La Renaixença

Els �ltims quatre programes els hem dedicat al petard, el paraigua, l'escombreta del v�ter i el carret. Quatre objectes que no tenen res a veure, nom�s que formen part de la primera temporada de "La Renaixen�a". Si voleu descobrir-ne curiositats que mai hav�eu sentit, aqu� en trobareu un recull. Hem parlat amb l'Eduard Estivill, la Sara Figueras, Sexenni i en Gerard Pastor. Quatre convidats de qui hem descobert an�cdotes curioses i amb qui tamb� hem rigut una estona. Gaudiu-ne!

Qui no s'havia tancat en un armari per treure el carret de la c�mera fotogr�fica intentant no perdre totes les fotos de la comuni� d'un familiar? Fa uns anys que la moda de les c�meres anal�giques ha tornat, i aix� significa que tamb� han tornat els carrets. Per aix� li dediquem aquest cap�tol. Parlem amb en Gerard Pastor, compositor de la m�sica que sona als parcs d'atraccions. No sab�eu que alg� es podia guanyar la vida d'aquesta manera, eh? Sortim a passejar amb l'�reu per la flagel�laci� de l'Hel�lespont, el 480 aC.

Hi ha objectes que s�n invisibles, com l'escombreta del v�ter. Tampoc �s que sigui un objecte gaire atractiu per ensenyar a les visites, per� li dediquem el cap�tol perqu� tingui una mica de visibilitat. Ens visita el grup lleidat� Sexenni. S�, a Lleida fan m�sica, i molt bona. Pugen a l'escenari de "La Renaixen�a" per interpretar-nos el seu darrer senzill: "Els ulls que et mirin". A "Hist�ries per passejar el gos", portem en Teo, un gos de Sant Andreu de Palomar, a passejar pel Corpus de Sang, el 1640.

Pot ser que el paraigua sigui un dels objectes m�s descuidats del m�n? �s ben trist ser paraigua. Quantes unitats se'n deuen comprar al llarg de la vida per haver perdut el que tenies? Li dediquem aquest cap�tol. Ens visita la Sara Figueras, sism�loga i cap de l'�rea de Geof�sica de l'Institut Cartogr�fic i Geol�gic de Catalunya. Ens dona consells sobre com actuar en cas d'un terratr�mol fort a casa nostra. Sortim amb en Gauss pel dia que es va fer la primera proposta de rentat de mans al quir�fan, el 1848.

Us imagineu un castell de focs de cinc hores? Doncs en va fer un, a finals del segle XVII. Va ser el tsar Pere I de R�ssia, per celebrar el naixement del seu fill. Els animals de la regi� devien estar content�ssims. Ara, s�n ben macos de veure, els focs, eh? Dediquem el cap�tol al petard. Ens visita l'Eduard Estivill, doctor especialitzat en el son. Sou dels que dormiu amb la parella? Ens explica per qu� no fer-ho. Sortim a passejar amb en Manyac per les allaus de Blons, a les muntanyes dels Alps, l'11 de gener del 1954.

Hem parlat del p�rcing, el marcapassos, la torratxa i el barn�s. Quatre objectes que aparentment no tenen res a veure, per aix� els hi hem dedicat cap�tols diferents. Hem rebut la visita de Patrick Urbano, Mariona Moya (funambulista), David Carab�n i Eloi Palau (rider de bicitrial). I en aquest cap�tol de millors moments, hi trobareu alguns fragments de tots aquests instants perqu� pugueu decidir per quin dels cap�tols d'aquesta setmana voleu comen�ar a fer el rep�s de tot el que ens ha passat.

La societat es podria dividir de moltes maneres, i una seria entre els que fan servir tovallola i els que es posen barn�s. Aqu�, l'equip de les tovalloles t� l'�lex de capit�, mentre que el del barn�s estaria capitanejat per l'Arnau. Amb qui aneu vosaltres? Dediquem el cap�tol al barn�s, m�s endavant ja el farem de la tovallola. Entra al local, a sobre d'una bicicleta i espantant tota la parr�quia, Eloi Palau, campi� del m�n de bicitrial. I sortim a passejar amb en Nevat per la trag�dia del Batavia, un vaixell comercial neerland�s.

