La Renaixença

Sabeu que abans de l'audi�fon la gent es posava una mena de trompeta a l'orella que ajudava a captar millor les ones sonores i introduir-les al canal auditiu? Sort de l'arribada dels audi�fons... Nom�s per no haver d'anar amb la trompeta pel carrer, ja �s prou motiu per dedicar-hi el cap�tol. Rebem la visita de la Irene Cord�n, egipt�loga. Ha vingut a ensenyar-nos coses sobre Egipte i a renyar-nos una mica per coses que diem. Sortim a passejar en Kant per l'exili de Drac� d'Atenes, l'any 621 aC.

Volem fer valdre les regadores. Amb l'arribada de les m�negues i els aspersors, moltes han passat a millor vida. La superviv�ncia de les regadores queda en mans d'aquells que teniu plantes als balcons, tret que sigueu dels que les regueu omplint un got d'aigua. Ens visita en Mama Dousha, que va entrar a les nostres vides amb una can�� que molts vam arribar a cantar fins i tot somiant. Puja al nostre escenari, per� per cantar una altra can��. Sortim a passejar en Buti i en Farra per l'expedici� de Burke i Wills.

Sabeu que una de les primeres coses per a les quals es va fer servir la serra mec�nica va ser per "fer lloc" a la pelvis de les dones durant els parts? Despr�s alg� va pensar que tamb� podia servir per talar arbres i van canviar l'objectiu. Rebem la visita d'un savi per con�ixer: en Carles de Mox�, jugador del Club de C�rling Puigcerd�. Sabeu d'on treuen la pedra amb qu� juguen? En Carles ens ho explica. A "Hist�ries per passejar el gos", portem en Darwin a l'explosi� del Cabo Machichaco del 1893, a Cant�bria.

Segurament �s m�s f�cil saber quants claus has clavat b� que no pas els que han quedat torts (el 90%, i ho sabeu). Tamb� �s d'aquells objectes que s�n importants en moments hist�rics: van ser els encarregats de clavar (mai millor dit) Jes�s a la Creu. Ens visita l'Abraham Orriols, un periodista que tots hem adoptat com si fos el nostre cos�, nebot, fill o net. Tamb� hem parlat amb ell de la part m�s fosca del seu curr�culum. Sortim amb la Kiara fins al primer viatge espacial protagonitzat per una gata astronauta, el juny del 1963.

Aquesta setmana trobareu millors moments parlant sobre la cafetera, la gomina, la barretina i el llevataps. Quatre objectes que nom�s tenen relaci� en aquest cap�tol de "La Renaixen�a". Ens han visitat el Mag Lari, en Llu�s Soler, en Triquell i la Khady Drame. Tenim molta sort de rebre visites de gent amb qui no nom�s riem, sin� que tamb� aprenem. Podeu gaudir de les converses completes recuperant els cap�tols sencers.

Sabeu que un dels llevataps m�s utilitzats arreu del m�n el va inventar un catal�? Tamb� heu de saber que el llevataps �s dels objectes que han tingut m�s patents del m�n. Li dediquem el cap�tol. Ens visita la Khady Drame, de la cooperativa Abarka. Parlem amb ella sobre la funci� d'aquesta cooperativa i ens llepem els dits tastant alguns plats tradicionals senegalesos que ens ha portat. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb la Taka a passejar per la fam d'Holodomor, el 1932, a Ucra�na.

Ha arribat el dia: dediquem el cap�tol a la barretina. Per� tamb� ha arribat el dia de descobrir que no �s una pe�a de roba que es cre�s a Catalunya, ens sap greu portar-vos males not�cies. Aix� s�, escolteu el programa perqu� tenim una not�cia: arriben els Jocs Florals de "La Renaixen�a". Rebem la visita d'en Triquell, amb qui parlem de paraules, precisament, per� dels joves. Puja al nostre escenari per tocar amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. Sortim a passejar amb la Blu pel gran incendi de Londres del 1666.

