La Renaixença

Sabeu que una de les primeres coses per a les quals es va fer servir la serra mec�nica va ser per "fer lloc" a la pelvis de les dones durant els parts? Despr�s alg� va pensar que tamb� podia servir per talar arbres i van canviar l'objectiu. Rebem la visita d'un savi per con�ixer: en Carles de Mox�, jugador del Club de C�rling Puigcerd�. Sabeu d'on treuen la pedra amb qu� juguen? En Carles ens ho explica. A "Hist�ries per passejar el gos", portem en Darwin a l'explosi� del Cabo Machichaco del 1893, a Cant�bria.

Segurament �s m�s f�cil saber quants claus has clavat b� que no pas els que han quedat torts (el 90%, i ho sabeu). Tamb� �s d'aquells objectes que s�n importants en moments hist�rics: van ser els encarregats de clavar (mai millor dit) Jes�s a la Creu. Ens visita l'Abraham Orriols, un periodista que tots hem adoptat com si fos el nostre cos�, nebot, fill o net. Tamb� hem parlat amb ell de la part m�s fosca del seu curr�culum. Sortim amb la Kiara fins al primer viatge espacial protagonitzat per una gata astronauta, el juny del 1963.

Aquesta setmana trobareu millors moments parlant sobre la cafetera, la gomina, la barretina i el llevataps. Quatre objectes que nom�s tenen relaci� en aquest cap�tol de "La Renaixen�a". Ens han visitat el Mag Lari, en Llu�s Soler, en Triquell i la Khady Drame. Tenim molta sort de rebre visites de gent amb qui no nom�s riem, sin� que tamb� aprenem. Podeu gaudir de les converses completes recuperant els cap�tols sencers.

Sabeu que un dels llevataps m�s utilitzats arreu del m�n el va inventar un catal�? Tamb� heu de saber que el llevataps �s dels objectes que han tingut m�s patents del m�n. Li dediquem el cap�tol. Ens visita la Khady Drame, de la cooperativa Abarka. Parlem amb ella sobre la funci� d'aquesta cooperativa i ens llepem els dits tastant alguns plats tradicionals senegalesos que ens ha portat. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb la Taka a passejar per la fam d'Holodomor, el 1932, a Ucra�na.

Ha arribat el dia: dediquem el cap�tol a la barretina. Per� tamb� ha arribat el dia de descobrir que no �s una pe�a de roba que es cre�s a Catalunya, ens sap greu portar-vos males not�cies. Aix� s�, escolteu el programa perqu� tenim una not�cia: arriben els Jocs Florals de "La Renaixen�a". Rebem la visita d'en Triquell, amb qui parlem de paraules, precisament, per� dels joves. Puja al nostre escenari per tocar amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. Sortim a passejar amb la Blu pel gran incendi de Londres del 1666.

En Peyu s'ha enfadat per l'objecte de qu� parlem en aquest cap�tol: la gomina. Diu que �s una falta de respecte cap a ell i cap a totes les persones calbes de Catalunya. L'�lex ha proposat de canviar-ho per la pinta. Per� no, dediquem el cap�tol a la gomina. Ens visita una de les veus de Catalunya: en Llu�s Soler. L'�nica persona a qui la gent saluda pel carrer dient-li "violador" de manera afectuosa. A "Hist�ries per passejar el gos" portem a la Pua per la mort del mag Chung Ling Soo.

Hi ha gent que, fins que no s'ha pres un caf�, no comen�a el dia. Tamb� hi ha gent que �s capa� de prendre-se'n un a les 10 del vespre i estar dormint mitja hora despr�s. No dediquem el programa al caf�, sin� a la cafetera. Per qu� fan tant soroll les cafeteres dels bars i restaurants? Ens visita el Mag Lari. I s�, li hem demanat un truc de m�gia, som molt poc originals. Sortim a passejar amb en Tro per la plaga de la fil�loxera del 1879 a Rab�s d'Empord�.

