A les Portes de Troia

Aquesta setmana al programa radiofònic A les Portes de Troia parlarem de la primera volta al món de la història, el viatge de Magallanes - Elcano. L’any 1519 sortia de Sanlúcar de Barrameda una expedició que tenia com a objectiu arribar a les illes de les espècies de les Índies. Tot i que finalment ho van aconseguir, el viatge no va ser com l’havien planificat. Tres anys després de partir, els supervivents van arribar de nou a la península després d’haver completat la circumnavegació del món. Si voleu conèxier la història d’aquesta volta al món de mil dies, no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història dels samurais. Durant bona part de la història del Japó el destí dels samurais ha estat sinònim del destí del país. Però, què hi ha de realitat en la nostra idealització d’aquests guerrers japonesos?’

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Europa de l’est durant els segles XIX, XX i XXI. Volem fer una aproximació a un territori del qual desconexiem molt la seva realitat històrica, però que a la vegada ha viscut els grans processos de l’Europa contemporània. És per això que volem fer un repàs als moments més importants de l’Europa oriental per conèixer millor coses com l’auge dels populismes o els problemes que s’han trobat els refugiats en aquesta regió.

Durant els anys centrals del segle XV Anglaterra va ser un niu de conspiracions. Les cases nobiliàries de Lancaster i de York lluitaven entre sí per decidir quin dels seus candidats tenia més drets al tron anglés. En aquest segon programa veurem com es va tancar el conflicte i com s’arriba a l’Anglaterra Tudor.

Durant els anys centrals del segle XV Anglaterra va ser un niu de conspiracions. Les cases nobiliàries de Lancaster i de York lluitaven entre sí per decidir quin dels seus candidats tenia més drets al tron anglés. Aquesta setmana repasarem els primers anys del conflicte i els seus personatges, des de l’inici de les lluites fins a la pujada al poder d’Eduard IV.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Andorra a principis del segle XVIII, quan el Principat dels Pirineus va estar a punt de desaparèixer. En el context del a Guerra de Successió Hispànica i davant l’alçament austracista català, els andorrans van trencar la seva tradicional neutralitat i van donar suport a Carles d’Àustria. Perduda la guerra, Felip V volia aplicar el decret de Nova Planta a Andorra, cosa que hauria significat la fi política d’Andorra. Finalment, gràcies al paper del bisbe, els andorrans van poder salvar el seu stato quo. Aquesta setmana anirem a l’Andorra del segle XVIII per conèixer de ben aprop la seva realitat i les claus d’aquesta història.

