Crims

En el cap�tol anterior vam explicar la troballa de l'esquelet d'una dona que, quan va morir, estava embarassada de 5 mesos. Els forenses van determinar que havia mort d'un tret al cap i li havien trencat la mand�bula en vida. L'enterrament dels cad�vers es va fer al mateix n�nxol per� per separat, la mare en una caixa i el fill, en una altra, i aix� ser� determinant. No sabem qui �s la v�ctima i aix� va fer que els investigadors quedessin encallats. Avui, la casualitat, la burocr�cia i la gen�tica permetran avan�ar en el relat. Segon cap�tol de la trilogia.

El cas que comencem a explicar-vos avui va comen�ar amb la troballa accidental d'un esquelet. Uns ossos que amagaven molts secrets i que es van anar descobrint a poc a poc i al llarg de molt temps. Especialistes en ossos, una arque�loga, els investigadors de la Gu�rdia Civil i el pas del temps van ajudar a avan�ar en la investigaci�. En el cap�tol d'avui ens fixarem en els detalls que s'amagaven al voltant i a dins de l'esquelet. Detalls petits, per� sorprenents. Primer cap�tol de la trilogia.

Els Mossos han trobat un fil per estirar en l'atracament amb detenci� il�legal de la Roca del Vall�s del 5 i 6 de mar� del 2009, per� encara no saben si estan sobre la pista correcta. La policia t� un sospit�s del segrest i li han punxat el tel�fon. En una de les converses, els Mossos senten que estan vigilant un altre home. Els investigadors sospiten que podrien estar preparant un nou segrest, per� hi ha una cosa que no quadra. El sospit�s els consta com a portugu�s, a la base de dades, i els Mossos busquen brasilers i argentins com a autors dels fets de la Roca del Vall�s. �ltim cap�tol de la trilogia.

Qu� us passaria pel cap si pens�ssiu que esteu vivint els �ltims segons de la vostra vida? A la Roca del Vall�s hi ha una fam�lia segrestada esperant a veure si el seu pare aconsegueix robar la sucursal banc�ria que ell mateix dirigeix i donar els diners als segrestadors. Aquesta hist�ria, que va passar el mar� del 2009, va portar cua i molta feina als investigadors. Hi tindran un paper molt important la telefonia m�bil i la casualitat. Segon cap�tol de la trilogia.

Dijous, 5 de mar� del 2009. A la Roca del Vall�s, un grup de delinq�ents ret� tota la nit a casa seva el director d'una oficina de Caixa Catalunya i la seva fam�lia. L'endem� a primera hora el porten a la sucursal, que �s a Mollet, i l'obliguen a obrir la caixa forta. A casa s'hi han quedat la dona, els avis i dos fills, encanonats per un dels segrestadors. Si els assaltants aconsegueixen els diners, la fam�lia en sortir� sana i est�lvia. Si no, el desenlla� pot ser fatal. Primer cap�tol de la trilogia.

Desembre del 2008. Alcanar, el Montsi�. La casa dels propietaris d'un concessionari de cotxes de segona m� �s l'escenari d'un crim amb una viol�ncia extrema. La policia hi troba dos cad�vers amb signes de tortura. Les v�ctimes s�n Felipe Barrio i la seva parella, Stella Afodoroaie. Sembla que els han apallissat fins a matar-los. La policia haur� d'esbrinar si tanta f�ria pot haver estat motivada per un robatori o si al darrere hi ha alguna cosa m�s. S'ha simulat un atracament per emmascarar el doble crim?

Barcelona, 1 de mar� del 1981. �s diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Bar�a ha acabat guanyant l'H�rcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa r�pid de l'estadi perqu� ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Per� a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, conven�uda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi �s, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Bar�a, Josep Llu�s N��ez. Ning� en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparici� a la policia. Qu� li ha passat a Quini?

Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estaci� d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ning� i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta all� oblidada m�s de quatre mesos ha deixat anar un l�quid visc�s per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquin�ria, demana perm�s per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu s�n uns diaris vells i uns llen�ols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecci�. Quan per fi veuen qu� hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

S�n dos quarts de deu del mat� del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Al�s n�mero 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com �s habitual, els hi puja a l'habitaci�. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. S�n al llit, tapats amb una v�nova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets s�n plenes d'esquitxades. Alg� els ha apunyalat mentre dormien.

Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una fam�lia alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, per� els seus ve�ns gaireb� no els coneixen. Nom�s saben que s�n estrangers, perqu� no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent m�sica i c�ntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital can�ria on viuen ning� s'espera que passar� el que es coneixer� com "el crim del segle".

La Montse M�ndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de M�rqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal�lat a Madrid. Una va desapar�ixer en estranyes circumst�ncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, s�n dos casos que no tenen res a veure. Per� com us podeu imaginar, si els expliquem junts �s perqu� estan connectats d'alguna manera. Com?

El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparici� de la seva mare. La Montserrat M�ndez, que est� separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, per� no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps nom�s fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comen�a a Girona, per� ens portar� a Fran�a i a Madrid.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove itali� de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos est� penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de su�cidi. El seu nom �s Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisi�. En el cas Biondo, tot apunta a un su�cidi per� la fam�lia desconfia d'aquesta hip�tesi des del primer moment. Les �ltimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.

Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que est� b�. Hauran de passar nou anys perqu� la fam�lia de l'Ana Maria s�piga qu� se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bid�". �s tan sorprenent tot el que va passar que us semblar� una pel�l�cula. Per� ja sabeu que aix� �s el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta �s la hist�ria d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que alg� fes trampa perqu�, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La m�s temuda.

Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una ve�na de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del mat�. Quan arriba al mirador, la visi� li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Est� descal�a. Les sabates s�n a terra, ben posades i alineades. No hi ha res m�s al voltant. El cas �s peculiar. Sembla un su�cidi, per� no est� clar i la primera i gran inc�gnita se centra a saber qui �s.

27 d'octubre del 2002. �s un diumenge pluj�s. En una urbanitzaci� de luxe a 50 quil�metres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa despr�s d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot. Tamb� hi ha sang per terra i per les parets del bany. La v�ctima es diu Mar�a Marta Garc�a Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabar� descobrint donar� la volta al m�n.

Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer C�rsega. Una dona i la seva filla tornen a casa despr�s de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, �s la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La v�ctima �s Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes s�lides.

L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparici� de la seva filla, Ana Mar�a Ram�rez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella �s molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana Mar�a va imposar un estat de terror psicol�gic tan gran en el seu entorn que ning� es va atrevir a delatar-lo. La hist�ria d'avui comen�a a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cant�bria. La droga hi t� un paper important i, com sempre, molt negatiu.

Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. �s al parc de la Ciutadella, un dels llocs m�s singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Ol�mpics. L'assassinat de la S�nia Rescalvo �s un d'aquells episodis que van m�s enll� d'un crim. �s un punt d'inflexi� en la hist�ria recent d'aquest pa�s. El primer crim tr�nsfob a Catalunya, que marcar� un abans i un despr�s en la lluita contra l'odi i la discriminaci� a casa nostra.

En el cap�tol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versi� period�stica, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigaci� que va fer el tamb� periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut m�s de 80 milions d'exemplars, va dedicar m�s temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel�les que el van fer fam�s, quan ja era mort. Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre for�a interessant que ser� la base del relat d'avui.

A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres �ltimes d�cades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al l�der socialdem�crata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assass� va desapar�ixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gaireb� 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'all� m�s pintoresques. �s, de llarg, la investigaci� criminal m�s cara de la hist�ria del pa�s n�rdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys despr�s, agafaria fama tot el que t� a veure amb el g�nere negre. Ho anomenen "nordic noir", i t� com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson. Qui va matar Olof Palme? I per qu�?

Dimecres, 13 d'agost del 2003. Carrer del Parc de Lleida n�mero 7, primera planta. Agents dels Mossos d'Esquadra acudeixen a un edifici ru�n�s del barri vell alertats per un ve� que ha notat una forta pudor a l'escala. En una atmosfera irrespirable i amb poca llum, veuen que de sota una pila de runa sobresurten un bra� i una cama. Estan en vies de descomposici�. Als investigadors els recorda la pel�l�cula "Seven".

El 18 de gener de l'any 2003, una trucada trenca la calma d'una nit de dissabte d'hivern a Tarragona. Truquen del CAP Sant Pere de Reus, la doctora Gl�ria Sanz no ha anat a treballar. Li tocava torn de gu�rdia, per� no s'hi ha presentat. Qu� li ha passat? On �s la Gl�ria Sanz? Un cas que donar� moltes voltes i acabar� resolent-se a les portes d'un avi�.

