Crims

El 18 de maig del 2010, una clienta de nacionalitat brit�nica baixa a la recepci� de l'hotel Miramar de Lloret de Mar. S'allotja a la primera planta, a l'habitaci� 101. La dona demana a la recepcionista que truqui a la policia i a una ambul�ncia. No fa cap m�s comentari i torna cap a dalt. En pocs minuts arriba un agent de la policia local de Lloret. Puja al primer pis. Pica a la porta de l'habitaci� 101. La dona obre. Va arreglada i est� tranquil�la. Amb la m� li indica que passi. Un cop dins, li assenyala dos dels tres llits de l'habitaci�. Sota els cobrellits, l'agent intueix la figura de dos cossos. Semblen petits i estan imm�bils. S'hi acosta i els destapa. Els cad�vers, sense signes de viol�ncia, corresponen a una nena d'uns cinc anys i a un nad�. La dona confessa que els ha matat.

Tres investigacions obertes pels mateixos fets. La primera, el 2000, quan va passar l'assassinat. La segona, el 2003, despr�s d'una trucada an�nima. Aquestes dues, a mans de la Gu�rdia Civil. La tercera investigaci� comen�a el 2016, quan la jutge decideix passar el cas als Mossos d'Esquadra, que llavors ja tenien compet�ncies a Montgat. Qu� canviar� despr�s de 16 anys perqu� es pugui desencallar el cas? Aquest �s un crim que acabar� amb una estirada d'orelles del jutge als primers investigadors.

�s dimecres, 8 de mar� de l'any 2000. Troben el cad�ver d'un home en un domicili del carrer Riera d'en Font de Montgat, al Maresme. Est� despullat i ensangonat de dalt a baix. L'han apunyalat disset vegades i l'han deixat est�s a terra, de panxa enlaire, enmig d'un bassal de sang. Hi ha sang per tot arreu, a l'habitaci�, al lavabo, a la cuina, al menjador i al passad�s. Fins i tot a la porta de sortida del pis. El cos de l'home est� col�locat mirant cap a una de les parets de l'habitaci�. I amb la sang de la v�ctima, l'assass� o assassins han escrit a l'env� "Hitler tenia raz�n" i "KKK", l'acr�nim de Ku Klux Klan. A l'orella de l'home mort hi han col�locat una margarida. Un crim que en algun aspecte pot recordar l'assassinat de Sharon Tate i que va trigar 19 anys a resoldre's.

Fa 20 anys, l'11 de novembre del 1998 a Can Morgat, a prop de Banyoles, van matar un noi de 35 anys que treballava de professor en un Institut. Li van disparar un tret al pit i l'embolic per trobar el culpable va ser tan fosc que encara dura ara. No es va tractar d'una revenja, no era una q�esti� de gelosia, ni tampoc hi havia cap afer fosc al darrere. Qu� va passar? Qui va voler matar una persona que estava considerada com un dels millors professors de l'Institut, sempre disponible pel que fos necessari i que els que el van con�ixer qualifiquen de bell�ssima persona? Primera emissi�, 23 de febrer de 2019.

Brito i Picatoste sembla un t�tol de pel�l�cula. La seva hist�ria, tamb�. L'un, condemnat per homicidi, i l'altre, un lladre amb sida i amb poca autoestima. Fereixen greument dos mossos a Lleida per escapolir-se de la pres�. S'amaguen durant gaireb� un mes a la serra de Collserola ajudats per delinq�ents comuns. El temps, que passa sense novetats positives per a ells, i la por de ser detinguts els empeny a fugir, a qualsevol preu. Tornen a disparar, i tenyeixen de sang, encara m�s, els seus camins. Pararan? Els faran parar? Gui�: Enric �lvarez. Primera emissi�, 20 de juliol de 2019.

Dos presos de Lleida, Manuel Brito i Javier Picatoste, s'han escapat despr�s de ferir greument dos mossos d'esquadra. Porten m�s d'una setmana fugits. Centenars de policies els busquen per tot Lleida fins que un confident avisa que els delinq�ents planegen segrestar el fill d'un narcotraficant prop de Barcelona. Els Mossos fa vuit dies que estan amagats rodejant una caseta mig abandonada a Santa Maria del Cam�. �s propietat del pare d'un dels fugitius i hi havia quatre motxilles plenes de menjar i objectes per ajudar-los en l'escapada. Per� despr�s de 8 dies i 8 nits, Brito i Picatoste no apareixen. El confident tamb� facilita els n�meros de tel�fon que fan servir els fugits, els Mossos els intervenen i, en una trucada fortu�ta, la policia descobreix que els fugits han superat tots els controls i s'amaguen a la serra de Collserola. Gui�: Enric �lvarez. Primera emissi�, 14 de juliol de 2019.

