A les Portes de Troia

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les monges hispàniques a l’època moderna. Com tindrem ocasió de veure, la seva història sovint anava més enllà de les quatre parets del convent i fins i tot alguna tenia amistat directa amb els monarques. Però si us penseu que amb les experiències de Teresa d’Àvila ho heu sentit tot, espereu a saber la història de les Escobar Villalba, una mare i dues filles amb experiències increïbles.

Hugo Chávez és una de les figures internacionals més polititzades des de l’estat espanyol. Ara bé, no és tan conegut com aconsegueix arribar al poder i quina era la situació del país abans que el chavisme s’estengués com a base del poder. En aquest programa donem les claus per entendre l’èxit fulgurant d’un ex-militar de retòrica clarament populista, que després s’anirà transformant cap a l’esquerra radical.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels comportaments morals dels capells del segle XIV al bisbat d’Urgell. Gràcies a la visita pastoral de 1312 - 1315 feta en aquesta diòsesi tenim un informe detallat del comportament dels capellans d’aquest bisbat, alguns dels quals destaquen per viure en concubinatge o per ser jugadors, blasfems o bons bebedors. Si voleu saber els detalls de la seva vida no us perdeu el programa d’aquesta setmana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels antecedents històrics d’un dels fenòmens turístics de les últimes dècades: el camí de Sant Jaume. Per fer-ho ens endinsarem en la historia de l’apòstol i en el descobriment de la seva tomba, així com en la importància medieval del camí.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’una de les derrotes més dures dels exèrcits romans. A Carrhae, set legions comanades per Marc Licini Cras van ser derrotades per un nombre molt inferior de tropes de l’imperi part. Qui eren aquests parts? Com va anar al batalla? Aquestes i més qüestions les resoldrem al llarg del programa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del retorn del president Josep Tarradellas i de la recuperació de la Generalitat l’any 1977. Encara que semblava impossible i després d’ardues negociacions, al final Tarradellas va aconseguir tornar de l’exili i la Generalitat republicana va ser recuperada en el context de la Transició. A les Portes de Troia descobrirem com van ser les negociacions i com finalment van culminar amb èxit tot i les reticències de Suàrez i d’altres.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Sant Quintí. El dia de Sant Llorenç de 1557 es va produir un gran batalla entre tropes hispàniques i franceses que havia de decidir bona part del futur d’Europa i la finalització de les guerres italianes. La victòria hispànica en aquella jornada va servir per posar les bases de l’hegemonia d’aquest regne durant la segona meitat del segle XVI i una part del XVII. Si voleu conèixer el context i el desenvolupament de la batalla no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’any 1933 a Andorra, un any històric en què va començar en molts aspectes la transformació i modernització del Principat dels Pirineus. Volem conèixer en què va consistir aquesta transformació i l’anomenada revolució andorrana de 1933 per entendre més i millor els nostres veïns del nord.

Avui, a les Portes de Troia volem acostar-nos a la història de la corrupció a Espanya, des de la restauració borbònica del 1875 fins a l’actualitat més recent. Volem conèixer de primera mà les tupinades de finals de segle XIX, els privilegis polítics d’uns quants defensats per alguns partits de la república, el mercat negre, l’estraperlo franquista o el diner fàcil obtingut durant anys gràcies a l’auge de la construcció.

La literatura èpica castellana està farcida d’herois, les traces dels quals han perviscut fins als nostres dies, com Fernán González, Bernaro del Carpio, los Siete Infantes de Lara o el més famós de tots ells, Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, l’heroi castellà per antonomàsia, el mite del qual no s’ha dubtat a rescatar fins i tot ben entrat el segle XX espanyol. Avui ens endinsarem en aquest món de referents èpics i de creació literària, no només per conéixer millor aquests herois castellans, sinó també per veure com es composava, es difonia i circulava aquest tipus de literatura.

