Memento

Memento #196. En un moment de renovaci� profunda com va ser el Nou Hollywood, Peter Bogdanovich va saber trobar una veu personal des del respecte profund a les formes cl�ssiques del cinema, i especialment de la com�dia. A banda, com a cin�fil que havia entrevistat alguns cineastes m�tics, acumulava una col�lecci� d'an�cdotes impressionant. Repassem la carrera, una mica male�da, del director de "L'�ltima projecci�" i "Tothom va riure" amb Xavi Serra, periodista expert en cultura.

Memento #195. En un moment de lluita pels drets civils, es va convertir en el primer actor negre guanyador de l'Oscar al millor actor. Amb cada aven� que feia dins de la ind�stria del cinema, Sidney Poitier sentia que estava representant una comunitat de prop de 18 milions de persones. Per aix� solia escollir personatges nobles, �ntegres i idealistes, per� amb suficient car�cter per tornar un cop quan fes falta. El cr�tic de cinema Jordi Picatoste ens ajuda a homenatjar el protagonista de pel�l�cules imprescindibles com "Els lliris dels prats" i "En la calor de la nit", mort als 94 anys.

Memento #194. Per la seva voluntat d'assumir papers inc�modes com els de "La lloba" o "Qu� se n'ha fet, de Baby Jane?", i per la seva manera de desafiar els grans productors de Hollywood, Bette Davis va ser una de les actrius m�s influents i amb m�s personalitat i car�cter de la hist�ria del cinema. Repassem la seva llarga carrera amb una gran admiradora seva, Carme Lluveras, a qui per un dia arrosseguem fora de les pistes de b�squet i les tert�lies esportives per fer gala de la seva cinef�lia. Cordeu-vos el cintur�, que ser� un programa mogudet!

Memento #193. Sigourney Weaver ha aconseguit superar el pes del m�tic escafandre de la tinent Ripley i ha constru�t una carrera ben s�lida i variada, carregada de molts altres personatges interessants, sovint dones situades en posicions de poder i autoritat. La periodista Alba Laguna, cap de premsa del Festival de Sitges i col�laboradora de "La finestra indiscreta" de Catalunya R�dio, visita el "Memento" per reivindicar el carisma i el bon criteri de Weaver a l'hora d'escollir papers.

Memento #192. El cinema profundament esteticista de Wong Kar-Wai no busca tant explicar-nos una hist�ria com fer-nos viure una experi�ncia i recrear estats d'�nim. Els seus temes de fons solen ser la melangia de la solitud i l'amor vist com una q�esti� d'atzar i sincronia. De l'autor d'una obra tan immortal com �s "Desitjant estimar" ens en parla la Joana Serrat, que amb el seu �ltim disc, "Hardcore from the heart", ha recollit totes les lloances possibles i se segueix consolidant com un dels grans talents musicals del pa�s. I resulta que, a m�s, �s una cin�fila de primera.

Memento #191. Ens acompanya un actor amb una for�a esc�nica descomunal, que est� posant a prova en l'espectacle "Hamlet Aribau". Guillem Balart s'ha deixat posseir pels versos de Shakespeare i ens ofereix una gran interpretaci� del pr�ncep de Dinamarca, per� avui ens proposa viatjar una mica m�s a l'est, fins a R�ssia. Analitzem les claus del cinema po�tic i on�ric d'Andrei Tarkovsky, situat entre la nost�lgia pel parad�s perdut i la recerca del sentit de la vida. Com els Monty Python, per� m�s solemne...

Memento #190. Amb pressupostos relativament redu�ts i una est�tica pr�pia del cinema independent, Mike Cahill s'interroga sobre qui som, on anem i com hi volem anar amb hist�ries de ci�ncia-ficci� de caire filos�fic com "Another Earth". En parlem amb un aut�ntic fan del seu cinema, l'actor Marc Rodr�guez, que aquests dies podeu veure al "Pol�nia" i a la com�dia amb can�ons "T'estimo si he begut", al Teatre Poliorama.