Diumenge 14 d'octubre del 2001. Lleida s'ha convertit en una ratera. Els Mossos custodien totes les sortides de la ciutat i pentinen els carrers un per un. Dos delinq�ents, Manuel Brito i Francisco Javier Picatoste, s'han escapat del Centre Penitenciari de Ponent en una fuga espectacular i violenta que ja ha deixat dos mossos d'esquadra ferits greus. La policia adverteix els ve�ns que extremin les precaucions. Van armats i s�n molt perillosos. Tenen clar que no han pogut marxar de la ciutat, per� sembla que han desaparegut per art de m�gia. El que ning� sospita �s que aquest ser� un dels casos m�s complicats de la hist�ria dels Mossos d'Esquadra. La recerca s'allargar� m�s de 30 dies i pel cam� hi haur� un homicidi i una violaci�. El rastre de sang que deixaran aquests dos fugitius trasbalsar� tot el pa�s i fins i tot far� perillar la continu�tat del cos de Mossos d'Esquadra. Gui�: Enric �lvarez. Primera emissi�, 13 de juliol de 2019.

S�n dos quarts de deu del dissabte 3 d'agost del 1985. Un jardiner troba en un descampat de Calafell el cad�ver d'una noia. El cos est� molt a prop d'un planter, exactament al quil�metre 4,5 de la carretera que va d'aquest municipi del Baix Pened�s a Bellvei. �s una zona que s'est� repoblant amb palmeres. La noia est� estirada d'esquena a terra, amb una camisa blanca i una faldilla pantal� descordada. Porta posat un tanga. El cap el t� inclinat cap a l'esquerra. Els bra�os estan estesos i els palmells de les mans, oberts. Les cames les t� creuades i est� descal�a. Les sabates les han posades meticulosament al costat del cad�ver, de forma gaireb� sim�trica. La v�ctima es deia Gloria Vivancos i tenia 18 anys. Es va tancar el cas havent tocat totes les tecles que calia? Intentarem posar llum a la foscor. Primera emissi�, 21 de desembre de 2019.

Un home considerat molt perill�s volta lliure. Els Mossos estan conven�uts que �s l'autor de l'assassinat de dues dones i tenen por que torni a matar. �s possible que ell sol, un home que fa metre cinquanta, hagi abatut les dues noies, que eren agents de la policia i dominaven les arts marcials? I com �s que s'ha fet foned�s? Qui ajuda un criminal com aquest? Primera emissi�, 10 de mar� de 2019.

�s dimarts, 5 d'octubre del 2004. Els serveis d'emerg�ncies reben una trucada quan passa tan sols un minut de les 10 del mat�. Un ve� alerta que veu fum en un dels pisos del bloc on viu. Els bombers triguen poc m�s de 5 minuts a entrar a l'habitatge i apaguen el foc sense gaires dificultats. Poc s'imaginen qu� trobaran al darrere d'aquelles flames. Per fer-nos-en una idea: dies m�s tard, el sergent dels Bombers que va dirigir l'extinci� de l'incendi va afirmar que les imatges que va veure eren "pitjors que una pel�l�cula de Tarantino". Malauradament, el que van veure els bombers era real, tan real, que totes les persones que hi van haver d'intervenir encara no ho han oblidat. A m�s d'un li va passar pel cap que aquell doble crim era obra del mal absolut. Primera emissi�, 9 de mar� de 2019.

Pot ser que Josep Talleda, un home de 60 anys de Sant Hilari Sacalm, a qui li deien l'"Espereu-me" perqu� era tan tranquil i no s'alterava mai per res, fos un assass� en s�rie? Despr�s de passar 10 anys a la pres� per l'homicidi d'una nena de 14 anys, torna a ser detingut. Ara, acusat d'haver matat una prostituta albanesa de 22 anys a Girona. El cos de la noia va apar�ixer a la llera del riu, a prop de la Devesa, en posici� fetal i embolicada amb pl�stics. La v�ctima feia pocs dies que vivia amb en Talleda perqu� li havia prom�s que li aconseguiria papers i li compraria un pis. Josep Talleda negava ser l'autor del crim i en culpava el n�vio de la noia. El Mossos van detenir Talleda i, quan encara no s'havia fet el judici, es va saber que havia desaparegut una altra dona relacionada amb ell. Podrem posar llum a la foscor? Primera emissi�, 2 de febrer de 2019.

