Memento

Memento #246. Despr�s dels seus inicis fent de ballarina, S�lvia Munt va eclosionar com a actriu gr�cies al paper de la Colometa a "La pla�a del Diamant". Es va mantenir com una actriu molt sol�licitada fins al canvi de segle, quan va prendre la decisi� premeditada d'anar aparcant la interpretaci� per dirigir els seus propis projectes de teatre, cinema i televisi�. Repassem les diferents etapes de la carrera de S�lvia Munt amb l'actriu Miranda Gas, que acaba de posar veu a la Colometa per a un audiollibre de la novel�la de Merc� Rodoreda.

Memento #245. La complicitat del brit�nic Michael Powell i l'hongar�s Emeric Pressburger els va portar a firmar conjuntament un grapat d'obres mestres a contracorrent, com "Les sabatilles vermelles", que es refugiaven en la fantasia, el colorisme, les innovacions narratives i la reflexi� sobre el mitj� art�stic, en una �poca en qu� gaireb� tothom apostava pel realisme. Repassem la seva filmografia amb el cr�tic de cinema Lloren� Esteve, autor d'un llibre sobre la parella m�s creativa del cinema angl�s.

Memento #244. Una de les sagues fant�stiques m�s prolongades en el temps �s la que es va iniciar amb "El planeta dels simis", una combinaci� de ci�ncia-ficci� dist�pica i cr�tica social amb un final insuperable. Aquesta visi� de la ridiculesa de la civilitzaci� humana passada pel filtre dels primats i de les conseq��ncies de fer un mal �s del coneixement s'ha expandit en vuit pel�l�cules m�s. Les repassem amb David Balaguer, home de r�dio i televisi�, i ara tamb� escriptor.

Memento #243. �s una de les actrius m�s ic�niques del cinema itali�, una dona expansiva i temperamental. Tant en el plor com en la rialla hi posava les entranyes, com si l'hi an�s la vida. L'actriu, productora i directora teatral Anna Rosa Cisquella, una de les �nimes de Dagoll Dagom i ara tamb� del renovat Espai Texas de Barcelona, ens proposa repassar la carrera d'Anna Magnani, des del neorealisme tr�gic de "Roma, ciutat oberta" fins a l'Oscar que va obtenir per "La rosa tatuada".

Memento #242. L'�xit indiscutible del thriller rural amb aires de western que �s "As bestas" ha estat el punt culminant d'una de les traject�ries m�s interessants del cinema espanyol recent. Rodrigo Sorogoyen, sempre acompanyat de la guionista Isabel Pe�a, ens ha ofert alguns dels retrats m�s descarnats de la societat actual, des del desenc�s de la joventut a "Stockholm" fins a la corrupci� pol�tica a "El reino". Repassem l'obra encara en construcci� de Sorogoyen amb la periodista cultural Andrea Gumes.

Memento #241. A banda de ser Ziggy Stardust, Aladdin Sane i tants altres, David Bowie tamb� va mantenir una carrera interessant com a actor de cinema, amb pel�l�cules tan destacades com "L'�nsia" i "Bon Nadal, Mr. Lawrence". En repassem la filmografia, i de passada la carrera musical intensa, amb l'escriptor i conferenciant Francesc Miralles.

Memento #240. �s una de les actrius m�s estimades de la seva generaci�, capa� de donar vida a dones de totes les �poques, caracteritzades per la seva determinaci� i per a les quals rendir-se no �s una opci�. Repassem la seva filmografia, dels drames victorians al cinema d'autor m�s personal, passant pels �xits m�s taquillers, amb Katrin Vankova, una actriu b�lgara que viu a Catalunya des dels cinc anys i que ha treballat en una pel�l�cula de Nicolas Cage.

Memento #239. Pocs cineastes del Hollywood cl�ssic van aconseguir destacar en tots els g�neres com Howard Hawks: westerns, pel�l�cules b�l�liques i d'aventures, cinema negre, musicals... I, sobretot, "screwball comedies", com�dies de gent guillada, com "Quina fera de nena!" i "Lluna nova". Repassem una filmografia plena de dones modernes i independents, i de molta camaraderia masculina, amb el dramaturg m�s exit�s del teatre catal� contemporani, un altre mestre de la com�dia, Jordi Galceran.

