Ràdio Arrels

Aquest any, per Sant Jordi, l'APLEC, l’Associació per a l’ensenyament del català, ha decidit publicar un llibret homenatge a la cantant Bea Ortega, Tot Bea.Un llibre per fer recordar, o descobrir, la lletra i la música d’aquesta cantant i professora emblemàtica de Catalunya Nord, morta en 2015 a només 48 anys.Aquesta publicació és el fruit d’un treball de recerca i de recopilació d’arxius que mai havia estat fet abans. Tot Bea ha estat editat amb la col·laboració de Singlantana Sound i el suport de l'OPLC, el Departament i la Regió.És el quart llibre editat per l’APLEC per oferir als estudiants del secundari de català de Catalunya Nord.Hem doncs parlat de l’obra i de la vida de la Bea Ortega amb l’Esteve Valls, fundador de Singlantana Sound i encarregat de missió per l’APLEC.

Aquesta setmana l'historiador Iu Escape ens parla dels relats històrics al servei d’ideologies diverses. Parlem en particular del relat històric del Donald Trump.

Aquesta setmana a la seva crònica d’opinió, l’advocat Pere Becque ens parla de l’aspecte religiós però també polític de la mort del papa Francesc.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem del François Bayrou i del seu mètode, però també del nou director de la Casa de la Generalitat.

Si us agrada el fantàstic, les històries de terror i de ciència-ficció, segurament tindreu ganes de descobrir el nou còmic de Toni Benages. Esqueixos, una adaptació al format còmic de cinc històries escrites originalment per autors contemporanis del catàleg de Males Herbes: Elisenda Solsona, Ferran Garcia, Eva Espinosa, Carme Torras i Roser Cabré-Verdiell.Toni Benages, un amic de Ràdio Arrels, és dibuixant de còmics com El cercle de Loplop o La joia de viure. Per Esqueixos, ha utilitzat un estil visual diferent per a cadascuna dels relats de manera apropar-se de la millor manera possible de l’univers de cada autor. Per Benages, és també un homenatge a les publicacions clàssiques del món del còmic.Hem parlat amb el Toni Benages de la seva nova publicació.També cal notar que l’Espai Betúlia de Badalona presenta una gran exposició retrospectiva sobre l’obra de Toni Benages.

Xavier Montserrat, home de teatre, ara viu al Conflent

Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. A Catalunya Nord ha col·laborat entre altres amb el Teatre de la Corneille. I al final arriba a Vernet al peu del Canigó.Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies.Sentim la Fura dels Baus, la cantant Gemma Huguet i l’alcoià Ovidi Montllor.

Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. A Catalunya Nord ha col·laborat entre altres amb el Teatre de la Corneille. I al final arriba a Vernet al peu del Canigó.Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies. Sentim la Fura dels Baus, la cantant Gemma Huguet i l’alcoià OvidiMontllor.

Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. A Catalunya Nord ha col·laborat entre altres amb el Teatre de la Corneille. I al final arriba a Vernet al peu del Canigó.Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies.Sentim la Fura dels Baus, la cantant Gemma Huguet i l’alcoià Ovidi Montllor.

Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món. Anem de nou a Tarerac amb Jean-louis Salies.

Xavier Montserrat, viu a Vernet és un home de teatre. Barceloní va fer les seves primeres actuacions a la capital catalana. L’aventura el va portar a treballar amb la famosa tropa la Fura dels Baus, a Royal de Luxe, li ha donat l’oportunitat de viatjar pel món

