A les Portes de Troia

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la modernitat d’alguns temes tractats a l’Ilíada d’Homer.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem dels almogàvers, un grup de guerrers medievals ben i mal coneguts alhora. Repassarem els seus orígens, les seves característiques més assenyalades i els seus fets d’armes.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de Pirrus, rei d’Epir, un dels millors generals de la seva època, que va lluitar contra romans, cartaginesos, espartans i macedonis.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de dues batalles que van canviar la fesomia de l’Anglaterra medieval, ocorregudes en el marge de tres setmanes de la tardor de l’any 1066: Stamford Bridge i Hastings.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la presència dels templers a la Catalunya medieval, des de els motius de la seva arribada a casa nostra fins la dissolució de l’orde a principis del segle XIV. Amb en Ramon Sarobe.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la primera obra literària que conservem: l’Epopeia de Gilgamesh, una obra que tot i la distància, ens resulta encara avui captivadora i propera.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de l’aparició dels ordes militars, especialment dels ordes del Temple, de l’Hospital i l’orde Teutònica.

El pacte de no agressió germano soviètic es va signat en algun moment de la nit entre el 23 i el 24 d’agost de 1939. Aquest pacte, més popularment conegut com a pacte Molotov-Ribbentrop o Ribbentrop-Molotov, certificava la no agressió entre la Alemania del III Reich de Hitler i la Unió Soviètica presidida en aquell moment per Stalin.

Aquesta setmana A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Liegnitz de 1241 que va enfrontar les forces d’Enric II de Silèsia contra l’exèrcit mongol de Batu Khan, el nét de Gengis Khan. La contesa va ser una de les més importants de l’Europa del segle XIII, tot i que la victòria no va ser aprofitar pel bàndol guanyador. De fet, Liegnitz, a Polònia, marca el punt més occidental al qual van arribar els mongols a Europa. Voleu saber per què? Aquesta setmana ho expliquem A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’espionatge per saber a partir de quin moment podem considerar que van començar a prendre forma les xarxes permanents pensades per obtenir informació de l’enemic. També intentarem acostar-nos a la figura de dos espies catalans: Marianna de Copons i Joan Pujol (Garbo). La primera fou una destacada membre de l’espionatge austriacista el 1714, mentre que el segon fou la figura clau que va possibilitar el desembarcament de Normandia a la Segona Guerra Mundial.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem de la batalla de Pidna (168 a. C.), on la República de Roma i el Regne de Macedònia van lliurar l’últim combat de tres guerres que havien sostingut durant els anteriors 50 anys, i és que aquell dia acabaria amb la derrota total del Regne de Macedònia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de com s’escrivia la història a la Catalunya del segle XVII. Per fer-ho mirarem de parlar dels temes predilectes de la historiografia del moment i dels autors més destacats.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Pere Abelard i Heloïsa, dos amants ben coneguts al París dels primers anys del segle XII.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del xoc cultural que va suposar la descoberta i evangelització de les illes Marianes i les illes Carolines, al Pacífic Occidental.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del bisbe Ermengol d’Urgell, un ambiciós personatge del segle XI protagonista d’una important etapa en la història de l’Església urgellenca. Ermengol fou capaç d’alliberar el bisbat de la tutela exercida pels comtes, a més de defensar els béns i impostos eclesiàstics. Avui descobrirem la vida i obra d’aquest ambiciós bisbe venerat encara avui com a sant.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de la batalla de Crécy (1346), la primera de les grans victòries terrestres dels anglesos durant la Guerra dels Cent Anys.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’arqueologia moderna i contemporània, una disciplina que poc a poc comença a fer-se present a casa nostra. De la mà de dos bons coneixedors del tema, parlarem dels casos d’estudi, de la necessitat de posar en valor un patrimoni recent i de les viabilitats, turístiques i econòmiques, que pot tenir la recerca en aquest àmbit.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem dels orígens de la llengua catalana. Des de la decadència del llatí i el sorgiment de les llengües romàniques, passant per l’aparició dels primers textos en català en diversos àmbits de la realitat quotidiana, la seva evolució lligada a la realitat política de la Corona d’Aragó i l’entrada en joc del castellà.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les fosses comunes de la guerra civil espanyola (1936-1939) i del Valle de los Caídos. Avui en dia encara són moltes les víctimes de la guerra civil que reposen sense un enterrament digne, colgades en fosses comunes de localització poc precisa i sense cap identificació. D’altres, també molts, van ser traslladats al Valle de los Caídos, el monument que havia de simbolitzar la reconciliació dels contendents. Avui, A les Portes de Troia parlarem de les fosses comunes i del Valle de los Caídos amb Queralt Solé i Oscar Jané.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia aprofitarem el seu 700 aniversari per endinsar-nos en la història de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, un dels arxius històrics més grans d’Europa i una de les principals fonts per fer història del nostre país.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la imatge del Salvatge Oest que van crear la literatura i el cinema, i com és de propera o llunyana a la realitat de la conquesta de l’Oest dels EUA.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la història de l’ordre teutònica i del seu paper en el fascinant escenari de les croades bàltiques, que van estendre’s durant segles a l’Est d’Europa.

