Informe Sala i Martín

Jugar a la loteria �s "una cosa irracional, t'ho miris com t'ho miris", diu l'economista Xavier Sala-i-Mart�n. Sobretot, perqu� hi ha una possibilitat entre 100.000 que et toqui el premi gros. Malgrat aquesta irracionalitat, diu Sala-i-Mart�n, molta gent hi juga perqu� "per pocs diners et pots donar el plaer escapista que podries ser ric". Diuen que gasten m�s en loteria els que tenen menys diners. Per� la loteria �s com si fos un "impost anti�tic", el contrari de la redistribuci� de la riquesa. En comptes de fer que paguin els rics per distribuir els diners entre els menys afavorits, amb la loteria "paguen tots els pobres perqu� una persona es faci rica". El professor de la Universitat Col�mbia tamb� parla, avui, de per qu� ens agrada fer regals.

Xavier Sala-i-Mart�n creu que el boicot de l'alcaldessa de Barcelona contra Amazon �s "una mala idea", i que el que cal �s que "les empreses de proximitat s'adaptin a les noves tecnologies". L'economista admet que Amazon t� "quasi un monopoli" en la distribuci� mundial de productes, per� que "la soluci� no �s el boicot sin� la compet�ncia". Com ha fet en el sector dels llibres Tatxo Benet. Sala-i-Mart�n diu que Colau s'equivoca quan valora una empresa com Amazon nom�s pel que paga fiscalment. Hi ha altres valors a considerar, diu. "La primera setmana de confinament se'm va trencar el microones. Estava tot tancat. En 24 hores en tenia un altre. Amazon em va salvar el cul". El professor de la Universitat Columbia tamb� parla de quan creu que es reactivar� el consum, i del trasp�s de poder als Estats Units entre Trump i Biden.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que "no ser� tan f�cil que Joe Biden capgiri la pol�tica de l'administraci� Trump", sobretot pel que fa a la relaci� amb la Xina. Potser "l'estil semblar� diferent", per� la por que el gegant asi�tic domini la xarxa 5G persisteix. S� que canviar� la posici� dels Estats Units respecte a l'OTAN o l'OMS i els organismes multilaterals. I en mat�ria de canvi clim�tic, diu Sala-i-Mart�n, perqu� Biden ja ha dit que tornar� als acords de Par�s. El professor de la Universitat Col�mbia espera que Trump no es converteixi en "un okupa a la Casa Blanca" i faciliti el trasp�s de poders, despr�s de la seva derrota a les presidencials del 3 de novembre.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que la gesti� de la pand�mia de la Covid a Occident "ha estat un desastre, excepte a Alemanya". El pitjor �s la incertesa, diu. "Sembla que estiguem improvisant. No hi ha cap guia. I si un no t� clar cap a on anem, �s molt dif�cil planificar, per a un negoci." El professor de la Universitat Col�mbia no ent�n, tampoc, per qu� el president espanyol, Pedro S�nchez, ha decretat un estat d'alarma fins al 9 de maig. "No critico que de vegades calgui fer confinaments. Per� un estat d'alarma de sis mesos? Si no sabem qu� passar� d'aqu� a 15 dies. Em sembla un ab�s de poder extraordinari." Sala-i-Mart�n tamb� desmenteix que l'economia catalana hagi punxat despr�s del proc�s sobiranista, perqu� Madrid l'hagi superat en PIB. "No �s que Catalunya hagi perdut pes econ�mic. �s que Madrid l'ha guanyat, perqu� s'ha menjat les regions que t� al voltant. La culpa la t� l'AVE."

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n, que va ser membre de la junta de Joan Laporta al Bar�a, qualifica "d'extravagant, ins�lit i vergony�s" que el club blaugrana hagi denunciat a la Gu�rdia Civil les sospites de firmes falses en el proc�s de la moci� de censura engegada contra l'actual directiva. "No s� si aix� ho fan per guanyar temps", afegeix. "No s� si volen amagar alguna cosa o acabar de tancar algun negoci obscur. El que haurien de fer �s deixar fer la votaci�, i deixar d'embrutar la hist�ria del Bar�a." Sala-i-Mart�n, que va ser tresorer del club, alerta que el deute brut de la instituci� esportiva puja a 820 milions d'euros. I assegura que sense l'impacte de la Covid-19, el d�ficit i el deute tamb� hauria pujat. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� critica el pla de recuperaci� del president espanyol, Pedro S�nchez, per aprofitar els fons europeus anti-Covid. Diu que no veu enlloc plans per fer una administraci� m�s eficient.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n fa balan� econ�mic dels quatre anys de mandat de Donald Trump a la presid�ncia dels Estats Units. Explica que si l'economia nord-americana ha anat b� fins a la crisi de la Covid "no �s per Trump, sin� pels empresaris i els innovadors. Aix� no vol dir, per�, que les seves decisions no influeixin". Sala-i-Mart�n recorda que els est�muls econ�mics que va aprovar el president nord-americ� han fet de coix� a la caiguda de l'activitat en aquell pa�s. La ra� d'aquesta menor caiguda, diu el professor de la Universitat Col�mbia, �s que "els Estats Units tenen un mercat laboral m�s flexible i una economia m�s diversificada". Al contrari del que passa a Espanya. Per aix�, creu que l'economia espanyola seguir� patint fins que no hi hagi una vacuna o uns tests instantanis de coronavirus.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que els plans d'integraci� de Caixabank i Bankia s�n dolents per als clients ("quan hi ha menys compet�ncia, els consumidors hi perden"), per als treballadors ("si tanquen oficines, els empleats tamb� en surten perjudicats") i per al contribuent, pel risc que un gran banc com aquest pugui acabar sent rescatat amb diners p�blics. "No tinguis cap dubte que en la pr�xima crisi financera, els bancs grossos utilitzaran l'argument que s�n massa grans per deixar que facin fallida". Sala-i-Mart�n veu inevitable que a la llarga desapareguin m�s bancs, per la irrupci� de les noves tecnologies. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� critica la llei de regulaci� dels preus del lloguer, aprovada al Parlament: "L'oferta de pisos de lloguer baixar�, i aix� �s contrari a l'objectiu de la llei."