El misteri envolta la mort del Jordi Magraner, un valenci� que havia crescut a Fran�a i que els �ltims anys de la seva vida va viure a les valls de Bumburet, a l'Hindu Kush, la serralada que hi ha entre el Pakistan i l'Afganistan. Aquest home va anar all� a buscar l'anomenat abominable home de les neus, el ieti, el van creure un espia franc�s, el van acusar de pederasta i, set anys despr�s de la seva mort, encara no s'havia descobert l'assass�. L'escriptor barcelon� Gabi Mart�nez va passar vuit mesos a Fran�a parlant amb la fam�lia Magraner fins que va decidir viatjar a les valls de Bumburet per investigar pel seu compte. All� es va topar amb els homes de Bin Laden i enmig de situacions que van posar la seva vida en perill. Era l'any 2009.

El cas de Jordi Magraner �s una cr�nica negra en un indret espectacular, el mass�s muntany�s de l'Hindu Kush, entre el Pakistan i l'Afganistan, i est� protagonitzada per un aventurer d'origen valenci�. El relat t� un plus d'ex�tic perqu� Magraner havia anat a l'Hindu Kush a buscar el que liter�riament es coneix com l'abominable home de les neus: el ieti. M�s enll� de la recerca d'aquella mena de mite, la vida a les muntanyes li va agradar tant que s'hi va quedar a viure. La hist�ria d'avui parla de com un parad�s pot esdevenir infern, i explica com Jordi Magraner, finalment, s� que va trobar un cert tipus de monstre. En parlarem amb l'escriptor Gabi Mart�nez, que va viure amb els Magraner i va viatjar al Pakistan, all� on el 2009 se situava la base d'operacions d'Al-Qaeda. El Gabi va quedar tan fascinat amb la hist�ria del Jordi que va voler esbrinar qui i per qu� el van matar. I en va escriure un llibre titulat "Nom�s per a gegants". Amb ell intentarem posar llum a la foscor.

Una jove de 19 anys desapareix a Ponts, un poble gran de la Noguera. La fam�lia dubta de si ha marxat volunt�riament per� ho acaben denunciant. Els Mossos interroguen amics i familiars i comencen a detectar mentides i contradiccions, sobretot entre els homes que, �ltimament, han tingut alguna cosa a veure amb la noia. Despr�s de 19 dies de treball policial sense resultats, els fets es precipitaran en cascada i el cas es resoldr� en nom�s una tarda. Hi tindran molt a veure una targeta d'empresa i un p�rcing al melic.

Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove itali� de 31 anys apareix mort en un pis del barri de Las Letras de Madrid. El cos est� penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de su�cidi. El seu nom �s Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisi�. En el cas Biondo, tot apunta a un su�cidi per� la fam�lia desconfia d'aquesta hip�tesi des del primer moment.

Idar-Oberstein �s una ciutat d'uns 35.000 habitants del sud-oest d'Alemanya, coneguda per la seva ind�stria de pedres precioses i famosa per l'"esgl�sia de la roca", una petita capella que est� literalment encastada dins una gran roca. Una llegenda explica que dos germans que vivien al castell que hi ha a sobre es van enamorar de la mateixa noia i un dia que un germ� no hi era, l'altre va aprofitar per casar-s'hi. Quan el germ� que havia marxat del castell va tornar i se'n va assabentar, va tirar el germ� daltabaix de la roca. Va acabar confessant el crim a un abat i aquest, com a c�stig, li va fer excavar amb les seves pr�pies mans una esgl�sia al lloc on es va trobar el cos del germ�, just 50 metres sota el castell. Aix� �s nom�s una llegenda, per� el que us explicarem avui, tot i que sembla mentida, va passar de veritat. Un assass� sense rostre atemoreix Alemanya i Fran�a, amb un final sorprenent i ens atrevir�em a dir que pat�tic.

El cas de la Gu�rdia Urbana arriba a judici amb dubtes o versions contradict�ries sobre quatre aspectes clau: l'hora del crim, com van matar la v�ctima, qui en va ser l'autor i el motiu. No �s poca cosa i el tribunal popular ser� qui ho haur� de determinar. Els dos acusats, l'Albert i la Rosa, s'assenyalen m�tuament.

En aquest cap�tol, el cas de la Gu�rdia Urbana tornar� a tenir moltes sorpreses. Des d'una serra el�ctrica que sent un ve� de la Rosa, passant per uns ratolins que han fet niu en un sof� i una paret taronja repintada de blanc. A la confusi� general s'hi sumar� una altra mort.