Memento #189. L'actriu �ngela Cervantes est� nominada al Goya a la millor actriu revelaci� pel seu paper a "Chavalas", una hist�ria d'amistat entre quatre noies que van cr�ixer a la mateixa barriada i mantenen el vincle tot i que la vida adulta les comen�a a portar per camins diferents. Amb ella volem repassar altres exemples de pel�l�cules en qu� els personatges femenins no actuen com a rivals, ni estan subordinats als masculins. Digueu-li sororitat, complicitat o, senzillament, amistat.

Memento #188. No se'ns acut millor regal de Reis que dedicar-li el programa a un dels cineastes m�s taquillers de la hist�ria, el creador d'"ET", "Salvem el soldat Ryan" i tantes altres obres clau, que amb 75 anys acabats de fer ha tornat a encertar-la amb el seu remake de "West Side Story". Tot i les seves incursions en temes molt adults, l'aposta per un cinema amb vocaci� popular, en el millor sentit de la paraula, i una certa tend�ncia a mirar la vida amb la ingenu�tat i els sentiments d'un nen gran, han fet que sovint no se'l consideri com el que �s: m�s que un artes� aplicat, un autor fonamental del Hollywood dels �ltims cinquanta anys. En parlem amb un fill de la generaci� que va somiar poder tenir una bicicleta voladora, Quim Morales, director i presentador de "L'�ltima hora del mat� de Catalunya R�dio".

Memento #187. Repassem algunes de les millors hist�ries que ens han acompanyat des de diferents pantalles, com m�s grans millor, al llarg d'aquest any que ara s'acaba. Ha estat un any de moltes superproduccions que s'havien vist ajornades, de for�a cinema musical i de pel�l�cules amb segell autoral que deconstrueixen els g�neres m�s populars, especialment el western. Per fer la tria comptem amb la col�laboraci� de Marta Ferrer, l'experta en cinema i s�ries d'"El suplement" de Catalunya R�dio, i amb tretze estrelles convidades que ja han passat pel programa. No patiu, que al "Tr�iler sincer" ho compensarem analitzant una de les pel�l�cules m�s mal valorades de l'any.

Memento #186. Des que vam pujar a la nau Nostromo per primera vegada amb la tinent Ripley i la resta de la tripulaci�, ja fa m�s de 40 anys, aquest �sser d'est�tica biomec�nica anomenat Alien se'ns ha arrapat a la mem�ria igual que s'enganxava a la cara del pobre John Hurt. Repassem els moments culminants de la saga de ci�ncia-ficci� m�s terror�fica amb tota una autoritat en la mat�ria: Luis Escribano, conegut a les xarxes com a Luis Nostromo, �s un fan i col�leccionista de tota mena d'objectes relacionats amb les pel�l�cules, i ha acabat construint alguns dels decorats a escala real en el que ja s'ha convertit en el Museu Alien de Barcelona.

Memento #185. L'escriptora N�ria Bendicho ha debutat en la literatura amb una novel�la molt potent, tan s�rdida com ben escrita, "Terres mortes". Ens proposa analitzar l'obra del director austr�ac Ulrich Seidl, que des del documental o la ficci�, en obres com la trilogia "Parad�s", s'ha dedicat a retratar els elements m�s absurds, fr�gils i extravagants de la societat europea moderna, all� que normalment s'intenta ocultar sota la catifa... o al soterrani.

Memento #184. Una de les convidades m�s joves que han passat mai pel programa �s la Fiona Amarg�s, actriu i cantant, escollida nova prescriptora cultural d'iCat. Curiosament, ens proposa parlar de tota una veterana que va marcar la seva inf�ncia i la d'unes quantes generacions anteriors a la seva: Julie Andrews. Repassem la carrera d'una actriu de veu prodigiosa que tot just debutar al cinema va encadenar dos �xits tan clamorosos com "Mary Poppins" i "Somriures i ll�grimes".

Memento #183. Ens visita Carlo Padial en plena ressaca per l'�xit de la seva s�rie "Doctor Portuondo", basada en el llibre del mateix t�tol. Padial, alg� a qui li agrada jugar amb els l�mits entre realitat i ficci�, ens proposa parlar del c�mic, guionista i director Christopher Guest, una autoritat a l'hora d'introduir l'humor en hist�ries rodades com si fossin documentals, que parteixen d'una observaci� atenta de la realitat i la porten a l'extrem (o potser no tant). El seu gui� m�s recordat �s "This is Spinal Tap", un t�tol de culte dels 80 que va acabar provocant el naixement d'un grup de rock dur.