La Constitució moderada de 1845 va ser la pedra angular del nou Estat liberal que tot just començava a distanciar-se de l’Antic Règim i establir un punt de no retorn definitiu. El dèbil Estat liberal era un projecte d’intent de modernització del país a molts nivells governat per una Corona amb molt poder, amb un règim de sobirania compartida amb les Corts, i basat en partits de notables, elits econòmiques i aristocràtiques, que manegaven tot en funció dels seus interessos i en nom de la defensa de l’establitat i l’ordre front al desafiament que suposava el radicalisme progressista d’una banda i l’Antic Règim de l’altra.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Gerbert d’Orlhac, el monjo que va formar-se als comtats catalans i que, després de desenvolupar molts càrrecs importants en el si de l’Església del tombant de l’any mil, va ser papa de Roma amb el nom de Silvestre II entre el 999 i el 1003. Gerbert va ser un dels principals erudits del seu temps, i això li va permetre mantenir contacte amb els principals dirigents de finals del segle X i de principis de l’XI. Si voleu conèixer la fascinant vida d’aquest papa us esperem aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana a A les Portes de Troia parlarem de l’èpica medieval rusa, un món desconegut d’herois, batalles i tradicions orals que ens endinsarà en el sempre fascinant món de la literatura èpica medieval.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del paper de diverses emperadrius bizantines en el conflicte de les icones. Veurem com emperadrius com Irene, Eufròsine i Teodora van desenvolupar una política pròpia i diferent a les dels homes de la seva família, posicionant-se a favor del retorn al culte de les icones i a la fi de la iconoclàstia. A partir dels seus exemples reflexionarem sobre les formes d’acció política de les dones al llarg de la història.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la creació de la Corona d’Aragó al segle XII. El 1137 Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó es van esposar i van donar lloc a una unió territorial que perduraria durant segles. Avui volem conèixer les vicissituds d’aquesta unió, la forma institucional que prengué i els protagonistes d’aquesta història. Si voleu conèixer de primera mà un episodi crucial de la història medieval catalana no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la guerra social a Roma. A principis del segle I aC, Roma i els seus aliats de la península itàlica van enfrontar-se, fonamentalment, per la qüestió de l’adquisició de ciutadania romana. Aquesta setmana volem conèixer les claus d’aquest conflicte, les seves causes i també com va acabar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Línia P o Línia Pirineus, una xarxa de búnquers construïda per l’Espanya franquista a la serralada pirinenca. Al llarg dels anys 40, la dictadura feixista va projectar la construcció d’una línia defensiva al Pirineu formada per uns 10.000 búnquers aproximadament. Avui volem conèixer en profunditat aquest projecte, saber com era i com havia de funcionar aquesta línia defensiva i quins van ser els resultats de tot plegat. Si voleu conèixer una part secreta i desconeguda de la història del franquisme espanyol no us perdeu aquesta setmana el programa A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels fets claus per entendre els esdeveniments polítics de l’Imperi bizantí durant els segles VIII i IX, el conflicte de les icones, és a dir, la prohibició que en certs moments d’aquests segles es va imposar sobre la representació de les imatges sagrades i que va provocar forts aldarulls i conseqüències polítiques.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Vouillé del 507 que va enfrontar francs i visigots per l’hegemonia territorial de l’Europa occidental després de l’esfondrament de l’imperi romà. Aquesta contesa va decidir qui es quedava amb el territori de l’actual França, repartit fins aleshores entre francs i visigots fonamentalment. La derrota visigoda va tenir importants conseqüències territorials ja que aquest poble va acabar fundant un regne al sud de la serralada pirinenca.

Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de la batalla d’Stalingrad, una de les grans batalles de la història. Coneixerem l’inici de la Gran Guerra Pàtria russa: la lluita dels soviètics contra l’ocupació dels nazis, que ens porta a aquest fet clau de la II Guerra Mundial. Ens situarem al desenvolupament de la guerra, coneixerem les grans operacions militars i als seus artífex.

Qui més qui menys té una opinió formada sobre els vikings. Terribles guerrers sanguinaris amb cascos amb banyes que assolaven les poblacions costaneres de l’Europa medieval amb les seves atxes, carregaven tot el que podien i se’n tornaven a casa. Però, qui van ser realment els vikings? Els coneixem prou bé? Fins a quin punt la imatge que tenim d’ells va ser la seva veritable aparença o forma d’actuar?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d'una de les derrotes més totals dels croats a Terra Santa: la batalla de les Banyes de Hattin. A l'estiu de 1187 Saladí, senyor de Síria i Egipte, va iniciar una campanya de càstig contra el regne de Jerusalem i, gràcies a les seves brillants estratègies, va derrotar totalment a la flor i nata dels exèrcits cristians de Terra Santa. En fer-ho, va tenir les portes obertes per a conquerir la capital del regne, Jerusalem.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’expulsió dels jueus d’Espanya. El 1492 es va publicar un decret que obligava als jueus de les corones d’Aragó i de Castella de convertir-se al cristianisme o abandonar casa seva. El decret es va fer efectiu el juliol d’aquell any i finament uns 100.000 jueus, anomenats des d’aquell moment sefardites, van abandonar els territoris dels Reis Catòlics. Aquesta setmana volem conèixer el perquè d’aquesta expulsió i les conseqüències que va tenir.