Memento #238. �s l'autor d'alguns dels retrats m�s po�tics del millor i el pitjor de la condici� humana, que aflora en situacions de conflicte, quan la inf�ncia perd la innoc�ncia. Agust� Villaronga es va mantenir fidel a la seva visi� del m�n, intentant entendre la maldat en comptes de jutjar-la, tant en les obres m�s arriscades de l'inici com en l'etapa m�s popular, marcada per l'�xit de "Pa negre" i propiciada per la nostra convidada, Isona Passola, amb qui repassem la filmografia de Villaronga i les viv�ncies personals que hi va compartir.

Memento #237. Gr�cies a "La jungla de cristal", Bruce Willis, estrella televisiva, va esdevenir l'heroi m�s inesperat del cinema d'acci� dels noranta, el m�s c�nic i hum�, recordat tamb� pels treballs amb Shyamalan i Tarantino. Malauradament, la seva carrera va finalitzar fa un any per una af�sia, que ara sabem que era el s�mptoma d'una dem�ncia frontotemporal. Aniol Florensa, escriptor i director de l'"APM?", ens proposa repassar la seva traject�ria com a paio fart de tot, ressac�s i divorciat, que per desfogar-se surt a salvar el m�n.

Memento #236. Arist�crata, marxista, cat�lic, homosexual... La biografia de Luchino Visconti, director de cinema, teatre i �pera est� feta de contradiccions. Va contribuir a definir el neorealisme itali�, comprom�s amb els m�s desafavorits, i va anar evolucionant cap a les obres d'�poca fastuoses en qu� reflexionava sobre el declivi de la seva pr�pia classe social. La directora i presentadora d'"El mat� de Catalunya R�dio", Laura Rosel, gran fan de "Mort a Ven�cia", ens proposa repassar la seva filmografia.

Memento #235. La capacitat d'imitar tots els accents possibles, la gestualitat desbordant i una humanitat que traspassava la pantalla, tant en les com�dies m�s esbojarrades com en els drames m�s lacrim�gens, fan de Robin Williams un dels actors m�s enyorats del cinema recent. No �s tan habitual que d'un personatge genial es destaqui que, a m�s, era una bona persona. Repassem la seva llarga filmografia amb el tuitaire Manuel de Barcelona, un bon coneixedor de l'evoluci� de la com�dia al llarg dels anys.

Memento #234. En Joel i l'Ethan estan tan compenetrats que, sovint, la frase que comen�a un l'acaba l'altre. Directors, guionistes i productors de cl�ssics moderns com "Mort entre les flors" o "El gran Lebowski", els Coen han estat sempre disposats a reinventar els g�neres amb hist�ries de personatges amb mala sort, enfrontats a la viol�ncia i a la tragicom�dia de la vida. Ara que han separat temporalment els camins, repassem la seva filmografia amb el periodista V�ctor Rodrigo.

Memento #233. Les primeres pel�l�cules del mexic� Alejandro Gonz�lez I��rritu, com "Amores perros" i "21 gramos", mostraven hist�ries fragmentades i desordenades cronol�gicament, amb personatges sotmesos a un gran estr�s emocional i sovint marcats per les fronteres pol�tiques i culturals. Despr�s de rebre l'Oscar per "Birdman", ara amb "Bardo" ha volgut analitzar-se a ell mateix com a creador. Repassem la seva filmografia intensa i ambiciosa amb l'actor Gonzalo de Castro.

Memento #232. Amb una agenda professional farcida de projectes i l'Oscar rebut pel seu paper a "Fences", Viola Davis s'ha convertit en una de les actrius negres m�s importants de Hollywood, capa� de fer avan�ar la situaci� de la comunitat afroamericana en la ind�stria del cinema. Repassem una carrera que ha ven�ut estereotips de ra�a i de g�nere a base de talent amb l'actriu i presentadora Txe Arana, que li t� una especial admiraci�.