La pand�mia ens ha obligat a repensar moltes coses: com ens movem, com ens relacionem� I ens ha for�at a fer canvis a les escoles, a les feines, durant les vacances� Tamb� ha posat en evid�ncia les mancances del model econ�mic del nostre pa�s, fonamentalment basat en el turisme i les activitats que se'n deriven. Per� pot ser la situaci� per la qual estem passant una oportunitat per canviar de model? O tot seguir� igual? Ho preguntem al professor Xavier Sala-i-Mart�n.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que el teletreball pot ser benefici�s tant per a empreses com per a treballadors "si es fan les coses b�". Considera just que les companyies paguin part del cost de l'internet i el consum energ�tic de l'empleat que treballa a casa, per� tamb� argumenta que els treballadors "hi sortiran guanyant" pels despla�aments que s'estalvien a l'empresa, o el cost que paguen per un habitatge que potser no cal que sigui tan a prop del centre de treball com abans. Per� alerta que si les empreses estan subjectes a una regulaci� excessiva del teletreball, es poden perdre llocs de feina aqu�, "perqu� contractaran empleats al Per�" o a d'altres pa�sos on els surti m�s barat tenir teletreballadors. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� critica la intenci� de Donald Trump de no renovar els visats d'estudiants que no facin classes presencials: "Quan Trump fa lleis contra els immigrants, en comptes de fer Am�rica gran, la fa petita i miserable."

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n assegura que el confinament per la Covid-19 no ha provocat la crisi econ�mica, sin� que ha estat "la por al virus". Aix� ho diu a partir d'un estudi elaborat per un grup d'economistes dels Estats Units, liderat pel professor de Harvard Raj Chetty. L'informe constata que la caiguda de consum en restaurants i altres negocis on hi ha un contacte personal s'ha produ�t igual en estats on s'ha decretat l'estat d'alarma que en aquells on no hi ha hagut confinament. "Per qu�? Perqu� la crisi �s causada per la por. No perqu� el govern no et deixi anar al restaurant. I aix� �s una lli�� important per al desconfinament", subratlla Sala-i-Mart�n. El professor de la Universitat Col�mbia celebra la plataforma online creada per Raj Chetty i el seu equip per mesurar l'economia en temps real, que recull dades subministrades per empreses privades, de forma an�nima, i que serveix per posar el term�metre sobre l'activitat econ�mica, minut a minut.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que, ara com ara, el president nord-americ� Donald Trump ho t� complicat per ser reelegit al novembre, per la nefasta gesti� de la crisi racial arran de la mort de George Floyd, i tamb� per la gesti� de l'emerg�ncia sanit�ria del coronavirus: "Dependr� de si es troba un f�rmac o una vacuna abans del novembre. �s possible que, si aix� passa, hi hagi una euf�ria econ�mica tan gran que li salvi el cul a Trump." El professor de la Universitat Col�mbia veu "amb tristesa per� tamb� amb esperan�a" l'onada de protestes per la brutal mort de Floyd: "Espero que ara sigui diferent d'altres episodis de brutalitat policial contra afroamericans." Sala-i-Mart�n lamenta que Trump posi m�s llenya al foc a les xarxes: "Trump quan tuiteja sembla que s'hagi pres cinc gint�nics." Tamb� celebra el manteniment dels tipus d'inter�s a zero als Estats Units, perqu� creu que per atenuar la crisi per la Covid-19, la Fed, el BCE i l'FMI han de posar diners en circulaci�.

Xavier Sala-i-Mart�n emmarca la decisi� de la multinacional japonesa Nissan de deixar de produir vehicles a Catalunya en la tend�ncia global de "repatriar moltes ind�stries". Una tend�ncia que s'accelera amb la pand�mia de la Covid-19. Sala-i-Mart�n creu que el coneixement generat per tots aquests anys de Nissan a Catalunya s'ha de poder adaptar, ja sigui a una altra marca, o a un altre tipus d'ind�stria, de maquin�ria o d'un altre sector. L'economista tamb� analitza l'anunci de la Comissi� Europea d'un pla de recuperaci� del coronavirus, valorat en 750.000 milions d'euros, dels quals 77.000 milions seran diners a fons perdut per a Espanya, un "regal", diu Sala-i-Mart�n. El professor de la Universitat Col�mbia explica que "els estat naci�, que eren molt importants al segle XIX, ja no serveixen: s�n massa grans per resoldre problemes petits, i massa petits per resoldre problemes grans".

