Crims

Hi ha moltes persones que desapareixen volunt�riament, i hi tenen tot el dret, encara que facin patir fam�lia i amics. Per� hi ha moltes desaparicions que amaguen crims. Com se sap aix�? La J�lia i el Maurici s'havien passat un any sense donar senyals de vida, cosa que feia pensar que estaven morts, per� un dia van trucar a la sogra i al Diari de Tarragona dient que estaven b� i que no els busquessin. Segur que eren ells? Intentarem posar llum a la foscor.

Mar� del 2009. A Tarragona desapareixen un home i una dona. L'�ltima persona que els ha vist diu que han fugit junts, suggerint una relaci� amorosa amagada. Els desapareguts s�n la Julia Lamas i el Maurici Font. La Julia �s germana de la Mercedes, i la Mercedes est� casada amb el Maurici. La Mercedes no s'acaba de creure que la seva germana i el seu home estiguin embolicats i �s qui denuncia la desaparici�. Per� qui afirma que han fugit junts �s el marit de la Julia Lamas, un home anomenat Ramon Laso, que t� un passat que guarda en secret i que acabar� tenint un paper molt rellevant en aquest cas. La hist�ria d'avui �s un puzle que per als investigadors va ser molt llarg i delicat de completar. Un dels elements destacats �s que es va condemnar un home sense que haguessin aparegut els cossos de les persones a qui se suposa que va matar. I no van ser poques.

�s un quart de dues del migdia del 17 de maig del 2012 i a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Matar� reben una trucada. �s una dona i est� molt esverada. Els explica que ha trobat la seva mare morta a la cuina, enmig d'un bassal de sang. La policia pren les dades principals a aquesta senyora i avisa els encarregats d'Homicidis de la Regi� Metropolitana Nord perqu� vagin al lloc dels fets. No ser� l'�nica anciana morta a Matar� amb el mateix "modus operandi". Ataquen �vies que viuen soles i els roben diners i joies. Els Mossos tenen por perqu� saben que es tracta d'alg� que, si no l'agafen aviat, pot tornar a matar. I entremig, alg� amb molta curiositat per saber com va la investigaci�. Podrem posar llum a la foscor?

Som al 1991, a la Barcelona preol�mpica. Una ciutat en aquell moment ca�tica, tota en obres, que prenia una nova fesomia, alhora que tamb� ho feia la policia catalana. Va ser llavors que els Mossos d'Esquadra es van estrenar com a policia judicial i van comen�ar a investigar delictes. Us relatem el cas amb el qual es van estrenar amb l'agent que va encap�alar la investigaci�: Joan Miquel Capell, que ha treballat 32 anys al cos de Mossos d'Esquadra. Ara �s el director de Seguretat de la Diputaci� de Barcelona, i tamb� ha escrit el llibre "Wad-Ras", de La Magrana, on ens explica al detall qui va matar la Manuela i com i quan va morir aquesta reclusa de la pres� de Wad-Ras.

El dia de Sant Esteve �s una festa d'aquelles que en dir�em molt nostrada. Hi ha molts dinars familiars. El dia de Sant Esteve del 2004 va ser triat per una filla perqu� hi hagu�s el retrobament dels diversos membres d'una fam�lia amb els progenitors, amb els avis, els primers de l'arbre geneal�gic. Estaven tots convocats en un restaurant de Santa Susanna. Per� els avis no s'hi van presentar. La nit abans els havien assassinat. I no �s una novel�la d'Agatha Christie. Podrem posar llum a la foscor?