Memento #182. En les dues �ltimes d�cades, sobretot a partir de l'�xit d'"El projecte de la bruixa de Blair", un dels subg�neres terror�fics m�s fruct�fers ha estat el del metratge trobat ("found footage"), pel�l�cules que juguen amb la confusi� entre ficci� i documental a trav�s de gravacions inquietants fetes per persones que, normalment, se suposa que ja no s�n entre nosaltres. El cr�tic de cinema V�ctor Esquirol ens proposa repassar les arrels d'aquest tipus d'hist�ries, i destriar el gra de la palla en un subg�nere que ha acabat caient un p�l en la repetici�.

Memento #181 L'actriu, dramaturga i directora Lara D�ez, molt popular per les imitacions d'In�s Arrimadas o d'Anna Gabriel al "Pol�nia", tamb� �s llicenciada en Psicologia per la UOC. Avui uneix les seves dues vessants professionals per repassar un llistat extens de pel�l�cules centrades en els trastorns mentals i de personalitat. Algunes ho fan de manera ajustada als coneixements m�dics i altres, des d'un punt de vista tremendista, basat en els estereotips.

Memento #180 Ens visita Miki Esparb�, que aquests dies estrena "Tres" al cinema i "Historias para no dormir" a la televisi�. Amb ell parlem de gent que no est� sincronitzada, de ninots de ventr�loc i dels germans Jay i Mark Duplass, dos noms que estem acostumats a veure als cr�dits d'algunes de les pel�l�cules i s�ries de televisi� m�s interessants del panorama independent. Ja sigui com a actors, guionistes, productors o directors, les seves solen ser hist�ries quotidianes de relacions humanes, sustentades en interpretacions gens afectades.

Memento #179. Susan Sarandon es va convertir en estrella de cinema gaireb� per atzar. Veient-la en pel�l�cules com "Thelma i Louise", amb aquella mirada fixa i penetrant que la caracteritza, entens que estava destinada a regnar a la pantalla. L'edat i la milit�ncia pol�tica li poden haver suposat rebre menys papers de pes que als anys 90, per� sempre �s un bon moment per reivindicar-la. Ho fem amb una gran admiradora seva, l'actriu J�lia Barcel�, autora del llibre "Operaci� biquini", un manual de divulgaci� ficcionada que combat la pressi� est�tica i defensa l'alliberament corporal.

"Una vegada descartat l'impossible, el que queda, per m�s improbable que sembli, �s la veritat". Repassem les principals adaptacions al cinema (i algunes de televisives) del fam�s detectiu del 221 B de Baker Street, l'home de la l�gica implacable. �s el personatge de ficci� amb m�s versions al cinema i la televisi�: una setantena d'actors li han donat vida en m�s de 200 ocasions, que han contribu�t a fixar-ne les imatges i les expressions m�s t�piques, fins i tot les que no va escriure mai Sir Arthur Conan Doyle. Qui ens ajudar� a destriar els millors Holmes i els millors Watson �s Josep Llu�s Mart�n Berbois, historiador i membre del Cercle Holmes de Barcelona.

A Fran�a, la mort de Jean-Paul Belmondo s'ha viscut com una q�esti� d'estat. Havia estat tota una icona, un dels actors m�s taquillers al seu pa�s, capa� de combinar el cinema de guerrilla de la Nouvelle Vague amb hist�ries d'acci� carregades d'humor i per a tots els p�blics. Homenatgem com es mereix el protagonista d'"Al final de l'escapada" i "El professional" amb el cr�tic de cinema Philipp Engel, un franc�s nascut a Catalunya.

Memento #176. La seva mirada neta i carregada de determinaci� l'ha convertit en una de les estrelles joves de Hollywood amb una carrera m�s interessant. Ha sabut encarnar amb la mateixa convicci� hero�nes d'�poca i adolescents confoses del segle XXI. Repassem la filmografia de Saoirse Ronan (i aprenem a pronunciar noms ga�lics) amb la periodista cultural Adriana D�az.