Els espanyols, després de la descoberta europea d’Amèrica, van protagonitzar dues grans conquestes, la de l’imperi asteca (Mèxic) i la de l’imperi inca (Perú). Aquesta setmana, A les Portes de Troia volem conèixer de primera mà com es va produir la conquesta de l’imperi inca, volem saber qui en van ser els dos grans protagonistes (Pizarro i Almagro) i fins a quin punt va ser una gesta èpica o un cop de sort.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del procés d’independència d’Irlanda. L’any 1916 es va produir una revolta a Irlanda, coneguda com l’Alçament de Pasqua, que va donar el tret de sortida al procés de construcció de la república irlandesa. Aquesta setmana volem conèixer en què va consistir aquest alçament, quines conseqüències va tenir, com va acabar constituïnt­-se definitivament la República i com es va superar la compromesa situació de la guerra angloirlandesa. Si voleu conèixer el procés d’independència d’Irlanda no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Entre l’1 i el 3 de juliol de 1863 va tenir lloc a Gettysburg, una petita localitat de Pennsilvània, la batalla més multitudinària de la història a territori estatunidenca. Més de 160.000 homes, dels quals van morir més de 50.000, van enfrontar-se durant tres dies en un xoc que va canviar el rumb de la guerra civil. Aquest conflicte feia ja dos anys que havia partit el país en dos i l’enfrontava de nord a sud, en una lluita que no era només per l’abolició o manteniment de esclavitud sinó que era la disputa entre dos models ben diferents tant social com econòmicament.Gettysburg va suposar la peça clau en el desenvolupament de la guerra. Per primer cop els exèrcits del sud, comandats pel general Lee, van ser derrotats sense pal·liatius pel Nord. Amb el gran vessament de sant d’aquells dies de principis de juliol s’encetava la reunificació dels Estats Units Amèrica, sota la batuta dels estats industrialitzats del nord.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del Mein Kampf (La meva lluita), la cèlebre obra d’Adolf Hitler en què va explicar part de la seva biografia i dels seus fonaments ideològics. Volem conèixer que explica Hitler en aquest llibre, si hi diu veritats o mitges veritats, volem saber quina acollida va tenir i quants exemplars es van vendre. Volem conèixer, el cap i a la fi, la història de la bíblia nacionalsocialista. Si voleu saber la història d’aquest llibre no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Ermesenda de Carcassona, una de les comtesses més conegudes de la història de Catalunya. Ermesenda, casada amb Ramon Borrell de Barcelona, va actuar en dues ocasions de regent dels comtats i va ser protagonista de la política comtal de mitjan segle XI. Al voltant de la seva figura ha nascut un mite important. Aquesta setmana volem conèixer la trajectòria política d’Ermesenda, conèixer a fons el seu paper polític i saber si el mite s’ajusta a la realitat. Si voleu conèixer els comtats catalans de mitjan segle XI no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’exploració d’Àfrica i de les novel·les d’aventures. Fins a principis del segle XIX, el cor d’Àfrica va ser un territori desconegut. A partir d’aquell moment diversos exploradors van endinsar­s’hi, i els seus diaris i memòries van donar pas a novel·les d’aventures relacionades amb les descobertes, la jungla i les meravelles imaginàries. Aquesta setmana volem conèixer com es van gestar aquestes novel·les, com per exemple Tarzan, en el si d’aquest procés de descobriment!’

Aníbal ha passat a la història com un gran general, com un estratega consumat. El seu moment de màxim esplendor va arribar el 2 d’agost de l’any 216 abans de Crist. Aquell dia, prop de la ciutat romana de Cannes, situada a l’Apúlia, Aníbal derrotava sense pal·liatius a un exèrcit de més de 80.000 soldats romans i semblava que la derrota de la República Romana havia de ser inminent.

Aquesta setmana, al programa ràdiofonic A les Portes de Troia parlarem d'història i noves tecnologies. Fins a quin punt els historiadors fem servir les noves tecnologies per fer docència de la història? Quins són els reptes de futur en aquest camp? Aquesta setmana ho descobrim A les Portes de Troia!

‘Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Divisón Azul al front de l’est. En el programa anterior ja vam parlar de com es va gestar el projecte d’aquesta companyia i aquesta vegada volem conèixer les vicissituds que es va trobar aquest cos de voluntaris al front de l’est durant la II Guerra Mundial. Volem saber en quines batalles van participar, si van ser una companyia imprescindible o no, i si podem parlar d’èxit o de fracàs de la seva participació en el conflicte. Si voleu conèixer el paper de la División Azul durant la II Guerra Mundial us esperem aquesta setmana A Les Portes de Troia.’

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Divisón Azul, la unitat de combatents que va enviar l’Espanya del general Franco per combatre a favor de les forces feixistes al front de l’est durant la II Guerra Mundial. Volem conèixer com es va idear el projecte, si realment va ser un cos de voluntaris o hi van haver persones que hi van anar de manera obligada i quina ideologia professaven els combatents. Si voleu conèixer com es va crear la División Azul us esperem aquesta setmana A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa radiofònic A les Portes de Troia parlarem del cop d'estat del 23 - F. Coincidint amb els 35 anys anys d'aquell fet, volem interrogar-nos sobre com va anar aquell intent fallit de cop d'estat, entendre'n les claus, saber qui hi havia al darrera i com van acabar els seus protagonistes. Com veurem, en alguns aspectes, són més les preguntes obertes que no pas les respostes que es poden oferir. Si voleu conèixer de primera mà el qui, el com i el perquè de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 no us perdeu el programa d'aquesta setmana d'A les Portes de Troia.