Xavier Sala-i-Mart�n explica que la pand�mia del coronavirus est� accelerant la "divisi� del m�n global en dos hemisferis econ�mics, el de l'�rbita xinesa i el m�n occidental, liderat pels Estats Units". Sala-i-Mart�n tamb� constata un agreujament del "sentiment antixin�s", fomentat pel president dels Estats Units, perqu� "la Covid-19 ha fet adonar Occident que potser dep�n massa de la cadena global". Tamb� fragmenta el sistema de producci� a escala planet�ria: "Fins ara, els components d'una bicicleta es fabricaven en 20 pa�sos diferents, i un altre feia el muntatge final." Aix� pot canviar a partir d'ara, diu el professor de la Universitat Col�mbia. En aquest context de transformaci� de la globalitzaci�, explica l'economista, apareixeran possibilitats "per als emprenedors que estiguin alerta", perqu� pot tornar a Catalunya "part de la ind�stria que va marxar de Terrassa, Sabadell o Igualada els anys 80 i 90 cap a la Xina i altres pa�sos asi�tics".

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n �s gr�fic explicant els devastadors efectes de la profunda crisi econ�mica derivada de la Covid-19, perqu� l'impacte �s devastador. Ho explica amb una imatge gr�fica: "Ha caigut el meteorit que va extingir els dinosaures i milions d'esp�cies. Tothom ha d'entendre que qui s'adapti, sobreviur�. I els restaurants, les botigues i el petit comer� que no s'adaptin, hauran de tancar les portes. Deixem d'esperar una ajuda dels governs, que no vindr�, i que tothom intenti adaptar-se." El professor de la Universitat Col�mbia empla�a les empreses a reinventar-se, perqu� els governs, diu, no han seguit l'exemple de la comunitat cient�fica, que coopera per trobar una vacuna contra el coronavirus. Sala-i-Mart�n �s cr�tic amb el paper de l'Organitzaci� Mundial de la Salut, perqu�, a partir de la "interpretaci� err�nia de dades", al gener va dir que el virus no es contagiava entre humans, i despr�s que les mascaretes no servien per evitar-lo.

El professor de la Universitat Columbia Xavier Sala-i-Mart�n �s optimista sobre les possibilitats de trobar una vacuna per a la Covid-19: "Trobarem la soluci�, i la trobarem aviat." Sala-i-Mart�n argumenta aix� aquest pensament positiu: "Tenim 7.500 milions de cervells al m�n que s'han conjurat per resoldre un mateix problema, de forma coordinada. Aix� no havia passat mai abans en la hist�ria de la humanitat. Ni amb les guerres mundials, ni amb la carrera espacial, ni amb la lluita contra el canvi clim�tic. Els cient�fics i la societat civil ara remen en una mateixa direcci�: posar fi a l'emerg�ncia sanit�ria." Una altra cosa, diu pel que fa al reconegut economista, �s com s'afronta la crisi econ�mica provocada per la pand�mia del coronavirus. Creu que la descoordinaci� de mesures far� que la soluci� no sigui tan r�pida. Sala-i-Mart�n qualifica de "fum" les previsions de recessi� global que fa l'FMI: "Nom�s fa volar coloms, perqu� tot dependr� del que duri l'emerg�ncia sanit�ria."

Xavier Sala-i-Mart�n, economista i professor de la Universitat Col�mbia, ha dit, quant a l'actuaci� de la Uni� Europea, que "sembla que la UE est� repetint el mateix patr� que el 2008 i aix� �s una cat�strofe a tots els nivells: tant m�dic com econ�mic". Ha explicat: "L'�nica soluci� �s que el Banc Central Europeu imprimeixi diners i els regali als governs per fer front a la despesa." Pel que fa al govern central, el professor Sala-i-Mart�n ha dit: "Se m'escapa com pren les decisions perqu� veig que hi ha grans contradiccions entre el que diuen i el que fan." Tamb� ha dit que en aquesta situaci� el govern espanyol no hauria d'acceptar pressions de ning� i que la prioritat, ara, �s aturar el virus. Quant als recursos econ�mics del govern per resoldre la pand�mia del coronavirus i les seves conseq��ncies, l'economista ha dit que "els diners han de venir d'Europa perqu� Espanya no t� ni un duro", per� ha reconegut que "si en demana massa, tornar� a pujar la prima de risc".

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n alerta que cal pensar tant en com s'ha de gestionar l'actual crisi pel Covid-19 com en despr�s de la crisi. Afirma que les mesures d'est�mul econ�mic, com la baixada de tipus d'inter�s o la baixada d'impostos, s'han de prendre una vegada acabada l'emerg�ncia sanit�ria. Creu que ara s'ha d'incentivar les empreses de repartiment de productes, per evitar que la gent surti de casa i assegurar el m�xim confinament de la poblaci�. Tamb� considera que cal ajornar tot tipus de pagament d'impostos, i fer una morat�ria d'hipoteques a tothom, no solament la poblaci� amb menys recursos. "En aquests moments, tothom �s vulnerable. Tamb� un empresari que t� un restaurant i dona feina a 12 persones. Si ha de tancar, despr�s no tindrem res per recuperar". Sala-i-Mart�n critica la UE, perqu� diu que no ha actuat a temps, i tamb� l'estat espanyol, per "sectari i incompetent".