En els últims temps, moltes veus han comparat la situació actual amb la dècada del 1930, un període marcat per l’ascens del totalitarisme. Aquesta comparació porta Iu Escape a reflexionar sobre les similituds i diferències entre els règims totalitaris històrics i els fenòmens polítics contemporanis. Per entendre aquesta qüestió, l’obra d’Hannah Arendt, filòsofa alemanya jueva exiliada, ofereix claus valuoses.Arendt, en el seu llibre Els orígens del totalitarisme, destaca que el totalitarisme va més enllà de la simple dictadura. Mentre que ambdues formes de govern autoritàries comparteixen trets com el lideratge absolut, l’adoctrinament i la supressió de llibertats, el totalitarisme inclou elements específics com el complot i el terror.Arendt assenyala que els règims totalitaris sovint es basen en la creació de relats de complot, on es designa un enemic imaginari (com els jueus als anys 30) per justificar les seves accions. Aquesta estratègia busca dividir la societat i generar por.El terror és l’eina principal del totalitarisme. No només es dirigeix contra els opositors polítics, sinó que també busca crear un ambient de sospita generalitzada. Això porta a la desconfiança mútua i la fragmentació social.Un dels conceptes més influents d’Arendt és la “banalitat del mal”. Segons ella, els grans crims contra la humanitat no són comesos necessàriament per monstres o psicòpates, sinó per persones normals que actuen sense qüestionar les ordres. Aquesta manca de pensament crític i de responsabilitat individual és el que permet que els sistemes totalitaris prosperin.Aquesta idea és especialment rellevant avui en dia. En un món on moltes persones es limiten a “fer el seu treball” sense questionar les conseqüències ètiques, el risc de deshumanització i de suport a sistemes opressius és latent.Arendt defensa que la clau per combatre el totalitarisme és el pensament crític i l’acció col·lectiva. Les persones han de qüestionar les ordres i les normes, i assumir la responsabilitat de les seves accions. Això requereix una educació que fomenti el pensament independent i la participació activa en la vida pública.En aquest sentit, el consumisme i el mercantilisme actuals, que prioritzaven el benefici econòmic sobre els valors ètics, poden ser vistos com a factors que contribueixen a la deshumanització i, per extensió, al ressorgiment de tendències totalitàries.

En aquesta crònica d'opinió, l'advocat Pere Becque analitza l'evolució del món des del primer quart del segle XXI, contrastant les expectatives de creixement econòmic, pau i democràcia amb la realitat actual. Després de la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica, molts creien en una era de prosperitat, però la globalització ha portat desigualtats creixents i la desaparició de la classe mitjana, considerada clau per a la democràcia. La financiació internacional s'ha convertit en una eina d'especulació, desvinculada de l'economia real, i el capitalisme actual prioritza el benefici econòmic sobre les conseqüències socials i morals.Pere Becque reflexiona sobre com les decisions polítiques, com les de Donald Trump, estan guiades per interessos econòmics més que per ideologies. Això ha portat a una desmoralització de la política i un capitalisme sense límits, que, segons Marx, podria conduir a conflictes o guerres. També menciona el creixement de moviments basats en principis religiosos o identitaris, com a resposta a la manca d'ideologies alternatives fortes.Finalment, es planteja la necessitat de recuperar la tradició cultural per contrarestar l'hegemonia del capitalisme desmaterialitzat, tot i reconèixer que aquesta podria ser una solució difícil d'assolir. Per Pere Becque, és important considerar la realitat social i cultural per aconseguir un equilibri més just en el sistema polític actual.

L'equip del centre hípic Jalabert, d’Els Banys d’Arles són una gran família, treballen junts des de fa 20 anys. La Natàlia Nou ens presenta el seu centre.Una entrevista de Miquel Rodrigues i Gerard Barrabès de TVallespir.

Com cada any, el Museu de la prehistòria de Talteüll proposa activitats per tota la família durant les vacances de primavera.Visites guiades, tallers per la mainada, conferència sobre la cova pintada del Portel, i darrers dies de l’exposició “Arts et Préhistoire”, un programa ric i variat que us espera al Museu aquest mes d’abril.En parlem amb David Angelats, encarregat de comunicació del museu de prehistòria de Talteüll.

La Llibreria Catalana i l'Editorial Trabucaire, organitzen un Sant Jordi alternatiu el dissabte 19 d'abril 2025 a l'avinguda Torcatis de Perpinyà (de 10h a 18h).Una festa popular i reivindicativa que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalana. Al programa: lectures, presentacions de llibres, cultura popular, concert, roses i llibres.Una festa proposada amb la col·laboració de l'editorial Paraules, Les Publicacions de l'Olivier, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, Cam Mainada, el Bar Têt i un amplia mostra del món associatiu nord-català.Mireia Falques, de l’Editorial Trabucaire, ens ha presentat l’esdeveniment.

