Economia

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen els perfils dels aspirants a les eleccions del Futbol Club Barcelona.

Atendre el desig o la necessitat de moltes persones de marxar de la ciutat a causa de la pand�mia �s l'objectiu d'aquest compte que reuneix tota la informaci� necess�ria. Ens ho explica en aquest reportatge el seu creador, Ton Lloret.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen el paper dels aut�noms en el sosteniment de l'economia.

Al TecnoCampus de Matar�, l'empresa The Running Republic fabrica roba esportiva prenent com a base pl�stic reciclat. Els seus impulsors expliquen que ja tenen dues col�leccions al mercat i que orienten les seves vendes per internet.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que "no ser� tan f�cil que Joe Biden capgiri la pol�tica de l'administraci� Trump", sobretot pel que fa a la relaci� amb la Xina. Potser "l'estil semblar� diferent", per� la por que el gegant asi�tic domini la xarxa 5G persisteix. S� que canviar� la posici� dels Estats Units respecte a l'OTAN o l'OMS i els organismes multilaterals. I en mat�ria de canvi clim�tic, diu Sala-i-Mart�n, perqu� Biden ja ha dit que tornar� als acords de Par�s. El professor de la Universitat Col�mbia espera que Trump no es converteixi en "un okupa a la Casa Blanca" i faciliti el trasp�s de poders, despr�s de la seva derrota a les presidencials del 3 de novembre.

A la secci� "Master Class", l'economista Santiago Ni�o-Becerra valora les eleccions nord-americanes, considera que en un futur proper les grans corporacions empresarials controlaran l'economia i vaticina que anem clarament cap a un m�n m�s desigual. Tamb� deixa clar que si d'aqu� uns mesos arriba la vacuna i deixem enrere la pand�mia, ja res tornar� a ser com era perqu� s'han produ�t canvis estructurals importants.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon repassen, amb noms i cognoms, els pron�stics i les an�lisis d'experts de tots els �mbits.

La plataforma de comer� per internet KmCAT-cooperativa, neix a Catalunya amb l'objectiu de competir amb Amazon a tot l'�mbit de parla catalana. M�s de 5.000 persones, m�s de la meitat prove�dors de tots els sectors, s'incorporen al projecte, que arrenca en fase de prova.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen les possibilitats de Donald Trump i Joe Biden de cara les eleccions del 3 de novembre.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que la gesti� de la pand�mia de la Covid a Occident "ha estat un desastre, excepte a Alemanya". El pitjor �s la incertesa, diu. "Sembla que estiguem improvisant. No hi ha cap guia. I si un no t� clar cap a on anem, �s molt dif�cil planificar, per a un negoci." El professor de la Universitat Col�mbia no ent�n, tampoc, per qu� el president espanyol, Pedro S�nchez, ha decretat un estat d'alarma fins al 9 de maig. "No critico que de vegades calgui fer confinaments. Per� un estat d'alarma de sis mesos? Si no sabem qu� passar� d'aqu� a 15 dies. Em sembla un ab�s de poder extraordinari." Sala-i-Mart�n tamb� desmenteix que l'economia catalana hagi punxat despr�s del proc�s sobiranista, perqu� Madrid l'hagi superat en PIB. "No �s que Catalunya hagi perdut pes econ�mic. �s que Madrid l'ha guanyat, perqu� s'ha menjat les regions que t� al voltant. La culpa la t� l'AVE."

El conseller d'Empresa i Coneixement avan�a que dem� ja es podran sol�licitar les ajudes per a bars, restaurants i centres d'est�tica obligats a tancar pel govern per la pand�mia. Avui s'ha publicat el DOGC la resoluci� per tramitar aquestes subvencions, amb una dotaci� inicial de 40 milions d'euros. Ramon Tremosa tamb� s'ha referit al fons europeu anti-Covid, que es va tractar ahir a la confer�ncia de presidents auton�mics. El conseller adverteix que "si l'estat espanyol fracassa en el repartiment d'aquest fons, la situaci� econ�mica pot ser molt dura, i fins i tot hi podria haver un rescat".

