La Renaixença

En un r�nquing de mals, en quina posici� posar�eu arrencar-vos una tireta despr�s d'una an�lisi de sang? Pot ser que faci m�s mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el cap�tol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gom�. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Baleny�, per la massacre de M�nic del 1972, en plena celebraci� dels Jocs Ol�mpics.

Ens agrada combinar objectes amb hist�ria, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escal�xtric, l'harm�nica, l'aixada i la corriola. Tamb� hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Sol� (director de subhastes). Aix� podeu decidir per quin dels quatre cap�tols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mour� el m�n." Aix� no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no �s que fos l'inventor de la corriola, per� ens agrada aix� de dir coses que inspirin, per� que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a aix� tamb�: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixen�a": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada �s una eina que ens acompanya des que la humanitat va comen�ar a cavar la terra. Tanta �s la import�ncia d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. Tamb� t� punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms m�s importants de la m�sica catalana dels �ltims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capa� de tocar. Un �s l'harm�nica. Ara, si alg� la toca abans que tu, dif�cil �s que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument m�s personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest cap�tol a l'harm�nica. Ens visita en Josep Sol�. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la m�: un jutge i un subhastador. Ell �s dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austr�lia del 1942.

De petits tots hem tingut un escal�xtric. Alguns han continuat amb aquesta afici� ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el cap�tol a l'escal�xtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germ� boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.

En els quatre cap�tols d'aquesta setmana hem parlat del paper d'alumini, la cinta americana, el cadenat i la ferradura. No �s que vulguem fer cap invent estrany amb totes aquestes eines, per� tenen la seva gr�cia per separat. Hem rebut la visita de Ramon Madaula, Albert Batlle, Alosa i Xavier Freixas. Tenim sort amb els nostres convidats, perqu� sempre ens emportem sorpreses i riures.

Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perqu� s�n animals, no objectes. Del que s� que parlem �s de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un cap�tol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. S�, al segle XXI. A "Hist�ries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marat� amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Gr�cia.

Ens hem barallat. Aix� de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el cap�tol. Ara el cadenat �s tan modern que no nom�s va amb clau, sin� tamb� amb n�meros, lletres i s�mbols. Fem-ho f�cil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el cap�tol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixen�a" el grup barcelon� Alosa. Parlem amb elles, que van comen�ar petant-ho amb un v�deo a Instagram. A m�s, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.

La cinta americana la inventa Vesta Stoudt, una dona d'Illinois, el 1891. Treballava en una f�brica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'ex�rcit. Els soldats perdien molta estona per obrir caixes amb armament i ella va trobar la manera de fer-ho f�cil i r�pid. All� que les mares tenen soluci� a tot �s veritat. Dediquem el cap�tol a la cinta americana. Ens visita un savi per con�ixer: Albert Batlle, professor de cant gutural m�tal. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb la Neula fins a la marxa de Washington el 1963.

Per quina banda del paper d'alumini s'embolica l'entrep�? Si et poses paper d'alumini al cap, pots contactar amb extraterrestres? S� que sabem que contamina, i que no es pot posar al microones. O s�? Per tots aquests debats dediquem el cap�tol al paper d'alumini. Ens visita Ramon Madaula, que ens explica per qu� no li agrada fer estrenes i tamb� quin va ser el primer lloc on li van dir que no el volien com a actor. Sortim a passejar amb en Muscat per la venda falsa de la torre Eiffel, el 1925.

Aquests dies ens han vingut a veure a "La Renaixen�a" Txabi Franquesa (humorista), Jaume Campistol (exjutge de cadira de tenis), Eduard Gener (m�sic) i Josep Pascual (top�graf i meteor�leg aficionat). Tamb� hem parlat del tap d'ampolla, la cinta de casset, el braser i l'imant de nevera. Us deixem un recull dels millors moments perqu� els pugueu reviure i rigueu una estona m�s, com hem fet nosaltres.