El catedr�tic d'Economia Xavier Sala i Mart�n considera un esc�ndol pol�tic i econ�mic de primera magnitud les informacions que apunten que el rei em�rit, Joan Carles I, va amagar 100 milions d'euros en un compte a Su�ssa. "Aix� vol dir que ha estafat a Hisenda, com a m�nim, 50 milions d'euros. I ara que s'acosta l'�poca de la declaraci� de la renda, com li explicaran aix� a la peixatera de Cornell�, que potser ha deixat de declarar 1.000 euros?". El professor de la Universitat de Col�mbia tamb� parla dels efectes econ�mics de l'epid�mia de la Covid-19. Creu que la Reserva Federal dels Estats Units s'ha equivocat abaixant els tipus d'inter�s: "La gent que no vol agafar creuers pel virus no comprar� bitllets perqu� els cr�dits siguin m�s barats. El que tenen �s por". I diu que les baixades a la borsa no s�n un senyal que ha de venir una recessi�.

Xavier Sala i Mart�n considera un error l'anomenada taxa Google recentment aprovada pel govern espanyol, perqu� la tecnol�gica acabar� traslladant la nova figura impositiva a les petites empreses que paguen anuncis a trav�s del seu cercador. El professor de la Universitat Col�mbia afirma que "els pol�tics no tenen ni idea de com funcionen els mercats", i que "la taxa Google reflecteix la incompet�ncia de les autoritats europees". Sobre la taxa Tobin aprovada tamb� aquesta setmana pel govern S�nchez, l'economista recorda que James Tobin en renegava, perqu� ell la plantejava per gravar el canvi de divises, i no les transaccions financeres. Sala i Mart�n va coincidir amb Tobin a la universitat Yale. A l'informe econ�mic d'avui, tamb� parla de l'impacte econ�mic mundial del coronavirus ("al final, l'impacte ser� zero, per� pel cam� molta gent hi perdr�") i els motius de la cancel�laci� del Mobile World Congress ("la hist�ria de la por" del virus).

El professor de la Universitat Col�mbia es remunta a 8.000 anys abans de Crist per explicar com les epid�mies han afectat la humanitat al llarg de la hist�ria. Relativitza la mortalitat del coronavirus xin�s, comparant-ho amb les 600.000 morts que pot causar anualment al m�n la grip i alerta que el confinament de la prov�ncia xinesa de Hubei "tindr� unes conseq��ncies brutals, segurament molt m�s grans que les del virus". Xavier Sala i Mart�n creu que l'episodi del coronavirus pot acabar demostrant que "la Xina �s un gegant amb peus de fang", perqu� ha constru�t un model de creixement econ�mic a costa d'endeutar-se enormement.

El catedr�tic d'Economia Xavier Sala-i-Mart�n fa un elogi de la paci�ncia, la perseveran�a i la cultura de l'esfor�. Diu que els mestres de prim�ria "s'haurien de prendre molt seriosament com inculquen la paci�ncia en els seus alumnes, amb el mateix �mfasi amb qu� inculquen les matem�tiques o la lectura". El professor de la Universitat Columbia creu que tothom hauria d'estar d'acord que el component principal de l'educaci� d'una persona hauria de ser l'esfor�: "Si l'estudiant no s'esfor�a, ja pot tenir bons mestres, bones escoles o bons ordinadors, que no anir� enlloc. La gent que t� molt talent i no s'esfor�a no va enlloc". Aqu� i a la cultura anglosaxona, diu Sala Mart�n, "lloem la gent llesta i que no s'esfor�a". Els asi�tics, quan fan una lloan�a a una criatura li diuen: "tu s� que t'esforces".

"Donald Trump aplaudeix amb les orelles el proc�s d''impeachment' obert pels dem�crates contra ell", afirma l'economista Xavier Sala-i-Mart�n. "Els dem�crates no s'ho han pensat b�, perqu� el gran beneficiari de tot aix� ser� Trump. No hi ha dubte que les bases dels republicans agafaran l''impeachment' per acusar els dem�crates de voler guanyar les eleccions per vies no democr�tiques". El professor de la Universitat Col�mbia creu que tot aix� pot fer que el mandatari de la Casa Blanca renovi el seu mandat a les eleccions del 2020 "encara amb m�s marge" que fa quatre anys. Sala-i-Mart�n tamb� parla del gasoducte de R�ssia i la Xina, i de les �ltimes proves PISA sobre el sistema educatiu.

