Memento

L'actor i director creatiu adjunt d'El Terrat, Enric Cambray, ha fet un forat en la seva agenda ("El m�tode Gr�nholm", "El petit pr�ncep", "L'�xit de la temporada") per venir a parlar d'una de les seves passions, els musicals. Ens proposa parlar de pel�l�cules, algunes que ja eren musicals originalment i d'altres que no, que han acabat adaptant-se als escenaris de Broadway o al West End de Londres. Traduir l'espectacularitat del cinema al llenguatge teatral, en ocasions, �s un repte.

La directora Meritxell Colell, despr�s d'acumular molta experi�ncia com a muntadora, sobretot de documentals, va debutar amb �xit en la ficci� dirigint "Con el viento" i ara ha presentat "Transoce�nicas", recull de la relaci� epistolar que mant� amb una col�lega argentina. Una de les veus m�s prometedores del cinema catal� passa pel "Memento" per reivindicar l'obra clau d'una de les veus femenines m�s importants en la hist�ria del cinema, la belga Chantal Akerman, creadora d'una obra sempre sorprenent i molt exigent amb l'espectador. Cinema feminista dedicat a mostrar els peatges emocionals i f�sics de tantes dones, encara que ella mateixa rebutg�s l'etiqueta.

Pocs directors tenen la voluntat de deixar-nos estabornits a la butaca a cada seq��ncia com Darren Aronofsky, l'autor d'obres tan on�riques i impactants com "R�quiem per un somni" o "El cigne negre". Analitzem la seva obra pol�mica i oberta a moltes interpretacions amb la periodista i presentadora de televisi� Samanta Villar, que confessa ser-ne una gran fan. I com que els Reis acaben de passar, a les intocables toca recordar un cl�ssic familiar, "L'aprenenta de bruixa".

El 2020 ha estat nefast per a la ind�stria del cinema, especialment per al sector de l'exhibici�. Malgrat tot, ens proposem fer un resum de les millors pel�l�cules dels �ltims 366 dies, aquelles que potser acabaran sent alguns dels millors records d'un any per oblidar. Amb una cartellera tan accidentada, ha estat dif�cil fer mem�ria del que hem vist, ja sigui en sales o a plataformes, per� el cr�tic Alain Garrido i una colla d'amics que ja han passat pel programa anteriorment han acceptat el repte.

No cal esperar que sigui Nadal per mostrar solidaritat amb aquells que veuen atropellats els seus drets fonamentals. Afortunadament, el cinema ho ha tingut sempre clar, i m�s enll� d'oferir una estona d'entreteniment, sovint ha estat el vehicle ideal per denunciar injust�cies clamoroses, tant a trav�s del documental com de la ficci�. En parlem amb Toni Navarro, director del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona. A l'apartat d'intocables, per all� que �s la nit de Nadal, recordem la versi� m�s esbojarrada del fam�s conte de Dickens "Los fantasmas atacan al jefe".

L'actriu i escriptora �ngels Bassas �s una fan absoluta de "Ser o no ser". I no ens estranya, perqu� �s una de les com�dies m�s perfectes de tots els temps. Repassem la carrera i el fam�s toc d'Ernst Lubitsch, un alemany instal�lat a Hollywood que va aconseguir dinamitar els fonaments de la com�dia americana posant en q�esti� la perp�tua obsessi� pel sexe i els diners, i convertir-se, de passada, en mestre de genis posteriors com Billy Wilder. Com que les comparacions s�n, si no odioses, com a m�nim molestes, al "Tr�iler sincer" recordem "Tens un e-mail", el remake contemporani d'un dels �xits de Lubitsch, "El bazar de las sorpresas".

El dramaturg Guillem Clua, recentment guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Dram�tica del Ministeri de Cultura per la seva obra "Just�cia", ha aconseguit en el teatre all� que en el cinema sembla una assignatura pendent. Amb les dues parts de "Smiley", la segona ara en cartell a l'Aquit�nia, ha demostrat que una hist�ria d'amor no heterosexual pot atraure el gran p�blic sense por de prejudicis ni etiquetes. Repassem amb ell algunes pel�l�cules que al llarg de la hist�ria han retratat la manera de veure la vida de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

No pod�em deixar de retre un homenatge necessari a l'actor que no en va tenir prou de ser el millor James Bond de la hist�ria, sin� que a m�s va transcendir aquesta icona, i la de ser el pare d'Indiana Jones, amb molts altres papers. No tothom pot presumir d'haver arribat a la jubilaci� encarnant herois d'acci� de manera convincent. El cr�tic Blai Morell ens ajuda a recordar Sean Connery com es mereix. A "Les intocables" ens quedarem a Esc�cia, la p�tria de Connery, per recordar la com�dia "Whisky a go-go".