Primer va desapar�ixer l'Alina, la traductora de roman�s. Despr�s va ser la Li, xinesa, de 19 anys. Va discutir amb el seu pare i va marxar de casa. Tampoc ha tornat a casa seva Emma Rib�, una funcion�ria jubilada que es va fer una operaci� d'est�tica sense import�ncia. La quarta desapareguda �s la Flora. Una monja d'uns 40 anys que ha decidit penjar l'h�bit i dedicar-se a la vida mundana. I l'�ltima a desapar�ixer ha estat la Rosaura, una prostituta equatoriana. Darrere d'aquestes desaparicions hi ha una xarxa mafiosa de tr�fic d'�rgans. �s la trama principal del darrer llibre que ha escrit la jutgessa Graziella Moreno Graupera. Treballa al jutjat penal 6 de Barcelona des de fa 9 anys i ara ha escrit el llibre "Invisibles", publicat a l'editorial Alrev�s. L'ess�ncia de la novel�la est� focalitzada en els desapareguts que ning� busca. Amb Graziella Moreno intentarem posar llum a la foscor de les desaparicions.

El 25 de gener de 2019, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar It�lia a pagar una indemnitzaci� de 18.000 euros a una jove americana, Amanda Knox. L'Amanda s'havia fet famosa contra la seva voluntat. �s guapa i t� els ulls blaus, i va ser presentada com una assassina despietada. Havia passat 4 anys en una pres� italiana acusada de matar a ganivetades una companya de pis. La mateixa just�cia italiana la va acabar absolent despr�s d'un llarg calvari policial i judicial. El Tribunal Europeu va condemnar It�lia perqu� el primer interrogatori l'hi van fer sense advocat i sense traductor. Recordarem el cas de l'Amanda Knox, o potser haur�em de dir el cas de la Meredith Kercher, que va ser la v�ctima. Els mitjans de comunicaci�, amb les neglig�ncies de la policia, del fiscal i de la just�cia italiana, van fer de l'Amanda una estrella. Explicant el cas intentarem posar llum a la foscor.

Primer va ser un cotxe cremat al costat del pant� de Foix, a prop de Vilanova i la Geltr�. Despr�s van ser uns ossos calcinats, que semblaven humans, al maleter d'aquell cotxe. Segons la matr�cula del vehicle, el cotxe pertanyia a Pedro Rodr�guez, un agent de la Gu�rdia Urbana de Barcelona. Despr�s va resultar que aquells ossos eren del mateix Pedro Rodr�guez, que tenia de parella una noia que es diu Rosa Peral, tamb� agent de la Gu�rdia Urbana. Al principi, els mossos van sospitar de l'exmarit de la Rosa, que era mosso d'esquadra, per� van acabar detenint la mateixa Rosa Peral i el seu suposat amant, Albert L�pez, tamb� agent de la Gu�rdia Urbana. El cas est� pendent de judici. El periodista Toni Mu�oz, que n'ha escrit un llibre, ens ajuda a posar llum a la foscor en el crim anomenat "de la Gu�rdia Urbana".

Dos germans viuen en una casa de dos pisos a Abrera, al costat de Martorell. Al pis de dalt hi viu un germ� amb la seva n�via i al pis de baix hi viu l'altre germ�, tamb� amb la seva parella, i comparteixen espais comuns com el menjador, la cuina o el soterrani. I al soterrani hi ha un congelador. Un bon dia del juliol del 2009 desapareixen tots quatre. La mare, preocupada, va a la casa dels fills a veure si tornen i, per fer l'espera m�s lleugera, va a buscar coca-coles al congelador. I all� l'espera una imatge esfere�dora: un cos esquarterat. Quatre persones desaparegudes, un esquarterat en un congelador i la s�rie Dexter, completa, al lloc del crim. Per qui no ho s�piga, Dexter era un forense que a les nits es convertia en un assass� en s�rie met�dic i meticul�s. Podrem posar llum a la foscor?

Una onada de robatoris en domicilis t� atemorida una petita comunitat. Alg� entra a les cases, s'emporta la roba interior de les dones i deixa missatges provocadors. Amb el temps, el lladre o lladres passen a introduir la viol�ncia en els seus atacs. Les diverses policies que hi intervenen no troben cap pista i els robatoris continuen. Aix� passava al Canad�, a la prov�ncia d'Ontario. Primer van ser robatoris; despr�s, viol�ncia contra les dones, i, finalment, assassinats. Despr�s de dos anys atemorint un poble i que la policia no en trob�s cap pista, un detall petit porta a resoldre el cas i obre la porta a un interrogatori que s'estudia a les acad�mies de policia. Ning� s'imaginava qui acabaria sent el culpable.