Memento #231. L'ambici� de l'�sser hum� de poder explorar l'univers la trobem en gaireb� totes les �poques, per� va tenir el seu punt culminant durant la guerra freda, quan l'URSS i els EUA competien per ser els primers d'arribar a la Lluna i aconseguir algunes altres fites cosmon�utiques. El dramaturg i membre fundador de la companyia teatral La Cal�rica, Joan Yago, comparteix amb nosaltres la seva passi� pel cinema que ens parla de la carrera espacial, admetent que tenim pendent veure les pel�l�cules del b�ndol sovi�tic...

Memento #230. L'�xit de Carla Sim�n amb "Alcarr�s", �s d'Or a Berl�n, i la bona acollida d'"As bestas", de Rodrigo Sorogoyen, s�n dos exemples fant�stics d'un any 2022 amb una gran collita del cinema fet a prop de casa nostra (encara que trobem a faltar m�s pel�l�cules en catal�). El flamant cap de Cultura de Catalunya R�dio i Catalunya Informaci�, Marc Garriga, i un munt de persones amigues del programa ens ajuden a repassar les millors estrenes de l'any que hem deixat enrere.

Memento #229. A punt d'acabar l'any en qu� hem celebrat el 125� aniversari de la publicaci� de "Dr�cula", de Bram Stoker, rebem el cr�tic i director del Festival de Cinema de Sitges, �ngel Sala, per repassar algunes de les millors pel�l�cules, i tamb� de les m�s ex�tiques i curioses, que s'han acostat al mite vamp�ric. Prepareu els alls, el crucifix i els miralls, i no convideu ning� a entrar a casa, que avui disseccionem els monstres que han ven�ut a la mort, i tamb� els m�s atractius.

Memento #228. La popularitat li va arribar als 34 anys, el 2011, quan va estrenar set pel�l�cules, entre elles "L'arbre de la vida" de Terrence Malick. Des d'aleshores, ha estat una de les actrius m�s prol�fiques i talentoses de l'�ltima d�cada, i s'ha preocupat per visibilitzar la feina de les dones a Hollywood assumint tamb� tasques de producci�. Repassem la carrera de Jessica Chastain amb AriO, supervisora d'efectes visuals, actriu de doblatge i col�laboradora de cinema al programa "Les gates" d'iCat.

Memento #227. �s veritat que en el cinema espanyol s'ha parlat massa de la Guerra Civil o �s nom�s un t�pic? L'escriptor i m�sic Jordi Campoy ens ajuda a repassar pel�l�cules que ens han volgut fer reviure, des de diferents g�neres i amb molts enfocaments possibles, una de les p�gines m�s tristes i fosques de la hist�ria del segle XX. Tamb� veurem de quina manera ha anat canviant el discurs ideol�gic al llarg de les d�cades.

Memento #226. La vam comen�ar a con�ixer com a noia amb problemes d'autoestima a "La boda de Muriel" i mare patidora a "El sis� sentit", dos papers tan diferents que ja ens donaven una mesura del talent i la solv�ncia de Toni Collette en qualsevol registre. Afortunadament, els anys li han perm�s cr�ixer cada vegada m�s com a int�rpret, encara que no sempre sigui cap de cartell. Repassem l'extensa carrera de Toni Collette amb l'actriu Merc� Mart�nez.

Memento #225. Javier Bardem, fill i net de c�mics, s'ha convertit en l'actor espanyol amb m�s prestigi internacional. �s capa� d'alternar amb naturalitat el cinema m�s comprom�s socialment i els grans espectacles taquillers de Hollywood, on m�s d'una vegada ha encarnat malvats de pentinats impossibles, en contrast amb el seu car�cter obert i poc amic de divismes. Repassem la seva brillant traject�ria amb l'actor Nil Cardoner.

Memento #224. De jove era una actriu encotillada en els drames d'�poca, per� ben aviat va deixar anar el seu car�cter lliure i an�rquic, no nom�s en la manera de vestir, per donar vida a personatges que desafien la suposada normalitat. L'actriu Gemma Bri� passa pel "Memento" disposada a q�estionar la falta de papers amb suc per a les actrius a partir d'una determinada edat, i per aix� repassem amb ella la fruct�fera carrera d'Helena Bonham Carter.

