Ràdio Arrels

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat una història per la mainada, Una nena amb un llapis, de Federico Levin i Nico Lassalle (Limonero).

La revista Descobrir ens proposa aquest mes de març un homenatge a les dones amb un dossier sobre els "Racons encantats. 16 rutes pels paisatges on s'amaguen les dones d'aigua". En parlem amb el seu director en cap, Joan Morales.

L'advocat Pere Becque ens parla de la política Americana. El Donald Trump està redissenyant un nou ordre mundial?

Òmnium Catalunya Nord ha ressuscitat un tresor del nostre patrimoni cultural. Les “cartes catalanes”, amenaçades de desaparició després de l’aturada de les impressions per part de l’empresa Ducal fa dos anys, han estat salvades per l’associació.El 30 de gener passat Òmnium ha presentat oficialment la nova edició de les “cartes catalanes”, a Perpinyà. Una republicació modernitzada per la il·lustradora Pam LeBrú, que va elaborar un nou disseny inspirant-se del dibuix històric del François Dessori.En parlem amb Guillem Dalmau, president d’Òmnium Catalunya Nord.

La festa del carnaval a Catalunya Nord se celebra sobretot als centres escolars, que, durant les setmanes prèvies a les vacances, fan diferents activitats amb disfresses o amb altres tradicions carnavalesques. L’escola Arrels Cassanyes, des de fa un temps, celebra el carnaval amb el suport de la festa de l’os de Sant Llorenç de Cerdans.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem del nou Canceller alemany, un demòcrata-cristià, i també del pas a favor del català a l’Alguer.

La vila de Solsona, a la Catalunya Central, s’omple de gent i de festa els dies de carnaval amb una de les celebracions més conegudes de Catalunya. Uns dels principals protagonistes d’aquesta festa són els Gegants Bojos, uns gegants com els que podrien sortir a les festes majors d’arreu del país, però que tenen els braços lliures i, per tant, poden anar repartint cops de braç al públic.

La Generalitat Valenciana ha obert una consulta perquè els pares i mares de cada centre educatiu del País Valencià votin en quina llengua aprendran els seus fills. Es tracta d’una mesura que, segons denuncien professors i famílies, perjudicarà greument la llengua catalana, perquè la majoria aixafarà la minoria.A més, les polítiques educatives del País Valencià fan que, encara que es triï l’opció valenciana, com a molt es farà un 50% de les classes en aquesta llengua, cosa que no passa amb l’opció en castellà.

El llibre fa part de la col·lecció Assaltar la Bíblia, son llibres d’assaig fent una relectura dels textos bíblics. Joan-Lluís Lluís ho fa tractant un dels seus temes predilectes: la diversitat lingüística. Demostra que no hi ha cap superioritat d’idiomes comparats als altres, afirma que amb totes les llengües es pot parlar de tot sense cap excepció. Joan-Lluís Lluís ens proposa una crítica sòlida al monolingüisme d’estat i una defensa de la perspectiva incomparable que cada llengua suposa per als seus parlants. També ens comenta que França endins desconeixen bastant que un part de Catalunya és en territori de la República Francesa.

Fa alguns mesos, una polèmica va créixer al voltant d’un carrer d’Argelers de la Marenda. El problema, el seu nom: Alfons Miàs. Un personatge ambigu. D’una banda, pioner del catalanisme modern dels anys 1930, i, d'altra banda, sospitós de col·laboració amb el règim de Vichy. L’ocasió d’interessar-se de més prop al recorregut singular d’aquest home.En parlem amb Andreu Balent, professor i historiador, que ha publicat un article sobre Alfons Miàs en el llibre col·lectiu: Ultralocalisme. D'allò local a l'universal (editorial Afers).

Una de les tradicions carnavalesques més conegudes de Catalunya Nord és el ball del Tio Tio, una dansa que té variacions a cada localitat on se celebra, però que té en comú una cançó ben coneguda. Aquesta tradició ha anat perdent força al país, cada vegada es balla a menys llocs i on encara es fa ha anat evolucionant per adaptar-ho als nous temps.

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Les notícies més destacades de Catalunya Nord d’aquesta setmana, a Ràdio Arrels.

El Canal 33 del 3Cat ha estrenat aquest dijous el documental La història desconeguda, 100 anys de Rugbi a Catalunya, una peça de la productora Kaito Films, amb Radiotelevisió Espanyola, 3Cat i la Xarxa de Televisions Locals. Aquest documental de poc més d’una hora fa un recull d’aquest segle de rugbi a Catalunya, un centenar d’anys amb una actualitat social i política ben convulsa que ha afectat també aquest esport.