Test, torreta, cossiol, torratxa... Hem decidit parlar de torratxa, per valorar la riquesa del catal�. I perqu� la majoria de gent de "La Renaixen�a" en diem aix�, qu� hi farem. Dediquem el cap�tol a la torratxa. Ens visita David Carab�n per parlar de Mishima, de futbol i del seu car�cter. Puja al nostre escenari per tocar "Deixa'm creure". Per� no �s l'�nica visita que rebem, tamb� hem tingut una sorpresa d'una persona... a qui hem fet enfadar. Sortim a passejar la Lali per la crisi de l'ambaixada peruana de Cuba, el 1980.

Sabeu que hi ha m�s de 50.000 persones a Catalunya que porten marcapassos? Qu� passaria si es trobessin tots a l'Estadi Ol�mpic? Hi hauria perill d'un curtcircuit? Dediquem aquest cap�tol a un invent que allarga vides, com la de Dal�, per exemple. Ens visita Mariona Moya, una funambulista que passa m�s hores caminant per la corda fluixa que pel carrer, com fem la resta de mortals. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb en Cooper per l'evangelitzaci� fallida a l'illa Sentinel del Nord, el novembre del 2018.

Pot ser que el p�rcing sigui la gran trapelleria que tothom vol fer quan arriba a l'adolesc�ncia o a la majoria d'edat? Ja d'adults, s'han de saber portar, perqu� hi ha una l�nia molt fina entre portar-lo amb estil i ser un quillo. Dediquem el programa al p�rcing. Ens visita Patrick Urbano, que ens fa demostracions de totes les seves aficions, que van m�s enll� de la seva feina com a comunicador i guionista. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Ximo fins al descobriment de l'LSD, l'any 1943.

Aqu� hi trobareu un resum d'informaci� de la tireta, la m� de morter, el detector de metalls i les sabates de claqu�. Tamb� converses que hem tingut amb gent que ens ha vingut a visitar: l'Enric Gom�, la Maria D�az (primera maquinista del Cremallera de N�ria), en Kelly Isaiah i l'Albert Guinovart (compositor de grans obres com "Mar i cel"). Ens ho passem molt b� fent aix�. Si ho gaudiu com nosaltres, podeu buscar els cap�tols sencers.

Si viviu en un pis i teniu ve�ns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de tal� poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre ve� o ve�na de dalt fa claqu� i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el cap�tol a les sabates de claqu�. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.

Si en una cosa estem tots d'acord �s que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Per� si els detectors de metalls fossin legals, estar�em tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el cap�tol a cap gamba, sin� al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la pla�a de Tiananmen, a la Xina, el 1989.

Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagu�s allioli, perqu� a l'antic Egipte ja tenien m� de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible en assegurar que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el cap�tol a la m� de morter, una eina imprescindible en qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria D�az, la primera dona maquinista del cremallera de N�ria. L'�nic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.

En un r�nquing de mals, en quina posici� posar�eu arrencar-vos una tireta despr�s d'una an�lisi de sang? Pot ser que faci m�s mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el cap�tol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gom�. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Baleny�, per la massacre de M�nic del 1972, en plena celebraci� dels Jocs Ol�mpics.

