Crims

En aquest cap�tol us explicarem dos crims connectats per la hist�ria del nostre pa�s i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que s�n testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc v�ctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comen�a el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre ve�ns seran el detonant d'una matan�a a la qual no s'ha fet mai just�cia. Vint anys despr�s, en el mateix escenari, cau un dels maquis m�s buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotr�fic. Estan vinculats a l'operaci� fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb coca�na. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, per� no es pensen quedar de bra�os plegats.

Aquest �s un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comen�a el 2007 quan detecten que un ve� de Palam�s est� falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anir� fent gros com una bola de neu i es complicar� amb tr�fic internacional de coca�na i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escr�pols, sicaris, venjan�a i crims.

El desembre del 2013, un capell� entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La v�ctima �s un noi que el moss�n t� acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perqu� fos una investigaci� complicada, sin� per la hist�ria personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la v�ctima, l'autor del crim i el capell�-- formen un triangle curi�s.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcci� on treballa. Abans que travessi la porta, un gu�rdia civil de pais� el det�. Dos dies despr�s, el noi entra agonitzant a l'hospital. T� la boca i la tr�quea cremades i una perforaci� a l'est�mac. La policia custodia la porta de l'habitaci�. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la fam�lia que el noi ha mort a l'obra, despr�s de caure d'una bastida. La v�ctima �s Cipriano Martos. La seva �s una hist�ria de foscor que la Transici� espanyola va enterrar sota l'estora. Despr�s de quatre d�cades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana t� cops amagats no sempre f�cils d'entendre. En aquest cap�tol us expliquem dos casos que tenen un punt en com�: com reaccionem despr�s de provocar un accident de tr�nsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai �s estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piri�polis est� plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi �s, ha desaparegut. El desenlla� d'aquesta hist�ria trigar� molt de temps a arribar i, si no fos perqu� a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la R�pita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. �s gestora de clients. A les 8.44, quan nom�s fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a trav�s del vidre blindat. �s un atracament. 28 segons despr�s, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la pres�. En sortir�, per� hi tornar�. En aquest �ltim cap�tol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi t� un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la hist�ria comen�a en una joieria de Sabadell.

Aquesta �s una hist�ria de l'hampa dels anys 80. Amb dos cap�tols descobrirem la hist�ria d'un delinq�ent que es diu Bernardino Ballester, �lies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la pres� amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigaci� de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de ca�a retallades, una partida de cartes clandestina, hero�na, delators i dues v�ctimes mortals.

�s una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiraci�, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local �s a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assass� de la pand�mia ha tornat a matar. Ja s�n quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'�ltim �s un jove franc�s que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Per� aquest cop hi ha testimonis. L'av�s als Mossos ha perm�s a la policia localitzar-lo poc despr�s. Ha pujat en un autob�s i la policia el segueix discretament. Per� aquest individu que persegueixen ser� realment l'assass� en s�rie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos m�s durs de la pand�mia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intemp�rie. El m�s jove tenia 21 anys. L'assass� els ataca a tra�ci� mentre dormen. Els Mossos estan conven�uts que l'autor �s un assass� en s�rie.

El mar� del 2020, en plena pand�mia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La v�ctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressi�. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan m�s a�llats i m�s sols que mai. I alg� aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes m�s tard, la troben morta a trets a pocs quil�metres de la capital del Bages. En els mesos seg�ents apareixen dos cad�vers m�s: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en com� una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes caracter�stiques.

13 de gener del 2018. Falten pocs minuts per a la una de la matinada. La policia local de Santa Perp�tua de Mogoda rep l'alerta d'un ve�. Est� cremant una cabana al marge de la carretera entre aquesta localitat i la Llagosta. Des de fa uns anys hi fa vida Juan Pita, un cantant de la "movida" madrilenya que als noranta va aconseguir col�locar alguns dels seus temes a les principals emissores del pa�s. Les flames triguen poca estona a devorar-ho tot. Aquesta �s la hist�ria d'un crim en qu� la v�ctima �s nom�s un mitj� per fer mal a alg� altre.