L'economista Xavier Sala i Mart�n creu que Europa obligar� Espanya a augmentar els impostos tant s� com no, per reduir l'endeutament en cas de crisi o al�a del preu del diner. �s igual que la CEOE alerti sobre el risc de m�s pressi� fiscal, o que Podem defensi un increment d'impostos. "�s igual el que digui Podem. Espanya haur� d'apujar impostos, perqu� no ha fet els deures quan l'economia anava b�. En el moment que havia de resoldre el problema del deute, no ho va fer." El professor de la Universitat Columbia afirma que "si no hi ha govern, anem millor". Defensa que amb governs provisionals o en funcions l'economia ha funcionat, i que la inestabilitat pol�tica no afecta tant com es diu l'activitat econ�mica.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n explica que el president nord-americ� �s el primer interessat a arribar a un acord comercial amb la Xina, abans del 15 de desembre. Si no, recorda, haur� d'aplicar aranzels per valor de 400.000 milions de d�lars, i aix� pot generar una crisi econ�mica, i acabar amb el per�ode m�s llarg d'expansi� econ�mica de la hist�ria dels Estats Units. El professor de la Universitat Columbia recorda que "des del 1860, tots els presidents que han tingut una crisi econ�mica l'any abans de renovar el seu mandat han perdut les eleccions". I cita els exemples de Jimmy Carter, Gerald Ford o Bush pare. Sala-i-Mart�n tamb� valora la temptativa de l'exalcalde de Nova York d'aspirar a la candidatura dem�crata per a les presidencials del 2020. I finalment, critica la "hipocresia" de Foment del Treball per carregar contra Tsunami Democr�tic: "Es queixen de p�rdues de 15 milions d'euros diaris pels talls de carreteres, per� no dels 15.000 milions del d�ficit fiscal".

Xavier Sala-i-Mart�n parla de les protestes socials que hi ha hagut recentment en diferents punts del planeta per motius pol�tics i econ�mics: Catalunya, Hong Kong, Xile, l'Equador o fins i tot els Armilles Grogues a Fran�a. Constata que la protesta "disruptiva", que fa mal a l'economia, ha obligat molts governants a canviar la seva pol�tica. El professor de la Universitat Col�mbia analitza fins a quin punt la desigualtat social o la desafecci� amb els partits pol�tics tenen a veure amb aquestes mobilitzacions, i quina influ�ncia tenen les eines tecnol�giques en aquestes manifestacions. Per� conclou que, en el cas catal�, "si vas amb el lliri a la m�, acabes a la pres�. Si disrupciones l'economia, funciona. El cam� est� clar". Sala-i-Mart�n puntualitza, per�, que ell no recomana res, ni viol�ncia ni desobedi�ncia: "Observo el que passa al m�n."

L'economista de cap�alera d'"El mat� de Catalunya R�dio" argumenta que "si el cost d'eliminar el drenatge" del d�ficit fiscal sobre l'economia catalana �s una desacceleraci� del PIB a curt termini, pels efectes de vagues i mobilitzacions com les que ha impulsat el Tsunami Democr�tic, "doncs benvinguda la desacceleraci�". Sala i Mart�n est� conven�ut que "a la llarga, una Catalunya que determini la seva pr�pia despesa i impostos, anir� molt millor. Per tant, benvinguda la gent de desordre". El professor de la Universitat Columbia celebra la concessi� del premi Nobel d'Economia a tres especialistes en la investigaci� sobre l'economia en pa�sos pobres com Michael Kremer, Esther Duflo i Abhijit Banerjee. Kremer va ser alumne de Sala i Mart�n.

L'economista i professor de la Universitat Col�mbia analitza el pr�xim relleu al BCE entre Mario Draghi ("un gran expert a manipular els mercats") i Christine Lagarde ("una bona negociadora, seriosa: no �s bocamolla"), just despr�s de les �ltimes mesures preses per l'autoritat monet�ria europea per frenar una nova crisi econ�mica. Xavier Sala i Mart�n creu que l'�ltim discurs de Draghi, demanant a Alemanya que gasti m�s, ara que frega la recessi�, �s una "bufetada monumental" a la cancellera Angela Merkel. Sala i Mart�n tamb� parla del cas Tapie, que va esquitxar Lagarde, i de les difer�ncies entre Trump i el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, que acaba d'abaixar tipus d'inter�s.

Avui, a l'Informe de Xavier Sala i Mart�n, el professor de la Universitat de Columbia analitza la situaci� de l'economia mundial. La cimera G-7 est� obsoleta? Trump intenta suavitzar la tensi� comercial amb la Xina? Alemanya perd for�a com a motor econ�mic d'Europa? Quin impacte tindria un Brexit sense acord per l'economia del Regne Unit? Sala i Mart�n intenta respondre, a "El mat� de Catalunya R�dio", a totes aquestes preguntes.

L'economista Xavier Sala i Mart�n �s critic amb els ex�mens de selectivitat, i diu: "Si ens focalitzem durant un any en un mateix examen, es desincentiva la curiositat." I ha afegit: "Si tu memoritzes coses perqu� s�, despr�s de dues setmanes ho has oblidat tot." Per Sala i Mart�n, "hauria de primar la curiositat. El que et queda �s el que tens ganes d'aprendre".