El juliol del 1991, l'Audi�ncia de Girona va condemnar Josep Talleda a 14 anys de pres� per l'homicidi de Montse �vila, una nena de Sant Hilari Sacalm. Tamb� el va condemnar a 6 anys per corrupci� de dues menors, la Montse i la seva germana Carme. El crim es va cometre el juliol de 1987, per� Josep Talleda no va ser empresonat fins al cap de 3 anys perqu� la jutgessa necessitava m�s proves. L'acusat sempre ho va negar. Finalment, Talleda va ser condemnat i va passar 10 anys a la pres�. Va sortir en r�gim obert l'any 2000. I l'any 2003 apareixia una noia morta a la Devesa de Girona, on Talleda havia anat a viiure. Havia matat una altra dona? Primera emissi�, 26 de gener de 2019.

Una nena morta i una dona desapareguda que tenien en com� que, de tant en tant, treballaven a la torneria d'en Josep Talleda, a Sant Hilari Sacalm. Diversos testimonis l'assenyalen a ell per� la jutge el deixa en llibertat sense c�rrecs per falta de proves. Ja ha passat un any de l'assassinat de la nena de 14 anys, la Montse �vila. De deb� que no hi ha prou proves per empresonar el sospit�s? Es trobaran aquestes proves? Qu� �s aix� d'escalfar tornavisos? Podrem posar llum a la foscor? Primera emissi�, 19 de gener de 2019.

El diumenge 12 de juliol del 1987, la vila de les cent fonts, Sant Hilari Sacalm, va veure com quedava sacsejada la seva tranquil�litat. Es va trobar el cos sense vida d'una nena de 14 anys, morta d'un cop molt fort al cap. La inquietud i els rumors es van apoderar del poble i, en poques hores, tothom tenia el seu sospit�s. Moltes mirades assenyalaven el mateix home, Josep Talleda, per� amb rumors no es tanca ning� a la pres�. La nena es deia Montse �vila i era filla d'una fam�lia de 8 germans. La seva mort va indignar les dones de Sant Hilari i va acabar posant al descobert la fredor i l'abs�ncia absoluta de sentiments d'un home que acabaria sent qualificat d'assass� en s�rie. Primera emissi�, 12 de gener de 2019.

M�s de 100 interrogatoris i un detingut: Gilberto Antonio Chamba Jaramillo. Ell sost� que no coneix Isabel Bascu�ana i que mai ha estat amb ella. La por s'est�n per Lleida. Una estudiant de 21 anys, assassinada de forma brutal, �s un crim massa execrable per passar p�gina de seguida. Per� que una setmana despr�s hi hagi un detingut a la pres� no vol dir que estigui tot resolt i que la investigaci� s'aturi. Cal demostrar l'acusaci� amb proves irrefutables, proves que de moment no es tenen, i cal seguir estirant tots els fils possibles. A hores d'ara, la policia nom�s t� com a prova indici�ria la coincid�ncia de les empremtes de Chamba Jaramillo amb algunes de les empremtes que hi havia a la bossa industrial que cobria el cos de la v�ctima. Els investigadors continuen les indagacions i el dimecres 8 de desembre del 2012, festa de la Immaculada Concepci�, passar� una cosa sorprenent. Podrem posar llum a la foscor? El cas d'"el monstre de Machala": primera emissi�, 5 de gener de 2019.

Som a Lleida, passen pocs minuts de les deu de la nit del dimarts 23 de novembre de 2004. Una noia de 21 anys que es diu Isabel Bascu�ana acaba la jornada a la Facultat de Dret, la que hi ha al costat del riu Segre, al campus de Cappont. La Isabel viu amb els seus pares a la Cerdera, una urbanitzaci� que hi ha al terme d'Alpicat, a pocs minuts de Lleida. Com cada dimarts, la Isabel s'ha passat la tarda a la Universitat. A les deu del vespre, quan sortia de la biblioteca, ha parlat per tel�fon amb la seva mare i li ha dit que es compra un entrep� i que va cap a casa. Per� passen les hores i la Isabel no hi arriba. Qu� ha passat? Por, mala sort, bones i males persones, i una investigaci� molt complexa i molt intensa que va tenir �xit gr�cies a un mal de ventre. Podrem posar llum a la foscor? Ho intentarem a "Crims", amb Carles Porta. El cas d'"el monstre de Machala": primera emissi�, 29 de desembre de 2018.

Encara hi ha moltes coses per resoldre i cal estar molt atents als detalls i als n�meros de tel�fon. F�lix Mart�nez Touri�o era un ciutad� mod�lic i no se li coneixien enemics. La policia t� un retrat robot de l'assass�, i el Sahid i el Yader, que s�n les dues persones que contacten amb la v�ctima abans del seu assassinat, no s'hi assemblen. Per� �s un retrat robot fet amb les indicacions d'una testimoni que va veure el pistoler pocs segons, de passada, i la mem�ria pot ser molt tra�dora. Qui va matar el F�lix Mart�nez Touri�o, i per qu�? La v�ctima amagava alguna cosa que encara no sabem? Primera emissi�, 12 de gener de 2020.

