
Memento
346 episodes — Page 2 of 7
Wim Wenders, per Daniela Brown: carreteres emocionals
Memento #296. Segurament �s un dels cineastes m�s n�mades de la hist�ria, sempre a punt per rastrejar emocions ferides, ja sigui al cel de Berl�n, a un poblet de Texas amb nom de capital francesa o als lavabos de T�quio. L'actriu Daniela Brown, que fa poc ha estrenat la pel�l�cula "La abadesa", ens convida a repassar alguns dels grans moments que ens ha proporcionat la filmografia de Wim Wenders. A m�s, en homenatge a Roger Corman, afegim "L'home amb raigs X als ulls" a les intocables.
Sam Mendes, per Julio Manrique: la fam�lia i altres perills
Memento #295. En paral�lel a una carrera s�lida al teatre, Sam Mendes s'ha fet un nom en la hist�ria del cinema amb algunes de les pel�l�cules m�s crues sobre la instituci� familiar del Hollywood recent, com "American Beauty" i "Revolutionary Road"; per� tamb� li va saber donar un nou impuls a la saga Bond i ens ha situat m�s a prop que mai de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Comentem la filmografia de Mendes amb l'actor i flamant director del Teatre Lliure, Julio Manrique.
Isabel Coixet, per Bob Pop: sense por als sentiments
Memento #294. �s la directora catalana m�s internacional, i en certa manera ha obert el cam� de la generaci� de cineastes tan estimulant que ha vingut al darrere. A les pel�l�cules d'Isabel Coixet, com ara "Mi vida sin m�" o la recent "Un amor", els personatges (i la directora) no tenen vergonya a l'hora d'explorar les emocions m�s �ntimes. Qui ens proposa repassar la seva carrera �s Bob Pop, actor, guionista i escriptor, entre moltes altres coses.
El lesbianisme al cinema, per Vanessa Segura: les noies nom�s es volen estimar
Memento #293. Al llarg de la hist�ria del cinema, l'homosexualitat femenina s'ha vist envoltada d'estereotips no sempre ajustats a la realitat, filtrats massa sovint per la mirada masculina, que han posat m�s l'accent en l'aspecte purament sexual i no tant en els sentiments. L'actriu Vanessa Segura, que aquests dies podem veure a l'espectacle "Fairfly" de La Cal�rica, ens proposa repassar algunes pel�l�cules que s'han fixat en el lesbianisme amb m�s o menys encert.
Richard Curtis, per Susanna Garachana: visca el bon amor!
Memento #292. Molts el vam con�ixer com autor d'una com�dia televisiva de culte com "L'escur�� negre", per� despr�s Richard Curtis ha signat, i fins i tot dirigit, algunes de les com�dies rom�ntiques de m�s �xit des dels anys noranta fins ara mateix. Amb l'actriu Susanna Garachana, que debuta com a autora teatral al Goya amb "El favor", repassem la carrera de l'autor de "Quatre bodes i un funeral".
Alain Delon, per Carlos Cuevas: perill en la mirada
Memento #291. Ajudat pel seu atractiu innegable, Alain Delon va convertir-se en un dels actors fonamentals del cinema europeu dels anys seixanta i setanta. Repassem algunes de les seves pel�l�cules m�s destacades, com "Rocco i els seus germans" o "El guepard", ajudats per l'actor Carlos Cuevas, que aquests dies �s al Teatre Romea amb l'espectacle "Jaur�a".
Ventura Pons, per Mingo R�fols: la celebraci� de l'amistat
Memento #290. En uns anys de for�a sequera per al cinema catal�, Ventura Pons va estar sempre ben actiu produint-se a si mateix per poder estrenar amb una regularitat envejable pel�l�cules de registres ben diferents: documentals, com�dies, adaptacions d'obres liter�ries d'�xit i d'obres de teatre... Si tenien un tret en com�, era l'elogi de l'amistat i dels estils de vida alternatius. Li retem l'homenatge que li devem amb qui va ser actor en alguna de les seves pel�l�cules i tamb� bon amic: Mingo R�fols.
Xavier Cugat, per Jordi Punt�: confeti a les butxaques
Memento #289. Tot i que era un fabulador nat, la biografia d'aquest catal� universal ja seria prou interessant sense els relats amb qu� la solia guarnir. A banda de fer-se fam�s com a director d'orquestra i introductor de ritmes llatins als Estats Units, Xavier Cugat, entestat a mostrar-se feli� a qualsevol preu, tamb� va tenir una pres�ncia destacada al cinema. En parlem amb Jordi Punt�, autor del recent Premi Sant Jordi, "Confeti".