En un r�nquing de regals m�s previsibles quan alg� torna de viatge, el n�mero u �s clarament l'imant de nevera. En un r�nquing d'objectes m�s lletjos, tamb� estaria entre els primers. Hi ha neveres que pesen 4 kg m�s per la quantitat d'imants que hi ha penjats (no perqu� facin servei, sin� per comprom�s). Parlem amb Josep Pascual, top�graf i meteor�leg aficionat. Fa 50 anys que apunta, cada dia, la temperatura de l'aigua del mar. Sortim a passejar l'Aruna per la gran cursa del s�rum de l'hivern del 1925 a Alaska.

Si pensem en l'hivern, r�pidament ens venen al cap manta, sof�, infusi�, te... Alguns tamb� pensen en llar de foc, per� fa anys tamb� es pensava en el braser. Invent perill�s: tapat amb mantes, llen�ols, mala combusti�... per� feia companyia, escalfava i tamb� era el lloc on es reunien les fam�lies i els amics. Dediquem el cap�tol al braser. Ens ve a veure Eduard Gener, m�sic i gentleman solson�. Ve acompanyat del piano, i aix� nom�s pot tenir coses bones. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Terry fins a un dia que tots recordem: l'assassinat de John Lennon.

En una nova entrega de nost�lgia, dediquem el cap�tol a la cinta de casset. Estem segurs que en algun calaix de casa vostra en continueu guardant. Quantes hores heu passat rebobinant cintes amb un boli? Quantes hores heu passat dient que no hi ha millor so que el d'una cinta de casset? Ens visita Jaume Campistol, exjutge de cadira de tenis. Ha arbitrat jugadors com Federer, Djokovic, Nadal... No creiem que es posi nervi�s per venir aqu�. Sortim a passejar en Max pel tornado interestatal que es va viure als Estats Units el 1925.

Quants dies vau estar discutint sobre si el tap havia d'anar enganxat o no a l'ampolla? Sou dels que aneu a buscar el cava a la nevera per poder-lo obrir com qui guanya una cursa d'F1? Avui dediquem el cap�tol al tap d'ampolla, que sempre ens porta alegries, per� mai li donem prou import�ncia. Xerrem amb Txabi Franquesa, humorista i col�laborador. I xerrem molt, perqu� aix� de parlar li agrada molt. Sortim amb la Shiva pel mot� del te de Boston, el 1773.

Aquests �ltims quatre cap�tols els hem dedicat al croissant (s�, ja sabem que no �s un objecte), el xumet, el submar� i el segell postal. I hem xerrat amb en Jordi Robirosa (periodista), la Duna Ametller (modista de roba d'�poca), en Joan Garriga (m�sic) i l'Oriol Antol� (corredor i ultrafondista). Fa 20 setmanes que ens deixen fer aquestes coses i encara trobem objectes i persones que volen venir a petar la xerrada. Seguim-ne gaudint!

La gent ja no envia cartes. Obres la b�stia i nom�s hi ha publicitat i multes. Qui continua fent servir segells postals a part dels col�leccionistes? No trobeu a faltar aquell moment de triar el segell i enganxar-lo al sobre? Som uns nost�lgics, i dediquem aquest cap�tol al segell postal. Ve a veure'ns l'Oriol Antol�. Ha vingut en cotxe, per� es dedica a c�rrer. I corre molt: 690 km sense parar, per exemple. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb en Kuroro fins a la revolta romanesa del 1907.

Poques persones han entrat en un submar�. I de les poques que hi han anat, moltes han acabat morint. Si no hi heu pogut pujar, �s un bon moment per decidir quedar-vos a terra ferma. Si ja ho heu fet, val m�s que no tempteu m�s la sort. Dediquem aquest cap�tol al submar�, tot i que al m�s semblant que hem pujat �s el Nautilus de l'Estartit. Gaudim de tenir a dalt de l'escenari de "La Renaixen�a" el m�sic i compositor Joan Garriga. A m�s, sortim a passejar per l'atemptat del Liceu del 1893 amb la Cleo.