El cantautor de la Bisbal de l’Empordà Miquel Abras ens presenta el seu últim disc que acaba de sortir, resultat de més de 20 anys de carrera musical: 1977. Al micro de Paola Escudero.

Les persones migrants de renda baixa que arriben a Catalunya Nord es troben amb molts tipus diferents de traves socials i burocràtiques que els dificulten poder tirar endavant la seva vida i integrar-se a la societat del departament. Ajudar a aquestes persones és l’objectiu principal de la Cimade, una entitat d’àmbit estatal amb implementació des de fa dècades al centre ciutat de Perpinyà. Aquesta entitat se centra en tres grans eixos principals: el jurídic, per ajudar en aspectes administratius o de tribunals, l’educatiu, per ensenyar francès, i el de les fronteres. En aquest últim eix, els voluntaris fan d’observadors a la frontera administrativa entre els estats espanyol i francès, on la policia fa identificacions i controls racistes.

Les Caves Byrrh són un dels edificis més destacats del patrimoni industrial de la Catalunya Nord i una de les atraccions turístiques més importants de l’interior del Rosselló. Aquesta indústria de Tuïr va produir durant anys milions de litres de licor que s’exportaven arreu del món i que van col·locar la subcomarca dels Aspres al mapa. Avui, la consumició d’aquest tipus de vermut ha baixat molt, però el licor es continua fent a una part de la fàbrica, mentre que la resta està museïtzada i acull turistes durant tot l’any...

El col·lectiu de vinyaters de l’Albera Dinàmica ha organitzat un cicle de sopars maridats amb vins d’aquests cinc cellers del vessant sud de l’Albera. Amb aquesta iniciativa, aquests productors volen donar a conèixer a les comarques gironines els seus vins amb la idea d’incentivar la venda directa i de proximitat que, de fet, ja representa la majoria dels seus ingressos.

L’assemblea francesa va aprovar fa uns dies una controvertida llei per lluitar contra els deserts mèdics, és a dir, contra el fet que hi ha departaments de l’estat on pràcticament no hi ha metges. Aquesta llei ha tingut el rebuig frontal de la majoria de personal sanitari i sindicats de metges, ja vinguin d’àmbits rurals o urbans. El president honorífic de la Confederació de sindicats de metges de l'estat francès, Joan Pau Ortiz, explica que aquesta llei és una mesura únicament estètica i que els dos principals problemes del sistema sanitari francès són l’escassetat de metges i la falta de personal administratiu i d’infermeria que puguin agilitzar la feina dels metges.

Christopher Person ha deixat aquest dimarts la direcció de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, un càrrec que ha tingut durant mig any en el qual ha pogut incrementar notablement la subvenció de la Bressola, però que ha encadenat diverses polèmiques. Fa menys d’un mes, al Parlament de Catalunya, es va negar a referir-se a aquestes comarques com a Catalunya Nord, cosa que va indignar personalitats i entitats del país. De fet, els cinc antics directors vius de la casa van signar una carta conjunta demanant al President de Catalunya la seva destitució.

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat un còmic, L’abisme de l’oblit, de Paco Roca i Rodrigo Terrasa (Astiberri).

El tema central de la revista Cuina del mes d’abril és la mel i les receptes de primavera. En parlem amb la periodista i directora d'aquesta revista, Judith Càlix.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de la situació cinc mesos després de l’aiguat de València. També fem un punt sobre Groenlàndia.

La Casa de la Generalitat de Perpinyà no està organitzant cap acte oficial pel dia de Sant Jordi, com ha fet tradicionalment per celebrar el dia del patró de Catalunya. Així ho han denunciat en una carta al President de la Generalitat diverses entitats i personalitats de Catalunya Nord, que, estranyats de no rebre cap invitació, van preguntar al personal de la Casa i aquests els van respondre que no en tenien cap notícia. En aquesta carta també insisteixen en la necessitat de destituir Christopher Person com a director de la Casa de la Generalitat.