Hem convidat l'escriptora Llucia Ramis creient que ens proposaria parlar de les adaptacions de Jane Austen al cinema o d'algun altre tema de pedigr� literari... Per� resulta que no, que a ella li encanten les pel�l�cules apocal�ptiques, sobretot les del director alemany Roland Emmerich. Ens disposem a destruir el m�n unes quantes vegades, ja sigui per efecte dels marcians amb m�s mala llet o de les tempestes huracanades. I, per si necessiteu una dosi extra d'hecatombes, a les intocables recordarem "El d�a en que la Tierra se incendi�", un cl�ssic apocal�ptic dels anys 60.

L'actor Juli F�bregas acaba d'estrenar a Netflix "Men�ndez, el d�a del se�or", una coproducci� entre Catalunya i M�xic en qu� dona vida a un exorcista de m�todes molt violents. Abans havia estat un bomber que entrava a l'escala de l'Eixample m�s terror�fica de la hist�ria del cinema, a "REC 2". Amb ell analitzem l'obra de Jaume Balaguer�, un director amb vocaci� internacional que no ha perdut mai la visi� costumista. Potser �s m�s popular per les seves incursions en el terror, per� all� on Balaguer� s'ha mogut m�s ha estat en els terrenys del thriller psicol�gic.

La professora i cr�tica de cinema Imma Merino creu que hi ha poques actrius contempor�nies que es puguin comparar a Cate Blanchett, la protagonista de "Carol" i "Blue Jasmine", una dona de veu greu i mirada magn�tica que un dia �s capa� de transformar-se en la reina dels elfs i un altre, es converteix en Bob Dylan. I te la creus sempre.

Ja fa dos anys que l'actor Pau Roca ens vol fer pensar en "Les coses excepcionals", un mon�leg que es mant� ben vigent i encara la gira de tardor. Avui, a la seva llista de coses excepcionals hi vol afegir Philip Seymour Hoffman, un int�rpret amb qui sent una connexi� especial i que ens va deixar massa d'hora. Recordarem la figura d'aquest presumpte secundari que sempre s'apropiava de l'escena, per la seva manera d'humanitzar tota mena de personatges inadaptats, perdedors o degenerats. Com que Hoffman va guanyar l'Oscar per "Capote", que reconstrueix l'�poca en qu� Truman Capote va crear "A sang freda", a les intocables recordem l'adaptaci� al cinema d'aquesta famosa novel�la de no-ficci�.

En les arrugues del seu rostre s'endevinen els esfor�os de molts personatges que lluiten per fer-se cam� a l'Am�rica profunda i superar les frustracions. Ara hem sabut que t� un limfoma i esperem sincerament que se'n surti. L'actriu Merc� Ar�nega, que aquests dies �s a La Villarroel amb l'espectacle "Els gossos", ve a confessar-nos la seva admiraci� per Jeff Bridges. A "Les intocables", homenatgem Diana Rigg recordant un thriller dels anys 70, "Anatomia d'un hospital".

Despr�s d'unes quantes d�cades de carrera intensa al cinema i a la televisi�, en westerns, drames i algun cl�ssic de ci�ncia-ficci� com "Planeta prohibit", Leslie Nielsen es va reconvertir en actor c�mic, sense alterar gaire el seu rostre impertorbable, i va obrir una segona etapa molt popular i profitosa, la que s'inicia amb "Aterriza como puedas". El cr�tic Guillem F. Mar�, tertuli� habitual de "La finestra indiscreta" a Catalunya R�dio, aprofita la figura de Nielsen per reivindicar un g�nere ara en crisi, el de la par�dia estripada de g�neres, el que all� en diuen "spoof movie". De passada, aprofitem per parlar de "Planeta prohibit" a la secci� de "Les intocables".