�s divendres, 2 de juny del 2000. Passen 10 minuts de les 9 del vespre. Els treballadors del supermercat Consum del carrer Roger de Flor 85 de Barcelona estan recollint i netejant l'establiment, que ja est� tancat als clients. Un dels empleats surt al carrer per la porta del darrere per llen�ar la brossa. Tres individus estan a l'aguait i aprofiten per colar-s'hi. Avui relatarem un atracament de pel�l�cula, per� a "Crims" ja sabeu que res �s ficci�. El cas t� tots els ingredients del cine d'acci�: tres assaltants, ostatges i una espectacular fugida pels carrers de l'Eixample de Barcelona, amb trets inclosos i una sorpresa.

Un mat� de mar� del 2011, a Alcanar, al Montsi�, un nen va caminant cap a l'escola. A la porta oberta d'una casa abandonada, el nen hi veu les cames d'una persona estirada i quieta. No en fa cas. Sap que a la casa deshabitada sovint hi entra gent a fer-hi festes i dormir-hi. Poc despr�s s'hi acosta una ve�na i veu que �s el cos d'un home enmig d'un toll de sang. Aquest cas passa a terra ferma, per� la policia li va posar el nom de D�u del Mar. I �s que Nept� hi aporta la prova decisiva.

Maig del 2009. Sant Joan Desp�. Dos homes joves discuteixen al carrer. De sobte, un d'ells treu una pistola i dispara contra l'altre, que cau ferit a terra. El pistoler fa el gest de marxar de l'escena del crim, puja a una moto, per� s'ho repensa. Baixa del vehicle, torna enrere tranquil�lament, recarrega l'arma i li torna a disparar per assegurar-se que �s mort. La v�ctima t� una marca peculiar que avui sembla una premonici�: porta una pistola tatuada a l'abdomen. Foto: Jordi Roviralta.

D'aquest cas n'hem dit "Darnius 3-4-5" perqu� hi ha 3 v�ctimes mortals per� en podrien haver estat 4 perqu�, tal com sentireu dir a la policia, al testimoni clau d'aquesta hist�ria li va anar d'un p�l. Durant 5 segons que li haurien pogut costar la vida, aquest testimoni va saber copsar uns detalls que van resultar vitals per a la investigaci�. Ens ho ha volgut explicar en primera persona. L'agost del 2003, ell conduia per la carretera de Darnius, a l'Alt Empord�, i va haver de frenar de cop per no atropellar dos homes que li venien de cara corrent pel mig de la carretera. Un perseguia l'altre i va disparar.

Juny del 1950. Cervera. Quan comen�a a fer-se fosc, una dona que es dedica a l'estraperlo baixa del tren. Ve de comprar roba i vendre menjar clandestinament. Xino-xano, es dirigeix cap al seu poble, Granyena de Segarra, a pocs quil�metres. Fa el cam� a peu, sola i carregada de paquets. No arribar� mai a casa. Pocs dies despr�s, la troben morta en un camp de blat. El xiuxiueig al poble es desferma. Els ve�ns tenen en el punt de mira un sospit�s del crim.

La primavera del 2009, uns pagesos alerten la policia que han trobat el cos mutilat d'una dona en una zona d'horts de Rub�. El cad�ver est� decapitat i li han amputat totes dues mans i les cames. Est� mig despullada. Al voltant del cos no hi ha cap pe�a de roba ni documentaci�. Del seu tel�fon m�bil tampoc n'hi ha ni rastre. Qui �s la v�ctima? Alg� ha posat molta cura a fer desapar�ixer qualsevol rastre que ajudi a posar nom a la dona i a estirar algun fil que permeti descobrir qui l'ha assassinat i esquarterat.

