Informe Sala i Martín

Parlem amb el catedr�tic Xavier Sala-i-Mart�n sobre la relaci� entre medi ambient i economia. L'expert parla de regulaci�, quotes i del pes de les tecnologies. Sala-i-Mart�n conclou: "La soluci� sempre ser� tecnol�gica, hem de trobar solucions per al transport i la fabricaci� sense di�xid de carboni."

Als Estats Units viuen amb tensi� el debat sobre el sostre de deute. Qu� passar� si la m�xima pot�ncia mundial no pot pagar el seu deute? Quins efectes pot tenir a nivell mundial? En parlem amb el catedr�tic Xavier Sala-i-Mart�n.

El catedr�tic d'Economia de Col�mbia, Xavier Sala-i-Mart�n, analitza l'acord entre patronals i sindicats per proposar una millora de sous fins al 2025. L'expert pondera si un problema temporal es pot perpetuar i analitza la p�rdua de poder adquisitiu dels ciutadans, malgrat aquest increment.

El catedr�tic d'Economia de Col�mbia, Xavier Sala-i-Mart�n, pondera la nova normativa impulsada per Pedro S�nchez i assegura que "el que digui el govern no necess�riament �s el que acaba passant". Sobre l'anunci de l'augment dels immobles al parc p�blic, Sala-i-Mart�n diu que es tracta de "fum electoral".

El catedr�tic de la Universitat Col�mbia valora les �ltimes informacions del "Tot costa" sobre els contactes entre l'entorn de Leo Messi i el Bar�a. Assegura que el president de LaLiga, Javier Tebas, no deixar� que torni "sense un salari raonable". Per altra banda, l'expert examina la pr�xima temporada tur�stica i pondera si s'aconseguir� batre un nou r�cord de visitants i facturaci�. Sala-i-Mart�n puntualitza que "la pol�tica del govern hauria de ser millorar la qualitat del turisme".

El catedr�tic de la Universitat Col�mbia analitza l'actualitat amb el p�nic que s'ha estat vivint entorn del banc Silicon Valley Bank. Sala-i-Mart�n considera que "el Silicon Valley Bank era un banc molt descompensat, rebia molts dip�sits d'emprenedors, per� no tenia manera d'invertir". L'economista tamb� assegura que, gr�cies al suport del govern dels EUA, "s'ha evitat que s'estengui la por entre els inversors". Per altra banda, examina el cas Negreira i afirma que no ent�n per qu� s'est� prejutjant el Bar�a per uns fets que encara no estan demostrats. A m�s, declara que la reacci� que va tenir l'afici� de l'Atl�tic de Bilbao amb el Bar�a no �s justa quan "a la lliga de la pand�mia, els �rbitres van ajudar clarament el Madrid a guanyar la lliga". El catedr�tic apunta que �s injusta la situaci� del Bar�a quan "el Madrid �s el m�s expert en robar lligues".

El catedr�tic de la Universitat Col�mbia assegura que l'impacte real del Mobile World Congress �s l'atracci� d'empreses i de treballadors d'alta qualificaci�, i no nom�s el que genera els dies de fira. Sala-i-Mart�n adverteix que el sistema educatiu no est� lligat amb el sistema productiu: no prove�m de feina els estudiants i no prove�m de treballadors les empreses.

El catedr�tic critica la iniciativa del govern espanyol, que qualifica de "bastant 'caradura'", ja que afavoreix nom�s els joves de 18 anys, dels quals, diu, "es busca captar el vot". Xavier Sala-i-Mart�n analitza la guerra de les plataformes, amb marques com Netflix, Disney+, HBO i Amazon.

Analitzem el tancament del mercat d'hivern al futbol amb el catedr�tic de la Universitat Col�mbia Xavier Sala-i-Mart�n. Tenen sentit els diners que paguen els clubs? Quin pes tenen les grans lligues al futbol europeu? Qu� en pensa, Xavier Sala-i-Mart�n, del president de la Lliga, Javier Tebas?