Rosa Peral i Albert L�pez s'han convertit en els principals sospitosos del cas i no ser� f�cil establir qui diu la veritat. Com sempre, els detalls seran importants, i els testimonis! Sobretot els de refer�ncia.

El dijous 4 de maig del 2017, a quarts de deu del vespre, un jutjat de Vilanova i la Geltr� rep l'av�s que s'ha trobat un cotxe cremat al costat del pant� de Foix i que, al maleter, hi ha les restes del que sembla el cad�ver d'un home. Segons la matr�cula del vehicle, el cotxe pertany a Pedro Rodr�guez, un agent de la Gu�rdia Urbana de Barcelona. Oficialment, Pedro Rodr�guez no consta com a desaparegut, per� fa tres dies que no va a casa seva i des de llavors ning� l'ha vist. Aquest �s el primer cap�tol d'una minis�rie de quatre sobre el crim de la Gu�rdia Urbana. L'1 de desembre del 2020, el Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya va confirmar la condemna de 25 anys per a Rosa Peral i 20 anys per a Albert L�pez. Per�, com s'ha arribat aqu�? Quina �s la hist�ria del crim de la Gu�rdia Urbana? Quins s�n els detalls importants?

Fargo �s un poble real, a Dakota del Nord, als Estats Units. Es va fer fam�s perqu� els germans Cohen en van fer primer una pel�l�cula genial i, despr�s, diverses temporades en format de s�rie de televisi�. A l'inici de la pel�l�cula i de la s�rie, sortia un escrit en qu� es deia que els fets relatats eren reals. Per� era un joc que feien els Cohen. El que s'explica a la pel�l�cula, que �s incre�ble, era tot inventat. Com sempre passa, la retor�ada i brillant ment dels Cohen no va arribar a imaginar el que la realitat faria que, un dia de 2017, pass�s de veritat a Fargo.

Una noia, de 21 anys, torna cap a casa de matinada. �s el dissabte 23 d'agost del 1997. Viu a l'Hospitalet de Llobregat, en un edifici que t� una zona enjardinada. Quan est� a punt d'arribar al portal, nota una pres�ncia darrere seu. Es gira i veu un home alt i prim. Porta gorra i la cara tapada. L'home li posa una navalla al coll, la tomba a terra i l'obliga a fer-li una fel�laci�. Dos mesos despr�s es repeteixen els fets; en aquest cas, a Barcelona. El dimarts 14 d'octubre a la nit, un individu de les mateixes caracter�stiques ataca una jove, de 21 anys, quan entra al bloc on viu. L'amena�a amb una arma blanca. L'arrossega fins a l'ascensor i l'obliga a practicar-li sexe oral. Al cap de quinze dies, una altra noia, de 20 anys, �s objecte d'un atac similar. Tres agressions i un mateix patr�. La policia sospita que hi ha un violador en s�rie.

El novembre del 1991, la Policia Nacional rep una primera den�ncia d'una dona que explica que li han clavat un punx� que li ha entrat pel gluti esquerre i li ha sortit per l'engonal. No ha pogut veure el seu agressor perqu� l'ha atacada per l'esquena. Durant prop de dos anys, una trentena de dones denunciaran fets similars. Primer en comptagotes, per�, a mesura que avanci el temps, els atacs seran m�s freq�ents fins que una dona morir� i sis m�s salvaran la vida "in extremis". La situaci� provoca molt desconcert entre els agents, que no saben per on buscar, i molt nerviosisme entre les dones que agafen la L5 del Metro, que �s on normalment actua l'agressor. La por s'escampar� per la crueltat i el sadisme d'un individu que sap molt b� com utilitzar els ganivets per fer mal.

El febrer de l'any 2000, a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Lloren� Solbes. Un amic seu explica que havien quedat el dia anterior i que no s'hi va presentar. Per descartar que hagi marxat volunt�riament, la policia analitza els comptes bancaris de Solbes, i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores, es fixen que la c�mera d'un caixer autom�tic ha captat com es feia una d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica.