A la secci� "Master class" de l'economista Santiago Ni�o-Becerra, fem una radiografia de la situaci� econ�mica actual, fent incid�ncia sobretot en les conseq��ncies de la tancada de bars i restaurants i en les nefastes previsions de l'FMI sobre l'atur per als pr�xims mesos.

Arran de l'entrevista a Gemma Montull d'avui a "El suplement", amb en Toni Rodon i en Jon Sindreu parlem sobre l'impacte que t� la corrupci� en l'economia i la pol�tica.

Obre a Barcelona la primera escola de postureig de l'Estat. Quatre emprenedors catalans han posat en marxa The Set Lab, un espai de 200 metres quadrats ple de decorats i accessoris per fer-s'hi fotos.

"Dunia" vol dir "terra" en llengua suahili. �s el nom d'un projecte de la cooperativa Tarpuna amb el suport de Barcelona Activa. L'objectiu de Dunia �s promoure la producci� agr�ria ecol�gica i enfortir la connexi� entre el camp i la ciutat creant una comunitat de microfinan�adors d'iniciatives agr�coles sostenibles i de proximitat.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon debaten sobre els influencers, el seu model de negoci i els motius que fan que determinada gent tingui milions de seguidors a les xarxes.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n, que va ser membre de la junta de Joan Laporta al Bar�a, qualifica "d'extravagant, ins�lit i vergony�s" que el club blaugrana hagi denunciat a la Gu�rdia Civil les sospites de firmes falses en el proc�s de la moci� de censura engegada contra l'actual directiva. "No s� si aix� ho fan per guanyar temps", afegeix. "No s� si volen amagar alguna cosa o acabar de tancar algun negoci obscur. El que haurien de fer �s deixar fer la votaci�, i deixar d'embrutar la hist�ria del Bar�a." Sala-i-Mart�n, que va ser tresorer del club, alerta que el deute brut de la instituci� esportiva puja a 820 milions d'euros. I assegura que sense l'impacte de la Covid-19, el d�ficit i el deute tamb� hauria pujat. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� critica el pla de recuperaci� del president espanyol, Pedro S�nchez, per aprofitar els fons europeus anti-Covid. Diu que no veu enlloc plans per fer una administraci� m�s eficient.

Est� a punt de n�ixer la botiga online de Catalunya. Amazcat es presenta com a plataforma de proximitat per acostar productors i consumidors sense intermediaris. Un espai digital propi dins un gran mercat en xarxa que ser� un "tot en un". S'hi podr� des de contractar una asseguran�a fins a seguir un concert. Com podr� fer-se un lloc davant les multinacionals?

En una nova edici� de la "Master Class" del catedr�tic d'Economia Santiago Ni�o-Becerra expliquem les raons per les quals el teletreball ha vingut per quedar-se despr�s de la pand�mia. Segons el Banc d'Espanya, arribarem al 70 per cent de treballadors que apostaran pel teletreball. L'economista tamb� ens parla de la complicada situaci� econ�mica dels clubs de futbol i del pla de recuperaci� econ�mica anunciat per Pedro S�nchez, i creu que �s molt poc realista que es cre�n 800.000 nous llocs de treball.

Amb el polit�leg Toni Rodon i el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu repassem algunes de les prediccions que s'han llan�at als �ltims mesos arran de la pand�mia.

El president de la patronal catalana Foment del Treball treu ferro al fet que Madrid superi Catalunya en creaci� de riquesa: "Nom�s s�n unes d�cimes." I es mostra conven�ut que, amb estabilitat econ�mica i pol�tica, "Catalunya tornar� a ser la locomotora de l'economia espanyola". Josep S�nchez Llibre lamenta que els governs catal� i espanyol hagin posat "llums curts" a l'hora de plantejar solucions a la crisi provocada per la Covid-19, per� diu que els fons europeus per a la recuperaci� s�n "la gran oportunitat per reindustrialitzar l'economia". El president de Foment creu que el buit que deixar� Nissan a la Zona Franca ser� ocupat per una altra firma automobil�stica i empreses de bateries el�ctriques. S�nchez Llibre diu que anir� a l'acte amb el rei Felip VI a Barcelona de divendres, i que "no �s normal" que no hi assisteixin ni l'alcaldessa Colau ni els m�xims representants de la Generalitat.