Julia Ducournau, per Belit Lago: identitats en carn viva
Memento #288. �s una de les cineastes europees m�s prometedores. El g�nere fant�stic li ha servit per vehicular els conflictes d'uns personatges que lluiten per definir la seva identitat, en un proc�s dolor�s, tant f�sicament com mentalment. Amb una d'aquestes hist�ries extremes, "Titane" va guanyar la Palma d'Or, i aix� nom�s �s el principi. La cr�tica Belit�Lago ens proposa analitzar el cinema pertorbador de Julia Ducournau.
Jean-Pierre L�aud, per Juan Carlos Ortega: totes les edats de l'home
Memento #287. Per cortesia de Fran�ois Truffaut, el vam con�ixer com un nen que corria fins a la platja per respirar una mica de llibertat i m�s endavant vam compartir-hi dilemes sentimentals. Durant onze anys, quatre llargmetratges i un curt, Jean-Pierre L�aud va ser tamb� Antoine Doinel. Fa ben poc, Albert Serra ens va mostrar la seva agonia mon�rquica, aquesta vegada com a Llu�s XIV. Repassem la carrera d'un actor que ha anat creixent davant de la c�mera amb l'humorista i radiofonista Juan Carlos Ortega.
Mestres de pel�l�cula, per Cl�udia Costas: les lli�ons que mai oblidarem
Memento #286. La figura dels mestres, que juntament amb la fam�lia s�n les persones encarregades d'educar i transmetre valors a les noves generacions, �s una de les m�s importants en tota societat. No �s estrany que el cinema s'hi hagi fixat sovint. Amb l'actriu, escriptora i coach d'actors Cl�udia Costas recordem algunes de les pel�l�cules m�s inoblidables sobre la doc�ncia, les escoles i l'educaci� en general, perqu� hi ha mestres amb qui no ens importa repetir curs. Ja ho sabeu: carpe diem!
La m�gia al cinema, per Pere Rafart: fer possible l'impossible
Memento #285. Als primers espectadors del cinemat�graf, aquell invent els va semblar un truc de m�gia, una il�lusi� que en bona part va construir el seu llenguatge gr�cies a les aportacions de prestidigitadors com Georges M�li�s. Les relacions entre aquestes dues arts germanes que s�n la m�gia i el cinema han estat constants, i les volem repassar amb el subcampi� mundial de cartom�gia, Pere Rafart.
Vicenta Ndongo, per Tamara Ndong: un volc� de mirada amable
Memento #284. Despr�s d'uns anys retirada de la vida p�blica, Vicenta Ndongo ha repr�s una carrera que l'ha fet molt popular arreu de Catalunya, pel teatre i la televisi�, per� tamb� per pel�l�cules com "Airbag" o "A la ciutat". Cansada de les etiquetes i que li preguntin pel tema, se'n fa creus que actualment, a casa nostra, encara sigui not�cia que una persona racialitzada assumeixi tot tipus de papers. Qui ens proposa repassar la seva carrera �s una altra actriu d'ascend�ncia guineana, Tamara Ndong.
Pen�lope Cruz, per Alba Riera: la mare coratge m�s internacional
Memento #283. Tot i algunes il�lustres precedents, ara mateix Pen�lope Cruz �s indiscutiblement l'actriu espanyola m�s internacional, pels seus treballs a Hollywood i a It�lia, per l'Oscar obtingut amb "Vicky Cristina Barcelona" i per la complicitat amb Pedro Almod�var, que tan sovint l'ha convertit en una esfor�ada mare coratge. Repassem una carrera que combina els lluentons i les espardenyes amb la comunicadora Alba Riera.
Animals actors, per Candela Figueras: els sentiments m�s b�sties
Memento #282. Encara que Hitchcock no hi volgu�s treballar, molts altres cineastes han confiat en gossos, gats, ximpanz�s, dofins, cavalls i tota mena d'esp�cies animals per oferir el millor contrapunt possible als protagonistes humans i despertar la simpatia en el p�blic. Recordem alguns dels animals m�tics de la hist�ria del cinema amb la comunicadora Candela Figueras, que justament acaba d'estrenar el programa "Cita bestial" a la plataforma 3Cat, unint gossos sense llar amb persones que en volen adoptar.