La nit del 19 d'octubre de l'any 2007, maten l'alcalde de Polop, a la Marina Baixa, d'un tret al cap. Sembla una execuci�, una acci� feta per sicaris. La Gu�rdia Civil investiga les disputes pol�tiques a l'Ajuntament, en una zona marcada per l'especulaci� urban�stica. Alguns testimonis apunten a una mala relaci� entre l'alcalde i un sector del seu equip de govern, encap�alat per Juan Cano, el n�mero 2 del Partit Popular, que despr�s del crim es converteix en alcalde. Per� no tenen cap prova que el vinculi amb el crim. Paral�lelament, tamb� investiguen la vida personal de la v�ctima i descobreixen que els darrers dies havia incrementat la despesa telef�nica, i que la majoria de trucades eren a vidents i n�meros de tarot. Dos anys despr�s, per�, el cas continua estancat. Ni detinguts, ni proves clares sobre el m�bil del crim. Els investigadors no saben cap a on tirar. Qui va matar l'alcalde de Polop? I per qu�? Dos anys despr�s de l'assassinat, tot est� per aclarir.

S�n les nou i vint minuts del dia 19 d'octubre de 2007. A Xirles, una pedania del municipi de Polop, a la Marina Baixa, un home gran surt alarmat de casa despr�s de sentir el soroll del que semblen uns petards. Davant la porta del garatge hi troba aturat un vehicle, encara t� els llums encesos i el motor en marxa. Els vidres de les finestretes del pilot i el copilot estan trencats a bocins. Al seient del conductor hi ha un home que no es mou. T� sang a la cara, que li regalima fins al pit. Ha rebut un tret al cap. �s Alejandro Ponsoda, l'alcalde. Qui l'ha matat? I per qu�?

L'ADN que la policia cient�fica va trobar al lloc dels fets �s de les v�ctimes i de la Marianela, la mare, que va ser la primera sospitosa. Tamb� hi havia unes petjades que no saben de qui s�n, per� res m�s. A Almonte, un poble que venera la Mare de D�u del Roc�o, la ci�ncia policial est� perduda. Per� un canvi d'actitud dels ve�ns, que havien callat durant mesos, permetr� als investigadors fer un important pas endavant.

El dissabte 27 d'abril del 2013, milers de persones celebren a Almonte (Huelva) una festa dedicada a la Mare de D�u del Roc�o. Als voltants de la pla�a de l'esgl�sia s'hi respira un ambient alegre i despreocupat. Mentre els ve�ns d'Almonte conversen amb els seus amics i familiars, o canten can�ons a la Mare de D�u, un home i la seva filla de vuit anys s�n assassinats a ganivetades. La investigaci� del doble crim d'Almonte va ser llarga i complexa. Els encarregats del cas es van trobar que hi havia poca gent disposada a col�laborar, i van passar molts mesos fins que alg� va decidir revelar un detall important.

El 8 de maig del 1998, un home entra en un bar del barri de les Corts de Barcelona, demana al cambrer canvi per comprar un paquet de tabac i, quan aquest es tomba, li clava un tret al clatell. La v�ctima es diu Josep Gilart i anys enrere havia tingut un altre bar, l'Snoopy, on havien desaparegut dues persones. Gilart t� molts enemics. Qui l'ha volgut matar?

Diumenge 22 de juliol del 2007. Jaime Gim�nez Arbe, conegut com "el Solitario", surt del seu xalet de Las Rozas, a Madrid, en direcci� a Portugal. Condueix una Renault Kangoo blanca amb plaques de matr�cula falses. Passa la nit en una pineda a prop del municipi de Figueira da Foz. La policia espanyola i la portuguesa li segueixen els passos. L'endem�, quan es desperta, puja a la furgoneta per dirigir-se al centre del poble. Va amb una jaqueta ampla i una perilla postissa. Falten vint minuts per a la una. Aparca en un p�rquing descobert, al davant de la sucursal de la Caixa Rural Agr�cola. Surt del cotxe. I quan est� a punt d'arribar al banc, sis agents l'immobilitzen a terra i el detenen.

9 de juny del 2004. Sis de la tarda. Dos agents de la Gu�rdia Civil de Tr�nsit custodien un cami� carregat amb les pales d'un aerogenerador. Ho fan a la Nacional 113, que uneix Pamplona amb Madrid. De sobte, la conducci� temer�ria d'un tot terreny els crida l'atenci�. Els agents activen les sirenes i comencen a perseguir-lo. El conductor no fa cas dels avisos i prem l'accelerador. Despr�s de tres quil�metres alenteix la marxa. Els agents l'avancen i durant un moment circulen contra direcci�. Quan els dos cotxes es troben en paral�lel, l'infractor treu un subfusell per la finestra i obre foc. Una r�fega de 21 projectils mata els dos gu�rdies civils a l'acte. Els fets han passat a l'entrada del municipi navarr�s de Castej�n.