A la cru�lla de Travessera de Gr�cia amb el carrer Santal� de Barcelona un home cau a terra despr�s que li disparin un tret al clatell. Ha mort a l'acte. L'assassinat l'han com�s a plena llum del dia. �s un quart de nou del mat� i el carrer �s ple de gent. Al costat de l'home mort, que ha quedat de bocaterrosa, hi ha les dues maletes que portava: un malet� de m�, negre, petit; i una maleta m�s grossa, de color blau. La v�ctima �s F�lix Mart�nez Touri�o, director del Centre de Convencions Internacional de Barcelona. El crim del carrer Santal� obre totes les hip�tesis possibles, totes, des de la revenja fins a un crim passional, passant per un robatori o un assassinat com�s per un sicari. La investigaci� ser� apassionant. Primera emissi�, 11 de gener de 2020.

Dimecres 1 de novembre de 2006. Igualada. Els Mossos d'Esquadra reben la den�ncia de la desaparici� d'una dona. El seu marit els diu que no ha dormit a casa i que ha trobat entreoberta la porta d'un edifici de propietat seva. �s un immoble antic, de tres plantes, que estan rehabilitant. Els agents es traslladen al carrer �dena, n�mero 39. Pugen al primer pis. Obren la porta i avancen pel passad�s. Arriben a una habitaci�. Hi entren. A dins hi troben el cos d'una dona panxa enlaire i amb la cara totalment desfigurada. La v�ctima �s Francina Castelltort, exregidora de Converg�ncia i Uni� a l'Ajuntament d'Igualada. Primera emissi�, 16 de febrer de 2020.

La nit del 9 d'octubre del 1981 l'inspector Jes�s Junquera detenia la dona i quatre fills del mort, Joan Vila, un empresari de la construcci� militant de Fuerza Nueva. La criada els havia delatat per por de ser acusada de complicitat o encobriment per�, sobretot, perqu� no havia pogut cobrar un deute. No ha de ser f�cil per a un policia, un mosso o un gu�rdia civil detenir una mare i quatre fills d'entre 14 i 18 anys. Qu� devia haver passat en aquella fam�lia? Una fam�lia en qu� la mare, Neus Soldevila, va ser batejada period�sticament com "la dol�a Neus". Primera emissi�, el 29 de setembre de 2019.

L'estiu del 1981, la Gu�rdia Civil de Bin�far, un poble d'Osca, rep la trucada d'una dona esverada que els explica que un grup d'encaputxats han entrat a casa seva, amb tota la fam�lia dins, li han preguntat on era el seu marit i li han ordenat que agaf�s els seus fills i marx�s lluny perqu�, si no, els matarien a tots. La Gu�rdia Civil corre cap al lloc dels fets. Troben el pare de la fam�lia estirat al llit, com si dorm�s, amb un tret al clatell. Tots els integrants de la fam�lia expliquen el mateix relat i hi ha un element que fa ballar el cap als investigadors: els botxins havien trucat al timbre. Qui ha matat Joan Vila, un empresari catal� que s'ha fet ric gr�cies a la construcci�? Primera emissi�, el 28 de setembre de 2019.

La policia troba mort al maleter del seu cotxe l'empresari andorr� Joan Casals, de 60 anys. Cinc dies abans, la filla l'havia denunciat per maltractaments, per� la policia no la creu. Els Mossos obren dues l�nies d'investigaci�. La primera �s l'entorn familiar, i hi descobreix enfrontaments per l'her�ncia de la mare, morta feia tres mesos. I la segona �s la de dues prostitutes russes que s�n germanes, la T�nia i l'Helena. El Joan es veia regularment amb la T�nia i havia llogat un pis per a ella i la seva germana al carrer Ann�bal de Granollers. Despr�s de molts interrogatoris, les dues noies reconeixen que van trobar el Joan mort al pis llogat i que, com que s�n estrangeres i estan mig il�legals, van tenir por i en lloc de denunciar-ho van optar per netejar-ho tot i desviar l'atenci�. En un dels interrogatoris, una d'elles deixa anar una frase molt enigm�tica: "Prefereixo anar a la pres� que estar morta." Amaguen alguna cosa les dues germanes?. Reemissi�. Primera emissi�, 8 de mar� de 2020.