“El diari d’Anna Frank” s’ha convertit en un llibre de referència per entendre què va suposar la persecució dels jueus per part dels nazis. Ens endinsem en la figura de la seva autora, una nena alemanya de 13 anys que estava exiliada i amagada a Amsterdam. A més, descobrim altres col·lectius que van ser perseguits i assassinats pel nazisme. No t’ho perdis!

Aquesta setmana a A les Portes de Troia parlarem d'un dels personatges més rellevants de la història anglesa de mitjans del segle XII i principis del XII: Guillem el Mariscal. Un cavaller amb una trajectòria que sembla de novel·la: jove cavaller errant, estrella en els tornejos, croat, mà dreta de diversos reis i defensor del regne en el seu moment de màxima necessitat. Per que molt sovint la realitat supera a la ficció.

A l’esclat de la Segona Guerra Mundial, els Països Baixos van volen mantenir la mateixa postura que havien tingut a la Primera Guerra Mundial: neutralitat. Ara bé, els plans de Hitler passaven per conquerir aquest petit país. A més, com que són un poble germànic, la seva esperança era poder-los incorporar a l’Imperi Nazi amb més o menys facilitat. Tot i això, molts holandesos van oposar-se a l’ocupaicó nazi i van arribar a protagonitzar alguns episodis històrics de resistència cívica contra l’opressor. Malauradament, també hi va haver molts col·laboracionistes que van ajudar a aplicar la barbària a casa seva.

Aquesta setmana al programa radiofònic A les Portes de Troia parlarem de la primera volta al món de la història, el viatge de Magallanes - Elcano. L’any 1519 sortia de Sanlúcar de Barrameda una expedició que tenia com a objectiu arribar a les illes de les espècies de les Índies. Tot i que finalment ho van aconseguir, el viatge no va ser com l’havien planificat. Tres anys després de partir, els supervivents van arribar de nou a la península després d’haver completat la circumnavegació del món. Si voleu conèxier la història d’aquesta volta al món de mil dies, no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història dels samurais. Durant bona part de la història del Japó el destí dels samurais ha estat sinònim del destí del país. Però, què hi ha de realitat en la nostra idealització d’aquests guerrers japonesos?’

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Europa de l’est durant els segles XIX, XX i XXI. Volem fer una aproximació a un territori del qual desconexiem molt la seva realitat històrica, però que a la vegada ha viscut els grans processos de l’Europa contemporània. És per això que volem fer un repàs als moments més importants de l’Europa oriental per conèixer millor coses com l’auge dels populismes o els problemes que s’han trobat els refugiats en aquesta regió.

Durant els anys centrals del segle XV Anglaterra va ser un niu de conspiracions. Les cases nobiliàries de Lancaster i de York lluitaven entre sí per decidir quin dels seus candidats tenia més drets al tron anglés. En aquest segon programa veurem com es va tancar el conflicte i com s’arriba a l’Anglaterra Tudor.

Durant els anys centrals del segle XV Anglaterra va ser un niu de conspiracions. Les cases nobiliàries de Lancaster i de York lluitaven entre sí per decidir quin dels seus candidats tenia més drets al tron anglés. Aquesta setmana repasarem els primers anys del conflicte i els seus personatges, des de l’inici de les lluites fins a la pujada al poder d’Eduard IV.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Andorra a principis del segle XVIII, quan el Principat dels Pirineus va estar a punt de desaparèixer. En el context del a Guerra de Successió Hispànica i davant l’alçament austracista català, els andorrans van trencar la seva tradicional neutralitat i van donar suport a Carles d’Àustria. Perduda la guerra, Felip V volia aplicar el decret de Nova Planta a Andorra, cosa que hauria significat la fi política d’Andorra. Finalment, gràcies al paper del bisbe, els andorrans van poder salvar el seu stato quo. Aquesta setmana anirem a l’Andorra del segle XVIII per conèixer de ben aprop la seva realitat i les claus d’aquesta història.