L'actriu Vict�ria Pag�s, dona de teatre que ha crescut amb nosaltres des dels temps del Club Super 3 i que hem vist a s�ries com "Nit i dia", ens proposa recordar la carrera de la int�rpret que ha rebut m�s Oscars en tota la hist�ria. Katharine Hepburn va guanyar quatre estatuetes i ni una sola vegada era a la cerim�nia per recollir el premi. Voleu m�s proves de la seva independ�ncia? La relaci� extraoficial mantinguda amb Spencer Tracy i la seva capacitat de triar directors i companys de repartiment converteixen la protagonista d'"Hist�ries de Filad�lfia" en una dona avan�ada a la seva �poca. A "Les intocables", ara que s'ha estrenat una s�rie que imagina el passat de la infermera Ratched, la recordem a "Alg� va volar sobre el niu del cucut".

Inaugurem la quarta temporada de "Memento" amb un convidat de luxe, un savi del cinema. Al llarg de 50 anys, Jaume Figueras ha entrevistat alguns dels mites m�s grans de la pantalla, per� si ha d'escollir el seu actor preferit, en tria un amb qui no va poder conversar: Alec Guinness. Aquesta icona del teatre i el cinema brit�nics, guanyador d'un Oscar pel seu paper de coronel Nicholson a "El pont del riu Kwai", combinava els papers continguts i aparentment distants amb exhibicions c�miques recolzades en el seu talent extraordinari per a la disfressa. Encara que per a les generacions m�s joves ha estat sobretot Obi Wan Kenobi, la seva carrera t� molts moments gloriosos. A l'apartat d'"Intocables", aprofitant que comen�a el Festival de Cinema de Sitges, recordem que fa deu anys pel Garraf va passar el pneum�tic assass� i delirant de "Rubber".

Conversem amb una dona poc acostumada a parlar de cinema en p�blic, Araceli Segarra. Ens proposa parlar d'una de les estrelles m�s inq�estionables del cinema actual, Brad Pitt, recentment guardonat amb l'Oscar pel seu paper a "�rase una vez en Hollywood". Tenint en compte que l'escaladora, escriptora i model va ser assistent de c�mera i producci� a "Set anys al Tibet", un dels �xits de Pitt els anys 90, sembla una tria l�gica. Aconseguirem saber del cert si el va arribar a con�ixer?

L'humor costumista d'aquest aragon�s amb arrels teatrals a Barcelona va ser un b�lsam per a tota mena de p�blic durant les d�cades del "desarrollismo". Mentre la dictadura franquista pretenia vendre una imatge de modernitat i obertura al m�n, Paco Mart�nez Soria es va calar la boina fins a les celles per proclamar als quatre vents "La ciudad no es para m�". Repassem la seva filmografia amb l'actor, c�mic i imitador Pep Plaza, que t� alguns lligams biogr�fics que l'uneixen a Mart�nez Soria. A "Les intocables", ara que Jonathan Glazer est� d'actualitat per "Under the skin", reivindiquem la seva pel�l�cula anterior, una altra obra maj�scula titulada "Reencarnaci�n".

Amb "La gran bellesa" ens va deixar bocabadats per la capacitat d'embolcallar les seves hist�ries amb un preciosisme digne d'un artista del Renaixement. Per sort, l'obra de Paolo Sorrentino s'est�n en moltes m�s direccions, capturant l'estat d'�nim de la It�lia de les classes benestants, la pol�tica corrupta i la c�ria vaticana. Qui ens far� la visita guiada per la capella Sorrentina ser� M�nica Planas, periodista i cr�tica de televisi�. Completem un programa m�s itali� que la fontana di Trevi amb un petit homenatge a Ennio Morricone: a la prestatgeria de "Les intocables" hi afegim una de les pel�l�cules que m�s ens ha fet plorar, "Cinema Paradiso".