Memento #223. Rebem una de les actrius revelaci� de la temporada, Val�ria Sorolla, protagonista de "La consagraci�n de la primavera". Ens proposa analitzar la figura multidisciplin�ria de Miranda July, actriu, directora i guionista, que combina el cinema amb la literatura i les performances d'art contemporani, per abordar sense tab�s les relacions humanes, la solitud, la fam�lia, la necessitat de connectar amb els altres i la incertesa que ens provoca el futur.

Memento #222. Una de les civilitzacions que m�s ha fascinat el cinema ha estat la de l'antic Egipte: el poder dels faraons, la construcci� de les pir�mides... Els Estats Units han projectat el seu domini del m�n en el que van exercir els egipcis 5.000 anys enrere. Repassem algunes de les epopeies fara�niques m�s sonades, intentant edificar els errors hist�rics m�s clamorosos (com el de posar-hi camells quan encara no n'hi havia), amb l'arque�loga i egipt�loga Irene Cord�n.

Memento #221. El m�s trencador dels cineastes sorgits de la Nouvelle Vague, Jean-Luc Godard, va partir de la negaci� del cinema narratiu per rodar assajos en imatges i va anar evolucionant amb els anys cap a l'art contemporani i l'experimentaci� amb el v�deo. Repassem la llarga traject�ria d'un artista de car�cter dif�cil (i una mica clept�man) amb el periodista i cr�tic de cinema Octavi Mart�, corresponsal a Par�s durant divuit anys de la seva carrera.

Memento #220. Durant moltes d�cades, el cinema ens ha mostrat maternitats clarament basades en estereotips, que es trobaven a anys llum de les reals, sense llums ni ombres. Ser mare ha estat vist com un sacrifici dram�tic, o b�, si ens en anem a l'altre extrem, com un tr�mit pl�cid i feli� a l'abast de dones poderoses, capaces de tot. Fins fa relativament poc no hem vist retrats versemblants d'un dels moments b�sics en la vida de les dones que decideixen donar a llum a una criatura, o b� criar-la i educar-la. La periodista Alba Carreres, experta en temes de crian�a, ve a parlar-nos de la imatge que el cinema sol donar de les mares, i d'alguns exemples recents tan encertats com "Cinco lobitos".

Memento #219. Ens pintem la cara amb franges blaves per analitzar la carrera com a director de Mel Gibson, i tamb� una mica la seva vessant d'actor. �s una de les estrelles m�s pol�miques del cinema de les �ltimes d�cades, l'�nic cineasta capa� de rodar superproduccions de Hollywood parlades en llat�, arameu i maia. En parlem amb David Casademunt, que fa uns mesos estrenava el seu primer llargmetratge, "El p�ramo", i que es confessa fan absolut de l'autor de "Braveheart".

Memento #218. Amb sis novel�les i algun relat curt, Jane Austen en va tenir prou per deixar empremta en la hist�ria de la literatura, i del cinema, gr�cies a unes trames ir�niques i cr�tiques que q�estionaven el romanticisme, la societat previctoriana i la falta de perspectives per a les dones de l'�poca. Repassem les millors adaptacions d'Austen al cinema amb una dona que, en esperit, viu al segle XIX: l'editora de Viena, Blanca Pujals, una de les responsables del podcast "Punkis decimon�niques".

Memento #217. El director i dramaturg Sergi Belbel ens proposa repassar la carrera encara curta d'un dels actors m�s representatius de la seva generaci�. Analitzem la vessant m�s intimista de Timoth�e Chalamet, capa� d'expressar de manera subtil el dolor del primer amor a "Call me by your name", i tamb� la m�s messi�nica, la que l'ha portat a liderar una revolta futurista (i ecologista) a "Dune", que encara estem pendents de veure cap on ens portar�.

Memento #216. La seva capacitat de donar vida a personatges torturats, ficant-s'hi fins al moll de l'os, el va convertir en una de les estrelles m�s populars de Hollywood, amb una carrera marcada per l'accident de cotxe que el va obligar a passar per una reconstrucci� de rostre. Rastregem qu� hi ha de cert en la llegenda negra de Montgomery Clift amb una de les seves grans admiradores, la periodista Mar Cort�s.