L’OPLC ha organitzat durant el mes de març i abril un cicle escolar de cinema d’animació en català, enfocat per mainatges des de maternal i fins a final del cicle 3. Les projeccions s’han fet al cinema de l’institut Jean Vigo de Perpinyà i han fet un ple pràcticament absolut. Ràdio Arrels hem pogut saber que aquest cicle escolar de cinema d’animació en català es tornarà a fer l’any que ve, i que l’Oficina Pública per L’ensenyament del Català (OPLC) vol que es converteixi en un esdeveniment anual.

El Ministeri de l'Educació Nacional acaba de publicar una classificació dels collegis i liceus. L’objectiu? Saber el que un establiment ha afegit al nivell inicial dels seus alumnes.Aquesta classificació, que el ministeri no vol presentar com un palmares, es basa, per l’any 2024, en les IVAL/IVAC és a dir indicadors de valor afegit dels establiments que permetent anar més enllà de les taxes de reeixida al Bac o al Brevet. Aquest indicador mesura la diferència entre els resultats obtinguts i els resultats esperats segons les característiques escolars i sociodemogràfiques dels alumnes.Aquestes dades fan aparèixer una forta presència d’establiments privats en el “Top 5”.Per comprendre aquests resultats i interrogar-se sobre la pertinència d’aquests indicadors, hem parlat amb Ignació Valenzuela, professor d’Història i Geografia i secretari departamental del sindicat SNES-FSU.

Els alumnes de l’escola Arrels Cassanyes han tingut la visita dels membres de la Cobla Nova Germanor per fer un taller de cobla i de sardana. Els mainatges han pogut conèixer, sentir i veure de prop els instruments de l’agrupació musical catalana per excel·lència. Per acabar, els mainatges han ballat junts una sardana al teatre de l’escola.

En aquesta crònica, l’historiador Iu Escape analitza elproteccionisme des d’una perspectiva històrica, destacant la seva presència contínua al llarg del temps. S’observa que elproteccionisme no és un fenomen nou, sinó que té arrels en èpoques tan antigues com l’edat mitjana, on les viles i ciutats aplicavenaranzels als productes estrangers per protegir els productors locals.Aquesta pràctica, present també en altres regions d’Europa,responia a l’objectiu de recaptar diners i defensar els interessos econòmics i socials.Escape subratlla que el proteccionisme ha anat lligat a decisions polítiques i econòmiques al llarg de la història, com ara les mesures adoptades per Anglaterra al segle XIV per protegir la seva indústria de la llana, o les polítiques de Colbert a França durant el segle XVII. A més, s’assenyala que aquesta pràctica ha estat sovint associada a règims autoritaris, com ara el cas de la Xina o Rússia en l’actualitat.Iu Escape explica com el proteccionisme ha evolucionat fins als nostres dies, amb exemples com les polítiques de Donald Trump, que han generat un ressorgiment d’aquestes pràctiques. Destaca que, malgrat els canvis econòmics globals, el proteccionisme continua sent una eina utilitzada per alguns països per protegir les seves economies, tot i que això pot tenir conseqüències negatives com la disminució de la competència i la innovació.

Els companys de La Directa ens expliquen els temes principals de la seva revista en paper del mes d'abril, centrada en l'extrema dreta. Parlem de xarxes socials, atemptats i barris amb població migrant.

Cada mes Felip Dorandeu i David Montagne conversen sobre l'actualitat agrícola del Conflent i més enllà.