Ens agrada combinar objectes amb hist�ria, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escal�xtric, l'harm�nica, l'aixada i la corriola. Tamb� hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Sol� (director de subhastes). Aix� podeu decidir per quin dels quatre cap�tols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mour� el m�n." Aix� no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no �s que fos l'inventor de la corriola, per� ens agrada aix� de dir coses que inspirin, per� que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a aix� tamb�: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixen�a": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada �s una eina que ens acompanya des que la humanitat va comen�ar a cavar la terra. Tanta �s la import�ncia d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. Tamb� t� punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms m�s importants de la m�sica catalana dels �ltims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capa� de tocar. Un �s l'harm�nica. Ara, si alg� la toca abans que tu, dif�cil �s que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument m�s personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest cap�tol a l'harm�nica. Ens visita en Josep Sol�. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la m�: un jutge i un subhastador. Ell �s dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austr�lia del 1942.

De petits tots hem tingut un escal�xtric. Alguns han continuat amb aquesta afici� ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el cap�tol a l'escal�xtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germ� boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.

En els quatre cap�tols d'aquesta setmana hem parlat del paper d'alumini, la cinta americana, el cadenat i la ferradura. No �s que vulguem fer cap invent estrany amb totes aquestes eines, per� tenen la seva gr�cia per separat. Hem rebut la visita de Ramon Madaula, Albert Batlle, Alosa i Xavier Freixas. Tenim sort amb els nostres convidats, perqu� sempre ens emportem sorpreses i riures.

Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perqu� s�n animals, no objectes. Del que s� que parlem �s de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un cap�tol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. S�, al segle XXI. A "Hist�ries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marat� amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Gr�cia.

Ens hem barallat. Aix� de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el cap�tol. Ara el cadenat �s tan modern que no nom�s va amb clau, sin� tamb� amb n�meros, lletres i s�mbols. Fem-ho f�cil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el cap�tol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixen�a" el grup barcelon� Alosa. Parlem amb elles, que van comen�ar petant-ho amb un v�deo a Instagram. A m�s, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.

La cinta americana la inventa Vesta Stoudt, una dona d'Illinois, el 1891. Treballava en una f�brica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'ex�rcit. Els soldats perdien molta estona per obrir caixes amb armament i ella va trobar la manera de fer-ho f�cil i r�pid. All� que les mares tenen soluci� a tot �s veritat. Dediquem el cap�tol a la cinta americana. Ens visita un savi per con�ixer: Albert Batlle, professor de cant gutural m�tal. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb la Neula fins a la marxa de Washington el 1963.

Per quina banda del paper d'alumini s'embolica l'entrep�? Si et poses paper d'alumini al cap, pots contactar amb extraterrestres? S� que sabem que contamina, i que no es pot posar al microones. O s�? Per tots aquests debats dediquem el cap�tol al paper d'alumini. Ens visita Ramon Madaula, que ens explica per qu� no li agrada fer estrenes i tamb� quin va ser el primer lloc on li van dir que no el volien com a actor. Sortim a passejar amb en Muscat per la venda falsa de la torre Eiffel, el 1925.

Aquests dies ens han vingut a veure a "La Renaixen�a" Txabi Franquesa (humorista), Jaume Campistol (exjutge de cadira de tenis), Eduard Gener (m�sic) i Josep Pascual (top�graf i meteor�leg aficionat). Tamb� hem parlat del tap d'ampolla, la cinta de casset, el braser i l'imant de nevera. Us deixem un recull dels millors moments perqu� els pugueu reviure i rigueu una estona m�s, com hem fet nosaltres.

En un r�nquing de regals m�s previsibles quan alg� torna de viatge, el n�mero u �s clarament l'imant de nevera. En un r�nquing d'objectes m�s lletjos, tamb� estaria entre els primers. Hi ha neveres que pesen 4 kg m�s per la quantitat d'imants que hi ha penjats (no perqu� facin servei, sin� per comprom�s). Parlem amb Josep Pascual, top�graf i meteor�leg aficionat. Fa 50 anys que apunta, cada dia, la temperatura de l'aigua del mar. Sortim a passejar l'Aruna per la gran cursa del s�rum de l'hivern del 1925 a Alaska.