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n alerta sobre el perill del ChatGPT d'intel�lig�ncia artificial, perqu� "el fet que estigui a l'abast de qualsevol persona pot generar caos", si els textos que genera acaben fomentant un "tsunami de fake news". Sala-i-Mart�n insisteix: "El ChatGPT no �s realment intel�ligent, sin� que simula un llenguatge sense entendre realment el que est� dient." I, a m�s, afegeix que quan la m�quina no sap alguna cosa, s'ho inventa i, per tant, "diu mentides". El professor de la Universitat Col�mbia explica que "vivim una gran revoluci� tecnol�gica, per� no �s intel�ligent".

La p�rdua de 200.000 milions de d�lars en patrimoni d'Elon Musk ens porta a analitzar si va ser una bona compra Twitter. Seguidament, posem el punt de mira en com ha gestionat aquesta xarxa i quina ha sigut la hist�ria de Musk que l'ha convertit en un dels homes m�s rics d'avui dia. Finalment, examinem l'impacte que est� tenint en la societat la intel�lig�ncia artificial.

En ple degoteig de vagues i amenaces de protestes, l'economista Xavier Sala-i-Mart�n analitza les posicions dels empresaris i els treballadors. Estan obligats a posar-se d'acord? Qui ha de pagar els plats trencats de la crisi? Quina difer�ncia de sous hi ha entre pa�sos?

Parlem amb Xavier Sala-i-Mart�n sobre la suposada crisi de Credit Suisse. El professor detalla el negoci dels bancs i qu� es pot fer per gestionar les situacions de p�nic per les davallades financeres.

En plena espiral de rebaixes a Andalusia i el Pa�s Valenci�, el govern espanyol anuncia una reducci� d'impostos per a determinades rendes baixes i mitjanes. Parlem d'impostos amb el professor Xavier Sala-i-Mart�n.

Els preus segueixen pels n�vols i el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d'inter�s per intentar aturar la inflaci�. Qu� suposa aquest encariment per a les persones que es vulguin hipotecar? Quines claus hem de tenir presents si volem comprar un habitatge? I si ja tenim una hipoteca en marxa? En parlem amb el professor Xavier Sala-i-Mart�n.

La inflaci� el mes de juliol s'enfila al 10,4% i empreses i llars vaticinen una recessi� econ�mica. El catedr�tic d'Economia Xavier Sala-i-Mart�n analitza l'impacte de la inflaci� a l'economia i assenyala que el preu del gas ve marcat per la falta d'oferta i que l'�nica opci� possible �s apujar els tipus d'inter�s.

Que ens trobem en una recessi� a la tardor dependr� de molts factors. No nom�s econ�mics o pol�tics, sin� tamb� b�l�lics, sobretot, amb la guerra d'Ucra�na que ha provocat un encariment de l'energia i dels combustibles. El professor ha recordat com els bancs centrals, normalment, per reduir la inflaci� es veuen obligats a refredar l'economia, �s a dir, a apujar els tipus d'inter�s. El problema ara est� en qu� aix� repercutir� en una frenada del consum i, per tant, en l'activitat econ�mica. Els pa�sos del sud d'Europa encaren els propers mesos amb males perspectives b�sicament per l'elevat endeutament que tenen. �s el cas d'Espanya, It�lia o Gr�cia.

El president de la patronal de la petita i la mitjana empresa �s cr�tic amb la decisi� del govern de donar la baixa autom�tica durant cinc dies en cas de tenir s�mptomes compatibles amb la covid. Lamenta que s'hagi aprovat de forma unilateral i recorda que l'augment dels contagis no estava provocant problemes en el dia a dia de les empreses. Pel que fa a les previsions econ�miques, Antoni Ca�ete no �s gens optimista i demana el que ha definit com a pacte de productivitat. �s a dir, que treballadors, empreses i administracions p�bliques dialoguin i acordin no transferir l'augment del cost de producci� al preu final dels productes i els serveis.

�s el perill que veu el professor de la Universitat de Col�mbia de la mesura que ha anunciat el president espanyol per mirar de reduir la factura de la llum. Xavier Sala-i-Mart�n, a m�s, explica per qu� continua pujant el preu de l'electricitat, tot i l'entrada en vigor del topall del gas. Per entendre-ho, ens ha recordat com funciona el sistema de fixaci� del preu de la llum, on l'�ltima font energ�tica que entra a la subhasta marca el preu final.