Xantal va néixer a Alemanya, seguint la carrera del seu pare va viure a Algèria, a la regió parisenca. Les vacances les passava al Conflent a casa dels avis. Els seus estudis la van portar a esdevenir professora de matemàtiques. Enamorada del seu vilatge al peu del Canigó va demanar a apropar-se de casa nostra. Un cop aquí va aprendre la llengua i va ensenyar en català en classes bilingües. És apassionada de danses d’Hongria, dels Balcans, de Grècia…Per lescròniques tornem a visitar Tarerac, L’ Albert Mallol ens parla del seneci del Cap. Per la música viatgem amb les passions de la convidada i escoltem l’Agram i Joan Pau Giné.

Cada setmana Joana Serra de la Llibreria Catalana de Perpinyà ens tria un llibre. Avui ens ha portat La memòria dels catalans de Borja de Riquer (edicions 62).

Xantal va néixer a Alemanya, seguint la carrera del seu pare va viure a Algèria, a la regió parisenca... Enamorada del seu vilatge al peu del Canigó va demanar a apropar-se de casa nostra. Un cop aquí va aprendre la llengua i va ensenyar en català en classes bilingües. És apassionada de danses d’Hongria, dels Balcans, de Grècia… L’Albert Mallol ens parla del seneci del Cap.

Xantal, la nostra convidada a Aires del Conflent. Les vacances les passava al Conflent a casa dels avis. És apassionada de danses d’Hongria, dels Balcans, de Grècia…

Xantal va néixer a Alemanya, va viure a Algèria, a la regióparisenca. Les vacances. Els seus estudis la van portar a esdevenir professora de matemàtiques.

Xantal va néixer a Alemanya, seguint la carrera del seu pare va viure a Algèria, a la regió parisenca. Les vacancesles passava alConflent a casa dels avis

La revista Sàpiens ens proposa un número d’abril amb un tema de portada sobre Els cavallers de Sant Jordi. En parlem amb la seva directora, Clàudia Pujol.

“La dansa de la Mort” o “dansa macabra” és un gènere artístic de la Baixa Edat Mitjana. A l’inici, era una forma de dansa teatralitzada on la Mort era personificada en un esquelet que convidava la gent, els vius, a ballar.Aquest gènere, al caràcter moralitzador, va influenciar altres formes d’art com la literatura i les representacions plàstiques.La Dansa de la Mort, és encara viva avui dia, cada Dijous Sant, al poble de Verges.L’historiador Pau Bagué ens ha parlat d’aquesta tradició.I per en saber més sobre els orígens i la iconografia de la Dansa de la Mort, Pau Bagué donarà una conferència a la Casa Camprodon de Perpinyà (Òmnium Catalunya Nord) aquest 9 d’abril a 18h30.

Les repercussions polítiques i legals de la sentència contra MarineLe Pen i altres membres del Rassemblement National, relacionada ambel mal ús de fons públics. Pere Becque també fa unparal·lelisme amb la situació dels represaliats catalans desprésdel referèndum del 2017, destacant les diferències en el tractamentlegal i polític. Mentre que els líders catalans van ser jutjats irepresaliats sense poder actuar políticament abans del judici, elsmembres del Rassemblement Nacional han pogut continuar amb les sevesactivitats polítiques fins ara, durant els 10 anys que ha calgutesperar per a arribar.Becque qüestiona la victimització delpartit francès, especialment quan no han protestat per la manca dedemocratisme en la impossibilitat dels líders catalans de participaren eleccions abans del seu judici.Per becque destaca també la situació de Louis Aliot, que,malgrat la seva sentència, podrà participar en les eleccionsmunicipals de Perpinyà, tot i que la seva situació legal podràtenir repercussions en la campanya electoral. Indica les possiblesconseqüències polítiques d’aquesta situació, incloent-hi lainfluència en l’electorat i les tensions dins del mateixpartit.Finalment, Becque reflexiona sobre la importànciad’aquesta sentència en el context de les properes eleccions i compodria afectar la dinàmica política a Perpinyà i més enllà.

Com cada setmana, el professor Joan Becat ens dona la seva opinió sobre les notícies d'actualitat. Avui parlem de les anuncies del Donald Trump sobre les taxes d’importació que toquen el món sencer, i de les rèpliques dels altres estats. També fem un punt sobre la Marine Le Pen, que ataca la justícia.