A quina edat s'ha de treure el xumet a la canalla? Quina �s la millor manera de fer-ho? En angl�s es coneix com a "pacifier", que significa "pacificador". Si no fos perqu� la paraula "xumet" �s de les m�s boniques en catal�, "pacificador" seria la millor alternativa. Ens visita la Duna Ametller, modista especialitzada en roba d'�poca catalana. La moda no para de canviar i la millor sempre �s la que deixem enrere. Tamb� sortim a passejar amb la Coco per la mort del Gran Lafayette, el 1911 a Esc�cia.

El croissant �s un objecte? Aquest �s un bon debat, per� tamb� �s interessant explicar que els croissants no s�n francesos, sin� vienesos! Qu� ho fa que els francesos s'apoderen de tot el que poden (i una mica m�s)? Ens visita en Jordi Robirosa. S'ha jubilat, per� sempre �s un bon moment per recordar una traject�ria com la seva. Tamb� ens descobreix dues aficions que t� i que poca gent coneix. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Bruto, un gos valenci�, fins a la troballa del tresor de Villena, el 1963.

Hem dedicat els �ltims quatre cap�tols a la guardiola, al bastonet de les orelles, al radar i a la pissarra. Temes diversos, per� igual de curiosos. Ens han visitat la Maria Nicolau, en V�ctor Amat, la P.A.W.N. Gang i l'�scar Camps. Descobrir an�cdotes hist�riques vinculades a objectes que mai ens hav�em imaginat o descobrir secrets de la gent que ens visita sempre s�n moments que ens agrada recordar, aix� que us els deixem aqu� ben recollidets.

Si parlem del Departament d'Educaci�, hi ha dos grans debats populars: les vacances i les pissarres. Ben b� el mateix. Tenen massa vacances? Aquesta pregunta no �s la protagonista del programa. Dediquem el cap�tol a la pissarra. Pissarres de tota la vida o pissarres digitals? El guix o el llapis t�ctil? Ho discutim. Ens visita l'�scar Camps per parlar de com est� la situaci� al mar Mediterrani. Tamb� ens ha explicat per qu� �s recordat a Torell�. I sortim a passejar amb en Cadafalch per la construcci� del mur de Berl�n.

En un r�nquing dels objectes m�s odiats del m�n, el radar estaria dins del top 5, clarament. Seguretat? S�. Emprenyada quan t'arriba la multa? De les m�s grosses. Dediquem el cap�tol al radar. Necessitem desfogar-nos. Puja a l'escenari de "La Renaixen�a" la P.A.W.N. Gang i xerrem amb ells des de l'esc�. Es feia trap al segle XIX? Segurament no, per� al nostre escenari, s�. Sortim a passejar amb en Ch�k, un brac alemany de Gurb, pel duel de Carabanchel, el 1870.

Creieu que els metges han dit prou vegades que els bastonets de les orelles no s'han de fer servir mai? Per qu� es continuen comercialitzant si s�n tan dolents? Us sentiu rebels quan en feu servir? Feu-ho b�, que acabareu sense poder escoltar "La Renaixen�a". Els hi dediquem aquest cap�tol. Passa per l'esc� en V�ctor Amat, que s'autodefineix com a psic�leg punk. Posem a prova la seva paci�ncia amb frases motivacionals. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb la Mia fins a l'operaci� Gatet Ac�stic, que va tenir lloc a Washington el 1965.

Tots hem tingut una guardiola amb forma de porquet i heu de saber que t� aquesta forma per una confusi� ling��stica: a Anglaterra s'anomenava "pygg" un tipus d'argila i alg� va entendre "pig" (porc en angl�s). "Apreneu idiomes", deien. I aix� es va confondre tota la humanitat. Ens visita Maria Nicolau, que pren tres tasses de caf� per esmorzar. Potser aix� t� molt a veure amb l'energia que porta a sobre sempre que la veiem. Sortim a passejar en Winter, un gos d'Irlanda, per l'accident de la plataforma Byford Dolphin, el novembre del 1983.