El convidat d’Aires de Conflent fa anys que està instal·lat al Conflent però és flamenc. Philippe Verlyck ens parla de la seva joventut al nord de França.

El convidat d’Aires de Conflent fa anys que està insta·lat al Conflent però és flamenc. Philippe Verlyck ens parla de la seva joventut al nord de França.

El convidat d’Aires de Conflent fa anys que està insta·lat al Conflent però és flamenc. Philippe Verlyck ens parla de la seva joventut al nord de França. De jove va « baixar » cap al sud, primer a Provença i més tard a Catlunya Nord per treballar al món agrícol on va tenir els primers contactes amb la llengua catalana. Es va matricular a la Universitat de Perpinyà i va començar una carrera d’ensenyant coma professor de francès.

El convidat d’Aires de Conflent fa anys que està insta·lat al Conflent, però és flamenc Philippe Verlyck. De jove va « baixar » cap al sud, primer a Provença i més tard a Catalunya Nord per treballar al món agrícol on va tenir elsprimers contactes amb la llengua catalana.

El convidat d’Aires de Conflent fa anys que està insta·lat al Conflent però és flamenc. Philippe Verlyck ens parla de la seva joventut al nord de França.

El tema central de la revista Cuina del mes de febrer és el romesco. En parlem amb la periodista i directora d'aquesta revista, Judith Càlix.

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat un manga, Children of the grave, escrit per quatre joves del barri de Sant Jaume a Perpinyà: Baptiste Anthony, Cargol Kelian, Cargol Ryan i Gimener Israel. Aquest projecte ha estat impulsat per l’associació cultural Les 2 Rives i publicat per les edicions Trabucaire.

Aquesta setmana l'historiador Iu Escape ens parla de les similituds, de les correspondències, entre alguns elements de l’actualitat i el passat històric dels anys 1930.

L’associació FFREEE organitza els camins de la retirada des d’aquest dijous dia 20 de febrer i fins aquest cap de setmana amb múltiples actes de memòria històrica. Els camins de la retirada arriben enguany a la 26a edició per commemorar les Brigades Internacionals, uns grups de soldats d’arreu del món que van anar voluntàriament a combatre contra el feixisme a la Guerra d’Espanya. ..

La Xarxa Cebrianenca organitza aquest cap de setmana una sèrie d’actes a Perpinyà per reivindicar la memòria històrica, especialment de la fossa comuna del cementiri de l’Oest de Perpinyà, on hi ha enterrats centenars de refugiats de la Guerra d’Espanya. Aquesta associació va voler penjar una pancarta a la paret del cementiri en la qual es recollien els noms de les persones que hi ha enterrades en aquest cementiri, però l’ajuntament RN, propietari del cementiri, no els ho va permetre...

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Aquesta setmana a la seva crònica d’opinió, Pere Becque ens parla dels Consells Municipals en català.

160 alumnes de català de liceus i col·legis de Catalunya Nord es van trobar al col·legi Jules Verne del Soler per competir al 5è torneig escolar d’Scrabble a Catalunya Nord. Es tracta d’una iniciativa per fer jugar els alumnes en català, fent un joc amb el qual poden aprendre vocabulari i conèixer altres estudiants de català.

Des de Vilafranca, Joel Mené ens porta cada setmana un recull de notícies de la comarca del Conflent.

En aquest segon capítol de «Fronteres» reflexionarem sobre les fronteres entre el nostre espai i el dels altres, el propi i el col·lectiu, de la classe social (és material o mental?), com entenem la frontera (o fronteres) que habitem, tant geogràfica (muntanyes, mar, túnels...), com política, on comença Catalunya, les seves delimitacions, passos fronterers... Ressona és un pòdcast impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels amb el suport d'Euroregió Pirineus Mediterrània i la col·laboració del Consell Insular de Menorca i l'Institut d’Estudis Baleàrics.

En 2022, l’ajuntament RN de Perpinyà, dirigit per Louis Aliot, havia decidit batejar una plaça del Square Bir Hakeim “Esplanade Pierre Sergent”. El nom d’un antic polític i diputat local, però també figura de l’OAS, el grup terrorista que era en contra de la descolonització de l’Algèria.Des de fa dos anys, per anul·lar aquesta decisió, SOS Racisme havia portat el dossier davant el tribunal administratiu de Montpeller, que va anul·lar la decisió de l’ajuntament de Perpinyà el 4 de febrer passat. Una decisió contestada per l’ajuntament que presentarà un recurs.Per en parlar, tenim amb nosaltres l’advocat de l’associació SOS Racisme, Guillem Nivet.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de Jordi Domingo, el nou president del Consell de la República, però també de la llei del català a Andorra.