El professor de la Universitat de Col�mbia detalla les raons de l'al�a en la signatura dels pr�stecs hipotecaris. Tot i estar als nivells del 2007, ara per ara no ens hem de preocupar perqu� s'estigui generant una nova bombolla, ja que els que compren habitatges no ho fan per vendre'ls en poc temps a un preu m�s alt. Precisament l'esclat del sector immobiliari va ser una de les causes que van portar a la fallida de moltes entitats financeres. Una situaci� que va obligar el govern espanyol, aquesta setmana fa just deu anys, a demanar el rescat financer.

El professor de la Universitat Col�mbia repassa com funciona el m�n de les criptomonedes. Xavier Sala-i-Mart�n conclou que moltes de les persones que hi estan invertint �nicament ho fan per guanyar m�s i m�s diners, amb el risc i el perill que aix� comporta. Per mirar d'evitar que la gent s'arru�ni amb algunes d'aquestes monedes virtuals, es podria aprovar una regulaci� semblant a la que han de complir els bancs.

Aquesta setmana els pa�sos del G7 han anunciat que deixaran de comprar, gradualment, el cru a Moscou. El professor de la Universitat Col�mbia ha explicat que deixar d'utilitzar el petroli dels Urals no �s gaire complicat. Al final, tot es pot resumir amb un intercanvi de compradors. Aix� far� que Europa rebi en vaixells el cru provinent dels pa�sos �rabs, la qual cosa incrementar� el preu pels costos de transport. D'altra banda, Xavier Sala-i-Mart�n tamb� ha recordat els 10 anys rescat de Bankia.

Per fer-ho, segons el professor de la Universitat Col�mbia, no cal eliminar els turistes ni posar traves a la construcci� d'hotels ni de blocs d'apartaments. Parlem d'un sector que representa un 12% del PIB i un 15% si comptem els llocs de treball, per� amb poc valor afegit. Aquesta Setmana Santa es veu com el tret de sortida de la recuperaci� del turisme despr�s de dos anys amb restriccions per la pand�mia. Si ser� o no la recuperaci� definitiva ho marcar� el mateix virus.

Pel professor de la Universitat de Col�mbia, el pla de xoc que ha anunciat el govern espanyol pot ajudar a mitigar els efectes econ�mics de la guerra d'Ucra�na a curt termini. Ara b�, si mirem m�s enll�, les conseq��ncies poden ser catastr�fiques. Les ajudes concedides s'hauran de pagar d'alguna manera, la qual cosa agreujar� el problema del deute p�blic, que ja �s molt elevat. Pel que fa a la depend�ncia que Europa t� del gas rus, Xavier Sala-i-Mart�n creu que la soluci� passa per acabar la construcci� del gasoducte que hauria de transportar el gas de la pen�nsula Ib�rica -provinent d'Alg�ria- cap al centre d'Europa.

El professor d'Economia de la Universitat Col�mbia alerta de l'escenari endimoniat que ens pot portar el conflicte d'Ucra�na. Una guerra que est� tenint i tindr� efectes devastadors per a l'economia d'aquest pa�s. Pel que fa a les sancions sobre R�ssia, Xavier Sala-i-Martin �s categ�ric: tindran un efecte brutal per a una economia que exporta b�sicament petroli, gas i altres mat�ries primeres per� que, en canvi, importa tota la resta (menjar, articles de tecnologia...).

Coincidint amb la setmana del Mobile World Congress, el professor de la Universitat Col�mbia ha detallat la import�ncia de la tecnologia en el nostre sistema econ�mic. Per ell la clau no �s tant augmentar la inversi� en recerca i desenvolupament, sin� saber aprofitar la tecnologia existent. �s el cas de Netflix o de les empreses de c�psules de caf�. Han sabut aprofitar la tecnologia existent per innovar en els seus �mbits de mercat.

El professor de la Universitat Col�mbia ha recordat que, en un m�n on el sistema econ�mic est� interconnectat, qualsevol petita disrupci� t� grans efectes. O el que �s el mateix, l'esclat d'un conflicte b�l�lic entre R�ssia i Ucra�na tindria efectes devastadors sobre l'economia per l'elevada implicaci� d'algunes de les principals pot�ncies mundials com s�n els Estats Units o Alemanya. Tot plegat en un context com l'actual, amb una inflaci� que feia d�cades que no v�iem. En el cas de l'estat espanyol, els efectes de la crisi serien m�s importants que amb la del 2008, ja que avui l'endeutament �s encara m�s elevat.