Hem parlat del flotador, de la clau, del pal de golf i de la paella. Quatre objectes que aparentment no tenen cap relaci�... perqu� no en tenen. Per aix� s�n quatre cap�tols separats, que us hem deixat aqu� juntets perqu� els pugueu recordar. Tamb� hi trobareu les xerrades amb els que han vingut a seure al nostre esc�: en D�dac Costa, la Maria Jes�s Puerta, la Mar Pujol i en David Repull�s.

Quina paella �s la correcta si cuines amb vitrocer�mica? I si tens cuina de foc? I si fas uns ous ferrats o un peix, es fa servir la mateixa paella? Teniu una paella destinada �nicament a fer truites? Dediquem aquest cap�tol a la paella. Rebem en David Repull�s, cantant del Cirque du Soleil! Va canviar la feina de dissenyador gr�fic per viatjar al Canad� en menys de 20 dies. Savi o boig? Sortim a passejar amb la Tempesta, una gossa de Klosterneuburg (�ustria), per la primera defenestraci� de Praga, el 1419.

En Xuri i en Fel podrien ser els nostres Charly Rexach i Johan Cruyff. M�s pel fet de ser dos que no pas pel talent que puguin tenir jugant a futbol o a golf. Dediquem el cap�tol al pal de golf. Ens visita Mar Pujol, amb qui parlem i a qui sentim amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck interpretant "Per cada u". A "Hist�ries per passejar el gos", continuem un relat que vam comen�ar fa unes setmanes: les aventures d'Ann�bal i el seu ex�rcit. Hi anem amb la Roma.

Hi ha una associaci� o un sindicat d'afectats per haver-se gastat m�s de 50 euros en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? Tamb� hi ha la versi� pr�mium: els que es deixen la clau posada per dins. Dediquem el cap�tol a la clau. Parlem amb la Maria Jes�s Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un mili� de d�lars. Qu� en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedici� del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.

El flotador �s un d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has apr�s mai a nedar)... El flotador ens salva la vida sempre. Per aix� hi dediquem aquest cap�tol. Ens visita D�dac Costa, un expert en pat� catal� que ha fet la volta al m�n i que ara se'n va a fer una ruta per la Patag�nia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.

En una setmana hem descobert qu� s�n les manuelles, per qu� ens agrada tant anar amb pijama, com �s de fred l'estetoscopi i quina era la primera funci� de la lligacama. Hem xerrat amb Nani Roma, pilot de raids; Josep Alcover, exsoldador submar� i escriptor; Ypnosi, un grup de m�sica emergent, i Litus Ballb�, un exjugador professional d'hoquei herba que va penjar l'estic per ordenar-se capell�. Aqu� trobareu un resum del que han sigut aquests �ltims programes, que tamb� podeu recuperar sencers.

Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren el�stics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el cap�tol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballb�, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capell�. Dels Jocs Ol�mpics de Londres 2012 a l'esgl�sia. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perqu� va passar a Queralbs... per� l'any 1428.

L'estetoscopi t� dos punts de vista: l'estri que porten els metges penjats al coll com qui porta un collaret o aquell aparell que et posen a l'esquena o a la panxa que et fa fotre un salt de tan fred que est�. Ens visita Ypnosi, un grup que a les xarxes es descriu com a post-Eroski psycho-funk. No sabem qu� �s, per� semblen simp�tics. Interpreten "La hist�ria", amb Arnau Tordera i Laia Gl�ck. A "Hist�ries per passejar el gos", portem la Lluna a l'incendi del circ de Niter�i (Brasil), el 1961.

Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest �s el vostre programa. Estem davant de la pe�a de roba m�s c�moda? Quan deixar� d'estar mal vist anar a treballar amb el pijama posat? Tamb� hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el cap�tol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submar� que ens ha confessat quin �s l'�nic aliment que es pot menjar sota l'aigua. Tamb� sortim a passejar amb en Cobi per la matan�a de Sant Valent� del 1929 a Chicago.

Pocs saben qu� s�n unes manuelles, per� tothom n'ha fet servir. Normalment al gimn�s, per� tamb� pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si �s que un en t�) o pujant i baixant mobles durant una mudan�a. S�, parlem dels pesos, per� que en catal� correcte es diuen "manuelles". Ens visita un campi� de raids: Nani Roma. S'ha comprom�s a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! A m�s, sortim a passejar en Marvin pel primer casino del m�n, que va obrir les portes el 1638, a Ven�cia.

Us deixem un resum i rep�s del que han sigut els quatre �ltims cap�tols de "La Renaixen�a". Hem parlat d'objectes, hem conegut savis per con�ixer i reconegut bojos coneguts, i hem sortit a passejar quatre gossos (tot i que a en Fel no li agrada). Si us agrada el resum, mireu els cap�tols! I si heu vist els cap�tols, mireu el resum, que tamb� �s divertit recordar com hem passat la setmana.

Recordeu el dia de l'apagada general? Hi havia dues opcions: tenir una espelma o una llanterna. Quantes vegades heu anat a les fosques perqu� us feia mandra canviar les piles de la llanterna? Un dia parlarem de l'espelma, per� aquest cap�tol el dediquem a la llanterna. Ens visita l'�lex Auger, un savi per con�ixer per� molt boig, perqu� practica "wingsuit": vol amb vestit d'ales. Un home ocell, per entendre'ns. I boig, molt boig. A "Hist�ries per passejar el gos" anem al 1770, a la massacre de Boston, amb la Coco, que viu all� mateix.

La uralita i el fibrociment s�n el mateix, literalment, per� la uralita tamb� �s el nom que se li dona a un mineral preci�s dels Urals. �bviament, com que podem triar, hem decidit parlar de la uralita dolenta: del material que durant molts anys (i encara avui) trobem repartit per tot Catalunya. Ens visita en Mazoni, cantautor empordan�s que tamb� puja al nostre escenari per poder gaudir d'una de les seves can�ons amb els arranjaments de "La Renaixen�a". A m�s, sortim a passejar la Tronca, un gos d'atura de Sabadell, per l'atac dels homes morts, a Pol�nia.

No tots els objectes han de ser divertits... o s�? Tenim el repte de trobar la gr�cia al ta�t, al qual dediquem el cap�tol. No �s que tinguem ganes d'anar-hi, per� hem de poder parlar de tot. Qui s� que s'ho passa b� �s en Josep Plana, CEO d'una empresa d'esdeveniments per a multimilionaris, que no creiem que s'ho passin pas malament amb tots els diners que tenen. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb la Tina fins al 1986, durant la cat�strofe del llac Nyos.

Hi ha objectes que nom�s veure'ls o dir el seu nom et porten a un record. Aix� passa amb la butlleta i Nadal, la butlleta i la sort, la butlleta i els diners... o la butlleta i la desgr�cia. Aquest cap�tol el dediquem a la butlleta, per� no us prometem que porti sort. Rebem la Raquel Sans, la periodista que m�s telenot�cies ha presentat a casa nostra. Ara fa caps de setmana quan la resta treballem. O no. Sortim amb l'Heura pel 2014, quan hi va haver el robatori d'un stradivarius de sis milions de d�lars.

Aqu� us deixem un resum dels �ltims quatre cap�tols. Hem parlat de la medalla, del ratol� d'ordinador, del diccionari i del globus aerost�tic. A m�s, ens han visitat l'Anna Barrachina, actriu; la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art; l'Alid� Sans, cantautora aranesa, i en Toni Arbon�s, escalador. Si us agrada el resum, aprofiteu per mirar els cap�tols sencers, que sempre hi ha m�s moments que mereixen que els vegeu.