L'economista Xavier Sala i Mart�n alerta que les xifres d'inversi� estrangera, a Catalunya o a Madrid, s�n molt distorsionables, perqu� una operaci� de compra d'una empresa per part de multinacionals -com va passar amb Abertis, l'any passat- pot alterar significativament les dades de l'any en q�esti�. Per aix� recomana no treure'n grans conclusions pol�tiques i econ�miques sobre la capacitat del territori d'atraure capital de fora. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� parla de la taxa d'emprenedoria a Catalunya, que, segons un estudi recent, �s del 8%. Distingeix els emprenedors que ho s�n per necessitat dels que ho s�n perqu� veuen una oportunitat de mercat. I recorda que els seus estudiants, als Estats Units, "tots volen ser Bill Gates" i innovar. En canvi, a Catalunya, nota que hi ha m�s una "actitud de funcionari". Aix� �s clau, diu Sala i Mart�n, en l'�mbit de la innovaci�: �s important tenir una actitud emprenedora i no funcionarial buscant feines segures.

L'economista Xavier Sala i Mart�n alerta de les conseq��ncies sobre la prohibici� a les empreses tecnol�giques nord-americanes de tenir relacions comercials amb el gegant asi�tic Huawei: "va m�s enll� de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i tindr� conseq��ncies molt greus". El professor de la Universitat Columbia assegura que les dues pot�ncies "s'estan jugant la supremacia econ�mica, pol�tica i militar del segle XXI. Des que va caure el mur de Berl�n, el m�n ha estat dominat per una sola pot�ncia, i ara de sobte, els americans s'han adonat que els xinesos els fan compet�ncia". La clau, per Sala i Mart�n, �s tenir el control de la xarxa 5G, l'autopista del "big data". I Trump s'ha adonat que Xi Jinping els porta avantatge. "Anem cap a una nova guerra freda", conclou.

L'economista de cap�alera d'"El mat� de Catalunya R�dio" creu que s'ha de treure una lli�� de la vict�ria de la candidatura independentista a les eleccions de la Cambra de Comer� de Barcelona: "la revoluci� de les petites empreses" en una instituci� dominada, fins ara, per l'establishment empresarial. Segons Xavier Sala i Mart�n, "l'ANC ha sabut aprofitar un buit: que fins ara ning� votava" en aquestes eleccions (a penes un 1% dels que ho poden fer). "Qu� passaria si els petits accionistes d'una companyia es posessin d'acord" per tombar decisions de les multinacionals?, es pregunta Sala i Mart�n. Aix� tamb� podria passar al Bar�a, apunta. "Si t'organitzes pots acabar manant."

L'economista Xavier Sala i Mart�n alerta que l'economia europea no t� xarxa de seguretat davant de futures recessions perqu� els tipus d'inter�s estan a nivell zero. Ha dit que, quan pugin els tipus, "s'hauran de fer unes retallades brutals". I ha afegit: "Ara que les coses van b�, el govern espanyol hauria de guardar diners, per� segurament se seguir� endeutant i aix� �s un grav�ssim error." Segons Sala i Mart�n, la clau s�n les pensions. Ha remarcat que la jubilaci� de la generaci� del "baby boom" genera un problema demogr�fic per finan�ar aquestes prestacions. Cada vegada hi haur� m�s pensionistes i menys treballadors joves, i aix� far� que els avis "tinguin cada cop m�s poder" sobre els pol�tics.

Fa deu dies es van oficialitzar els contactes entre els dos principals bancs d'Alemanya, el Deutsche Bank i el Commerzbank, per negociar una possible fusi�. Sala i Mart�n analitza aquesta situaci� i es pregunta "per qu� els alemanys volen tenir un banc m�s gran". L'economista catal� diu que a qui interessa aquesta operaci� �s als pol�tics alemanys. I pronostica que els bancs aniran perdent negoci i cada vegada seran m�s petits. Per tant, aquesta gran fusi� va "en contra del sentit de la hist�ria".

L'economista Xavier Sala i Mart�n explica la dificultat de viure a Vene�uela amb un IPC del 10.000% al mes. Diu que el govern vene�ol� de Nicol�s Maduro alimenta aquesta hiperinflaci�, perqu� continua imprimint bitllets de bol�vars a cost zero. Creu que les sancions dels Estats Units li faran molt mal, i pronostica que la Xina i R�ssia deixaran caure Maduro quan ja no els interessi mantenir-lo al poder. Sobretot, si no els paga el deute que Vene�uela t� amb aquests dos pa�sos.

L'economista i professor de la Universitat Col�mbia fa una analogia entre el conflicte de taxistes i els cotxes amb llic�ncia VTC i el luddisme, una forma de protesta que va n�ixer el segle XIX en contra de la industrialitzaci�. "Els taxis no poden aturar el progr�s tecnol�gic", afirma Xavier Sala i Mart�n, que critica les mesures que aquest sector vol per fer front a la compet�ncia dels vehicles de plataformes com Uber o Cabify. Sala i Mart�n parla des de Davos, on participa a les sessions del F�rum Econ�mic Mundial. "Em va fer por", diu, referint-se al discurs del nou president del Brasil, el populista Jair Bolsonaro, sobre el canvi clim�tic: "Aquest senyor est� disposat a tallar els arbres que calgui" al pa�s de l'Amazones.