Als 85 anys, Robert Redford es mantenia com un referent del Hollywood m�s progressista, defensor de la just�cia i la recerca de la veritat, i solidari amb els que tenen menys oportunitats. Molt m�s enll� del seu atractiu, ha tocat tots els pals del negoci de l'espectacle: actor, director, productor i padr� del festival de cinema independent de Sundance. Compartim amb el periodista i escriptor expert en alimentaci� saludable Adam Mart�n la seva dieta cin�fila, en qu� mai no hi pot faltar una dosi de Redford (amb unes gotes de Newman).

Ens visita l'actriu i escriptora N�ria Gago, que aquests dies ser� membre del jurat professional de la quarta edici� de l'Ohlal�!, el Festival de Cinema Franc�fon de Barcelona. Era inevitable que escoll�s parlar d'alguna icona del cinema franc�s, una actriu que ha treballat amb alguns dels directors europeus m�s personals i a la vegada ha sobreviscut a l'aventura de Hollywood. Repassem la carrera de Juliette Binoche, que acostuma a transmetre amb molta efic�cia les ferides emocionals dels seus personatges.

En contra del t�pic establert, que la gent del cinema posi la seva creativitat al servei de la televisi� no �s cap novetat. De fet, alguns dels grans directors europeus, com Ingmar Bergman o Krzysztof Kieslowski, han concebut alguna de les seves grans hist�ries per ser emesa en forma de minis�rie de pocs cap�tols, i despr�s han hagut d'allargar o condensar el gui� per fer-ne una versi� per a les sales de cinema. Aprofitem l'estrena a HBO del remake americ� de la genial "Secrets d'un matrimoni" per repassar els exemples m�s il�lustres amb Lorenzo Mejino, col�laborador de Serielizados i expert en s�ries d'arreu del m�n.

Des de fa sis temporades, Andreu Rami representa amb �xit "Aut�nomos. El musical", que aviat podreu tornar a veure; de tant en tant, tamb� fa d'empresari teatral. Avui ve a reivindicar la carrera de Jim Carrey, estimat i odiat a parts iguals, un dels c�mics m�s importants i taquillers del cinema dels anys 90, que despr�s d'aquella d�cada ha seguit una traject�ria una mica m�s irregular, marcada per temes personals i per la seva implicaci� en els papers que aborda. Quan ha calgut, el protagonista de "La m�scara" i "El xou de Truman" tamb� ha sabut mostrar una cara m�s malenc�nica, i fins i tot sinistra. I a "Les intocables", ja que parlem de grans histrions, recordem Jerry Lewis amb "El professor guillat".

Memento # 171. Obrim la cinquena temporada del programa tirant la casa per la finestra. Aquest any l'actriu Vicky Luengo ha triomfat amb la s�rie "Antidisturbios" i acaba d'estrenar una pel�l�cula que ha estat molt ben rebuda per la cr�tica, "Chavalas", una reivindicaci� de la vida de barriada. L'hem convidat al "Memento" d'iCat per compartir la seva admiraci� per una de les actrius europees m�s importants del cinema recent, ara mateix de plena actualitat. Marion Cotillard coprotagonitza el musical "Annette", sens dubte la pel�l�cula m�s comentada de les que hi ha en cartellera, i a m�s a finals de mes rebr� el Premi Donostia al Festival de Sant Sebasti�.

Tanquem la quarta temporada de "Memento" amb un dels directors catalans amb m�s projecci� internacional, David Victori. Aquesta temporada ha triomfat als cinemes amb "No matar�s" i a la televisi� amb "Sky Rojo". Avui ens acompanya per parlar-nos d'un dels seus referents, un cineasta mexic� de projecci� internacional que no ha perdut mai les arrels: Alfonso Cuar�n, responsable de pel�l�cules de tons i intencions molt diferents per� que sempre resulten visualment fastuoses, com "Hijos de los hombres", "Gravity" i "Roma". A m�s, ara que venen dies de platja, a "Les intocables" us proposem reviure "Les vacances del Sr. Hulot".

Agn�s Jaoui �s una de les actrius, guionistes i directores m�s actives del cinema franc�s recent. Els guions de les seves hist�ries corals, escrites a quatre mans fins fa ben poc amb el desaparegut Jean-Pierre Bacri, han apuntat sempre cap als aspectes m�s c�mics, pat�tics i humans de la classe mitjana i la burgesia del seu pa�s... que tampoc �s gaire diferent del nostre. Analitzem la filmografia de l'autora de "Para todos los gustos" amb Cristina Genebat, actriu i traductora que alguna vegada ha representat alguna de les obres teatrals de Jaoui i ha donat vida al mateix tipus de personatge que ella.