El 2016, a Sant Pere de Ribes, una parella que passeja per un cam� bosc�s troba un home est�s a terra, entre uns matolls. Est� mig despullat, en una postura poc natural. Li fan un crit perqu� es desperti, per� no respon. Arriba la policia i comproven que ha mort violentament. Poques hores despr�s, un home es presenta a comissaria dient que �s l'autor del crim. Els Mossos sospiten que no els est� explicant tota la veritat.

El 2015, un ve� de Castellar del Vall�s truca a la policia i diu que hi ha una noia morta a casa seva. Primer explica que s'ha ofegat amb la dentadura postissa. Despr�s, que ha tingut un atac de cor. Despr�s, que ha caigut per les escales. I finalment diu que hi ha hagut una festa amb drogues i sexe i que no sap qu� ha passat. Amb aquesta trucada comen�a el cas de la primera condemna a pres� permanent revisable que es va dictar a Catalunya. La parella de la v�ctima ha necessitat que passessin 9 anys per parlar-ne p�blicament i ho ha volgut fer a "Crims".

Marxem als Estats Units. Ens endinsem en la hist�ria d'una de les fam�lies m�s influents de l'estat de Carolina del Sud. Un assassinat traur� a la llum que un dels membres de la nissaga, l'Alex Murdaugh, amaga molts secrets. Que t� al darrere un passat fosc marcat per la mort i la corrupci�, i que quan t� un objectiu no hi ha res que l'aturi. Haur� estat capa�, fins i tot, d'assassinar membres de la seva pr�pia fam�lia?

Piedad Moya, una mare de fam�lia de 44 anys, desapareix a Matar� l'abril del 2014. Un mes despr�s, els Mossos detenen el seu exmarit, Mohamed Taheri, acusat d'homicidi. Taheri assegura que �s innocent i sost� que la Piedad ha marxat per voluntat pr�pia. Per� la policia considera que hi ha prou indicis per demostrar que la va matar i va fer desapar�ixer el seu cos.

L'abril del 2014 desapareix una dona de 44 anys a Matar�. Es diu Piedad Moya. T� dues filles de 17 i 12 anys i treballa d'auxiliar de geriatria. Familiars, amics i companys de feina la descriuen com una dona amable i treballadora. Per�, sobretot, com una mare entregada que no abandonaria mai les seves filles. Una desaparici� inquietant.

Agost del 2016. Cornell� de Llobregat. Una dona truca als Mossos. Amb la respiraci� entretallada, diu que acaba de trobar el seu home a dins la banyera de casa, cobert de sang. Quan els agents hi arriben, observen que el cos est� cosit a ganivetades. N'hi han clavat m�s d'un centenar. El cad�ver est� ple de talls, el que els metges forenses anomenen "picadilly", i el lavabo, ple d'esquitxades. Com s'ho ha fet l'assass� per fugir de l'escenari del crim sense deixar un rastre de sang al pis?

Al setembre de 1995, troben dos cad�vers sense identificar que aporten molt poca informaci� a la policia. Els dos casos podrien haver dormit en un calaix. Per� el comentari mig en broma d'un forense acaba mobilitzant l'FBI i posant els investigadors sobre la pista. Seguiran un rastre de plom i un d'or. La hist�ria comen�a a Cerdanyola i passa per Barcelona, Menorca i el Prat de Llobregat.

La nit del 21 al 22 de juny del 2003 alg� va entrar a la masia de Can Quintana, al parc natural del Montseny, i va torturar el masover, l'Angelet, per robar-li els diners que tenia amagats a la casa. Seguint la pista d'un cotxe estimbat a prop de la finca, els investigadors arriben fins a un sospit�s. La policia sap que aquest home no va actuar sol. T� un c�mplice. Del segon atacant, per�, no n'hi ha ni rastre. Una petjada ser� determinant per resoldre el cas.

Un mat� del juny del 2003, pocs dies abans de la revetlla de Sant Joan, en una casa pairal a�llada al mig del parc natural del Montseny, troben el masover mig inconscient a la seva habitaci�. L'han apallissat, l'han cremat amb cera d'espelma i l'han deixat lligat a les baranes del llit. �s un home gran i est� molt malferit. �s �ngel Vila, de 77 anys. A la zona tothom el coneix com l'Angelet. Els ve�ns el descriuen com un home bo i solitari que mai no ha fet mal a ning�. Qui pot haver atacat de forma tan cruel l'Angelet? La masia on viu est� tota regirada i hi falten diners.