Enric el Navegant i l'inici de l'època dels descobriments Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Enric el Navegant i de l’inici de l’època dels descobriments. A principis del segle XV, el tercer fill dels reis de Portugal va iniciar un ambiciós projecte a Sagres que tenia com a objectiu afavorir el coneixement de nous territoris oceànics i potenciar la navegació atlàntica. Gràcies a aquest projecte els portuguesos van navegar fins a llocs on mai abans ningú havia arribat. Colom, Magallanes o Vasco de Gama no s’entendrien sense la feina d’Enric el Navegant. Aquesta setmana descobrirem qui era Enric i quins van ser els èxits que va aconseguir.

La Batalla de Muret del 12 de setembre de 1213 en el si de la croada albigesa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Armada Invencible, un dels fiascos més famosos de la història d’Espanya. Volem saber en què va consistir la guerra angloespanyola de finals del segle XVI i principis del XVII que va enfrontar les monarquies de Felip II i d’Isabel I i que va tenir com a punt culminant l’enviament d’una flota hispànica cap Anglaterra. Després de problemes meteorològics i de la ferma oposició de la flota anglesa, l’Armada Invencible va tornar a casa delmada i sense haver aconseguit cap victòria. Quins van ser­ne els motius? Realment va ser un desastre espanyol o hi van intervenir més factors? Aquestes qüestions i moltes més aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del paper de la dona al món medieval, centrant-­nos sobretot en el paper de les reines a la baixa edat mitjana. Per fer­-ho, comptarem amb la presència de Lledó Ruiz, doctoranda en Història medieval per la Universitat de València. Un cop haguem presentat el paper general de les reines medievals ens acostarem a diverses fèmenines de la corona catalanoaragonesa dels segles XIII, XIV i XV com són Violant d’Hongria, Elionor de Sicília i Maria de Castella.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem del comtat d’Urgell a la fi del primer mil·lenni. La història d’aquest territori en els últims anys del segle X i principis de l’XI és fonamental per entendre les dinàmiques dels comtats catalans d’aquell moment en relació amb el món franc, amb Roma i amb el món musulmà de Còrdova. Resseguint la història d’Urgell del 980 al 1010 podrem veure com canvia la política de frontera de la defensa a l’atac, com es consoliden les relacions amb Roma i com s’inicien unes dinàmiques polítiques que marcaran els comtats catalans al llarg de tot el segle XI.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de l’exili cultural després de la Guerra Civil Espanyola. Quan la guerra arribava a la seva fi i el bàndol republicà veia inevitable la derrota, milers de persones van fugir per la frontera cap a França. Entre ells, molts representants de la cultura catalana del moment també van deixar el país. Avui volem conèixer qui eren aquests intel·lectuals exiliats, volem conèixer les seves vicicituds i la seva situació i volem saber com va mantenir-se la cultura catalana a l’exili després de 1939. De totes aquestes qüestions en parlarem en el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Poitiers, una contesa bèl·lica que va enfrontar francs i musulmans a principis del segle VIII. Per entendre la batalla intentarem conèixer les trajectòries polítiques dels dos poders enfrontats i ens acostarem al xoc en si, per saber si realment va ser tant important i tant decisiu com s’ha explicat sovint. Realment aquesta batalla va evitar que l’Europa medieval acabés sent musulmana? És cert que va servir per frenar d’una vegada per totes un islam imparable? Quines van ser les conseqüències de la contesa? Totes aquestes qüestions i moltes més les resoldrem al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la faraona Cleòpatra d’Egipte. Sense cap mena de dubte, Cleòpatra és un dels personatges més coneguts de la història universal, però que en sabem més enllà del mite? Aquesta setmana intentarem conèixer la història d’aquesta faraona, la seva arribada al tron, els seus amors amb Juli Cèsar i Marc Antoni, el context històric en què va viure i el final de la seva vida. Si voleu conèixer la història d’una de les dones més famoses de tots els temps no us perdeu el programa de la setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de Simón Bolívar. A principis del segle XIX, Simón Bolívar va ser un dels protagonistes principals del procés d’emancipació de les colònies americanes de la metròpoli espanyola. Bolívar era un crioll format a Europa i il•lustrat que va dirigir, militarment i intel•lectualment, els processos independentistes als sud del continent amercià. El seu objectiu era crear una Amèrica hispànica de pobles units en què la llibertat, la igualtat i la independència brillessin per damunt de tot. Aquesta setmana, A les Portes de Troia intentarem conèixer a fons Bolívar i el seu pensament, així com els èxits i els fracassos del seu projecte polític llatinoamericà.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la mort del dictador Francisco Franco i dels efectes que en van derivar. Intentarem copsar quina era la situació d’Espanya en aquest moment, quins projectes polítics es van obrir després de la mort del dictador i com es va iniciar el què coneixem com a transició democràtica. Si voleu conèixer un dels moments més importants de la història de l’Espanya recent, no us perdeu el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa d’història A les Portes de Troia parlarem dels intents de cristianització del Japó durant els segles XVI i XVII. Les expedicions portugueses dels segles XIV i XV van acabar amb èxit quan després del 1500 els navegants d’aquest regne van arribar a l'Índia, a l’Àsia oriental i al Japó. Els portuguesos van arribar amb la creu i les armes de foc en un territori, al Japó, diferent de tot el què havien trobat fins aquest moment. Aquesta setmana volem conèixer a fons com van ser les relacions entre els europeus i els japonesos durant els segles XVI i XVII, quina era la situació interna del Japó en aquest moment, com van ser els intents de cristianització dels habitants d’aquelles illes i com va acabar aquesta primera presa de contacte entre uns i altres.