En una mateixa setmana hem parlat de la xeringa, el gram�fon, la xixa i el ca�apapallones. Seria graci�s veure una persona amb els quatre objectes a la vegada, per� no �s el cas. Tamb� hem rebut les visites de Pilar�n Bay�s; Josep Olivella, saltador de parkour; Llu�s Llach, i Llu�s Rivera i Urtus Rovira, propietaris del plat� submar� m�s gran d'Europa. Aqu� us deixem els millors moments, per� ja us avisem que no hi han cabut tots. Mireu els cap�tols sencers i gaudiu-los!

El ca�apapallones no �s el mateix que el salabret, tot i que ho pugui semblar. �s important distingir entre l'estri que es fa servir per capturar insectes i el de treure fulles de la piscina, si �s que tens la sort de tenir piscina. Fem valdre el ca�apapallones i li dediquem aquest cap�tol: que no quedi en segon pla. Rebem la visita de Llu�s Rivera i Urtus Rovira, propietari i director del plat� submar� m�s gran d'Europa. Sortim a passejar l'Ona per la matan�a de Sant Bartomeu el 18 d'agost del 1572 a Par�s.

Aquest cap�tol el dediquem a la xixa. No ens pregunteu el motiu. Sempre est� b� dedicar cap�tols a n�nxols de mercat per on tots hem passat en algun moment de la nostra vida (sovint per voler semblar m�s interessants del que realment som). Gaudim d'un dels cantautors m�s importants del pa�s: Llu�s Llach. A m�s, puja a l'escenari de "La Renaixen�a" per cantar-nos un dels seus temes amb Arnau Tordera i Laia Gl�ck. Sortim a passejar amb la IA per la cacera del lleopard de Panar, l'any 1918 a l'�ndia.

Heu vist mai el logo de la companyia "His Master's Voice"? �s un gos escoltant un gram�fon. Resulta que l'original escoltava un fon�graf, per� Bell no ho va veure clar. No veia clares gaires coses, perqu� el fon�graf va desapar�ixer r�pidament quan va arribar el gram�fon. Dediquem el cap�tol al gram�fon, no al fon�graf. Ha vingut Josep Olivella, un professional del parkour. Prefereix anar d'un lloc a l'altre saltant edificis, perqu� caminar a peu pla ho veu perill�s. Sortim amb la Bimba fins a la desaparici� dels Lonergan, el 25 de gener del 1998.

Sabeu que la xeringa moderna la va inventar un senyor per fer passar el mal a la seva dona injectant-li morfina? I va tenir una conseq��ncia imprevista: la seva dona s'hi va tornar addicta. Dediquem el cap�tol a la xeringa, no a l'addicci�. Ens visita Pilar�n Bay�s, que ens explica la seva experi�ncia amb les xeringues i per qu� va decidir no continuar amb la tradici� familiar de dedicar-se a la medicina. Sortim a passejar amb en Cobi per la invenci� de la primera m�quina de jugar a escacs, el 1805.

En aquest resum hi trobareu informaci� sobre la maleta, la granada de m�, la perruca i la xuleta. Quatre objectes que s�n important�ssims per a molta gent. Hem petat la xerrada amb la Mari Pau Huguet, la Yaya Bushcraft, La Ludwig Band i l'Isidor Nuevo. Si us agrada el resum, us animem a veure els cap�tols sencers.

Qui digui que no s'ha fet mai una xuleta, menteix. La cosa �s si no te la deixes a casa o si ets prou valent per fer-la servir i que no t'enxampi el professor. Segurament molts estar�em d'acord a fer un altar a la xuleta, perqu� li devem molts aprovats d'assignatures que ja no recordem que vam fer. Ens visita l'Isidor Nuevo, el paleta que fa m�s anys que treballa a la Sagrada Fam�lia. S'ha buscat una bona feina, perqu� no s'acabar� mai. Anem amb en Gealach al Diumenge Sagnant del 1972.

Fa anys, portar perruca era sin�nim de formar part de la classe alta, de l'aristocr�cia. Avui, a Anglaterra, encara hi ha jutges i parlamentaris que en continuen portant. Els egipcis en feien servir per evitar polls i suor. No sabem si ho van aconseguir. Dediquem el cap�tol a la perruca. Ens visiten els membres de La Ludwig Band. Han tret nou disc, el comentem i els sentim a l'escenari de "La Renaixen�a", amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. Anem amb en Lai fins a la primera perforaci� de petroli dels Estats Units, el 1859.