En Peyu s'ha enfadat per l'objecte de qu� parlem en aquest cap�tol: la gomina. Diu que �s una falta de respecte cap a ell i cap a totes les persones calbes de Catalunya. L'�lex ha proposat de canviar-ho per la pinta. Per� no, dediquem el cap�tol a la gomina. Ens visita una de les veus de Catalunya: en Llu�s Soler. L'�nica persona a qui la gent saluda pel carrer dient-li "violador" de manera afectuosa. A "Hist�ries per passejar el gos" portem a la Pua per la mort del mag Chung Ling Soo.

Hi ha gent que, fins que no s'ha pres un caf�, no comen�a el dia. Tamb� hi ha gent que �s capa� de prendre-se'n un a les 10 del vespre i estar dormint mitja hora despr�s. No dediquem el programa al caf�, sin� a la cafetera. Per qu� fan tant soroll les cafeteres dels bars i restaurants? Ens visita el Mag Lari. I s�, li hem demanat un truc de m�gia, som molt poc originals. Sortim a passejar amb en Tro per la plaga de la fil�loxera del 1879 a Rab�s d'Empord�.

En una mateixa setmana hem parlat de la xeringa, el gram�fon, la xixa i el ca�apapallones. Seria graci�s veure una persona amb els quatre objectes a la vegada, per� no �s el cas. Tamb� hem rebut les visites de Pilar�n Bay�s; Josep Olivella, saltador de parkour; Llu�s Llach, i Llu�s Rivera i Urtus Rovira, propietaris del plat� submar� m�s gran d'Europa. Aqu� us deixem els millors moments, per� ja us avisem que no hi han cabut tots. Mireu els cap�tols sencers i gaudiu-los!

El ca�apapallones no �s el mateix que el salabret, tot i que ho pugui semblar. �s important distingir entre l'estri que es fa servir per capturar insectes i el de treure fulles de la piscina, si �s que tens la sort de tenir piscina. Fem valdre el ca�apapallones i li dediquem aquest cap�tol: que no quedi en segon pla. Rebem la visita de Llu�s Rivera i Urtus Rovira, propietari i director del plat� submar� m�s gran d'Europa. Sortim a passejar l'Ona per la matan�a de Sant Bartomeu el 18 d'agost del 1572 a Par�s.

Aquest cap�tol el dediquem a la xixa. No ens pregunteu el motiu. Sempre est� b� dedicar cap�tols a n�nxols de mercat per on tots hem passat en algun moment de la nostra vida (sovint per voler semblar m�s interessants del que realment som). Gaudim d'un dels cantautors m�s importants del pa�s: Llu�s Llach. A m�s, puja a l'escenari de "La Renaixen�a" per cantar-nos un dels seus temes amb Arnau Tordera i Laia Gl�ck. Sortim a passejar amb la IA per la cacera del lleopard de Panar, l'any 1918 a l'�ndia.

Heu vist mai el logo de la companyia "His Master's Voice"? �s un gos escoltant un gram�fon. Resulta que l'original escoltava un fon�graf, per� Bell no ho va veure clar. No veia clares gaires coses, perqu� el fon�graf va desapar�ixer r�pidament quan va arribar el gram�fon. Dediquem el cap�tol al gram�fon, no al fon�graf. Ha vingut Josep Olivella, un professional del parkour. Prefereix anar d'un lloc a l'altre saltant edificis, perqu� caminar a peu pla ho veu perill�s. Sortim amb la Bimba fins a la desaparici� dels Lonergan, el 25 de gener del 1998.

Sabeu que la xeringa moderna la va inventar un senyor per fer passar el mal a la seva dona injectant-li morfina? I va tenir una conseq��ncia imprevista: la seva dona s'hi va tornar addicta. Dediquem el cap�tol a la xeringa, no a l'addicci�. Ens visita Pilar�n Bay�s, que ens explica la seva experi�ncia amb les xeringues i per qu� va decidir no continuar amb la tradici� familiar de dedicar-se a la medicina. Sortim a passejar amb en Cobi per la invenci� de la primera m�quina de jugar a escacs, el 1805.