Aquesta setmana al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del trienni liberal espanyol (1820 – 1823). La constitució de Cadis, gairebé després de ser aprovada, va ser derogada pel monarca absolutista Ferran VII. Tot i la repressió contra els liberals, el record del projecte constitucional no es va perdre. La situació d'Espanya entre 1810 i 1820 era crítica a nivell econòmic i també perquè les colònies americanes començaven a emancipar-se. Va ser en aquest context que el tinent coronel Riego va fer un pronunciament militar el 1820 que va servir per obligar de nou a Ferran VII a recuperar la constitució. Aquesta setmana analitzarem el trienni liberal i els motius del seu fracàs A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Qadesh, una de les conteses bèl·liques més importants del món antic. L’any 1274 aC, el regne d’Egipte i l’imperi Hitita van enfrontar­se a Qadesh, a l’actual Pròxim Orient. En la batalla hi van participar gairebé cent­mil guerrers entre infanteria, carros de combat i arquers. Estava en joc una interessant regió a nivell comercial i ecònomic situada entremig d’aquestes dues grans potències. La rivalitat no va tardar a esclatar i al final es va produir una guerra oberta. La batalla finalment va acabar en taules i quinze anys després es segellava una pau duradora, el tractat de Qadesh, que va esdevenir un dels primers tractats internacionals de la història. Però quins eren els territoris que es disputaven egipcis i hittites? Què va fer esclatar definitivament la tensió entre les dues potències? Com es va desenvolupar la batalla? Què va significar el Tractat de Qadesh? Totes aquestes qüestions aquesta setmana, A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la cursa espacial i de l’arribada de l’home a la Lluna. En el context de la Guerra Freda, les dues grans potències que es repartien el món, els Estats Units d’Amèrica i la Unió Soviètica van començar una cursa tecnològica per dominar l’espai. El 1957, la URSS posava en òrbita el primer satèl•lit artificial de la història, l’Sputnik 1. Aquesta efemèride va marcar el tret de sortida d’una carrera que va tenir moments tant històrics com el viatge de la gosseta Laika o el de Iuri Gagarin, el primer astrunàtua de la història. Al final, però, qui va endur­se el triomf més rellevant van ser els EUA, posant l’home a la lluna l’any 1969. Però, per quins motius va començar aquesta cursa espacial? Com van desenvolupar­se els projectes espacials de les dues potències? Quines van ser les principals etapes? Com va ser l’arribada a la Lluna? Totes aquestes preguntes i moltes més trobaran resposta al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la descoberta del Nou Món per Cristòfor Colom. El 12 d’octubre de 1492, les tres naus que dirigia el mariner d’origen genovès Cristòfor Colom van trobar terra a l’Atlàntic occidental, un mes i sis dies després d’haver sortit de les illes Canàries amb la intenció d’obrir una nova ruta comercial entre Europa i Àsia. En el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia explicarem qui era Colom, quins motius van portar al genovès a cercar una nova ruta cap a Àsia, com va preparar el seu viatge i com al final va acabar descobrint un nou continent.