Donald Trump s'ha negat a firmar els pressupostos si no inclouen una partida per finan�ar el mur amb M�xic. Qu� significa el 'shutdown' a l'administraci� dels Estats Units? I quines implicacions t� per a la gent (tant treballadors com ciutadans) aquest tancament del govern? En parlem amb l'economista Xavier Sala i Mart�n, que avui fa el seu informe des de l'estudi 1 de Catalunya R�dio. Sala i Mart�n tamb� analitza la figura de Trump i parla de l'alentiment econ�mic mundial, sobretot a Europa, la Xina i el Jap�, i del que implica la recent caiguda de la borsa als Estats Units.

No nom�s per la protesta dels Armilles Grogues. Fran�a t� un problema econ�mic gruixut per l'elevat endeutament, que frega gaireb� el 100% del PIB, com Espanya. Xavier Sala i Mart�n ent�n que la popularitat d'Emmanuel Macron hagi baixat tant. Entre altres coses, perqu� inicialment va menysprear aquest moviment, que demana congelar l'ecotaxa sobre els carburants. L'economista diu, per�, que un dels premis Nobel d'Economia d'aquest any, William Nordhaus, est� d'acord amb Macron, de gravar fiscalment les emissions contaminants. Nordhaus ha guanyat el premi per la seva teoria sobre l'impacte del creixement econ�mic en el canvi clim�tic. Sala i Mart�n tamb� celebra l'altre Nobel d'Economia, Paul Romer, per la seva teoria sobre l'economia de les idees, que �s el camp d'investigaci� econ�mica, precisament, del professor de la Universitat Col�mbia.

El govern de Pedro S�nchez t� el seu ministre d'Exteriors, Josep Borrell, contra les cordes amb m�ltiples peticions de dimissi� per la multa de 30.000 euros que li ha imposat la Comissi� Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per una infracci� "molt greu" en haver fet �s d'informaci� privilegiada. En parlem amb Xavier Sala i Mart�n en el seu "Informe econ�mic".

Avui, parlem amb l'economista Xavier Sala i Mar�n de la relaci� entre el poder financer i el poder pol�tic, arran de l'enrenou del Suprem sobre l'impost de les hipoteques i el decret llei del govern S�nchez, que trasllada el pagament de l'impost d'actes jur�dics documentats del client al bancs. Segons Sala i Mart�n, "Pedro S�nchez i el seu govern no han estudiat economia perqu� els impostos els paguen qui decideixen els mercats". Tamb� ha dit que els bancs tenen un enorme poder i que les entitats financeres "van invertir d'una manera boja perqu�, en el fons, sabien que les rescatarien".

Xavier Sala i Mart�n, catedr�tic d'Economia i professor a la Universitat Col�mbia de Nova York, parla d'aquest projecte de pressupostos per al 2019 i tamb� l'augment del salari m�nim interprofessional fins als 900 euros en 14 pagues. Tamb� ens comenta el tema de la fuga de dip�sits despr�s de l'1-O i les pressions pol�tiques que hi va haver.

En el seu "Informe econ�mic", l'economista Xavier Sala i Mart�n parla de la import�ncia de tenir bones infraestructures per a l'economia. Sala i Mart�n ha dit que "sobre el paper, Espanya t� enormes infraestructures, per� que no serveixen per a res". I ha afegit: "Les infraestructures s'han de crear de manera intel�ligent." Sala i Mart�n conclou: "Fer les infraestructures pel simple fet de fer-les no garanteix que despr�s vingui el negoci."

El professor de la Universitat Col�mbia assegura que el discurs econ�mic catastrofista pel refer�ndum d'independ�ncia de fa un any s'ha evidenciat que era "una grand�ssima farsa". Xavier Sala i Mart�n argumenta que "l'impacte econ�mic real i fins i tot el fiscal" ha estat gaireb� nul. Ho afirma l'endem� que la Generalitat ha tret un informe sobre el trasllat de les seus de 2.500 empreses fora de Catalunya els �ltims 10 mesos. "Si mirem el dia a dia, no ha canviat res: tots els treballadors i les activitats continuen a Catalunya" malgrat el canvi dels domicilis socials. Sala i Mart�n tamb� treu lli�ons dels 10 anys de la crisi de Lehman Brothers: "Si alguna cosa hem apr�s �s que els americans tenien ra�, i amb m�s d�ficit se'n van sortir b� de la crisi. Europa, no, amb l'austeritat de Merkel". L'altra gran lli��, segons l'economista, �s "l'enorme poder pol�tic de les entitats financeres: els governs prefereixen que caiguin empreses que rescatar bancs. Els bancs s�n com deus".

L'economista Xavier Sala i Mart�n deixa al descobert qu� hi ha al darrere del lema "Am�rica primer", la pol�tica proteccionista que impulsa Trump des de la Casa Blanca. El professor de la Universitat de Columbia tamb� analitza la fi de la intervenci� financera sobre Gr�cia, el rescat econ�mic m�s gran de la hist�ria moderna que, despr�s de vuit anys de reformes, privatitzacions i d'una injecci� de 289.000 milions d'euros, deixa un pa�s amb un mili� m�s d'aturats i amb un estat del benestar retallat.