Un jove de 25 anys acaba d'estrenar un Audi TT negre. Celebra que el Reial Madrid ha guanyat la Lliga i un motorista desconegut es pica amb ell a la carretera Nacional II, al terme de Caldes de Malavella. N'hi ha prou amb aix�, per matar alg�? Despr�s de la punyalada, l'assass� fuig. I alg� fa c�rrer que es tracta d'un joc de rol. Podrem posar llum a la foscor?

El febrer de 1999, l'endem� del dia de Sant Valent�, l'assassinat d'una noia jove va commoure la ciutat de Cervera, la capital de la Segarra. Els Mossos havien rebut un av�s del que, a primera vista, semblava el su�cidi d'una dona que s'havia llan�at al tren, per� quan arriben al lloc dels fets res no �s el que sembla i tot indica que es tracta d'un assassinat. Un assassinat en qu� l'autor o autors s'han acarnissat amb la v�ctima d'una manera brutal. Els amics, familiars i ve�ns de la v�ctima queden esgarrifats, fins al punt que es convoca una manifestaci�, que encap�ala el n�vio de la noia morta. Demanen ajuda a tothom que pugui aportar pistes perqu� passen els dies i els Mossos no poden resoldre el crim.

El juliol del 2015 al pla de Lleida va viure una onada de calor hist�rica. El dimarts 7 de juliol el term�metre marcava en alguns punts m�s de 43 graus de temperatura. Feia 33 anys que no hi feia tanta calor. Sota aquest sol de just�cia, dos homes s'amaguen dins del seu cotxe i, de tant en tant, per agafar aire, surten i es posen sota la vegetaci�. S�n al Segri�, al Pla d'Aubarells. Al camp, ja s'ha fet la collita i la terra ha quedat en rep�s. Sembla un paisatge del Far West americ�, gaireb� un desert. S�n agents de pais� dels Mossos d'Esquadra. Qu� hi fan all� aquells dos policies aguantant un ambient que crema? Aquest �s un cas sense sang i sense cad�ver. Un crim modern, per� amb molta hist�ria, de m�s de 2.000 anys.

En aquest programa expliquem hist�ries i ens �s molt dif�cil, per raons �bvies, poder parlar amb els protagonistes de les hist�ries que expliquem. En aquest programa, per�, parlarem amb un protagonista: el Flako, conegut medi�ticament com el Robin Hood de Vallecas. �s, o potser haur�em de dir "ha estat", atracador, i un atracador que es va convertir en fam�s perqu� va assaltar 7 bancs a Madrid per la t�cnica del butr�, �s a dir, fent forats a les parets. Sempre m'ha semblat que els atracaments amaguen hist�ries interessants. En aix� coincidim amb El�as Le�n Siminiani, el director del documental "Apuntes para una pel�cula de atracos", on es retrata la vida del Flako. Amb El�as Le�n Siminiani tamb� parlem a "Crims". Carles Porta

Som a Mallorca. Una noia italiana cau des del balc� de l'hotel on s'allotjava. �s un cas m�s de balc�ning? Hi ha drogues o borratxera al darrere? Una treballadora de la neteja diu que ha vist com saltava. Segur que ho ha vist b� i que ho ha vist tot? Prepareu-vos per a un gir incre�ble en el gui�. En aquest cas ser� la intu�ci� d'uns pares el que ajudar� a posar llum a la foscor.

La Yolanda, la parella del Pedro �lvarez, participa en una roda de reconeixement i, a primer cop d'ull, assenyala el policia nacional Jos� Manuel Segovia com a presumpte assass� del seu n�vio, per� despr�s s'ha mostrat molt dubitativa i nerviosa. Els investigadors i la jutge tenien clar que l'autor del crim era Segovia, per� a mesura que avancen els dies molts factors compliquen el cas. Qui va matar Pedro �lvarez? Podrem posar llum a la foscor?