Si actives una granada de m�, ets a temps de fer-te enrere i fer-la parar? Us traiem de dubtes, en cas que en tingueu (de dubtes). Dediquem el cap�tol a la granada de m�. Rebem la visita de la Yaya Bushcraft. Ha decidit acabar la seva vida en una cabana al mig del bosc, constru�da amb les seves mans. En porta quatre, diu que la cinquena ser� la definitiva. Traiem a passejar en Sam pel magnicidi d'Olof Palme, el 1986.

Sou dels que heu perdut la maleta en algun aeroport del m�n o sou dels que la porteu plena de bitllets? La maleta �s d'aquells objectes que tots fem servir, per� que tenen utilitats infinites. Per aix�, li dediquem el cap�tol. Ens visita la Mari Pau Huguet, segurament una de les tres persones m�s estimades de Catalunya. Recordem amb ella una visita for�a accidentada en aquest mateix local. Sortim a passejar amb en Brie per l'abducci� del matrimoni Hill.

Aquesta setmana hem parlat de les agulles de cosir, la videoconsola, el supositori i el piano. No tenen res a veure, aix� que nom�s els trobareu junts en aquest cap�tol. Si voleu saber-ne m�s, trobareu un programa dedicat a cadascun d'aquests objectes. Ens han visitat en Joel D�az, en Piti Espa�ol, la Magal� Sare i en Jaume Norberto. Us podem assegurar que hem rigut i hem apr�s. Es poden fer dues coses a la vegada, i en aquestes xerrades ens ha passat exactament aix�. Recupereu-les!

Ens agrada el risc. Ens agrada tant que de tant en tant decidim dedicar els cap�tols a un instrument per posar a prova la paci�ncia dels m�sics del programa. Dediquem el cap�tol al piano, i nom�s comen�ar l'Arnau ja ens ha hagut de renyar. Ens visita un expert en aquest tema: en Jaume Norberto, afinador de pianos. Ens explica com �s la seva feina, quants pianos t� a casa seva i tamb� una afici� que l'ha portat a ser dels millors del m�n. Sortim amb en Brioix a passejar pels disturbis de Toronto del 1855.

Tots tenim un trauma que arrosseguem tota la vida. I segurament el trauma infantil de molts de nosaltres podria arribar a coincidir si l'expliqu�ssim en veu alta. Ha arribat el dia de parlar-ne a "La Renaixen�a", perqu� dediquem el cap�tol al supositori. Rebem la Magal� Sare, que ens presenta el seu nou treball i interpreta, en directe, "La mal maridada", amb l'Arnau Tordera, la Laia Gl�ck i en Sebasti� Gris. Tamb� anem a passejar amb la Sushi per l'atac de Pearl Harbor.

Siguis de la generaci� que siguis, tots hem tingut una videoconsola a les mans. Ara, potser la discussi� vindria en el moment en qu� s'hagi de decidir quina �s la millor videoconsola de tots els temps. Estigueu alerta, perqu� els catalans vam tenir un pes important en la primera videoconsola europea. Li dediquem el cap�tol. Rebem la visita d'en Piti Espa�ol. �s guionista... i tothom es podria creure que ha escrit un gui� sobre la seva vida, perqu� �s ben b� una pel�l�cula. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb l'Alfy per la Ven�cia del 1666.

Quant temps podeu estar entretinguts intentant enfilar una agulla? Sabeu que de mitjana una persona (una persona a qui li agradi cosir) pot perdre unes 20 agulles per casa? Llavors seus al sof� i qui sap si seur�s en un lloc tou o en un lloc punxant! Dediquem el cap�tol a les agulles de cosir. Ens visita en Joel D�az, humorista i presentador de televisi� (quan el deixen i mentre el deixen). Parlar amb ell �s garantia de passar una estona entretinguda, creieu-nos. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb la Tha�s per l'accident ferroviari d'Amagasaki.

