa al director d'ElPrincipat.cat

Ens endinsem en ple debat filosòfic i polític des de la perspectiva històrica, per poder esvair el dubte sobre si Catalunya és o no és una nació. Per fer-ho, compartim conversa amb Cristian Palomo, director d'El Principat.cat i historiador especialista en l'Edat Moderna. A més, acabem el programa amb una entrevista a l'Andreu Martín, autor de la novel·la "Cicatrius de 1714", que té la intenció d'apropar la història al públic juvenil.

Dediquem aquest programa als sons, més concretament a la música de les corts medievals. El director de l'Arxiu Occità de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB, Antoni Rossell, ens acompanya per ajudar-nos a descobrir els trobadors i les trobairitz més importants, així com les seves cançons més emblemàtiques.

Per a molt l'Edat Mitjana s'acaba amb el descobriment d'Amèrica per part de Colom. Ara bé, per a molts altres l'esdeveniment que provocarà els grans canvis de poders a Europa, i de retruc estarà al darrere del descobriment del nou món, no és un altre que la caiguda de la capital imperial: Constantinoble. Amb unes muralles infranquejables, l'antiga Bizanci caurà en control dels turcs otomans que la rebatejaran per sempre més com a Istambul. T'endinses en aquesta batalla èpica amb nosaltres?

Fa poc més de cent anys, una forta revolta social va esclatar a Barcelona. Les enormes desigualtats socials i la desconnexió de la societat catalana amb el règim decadent de la Restauració Borbònica eren el caldo de cultiu perfecte perquè s'iniciés un període revolucionari. El 26 de juliol de 1909, una vaga general va paralitzar tota la ciutat i va esdevenir revolucionària. Es cremarien desenes d'edificis religiosos. Tot i això, la rebel·lió va fracassar. Per què? T'ho expliquem aquí.

Gènova i Venècia, les dues ciutats estat i potències mediterrànies del segle XIV, porten a terme una guerra freda arreu dels mars. En aquestes, i mentre la Pesta Negra destrossava les poblacions d'arreu d'Europa, la Corona d'Aragó comença a aparèixer com a gran actor internacional. En la batalla del Bòsfor, les dues potències italianes, i l'emergent corona catalanoaragonesa mesuraran les seves forces a la porta de la capital de l'Imperi Bizantí. Quin serà el resultat?