Els Mossos d'Esquadra troben el cad�ver d'un home dins el maleter d'un cotxe a Granollers. El cos, pr�cticament nu, est� embolicat amb unes mantes, i el crani est� tot ensangonat. El cotxe, un BMW de matr�cula andorrana, estava ben aparcat en un pol�gon industrial. El vehicle no havia estat for�at i no tenia cap desperfecte. La v�ctima �s l'empresari Joan Casals, de 60 anys. La seva fam�lia n'havia denunciat la desaparici�. Reemissi�. Primera emissi�, 29 de febrer de 2020.

(Cap�tol actualitzat) Com �s que hi ha tanta controv�rsia amb qui va escriure els an�nims que l'Helena Jubany es va trobar a la porta de casa? Cada informe cal�ligr�fic diu una cosa diferent. Com �s que, si la Muntsa i el Santi vivien junts i tots dos eren amics de la v�ctima, nom�s s'empresoni la Muntsa? Quin paper va tenir l'Ana Echaguibel en aquesta hist�ria? Sembla que tothom t� clar que una persona sola no podia haver com�s el crim. Qu� passar� ara que s'ha su�cidat la Muntsa Careta? Qui va matar l'Helena Jubany?

(Cap�tol actualitzat) El 2 de desembre del 2001, fa 19 anys, van matar Helena Jubany llan�ant-la daltabaix d'un quart pis a Sabadell. L'assassinat d'aquella noia de 27 anys va passar desapercebut perqu� la policia i el jutge van demanar a la fam�lia que diguessin que era un su�cidi, que aix� el podrien investigar millor. Els Jubany ho van fer. Van callar i van aguantar durant dos mesos. Es va detenir Montse Careta, una mestra de Manresa que vivia i festejava a Sabadell. Amb l'Helena es coneixien de la Uni� Excursionista de Sabadell i, a la v�ctima, la van trobar morta al pati del n�mero 48 del carrer Calvet d'Estrella, on vivia la Montse i potser tamb� el seu xicot, un jove advocat anomenat Santi Laiglesia. Per� la policia, per ordre del jutge, nom�s va detenir la Montse, i la Montse, despr�s de dos mesos a la pres�, es va su�cidar i el cas es va arxivar. El crim de l'Helena Jubany encara est� pendents de resoldre's.

�ltim cap�tol de "Dieguito el Malo", una minis�rie de cinc cap�tols sobre l'atracador Juan Diego Redondo Puertas, que va entrar a la pres� als 15 anys i que va morir de la sida als 52, despr�s de passar m�s anys empresonat que en llibertat.

El Diego torna a ser a la pres� i la condemna que ha de complir �s llarga. La seva dona, la Carmela, s'ha su�cidat i els fills petits han quedat desemparats. Semblava que a Dieguito el Malo no li podien passar m�s desgr�cies. Per� la vida, de vegades, �s molt cruel.

El 2 de juny del 1978, 45 homes s'escapen de la pres� Model de Barcelona. Durant 15 dies, fan un t�nel des de la infermeria fins a les clavegueres utilitzant forquilles i culleres, i despr�s fugen. Un dels l�ders de l'operaci� �s Juan Diego Redondo Puertas, conegut com a Dieguito el Malo, un atracador que va entrar a la pres� amb 15 anys i que ho ha apr�s tot entre els barrots. Mesos despr�s de la gran evasi�, la Gu�rdia Civil i la Policia Nacional es bolquen per arrestar els fugats, que es tornen a dedicar a la delinq��ncia. En queden pocs en llibertat, entre ells, Dieguito el Malo. Qui pitjor ho est� passant s�n les fam�lies dels fugitius, que s�n vigilades i assetjades per les forces policials.

Les revoltes que viu Espanya a finals dels anys 70, despr�s de la mort de Franco, tamb� entren a les presons. Estan massificades i la societat reclama millores de tota mena, especialment, que creixi la democr�cia i s'aturi la repressi�. Mentrestant, a Barcelona es produeixen m�s de 100 atracaments al mes. Un dels l�ders dels atracadors tamb� �s un l�der a la pres�, i protagonitzar� la que probablement sigui una de les fugues de presos m�s nombroses d'Europa.

Qui �s Juan Diego Redondo Puertas? Va passar m�s temps a la pres� que al carrer i va liderar la fuga m�s nombrosa de presos de la hist�ria recent d'Europa. L'any 1978, la m�tica pres� Model de Barcelona va ser not�cia perqu� hi va haver una fuga de pel�l�cula, gaireb� m�s que la de la pres� nord-americana d'Alcatraz. Fem el relat, poc conegut, d'aquell episodi de la hist�ria penitenci�ria de Catalunya i de l'home que el va liderar, conegut amb el malnom de Dieguito el Malo, tot un personatge. Aquesta hist�ria tamb� �s el retrat d'una �poca.