Biopics rockers, per Jordi Olloquequi: vides arrauxades
Memento #281. Els excessos i les extravag�ncies pr�pies de les estrelles del rock, i tamb� d'altres g�neres de la m�sica popular del segle XX han estat sovint l'excusa per portar les seves vides al cinema: com m�s tempestuoses, millor. De tant en tant, a banda de tenir una bona banda sonora, la pel�l�cula tamb� s'ho val. En repassem algunes amb Jordi Olloquequi, un doctor en biologia que, quan es treu la bata blanca, tamb� lidera un grup de metal, Glory Hole.
Jean Renoir, per Jos� Enrique Monterde: l'humanista darrere la m�scara
Memento #280. En un programa especial enregistrat a la sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, analitzem l'obra d'un cineasta a qui precisament ara li estan dedicant un cicle amb la seva obra completa. Es tracta de Jean Renoir, el m�s humanista dels directors francesos, autor d'un cinema que sempre gratava sota les aparences socials per exposar la part de representaci� i fingiment que sempre �s present en les relacions humanes. En parlem amb el catedr�tic d'Hist�ria de l'Art Jos� Enrique Monterde.
Terrence Malick, per Chantal Poch: natura i espiritualitat
Memento #279. Durant la primera etapa de la seva carrera es va revelar com un cineasta especialment perfeccionista i met�dic i espaiava molt les seves pel�l�cules, per� a partir de l'estrena de "L'arbre de la vida" ha estat m�s prol�fic. Es caracteritza per fer un cinema contemplatiu que connecta els espais oberts amb la part m�s �ntima de l'�sser hum�. Analitzem les claus del cinema de Terrence Malick amb la poeta i Doctora en Comunicaci� Chantal Poch.
Els Beatles i el cine, per �ric Vinaixa: quines pel�l�cules les d'aquells anys!
Memento #278. Lluny de ser nom�s un vehicle de propaganda per vendre m�s discos, les pel�l�cules protagonitzades per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr van ser propostes for�a experimentals. Els Beatles van temptejar terrenys tan innovadors com el fals documental, el Free Cinema brit�nic, l'humor surrealista i l'animaci� psicod�lica. El m�sic �ric Vinaixa repassa amb nosaltres la relaci� dels quatre nois de Liverpool amb el cinema, junts i per separat.
Todd Solondz, per Caye Casas: la incomoditat dels somriures gla�ats
Memento #277. La vida aparentment harmoniosa dels barris suburbials dels Estats Units no ha trobat un cronista m�s �cid que Todd Solondz, sempre disposat a ventilar les vessants m�s podrides de la nostra societat amb pel�l�cules com "Happiness", marcades per una barreja particular d'humor negre i situacions pat�tiques. Qui ens en parla �s el director terrassenc Caye Casas, l'autor d'una pel�l�cula que, a l'estil de Solondz, tamb� sap com generar molta incomoditat: "La mesita del comedor".
Denzel Washington, per Miquel Sitjar: poder negre
Memento #276. Pocs actors afroamericans han acumulat el poder que t� Denzel Washington a la ind�stria de Hollywood; coronat amb dos Oscars, la participaci� en pel�l�cules com "Hurac� Carter" o "Training Day: dia d'entrenament", i la capacitat de combinar els drames �ntims amb l'acci� m�s expansiva. Recordem els millors moments de la seva filmografia, tamb� com a productor i director d'�xit, a proposta de l'actor Miquel Sitjar, que recentment ha estrenat la pel�l�cula "Teoria dels cossos".