Comencem la temporada parlant de Marco Polo i del seu viatge cap a l’extrem orient. Amb menys de vint anys d’edat, el jove venecià, junt amb el seu pare i el seu oncle, va emprendre el camí cap a la cort del Gran Khan, a la Xina. Allà s’hi van quedar durant més de vint anys, treballant al servei de l’emperador. Ara bé, Marco Polo era un simple comerciant o va dirigir­-se a la Xina amb alguna missió concreta? Va escriure ell «El llibre de les meravelles» que narra tot el que va veure i sentir durant el seu viatge? Realment va tornar ric i famós o més aviat el seu viatge va passar desaparcebut per tots els seus contemporanis? Totes aquestes preguntes i moltes més trobaran resposta al programa de la setmana d’A les Portes de Troia

Posem punt i final a la segona temporada d'A les portes de Troia amb un programa especial. En ell analitzarem tres moments clau que han suposat un clar punt i a part en la història global. És per això que visitarem el no tan llunyà Imperi Mongol, (re)descobrirem Amèrica i assistirem a l'esfondrament del món soviètic. Ens acompanyes?

Les croades van suposar un daltabaix en la vida política i guerrera d'Europa sencera. Les expedicions que integraven reis i guerrers de diferents territoris marxaven cap a Terra Santa amb l'objectiu de derrotar els infidels musulmans. Ara bé, aquest no va ser l'únic premi que van aconseguir. L'experiència de guerra i els botins aconseguits farien que en la seva tornada a casa res pogués tornar a ser igual. Analitzem el cas de Gastó de Bearn amb la medievalista i professora de la UAB, Almudena Blasco.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències arreu del món. El món dels imperis va mutar, a través d'un conflicte de dimensions mai vistes abans, en una nova realitat que va estar marcada per la inestabilitat. El millor exemple d'això és, precisament, el país que acabaria conduint el món a la II Guerra Mundial, només 25 anys després. Analitzem el naixement ple de problemes i incoherències de la República de Weimar, nom amb què es coneix l'estat alemany després de la gran guerra.

Mig segle abans de la creació formal de l'Imperi Romà, la ciutat eterna ja dominava gran part del Mediterrani. L'únic problema que tenien era que sovint no exercien un control directe, sinó que influïen en els diversos regnes i ciutats de forma més o menys directa. És per això que Mitrídates IV, rei del Pont, ve decidir desafiar Roma i envair el regne titella de Bitinia i les diverses ciutats gregues. La repressió romana que es va aplicar sobre les polis gregues, en especial sobre Atenes, va estar a un pas de provocar la destrucció definitiva de la ciutat. Descobrim aquest episodi força desconegut amb el professor d'Història Antiga de la UAB, Borja Antela.

L'any 1938 la Guerra Civil Espanyola es trobava en un moment decisiu. El bàndol feixista estava guanyant la guerra i havia aconseguit dividir la zona republicana en dos. La II República Espanyola decidirà jugar-se les seves últimes cartes en la batalla més gran lluitada a la Península Ibèrica: la Batalla de l'Ebre. Comptem amb la presència de David Gesalí, historiador i especialista en guerra aèria, per endinsar-nos en aquesta batalla decisiva.

Una de les epidèmies més dures que mai ha patit la humanitat va ser la Pesta Negra que va arribar a Europa a la baixa edat mitjana (s. XIV). En el capítol d'aquesta setmana explicarem que va ser la Pesta Negra, quins efectes i conseqüències va tenir l'arribada de la malaltia a Europa i com es va viure al Principat de Catalunya i a la Corona d'Aragó.

A vegades, quan parlem d'història, no som conscients que al darrere hi ha realitats que encara es poden percebre avui dia. En el capítol d'aquesta setmana analitzem el genocidi de Ruanda de 1994 no només des d'una perspectiva històrica sinó també des de les vivències de la gent que va patir una matança que va acabar amb la vida de més de 800.000 persones. Per fer-ho, comptem amb la presència del periodista d'afers internacionals de TV3, Nicolás Valle, coneixedor de la realitat africana i autor d'"Ubuntu, estimada terra africana".