Ens visita Joel Joan, que ha aconseguit convertir l'espectacle teatral "Escape room" en un fenomen mundial, per repassar la carrera llarga i variada d'un dels seus referents, l'actor, director i productor m�s longeu dels que es mantenen en actiu a Hollywood. Clint Eastwood va comen�ar a fer-se fam�s com l'"home sense nom" de la "Trilogia del d�lar" de Sergio Leone, per� ha acabat mostrant moltes cares, entre d'altres la d'actor televisiu, justicier en el cinema d'acci� dels 70, fot�graf enamorat i director de prestigi mimat per la cr�tica. A "Les intocables", una com�dia imprescindible dels anys 80: "Un peix anomenat Wanda".

Ja sigui jugant amb les convencions del cinema de zombis, les "buddy movies" polic�aques, les pel�l�cules de cotxes o les adaptacions de c�mics, el cinema d'Edgar Wright est� tan profundament arrelat a la cultura brit�nica com disposat a dinamitar-ne els fonaments. Del director de "Shaun of the dead" i "Baby driver" ens en parla Oriol Esteve, guionista televisiu a qui podeu veure practicant tota mena d'esports curiosos al programa "btv esports" de Betev�. A l'apartat d'intocables, homenatgem el c�mic Carl Reiner, mort als 98 anys, amb una de les millors s�tires rodades en plena guerra freda: "Que venen els russos!".

Iria del R�o, una de les actrius de la s�rie "Les de l'hoquei", que fa ben poc ens va sorprendre protagonitzant "El incre�ble finde menguante", ens proposa analitzar l'obra d'una directora francesa que, tot i la seva joventut, ha explorat les relacions paternofilials i altres q�estions transcendentals amb una maduresa especial, sense perdre l'atenci� pels detalls m�s quotidians. Parlem de Mia Hansen-L�ve, directora d'"El pare dels meus fills" i "Un amour de jeneusse", entre d'altres. A "Les intocables", seguim recordant personalitats que ens deixen. Avui li toca a Joel Schumacher i un dels seus �xits dels 80, "Joves ocults".

Rosa Maria Sard� ha mort del c�ncer que l'afectava des del 2014 i ha deixat un buit enorme al teatre, la televisi� i el cinema. Alguns diuen que era la nostra Carol Burnett; d'altres, la Meryl Streep catalana. I probablement tots tenen ra�. Avui li retem l'homenatge que es mereix amb un bon amic seu, que en part va fer possible que la Sard� guany�s dos premis Goya com a actriu de repartiment. �s Joaquim Oristrell, guionista de "�Por qu� lo llaman amor cuando quieren decir sexo?" i guionista i director de "Sin verg�enza". A "Les intocables", recordem una altra figura del cinema desapareguda recentment, l'actor Ian Holm, que amb 65 anys va obtenir el seu primer paper protagonista al cinema, a "El dulce porvenir" d'Atom Egoyan.

Judi Dench �s la reina mare de les actrius brit�niques, amb perm�s d'altres il�lustres col�legues de professi�. Poques poden presumir d'haver assumit el seu primer paper protagonista al cinema passats els 60 anys, i haver aconseguit des d'aleshores un Oscar i sis nominacions m�s. Avui repassem la carrera d'aquesta actriu capa� de transmetre amb el seu rostre les emocions de la reina Vict�ria i les de qualsevol altra dona m�s propera a les nostres preocupacions quotidianes. Ho fem amb una de les nostres actrius m�s pol�glotes, Melina Matthews. A "Les intocables", recordem Hedy Lamarr, una de les dones m�s talentoses del Hollywood cl�ssic, amb la seva pel�l�cula "Pasi�n que redime".

L'actriu Ann Perell� ha viscut un confinament molt creatiu: reclosa en una casa a Mallorca amb el guionista Pau Escribano, tots dos han aprofitat per crear dues s�ries, "2021" i "Nou normals". Una s'ha em�s a Betev� i l'altra arrenca ara a IB3. Gr�cies a ella podem superar una de les assignatures pendents del "Memento", repassar la carrera d'un dels grans renovadors del cinema contemporani, no nom�s del thriller sin� tamb� d'altres g�neres. Avui parlem del director de t�tols de culte com "Seven" i "El club de la lucha". A "Les intocables", parlem d'un altre "thriller" que t� certes connexions amb "Seven": recordem la coproducci� francoholandesa "Desaparecida", especialment pertorbadora i angoixant.

