A les Portes de Troia

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la història d’Albània. Cruïlla entre l’Occident i l’Orient europeus, veurem passar per les seves terres a grecs, romans, turcs i italians. Convidat: Xavier Baró.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Little Bighorn, una de les batalles del Llunyà Oest que més han perdurat en la memòria dels amants del western.

Aquesta setmana A les portes de Troia acabem el cicle de programes dedicats a la revolució russa coneixent què van fer els bolxevics un cop van arribar al poder. Ho fem amb l'historiador César Ballarín.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Jorge Manrique i la seva obra, tot relacionant-la amb les formes d’entendre la mort a finals de l’Edat Mitjana.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del Concili de Clermont, on el papa Urbà II va fer, presumptament, el sermó de la croada.

ATENCIÓ: Pot haver-hi problemes amb l'àudio d'aquest episodi. Tractarem de resoldre-ho en quant trobem la solució. Disculpeu les molèsties. -------------------------------------------------------------------- Aquesta setmana A les portes de Troia parlarem de Maquiavel, uns dels pares de la política moderna, i traçarem paral·lelismes amb el recorregut dels personatges de la sèrie Joc de Trons.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del poema èpic del Beowulf, una extensa epopeia heroica escrita en anglès antic.

Avui A les portes de Troia parlem de la batalla de Magnèsia, enfrontament que va tenir lloc entre Roma i l’Imperi Selèucida i que va tenir importants conseqüències per a l’expansió del que més endavant seria l’Imperi Romà.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la presència dels castells medievals arreu de Catalunya.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la il·lustració i del pensament il·lustrat a l’Europa del segle XVIII.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’ascens al poder de Hitler i com va aconseguir consolidar el seu poder al capdavant d’Alemanya gràcies als fets de “la nit dels ganivets llargs”, el 30 de juny de 1934.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem d’Albrecht von Wallenstein, militar, banquer i polític de principis del segle XVII, clau per entendre la Guerra dels Trenta Anys

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem del Libro del Buen Amor, una de les grans obres de literatura medieval castellana. Aprofitarem l’avinentesa per parlar dels diferents tipus d’amor al llarg de l’Edat Mitjana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem dels orígens de la Restauració borbònica a Espanya. Com pren forma i quines són les característiques principals d’aquesta nova etapa política ideada per Antonio Cánovas que restaurarà la monarquia en la figura d’Alfons XII.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem d’un dels grans personatges de la literatura i l’imaginari medieval i modern: el rei Artur. Ens preguntarem sobre és possible que fos un personatge real o d’on neixen les llegendes sobre el seu origen.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’emperador Carles IV, també rei de Bohèmia. Un personatge important per entendre l’Europa Central de finals de l’Edat Mitjana. Amb l'Antonio Contreras.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la modernitat d’alguns temes tractats a l’Ilíada d’Homer.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem dels almogàvers, un grup de guerrers medievals ben i mal coneguts alhora. Repassarem els seus orígens, les seves característiques més assenyalades i els seus fets d’armes.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Pirrus, rei d’Epir, un dels millors generals de la seva època, que va lluitar contra romans, cartaginesos, espartans i macedonis.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de dues batalles que van canviar la fesomia de l’Anglaterra medieval, ocorregudes en el marge de tres setmanes de la tardor de l’any 1066: Stamford Bridge i Hastings.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la presència dels templers a la Catalunya medieval, des de els motius de la seva arribada a casa nostra fins la dissolució de l’orde a principis del segle XIV. Amb en Ramon Sarobe.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la primera obra literària que conservem: l’Epopeia de Gilgamesh, una obra que tot i la distància, ens resulta encara avui captivadora i propera.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’aparició dels ordes militars, especialment dels ordes del Temple, de l’Hospital i l’orde Teutònica.