El professor de la Universitat Col�mbia detalla quin impacte econ�mic pot tenir un conflicte a l'est deEuropa en un context d'alta depend�ncia energ�tica de R�ssia. Xavier Sala-i-Mart�n tamb� analitza els criteris que fan que uns Jocs Ol�mpics siguin rendibles. Per l'economista, el focus s'ha de posar a llarg termini. �s a dir, no cal mirar tant les infraestructures esportives com tot el que envolta la competici� (infraestructures de mobilitat, serveis...)

L'economista dona les claus de les conseq��ncies que pot tenir un augment dels sous. �s cert que els empleats guanyarien m�s diners, per� aix� acabaria provocant un augment de la inflaci�. Per evitar que esdevingui cr�nica, la recepta dels bancs centrals �s augmentar el tipus d'inter�s, la qual cosa provocaria una crisi econ�mica, que es preveu que sigui curta. A m�s, l'economista tamb� comenta l'impacte de les baixes laborals segons les empreses i com es podria agilitzar el proc�s de demanar una baixa.

Ara fa 20 anys vam canviar definitivament la pesseta per l'euro. Un cop acabat el proc�s d'adaptaci�, que va durar dos anys, vam fer un pas endavant en el projecte d'integraci� europea. Repassem el present i el futur de la moneda �nica i el seu impacte en el projecte europeu amb l'economista Xavier Sala-i-Mart�n.

El professor d'economia de Col�mbia ens repassa quins elements s�n imprescindibles per al futur de la ind�stria de l'autom�bil, una de les m�s importants del pa�s. �s taxatiu: s'ha de fomentar que les empreses inverteixin a casa nostra, per� aix� no passa, en cap cas, per donar-los diners p�blics. A banda, l'economista tamb� repassa alguns dels fets m�s destacats del 2021 des del punt de vista econ�mic i, sobretot, explica qu� ens espera de cara al 2022.

En un context en qu� no est� clara la causa principal de l'elevada inflaci�, el catedr�tic de Col�mbia dona per fet que durant els propers mesos la Reserva Federal i el Banc Central Europeu intervindran per frenar la constant escalada preus. Aix� pot ser que acabi provocant, de nou, una crisi econ�mica. En paral�lel �s imprescindible que la vacunaci� es generalitzi als pa�sos m�s pobres per evitar l'expansi� de noves variants del coronavirus que puguin causar nous terrabastalls a l'economia mundial.

En els propers anys es jubilaran bona part dels treballadors de la generaci� del baby-boom, els nascuts entre els anys 1955 i 1975, i els n�meros del sistema de pensions no quadren. Des de finals dels anys 90 existeix el Fons de Reserva, per� amb la crisi de fa una d�cada els governs espanyols l'han anat deixant gaireb� a zero. L'economista Xavier Sala-i-Mart�n analitza la situaci� i, pels treballadors i jubilats del futur, recomana estalvi i fer-se un pla de pensions. Tot plegat s�n unes perspectives no gaire bones ja que dades com la taxa d'atur, a casa nostra, sempre s�n de les m�s elevades de tota la Uni� Europea.

Avui dia, ham passat diverses revolucions tecnol�giques, som molt m�s productius i els salaris han pujat molt des dels anys 30. Per� seguim treballant 40 hores quan acabem de posar sobre la taula l'opci� de la setmana laboral de quatre dies. Per qu�? No �s nom�s q�esti� de productivitat, sin� del que volem aconseguir amb el nostre salari. La productivitat d'ara dona suficient per comprar-se el que volen? Molts diran que no. I per aix� hi ha empreses que no volen la setmana laboral de quatre dies. A Fran�a, malgrat la jornada setmanal de 35 hores aprovada pel govern, els treballadors treballen m�s fent hores extres. Al final, segons el professor Sala-i-Mart�n, la ciutadania haur� de triar perqu� cada vegada serem m�s productius per� cada vegada hi haur� m�s coses que voldrem comprar perqu� el progr�s tecnol�gic no s'aturar�. Seguirem volent treballar moltes hores per poder comprar noves coses?