L'actor Roger Coma �s un talent inquiet, com ha demostrat amb la creaci� de "Les coses grans" i "Les mol�sties", dues s�ries que han fet dels embolics quotidians la seva mat�ria primera. Una mica com fa el prol�fic director core� Hong Sang-Soo, h�bil cronista de les dif�cils relacions entre homes i dones, que ha fet de la narrativa fragmentada en cap�tols i de la repetici� una marca d'estil. A "Les intocables", homenatgem els 90 anys de Clint Eastwood recordant el seu western definitiu, "Sense perd�".

Alain Hern�ndez acaba d'estrenar la s�rie "Madres" a Amazon i t� una carrera molt prometedora per davant, per� avui ens proposa mirar al passat de tota una generaci� i tornar als 80 guiats pel jove m�s atabalat de l'�poca, protagonista d'una de les pel�l�cules fonamentals per a qualsevol persona que ara t� entre 40 i 50 anys. Parlem de Michael J. Fox i de "Retorn al futur". A "Les intocables", viatgem a una altra �poca amb un actor que tamb� era un g�nere en ell mateix: recordem "Matar o no matar, �se es el problema", protagonitzada per Vincent Price.

Bel�n Funes ha estat la directora revelaci� de la temporada: amb el seu primer llargmetratge, "La hija de un ladr�n", va guanyar tres Gaud�, a direcci�, gui� i pel�l�cula en llengua no catalana, i un Goya a la direcci� novella. Avui ens descobreix un dels directors indies menys coneguts pel gran p�blic, Dan Sallitt, cin�fil, cr�tic i cineasta que al llarg de 30 anys ha rodat cinc pel�l�cules totalment autofinan�ades. Sota una capa de quotidianitat, hi explora les tensions i el romanticisme latent en les relacions humanes. A les intocables, com a homenatge a Michel Piccoli, recuperem "Les coses de la vida", un dels seus grans treballs a les ordres de Claude Sautet.

Quan Emma Thompson es va convertir en l'�nica persona de la hist�ria del cinema que ha guanyat un Oscar d'interpretaci� i un altre de gui�, a mitjans dels 90, la cantant i actriu Paula Jornet (Pavvla als escenaris musicals) encara no havia nascut. Tot i aix�, l'actriu brit�nica, capa� de brillar en la com�dia i en el drama amb la mateixa intensitat, �s tot un referent per a la nostra convidada d'avui. A totes dues els agrada disfressar-se de tant en tant.

En un moment de crisi sanit�ria com el que estem vivint, ha arribat el moment de fer un rep�s profund d'un tema que ha cridat l'atenci� del cinema des dels seus inicis: l'expansi� de virus i epid�mies de tot tipus. Fa unes d�cades, els virus, aquest enemic que de tan microsc�pic resulta invisible i inquietant, tenien or�gens gaireb� diab�lics. Amb el temps, les hist�ries de terror, les infeccions zombis i el cinema catastr�fic han deixat pas a trames m�s rigoroses des del punt de vista cient�fic. En parlem amb el metge i escriptor Salvador Macip, doctor en Gen�tica Molecular i autor d'una trentena de novel�les, assajos i relats, tan bon coneixedor de la ci�ncia com de la ci�ncia-ficci�. Acaba de reeditar el llibre "Les grans epid�mies modernes". A "Les intocables", en la setmana que hauria d'haver comen�at el Festival de Canes, recordem la primera Palma d'Or de la hist�ria, concedida molt a posteriori al western del 1939 "Union Pacific".

Shirley MacLaine va comen�ar a fer dansa de molt petita, per� per la seva al�ada va acabar dedicant-se a la interpretaci�, primer al teatre i despr�s en cl�ssics del cinema com "L'apartament" i "Irma, la douce". Qui ens en vol parlar �s una actriu solvent en qualsevol g�nere, tot i que l'hem conegut fent com�dia: Mireia Portas. La Mireia, molts anys abans del "Pol�nia", quan era una nena de 12 anys, va plorar molt�ssim amb el final de "La for�a de la tendresa"... I aquestes coses queden.