Els espanyols, després de la descoberta europea d’Amèrica, van protagonitzar dues grans conquestes, la de l’imperi asteca (Mèxic) i la de l’imperi inca (Perú). Aquesta setmana, A les Portes de Troia volem conèixer de primera mà com es va produir la conquesta de l’imperi inca, volem saber qui en van ser els dos grans protagonistes (Pizarro i Almagro) i fins a quin punt va ser una gesta èpica o un cop de sort.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del procés d’independència d’Irlanda. L’any 1916 es va produir una revolta a Irlanda, coneguda com l’Alçament de Pasqua, que va donar el tret de sortida al procés de construcció de la república irlandesa. Aquesta setmana volem conèixer en què va consistir aquest alçament, quines conseqüències va tenir, com va acabar constituïnt­-se definitivament la República i com es va superar la compromesa situació de la guerra angloirlandesa. Si voleu conèixer el procés d’independència d’Irlanda no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Entre l’1 i el 3 de juliol de 1863 va tenir lloc a Gettysburg, una petita localitat de Pennsilvània, la batalla més multitudinària de la història a territori estatunidenca. Més de 160.000 homes, dels quals van morir més de 50.000, van enfrontar-se durant tres dies en un xoc que va canviar el rumb de la guerra civil. Aquest conflicte feia ja dos anys que havia partit el país en dos i l’enfrontava de nord a sud, en una lluita que no era només per l’abolició o manteniment de esclavitud sinó que era la disputa entre dos models ben diferents tant social com econòmicament.Gettysburg va suposar la peça clau en el desenvolupament de la guerra. Per primer cop els exèrcits del sud, comandats pel general Lee, van ser derrotats sense pal·liatius pel Nord. Amb el gran vessament de sant d’aquells dies de principis de juliol s’encetava la reunificació dels Estats Units Amèrica, sota la batuta dels estats industrialitzats del nord.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del Mein Kampf (La meva lluita), la cèlebre obra d’Adolf Hitler en què va explicar part de la seva biografia i dels seus fonaments ideològics. Volem conèixer que explica Hitler en aquest llibre, si hi diu veritats o mitges veritats, volem saber quina acollida va tenir i quants exemplars es van vendre. Volem conèixer, el cap i a la fi, la història de la bíblia nacionalsocialista. Si voleu saber la història d’aquest llibre no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Ermesenda de Carcassona, una de les comtesses més conegudes de la història de Catalunya. Ermesenda, casada amb Ramon Borrell de Barcelona, va actuar en dues ocasions de regent dels comtats i va ser protagonista de la política comtal de mitjan segle XI. Al voltant de la seva figura ha nascut un mite important. Aquesta setmana volem conèixer la trajectòria política d’Ermesenda, conèixer a fons el seu paper polític i saber si el mite s’ajusta a la realitat. Si voleu conèixer els comtats catalans de mitjan segle XI no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’exploració d’Àfrica i de les novel·les d’aventures. Fins a principis del segle XIX, el cor d’Àfrica va ser un territori desconegut. A partir d’aquell moment diversos exploradors van endinsar­s’hi, i els seus diaris i memòries van donar pas a novel·les d’aventures relacionades amb les descobertes, la jungla i les meravelles imaginàries. Aquesta setmana volem conèixer com es van gestar aquestes novel·les, com per exemple Tarzan, en el si d’aquest procés de descobriment!’

Aníbal ha passat a la història com un gran general, com un estratega consumat. El seu moment de màxim esplendor va arribar el 2 d’agost de l’any 216 abans de Crist. Aquell dia, prop de la ciutat romana de Cannes, situada a l’Apúlia, Aníbal derrotava sense pal·liatius a un exèrcit de més de 80.000 soldats romans i semblava que la derrota de la República Romana havia de ser inminent.

Aquesta setmana, al programa ràdiofonic A les Portes de Troia parlarem d'història i noves tecnologies. Fins a quin punt els historiadors fem servir les noves tecnologies per fer docència de la història? Quins són els reptes de futur en aquest camp? Aquesta setmana ho descobrim A les Portes de Troia!

‘Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Divisón Azul al front de l’est. En el programa anterior ja vam parlar de com es va gestar el projecte d’aquesta companyia i aquesta vegada volem conèixer les vicissituds que es va trobar aquest cos de voluntaris al front de l’est durant la II Guerra Mundial. Volem saber en quines batalles van participar, si van ser una companyia imprescindible o no, i si podem parlar d’èxit o de fracàs de la seva participació en el conflicte. Si voleu conèixer el paper de la División Azul durant la II Guerra Mundial us esperem aquesta setmana A Les Portes de Troia.’