Despr�s de m�s de 60 anys fabricant teixits, l'empresa barcelonina, afectada per la crisi de la pand�mia, aconsegueix remuntar amb la producci� d'una mascareta antiviral. Ens ho explica en aquest reportatge el gerent de la firma, V�ctor Melul.

Amb el polit�leg Toni Rodon i el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu analitzem el paper de la bellesa f�sica en la pol�tica i la seva influ�ncia en els resultats electorals.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n fa balan� econ�mic dels quatre anys de mandat de Donald Trump a la presid�ncia dels Estats Units. Explica que si l'economia nord-americana ha anat b� fins a la crisi de la Covid "no �s per Trump, sin� pels empresaris i els innovadors. Aix� no vol dir, per�, que les seves decisions no influeixin". Sala-i-Mart�n recorda que els est�muls econ�mics que va aprovar el president nord-americ� han fet de coix� a la caiguda de l'activitat en aquell pa�s. La ra� d'aquesta menor caiguda, diu el professor de la Universitat Col�mbia, �s que "els Estats Units tenen un mercat laboral m�s flexible i una economia m�s diversificada". Al contrari del que passa a Espanya. Per aix�, creu que l'economia espanyola seguir� patint fins que no hi hagi una vacuna o uns tests instantanis de coronavirus.

Analitzem la batalla pel control de TikTok, amb derivades econ�miques, pol�tiques i militars amb el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu, i el doctor europeu en Ci�ncia Pol�tica Toni Rodon.

Les dues "start-ups" catalanes utilitzen algoritmes propis per detectar i diagnosticar de forma r�pida i rigorosa l'ictus i el melanoma, respectivament. A l'"Economia i empresa" descobrirem aquestes dues empreses innovadores de la m� del seus CEOs, Pau Rodr�guez i Narc�s Ricard.

A la secci� "MasterClass", el catedr�tic d'Economia Santiago Ni�o-Becerra es fa ress� de les previsions econ�miques pessimistes que han fet darrerament entitats com el Banc d'Espanya. I pronostica que les conseq��ncies econ�miques de la pand�mia es notaran fins al 2024. Tamb� analitza la fusi� culminada aquesta setmana entre les entitats CaixaBank i Bankia, i parla de la tend�ncia de fusionar bancs a nivell europeu.

Amb el polit�leg Toni Rodon i el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu analitzem qu� vol dir ser optimista i les afectacions personals, pol�tiques i econ�miques d'aquesta actitud vital.

L'expert en banca �tica Joan Antoni Mel� considera "nefasta" per als ciutadans la fusi� de Caixabank i Bankia. "Tot el que sigui concentraci� de poder" �s dolent, afirma el president de la Fundaci� Dinero y Conciencia. Mel�, que va ser subdirector de Triodos Bank, lamenta que el BCE recomani grans concentracions i que "li molestin els bancs petits com el que jo treballava, i menys amb l'etiqueta d'�tics". I recorda que durant l'�ltima crisi financera, els �nics que no van patir van ser la banca �tica, que segons Mel� �s el doble de solvent que un banc convencional. "Grans gegants han caigut. Tenen peus de fang, perqu� tenen un muntatge especulatiu. Banesto era el banc m�s gran a la seva �poca, i va caure." Demana no deixar-se enlluernar amb l'Obra Social de la Fundaci� la Caixa, "perqu� no sabem amb quin tipus de negocis s'han fet els diners que van a obra social".

Biznelis �s un joc educatiu de taula que introdueix els joves en el m�n de l'empresa i dels negocis. L'ha creat l'empresa sabadellenca Kidnelis i �s en catal�.