Al nou "Memento Home Cinema", reivindiquem un dels personatges m�s ic�nics del cinema modern, un heroi d'aventures que recuperava l'ess�ncia del g�nere gr�cies a Steven Spielberg, George Lucas... i un tal Harrison Ford. Amb el reporter intr�pid per antonom�sia Quico Sall�s, recordem l'origen d'Indiana Jones i analitzem la trilogia que el va fer mundialment fam�s als anys 80. Ara que no podem viatjar, amb l'Indy recorrerem mig m�n. A la col�lecci� d'intocables hi afegim la israeliana "People that are not me", triomfadora del D'A Film Festival 2017, coincidint l'edici� confinada que prepara el D'A del 2020, en qu� tota la programaci� es podr� veure a Filmin.

Reprenem el "Memento" amb una s�rie de programes enregistrats a domicili. Benvinguts al "Memento Home Cinema". Comencem amb el guionista, monologuista i actor �lex Mart�nez Vidal, col�laborador de l'"Est� passant" de TV3 i cocreador de l'espectacle "Aut�nomos. El musical", que ha vist interrompudes les seves funcions com tants altres espectacles. Ens proposa tot un repte: analitzar la filmografia amb molts alts i baixos d'un dels comediants m�s estimats pel p�blic i m�s q�estionats per la cr�tica, tot i que en papers dram�tics com els de la recent "Diamantes en bruto" s'ha anat guanyant un cert respecte. Avui parlem d'Adam Sandler. I reivindiquem el desaparegut Brian Dennehy, afegint "F/X Efectes mortals" a la galeria d'intocables.

L'actriu Diana G�mez, a qui hem vist en s�ries com "El crac" o "El d�a de ma�ana", en t� una altra pendent d'estrena a Netflix, "Valeria", on �s la protagonista. Avui passa pel programa per parlar-nos de com la va impressionar en el seu dia la manera que tenia James Dean d'implicar-se en els tres �nics papers protagonistes que va poder assumir al cinema abans de morir en un accident de cotxe als 24 anys. A "Les intocables", commemorem el centenari de l'estrena d'una obra mestra del cinema mut, el malson expressionista "El gabinet del doctor Caligari".

Per un dia, el guionista, presentador i productor de televisi� Toni Soler no ens explicar� qu� "Est� passant", sin� el que estava passant 21 segles enrere, any amunt, any avall. Com a bon apassionat de la hist�ria, al Toni l'entusiasma l'�poca romana, i en el seu moment es va empassar un munt de pel�l�cules amb togues, t�niques, espases i sand�lies ben lluents. En repassarem algunes de les m�s destacades. A "Les intocables", recordem un dels thrillers m�s efectius dels 90, "Sospitosos habituals".

Tot i haver encadenat en un sol any, el 1939, la direcci� dels incombustibles "El m�gic d'Oz" i "All� que el vent s'endugu�", el nom de Victor Fleming ha quedat eclipsat pels productors m�s poderosos del Hollywood cl�ssic amb qui va treballar. David Selvas, que prepara per a l'estiu la seva versi� d'"El m�gic d'Oz", ens convida a viatjar de Kansas a Tara i a reivindicar el nom d'aquest expert en rodatges tempestuosos. A la col�lecci� d'intocables hi afegim la necess�ria den�ncia pol�tica d'"Hotel Rwanda".

La periodista, escriptora i directora teatral Elisenda Roca ens parla d'un director que ha contribu�t a forjar l'imaginari de la cultura popular de les �ltimes d�cades com pocs altres, amb una visi� de la vida que sempre rema a favor de la difer�ncia i l'excentricitat. Se n'ha dit que �s un nen gran i un sinistre, per� tot plegat s�n etiquetes que ell ha anat desmentint amb la seva obra. A "Les intocables" commemorem els 90 anys de Gene Hackman amb un dels seus papers m�s celebrats, el del policia poc escrupol�s de "French connection".

N'hem parlat de manera col�lateral en els programes dedicats a Scorsese i Coppola, per� ja era hora que dediqu�ssim un "Memento" a un dels actors m�s importants de la hist�ria, capa� de transmetre l'amena�a del mafi�s i la tendresa del desvalgut amb la mateixa efic�cia. Ivan Massagu�, que acumula �xits a la televisi� com "Benvinguts a la fam�lia", al cinema amb "El hoyo" i al teatre amb "Aquella nit (Una obra de teatre amb can�ons)", ens proposa homenatjar l'actor amb la piga m�s famosa, Robert De Niro. A les intocables, recordem una de les pel�l�cules m�s radicals mai rodades sobre una ruptura sentimental, la francesa "No envellirem pas junts".