Ester Pujol, directora editorial del Grup Enciclop�dia Catalana, �s una de les persones que m�s llegeixen d'aquest pa�s. Per� encara li queda temps per veure cinema i, en especial, com�dies rom�ntiques amb final feli�. Per aix� ens visita disposada a reivindicar la figura de Nora Ephron, columnista i assagista, una analista fin�ssima i �cida de les relacions entre dones i homes que va acabar aplicant la seva visi� de la vida en els guions que va escriure i les pel�l�cules que va dirigir. Si esteu enamorats de "Quan en Harry va trobar la Sally" com ho estem nosaltres, aquest �s el vostre programa.

El dia 25 de mar�, un mes abans de fer 80 anys, ens deixava Bertrand Tavernier, un cin�fil amb una cultura enciclop�dica i un cineasta que en les seves pel�l�cules solia parlar d'herois an�nims enfrontats a la burocr�cia institucional. Li retem l'homenatge que es mereix amb alg� que, a banda de con�ixer a fons el cinema de Tavernier, va ser amic personal seu: Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya.

De pares espanyols, Louis de Fun�s va esdevenir un dels c�mics m�s representatius del teatre i el cinema franc�s. Va saber explotar la seva gestualitat sense l�mits i un �s molt expressiu de les onomatopeies per convertir-se en una icona de fama mundial. El seu �xit es va cuinar a foc lent, per� va acabar connectant amb el gran p�blic, ja fos disfressat de gendarme, de rab� o de ciutad� perp�tuament atribolat. Repassem la seva filmografia, i una biografia que podria donar peu a una altra pel�l�cula, amb tot un expert en biografies, l'escriptor i periodista Gen�s Sinca.

La idea que se li va acudir a Joanne Rowling en un viatge de tren de Manchester a Londres: el jove que no sap que t� poders i �s acceptat per una escola de m�gia es va convertir en una saga de set novel�les, adaptades en vuit pel�l�cules, que han marcat l'imaginari de diverses generacions adolescents. Una d'aquestes espectadores impressionades per tant d'encanteri �s l'actriu J�lia Bonjoch, protagonista del musical "Pegados". Viatgem a Hogwarts sense necessitat d'agafar l'Expr�s.

Al seu cinqu� disc en solitari, "Parc", Ferran Palau ha introdu�t algunes picades d'ullet a una de les seves passions, el cinema de terror dels anys 80, i m�s concretament, el g�nere slasher, en qu� el psic�pata assass� de torn es dedica a escorxar la poblaci�, normalment adolescents i jovenalla desprevinguda. Amb ell repassarem cl�ssics del terror dels 80 com "Divendres 13" o "Malson a Elm Street".

Des del Studio Ghibli, Hayao Miyazaki i els seus c�mplices habituals ens han regalat algunes de les pel�l�cules d'animaci� m�s importants de les �ltimes d�cades, obres carregades d'una mitologia i una imaginaci� desbordants, com "El meu ve� Totoro" o "El viatge de Chihiro". En parlem amb la cr�tica de cinema i experta en anime Mariona Borrull.

Hi ha qui nom�s destaca l'Al Pacino dels anys 70, el jove actor que va fer hist�ria amb la seva participaci� en pel�l�cules com "El padr�", "Serpico" o "Tarda negra". En canvi, Ramon Madaula pensa que la voluntat d'arriscar i oferir sempre alguna cosa nova s'ha mantingut al llarg de tota la traject�ria de Pacino i arriba fins a "L'irland�s". Per aix� ens en ve a parlar, ara que est� a punt d'anar de gira per Catalunya amb "Els Brugarol", una com�dia escrita i protagonitzada per ell mateix i que est� tenint un gran �xit de p�blic.