Amb l'aturada mundial per la pand�mia i l'augment sobtat de la demanda de productes tecnol�gics, molts sectors han vist que els falten microxips, unes peces que s�n imprescindibles en el seu dia a dia. En el cas dels autom�bils, se'n necessiten 50 per fer un vehicle. En l'altra banda de la ind�stria de l'autom�bil hi ha, per exemple, el sector del moble i els electrodom�stics. Per solucionar-ho, segons Xavier Sala-i-Mart�n, no �s necessari impulsar la ind�stria tecnol�gica a Europa. Acabaria sent molt m�s car i es trigaria molt de temps a arribar als nivells de producci� dels asi�tics.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n apunta que una de les causes de l'augment del preu de l'energia s�n les pol�tiques i els impostos per reduir les emissions de CO2: "Si volem lluitar contra el canvi clim�tic, ens haurem d'acostumar que hi hagi menys inversi� en carb� i petroli i, en conseq��ncia, el cost de l'energia sigui m�s alt". Sala-i-Mart�n tamb� valora el llegat d'Angela Merkel des del punt de vista de l'economia.

El professor Xavier Sala-i-Mart�n explica qu� �s aquesta criptomoneda. Com a gran particularitat, en destaca que �s molt vol�til, �s a dir, que canvia molt r�pid de valor. Per Sala-i-Mart�n, �s molt probable que hi acabi havent una bombolla especulativa, ja que moltes persones hi inverteixen esperant guanyar molt m�s del que han invertit. Per aix� suposen un repte per a les grans institucions financeres que, ara per ara, tenen el monopoli de fabricar diners (el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units). L'economista tamb� ha exposat que el sistema de funcionament dels bitcoins fa que sigui una moneda molt adorada pels criminals que volen continuar fent les seves operacions a l'esquena del sistema financer mundial.

El professor Xavier Sala-i-Mart�n recorda que l'aixecament de les barreres dels peatges no significa que ara les autopistes siguin gratu�tes. Se'n pot finan�ar el manteniment a trav�s dels diners dels contribuents o amb el pagament dels usuaris. "Des del punt de vista econ�mic surt m�s a compte que paguin els usuaris. Nosaltres en tenim molts i d'aquesta manera els europeus que circulin per les nostres carreteres tamb� pagaran". Pel que fa al futur, Sala-i-Mart�n pronostica que a tot l'estat espanyol s'acabar� implementant un model similar al de la vinyeta, �s a dir, una tarifa plana de pagament pel temps que s'utilitza l'autopista.

El professor Xavier Sala-i-Martin recorda que actualment a la UE la reducci� d'emissions de CO2 comport donar menys permisos a les empreses productores, i aix� es tradueix en una al�a del preu d'aquestes concessions per� tamb� una pujada pel consumidor final. Segons ell, "si ens prenem seriosament la protecci� del clima, el que hem de fer �s que els costos de les empreses que emetin gasos contaminants siguin m�s alts i aleshores provocar que elles mateixes passin a produir energia neta".

El professor Xavier Sala-i-Mart�n creu que l'economia catalana guanyaria competitivitat amb un aeroport amb m�s vols intercontinentals que els actuals, i per aix� el govern ha de procurar que n'hi hagi m�s a l'aeroport de Barcelona-el Prat: "Si aix� requereix ampliar l'aeroport, que s'ampl�i. Si hi ha alguna altra soluci� alternativa, que jo desconec, que la utilitzin. Per� la prioritat �s connectar Barcelona (amb el m�n)". Sala-i-Mart�n tamb� parla de l'acord del G7 per establir una taxa global del 15% en l'impost de societats, arreu del m�n. Creu que resol els problema dels pa�sos que fan compet�ncia fiscal per captar empreses.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n diu que �s "trist" que la Generalitat nom�s pugui administrar "les engrunes que ens dona Espanya", per un sistema fiscal que provoca asf�xia financera. Sala-i-Mart�n t� molt bona opini� del futur conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Gir�: "�s un home molt competent en el sector privat". Caldr� veure, diu, com es mou en l'�mbit p�blic, perqu� "les baralles de partit poden ser perilloses per a persones com ell, o l'exconseller Mas-Colell, que s�n independents". El professor de la Universitat Columbia tamb� parla del projecte "Espa�a 2050" de Pedro S�nchez. "En principi �s una bona idea fugir del curt termini, i implementar pol�tiques que donin resultats molt m�s enll�" del mandat dels pol�tics que governen. "El problema �s que aquest document �s una elucubraci� te�rica sobre com ser� Espanya el 2050, per� sense fer propostes". Nom�s planteja objectius, per� nou diu com s'hi arriba. "Es confonen objectius amb mesures".