Dilluns 29 de maig del 2012. El conserge d'un edifici de Mont-real, al Quebec, es troba en un carrer� una maleta vella plena de mosques i de cucs. L'obre i hi troba un tors hum� ple de ferides: no hi ha ni cap, ni bra�os ni cames. Poques hores despr�s, arriben per correu a Ottawa dues bosses amb un peu i una m� amputats. La commoci� al Canad� �s enorme. La policia s'afanya a investigar. Per� ja hi ha gent que creu saber el que ha passat. S�n una colla de detectius amateurs que han perseguit un matagats per internet durant molts mesos. Avui s�n famosos gr�cies a un documental de Netflix.

La figura de l'assass� despietat que mata per enc�rrec, aquell que anomenem sicari, �s molt habitual al cinema. En aquest cas, no estem parlant de cap pel�l�cula. Despr�s del triple crim de la Sagrada Fam�lia, la M�nica va rebre un missatge de text en qu� uns suposats sicaris li demanaven diners per l'assassinat dels seus pares i la seva neboda. All� fa ballar el cap als investigadors, que encara no saben que resoldran el cas gr�cies a una "i" llatina i a un barret de cowboy.

27 de gener del 2012. Troben una parella gran i la seva neta morts al seu domicili del barri de la Sagrada Fam�lia de Barcelona. La filla del matrimoni �s qui truca als Mossos d'Esquadra per avisar del crim, que diu que s'ha trobat en tornar de la feina. Al lloc dels fets hi ha un detall que posa els policies en alerta: els tres cad�vers estan tapats, un amb una tovallola i els altres dos amb una funda n�rdica.

Finals de gener del 2007. �s de nit. Una dona treu a passejar la gossa per una urbanitzaci� de Sant Esteve Sesrovires. L'animal va sense lligar i unes passes al davant de la seva propiet�ria. Ensuma l'asfalt. De cop, comen�a a c�rrer cap a un cam� forestal. La dona el segueix. All�, i gr�cies a la llum d'un fanal, intueix que hi ha alg� a terra. Es tracta d'un noi jove, un adolescent. T� les mans ensangonades i est� commocionat. Alg� li ha fet un tall al coll i gaireb� no pot parlar. L'�nic que aconsegueix barbotejar �s: "Estels" "M'ha tallat" i "Ella". L'endem�, quan ja est� fora de perill, el noi dona una versi� dels fets. Uns desconeguts li han volgut robar el m�bil i l'han agredit. Per� despr�s la canvia. Diu que qui l'ha ferit �s la seva madrastra. Els Mossos i la jutge de gu�rdia estan desconcertats.

Dilluns 7 de juliol del 2008. En uns jardins abandonats a prop de la masia de Can Saragossa de Lloret de Mar, els Mossos d'Esquadra troben el cos semienterrat d'una noia. El cad�ver est� nu, en avan�at estat de descomposici� i cobert de branques i de matolls. Els agents no la poden identificar. El que s� que veuen �s que t� un tatuatge en un peu i un brillant incrustat en una dent. El lloc on s'ha trobat el cos �s a nom�s deu minuts de la zona d'oci nocturn de Lloret de Mar.

El 9 de desembre de 2016 maten de dos trets al cap una dona de l'alta societat alacantina. El crim passa dins d'un concessionari d'autom�bils. La v�ctima �s Mar�a del Carmen Mart�nez, v�dua de l'expresident de la CAM, la Caja de Ahorros del Mediterr�neo. La policia descarta de seguida el robatori i comen�a a recollir els indicis del que sembla un assassinat a sang freda. El crim, com si es tract�s d'un episodi de "Falcon Crest", "Nissaga de poder" o la m�s recent "Succession", d'HBO, obrir� les portes d'una trama de ranc�nies familiars, �nsies de revenja i la lluita per un suc�s empori empresarial. No fa massa es va celebrar el judici i el final va ser sorprenent.

Aquella tarda de primavera del 1928, la Pobla de Ferran ha quedat sembrada de cad�vers. Avisats pels crits de desesperaci�, els pagesos i pageses tornen a casa i troben mortes o malferides les seves criatures, dones i mares. Tothom sap qui n'�s el culpable, perqu� els pocs supervivents l'han vist. �s un noi del poble, Josep Marimon, que ha fugit i al qual persegueixen centenars de gu�rdies civils i membres del sometent. Per� passen els dies i no el troben per enlloc, mentre els diaris catalans, espanyols i estrangers intenten esbrinar per qu� aquell jove malalt i fins llavors pac�fic s'ha convertit en un assass� de dones i criatures.