El cinema del 2023, per David Canto i estrelles convidades: m�s enll� de Barbenheimer
Memento #275. Contradient les an�lisis m�s catastrofistes, aquest 2023 ens ha tornat a oferir molt bon cinema. A banda de l'ins�lit fenomen comercial que es va produir a l'estiu, amb l'estrena simult�nia de "Barbie" i "Oppenheimer", tamb� ha estat l'any del m�s nou de Spielberg i Scorsese, del retorn de V�ctor Erice i de pel�l�cules espanyoles en clau femenina tan interessants com "20.000 especies de abejas" i "Creatura", entre d'altres. Les repassem amb el cr�tic David Canto i un munt de convidats il�lustres del programa
Les bruixes al cinema, per Mireia Iniesta: el poder de la difer�ncia
Memento #274. La figura de la bruixa ha estat clau en la cultura occidental, sovint perseguida pel simple fet d'anar a contracorrent del que s'esperava de les dones. Al cinema tamb� hem conegut bruixes molt diferents, s�vies, monstruoses o ben�voles, des de l'anciana solit�ria de coneixements ancestrals fins a la jove perversament seductora. La cr�tica i actriu Mireia Iniesta ens ajuda a recordar-ne algunes de les m�s interessants. A m�s, a les intocables recordem una pel�l�cula nadalenca amb molt d'humor negre: "Rare Exports".
Jack Nicholson, per Eduard Biosca: nascut per ser murri
Memento #273. La seva mirada ir�nica i magn�tica ha sedu�t el p�blic al llarg de m�s de mig segle. De fet, no saps mai si est� a punt d'esclatar en un atac de bogeria o en una riallada salvatge. El seu regnat va ser tan incontestable que entre els setanta i els noranta va guanyar un Oscar per d�cada i va treballar amb els millors directors, de Kubrick a Scorsese. L'actor Eduard Biosca, molt bon amic d'un tal senyor Bohigues, ens proposa repassar la llarga carrera de Jack Nicholson i reivindicar la seva vessant c�mica.
Robert Bresson, per Manel Al�as: la puresa del pla detall
Memento #272. Decidit a arribar a l'ess�ncia del llenguatge cinematogr�fic, sense interfer�ncies d'altres arts com el teatre o la literatura, Robert Bresson va bastir una filmografia austera, minimalista i de rerefons espiritual, constru�da a partir de la fragmentaci� de cossos i objectes, que no es pot comparar amb la de cap altre cineasta. El periodista Manel Al�as el va descobrir quan tenia 22 anys, i va quedar tan impactat que avui ens proposa revisar la carrera de l'autor d'obres tan radicals i �niques com "Pickpocket".
Relacions paternofilials, per Sara Diego: qui m�s t'estima... et far� plorar?
Memento #271. Si deixem de banda l'amor rom�ntic, segurament no hi ha cap altre tema que hagi inspirat tantes pel�l�cules com les relacions entre pares, mares i fills, un dels vincles m�s forts que podem experimentar, o dels quals m�s en podem notar l'abs�ncia. Se n'han ocupat tots els g�neres, del terror a la com�dia, per refor�ar la complicitat o per subratllar els conflictes inevitables. En parlem amb Sara Diego Boladeras, actriu i filla d'actors, que ens destaca pel�l�cules com "Toni Erdmann" o "Tengo sue�os el�ctricos".
Buster Keaton, per J�lia Truyol: l'art de la trompada
Memento #270. Actor de music-hall des dels quatre anys, en pantalla va triomfar donant vida a individus superats per les circumst�ncies. El seu rostre impertorbable i unes habilitats acrob�tiques dignes d'un personatge de dibuixos animats el van convertir en un dels c�mics m�s estimats del cinema mut, responsable d'obres mestres com "El maquinista de la General". L'actriu J�lia Truyol, membre fundadora de La Cal�rica, considera que sempre �s bo tornar als or�gens, i per aix� avui homenatgem Buster Keaton.
Reines de pel�l�cula, per N�ria Mar�n: entre ren�ncies i privilegis
Memento #269. El cinema ha recorregut sovint a les biografies de les sobiranes m�s famoses de la hist�ria, dones obligades a maniobrar en un m�n d'homes, per convertir-les en hero�nes rom�ntiques o en h�bils estrategues pol�tiques. Visitem algunes de les principals corts europees, des dels Reis Cat�lics fins a Elisabet II d'Anglaterra, passant per l'emperadriu Siss�, gr�cies a la periodista i presentadora de televisi� N�ria Mar�n, experta en informaci� reial, que actualment prepara el programa "Love cost" per a la plataforma 3Cat.
Colin Firth, per Mariona Ribas: un gentleman que es deixa anar
Memento #268. No hi ha cap icona brit�nica que se li resisteixi. Ha donat vida a dos senyors Darcy ben diferents: l'un a l'adaptaci� televisiva d'"Orgull i prejudici" i l'altre a "El diari de Bridget Jones". Tamb� va ficar-se en la pell del rei Jordi VI a "El discurs del rei". T� maneres de gentleman discret i reservat, tot i que sovint ens ha demostrat que �s capa� de deixar-se anar: si cal, es declara en portugu�s o es posa a cantar ABBA. Repassem la carrera de Colin Firth amb l'actriu Mariona Ribas.