El pacte de no agressió germano soviètic es va signat en algun moment de la nit entre el 23 i el 24 d’agost de 1939. Aquest pacte, més popularment conegut com a pacte Molotov-Ribbentrop o Ribbentrop-Molotov, certificava la no agressió entre la Alemania del III Reich de Hitler i la Unió Soviètica presidida en aquell moment per Stalin.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Liegnitz de 1241 que va enfrontar les forces d’Enric II de Silèsia contra l’exèrcit mongol de Batu Khan, el nét de Gengis Khan. La contesa va ser una de les més importants de l’Europa del segle XIII, tot i que la victòria no va ser aprofitar pel bàndol guanyador. De fet, Liegnitz, a Polònia, marca el punt més occidental al qual van arribar els mongols a Europa. Voleu saber per què? Aquesta setmana ho expliquem A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’espionatge per saber a partir de quin moment podem considerar que van començar a prendre forma les xarxes permanents pensades per obtenir informació de l’enemic. També intentarem acostar-nos a la figura de dos espies catalans: Marianna de Copons i Joan Pujol (Garbo). La primera fou una destacada membre de l’espionatge austriacista el 1714, mentre que el segon fou la figura clau que va possibilitar el desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem de la batalla de Pidna (168 a. C.), on la República de Roma i el Regne de Macedònia van lliurar l’últim combat de tres guerres que havien sostingut durant els anteriors 50 anys, i és que aquell dia acabaria amb la derrota total del Regne de Macedònia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de com s’escrivia la història a la Catalunya del segle XVII. Per fer-ho mirarem de parlar dels temes predilectes de la historiografia del moment i dels autors més destacats.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Pere Abelard i Heloïsa, dos amants ben coneguts al París dels primers anys del segle XII.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del xoc cultural que va suposar la descoberta i evangelització de les illes Marianes i les illes Carolines, al Pacífic Occidental.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del bisbe Ermengol d’Urgell, un ambiciós personatge del segle XI protagonista d’una important etapa en la història de l’Església urgellenca. Ermengol fou capaç d’alliberar el bisbat de la tutela exercida pels comtes, a més de defensar els béns i impostos eclesiàstics. Avui descobrirem la vida i obra d’aquest ambiciós bisbe venerat encara avui com a sant.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la batalla de Crécy (1346), la primera de les grans victòries terrestres dels anglesos durant la Guerra dels Cent Anys.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’arqueologia moderna i contemporània, una disciplina que poc a poc comença a fer-se present a casa nostra. De la mà de dos bons coneixedors del tema, parlarem dels casos d’estudi, de la necessitat de posar en valor un patrimoni recent i de les viabilitats, turístiques i econòmiques, que pot tenir la recerca en aquest àmbit.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels orígens de la llengua catalana. Des de la decadència del llatí i el sorgiment de les llengües romàniques, passant per l’aparició dels primers textos en català en diversos àmbits de la realitat quotidiana, la seva evolució lligada a la realitat política de la Corona d’Aragó i l’entrada en joc del castellà.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les fosses comunes de la guerra civil espanyola (1936-1939) i del Valle de los Caídos. Avui en dia encara són moltes les víctimes de la guerra civil que reposen sense un enterrament digne, colgades en fosses comunes de localització poc precisa i sense cap identificació. D’altres, també molts, van ser traslladats al Valle de los Caídos, el monument que havia de simbolitzar la reconciliació dels contendents. Avui, A les Portes de Troia parlarem de les fosses comunes i del Valle de los Caídos amb Queralt Solé i Oscar Jané.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia aprofitarem el seu 700 aniversari per endinsar-nos en la història de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, un dels arxius històrics més grans d’Europa i una de les principals fonts per fer història del nostre país.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la imatge del Salvatge Oest que van crear la literatura i el cinema, i com és de propera o llunyana a la realitat de la conquesta de l’Oest dels EUA.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història de l’ordre teutònica i del seu paper en el fascinant escenari de les croades bàltiques, que van estendre’s durant segles a l’Est d’Europa.

A l’Espanya franquista van sorgir molts casos de ciutats perifèriques que van conformar en el seu sí veritables comunitats socials marcades pel predomini de la classe obrera i les seves regles socials. Més tard seran coneguts com a “cinturons vermells”. Avui parlarem de sorgiment de les ciutats perifèriques durant el franquisme i parlarem del cas concret del barri de Sant Ildefons a Cornellà.

Aquesta setmana parlarem d’un dels repertoris de música medieval més famosos: les Cantigues de Santa Maria. Per fer-ho, comptarem amb la presència del professor Antoni Rossell, especialista en la matèria i Premi Enderrock 2018 al millor disc de música clàssica, per un disc sobre les Cantigues.

Aquesta setmana parlarem del Cantar del Mío Cid i de la manera en que va ser cantat i representat a l’època. Per fer-ho comptarem amb el professor Antoni Rossell, especialista en la matèria.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Talas del 751, una contesa entre forces musulmanes i xineses que es va produir pel domini de l’Àsia central.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la conquesta del pol sud per part del noruec Amundsen i el seu equip en l’expedició que, durant un centenar de dies i recorrent una distància de 3.000 quilòmetres, va assolir el seu objectiu el 14 de desembre del 1911.

La batalla del Metaure (207 a.C.) Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla del Metaure (207 a.C) que va enfrontar els exèrcits del cartaginès Asdrúbal, germà d’Anníbal, amb les tropes de Claudi Neró i Marc Livi a la llera del riu Metaure a l’actual Itàlia. Es considera la batalla del Metaure com una de les més decisives de la Segona Guerra Púnica.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les primeres exploracions realitzades a l’interior del continent africà. En l’època dels grans descobriments, Àfrica va ser un territori deixat de banda i no va començar a gaudir de cert interès fins a finals del segle XVIII i principis del XIX. Aquesta setmana intentarem conèixer com es van realitzar aquestes primeres expedicions i narrarem de primera mà el viatge de Mungo Park.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la guerra civil que va tenir lloc a la França de principis del segle XV entre els Armagnacs i els Borgonyons, dues faccions de l’alta aristocràcia del regne.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la quarta croada i de la presa de Constantinoble. A finals del segle XII i davant del fracàs de la tercera croada per recuperar Jerusalem, va començar a gestar-se una nova croada per recuperar Terra Santa. Amb tot, la croada va derivar en un atac contra l’imperi bizantí i va suposar el saqueig de Constantinoble per part de bizantins i croats.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Josep Fontbernat. El mestre Fontbernat fou un dels principals activistes culturals de l’àmbit musical català de la república i de l’exili. Tot i les seves vicissituds vitals, va treballar per fomentar el patriotisme català i occità a través de la formació de corals i defensant les institucions catalanes des de l’exili. A més, mantingué una intensa relació epistolar amb Josep Tarradellas, de qui es considerava conseller.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la relació dels reis d’Aragó amb Borgonya i l’Ordre del Toisó d’Or al llarg de tot el segle XV.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels personatges més icònics del segle XX: el detectiu Sherlock Holmes, creació de l’escriptor Sir Arthur Conan Doyle i de la seva arribada als teatres i les llibreries de Catalunya a principis del segle XX.