Al llarg d'una carrera iniciada de ben petita ha sabut combinar blockbusters i cinema independent fins a convertir-se en una de les actrius m�s famoses i m�s ben pagades del m�n. �s la V�dua Negra, carism�tica i poderosa, per� tamb� la noia fr�gil i avorrida de la vida a qui Bill Murray xiuxiuejava ves a saber qu� pels carrers de T�quio. L'actual conductora del TN Mat�, la periodista Ariadna Oltra, va descobrir Scarlett Johansson a "Lost in translation", i per aix� ens en vol parlar. A la col�lecci� d'intocables hi afegim un �xit del cinema familiar dels 80, "Curtcircuit".

Tot i que escriure �s una activitat solit�ria i m�s disciplinada que �pica, sovint el cinema ha convertit escriptors i escriptores, reals o de ficci�, en protagonistes d'una pel�l�cula. La majoria de les vegades s�n personatges neur�tics, definits per les seves obsessions i neurosis, i pel bloqueig creatiu, aix� quan no es veuen embolicats en una trama criminal. Per separar el gra de la palla i saber qu� hi ha d'arquetip en la visi� que el cinema ha donat del fet d'escriure, hem convidat una de les autores m�s prometedores de la literatura catalana, Marta Carnicero, que ens va sorprendre amb "El cel segons Google" i anuncia segona novel�la per a la primavera. A "Les intocables", ara que fa quatre anys que ens va deixar David Bowie, el recordem com l'extraterrestre de "L'home que va caure a la Terra".

L'actor, m�sic i cineasta Xesc Cabot ha codirigit amb Pep Garrido una de les pel�l�cules catalanes m�s radicals de la temporada, "Sense sostre", un retrat cru de la vida d'una persona a qui la dissort i l'atzar han portat a dormir al carrer. Un dels referents clars d'aquest projecte ha estat el cinema humanista dels germans Dardenne, que formen part d'una llista selecta de creadors guardonats dues vegades amb la Palma d'Or de Canes. Analitzem l'obra dels Dardenne, sempre preocupada per mostrar les vides de la gent que pateix i fer-ho a peu de carrer, seguint els personatges de ben a prop. A "Les intocables" recordem un exemple recent de ci�ncia-ficci� amb m�s imaginaci� que pressupost, "Coherence".

Si hi ha un director que ha estat capa� de portar la provocaci� fins al final, ha estat l'itali� Pier Paolo Pasolini, que des del neorealisme de "Mamma Roma" va evolucionar cap a obres tan inc�modes com "Teorema" o la gaireb� insuportable "Sal� o els 120 dies de Sodoma". Repassem l'obra d'aquest autor clau dels anys 60 i 70 amb un artista reconegut del teatre catal� dels darrers 40 anys, Joan Llu�s Bozzo, una de les �nimes de Dagoll Dagom, que acaba de recollir algunes reflexions sobre la professi� a "L'ofici del comediant".

L'obra de Luis Garc�a Berlanga, sota la seva superf�cie habitual de com�dia coral fallera, amaga sempre c�rregues de profunditat sat�riques i la visi� amarga d'una Espanya deprimida econ�micament i reprimida pol�ticament. Analitzem l'impacte d'obres mestres com "�Bienvenido, mister Marshall!" o "El verdugo" amb una compatriota espiritual de Berlanga, la directora debutant Luc�a Alemany, nascuda a Tortosa per� criada a Traiguera, el mateix poble de la prov�ncia de Castell� on ha rodat una de les millors pel�l�cules catalanes de la temporada, "La innoc�ncia", nominada a set premis Gaud� i a dos Goyas.

Tothom sembla estar d'acord que l'any del retorn de Tarantino, Scorsese i Almod�var la collita cinematogr�fica ha estat de les bones. Hi ha molt per triar i remenar i no tothom escull el mateix quan pensa en el millor cinema del 2019. En parlem amb la cr�tica M�nica Jordan i amb un munt d'estrelles convidades que han passat anteriorment pel "Memento". A tots els hem demanat que ens diguin les seves tres pel�l�cules preferides de l'any que hem deixat enrere.