L'economista Xavier Sala i Mart�n creu que el preu del petroli no ser� tan determinant per a l'economia d'aqu� a uns anys com ho �s ara, perqu� les noves tecnologies n'estan abaratint l'extracci� i perqu� cada vegada tenen m�s sortida les energies alternatives. "L'any 1974, quan hi va haver la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial, el preu del petroli era fonamental. Ara, quan puja la gasolina hi ha un repunt de la inflaci�, per� l'efecte no �s devastador, com abans". El professor de la Universitat Col�mbia tamb� parla del Mundial de futbol de R�ssia i de la geopol�tica que envolta l'esdeveniment, i de l'estrat�gia de Donald Trump despr�s de carregar contra el Canad� i la UE a l'�ltima reuni� del G7. I avisa que Europa s'equivocar� si respon amb m�s aranzels al proteccionisme de Trump, perqu� aix� ho acabaran pagant els ciutadans de la UE. "Si els americans es tiren un tret al peu, el millor que pots fer �s riure, no tirar-te'n tu un altre."

Per qu� magnats russos, nord-americans, xinesos i xeics �rabs inverteixen en futbol europeu? �s per fer negoci, o per guanyar prestigi? El professor de la Universitat Col�mbia respon aquesta i altres q�estions sobre el finan�ament dels clubs i l'impacte d'aquest sector sobre l'economia. "Qui entri al m�n del futbol pensant-se que es far� ric s'emportar� un desengany", sentencia Xavier Sala i Mart�n. "Els beneficis dels clubs acaben sent zero, perqu� els ingressos acaben servint per pagar els sous dels jugadors i els traspassos." Sala i Mart�n tamb� explica per qu� la Premier League anglesa t� m�s compet�ncia, gr�cies a un repartiment m�s equitatiu dels drets televisius dels partits.

L'economista i professor de la Universitat Col�mbia adverteix que la pol�mica pel m�ster en Dret P�blic de la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes no fa mal nom�s, a la Universitat Rey Juan Carlos, sin� a totes les universitats espanyoles. Xavier Sala i Mart�n alerta que el ress� medi�tic mundial del cas afecta el prestigi de tots els t�tols acad�mics a l'estat espanyol. "Trobo a faltar una resposta contundent de tots els rectors d'universitats espanyoles". Sala i Mart�n tamb� parla del declivi dels grans centres comercials als Estats Units, sobretot, per l'auge del consum en l�nia. Posa d'exemple la fallida de la multinacional de joguines Toys'r'us, i afirma que tot el negoci d'intermediaci� acabar� desapareixent, perqu� els consumidors ho poden trobar m�s barat a internet. I per trobar una atenci� personalitzada, van a la botiga f�sica. Quan no la troben, com en el cas de Toys'r'us, busquen alternatives.

L'economista i professor de la Universitat Col�mbia creu que l'espiral d'imposici� d'aranzels entre els Estats Units i la Xina pot acabar generant una nova crisi econ�mica global. "L'Organitzacio Mundial del Comer� i totes les persones intel�ligents del planeta hi estan en contra. Nom�s hi estan a favor els psic�pates d'extrema dreta, com Trump, o l'extrema esquerra". Segons Xavier Sala i Mart�n, les mesures proteccionistes del president nord-americ� responen a arguments de racionalitat pol�tica i no econ�mica. "S'est� pagant un preu perqu� unes quantes empreses ineficients de l'acer als Estats Units puguin sobreviure, en els estats que van donar la vict�ria a Trump".

L'economista i professor de la Universitat Col�mbia explica que si els homes tenen m�s posicions de poder a l'empresa i sous m�s alts �s, entre altres raons, perqu� les dones decideixen tenir fills. "Les empreses acaben penalitzant les treballadores abans que surtin del mercat laboral temporalment, fins i tot abans de saber si volen tenir fills". El Dia internacional de la Dona, Xavier Sala i Mart�n argumenta que si les dones treballen menys hores que els homes i cobren menys �s perqu� s�n mares. Fan menys hores extra, tenen menys complements salarials i moltes fan reducci� de jornada per tenir cura de la fam�lia. Compara el comportament de les noies joves en tribus masclistes com els massais de K�nia i les tribus matriarcals dels khasi a l'�ndia per explicar que les societats occidentals s'assemblen m�s als massais que als khasi. Tamb� parlem de la publicaci� del seu llibre "La invasi� dels robots" basat en la segona temporada de la s�rie de TV3 "Economia en colors".

Despr�s de l'elecci� de Luis de Guindos com a vicepresident del Banc Central Europeu per part de l'Eurogrup, Xavier Sala i Mart�n posa en q�esti� la neutralitat de l'encara ministre d'Economia. "Qu� far� el senyor De Guindos quan el truqui Rajoy per demanar-li tipus d'inter�s m�s baixos?", es pregunta. L'economista i professor de la Universitat Col�mbia explica que la tria de De Guindos �s producte d'interessos i equilibris pol�tics a la UE. Angela Merkel vol que la presid�ncia del BCE estigui en mans d'un alemany, i la proposta del ministre espanyol respon a un "canvi de cromos: demostra que Europa no �s una democr�cia, sin� una 'despatxocr�cia'."