Cineasta poli�dric i contradictori, Roberto Rossellini va passar dels films inicials de propaganda feixista a la den�ncia neorrealista de la mis�ria moral de l'Europa de postguerra, l'exploraci� de la seva relaci� sentimental amb Ingrid Bergman i una etapa final en qu� va apostar pel cinema pedag�gic en format televisiu. Es va arribar a considerar m�s mestre d'escola que artista. Hi ha molts Rossellinis, i mirarem de repassar-los tots amb Imma Colomer, actriu i directora que recentment ha estat treballant en un espectacle sobre la influ�ncia de "Solitud" de Caterina Albert en "Stromboli", una de les obres culminants del cineasta.

Rebem un ve� de la graella d'iCat, un que posa la m�sica a tot drap i ja ens est� b� que ho faci. Directament arribat d'"El celobert", ens visita Llu�s Gavald�, que aquests dies torna a estar de gira amb Els Pets. A banda de ser un dels nostres prescriptors musicals preferits, en Gavald� �s un paio culturalment molt inquiet. Avui ve a parlar-nos de cinema, i no precisament de les pel�l�cules que van fer els Beatles, sin� de la seva devoci� pel mestre del suspens, un dels grans genis de la hist�ria del cinema, responsable d'obres mestres com "Psicosi" i "Vertigen".

De la m� del productor que va fer possible les seves primeres obres, repassarem l'obra d'un dels cineastes catalans m�s tena�os, inquiets i internacionals, situat sempre en els l�mits entre el documental i la ficci�. Paco Poch, productor clau per al cinema independent del pa�s, ens explica an�cdotes sobre com Isaki Lacuesta va rodar "Cravan vs. Cravan" i "La leyenda del tiempo", i ens parla del seu retrobament, deu anys despr�s, a "Entre dos aguas". A les intocables, recordem un dels al�legats antibel�licistes m�s impactants de la hist�ria, "Johnny va agafar el fusell".

La seva pres�ncia hipn�tica va marcar diverses generacions d'espectadors dels 80 i els 90 amb pel�l�cules com "Les amistats perilloses" i "Els fabulosos Baker Boys". Tot i alguns par�ntesis voluntaris en la seva carrera, Michelle Pfeiffer continua sent un referent. En parlem amb l'actriu i presentadora T�nia Sarrias. I a les intocables, recordem "Estaci� Central de Brasil".

Durant la d�cada dels 70 el cinema nord-americ� ens va oferir algunes de les hist�ries criminals i policials m�s contundents que s'han vist mai, obra de directors tan influents com Sydney Lumet, Don Siegel, Arthur Penn, John Frankenheimer... Sense haver d'obeir cap r�gid codi moral, aquestes pel�l�cules exhibeixen una viol�ncia seca i expl�cita, descriuen conspiracions reals o imaginades i denuncien la corrupci� generalitzada a les grans ciutats. Recordem aquesta �poca brillant del thriller amb Ramon T�rmens, productor i director de pel�l�cules com la recent "La dona il�legal". A "Les intocables", recordem una pel�l�cula del 2012 que connecta amb l'esperit dels setanta, "Mata'ls suaument".

Deixant de banda algunes etapes irregulars i els excessos amb la cirurgia est�tica, Nicole Kidman ha donat mostres sobrades del seu talent treballant amb alguns dels directors m�s importants de les �ltimes d�cades. Nom�s pel per�ode que va del 1999 al 2003, quan va treballar amb Kubrick i Von Trier i va guanyar l'Oscar pel seu paper de Virginia Woolf a "Les hores", ja s'hauria guanyat un lloc a la posteritat. Recentment li ha donat un nou impuls a la seva carrera gr�cies a la tasca que fa com a productora i a l'aparici� en diverses s�ries de televisi�. Repassem la traject�ria de Nicole Kidman amb el periodista expert en s�ries Pere Sol� Gimferrer. A "Les intocables", recuperem un cl�ssic de l'anomenat nou cinema australi�, "Picnic en Hanging Rock".

Todd Haynes parteix d'un aparent respecte per les formes m�s cl�ssiques del melodrama o la biografia musical per acabar oferint un missatge plenament contemporani. Ho ha demostrat en pel�l�cules com "Lluny del cel" o "I'm not there". Repassem la seva traject�ria amb la productora, guionista i directora Laura Rubirola Sala, nominada al Gaud� pel seu curtmetratge "Vera". A l'apartat d'intocables, recordem una de les obres mestres que va inspirar Haynes quan va fer "Carol", el "Breu encontre" de David Lean.