El periodista de "Fotogramas" Roger Salvans ens proposa analitzar l'obra d'un dels impulsors del Nou Hollywood dels anys 70, un creador amb una ambici� desmesurada que el va portar a signar obres mestres de la talla d'"El padr�" i "Apocalypse now", i que des de fa molts anys el t� una mica perdut, experimentant amb noves formes de fer cinema. De fet, al tr�iler sencer recordarem una de les pel�l�cules de la seva etapa m�s fosca, "Twixt".

Des de fa quaranta anys, Glenn Close ha demostrat sobradament la seva valentia a l'hora d'assumir papers ben diferents, tan capa� de fer-nos sentir amb la seva mirada intensa l'ast�cia de la marquesa de Merteuil o la dolenteria de Cruella de Vil com l'abnegaci� de la protagonista de "The wife", Joan Castleman. Per aquest �ltim paper va ser nominada per setena vegada a l'Oscar. �s l'actriu que acumula m�s nominacions sense haver guanyat el premi. Avui homenatgem Glenn Close com es mereix ajudats per �ngels Gonyalons, que aquests dies �s al Teatre Goya representant "La dona del 600". I, aprofitant que a la cartellera tenim "Pu�ales por la espalda", a "Les intocables" recordem un dels millors homenatges en forma de par�dia a l'univers Agatha Christie, "Un cad�ver a les postres".

Arribem als cent programes, cent petites p�ndoles d'hist�ria del cinema. Ho celebrem amb el convidat m�s "chanante" que hem tingut mai, el c�mic Joaqu�n Reyes, que ens parla d'un pais� seu, Jos� Luis Cuerda, director tan bregat en com�dies surrealistes d'humor manxec com en drames sensibles. A m�s, ens atrevim a fer un tr�iler sincer a la pel�l�cula que ens dona nom, i afegim a "Les intocables" la que ens ha ajudat a obrir i tancar cada setmana amb la seva banda sonora. I, sobretot, volem agrair la confian�a dels oients amb un regal molt especial, gentilesa de Filmin. Estigueu atents!

Amb "Libert�", definida com un poema a la nit, Albert Serra continua desafiant els espectadors amb propostes cada vegada m�s radicals, que reben premis a Fran�a i aqu� provoquen una clara divisi� d'opinions. Agradi o no el seu cinema, no es pot negar que les seves declaracions p�bliques sempre s�n per sucar-hi pa. I avui ens proposa analitzar l'obra d'un cineasta de qui s� que parlar� b�, d'alg� a qui tampoc li feia por trencar les convencions, mestre del surrealisme, fetitxista i ateu: Luis Bu�uel. De passada el farem parlar una mica de Marvel... i d'Scorsese. A "Les intocables", rescatem una joia oblidada dels 90: "Smoke".

Stanley Kubrick, cineasta perfeccionista i met�dic com pocs, va aconseguir portar al seu terreny tots els g�neres cinematogr�fics, construint un discurs �nic que continua sent vigent per a cada nova generaci� d'espectadors, com demostra l'�xit de la recent exposici� al CCCB. Amb l'escriptora i cr�tica de cinema N�ria Vidal analitzem obres mestres com "2001: Una odissea de l'espai" o "Eyes wide shut". A m�s, a "Les intocables", recordem una mostra sorprenent de neorealisme entre el thriller i el documental, amb una Silvana Mangano inoblidable que ha complert 70 anys: "Arr�s amarg".

En els propers mesos �s molt possible que veiem Pedro Almod�var desfilant per la catifa vermella dels Oscars. Als 70 anys, el director m�s universal del cinema espanyol, amb perm�s de Bu�uel, ha demostrat que est� en plena forma amb una recreaci� del seu propi personatge p�blic a "Dolor y gloria". �s un bon moment per mirar enrere i fer balan� de la seva filmografia. �s la proposta de Jos� Corbacho, que a banda d'haver codirigit pel�l�cules tan interessants com "Tapas", va parodiar Almod�var a "Cegada de amor", amb La Cubana, i ara �s el dentista de "La tienda de los horrores" al Coliseum.