Vic i Igualada podrien ser dues capitals del globus aerost�tic a Catalunya. Estem segurs que els viatges en globus �s de les coses que has de fer un cop a la vida, per� si aix� comporta llevar-se de matinada per no s� qu� dels vents, potser m�s d'un �s baixa. Ens visita en Toni Arbon�s, un escalador catal� que ha obert m�s de 1.000 vies d'escalada arreu del m�n. Sortim a passejar en Patxi, un teckel de Barcelona, per la rebel�li� de Sobibor, el 1943.

Imagineu-vos una conversa entre Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra mirant-nos des del m�s enll�. Deuen estar enfadats o contents de com mantenim el seu llegat amb la llengua? B�, val m�s no saber-ho. Dediquem aquest cap�tol de "La Renaixen�a" al diccionari, que van comen�ar els sumeris fa m�s de 4.000 anys. La cantant aranesa Alid� Sans passa pel nostre esc�, posa a prova en Peyu i puja a l'escenari per cantar-nos "A la ruaa de Rore". A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb la Pili fins al 1816: l'any sense estiu.

Aquest cap�tol de "La Renaixen�a" el dediquem al ratol� d'ordinador. �s segurament dels objectes m�s joves que hem fet, perqu� va n�ixer el 1963. L'Arnau i la Laia ho han aprofitat per parlar de m�sica electr�nica catalana, no us ho podeu perdre. Parlem amb la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art. Ha treballat restaurant llocs tan emblem�tics i importants com la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll o el pantocr�tor de Sant Climent de Ta�ll. I sortim a passejar el gos per l'engany del capit� K�penick, el 1906.

Els esportistes, quan guanyen medalles, molt sovint es fan fotos mossegant-les. Sabeu que aix� es va comen�ar a fer amb l'objectiu de comprovar si la medalla era d'or real? Si quan la mossegues �s tova, vol dir que �s or vertader. Heu de saber que no s�n d'or, nom�s n'estan recobertes. Dediquem aquest cap�tol a la medalla. Ens visita l'Anna Barrachina, amb qui repassem la seva carrera com a actriu i els seus personatges m�s recordats. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb la Neula pel descobriment del tresor de Hoxne, el 1992.

Us deixem amb un resum de tot el que ha passat aquesta setmana: hem xerrat amb la Judit Masc�, en Lloren� Barba, Els Amics de les Arts i la J�lia Truyol. Tamb� hem parlat sobre la capa, el comp�s, les puntes de coix� i els dards. I hem sortit a passejar quatre gossos per quatre moments hist�rics. Que a en Fel no li agrada, per� nosaltres ho continuem fent (perqu� s� que ens agrada).

De punteria, se'n t� o no se'n t�. Alguna vegada aniria b� tenir-ne, d'altres seria millor que no en tinguessin. Ara, si participes en un espectacle de circ, tots esperem que en tinguis, de punteria. El 1990 neix la Federaci� Catalana de Dards i es reconeix aquesta pr�ctica com a esport. En aquesta ocasi�, doncs, parlem dels dards. Ens visita la J�lia Truyol, actriu i membre de la companyia de teatre La Cal�rica. I sortim a passejar en Tam, un gos de la Vall d'en Bas, per l'intent d'assassinat del papa Joan Pau II.

Que som uns nost�lgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Per� �s que no podem deixar de ser-ho. Per aix�, hem decidit dedicar aquest cap�tol a les puntes de coix�. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixen�a" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" �s d'aquelles coses que recordarem. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Tots hem fet servir el comp�s durant la nostra �poca escolar. Alguns amb m�s destresa que d'altres, per� tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En aix� segur que coincidim. Els m�sics tamb� en fan servir un, de comp�s, per� no �s el mateix. Ens visita en Lloren� Barba, responsable del refugi Vicen� Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi di�riament i hi puja m�s de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la cat�strofe de Nedelin.