19 de maig del 1928. La Pobla de Ferran, un llogarret de la Conca de Barber�, amb nom�s una quarantena de ve�ns. Aquella tarda de dissabte, la majoria treballen als camps de cereals dels voltants. A la Pobla queden nom�s unes quantes criatures petites i algunes dones. I un home, Josep Marimon, malalt de tuberculosi, que al mat� ha anunciat que es far� fam�s. Ning� no li ha fet gaire cas. Per� tenia ra�: al cap de poques hores Marimon es converteix en el pitjor assass� m�ltiple de la hist�ria de Catalunya. Recordem els seus crims i ens acostem a la Pobla de Ferran, encara marcada per aquella trag�dia.

1997. S�n gaireb� les dues del migdia del dimecres 17 de desembre. Una nena de 12 anys torna a casa despr�s de passar el dia a l'escola. Viu en un xalet de dues plantes situat en un barri residencial de C�llar Vega, a Granada. Obre la porta exterior, la que dona al pati. Entra i descobreix que hi ha una dona cremant, envoltada de flames. Desesperada, la nena corre fins a la casa del davant. Pica a la porta amb cops forts i insistents. L'obre la ve�na. La nena crida: "La meva �via est� cremant." La v�ctima es diu Ana Orantes.

15 de novembre del 1989. En una partida a prop de l'estaci� de ferrocarril del Catllar, al Tarragon�s, apareix el cad�ver d'un indigent conegut com "l'home del temps". Ning� no sap qui pot haver matat Antonio Hueso perqu� era una persona que no es ficava mai en problemes. Un mes despr�s, tamb� a Tarragona, un altre indigent desapareix sense deixar rastre i, a la mateixa ciutat, un tercer home fa vuit anys que va marxar del barri i ning� n'ha sabut mai m�s res. A priori, s�n tres casos separats i res no fa sospitar que puguin estar connectats. La sorpresa arribar� per carta.

23 de mar� del 2004. L'FBI i la policia postal nord-americana porten entre mans una investigaci� de gran magnitud. M�s de mil persones han comprat litografies per internet de Picasso, Mir�, Dal�, Marc Chagall, Roy Lichtenstein i Fernando Botero, i han resultat ser falses. Les c�pies fraudulentes s'han venut per un m�nim de 1.000 d�lars, que s�n uns 900 euros. Per alguna de les peces, algun compradors ha arribat a pagar 20.000 euros. La policia ha fet comptes i l'estafa puja a un mili� de d�lars, 900.000 euros. Als EUA donar gat per llebre en el mercat de la pintura no �s un delicte menor i est� penat amb pres�. L'FBI no parar� fins a ca�ar els falsificadors, que operen des de Catalunya.

El 25 de setembre del 2012, una dona entra molt alterada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra del barri de les Corts de Barcelona. Diu que unes persones encaputxades l'han assaltada quan anava en cotxe i han segrestat el seu fill. Explica que li demanen 5 milions d'euros per alliberar-lo i que li han deixat clar que si no paga mataran el nen. Li han dit que �s un tema relacionat amb Col�mbia. Els Mossos es creuen la mare i comen�a un compte enrere que t� un l�mit de quatre dies. Aquesta �s una hist�ria en la qual sortir� un gat, una gata, un peluix i una guarderia, i que es resoldr�, en bona part, gr�cies a un plat de macarrons.

19 de gener del 2001. Els Mossos d'Esquadra detenen Engr�cia Rosado Piris, de 56 anys, a casa seva, a Badalona, com a principal sospitosa de la mort del seu cos�, Ricardo Piris Piris, l'agost del 2000. Ja han passat cinc mesos des que en van localitzar el cad�ver a la seva segona resid�ncia de Lloret de Mar. El cos, en un avan�at estat de descomposici�, presentava fins a 20 ganivetades. Estava nu, de bocaterrosa i portava un preservatiu al penis. La policia no ha trobat l'arma del crim. Dies abans de la detenci�, els Mossos reben un an�nim que assenyala Engr�cia Rosado com a autora de l'apunyalament.

Diumenge, 27 d'agost de l'any 2000. El propietari d'un bar de Lloret de Mar va a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a denunciar la desaparici� d'un client habitual. Fa una setmana que no el veu i que no en sap res. Els agents es traslladen fins al domicili del suposat desaparegut al n�mero 1 del carrer Santa Julita de Lloret. �s una casa de tres plantes. Truquen al timbre diverses vegades. Ning� respon. Veuen que hi ha una finestra oberta i les claus damunt de la taula. Amb l'ajuda d'una branca, les recuperen i entren. Al pis de baix no veuen res de sospit�s. A la segona planta, tampoc. En arribar a la tercera, les coses canvien. En una habitaci�, entre dos llits, hi troben el cos d'un home cosit a ganivetades. Est� despullat i de bocaterrosa. Porta un preservatiu al penis.