Fa uns dies van sortir unes dades, que es van fer molt virals a Twitter, i que, �bviament, ens van deixar molt preocupats. L'Estat encap�ala la taxa d'atur juvenil d'europa, segons un estudi de l'Eurocambra. Aix� vol dir que gaireb� la meitat dels joves no tenen feina, tampoc els catalans. Ho analitzem amb dades, estad�stiques i els comentaris de l'Observatori Catal� de la Joventut i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n creu que els plans d'integraci� de Caixabank i Bankia s�n dolents per als clients ("quan hi ha menys compet�ncia, els consumidors hi perden"), per als treballadors ("si tanquen oficines, els empleats tamb� en surten perjudicats") i per al contribuent, pel risc que un gran banc com aquest pugui acabar sent rescatat amb diners p�blics. "No tinguis cap dubte que en la pr�xima crisi financera, els bancs grossos utilitzaran l'argument que s�n massa grans per deixar que facin fallida". Sala-i-Mart�n veu inevitable que a la llarga desapareguin m�s bancs, per la irrupci� de les noves tecnologies. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� critica la llei de regulaci� dels preus del lloguer, aprovada al Parlament: "L'oferta de pisos de lloguer baixar�, i aix� �s contrari a l'objectiu de la llei."

Rep�s a l'economia i a les previsions de futur amb el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el doctor europeu en Ci�ncies Pol�tiques Toni Rodon.

Ser� beneficiosa la fusi� de B�nkia i CaixabBank per la societat, la pol�tica i l'economia catalanes? Quines son les debilitats i fortaleses d'aquesta concentraci� banc�ria pensant en la societat, la pol�tica i l'economia catalanes? Ho consultem amb un dels principals coneixedors de l'economia catalana, l'advocat, historiador i periodista Francesc Cabana.

Aquesta setmana es vota al Parlament la primera llei de regulaci� dels lloguers, un text que vol posar fi a les pujades abusives dels preus. El Sindicat de Llogaters defensa que la llei �s l'�nica via possible per garantir el dret a l'habitatge, mentre que el Col�legi d'Apis de Catalunya considera que si la normativa tira endavant, els preus no baixaran perqu� generar� inseguretat jur�dica i provocar� una disminuci� de l'oferta de lloguers.

En el primer programa de la cinquena temporada, el catedr�tic d'Economia Santiago Ni�o-Becerra analitza la situaci� econ�mica actual i les previsions pels pr�xims mesos. Becerra creu que la situaci� �s molt complicada i no es creu les previsions optimistes del govern espanyol. Tamb� afirma que no hi ha diners per allargar indefinidament els ERTOs del sector tur�stic. La cofundadora d'Holaluz, Carlota Pi, s'estrena amb la secci� "Canviem el m�n". Pi reflexiona sobre com des de les empreses es pot transformar la societat per fer-la m�s sostenible i m�s humana. A la seva secci�, Dani Marco explica qu� �s el DESI, un �ndex de la Comissi� Europea que a partir de valors objectius econ�mics i digitals analitza el nivell digital dels pa�sos. I a la secci� "Empr�n Internet" analitzem com la pand�mia est� afectant les petites i mitjanes empreses catalanes i plantegem com la digitalitzaci� i altres mesures poden ser les seves millors aliades per sortir enfortides de la crisi actual.

El columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el professor de ci�ncia pol�tica Toni Rodon analitzen la situaci� del Bar�a arran de la crisi amb Messi.

El 2008, quan va esclatar la crisi financera, tot just comen�aven la universitat. Davant seu, un futur prometedor que, amb els anys, segurament no ho ha estat tant. Ara, m�s d'una d�cada despr�s, aquells joves que tot just tenien 18 anys veuen la vida amb uns altres ulls i tenen unes altres expectatives. Unes intencions, a m�s, que s'han trobat amb un nou pal a les rodes: la pand�mia. En aquest reportatge, coneixem la hist�ria d'en Pedro, la Maria i en Dani, que expliquen com �s viure entre crisis.

Caixabank i Bankia continuen negociant la fusi�. L'exconseller del Banc d'Espanya i catedr�tic d'Economia Guillem L�pez Casasnovas assegura que les dues entitats estaven abocades a fer-ho per les dificultats per tenir rendibilitat en aquest context. I ha avisat que la part principal la trauran tancant oficines. Per la seva banda, el president de l'Associaci� d'Usuaris de la Banca, Manuel Pardos, ha assegurat que els clients no n'haurien de sortir perjudicats perqu� la llei no permet fer canvis en els contractes dels productes que ja es tenen.

El deg� del Col�legi d'Economistes, Anton Gasol, dona per feta la fusi� entre els dos bancs i defensa que ve motivada per interessos governamentals. Gasol recorda que una d'aquestes entitats, Bankia, va ser rescatada amb fons p�blics, i en aquest sentit apunta que aquesta uni� representar� tamb� la privatitzaci� d'aquests diners.