En aquest resum hi trobareu informaci� sobre la maleta, la granada de m�, la perruca i la xuleta. Quatre objectes que s�n important�ssims per a molta gent. Hem petat la xerrada amb la Mari Pau Huguet, la Yaya Bushcraft, La Ludwig Band i l'Isidor Nuevo. Si us agrada el resum, us animem a veure els cap�tols sencers.

Qui digui que no s'ha fet mai una xuleta, menteix. La cosa �s si no te la deixes a casa o si ets prou valent per fer-la servir i que no t'enxampi el professor. Segurament molts estar�em d'acord a fer un altar a la xuleta, perqu� li devem molts aprovats d'assignatures que ja no recordem que vam fer. Ens visita l'Isidor Nuevo, el paleta que fa m�s anys que treballa a la Sagrada Fam�lia. S'ha buscat una bona feina, perqu� no s'acabar� mai. Anem amb en Gealach al Diumenge Sagnant del 1972.

Fa anys, portar perruca era sin�nim de formar part de la classe alta, de l'aristocr�cia. Avui, a Anglaterra, encara hi ha jutges i parlamentaris que en continuen portant. Els egipcis en feien servir per evitar polls i suor. No sabem si ho van aconseguir. Dediquem el cap�tol a la perruca. Ens visiten els membres de La Ludwig Band. Han tret nou disc, el comentem i els sentim a l'escenari de "La Renaixen�a", amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. Anem amb en Lai fins a la primera perforaci� de petroli dels Estats Units, el 1859.

Si actives una granada de m�, ets a temps de fer-te enrere i fer-la parar? Us traiem de dubtes, en cas que en tingueu (de dubtes). Dediquem el cap�tol a la granada de m�. Rebem la visita de la Yaya Bushcraft. Ha decidit acabar la seva vida en una cabana al mig del bosc, constru�da amb les seves mans. En porta quatre, diu que la cinquena ser� la definitiva. Traiem a passejar en Sam pel magnicidi d'Olof Palme, el 1986.

Sou dels que heu perdut la maleta en algun aeroport del m�n o sou dels que la porteu plena de bitllets? La maleta �s d'aquells objectes que tots fem servir, per� que tenen utilitats infinites. Per aix�, li dediquem el cap�tol. Ens visita la Mari Pau Huguet, segurament una de les tres persones m�s estimades de Catalunya. Recordem amb ella una visita for�a accidentada en aquest mateix local. Sortim a passejar amb en Brie per l'abducci� del matrimoni Hill.

Aquesta setmana hem parlat de les agulles de cosir, la videoconsola, el supositori i el piano. No tenen res a veure, aix� que nom�s els trobareu junts en aquest cap�tol. Si voleu saber-ne m�s, trobareu un programa dedicat a cadascun d'aquests objectes. Ens han visitat en Joel D�az, en Piti Espa�ol, la Magal� Sare i en Jaume Norberto. Us podem assegurar que hem rigut i hem apr�s. Es poden fer dues coses a la vegada, i en aquestes xerrades ens ha passat exactament aix�. Recupereu-les!

Ens agrada el risc. Ens agrada tant que de tant en tant decidim dedicar els cap�tols a un instrument per posar a prova la paci�ncia dels m�sics del programa. Dediquem el cap�tol al piano, i nom�s comen�ar l'Arnau ja ens ha hagut de renyar. Ens visita un expert en aquest tema: en Jaume Norberto, afinador de pianos. Ens explica com �s la seva feina, quants pianos t� a casa seva i tamb� una afici� que l'ha portat a ser dels millors del m�n. Sortim amb en Brioix a passejar pels disturbis de Toronto del 1855.

Tots tenim un trauma que arrosseguem tota la vida. I segurament el trauma infantil de molts de nosaltres podria arribar a coincidir si l'expliqu�ssim en veu alta. Ha arribat el dia de parlar-ne a "La Renaixen�a", perqu� dediquem el cap�tol al supositori. Rebem la Magal� Sare, que ens presenta el seu nou treball i interpreta, en directe, "La mal maridada", amb l'Arnau Tordera, la Laia Gl�ck i en Sebasti� Gris. Tamb� anem a passejar amb la Sushi per l'atac de Pearl Harbor.