"Han matat els de Laort�! Tots morts, tots morts". Aquest crit va ressonar durant anys per les valls del Pirineu. A primers de mar� del 1943, havien assassinat una fam�lia de masovers a la serra de Carreu: un matrimoni i dues nenes, de 10 i 14 anys. Reconstru�m aquell crim de la m� de Pep Coll, que el va novel�lar a "Dos ta�ts negres i dos de blancs". Qui ha pogut cometre una matan�a aix�? Per qu�?

Onze encaputxats entren al Banc Central de Barcelona. Hi retenen 300 ostatges i exigeixen l'alliberament del tinent coronel colpista Antonio Tejero. Aix� passava el 23 de maig de 1981, 3 mesos despr�s del cop d'estat al Congr�s dels Diputats. A Barcelona, els atracadors o colpistes -ning� sap ben b� qu� s�n- han ferit un home a la cama per fer veure que deixen marxar un grup d'ostatges. Entre ells hi va un assaltant camuflat que porta un malet� que �s clau en aquesta hist�ria. Mentrestant, la tensi� creix, ja han passat moltes hores des de l'inici de l'assalt. Els m�xims responsables policials, entre els quals hi ha diversos generals, no saben qu� fer perqu� totes les estrat�gies que fan servir no funcionen i, finalment, hi envien a negociar personalment el governador civil de Barcelona i el director general de la policia.

El 23 de maig del 1981, tres mesos despr�s del cop d'estat del 23F, va tenir lloc a Barcelona l'assalt al Banc Central, al capdamunt de la Rambla, a tocar de la pla�a Catalunya. Onze encaputxats van retenir gaireb� 300 ostatges i van acaparar l'atenci� dels mitjans de comunicaci� d'Espanya i de mig m�n. Anys despr�s, el l�der de la banda, un home anomenat el Rubio, va concedir algunes entrevistes, i una va formar part d'un reportatge titulat "Cop al Banc Central" em�s al programa "Sense ficci�" de Televisi� de Catalunya. A pesar de la sent�ncia condemnat�ria, aquell assalt va estar sempre envoltat de secrets i confusi�.

10 d'agost del 2003. A Fuengirola, a M�laga, entre les 4 i les 6 de la matinada, tres noies s�n atacades mentre caminen soles pel carrer. A una d'elles la violen, i les altres dues s�n v�ctimes d'agressi� sexual i robatori. Pocs dies despr�s, a la zona creix la tensi� perqu� en una localitat propera assassinen una noia de 17 anys, Sonia Carabantes. Quatre atacs en tan pocs dies i en un espai geogr�fic tan proper provoquen alarma social, els mitjans no paren de parlar-ne i sobretot les dones tenen por. En aquest context, la policia det� un home holand�s i l'acusa dels atacs sexuals de Fuengirola, tot i que el seu ADN no coincideix amb el que es va trobar en les v�ctimes. Romano Liberto Van der Dussen va passar 13 anys a la pres�, fins que es va demostrar qui era l'aut�ntic culpable de les violacions. Com �s que passen aquestes coses?

S'ha com�s un crim i ara toca investigar. Com �s un investigador? Segueix el seu instint? S'emporta el cas a casa? Pot arribar a empatitzar amb alguns culpables? Es mata molt a Catalunya? Per qu� matem? Un investigador a "Crims": l'intendent Toni Rodr�guez, cap de la Divisi� d'Investigaci� Criminal dels Mossos d'Esquadra. Podr� posar llum a la foscor?

Molts robatoris petits i estranys es repeteixen en una zona geogr�fica molt concreta: el Giron�s, la Selva, el Baix Empord� i el Pla de l'Estany. L'abril del 1994, un robatori darrere un altre acaben provocant alarma social i el desconcert dels Mossos, que no entenen qu� hi pot haver darrere d'aquells assalts que no obeeixen a cap patr� ni semblen ser fets per una banda organitzada. En quatre anys es comptabilitzen m�s de 50 robatoris. I els investigadors no tenen cap pista. L'escalada de delinq��ncia en domicilis creix i fins i tot s'intenten cremar algunes cases. La policia no troba cap explicaci� i la confusi� augmenta quan alguns ve�ns asseguren haver vist unes persones vestides de ninja, amb roba negra de dalt a baix i encaputxats. Qui roba vestit de ninja?