A l’Espanya franquista van sorgir molts casos de ciutats perifèriques que van conformar en el seu sí veritables comunitats socials marcades pel predomini de la classe obrera i les seves regles socials. Més tard seran coneguts com a “cinturons vermells”. Avui parlarem de sorgiment de les ciutats perifèriques durant el franquisme i parlarem del cas concret del barri de Sant Ildefons a Cornellà.

Aquesta setmana parlarem d’un dels repertoris de música medieval més famosos: les Cantigues de Santa Maria. Per fer-ho, comptarem amb la presència del professor Antoni Rossell, especialista en la matèria i Premi Enderrock 2018 al millor disc de música clàssica, per un disc sobre les Cantigues.

Aquesta setmana parlarem del Cantar del Mío Cid i de la manera en que va ser cantat i representat a l’època. Per fer-ho comptarem amb el professor Antoni Rossell, especialista en la matèria.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla de Talas del 751, una contesa entre forces musulmanes i xineses que es va produir pel domini de l’Àsia central.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la conquesta del pol sud per part del noruec Amundsen i el seu equip en l’expedició que, durant un centenar de dies i recorrent una distància de 3.000 quilòmetres, va assolir el seu objectiu el 14 de desembre del 1911.

La batalla del Metaure (207 a.C.) Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la batalla del Metaure (207 a.C) que va enfrontar els exèrcits del cartaginès Asdrúbal, germà d’Anníbal, amb les tropes de Claudi Neró i Marc Livi a la llera del riu Metaure a l’actual Itàlia. Es considera la batalla del Metaure com una de les més decisives de la Segona Guerra Púnica.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de les primeres exploracions realitzades a l’interior del continent africà. En l’època dels grans descobriments, Àfrica va ser un territori deixat de banda i no va començar a gaudir de cert interès fins a finals del segle XVIII i principis del XIX. Aquesta setmana intentarem conèixer com es van realitzar aquestes primeres expedicions i narrarem de primera mà el viatge de Mungo Park.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la guerra civil que va tenir lloc a la França de principis del segle XV entre els Armagnacs i els Borgonyons, dues faccions de l’alta aristocràcia del regne.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la quarta croada i de la presa de Constantinoble. A finals del segle XII i davant del fracàs de la tercera croada per recuperar Jerusalem, va començar a gestar-se una nova croada per recuperar Terra Santa. Amb tot, la croada va derivar en un atac contra l’imperi bizantí i va suposar el saqueig de Constantinoble per part de bizantins i croats.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Josep Fontbernat. El mestre Fontbernat fou un dels principals activistes culturals de l’àmbit musical català de la república i de l’exili. Tot i les seves vicissituds vitals, va treballar per fomentar el patriotisme català i occità a través de la formació de corals i defensant les institucions catalanes des de l’exili. A més, mantingué una intensa relació epistolar amb Josep Tarradellas, de qui es considerava conseller.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la relació dels reis d’Aragó amb Borgonya i l’Ordre del Toisó d’Or al llarg de tot el segle XV.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels personatges més icònics del segle XX: el detectiu Sherlock Holmes, creació de l’escriptor Sir Arthur Conan Doyle i de la seva arribada als teatres i les llibreries de Catalunya a principis del segle XX.