Memento #215. Per inaugurar la sisena temporada del programa tenim un convidat d'excepci�, l'escriptor Pepe Colubi, membre de la troupe dels "Ilustres ignorantes". Ens proposa repassar l'obra d'un c�mic fonamental de la hist�ria del cinema europeu, Jacques Tati, que a trav�s del seu personatge ic�nic del senyor Hulot va aconseguir carregar contra la deshumanitzaci� de la tecnologia i certs peatges de la modernitat, gaireb� sense paraules.

Memento #214. Tanquem la cinquena temporada de "Memento" parlant d'una de les actrius m�s populars del cinema mundial, des d'inicis dels anys noranta fins a l'actualitat. Amb els anys s'ha anat desprenent d'etiquetes enfadoses que la catalogaven com la reina de la com�dia rom�ntica, o l'en�sima n�via d'Am�rica. Amb la cantant i compositora Suu, que fa poc ha publicat el seu tercer disc, "Karaoke", repassem la carrera de Julia Roberts i analitzem fins a quin punt han quedat desfasats els valors que transmeten pel�l�cules com "Pretty woman".

Memento #213. �s el director rus m�s important del cinema contemporani, considerat per molts com l'hereu de Tarkovsky, tot un expert a l'hora d'exposar les contradiccions de la seva societat: l'egoisme, la falta d'empatia, la corrupci�, la inf�ncia desatesa... S�n alguns dels ingredients d'Andrei Zvi�guintsev, l'autor d'obres mestres com "Sin amor". En parlem amb el poeta i novel�lista Xavier Mas Craviotto.

Memento #212. Repassem la carrera de Jean Seberg, actriu americana de biografia agitada que sempre va viure en tr�nsit, entre el classicisme i la modernitat, entre Hollywood i els nous cinemes europeus, i que va acabar sent espiada per l'FBI. Va debutar ben jove a Hollywood, a les ordres d'Otto Preminger, i quan semblava encaminada al frac�s va ser rescatada per Jean-Luc Godard i la Nouvelle Vague, convertida en una "fille fatale" independent i alliberada a "Al final de l'escapada". En parlem amb la cr�tica i professora d'hist�ria del cinema Maria Adell, que va dedicar a Seberg la seva tesi doctoral.

Memento #211. El guionista, humorista i presentador �scar Dalmau ens ha proposat parlar de com�dies televisives que han estat adaptades en forma de llargmetratge, posant a prova l'estructura habitual d'aquesta mena de s�ries, que no sol passar dels vint minuts de durada per cap�tol. Qu� passa quan portes a la pantalla gran personatges com el policia Frank Drebin, Mr. Bean o els nanos de South Park, i per tant cal estirar la trama? La veritat �s que fent llista n'hem trobat molts m�s exemples dels que ens hav�em imaginat en un primer moment... i sense rialles enllaunades.

Memento #210. Ens visita l'actriu Agn�s Busquets per comentar la carrera d'una de les seves m�ximes referents, Diane Keaton, la dona que va motivar la creaci� d'un dels grans personatges del cinema dels anys setanta, una tal "Annie Hall". Per la seva manera de comportar-se davant de la c�mera, com una dona tan forta com carregada d'inseguretats, i pel seu vestuari unisex, la Keaton es va convertir en tota una icona que encara es mant� plenament activa.

Memento #209. Pels seus components dram�tics i escenogr�fics, la sala d'un tribunal ha estat el lloc ideal per situar el cl�max de moltes pel�l�cules al llarg de la hist�ria, normalment drames i intrigues, per� tamb� alguna com�dia. Per parlar-ne, i tamb� per con�ixer les difer�ncies entre el funcionament real de la just�cia i el que hem vist en la ficci� a "Dotze homes sense pietat", "Testimoni de c�rrec" i tantes altres, ens acompanya la periodista de temes policials i de tribunals de TV3, F�tima Llambrich. Ens assegura que en tota la seva vida nom�s ha vist unes quaranta pel�l�cules, i nom�s per preparar el seu pas pel "Memento" ja n'ha vist cinc m�s! Ves que a partir d'ara no s'hi aficioni...