Xavier Sala-i-Mart�n creu que el problema de la falta de vacunes contra el coronavirus no s'acaba amb la suspensi� temporal de les patents. Segons l'economista, alliberar-les no resol el d�ficit de vacunes i crea altres problemes perqu� pot desincentivar les farmac�utiques a l'hora d'invertir en investigaci� sobre vacunes, quan hi hagi una nova pand�mia. Sala-i-Mart�n tamb� alerta que la "imatge d'euf�ria" pel final de l'estat d'alarma potser durar� poc si hi torna a haver una nova onada de contagis. Nom�s quan s'erradiqui el virus vindr� l'euf�ria econ�mica. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� parla del final del monopoli de Renfe a Espanya amb la posada en marxa del segon operador de trens d'alta velocitat, Ouigo.

Xavier Sala-i-Mart�n espera que el Bar�a no surti perjudicat del frac�s de la Superlliga europea, i que "no hi hagi venjan�a". Ho diu perqu� aquesta nit el Reial Madrid, club impulsor del projecte de nou campionat de futbol, juga partit de Champions contra el Chelsea. "Si els �rbitres van contra el Madrid, vol dir que hi haur� venjan�a" de la UEFA, per l'atreviment de Florentino P�rez de plantejar un sistema diferent. L'economista atribueix el fiasco de la Superlliga a la reacci� dels fans anglesos, contraris al nou format, i a les pressions dels governs brit�nic i rus sobre els clubs de la Premier League. Sala-i-Mart�n creu que la UEFA sortir� refor�ada d'aquest episodi, malgrat que "els seus dirigents no s�n bons per al futbol".

El catedr�tic d'Economia Xavier Sala-i-Mart�n creu que la idea de l'FMI d'un impost temporal a grans empreses per pagar la factura de la pand�mia "acabar� en molt poca cosa". El professor de la Universitat Columbia no troba b� que es castigui fiscalment "empreses que ens han salvat el cul" amb la Covid, com Zoom. En canvi, Sala-i-Mart�n veu normal que, als Estats Units, el president Joe Biden vulgui apujar l'impost de societats fins al 28% per pagar els 9 bilions de d�lars que aquest pa�s es gasta per la pand�mia. La secret�ria del Tresor nord-americ�, Janet Yellen, ha proposat un tipus m�nim d'impost de societats al tot el m�n, per evitar la compet�ncia fiscal entre pa�sos. Aix� desincentiva, diu Sala-i-Mart�n, que les companyies marxin a pa�sos amb una fiscalitat baixa, com Irlanda.

A Xavier Sala-i-Mart�n no el preocupa en exc�s l'emb�s al canal de Suez provocat per l'accident del portacontenidors Ever Given, perqu� pensa que es resoldr� amb brevetat: "Si desaparegu�s el canal, no una setmana, sin� per sempre, el paper de Barcelona i de tota la Mediterr�nia com a centre log�stic quedaria greument perjudicat. Per� no �s el cas. Ara tindran un problema log�stic d'un parell de setmanes, i la cosa tornar� a la normalitat." El professor de la Universitat Col�mbia tamb� lamenta la "batalla pol�tica" entre comunitats aut�nomes per aconseguir una f�brica de bateries el�ctriques: "El que demostra �s que estem davant d'un capitalisme d'amiguets. I que qui es queda una f�brica no �s qui millor fa les coses o sap innovar, sin� el que t� m�s amics al ministeri."