Si pensem en l'hivern, r�pidament ens venen al cap manta, sof�, infusi�, te... Alguns tamb� pensen en llar de foc, per� fa anys tamb� es pensava en el braser. Invent perill�s: tapat amb mantes, llen�ols, mala combusti�... per� feia companyia, escalfava i tamb� era el lloc on es reunien les fam�lies i els amics. Dediquem el cap�tol al braser. Ens ve a veure Eduard Gener, m�sic i gentleman solson�. Ve acompanyat del piano, i aix� nom�s pot tenir coses bones. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Terry fins a un dia que tots recordem: l'assassinat de John Lennon.

En una nova entrega de nost�lgia, dediquem el cap�tol a la cinta de casset. Estem segurs que en algun calaix de casa vostra en continueu guardant. Quantes hores heu passat rebobinant cintes amb un boli? Quantes hores heu passat dient que no hi ha millor so que el d'una cinta de casset? Ens visita Jaume Campistol, exjutge de cadira de tenis. Ha arbitrat jugadors com Federer, Djokovic, Nadal... No creiem que es posi nervi�s per venir aqu�. Sortim a passejar en Max pel tornado interestatal que es va viure als Estats Units el 1925.

Quants dies vau estar discutint sobre si el tap havia d'anar enganxat o no a l'ampolla? Sou dels que aneu a buscar el cava a la nevera per poder-lo obrir com qui guanya una cursa d'F1? Avui dediquem el cap�tol al tap d'ampolla, que sempre ens porta alegries, per� mai li donem prou import�ncia. Xerrem amb Txabi Franquesa, humorista i col�laborador. I xerrem molt, perqu� aix� de parlar li agrada molt. Sortim amb la Shiva pel mot� del te de Boston, el 1773.

Aquests �ltims quatre cap�tols els hem dedicat al croissant (s�, ja sabem que no �s un objecte), el xumet, el submar� i el segell postal. I hem xerrat amb en Jordi Robirosa (periodista), la Duna Ametller (modista de roba d'�poca), en Joan Garriga (m�sic) i l'Oriol Antol� (corredor i ultrafondista). Fa 20 setmanes que ens deixen fer aquestes coses i encara trobem objectes i persones que volen venir a petar la xerrada. Seguim-ne gaudint!

La gent ja no envia cartes. Obres la b�stia i nom�s hi ha publicitat i multes. Qui continua fent servir segells postals a part dels col�leccionistes? No trobeu a faltar aquell moment de triar el segell i enganxar-lo al sobre? Som uns nost�lgics, i dediquem aquest cap�tol al segell postal. Ve a veure'ns l'Oriol Antol�. Ha vingut en cotxe, per� es dedica a c�rrer. I corre molt: 690 km sense parar, per exemple. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb en Kuroro fins a la revolta romanesa del 1907.

Poques persones han entrat en un submar�. I de les poques que hi han anat, moltes han acabat morint. Si no hi heu pogut pujar, �s un bon moment per decidir quedar-vos a terra ferma. Si ja ho heu fet, val m�s que no tempteu m�s la sort. Dediquem aquest cap�tol al submar�, tot i que al m�s semblant que hem pujat �s el Nautilus de l'Estartit. Gaudim de tenir a dalt de l'escenari de "La Renaixen�a" el m�sic i compositor Joan Garriga. A m�s, sortim a passejar per l'atemptat del Liceu del 1893 amb la Cleo.

A quina edat s'ha de treure el xumet a la canalla? Quina �s la millor manera de fer-ho? En angl�s es coneix com a "pacifier", que significa "pacificador". Si no fos perqu� la paraula "xumet" �s de les m�s boniques en catal�, "pacificador" seria la millor alternativa. Ens visita la Duna Ametller, modista especialitzada en roba d'�poca catalana. La moda no para de canviar i la millor sempre �s la que deixem enrere. Tamb� sortim a passejar amb la Coco per la mort del Gran Lafayette, el 1911 a Esc�cia.