El gran conqueridor Alexandre, de Macedònia, és sense cap mena de dubte un dels grans personatges de la història. Després d'haver dedicat un programa a les seves conquestes que van portar-lo a estendre el seu imperi fins al riu Hindus, avui explorem com era la seva personalitat i què sabem de cert i de mitològic sobre la seva vida. Per fer-ho comptem amb la presència de Clàudia Zaragozà, historiadora especialitzada en l'entorn familiar d'Alexandre.

La diada de Sant Jordi, i la seva llegenda, és quelcom que tot català té assumit ja des de ben petit. Tots coneixem la història que parla d'un drac ferotge al qual Jordi liquida per rescatar una princesa. Avui explorem amb el doctor en Filologia Romànica, Stefano Cingolani, la figura d'un dels sants que més força té arreu de la cristiandat europea.

A inicis del segle XIX una nova onada ideològica estava sacsejant tota Europa. El liberalisme, que va esclatar amb la Revolució Francesa i es va estendre per tot el continent a ritmes diversos, tindria un impacte clau en la redacció de la primera constitució d'Espanya: la Constitució de Cadis. Per analitzar el context i la realitat de La Pepa comptem amb la presència d’Héctor Rodríguez Grimau, llicenciat en Història i Màster en Història Contemporània per la UAB.

Després del Tractat dels Pirineus, el nord de Catalunya va desconnectar-se del Principat de Catalunya. Per tothom és conegut que França és un dels països més centralistes del món, i volem conèixer quina ha estat la sort dels catalans del nord en el manteniment de la seva cultura. Analitzem amb Òscar Jané, professor d'Història Moderna de la UAB, quina ha estat aquesta evolució.

Parlem de la major batalla naval de l'època moderna. L'any 1571, l'Imperi Otomà i les potències cristianes europees s'enfrontaran a les costes de l'actual Grècia per dirimir el control del Mediterrani i de l'Europa Oriental. No es tractava d'una qüestió menor, ja que els musulmans havien arribat, pel nord, a les portes de Viena i, pel sul, fins l'Alger.

Alexandre el Gran és, sense cap mena de dubte, un dels grans personatges de la història. El jove rei macedoni va aconseguir un imperi format per immenses extensions de territori, aconseguides durant més de deu anys de conquestes. Al programa d'aquesta setmana comptem amb la presència de Clàudia Zaragozà, doctoranda en Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Alexandre el Gran i el seu entorn familiar.

En un període de 25 anys la situació de la Península Ibèrica al voltant de l'any mil va donar-se la volta com un mitjó. El Califat de Còrdova va acabar el segle X com la major potència de la zona. El seu poder era gairebé incontestable. Això els va portar a la famós saqueig de la ciutat de Barcelona per Al-Mansur. Ara bé, no tot és per sempre. En dues dècades, i gràcies, sobretot, a les baralles internes, el califat es va afeblir tant que va permetre que els soldats catalans es poguessin revenjar l'any 1010 amb la seva capital.

El neoliberalisme viu en els nostres dies la seva època de màxim esplendor. Actualment és la doctrina econòmica que domina l'escenari internacional, amb especial força a la Unió Europea, però la història no ha estat sempre així. Després de la II Guerra Mundial, els neoliberals no eren més d'un centenar d'intel·lectuals al voltant de la Universitat de Chicago. Com van aconseguir passar d'aquí a dominar gran part del món? Veurem com Margaret Thatcher és un personatge clau per entendre l'evolució d'aquesta ideologia.

Els comtats catalans des del seu orígens havien comprès territoris a banda i banda dels Pirineus. De fet, l'alta Cerdanya, el Conflent i el Roselló formaven part de la realitat catalana sense cap discussió fins que per virtut del Tractat dels Pirineus aquests territoris es van cedir a França.

Durant la Guerra Freda va haver-hi moments més tensos que altres. El món estava dividit en els bàndols dels Estats Units d'Amèrica i de la URSS i utilitzaven tots els escenaris del món per enfrontar-se. Ara bé, una cosa sí que era impensable: l'enfrontament directe en territori nord-americà o soviètic. Les armes més devastadores de la història generarien un equilibri estable però que va estar a punt de trencar-se en moment puntuals, com va ser Cuba el 1962.