Memento #208. Abans de ser reconeguda pel seu personatge televisiu de Jessica Fletcher arreu del m�n, Angela Lansbury tenia una carrera molt s�lida al cinema, on solia assumir papers te�ricament secundaris per� que sempre feia brillar, i al teatre musical, on era cap de cartell. Repassem la filmografia de l'actriu de pel�l�cules com "El mensajero del miedo" i la primera versi� de "Mort al Nil" amb un gran admirador seu, que ha fet uns quants centenars de quil�metres per poder veure-la sobre un escenari: l'actor Jordi Soriano, membre fundador d'Impro Barcelona i imitador al programa "Pol�nia".

Memento #207. D'Elvis Presley a Lady Gaga, passant per Manolo Escobar, Raphael, Tina Turner, David Bowie i els Hombres G, han estat molts els m�sics que han decidit fer carrera m�s o menys espor�dica al cinema, tant per demostrar un talent tot terreny com per estrat�gia promocional. I no sempre han afinat prou davant de la c�mera. Repassem un munt d'exemples, alguns de positius i altres de perfectament oblidables, amb el periodista Iu Forn, director de l'Ag�ncia Catalana de Not�cies, l'�nic convidat del "Memento" capa� de proposar-nos parlar d'Isabel Pantoja...

Memento #206. Els inicis de la inoblidable Dorothy d'"El m�gic d'Oz" com a nena prodigi, explotada per la f�rria disciplina de la Metro Goldwyn Mayer, van marcar una vida d'addiccions i inseguretat. El talent de Judy Garland, i la seva caracter�stica veu de contralt, en�rgica i poderosa, li van permetre sobreviure a diverses crisis personals i brillar tant en alguns dels millors musicals del Hollywood cl�ssic com en papers m�s dram�tics. Repassem la seva carrera amb Joana Raja, cin�fila i assessora de programaci� de la Filmoteca de Catalunya. A "Les intocables", un cl�ssic indiscutible dels anys noranta: "Cadena perp�tua".

Memento #205. El paisatge de Ven�cia, la ciutat aixecada sobre una llacuna i travessada per canals, ha inspirat cineastes de totes les �poques, que hi han rodat des de les com�dies rom�ntiques m�s espurnejants fins a intrigues de terror s�rdides i sagnants. El periodista i fot�graf Txerra Cirbi�n, apassionat del cinema i de Ven�cia, es posa la samarreta de ratlles de tot bon gondoler i ens guia per algunes de les millors pel�l�cules rodades en aquesta ciutat absolutament �nica. A "Les intocables", reivindiquem una pel�l�cula d'animaci� sense di�legs per a tots els p�blics, "La tortuga vermella".

Memento #204. El seu cinema arrauxat i radical sol provocar divisi� d'opinions. Per sort, nosaltres som al mateix b�ndol de la cr�tica de cinema i muntadora audiovisual J�lia Gaitano. Repassem les pel�l�cules de Leos Carax, per alguns un hereu de Godard, per altres un ap�stol de l'"amour fou", amb atenci� especial a l'experimentaci� de "Mala sangre", l'extravag�ncia de "Holy motors", i l'apassionament d'"Annette", una de les millors pel�l�cules del 2021, un musical at�pic creat amb els Sparks, que t'agafa per la solapa i no et deixa anar. So may we start?

Memento #203. Els germans m�s descarats i an�rquics de la com�dia cl�ssica van debutar al cinema despr�s de vint anys d'experi�ncia en el circuit del vodevil, i van posar a prova una bateria de gags infal�libles en obres mestres com "Sopa d'oca" i "Una nit a l'�pera". Amb la l�gica d'uns nens grans, van saber posar en evid�ncia les convencions socials m�s encarcarades entre bigotis pintats, puros, falsos accents italians, perruques i botzines. Repassem l'obra de Groucho, Chico, Harpo (i una mica la d'en Gummo i en Zeppo) amb el dramaturg, director i guionista Esteve Soler, codirector de la pel�l�cula "Set raons per fugir". Porteu m�s fusta, que aix� �s la guerra!