El croissant �s un objecte? Aquest �s un bon debat, per� tamb� �s interessant explicar que els croissants no s�n francesos, sin� vienesos! Qu� ho fa que els francesos s'apoderen de tot el que poden (i una mica m�s)? Ens visita en Jordi Robirosa. S'ha jubilat, per� sempre �s un bon moment per recordar una traject�ria com la seva. Tamb� ens descobreix dues aficions que t� i que poca gent coneix. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Bruto, un gos valenci�, fins a la troballa del tresor de Villena, el 1963.

Hem dedicat els �ltims quatre cap�tols a la guardiola, al bastonet de les orelles, al radar i a la pissarra. Temes diversos, per� igual de curiosos. Ens han visitat la Maria Nicolau, en V�ctor Amat, la P.A.W.N. Gang i l'�scar Camps. Descobrir an�cdotes hist�riques vinculades a objectes que mai ens hav�em imaginat o descobrir secrets de la gent que ens visita sempre s�n moments que ens agrada recordar, aix� que us els deixem aqu� ben recollidets.

Si parlem del Departament d'Educaci�, hi ha dos grans debats populars: les vacances i les pissarres. Ben b� el mateix. Tenen massa vacances? Aquesta pregunta no �s la protagonista del programa. Dediquem el cap�tol a la pissarra. Pissarres de tota la vida o pissarres digitals? El guix o el llapis t�ctil? Ho discutim. Ens visita l'�scar Camps per parlar de com est� la situaci� al mar Mediterrani. Tamb� ens ha explicat per qu� �s recordat a Torell�. I sortim a passejar amb en Cadafalch per la construcci� del mur de Berl�n.

En un r�nquing dels objectes m�s odiats del m�n, el radar estaria dins del top 5, clarament. Seguretat? S�. Emprenyada quan t'arriba la multa? De les m�s grosses. Dediquem el cap�tol al radar. Necessitem desfogar-nos. Puja a l'escenari de "La Renaixen�a" la P.A.W.N. Gang i xerrem amb ells des de l'esc�. Es feia trap al segle XIX? Segurament no, per� al nostre escenari, s�. Sortim a passejar amb en Ch�k, un brac alemany de Gurb, pel duel de Carabanchel, el 1870.

Creieu que els metges han dit prou vegades que els bastonets de les orelles no s'han de fer servir mai? Per qu� es continuen comercialitzant si s�n tan dolents? Us sentiu rebels quan en feu servir? Feu-ho b�, que acabareu sense poder escoltar "La Renaixen�a". Els hi dediquem aquest cap�tol. Passa per l'esc� en V�ctor Amat, que s'autodefineix com a psic�leg punk. Posem a prova la seva paci�ncia amb frases motivacionals. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb la Mia fins a l'operaci� Gatet Ac�stic, que va tenir lloc a Washington el 1965.

Tots hem tingut una guardiola amb forma de porquet i heu de saber que t� aquesta forma per una confusi� ling��stica: a Anglaterra s'anomenava "pygg" un tipus d'argila i alg� va entendre "pig" (porc en angl�s). "Apreneu idiomes", deien. I aix� es va confondre tota la humanitat. Ens visita Maria Nicolau, que pren tres tasses de caf� per esmorzar. Potser aix� t� molt a veure amb l'energia que porta a sobre sempre que la veiem. Sortim a passejar en Winter, un gos d'Irlanda, per l'accident de la plataforma Byford Dolphin, el novembre del 1983.

Hem parlat del flotador, de la clau, del pal de golf i de la paella. Quatre objectes que aparentment no tenen cap relaci�... perqu� no en tenen. Per aix� s�n quatre cap�tols separats, que us hem deixat aqu� juntets perqu� els pugueu recordar. Tamb� hi trobareu les xerrades amb els que han vingut a seure al nostre esc�: en D�dac Costa, la Maria Jes�s Puerta, la Mar Pujol i en David Repull�s.