Siguis de la generaci� que siguis, tots hem tingut una videoconsola a les mans. Ara, potser la discussi� vindria en el moment en qu� s'hagi de decidir quina �s la millor videoconsola de tots els temps. Estigueu alerta, perqu� els catalans vam tenir un pes important en la primera videoconsola europea. Li dediquem el cap�tol. Rebem la visita d'en Piti Espa�ol. �s guionista... i tothom es podria creure que ha escrit un gui� sobre la seva vida, perqu� �s ben b� una pel�l�cula. A "Hist�ries per passejar el gos", anem amb l'Alfy per la Ven�cia del 1666.

Quant temps podeu estar entretinguts intentant enfilar una agulla? Sabeu que de mitjana una persona (una persona a qui li agradi cosir) pot perdre unes 20 agulles per casa? Llavors seus al sof� i qui sap si seur�s en un lloc tou o en un lloc punxant! Dediquem el cap�tol a les agulles de cosir. Ens visita en Joel D�az, humorista i presentador de televisi� (quan el deixen i mentre el deixen). Parlar amb ell �s garantia de passar una estona entretinguda, creieu-nos. A "Hist�ries per passejar el gos", sortim amb la Tha�s per l'accident ferroviari d'Amagasaki.

Aquesta setmana hem parlat de l'�ncora, el mocador, la targeta sanit�ria i el mol�. S�n objectes prou curiosos i diversos, i ens hem quedat amb an�cdotes que criden for�a l'atenci� i que segur que no hav�eu sentit mai. Hem petat la xerrada amb en Roger Escapa, en Miquel Grandio, en Ramon Mirabet i la Tina Diedhiou. Escolteu-los, que s�n savis i bojos interessants.

Molins de vent, molins d'aigua, molins e�lics, molinets de jard�... En teniu algun enganxat a una torratxa del balc�? Dediquem el cap�tol al mol�, que les �ltimes setmanes deuen haver tingut feina amb ratxes de vent de gaireb� 200 km/h. Ve a xerrar una estona la Tina Diedhiou, model de marques tan importants com Prada. Va venir del Senegal a Art�s en plena pand�mia per amor. Li demanem qu� pensa d'Art�s, que sempre ens fa gr�cia parlar de nosaltres mateixos. Tamb� sortim a passejar amb en Ramon per la defensa de la Corunya del 1589.

Heu de saber que el DNI us dir� qui sou, per� la targeta sanit�ria �s l'�nica que us ser� �til en cas d'emerg�ncia m�dica urgent. �s a dir, el DNI es pot cremar si no us agrada el que hi posa, per� la targeta sanit�ria MAI. Rebem la visita d'en Ramon Mirabet, que puja a l'escenari del nostre local per interpretar "Per sempre m�s", juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Gl�ck. A "Hist�ries per passejar el gos" anem amb en Blat pel gran incendi de Chicago el 8 d'octubre del 1871.

A favor o en contra dels mocadors de roba per mocar-se? Dediquem aquest cap�tol de "La Renaixen�a" a aquesta pe�a de roba. Hi ha gent que prefereix mocar-se directament amb el dit. Alguns fins i tot poden arribar al cervell. Ens visita en Miquel Grandio, que ha vingut directament des de Dubai, on treballa com a creador de contingut des de fa un temps. Ens descobreix quins impostos paguen els aut�noms en aquest pa�s. A m�s, anem amb en Foc fins al primer accident aeri de la hist�ria, a Par�s, el 1785.

Sou m�s de mar o de muntanya? En aquesta ocasi�, nosaltres tirem cap al mar, l'�nic lloc (te�ricament) on podem trobar �ncores. Sou dels que us maregeu quan deixeu de tocar a terra ferma? L'�lex ha anat a fondejar i ens explica la seva experi�ncia. Dediquem el cap�tol a l'�ncora. A m�s, ens visita en Roger Escapa, presentador d'"El suplement", jugador frustrat de la secci� de b�squet del Bar�a i l'�nica persona que ens ha explicat quina olor fa D�u. Sortim a passejar la Gibbs per l'atemptat contra Bob Marley.