L’Ajuntament de Perpinyà talarà 21 plàtans d’ombra de les avingudes Victor Dalbiez i Julien Panchot, afectats pel fong Ceratocystis fimbriata. Aquest fong d’origen americà és mortal per aquesta espècie d’arbres i es pot contagiar pel contacte d’eines que hagin tocat arbres infectats i també pel contacte entre arrels d’arbres propers. Perpinyà talarà, doncs, aquesta vintena de plàtans per evitar que aquest fong s’estengui pels més de 2.000 arbres d’aquesta espècie que hi ha a la ciutat. Guillem Segarra és professor lector de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona,

L’Ajuntament de Perpinyà talarà 21 plàtans d’ombra de les avingudes Victor Dalbiez i Julien Panchot, afectats pel fong Ceratocystis fimbriata. Aquest fong d’origen americà és mortal per aquesta espècie d’arbres i es pot contagiar pel contacte d’eines que hagin tocat arbres infectats i també pel contacte entre arrels d’arbres propers. Perpinyà talarà, doncs, aquesta vintena de plàtans per evitar que aquest fong s’estengui pels més de 2.000 arbres d’aquesta espècie que hi ha a la ciutat.Al lloc que ocupaven aquests plàtans que seran talats no s’hi podrà tornar a plantar un arbre de la mateixa espècie en els pròxims anys, perquè també es podrien infectar. Tot i això, com que aquest fong només afecta els plàtans, es podran plantar arbres de qualsevol altra espècie perquè els veïns continuïn tenint ombra. L’operació de talar els arbres costarà al consistori uns 45.000€ i tindrà afectacions al trànsit d’aquests dos eixos viaris del sud-oest de la ciutat. Les tasques es faran entre el 14 i el 25 d’abril, coincidint amb les vacances escolars. Guillem Segarra és professor lector de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona,

La Mireia Puigmal, violinista de grup de metal Forja, ens presenta el seu últim disc: Món oblidat.

En aquesta segona part sobre el trauma, la terapeuta Gabriela Rodriguez Fernandez ens parla del rol de l'educació dins de la creació dels traumes.Hi ha cultures que protegeixen més dels traumes? Aquesta és una de les preguntes que respondrem en la conversa que hem tingut amb la Gabriela Rodriguez Fernandez.

Primera edició de la Primavera del cine català a PradaÉs la primera edició de la primavera del cinema català a Pradaornaitzada per cine-rencontres i el Casal de Conflent.

És la tercera edició del festival de la cultura gitana Da Sant Jaume Sem fins a l'11 d'abril a Perpinyà.Aquest esdeveniment organitzat pel Comitè d'animació de la Plaça del Puig i la Casa Musicale, proposa concerts, un curset i més activitats al voltant de la música gitana.Rebecca Bouillou, directora de la Casa Musicale ens en parla:

Els alumnes de Cicle 3 i sisenes de totes les escoles i col·legis de la Bressola s’han reunit aquest primer d’abril a Canet per competir a la V Mostra de Glosa, una competició de cant improvisat tradicional dels Països Catalans. L’acte l’han presentat pels «ponicanes» Cesc Franquesa i Ignasi Mora, i musicat Adrià Bonjoch i David Codina. Centenars d’alumnes s’han trobat a Les Veles Vermelles de Canet on han començat cantant conjuntament les corrandes rosselloneses. Poc després ja han començat a desfilar per l’escenari els alumnes que representen cada centre de la Bressola, encarregats d’improvisar garrotins o nyacres del tema que els demanessin els presentadors.

Aquesta primera setmana d’abril ha començat amb la notícia que la justícia francesa condemna Marine Le Pen, Louis Aliot i una vintena de persones més pel cas dels assistents parlamentaris. Aliot és qui millor n’ha sortit, perquè la seva condemna no és d’aplicació immediata i, per tant, continuarà com a batlle de Perpinyà. Sentiu aquesta notícia i la resta de l’actualitat setmanal en aquest pòdcast de Ràdio Arrels.