Arnold Schwarzenegger, per Joan Enric Barcel�: l'heroi que sempre torna
Memento #267. El cos musculat d'un culturista, l'accent austr�ac tan marcat i m�s d'una frase lapid�ria van convertir Arnold Schwarzenegger en un dels herois indiscutibles del cinema d'acci� dels anys vuitanta. Les seves pel�l�cules s�n un record d'inf�ncia imprescindible en la vida de Joan Enric Barcel�, membre d'Els Amics de les Arts i autor del llibre de contes "Morir sabent poques coses". De pas, tamb� ens parla del videoclub que tenia la seva fam�lia a Vidreres quan ell era petit, en l'�poca en qu� l'Arnold regnava a la taquilla.
Elena Mart�n Gimeno, per Paula Carreras: una generaci� sense tab�s
Memento #266. La vam con�ixer a "Les amigues de l'�gata" i ben aviat va debutar com a directora recreant part de les experi�ncies que havia viscut com una Erasmus berlinesa a "J�lia ist". Aquest any ha tornat a sorprendre'ns amb "Creatura", una visi� poc explorada del desig femen�, els tab�s i la repressi�. La comunicadora cultural Paula Carreras repassa amb nosaltres la carrera encara en construcci� d'Elena Mart�n Gimeno, molt m�s que una jove promesa.
Viatges ins�lits, per Josep Maria Mir�: estacions de tr�nsit
Memento #265. El viatge, en un sentit f�sic o espiritual, ha estat una de les estructures narratives m�s recurrents en la ficci� de tots els temps. Conscients que seria impossible condensar en un programa tots els viatges de la hist�ria del cinema, el dramaturg Josep Maria Mir�, Premi Nacional de Literatura Dram�tica per l'obra "El cos m�s bonic que s'haur� trobat mai en aquest lloc", ens proposa repassar alguns dels m�s sorprenents, en qu� l'important no �s el trajecte geogr�fic, sin� l'impacte vital sobre els personatges.
Ethan Hawke, per Daniel Rived: de nen a x�rif
Memento #264. Gaireb� a l'inici de la seva carrera, Daniel Rived ha tingut el plaer de participar en el western de Pedro Almod�var "Extra�a forma de vida", com l'ajudant del x�rif interpretat per Ethan Hawke. Havent-lo tractat personalment, en Daniel �s el convidat perfecte per repassar la carrera d'un actor i director a qui hem vist cr�ixer a la pantalla, en el sentit biol�gic i art�stic de la paraula, des de l'�xit inicial d'"El club dels poetes morts" a la maduresa actual, passant per les col�laboracions continuades amb Richard Linklater.
Pel�l�cules de zombis, per Roger Juli�: sang, l�tex i baixos instints
Memento #263. Primer eren �ssers esclavitzats pels rituals del vud� haiti�. Despr�s, George A. Romero els va convertir en un ramat de monstres carn�vors afamats, v�ctima d'un virus indeterminat, que es movien arrossegant una cama i emetent sons guturals, i en el nou segle han esdevingut aut�ntics velocistes. Repassem les millors pel�l�cules de zombis, i les m�s curioses, amb Roger Juli�, actor i director de l'espectacle "La noche de los muertos vivientes Live!!", que recrea el cl�ssic del 1968 en to de com�dia, al Teatre Condal.
Florence Pugh, per Laia Pujol Abizanda: sense cotilles
Memento #262. Gr�cies a pel�l�cules com "Lady Macbeth" o "Midsommar", Florence Pugh s'ha convertit en pocs anys en una de les actrius m�s sol�licitades, tan solvent en les produccions d'�poca com en l'univers Marvel. Els seus personatges solen ser dones d'una aparent fortalesa que sempre amaguen una certa vulnerabilitat i han de lluitar contra un entorn que les vol arraconar. En parlem amb Laia Pujol Abizanda, guanyadora del premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors amb la seva obra "Les b�sties mudes".