Arrossega tota una llegenda d'actor torturat que s'emporta els personatges a casa. Sigui llegenda o realitat, �s un dels professionals m�s respectats del Hollywood actual gr�cies als seus papers en pel�l�cules com "Gladiator", "A la corda fluixa", "The master", "Her" o la seva recent reinterpretaci� del Joker. Analitzem la carrera de Joaquin Phoenix amb Joan Carreras, que aquests dies protagonitza "La nit de la iguana" al TNC. A m�s, afegim un cl�ssic del cinema negre a la col�lecci� d'intocables: "Forajidos".

Parlem de cinema i d'amistat. L'actriu Marta Marco, que ara mateix �s al Romea amb "53 diumenges", la nova com�dia teatral de Cesc Gay, vol parlar-nos d'una de les grans amigues que ha fet en aquesta professi�. Es tracta de Nora Navas, que a partir de l'�xit de "Pa negre" est� mantenint una carrera interessant i profitosa tant al cinema com al teatre. Aprofitem-ho, que avui segur que coneixerem an�cdotes de primera m�.

Amb nom�s tres pel�l�cules i un influent programa televisiu d'esquetxos i moltes nits al teatre, en van tenir prou per dinamitar els fonaments de la societat anglesa m�s encarcarada a base d'humor absurd, refer�ncies cultes tretes de context i finals de gag imprevisibles. Repassem la traject�ria d'aquest grup imprescindible amb un dels seus fans incondicionals, l'actor Jordi Bosch, que protagonitza "La cabra o qui �s Sylvia" a La Villarroel, i que fa uns anys va fer de rei Art�s al musical "Spamalot", adaptaci� teatral de "Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores".

Vincent Price �s una icona del terror cl�ssic, per� tamb� de la cultura pop. Amb la seva mirada al�lucinada i aquella veu tan caracter�stica, encarna en la seva alta figura l'evoluci� de tot un g�nere. Imposava la seva autoritat all� on calgu�s, ja fos una mansi� g�tica imaginada per Edgar Allan Poe i retratada per Roger Corman..., o un rap tenebr�s al servei de Michael Jackson. Ens en parla Manel Carrasco, guionista del programa "�rtic" de Betev� i cin�fil expert.

Sir Anthony Hopkins va aconseguir el triomf definitiu al cinema a principis dels 90, amb el seu paper d'Hannibal Lecter, per� la seva carrera comen�a molt abans i arriba fins als nostres dies, on ens ha tornat a sorprendre amb el malalt d'Alzheimer que interpreta a "El padre". Repassem la seva filmografia amb un altre actor de veu greu i inquietant, Llu�s Soler.

Va ser una de les �ltimes desaparicions cin�files del 2020. Kim Ki-duk, que a inicis de segle era un dels principals ambaixadors del cinema core� al m�n, va morir v�ctima del coronavirus despr�s d'una �ltima etapa de carrera marcada per esc�ndols art�stics i judicials. Analitzem l'obra del director de "La isla" o "Primavera, estiu, tardor, hivern i... primavera", un cineasta de contrastos, amb un dels redactors de l'equip del programa "La cartellera" de Betev�, Ra�l Ruiz Miquel.

�s un dels millors copilots de ral�li de la hist�ria, i t� �nima de cowboy. Com que ens encanta parlar amb gent que d'entrada no relacionar�em amb el m�n del cinema, repassem amb Luis Moya la carrera d'un cineasta que, gaireb� sense posar els peus als Estats Units, des del Mediterrani, va redefinir la visi� que ten�em del Salvatge Oest, i ens el va fer veure m�s polseg�s i violent. Analitzem l'obra de Sergio Leone, un dels pares de l'spaghetti western.

Poques vegades un guionista assoleix la condici� d'estrella com ho ha aconseguit Aaron Sorkin gr�cies als seus treballs per al cinema i la televisi�, marcats per uns di�legs sempre precisos. Ara tamb� li ha agafat el gust a dirigir, i ens ha sorpr�s amb l'excel�lent "El juicio de los 7 de Chicago", on la loquacitat i l'idealisme exagerat dels seus personatges han quedat molt m�s controlats. �s el moment de repassar la carrera fulgurant de Sorkin amb l'actriu, dramaturga i directora Marta Bayarri.