Aquest �s el cas de l'�nica v�ctima mortal que hi ha hagut a Catalunya en enfrontaments entre bandes moteres. Ens endinsarem en el m�n dels motoclubs. Un m�n amb lleis i codis propis, d'estil militar, que dominen els Hells Angels, els �ngels de l'Infern. La hist�ria comen�a la tardor del 2017, a la vorera d'un pol�gon de Castellar de Vall�s. All� troben un home est�s a terra, insconscient, amb sang al cap. Poc abans, diversos testimonis han vist una baralla entre uns quants homes. Alguns portaven armilla de motard. L'armilla de la v�ctima ha desaparegut.

Fa 26 anys, en un mas a�llat de l'Alta Garrotxa, van matar un home que tothom considerava un bon jan. L'atac va ser a tra�ci�, mentre la v�ctima encara era al llit. La not�cia va deixar tothom astorat. Aparentment, ning� tenia motius per fer-li mal. Prepareu-vos per a un cas on l'avar�cia humana i la lentitud del sistema tindran un paper fonamental.

El Mathieu Martin, franc�s de 32 anys, ja ha viatjat per tot el m�n, fins i tot a pa�sos en guerra. Per� on se li perd el rastre �s al mig de la natura. El nord de l'Argentina �s un territori enorme de valls solit�ries, muntanyes de 5.000 metres i comunitats ind�genes. En la hist�ria que us expliquem avui tindran un paper clau el bon olfacte d'un gos, una polsera i una samarreta d'Euskadi.

Tarragona. L'any 2004, una jove de 24 anys surt de casa al vespre. Quan la mare li pregunta on va, la filla respon amb un somriure i diu que ja l'hi explicar�. No en tenen cap m�s not�cia fins que dotze dies despr�s, en un bosc, un home que passeja el gos troba la seva roba tirada a terra. Al costat, hi ha un exemplar de la B�blia. En aquesta hist�ria, la policia s'enfrontar� a tres dificultats: les mentides, el silenci i el pas del temps.

En aquest cap�tol, descobrirem quines connexions hi ha entre Barcelona i la Camorra napolitana. Us explicarem uns atracaments amb viol�ncia que hi va haver del 2002 al 2008 en entitats banc�ries de tot l'Estat i que van posar la policia en estat d'alerta. Els atracadors eren molt professionals i s'enduien grans quantitats de diners, fins a 100 mil euros o m�s. El modus operandi no s'havia vist mai, i la manera que tenien d'entrar i sortir del pa�s tamb� va agafar els investigadors per sorpresa.

L'estiu de l'any 2018, dues amigues franceses fan una ruta amb cotxe pel nord d'Espanya. Estan divorciades i els fills ja van a la seva. Totes dues s�n militants del partit d'esquerra radical La Fran�a Insubmisa. Nom�s fa sis mesos que es coneixen, per� aquesta amistat s'ha convertit en l'epicentre de la seva vida. En el moment dels fets alg� les va batejar com "les Thelma i Louise franceses", com si fossin una Susan Sarandon i una Geena Davis abocades a un desenlla� fatal.

La tardor del 2008, una botiguera de Palafrugell molt apreciada per tothom mor apunyalada quan surt de treballar. Primer tot fa pensar que el m�bil del crim �s el robatori, per� quan la policia s'adona de com s'ha acarnissat l'assass�, canvia r�pidament d'hip�tesi. Qui pot haver fet una cosa aix� a una dona que no tenia enemics?