William Friedkin, per Antonio Jos� Navarro: dimonis de carn i ossos
Memento #261. M�s enll� de l'�xit de "The french connection" i "L'exorcista", l'obra de William Friedkin, que ens ha deixat aquest estiu, mereix ser reivindicada de dalt a baix. Va revolucionar el Hollywood dels anys 70 amb el seu tractament gaireb� documental de g�neres com el thriller i el terror. En parlem amb el cr�tic i historiador Antonio Jos� Navarro.
Krzysztof Kieslowski, per Marta Vives: els diferents colors de l'atzar
Memento #260. En un programa enregistrat a la 41a Setmana del Llibre en Catal�, rebem l'escriptora i periodista Marta Vives, autora de "Diguem-ne amor". Ens proposa parlar del polon�s Krzysztof Kieslowski, un dels autors clau del cinema europeu dels noranta, conegut per les seves hist�ries de rerefons moral marcades per l'atzar, com les del dec�leg i la trilogia dels tres colors. Tamb� esmentem, ni que sigui de passada, un llibre que en bona part ha nascut gr�cies al "Memento": "Per un grapat d'hist�ries".
Paul Schrader, per David Carab�n: �nimes de purgatori
Memento #259. Estrenem la setena temporada del "Memento" d'iCat amb el cantant i compositor del grup Mishima, David Carab�n, que fa uns anys havia estat una aut�ntica rata de Filmoteca. Ens proposa parlar d'un dels guionistes m�s imprescindibles del Nou Hollywood, Paul Schrader, l'autor del gui� de "Taxi driver", que no va trigar a desenvolupar una carrera de director igualment interessant, a partir dels conceptes espinosos de la culpa i la redempci�.
Sara Montiel, per Brigitta Lamoure: orgullosament dives
Memento #258. Acabem temporada amb un final de festa digne del Paral�lel, amb plomes i lluentons. Ens visita la transformista Brigitta Lamoure, l'Emperadriu de Catalunya, per compartir la seva fascinaci� per Sara Montiel, actriu i cantant avan�ada al seu temps que va triomfar a M�xic i a Hollywood abans de regnar a casa seva gr�cies a "El �ltimo cupl�", tot un �xit internacional. Com que la Brigitta se sap totes les seves can�ons, potser tindrem actuaci� en directe.
Els abusos al cinema, per B�rbara Mestanza: filmar l'infern
Memento #257. En els �ltims anys hem conegut molts casos d'abusos de poder i agressions sexuals que s'han estat produint dins de la ind�stria del cinema, per� avui ens proposem repassar pel�l�cules que han incorporat qualsevol mena d'ab�s en les seves trames de ficci�, per veure com s'ha abordat una q�esti� tan espinosa. En parlem amb l'actriu, directora i dramaturga B�rbara Mestanza, que ha convertit l'ab�s de qu� va ser v�ctima fa uns anys en mat�ria per a un espectacle teatral, "Sucia", que tamb� �s novel�la i ser� documental.
Vides de compositors, per Elsa �lvarez Forges: els genis tamb� ploren
Memento #256. Els grans compositors, m�s enll� de les seves aportacions a tantes bandes sonores, s'han convertit sovint en protagonistes de pel�l�cules que intenten reflectir els aspectes m�s interessants de les seves biografies. Sobretot aquells que han pogut ser retratats com a genis torturats o herois rom�ntics, amb m�s o menys rigor hist�ric. Repassem alguns d'aquests biopics, entre els quals hi ha aut�ntiques obres mestres com "Amadeus", amb l'experta en m�sica cl�ssica Elsa �lvarez Forges
John Huston, per Jaume Ripoll: la rebel�lia ambulant
Memento #255. El cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, acaba de publicar "Videoclub", un llibre en qu� elabora una cr�nica sentimental dels seus records cin�fils com a espectador i distribu�dor. En aquestes mem�ries ocupa un lloc molt destacat l'obra de John Huston, un dels directors m�s lliures i aventurers del Hollywood cl�ssic, que va rec�rrer mig m�n amb les seves hist�ries de perdedors amb �nima. Va destacar igual en diversos g�neres i es va acomiadar a dalt de tot amb "Dublinesos", tota una elegia.