�s 17 de desembre de 1992. Dos dies abans, han assassinat d'un tret al cap Pedro �lvarez, un noi de 20 anys, quan caminava amb la seva xicota, la Yolanda. Discutien i ella va creuar el carrer sense mirar. El conductor d'un Opel Vectra color blanc va estar a punt d'atropellar-la i va comen�ar una discussi�. Ara, la Yolanda participa en un roda de reconeixement. Ha tingut molt a prop l'acusat. Podr� identificar l'assass� del seu n�vio? Dubtar�? Caldr� fer altres proves? Es podr� posar llum a la foscor?

Qui va matar Pedro �lvarez? Que a un pare li matin el fill �s terrible. Juanjo �lvarez lluita perqu� es faci just�cia perqu� el 15 de desembre del 1992 li van matar el fill, el Pedro, que tenia 20 anys. La mort en si �s incomprensible per� la manera com el van matar penetra fins a les entranyes de qualsevol persona, menys de qui ho ha fet, esclar. Va ser en el que aparentment semblava una discussi� de tr�nsit. La n�via creua un carrer sense mirar, un cotxe frena, el conductor crida i insulta, la noia s'hi torna, el conductor surt del cotxe i agredeix la noia, el Pedro interv� per posar pau per� el conductor treu una pistola i... ho escoltareu al cap�tol. I si la manera de morir �s m�s incomprensible que la pr�pia mort, tot el que va passar despr�s �s... de pel�l�cula, amb un pare desesperat com a protagonista i una investigaci� que, si b� aparentment fa moltes coses, la realitat �s que nom�s genera r�bia i impot�ncia.

El Dr. Narc�s Bardalet �s pediatre i forense. Es mou entre la vida i la mort. Ha examinat milers de cad�vers en els seus 40 anys de professi� i ara s'acaben de publicar les seves mem�ries breus, escrites per la periodista Tura Soler: "Qui m'havia de dir a mi que obriria la porta de la nevera, i veuria un cap que m'est� mirant (...) El que m'han ensenyat els morts, per entendre millor la vida". Amb ells dos conversem a "CRIMS" sobre qu� els han ensenyat els morts i posarem llum a la foscor sobre per qu� matem? Tura Soler �s una veterana periodista de succesos, amb m�s de 30 anys treballant a "El Punt Avui". Actualment �s la redactora en cap d'investigaci� del diari.

Aquesta hist�ria comen�a al pant� d'Utxesa, entre Torres de Segre, Aitona i Sarroca de Lleida, al Segri�. �s diumenge, 3 de juliol del 2011. Fa dos mesos que els nord-americans han matat Bin Laden i encara se'n parla. Per� a un noi de Torres de Segre, Ger�nimo Diego Chac�n, l'�nic que li importa �s tenir un bon mat� de pesca. I tant que pescar�! I all� que pescar� ser� sorprenent i ens portar� a La Moncloa. S�, s�, a La Moncloa, perqu� �s a La Moncloa on sembla que es va enfosquir tot. Podrem posar llum a la foscor?

Muntsa Careta, la principal sospitosa de la mort d'Helena Jubany, apareix penjada a la pres� el 7 de maig del 2002. A la butxaca dels pantalons hi duia una nota on reiterava la seva innoc�ncia i on havia escrit l'enigm�tica frase "Per ser homicida cal ser l'executor d'una mort". Qu� passar� ara que s'ha su�cidat Muntsa Careta? Per qu� nom�s s'empresona la Muntsa i no el Santi, que vivia amb ella? Com �s que hi ha tanta controv�rsia amb qui va escriure els an�nims? Sembla que tothom t� clar que una persona sola no podria haver com�s el crim. Qui va matar Helena Jubany? Podrem posar llum a la foscor?