1 de mar� del 2004. Un home truca a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Manresa. Denuncia que ha trobat la seva dona morta. Quan els agents arriben a casa seva veuen que els calaixos del moble del rebedor s�n a terra, regirats. Al menjador tamb� hi ha molt desordre. Els Mossos localitzen l'home a l'habitaci� de matrimoni. Plora i abra�a la v�ctima, que est� estirada al llit de panxa enlaire plena de ferides i de talls. Hi ha sang per tot arreu.

El 27 d'agost del 2013, la Nadima, de 9 anys, puja a l'avi� que la portar� a Bol�via amb el Ra�l, el seu ve� de 35 anys. Seran unes vacances curtes, de 7 o 10 dies. Ella est� tan contenta que fins i tot s'ha posat el vestit nou que li ha regalat el ve� bolivi�. Aniran en avi� i autocar, coneixer� un pa�s nou i, com que el ve� �s sempre tan amable amb ella, segur que estar� b�. I als seus pares els sembla perfecte. Perfecte? Prepareu-vos per a un drama que no acabar� en trag�dia gr�cies al sucre i la coca�na, per� poc n'hi faltar�.

Una dona entra a l'edifici Atalaya de la Diagonal de Barcelona. �s la tarda del 27 de setembre del 2004. La dona es diu Anna Permanyer, �s psic�loga i mare de 4 fills. En aquell edifici hi t� un pis de propietat en r�gim de lloguer. El porter la saluda a l'entrada, per� ja no la veu sortir. Passen les hores i no se'n sap res. Primer la fam�lia i despr�s la policia la comencen a buscar. Desaparici� volunt�ria? Segrest? Homicidi? En un primer moment la policia no pot descartar cap hip�tesi.

Una matinada de la Setmana Santa del 1993, un noi de 18 anys, Guillem Agull�, va rebre una ganivetada mortal al cor al poble de Montanejos, a 40 quil�metres de Castell� de la Plana. Al cap d'uns dies, l'autor de la ganivetada i els seus amics es van presentar a la Gu�rdia Civil. Segons ells, havia estat una baralla sense cap motivaci� pol�tica. Tots van anar a judici. Per� s'hi va fer just�cia? Avui el nom de Guillem Agull� t� el ress� d'un s�mbol. Resseguim la hist�ria del crim de qu� va ser v�ctima i d'un judici que va deixar moltes ferides obertes.

La mort del Gr�gory, un nen de 4 anys, a Fran�a, va deixar al descobert totes les mis�ries humanes. Pot ser veritat que un cos� mat�s el nen per enveja dels �xits professionals del seu pare? T� l�gica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen, quan la majoria de proves assenyalen el cos�? T� justificaci� una lapidaci� medi�tica contra la mare perqu� se la considera guapa i freda? El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la just�cia pel seu compte: va matar el cos� sospit�s, un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta hist�ria encara queden moltes coses per explicar.

16 d'octubre del 1984. En un poble del nord-est de Fran�a, a prop de la frontera amb Alemanya, desapareix un nen de 4 anys. Es diu Gr�gory Villemin. Els seus pares, una jove parella de 24 i 26 anys, creuen saber qui �s el culpable: la mateixa persona que els ha estat amena�ant durant anys per tel�fon i per carta, un an�nim que es fa dir "el corb".

El dimarts 20 de setembre del 1977, un noi alt i ros es presenta a la redacci� de la revista sat�rica El Papus, a Barcelona. Entrega una maleta al conserge i se'n va. El conserge, Juan Pe�alvert, t� l'enc�rrec d'entregar la maleta al director de la revista, reunit en aquells moments amb el consell de redacci�. La maleta, per�, li explota a les mans i el mata. L'atemptat tamb� provoca una quinzena de ferits i una gran consternaci� en tota la societat i, en particular, a la premsa democr�tica. Qui hi havia al darrere? El periodista Antonio Franco, que es trobava al El Papus el dia de l'atemptat, va tenir despr�s un paper important en la desarticulaci� de l'escamot ultradret� responsable de l'atac. Ho revela amb detalls al "Crims" i tamb� explica les seves sospites sobre el rerefons pol�tic que va conduir a la quasi impunitat dels seus autors.