Claudia Cardinale, per Cl�udia Pujol: rialla espont�nia i veu rasposa
Memento #254. Va aterrar al cinema gaireb� per casualitat, despr�s de guanyar un viatge al Festival de Ven�cia en un concurs de bellesa. Durant molt de temps ni tan sols es considerava actriu. Aquesta tunisiana d'arrels sicilianes va encadenar obres mestres com "Fellini vuit i mig" i "El gatopardo", va desembarcar amb �xit a Hollywood i s'ha mantingut en actiu fins als nostres dies. Repassem la carrera de Claudia Cardinale amb una altra Cl�udia, la directora de la revista "S�piens", Cl�udia Pujol.
Michael Caine, per Javi C�zar: la saviesa subtil
Memento #253. Celebrem que Michael Caine ha fet 90 anys repassant una carrera monumental que s'est�n al llarg de les �ltimes sis d�cades, des de les pel�l�cules dels seixanta en qu� va esdevenir un heroi de classe obrera, lluint ulleres de pasta i accent cockney, fins a les seves col�laboracions imprescindibles al cinema de Christopher Nolan en aquest nou segle. En parlem amb el cr�tic de cinema Javi C�zar.
Rafael Azcona, per Marc Artigau: la farsa compassiva
Memento #252. Sense l'aportaci� d'aquest guionista imprescindible del cinema espanyol, les pel�l�cules de Marco Ferreri, Luis Garc�a Berlanga, Carlos Saura o Jos� Luis Cuerda haurien estat molt diferents. Sempre proper a la gent del carrer, emp�tic i pr�xim als personatges que retratava, Rafael Azcona oferia una mirada tendra sobre una societat m�s aviat grisa, passada sovint pel filtre necessari de l'humor. Repassem la seva carrera extensa amb l'escriptor i dramaturg Marc Artigau.
La natura al cinema, per Carla Subirana: sentiments borrascosos
Memento #251. La directora Carla Subirana acaba d'estrenar el seu primer llargmetratge de ficci�, "Sica", en qu� els colors i els sons del mar, en concret la f�ria i la calma de les onades que assoten la Costa da Morte, s�n el reflex de l'estat d'�nim d'una adolescent i la seva mare. Amb aquesta cineasta repassem altres pel�l�cules en qu� la natura ha estat un personatge m�s, ja sigui per entrar en conflicte amb els humans o per actuar com a mirall dels seus sentiments.
Tom Hanks, per Anna Bertran: bombons assortits
Memento #250. �s un dels actors i productors m�s respectats del Hollywood actual. A l'inici de la seva carrera, va passar en pocs anys de la com�dia esbojarrada a guanyar dos Oscars consecutius, per "Philadelphia" i Forrest Gump". L'actriu Anna Bertran ens convida a repassar l'�mplia traject�ria de Tom Hanks, pres�ncia habitual en el cinema de Spielberg des que va salvar el soldat Ryan, i rostre de l'americ� mitj�, molt sovint superat per les circumst�ncies.
Tom Hardy, per Patrick Urbano: animals ferits
Memento #249. Per la capacitat de metamorfosi, per una veu que li brolla de l'interior i una pres�ncia rocosa i intimidant, Tom Hardy ha donat vida a personatges d'una brutalitat que no aconsegueix amagar la seva part m�s vulnerable. El guionista i presentador Patrick Urbano comparteix amb nosaltres la seva admiraci� pel Mad Max del segle XXI, tot repassant la seva carrera al cinema i tamb� a la televisi�.
Christopher Lee, per In�s Macpherson: una veu que mou muntanyes
Memento #248. La seva carrera �s una de les m�s prol�fiques de la hist�ria del cinema. La veu cavernosa, la figura estilitzada i la mirada penetrant el van convertir en una icona de la cultura popular, no nom�s per un paper, sin� per uns quants. L'escriptora i narradora oral In�s Macpherson ens proposa repassar la carrera de Christopher Lee, que va ser el monstre de Frankenstein, Dr�cula, Sherlock Holmes, Fu-Manch�, Saruman, el comte Dooku... i fins i tot va tenir temps per cantar heavy metal!
Fred Astaire, per Enric Calpena: m�s dif�cil encara
Memento #247. Amb el frac i el barret de copa com a emblema i uniforme, Fred Astaire va aconseguir renovar el cinema musical gr�cies a unes coreografies impossibles dissenyades per ell mateix, exercicis acrob�tics cada vegada m�s complexos. Ens calcem les sabates de claqu� per repassar la seva carrera amb l'escriptor i director i presentador de l'"En gu�rdia!" de Catalunya R�dio, Enric Calpena.