Aquesta setmana hem parlat de l'�ncora, el mocador, la targeta sanit�ria i el mol�. S�n objectes prou curiosos i diversos, i ens hem quedat amb an�cdotes que criden for�a l'atenci� i que segur que no hav�eu sentit mai. Hem petat la xerrada amb en Roger Escapa, en Miquel Grandio, en Ramon Mirabet i la Tina Diedhiou. Escolteu-los, que s�n savis i bojos interessants.

Molins de vent, molins d'aigua, molins e�lics, molinets de jard�... En teniu algun enganxat a una torratxa del balc�? Dediquem el cap�tol al mol�, que les �ltimes setmanes deuen haver tingut feina amb ratxes de vent de gaireb� 200 km/h. Ve a xerrar una estona la Tina Diedhiou, model de marques tan importants com Prada. Va venir del Senegal a Art�s en plena pand�mia per amor. Li demanem qu� pensa d'Art�s, que sempre ens fa gr�cia parlar de nosaltres mateixos. Tamb� sortim a passejar amb en Ramon per la defensa de la Corunya del 1589.

Heu de saber que el DNI us dir� qui sou, per� la targeta sanit�ria �s l'�nica que us ser� �til en cas d'emerg�ncia m�dica urgent. �s a dir, el DNI es pot cremar si no us agrada el que hi posa, per� la targeta sanit�ria MAI. Rebem la visita d'en Ramon Mirabet, que puja a l'escenari del nostre local per interpretar "Per sempre m�s", juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb en Blat pel gran incendi de Chicago el 8 d'octubre del 1871.

A favor o en contra dels mocadors de roba per mocar-se? Dediquem aquest cap�tol de "La Renaixen�a" a aquesta pe�a de roba. Hi ha gent que prefereix mocar-se directament amb el dit. Alguns fins i tot poden arribar al cervell. Ens visita en Miquel Grandio, que ha vingut directament des de Dubai, on treballa com a creador de contingut des de fa un temps. Ens descobreix quins impostos paguen els aut�noms en aquest pa�s. A m�s, anem amb en Foc fins al primer accident aeri de la hist�ria, a Par�s, el 1785.

Sou m�s de mar o de muntanya? En aquesta ocasi�, nosaltres tirem cap al mar, l'�nic lloc (te�ricament) on podem trobar �ncores. Sou dels que us maregeu quan deixeu de tocar a terra ferma? L'�lex ha anat a fondejar i ens explica la seva experi�ncia. Dediquem el cap�tol a l'�ncora. A m�s, ens visita en Roger Escapa, presentador d'"El suplement", jugador frustrat de la secci� de b�squet del Bar�a i l'�nica persona que ens ha explicat quina olor fa D�u. Sortim a passejar la Gibbs per l'atemptat contra Bob Marley.

Els �ltims quatre programes els hem dedicat al petard, el paraigua, l'escombreta del v�ter i el carret. Quatre objectes que no tenen res a veure, nom�s que formen part de la primera temporada de "La Renaixen�a". Si voleu descobrir-ne curiositats que mai hav�eu sentit, aqu� en trobareu un recull. Hem parlat amb l'Eduard Estivill, la Sara Figueras, Sexenni i en Gerard Pastor. Quatre convidats de qui hem descobert an�cdotes curioses i amb qui tamb� hem rigut una estona. Gaudiu-ne!

Qui no s'havia tancat en un armari per treure el carret de la c�mera fotogr�fica intentant no perdre totes les fotos de la comuni� d'un familiar? Fa uns anys que la moda de les c�meres anal�giques ha tornat, i aix� significa que tamb� han tornat els carrets. Per aix� li dediquem aquest cap�tol. Parlem amb en Gerard Pastor, compositor de la m�sica que sona als parcs d'atraccions. No sab�eu que alg� es podia guanyar la vida d'aquesta manera, eh? Sortim a passejar amb l'�reu per la flagel�laci� de l'Hel�lespont, el 480 aC.