El 970, el comte Borrell emprengué el camí de Roma acompanyat d’Ató, bisbe de Vic. Es dirigia a veure el papa amb un projecte clar: que les seus episcopals dels comtats catalans se separessin de Narbona i s’agrupessin a l’arquebisbat de Tarragona, desaparegut des de la invasió musulmana. El papa s’hi avingué i nomenà a Ató arquebisbe, un càrrec que desenvoluparia a Vic a l’espera de la reconquesta de l’antiga Tarraco. Per desgràcia seva, en retornar als comtats, Ató fou assassinat i el projecte s’estroncà. Però, qui va matar a l’arquebisbe Ató? I perquè?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’epopeia de moltes persones que, durant la segona guerra mundial (1939-1945) van fugir del nazisme. Molts jueus, però també aviadors i gent que veia la seva vida amenaçada, va optar per abandonar els països de l’Europa occidental ocupats per Hitler i fugir a través de la península ibèrica. Per fer-ho, però, havien de creuar els Pirineus. Aquesta setmana, de la mà de Josep Calvet, intentarem conèixer com van creuar la serralada pirinenca milers de persones que fugien del nazisme entre 1940 i 1944.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la participació de les dones a la Primera Croada.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del pessimisme com a forma de pensar el fet nacional espanyol en els dos darrers segles, a través del pessimisme intel•lectual de diversos pensadors del segle XIX i XX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la Caputxinada i dels estudiants que van organitzar-se per lluitar contra el franquisme. L’any 1966, diversos estudiants universitaris van reunir-se al convent dels Caputxins de Sarrià per crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants. la policia franquista, tanmateix, va tractar d’impedir-ho. Amb tot, la llavor de les canvi ja havia estat plantada i, d’aleshores ençà, els estudiants seguirien lluitant contra la dictadura.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem del concili de Trento i la Contrareforma. Després de la reforma protestant a principis del segle XVI, l’Església catòlica romana va intentar una reforma interna amb la finalitat de reafirmar la seva posició davant d’altres confessions i solucionar qüestions per tal de consolidar-se. Aquest moviment és el què es coneix com a Contrareforma, amb el concili de Trento com a moment àlgid, tema del qual parlarem avui.

Aquesta setmana, A les portes de Troia parlarem de la batalla de Leuctra (371 a.C.) on es van enfrontar les ciutats de Tebas i Esparta i que tindria importància per al futur de la lluita per l'hegemonia grega. Coneixerem al tebà Epaminondas i la seva aportació al món de la història militar.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la reconversió de la industria catalana durant la guerra civil i sobre els reptes i problemàtiques que va haver d’afrontar per passar d’una indústria orientada als productes de mercat a una indústria enfocada envers la guerra

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de Martí Luter i de la reforma protestant. Al llarg dels segles XV i XVI diversos moviments a Europa havien intentat reformar l’Església catòlica romana sense èxit. A principis del segle XVI, però, un d’aquests moviments, el liderat per Martí Luter, va aconseguir fer passos en ferm. Havia nascut el protestantisme, i, davant la impossibilitat de reformar l’Església catòlica, havia nascut una nova forma d’entendre el cristianisme. Avui coneixerem com va néixer el protestantisme.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la participació estrangera durant la Guerra d'Espanya. Veurem fins a quin punt l’ajuda de l’Europa feixista va ser determinant per decantar la balança cap al bàndol sublevat i com alguns països van intentar ajudar a la Segona República tot i els pactes de no intervenció.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de l’entronització de la dinastia borbònica a França. Sense cap mena de dubte, els Borbó són el paradigma de l’absolutisme d’època moderna, però quan, com i perquè van assolir el poder a França? Si ho van aconseguir va ser després de morts inesperades, reis sense successió, conflictes dinàstics, disputes religioses i una guerra a tres bandes en què finalment es va imposar Enric de Navarra, conegut com Enric IV de França, el primer rei Borbó. Si voleu conèixer aquesta història no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la situació de la Península Ibèrica abans de l’arribada dels romans. Per fer-ho, ens preguntarem que és allò dels pobles prerromans, indoeuropeus i preindoeropeus i altres conceptes (reals i ficticis) sobre els pobladors de la Península durant l’Edat del Ferro. Si voleu conèixer aquesta història no us perdeu el programa d’aquesta setmana d’A les Portes de Troia.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, commemorem els 100 anys de la revolució bolxevic repassant els fets d'octubre de 1917 que van portar al poder als comunistes a Rússia mitjançant una nova eina de representació com van ser els sóviets i amb líders com Lenin al capdavant.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem d’un dels personatges mítics de la història d’Anglaterra: Brut el Troià i el perquè de la seva història durant l’edat mitjana.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia parlarem de la matança de la nit de Sant Bartomeu. En el context de les guerres de religió a França, la nit del 23 d’agost de 1572 es va produir una gran matança de protestants a París que ràpidament es va estendre per d’altres ciutats del regne. Unes 3.000 persones van morir a París i més de 10.000 a tot França. Aquesta setmana intentarem conèixer els motius d’aquesta matança i les seves conseqüències.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, coneixerem de molt a prop com era la família de Hitler, en quines condicions va créixer el nen austríac, com començava a prendre consciència política del seu voltant un adolescent amb aspiracions artístiques a Viena i Munich, i la seva etapa lluitant a la Primera Guerra Mundial com a correu amb l’Imperi Alemany fins que s’afilia al partit nazi. Coneixerem a Hitler abans de ser el Führer.