Quina paella �s la correcta si cuines amb vitrocer�mica? I si tens cuina de foc? I si fas uns ous ferrats o un peix, es fa servir la mateixa paella? Teniu una paella destinada �nicament a fer truites? Dediquem aquest cap�tol a la paella. Rebem en David Repull�s, cantant del Cirque du Soleil! Va canviar la feina de dissenyador gr�fic per viatjar al Canad� en menys de 20 dies. Savi o boig? Sortim a passejar amb la Tempesta, una gossa de Klosterneuburg (�ustria), per la primera defenestraci� de Praga, el 1419.

En Xuri i en Fel podrien ser els nostres Charly Rexach i Johan Cruyff. M�s pel fet de ser dos que no pas pel talent que puguin tenir jugant a futbol o a golf. Dediquem el cap�tol al pal de golf. Ens visita Mar Pujol, amb qui parlem i a qui sentim amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck interpretant "Per cada u". A "Hist�ries per passejar el gos", continuem un relat que vam comen�ar fa unes setmanes: les aventures d'Ann�bal i el seu ex�rcit. Hi anem amb la Roma.

Hi ha una associaci� o un sindicat d'afectats per haver-se gastat m�s de 50 euros en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? Tamb� hi ha la versi� pr�mium: els que es deixen la clau posada per dins. Dediquem el cap�tol a la clau. Parlem amb la Maria Jes�s Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un mili� de d�lars. Qu� en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedici� del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.

El flotador �s un d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has apr�s mai a nedar)... El flotador ens salva la vida sempre. Per aix� hi dediquem aquest cap�tol. Ens visita D�dac Costa, un expert en pat� catal� que ha fet la volta al m�n i que ara se'n va a fer una ruta per la Patag�nia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.

En una setmana hem descobert qu� s�n les manuelles, per qu� ens agrada tant anar amb pijama, com �s de fred l'estetoscopi i quina era la primera funci� de la lligacama. Hem xerrat amb Nani Roma, pilot de raids; Josep Alcover, exsoldador submar� i escriptor; Ypnosi, un grup de m�sica emergent, i Litus Ballb�, un exjugador professional d'hoquei herba que va penjar l'estic per ordenar-se capell�. Aqu� trobareu un resum del que han sigut aquests �ltims programes, que tamb� podeu recuperar sencers.

Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren el�stics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el cap�tol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballb�, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capell�. Dels Jocs Ol�mpics de Londres 2012 a l'esgl�sia. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perqu� va passar a Queralbs... per� l'any 1428.

L'estetoscopi t� dos punts de vista: l'estri que porten els metges penjats al coll com qui porta un collaret o aquell aparell que et posen a l'esquena o a la panxa que et fa fotre un salt de tan fred que est�. Ens visita Ypnosi, un grup que a les xarxes es descriu com a post-Eroski psycho-funk. No sabem qu� �s, per� semblen simp�tics. Interpreten "La hist�ria", amb Arnau Tordera i Laia Gl�ck. A "Hist�ries per passejar el gos", portem la Lluna a l'incendi del circ de Niter�i (Brasil), el 1961.

Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest �s el vostre programa. Estem davant de la pe�a de roba m�s c�moda? Quan deixar� d'estar mal vist anar a treballar amb el pijama posat? Tamb� hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el cap�tol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submar� que ens ha confessat quin �s l'�nic aliment que es pot menjar sota l'aigua. Tamb� sortim a passejar amb en Cobi per la matan�a de Sant Valent� del 1929 a Chicago.

Pocs saben qu� s�n unes manuelles, per� tothom n'ha fet servir. Normalment al gimn�s, per� tamb� pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si �s que un en t�) o pujant i baixant mobles durant una mudan�a. S�, parlem dels pesos, per� que en catal� correcte es diuen "manuelles". Ens visita un campi� de raids: Nani Roma. S'ha comprom�s a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! A m�s, sortim a passejar en Marvin pel primer casino del m�n, que va obrir les portes el 1638, a Ven�cia.