Hi ha objectes que s�n invisibles, com l'escombreta del v�ter. Tampoc �s que sigui un objecte gaire atractiu per ensenyar a les visites, per� li dediquem el cap�tol perqu� tingui una mica de visibilitat. Ens visita el grup lleidat� Sexenni. S�, a Lleida fan m�sica, i molt bona. Pugen a l'escenari de "La Renaixen�a" per interpretar-nos el seu darrer senzill: "Els ulls que et mirin". A "Hist�ries per passejar el gos", portem en Teo, un gos de Sant Andreu de Palomar, a passejar pel Corpus de Sang, el 1640.

Pot ser que el paraigua sigui un dels objectes m�s descuidats del m�n? �s ben trist ser paraigua. Quantes unitats se'n deuen comprar al llarg de la vida per haver perdut el que tenies? Li dediquem aquest cap�tol. Ens visita la Sara Figueras, sism�loga i cap de l'�rea de Geof�sica de l'Institut Cartogr�fic i Geol�gic de Catalunya. Ens dona consells sobre com actuar en cas d'un terratr�mol fort a casa nostra. Sortim amb en Gauss pel dia que es va fer la primera proposta de rentat de mans al quir�fan, el 1848.

Us imagineu un castell de focs de cinc hores? Doncs en va fer un, a finals del segle XVII. Va ser el tsar Pere I de R�ssia, per celebrar el naixement del seu fill. Els animals de la regi� devien estar content�ssims. Ara, s�n ben macos de veure, els focs, eh? Dediquem el cap�tol al petard. Ens visita l'Eduard Estivill, doctor especialitzat en el son. Sou dels que dormiu amb la parella? Ens explica per qu� no fer-ho. Sortim a passejar amb en Manyac per les allaus de Blons, a les muntanyes dels Alps, l'11 de gener del 1954.

Hem parlat del p�rcing, el marcapassos, la torratxa i el barn�s. Quatre objectes que aparentment no tenen res a veure, per aix� els hi hem dedicat cap�tols diferents. Hem rebut la visita de Patrick Urbano, Mariona Moya (funambulista), David Carab�n i Eloi Palau (rider de bicitrial). I en aquest cap�tol de millors moments, hi trobareu alguns fragments de tots aquests instants perqu� pugueu decidir per quin dels cap�tols d'aquesta setmana voleu comen�ar a fer el rep�s de tot el que ens ha passat.

La societat es podria dividir de moltes maneres, i una seria entre els que fan servir tovallola i els que es posen barn�s. Aqu�, l'equip de les tovalloles t� l'�lex de capit�, mentre que el del barn�s estaria capitanejat per l'Arnau. Amb qui aneu vosaltres? Dediquem el cap�tol al barn�s, m�s endavant ja el farem de la tovallola. Entra al local, a sobre d'una bicicleta i espantant tota la parr�quia, Eloi Palau, campi� del m�n de bicitrial. I sortim a passejar amb en Nevat per la trag�dia del Batavia, un vaixell comercial neerland�s.

Test, torreta, cossiol, torratxa... Hem decidit parlar de torratxa, per valorar la riquesa del catal�. I perqu� la majoria de gent de "La Renaixen�a" en diem aix�, qu� hi farem. Dediquem el cap�tol a la torratxa. Ens visita David Carab�n per parlar de Mishima, de futbol i del seu car�cter. Puja al nostre escenari per tocar "Deixa'm creure". Per� no �s l'�nica visita que rebem, tamb� hem tingut una sorpresa d'una persona... a qui hem fet enfadar. Sortim a passejar la Lali per la crisi de l'ambaixada peruana de Cuba, el 1980.

Sabeu que hi ha m�s de 50.000 persones a Catalunya que porten marcapassos? Qu� passaria si es trobessin tots a l'Estadi Ol�mpic? Hi hauria perill d'un curtcircuit? Dediquem aquest cap�tol a un invent que allarga vides, com la de Dal�, per exemple. Ens visita Mariona Moya, una funambulista que passa m�s hores caminant per la corda fluixa que pel carrer, com fem la resta de mortals. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb en Cooper per l'evangelitzaci� fallida a l'illa Sentinel del Nord, el novembre del 2018.