Memento #202. La periodista d'esports de TV3, actualment al "TN migdia", ens ha sorpr�s for�a amb el tema que ha escollit. Resulta que la Marta, des de sempre, ha estat molt interessada per con�ixer les viv�ncies de les persones, jueves i membres d'altres col�lectius, que van patir la persecuci� sistem�tica del r�gim nazi. Sobretot per posar en relleu la capacitat de resili�ncia de l'esperit hum�, en resposta a un dels plans d'extermini m�s terribles de la hist�ria. El cinema tamb� se n'ha fet ress� sovint, i per aix� la Marta ens proposa repassar algunes de les pel�l�cules que han intentat reflectir l'horror viscut als guetos i els camps de concentraci�.

Memento #201. Acabem de commemorar el centenari d'un dels actors imprescindibles del cinema espanyol, Jos� Luis L�pez V�zquez, tan capa� de participar en com�dies fren�tiques, amb la seva gesticulaci� nerviosa tan caracter�stica, com de fer un gir sorprenent a la seva carrera amb papers d'una contenci� expressiva admirable. Amb el temps va ser pres�ncia necess�ria per entendre l'obra de Berlanga, Forqu�, Ozores, Saura, Olea, Armi��n, i la de tants altres cineastes que van rec�rrer a ell en algun moment, des dels anys 50 fins al canvi de segle. Repassem la seva llarga filmografia amb el cr�tic de cinema Carles Mart�nez Agenjo, un dels molts autors d'un llibre col�lectiu que acaba de sortir del forn: "El universo de Jos� Luis L�pez V�zquez".

Memento #200. Celebrem haver arribat a una xifra tan rodona de programes amb un luxe de convidat, el cantant, compositor, lletrista i escriptor Santi Balmes, membre dels Love of Lesbian, en plena gira amb el seu disc "Viaje �pico hacia la nada". En Santi, que assegura que ell necessita tenir sempre alg� a prop que el controli una mica quan li agafa la vena creativa, ens proposa parlar d'un director absolutament descontrolat, marcat pels excessos, el surrealisme i una visi� entre on�rica i grotesca de la vida: Terry Gilliam. El vam con�ixer quan era el membre m�s eixelebrat i independent dels Monty Python i ha acabat signant pel�l�cules tan recordades com "Brazil".

Memento #199. Tan cre�ble dalt d'un escenari de cabaret, com en els carrers clarobscurs del Berl�n d'entreguerres o en un ranxo del Far West, Marlene Dietrich es mant� en la nostra mem�ria com una de les pres�ncies m�s hipn�tiques i fascinants de la hist�ria del cinema. Repassem la seva carrera a una banda i l'altra de l'Atl�ntic, i la manera com va desafiar les convencions heterosexuals de g�nere de manera gaireb� pionera, amb l'actriu i dramaturga Marta Aran.

Memento #198. L'amistat ha estat retratada pel cinema en totes les seves variants com una de les emocions humanes m�s prim�ries i necess�ries, i sovint s'ha presentat de manera tant o m�s emotiva que l'amor rom�ntic. En parlem amb l'escriptora i periodista Natza Farr�, que acaba de publicar un recull dels seus articles al diari "Ara": "Tinc algunes certeses i molts dubtes". La Natza destaca tres pel�l�cules que aparentment tenen poc en com�, per� que reflexionen sobre la import�ncia i els l�mits de l'amistat: "Another year", "La vida d'en Carbass�" i "The party".

Memento #197. Als 24 anys, Laura Gost va guanyar un Goya pel gui� del curtmetratge d'animaci� "Woody & Woody". Ara presenta la seva segona novel�la, "El m�n es torna senzill", la cr�nica del creixement emocional d'una noia des dels catorze anys fins a m�s enll� dels trenta. Avui passa pel Memento per reivindicar una de les figures m�s s�lides del Hollywood cl�ssic, un actor de pres�ncia f�sica imponent i fama de bona persona dins i fora de la pantalla. L'advocat Atticus Finch de "Matar a un ruise�or" sol encap�alar les llistes de personatges m�s estimats pel p�blic. Repassem la carrera exemplar de Gregory Peck.