La bibliotec�ria de Sentmenat. Cap�tol 5. Reemissi�. Primera emissi� 27 d'octubre del 2018 Quina mena de joc pot incloure drogar amb somn�fers una noia, que acaba assassinada? Quina mena de rivalitat? Despit per haver estat rebutjat o rebutjada per la dona que vols? El jutge no t� clar el m�bil del crim d'Helena Jubany. De moment, ha enviat a la pres� Muntsa Careta. Considera que va mentir en la seva declaraci� per amagar que va conv�ncer l'Helena perqu� an�s al seu pis del carrer Calvet d'Estrella de Sabadell, on la van drogar amb somn�fers i la van llan�ar des d'un quart pis. Per� el jutge t� molt clar que la Muntsa no ho va fer sola i busca els coautors o c�mplices.

La bibliotec�ria de Sentmenat. Cap�tol 4. Reemissi�. Primera emissi� 13 d'octubre del 2018 La Muntsa, emmanillada, va dir que ella no en sabia res i que no havia matat l'Helena Jubany. Qu� dir� el seu n�vio, el Santi? Si hagu�ssiu com�s un crim amb somn�fers, 72 dies despr�s encara els guardar�eu a la tauleta de nit? Dues capses de Noctamid. Una est� buida i l'altra per estrenar. Per qu� la Muntsa Careta tenia Noctamid a la tauleta de nit? Qui li havia receptat? I els llumins amb qu� van cremar l'Helena Jubany, d'on surten?

La bibliotec�ria de Sentmenat. Cap�tol 3. Reemissi�. Primera emissi�: 6 d'octubre del 2018 La policia comen�a a interrogar els membres de la Secci� Natura de la Uni� Excursionista de Sabadell per esbrinar qui va matar Helena Jubany, de 27 anys, bibliotec�ria de Sentmenat. Les primeres sospites recauen en cinc persones. Els dos primers a declarar s�n Muntsa Careta, que vivia al bloc de pisos on van trobar morta la noia, i Santi Laiglesia, n�vio de la Muntsa. Els investigadors se sorprenen que el Santi i la Muntsa es contradiguin entre ells, sobretot pel que fa a la tarda i la nit del dia 30 de novembre del 2001, que �s quan sembla que va desapar�ixer la v�ctima. No quadren els horaris ni les coses que diuen que van fer. Tenen tan mala mem�ria? I qu� passa amb el Xavi i el Jaume? Tamb� amaguen coses? I l'Ana? El crim de la bibliotec�ria de Sentmenat, Helena Jubany. Cap�tol 3.

La bibliotec�ria de Sentmenat. Cap�tol 2. Reemissi�. Primera emissi�: 15 setembre del 2018 Un mes abans de ser assassinada, l'Helena Jubany comen�a a pensar qui li pot haver enviat els dos an�nims. El primer anava acompanyat d'una orxata, beguda que a l'Helena li agradava molt; i el segon, d'un suc de pr�ssec. Ara, l'Helena �s morta i la Isabel Valls, una de les seves millors amigues, explica a la policia tot el que van parlar amb l'Helena arran dels an�nims. Aquest �s el segon cap�tol d'"El crim de la bibliotec�ria de Sentmenat", Helena Jubany. La van trobar morta el 2 de desembre del 2001 a Sabadell. A primer cop d'ull, es podria haver su�cidat llan�ant-se des del terrat d'un edifici de quatre pisos. Per�, quan la Policia hi arriba, veu que la noia t� cremades a diverses parts del cos. Tamb� troben dos llumins, un de trencat i un de cremat. La Policia Nacional demana als familiars que facin veure que �s un su�cidi per poder-ho investigar m�s b�.

La bibliotec�ria de Sentmenat. Cap�tol 1. El 2 de desembre del 2001 va apar�ixer morta al pati interior d'un edifici de Sabadell la jove Helena Jubany. Estava nua, tenia cremades i havia estat drogada. Dos mesos despr�s, el febrer del 2002, la policia va detenir Montse Careta, que vivia a l'edifici on van trobar el cos de Jubany, i eren conegudes. El jutge va enviar Careta a la pres� provisional i, cinc mesos despr�s, la noia es va su�cidar a Wad-Ras.