Pot ser que el p�rcing sigui la gran trapelleria que tothom vol fer quan arriba a l'adolesc�ncia o a la majoria d'edat? Ja d'adults, s'han de saber portar, perqu� hi ha una l�nia molt fina entre portar-lo amb estil i ser un quillo. Dediquem el programa al p�rcing. Ens visita Patrick Urbano, que ens fa demostracions de totes les seves aficions, que van m�s enll� de la seva feina com a comunicador i guionista. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb en Ximo fins al descobriment de l'LSD, l'any 1943.

Aqu� hi trobareu un resum d'informaci� de la tireta, la m� de morter, el detector de metalls i les sabates de claqu�. Tamb� converses que hem tingut amb gent que ens ha vingut a visitar: l'Enric Gom�, la Maria D�az (primera maquinista del Cremallera de N�ria), en Kelly Isaiah i l'Albert Guinovart (compositor de grans obres com "Mar i cel"). Ens ho passem molt b� fent aix�. Si ho gaudiu com nosaltres, podeu buscar els cap�tols sencers.

Si viviu en un pis i teniu ve�ns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de tal� poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre ve� o ve�na de dalt fa claqu� i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el cap�tol a les sabates de claqu�. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.

Si en una cosa estem tots d'acord �s que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Per� si els detectors de metalls fossin legals, estar�em tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el cap�tol a cap gamba, sin� al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la pla�a de Tiananmen, a la Xina, el 1989.

Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagu�s allioli, perqu� a l'antic Egipte ja tenien m� de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible en assegurar que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el cap�tol a la m� de morter, una eina imprescindible en qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria D�az, la primera dona maquinista del cremallera de N�ria. L'�nic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.

En un r�nquing de mals, en quina posici� posar�eu arrencar-vos una tireta despr�s d'una an�lisi de sang? Pot ser que faci m�s mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el cap�tol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gom�. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Baleny�, per la massacre de M�nic del 1972, en plena celebraci� dels Jocs Ol�mpics.

Ens agrada combinar objectes amb hist�ria, instruments i modernitat. En aquest resum hi trobareu dades sobre l'escal�xtric, l'harm�nica, l'aixada i la corriola. Tamb� hi hem deixat converses amb en Jordi Roca, en Gerard Quintana, la Marta Marco i en Josep Sol� (director de subhastes). Aix� podeu decidir per quin dels quatre cap�tols comenceu a remirar els programes d'aquesta setmana.

"Doneu-me un punt de suport i mour� el m�n." Aix� no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no �s que fos l'inventor de la corriola, per� ens agrada aix� de dir coses que inspirin, per� que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a aix� tamb�: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixen�a": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.

L'aixada �s una eina que ens acompanya des que la humanitat va comen�ar a cavar la terra. Tanta �s la import�ncia d'aquesta eina que alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. Tamb� t� punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms m�s importants de la m�sica catalana dels �ltims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.

Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capa� de tocar. Un �s l'harm�nica. Ara, si alg� la toca abans que tu, dif�cil �s que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument m�s personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest cap�tol a l'harm�nica. Ens visita en Josep Sol�. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la m�: un jutge i un subhastador. Ell �s dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austr�lia del 1942.

De petits tots hem tingut un escal�xtric. Alguns han continuat amb aquesta afici� ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el cap�tol a l'escal�xtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germ� boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.

En els quatre cap�tols d'aquesta setmana hem parlat del paper d'alumini, la cinta americana, el cadenat i la ferradura. No �s que vulguem fer cap invent estrany amb totes aquestes eines, per� tenen la seva gr�cia per separat. Hem rebut la visita de Ramon Madaula, Albert Batlle, Alosa i Xavier Freixas. Tenim sort amb els nostres convidats, perqu� sempre ens emportem sorpreses i riures.

Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perqu� s�n animals, no objectes. Del que s� que parlem �s de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un cap�tol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. S�, al segle XXI. A "Hist�ries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marat� amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Gr�cia.

Ens hem barallat. Aix� de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el cap�tol. Ara el cadenat �s tan modern que no nom�s va amb clau, sin� tamb� amb n�meros, lletres i s�mbols. Fem-ho f�cil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el cap�tol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixen�a" el grup barcelon� Alosa. Parlem amb elles, que van comen�ar petant-ho amb un v�deo a Instagram. A m�s, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.