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que el pla espanyol d'ajudes "va en la bona direcci�", per les ajudes directes que donar� a empreses, amb l'objectiu que no hagin de tancar per la crisi de la Covid. "El problema �s que es queda petit". Sala-i-Mart�n diu que a Catalunya li haurien de tocar 1.400 milions d'euros. Per� "n'hi tocaran una mica menys de 1.000. S�n benvinguts, per� aix� no arreglar� el problema". En canvi, el professor de la Universitat Col�mbia critica el pla Biden als Estats Units, que, malgrat que est� molt m�s dotat econ�micament (1.900 bilions de d�lars), dona un xec de 1.400 d�lars a cada nord-americ�. "Aix� �s un error", diu Sala-i-Mart�n. Un any despr�s de l'inici de la pand�mia, el catedr�tic d'Economia reitera que "els governs occidentals han fet una gesti� horrorosa" de la crisi sanit�ria. "Els pa�sos d'Orient, Singapur, Taiwan, Corea, el Jap�, i fins i tot Austr�lia i Nova Zelanda, ens han donat una lli�� de com s'ha de gestionar" una emerg�ncia com aquesta.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n demana la m�xima presumpci� d'innoc�ncia per l'expresident Bartomeu i els responsables del Bar�a que declaren davant la just�cia per l'esc�ndol de les xarxes socials. Per� recorda que "les acusacions s�n molt greus", i que si es proven "no hi ha d'haver impunitat". Demana al president que surti de les eleccions d'aquest diumenge que apliqui "la m�xima transpar�ncia" al club i "se s�piga tot". Sala-i-Mart�n diu que nom�s les acusacions de corrupci� poden tenir "implicacions molt greus sobre el nom del Bar�a", perqu� degrada la imatge del club. I aix� perjudicar� quan el pr�xim president vulgui renegociar els contractes amb els esp�nsors. El professor de la Universitat Columbia tamb� analitza la idea d'un "passaport Covid" a la UE, per viatjar. I els riscos i avantatges del bitcoin, la criptomoneda de moda.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que una vegada "s'acabi el virus, quan una part important de la poblaci� estigui vacunada, hi haur� una euf�ria" econ�mica que "far� que els sectors que m�s han patit siguin els que m�s es recuperin". Tamb� es pot dir el mateix de l'economia catalana, que el 2020 va caure un 11,4%. "En la mesura que l'economia catalana dep�n molt del turisme, ser� de les que m�s r�pidament es recuperar�." El professor de la Universitat Col�mbia ent�n que "�s dif�cil veure ara el m�n amb optimisme, per� ara fa 100 anys", amb la grip espanyola, "les coses estaven molt pitjor, i la d�cada que va venir despr�s va ser gloriosa".

Xavier Sala-i-Mart�n explica que "el Bar�a ingressa molt m�s amb Messi que sense Messi". L'economista critica la filtraci� del seu contracte amb el club, i troba que la informaci� del diari El Mundo �s poc rigorosa, perqu� no t� en compte els ingressos directes i indirectes que l'astre blaugrana genera. Despr�s, parla de la felicitat que genera cada gol seu. "Posem que la gent que mira el Bar�a pos�s un euro cada cop que Messi marca un gol. Si en fa 50 cada any, de mitjana, i el miren 200 milions de persones, generaria un valor de 10.000 milions d'euros a l'any." Comparat amb els 138 milions que cobra a l'any, "podr�em argumentar que cobra massa poc". Sala-i-Mart�n tamb� parla, avui, dels diners que es perden pel retard en les vacunes a Europa, i del f�rum d'inversors Reddit, que ha frenat fons baixistes de Wall Street.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que la UE i Londres continuaran negociant, despr�s de l'acord "de m�nims" del Brexit, i que encara no hem vist "el final de la pel�l�cula". El govern de Boris Johnson arribar� a acords bilaterals amb el Canad�, els Estats Units i altres pa�sos, per� "al final, ells s�n europeus, la seva geografia �s europea, els clubs anglesos juguen a la Champions League europea". Segons Sala-i-Mart�n, "els brit�nics estan condemnats a entendre's amb Europa; haur� de passar un temps perqu� els egos baixin", i s'arribar� a un acord perqu� "les coses tornin m�s o menys on eren". Sala-i-Mart�n �s optimista sobre el 2021, per la vacuna de la Covid, per� est� preocupat perqu� la distribuci� de la vacuna �s "un desastre a tot arreu". I diu que si Catalunya continu�s la vacunaci� al ritme de la primera setmana, "tardar�em 26 anys a tenir la immunitat de grup".