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Divisón Azul, la unitat de combatents que va enviar l’Espanya del general Franco per combatre a favor de les forces feixistes al front de l’est durant la II Guerra Mundial. Volem conèixer com es va idear el projecte, si realment va ser un cos de voluntaris o hi van haver persones que hi van anar de manera obligada i quina ideologia professaven els combatents. Si voleu conèixer com es va crear la División Azul us esperem aquesta setmana A Les Portes de Troia.

Aquesta setmana al programa radiofònic A les Portes de Troia parlarem del cop d'estat del 23 - F. Coincidint amb els 35 anys anys d'aquell fet, volem interrogar-nos sobre com va anar aquell intent fallit de cop d'estat, entendre'n les claus, saber qui hi havia al darrera i com van acabar els seus protagonistes. Com veurem, en alguns aspectes, són més les preguntes obertes que no pas les respostes que es poden oferir. Si voleu conèixer de primera mà el qui, el com i el perquè de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 no us perdeu el programa d'aquesta setmana d'A les Portes de Troia.

Enric el Navegant i l'inici de l'època dels descobriments Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’Enric el Navegant i de l’inici de l’època dels descobriments. A principis del segle XV, el tercer fill dels reis de Portugal va iniciar un ambiciós projecte a Sagres que tenia com a objectiu afavorir el coneixement de nous territoris oceànics i potenciar la navegació atlàntica. Gràcies a aquest projecte els portuguesos van navegar fins a llocs on mai abans ningú havia arribat. Colom, Magallanes o Vasco de Gama no s’entendrien sense la feina d’Enric el Navegant. Aquesta setmana descobrirem qui era Enric i quins van ser els èxits que va aconseguir.

La Batalla de Muret del 12 de setembre de 1213 en el si de la croada albigesa.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’Armada Invencible, un dels fiascos més famosos de la història d’Espanya. Volem saber en què va consistir la guerra angloespanyola de finals del segle XVI i principis del XVII que va enfrontar les monarquies de Felip II i d’Isabel I i que va tenir com a punt culminant l’enviament d’una flota hispànica cap Anglaterra. Després de problemes meteorològics i de la ferma oposició de la flota anglesa, l’Armada Invencible va tornar a casa delmada i sense haver aconseguit cap victòria. Quins van ser­ne els motius? Realment va ser un desastre espanyol o hi van intervenir més factors? Aquestes qüestions i moltes més aquesta setmana A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d'història A les Portes de Troia parlarem del paper de la dona al món medieval, centrant-­nos sobretot en el paper de les reines a la baixa edat mitjana. Per fer­-ho, comptarem amb la presència de Lledó Ruiz, doctoranda en Història medieval per la Universitat de València. Un cop haguem presentat el paper general de les reines medievals ens acostarem a diverses fèmenines de la corona catalanoaragonesa dels segles XIII, XIV i XV com són Violant d’Hongria, Elionor de Sicília i Maria de Castella.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem del comtat d’Urgell a la fi del primer mil·lenni. La història d’aquest territori en els últims anys del segle X i principis de l’XI és fonamental per entendre les dinàmiques dels comtats catalans d’aquell moment en relació amb el món franc, amb Roma i amb el món musulmà de Còrdova. Resseguint la història d’Urgell del 980 al 1010 podrem veure com canvia la política de frontera de la defensa a l’atac, com es consoliden les relacions amb Roma i com s’inicien unes dinàmiques polítiques que marcaran els comtats catalans al llarg de tot el segle XI.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de l’exili cultural després de la Guerra Civil Espanyola. Quan la guerra arribava a la seva fi i el bàndol republicà veia inevitable la derrota, milers de persones van fugir per la frontera cap a França. Entre ells, molts representants de la cultura catalana del moment també van deixar el país. Avui volem conèixer qui eren aquests intel·lectuals exiliats, volem conèixer les seves vicicituds i la seva situació i volem saber com va mantenir-se la cultura catalana a l’exili després de 1939. De totes aquestes qüestions en parlarem en el programa de la setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, al programa d’història A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Poitiers, una contesa bèl·lica que va enfrontar francs i musulmans a principis del segle VIII. Per entendre la batalla intentarem conèixer les trajectòries polítiques dels dos poders enfrontats i ens acostarem al xoc en si, per saber si realment va ser tant important i tant decisiu com s’ha explicat sovint. Realment aquesta batalla va evitar que l’Europa medieval acabés sent musulmana? És cert que va servir per frenar d’una vegada per totes un islam imparable? Quines van ser les conseqüències de la contesa? Totes aquestes qüestions i moltes més les resoldrem al programa de la setmana d’A les Portes de Troia.