Barcelona, 2004. Un mat� de juny, a quarts de set del mat�, un indigent es passeja per la platja de Sant Sebasti�. Veu una maleta sobre la sorra. Potser a dins hi ha alguna cosa que li pot fer servei. S'hi acosta i l'obre. Hi ha bosses d'escombraries que fan embalum. A dins de les bosses hi troba parts d'un cos esquarterat. Aquest cas encara t� desconcertats els investigadors. Mai s'havien trobat un cos mutilat d'aquella manera. Li havien desarticulat els ossos amb molta precisi� i li havien tret bona part de la pell. La primera pista que segueix la policia �s un ganivet robat al mercat de la Barceloneta. (Foto: Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentaci� i Medi Ambient)

�s dilluns de Pasqua del 1944. Dos treballadors de la mina Clara, al Bergued�, piquen la capa de carb� per fer avan�ar la segona galeria. Un d'ells porta un llum de carbur. Quan l'acosta a la paret, s'enc�n una flamarada. �s un av�s, per� ning� ho sap veure. Pocs minuts despr�s hi ha una segona explosi�. M�s de 30 miners queden atrapats a la galeria principal. Relatem l'accident amb m�s v�ctimes mortals de la hist�ria de la mineria a l'estat espanyol. S�n els anys m�s foscos del franquisme. Entre els morts, hi ha dotze homes que avui encara no tenen nom i que ning� no busca.

Fa uns mesos vam rebre un correu electr�nic d'una persona -al final del cap�tol desvelarem qui �s- que volia parlar-nos de la Mar�a N��ez, una jove dominicana que va desapar�ixer a mitjans del 2007 a Blanes, on s'havia instal�lat per buscar un futur millor. �s un cas que medi�ticament va passar for�a desapercebut fins que se'n va saber el desenlla�. Els Mossos van haver de destinar-hi molts recursos, per trobar una resposta. Un codi de seguretat entre amigues, una cabina telef�nica, un gat que ning� ha vist i uns albarans seran importants per resoldre el cas.

Al cap�tol anterior, la policia rescatava N�lida Bollini del soterrani de casa d'una fam�lia aparentment normal. Els fills i la mare asseguren que no sabien que tenien una dona segrestada a casa, per� no semblen gaire sorpresos. Abans del cas de la N�lida us vam parlar de tres segrestos m�s que no es van arribar a resoldre. En aquest episodi, els investigadors aniran traient l'entrellat gr�cies a la intu�ci� d'una jutgessa i a dues proves infal�libles: la veu arrogant del segrestador i una lletra, l'erra.

A l'Argentina, als anys vuitanta, mentre el pa�s intenta assentar la nova democr�cia, hi ha un grup de persones que es dediquen a segrestar gent innocent per guanyar diners. Rapten les v�ctimes a plena llum del dia, al mig del carrer, i les retenen en condicions inhumanes. Les fam�lies, per por, es dobleguen al joc pervers del l�der de la banda, i quan avisen la policia ja �s massa tard. Les v�ctimes no tenen cap relaci� entre elles, per� s� que comparteixen una caracter�stica: s�n tots empresaris a qui els van b� les coses.

L'any 1935 cinc membres d'una fam�lia moren amb poc temps de difer�ncia al municipi de la Granja d'Escarp, al Segri�. Tots amb s�mptomes de gastroenteritis aguda. Els ve�ns temen que sigui el comen�ament d'una epid�mia, per� aviat s'adonen que no han de patir per una malaltia. �s un assassinat m�ltiple que va fer que, durant un temps, la gent de fora es refer�s a la Granja com "el poble del ver�".

Aquest episodi �s la hist�ria d'una mare que no es dona per ven�uda. La filla, la Caroline del Valle, va desapar�ixer l'any 2015 sense deixar cap rastre. Des d'aleshores la mare no ha deixat de moure cel i terra per trobar-la. Ha voltat per tot Catalunya i part de Fran�a buscant una resposta que li permeti descansar, per� nom�s ha trobat silenci i mentides. Amb el pas dels dies i les setmanes, els investigadors van arribar a la conclusi� que nom�s podia tractar-se d'un homicidi, per� el cos no apareixia. Qu� va passar amb la Caroline?