En un ambient de conversa sense cap tabú, la Paola Escudero aborda temes de salut mental amb la psicòloga Gabriela Rodriguez Fernandez.Avui parlem de la vergonya. D'on ens ve la vergonya?Aquesta és una de les preguntes que provarem de respondre amb la Gabriela en aquest episodi:

Aquesta setmana presentem el nou disc de la cantautora barcelonina Maria Fort.

Les notícies de la setmana a Catalunya Nord.

El sector de la pesca mediterrània pateix una davallada des dels anys 90 per la falta de rendiment, l’encariment dels carburants i unes polítiques europees que són especialment desfavorables pel sector pesquer mediterrani. A més, la falta de mercats propis i les dures condicions d’aquest ofici fan que cada vegada surtin menys embarcacions a pescar a les costes nord-catalanes.En parlem amb Jean-Claude pons, pescaire a l’estany de Canet,

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres. Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

L’associació de ciclistes Vélo en Têt reclama a l’Ajuntament de Cabestany que faci una aposta ferma per la mobilitat sostenible, construint infraestructures útils per als ciclistes. Aquesta associació explica que els carrils bici actuals no estan sempre connectats ni separats del trànsit automobilístic, cosa que fa més perillós anar en bicicleta i desincentiva aquesta pràctica.Tot i que ja fa dos anys que negocien, Vélo en Têt considera que aquesta municipalitat rossellonesa no ha avançat prou i demana que reverteixi aquesta situació. El cas de Cabestany no és diferent del de la resta de pobles de la plana, però des de l’associació expliquen que va ser un grup de veïns d’aquest vilatge qui els va anar a cercar per iniciar aquestes negociacions.

Creada l’any 1965 a Illa al Riberal en l’àmbit escolar Terra Nostra ha estat un referent per la llengua i la cultura nord-catalanes. Durant aquests 60 anys Ramon Gual i Mònica Batlle amb centenars de col·laboradors han publicat la revista en diversos formats, el famós calendari en català, discos com també han realitzat exposicions acompanyades de conferències.Al final d’aquest any deixarà de ser publicada.

Aquesta setmana a Ràdio Arrels us presentem Supernova, l'últim àlbum del grup Sexenni.

El Casal de Perpinyà torna a organitzar el cicle POESIA I VI, un recital de poesies de Catalunya Nord i de Catalunya Sud, acompanyat de vi local i ètic. L’esdeveniment té lloc aquest 13 de febrer, a les 19h amb Anna Fernández i Oriol Sauleda, dos poetes catalans.Anna Fernández representa Catalunya Nord. És autora dels poemarisCova(Fonoll, 2019) iPartir (Tremendes, 2022). També és una de les trenta veus deMàtria o Barbàrie (Angle Editoral, 2024). Oriol Sauleda és un poeta i rapsode de Catalunya Sud. Ha publicatEl Paller (Viena, premi de poesia Martí Dot 2017) i Llumeneres (Documents Documenta, 2021).El recital serà acompanyat dels vins de Joyeux Bordel.En parlem amb la Joana Serra, membre del Casal de Perpinyà.

Cada setmana, Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat una novel·la gràfica sud-coreana, Herba, de Keum Suk Gendry-Kim (Reservoir Books).

La revista Sàpiens ens proposa un número amb un tema de portada sobre el vuitantè aniversari de l’alliberament dels camps nazis: “Després de l'infern. Què va passar amb els supervivents catalans després de l'alliberament dels camps nazis”. En parlem amb la seva directora, Clàudia Pujol.

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Rémy Farré i Olga Reglero fan una mirada cultural introspectiva a la Catalunya Nord per explicar aquest país. Des de Cerdanya fins a la Costa Vermella, parlen de turisme, de les tradicions i de les fronteres.Fem el rall a la parreguera és el fragment nord-català del pòdcast transfronterer Ressona, impulsat per Ràdio FAR, Pòdcast.cat, Ràdio Intermitent i Ràdio Arrels. Amb la col·laboració de: Euroregió Pirineus Mediterrània, Consell Insular de Menorca, Institut d’Estudis Baleàrics.

Sophie Susagna Solà

Sophie Susagna Solà formatgera a Saorra

Sophie Susagna Solà és la convidada d’Aires de Conflent. Viu a Saorra a la vall de la Rotjà i té dues vides professionals. Antiga farmacèutica ara fa formatge.

Sophie Susagna Solà és la convidada d’Aires de Conflent. Viu a Saorra a la vall de la Rotjà i té dues vides professionals. Antiga farmacèutica ara fa formatge.