La pand�mia ens ha obligat a repensar moltes coses: com ens movem, com ens relacionem� I ens ha for�at a fer canvis a les escoles, a les feines, durant les vacances� Tamb� ha posat en evid�ncia les mancances del model econ�mic del nostre pa�s, fonamentalment basat en el turisme i les activitats que se'n deriven. Per� pot ser la situaci� per la qual estem passant una oportunitat per canviar de model? O tot seguir� igual? Ho preguntem al professor Xavier Sala-i-Mart�n.

Joan Antoni Mel� va estar treballant en un banc convencional, fins que un dia se'n va cansar. I va comen�ar a treballar al primer banc �tic europeu, del qual ha estat subdirector general a l'estat espanyol. Avui parlarem sobre el poder que tenim a l'hora de decidir a qui confiem els nostres diners, sobre com podem construir un m�n millor des dels bancs i sobre com hem de canviar la manera de parlar d'economia.

Qui mou els fils? Som 400 fam�lies i al final s�n sempre els mateixos els que es passen el porr�. Quines s�n les grans nissagues que han ocupat el gran poder pol�tic del nostre pa�s? Sota el pseud�nim de Roger Vinton, l'autor de "La gran teranyina" ens explica tot l'entrellat de les gran fam�lies de poder a Catalunya. Avui, la cervesera Damm.

La crisi de la Covid-19 s'ha acarnissat amb tots els col�lectius de professionals que treballen directament o indirectament en el sector de la cultura: int�rprets, t�cnics, autors, creadors... La majoria de persones que hi estan vinculades s'estan trobant en greus situacions de precarietat o de disminuci� d'ingressos. Coneixem com els ha afectat la crisi i com estan subsistint l'actriu Merc� Mart�nez, la flautista Patr�cia de No i el t�cnic de so Paco Melero. Tamb� parlem amb la plataforma "Ajuda, actua, alimenta", que treballa per subministrar aliments a persones del sector cultural que han resultat molt afectades per la crisi.

El comer� i el sector tur�stic de la Costa Daurada es mostren preocupats per l'impacte de la crisi de la Covid-19. L'Ajuntament de Salou admet que �s un dels municipis que m�s patir� la situaci�.

�L'acord de Nissan ha posat de relleu la import�ncia de la figura del mediador. Sense la mediaci� de la Generalitat, les parts potser haurien acabat fent creu i ratlla, la direcci� hauria tirat pel dret amb un ERO unilateral, i els treballadors haurien anat als tribunals, amb l'angoixa de la incertesa mentre no s'hi pronunciaven i unes indemnitzacions m�s minses. Nissan ha tingut un final feli�, malgrat tot, gr�cies la mediaci� de l'equip del Departament de Treball, liderat per la subdirectora general de Relacions Laborals, �ngels Cuadrada, amb qui hem parlat.

Estiu dif�cil i inusual per al sector tur�stic. Les mesures anti-Covid i la davallada del turisme internacional --segons dades del juny, la caiguda va ser d'un 97%-- afecten de ple el sector. Els hotels de Barcelona, que depenen molt dels visitants estrangers, ja donen per perduda la temporada. Altres establiments, com els c�mpings, esperen poder-se salvar gr�cies al p�blic familiar catal�. En general, per�, l'ocupaci� ha baixat for�a a tot arreu i, tot i que encara �s d'hora per fer n�meros, el sector tur�stic preveu p�rdues milion�ries. La Judit Pastor ha parlat amb representants del sector i posa n�meros a tot plegat.

Pugen un 16% els morts en accidents a la feina en els primers sis mesos de l'any, malgrat la forta aturada de l'activitat econ�mica durant l'estat d'alarma. Una dada que preocupa el sindicat Comissions Obreres, que tamb� demana m�s protecci� per a aquelles persones que fan teletreball. Ens ho explica en aquest informe la Judit Pastor.

Avui analitzem l'actualitat amb Ferran Espada, director de P�blic, Albert Ortas, director d'Intermedia, i S�nia Andolz, polit�loga i professora a la UB. Amb ells parlem dels preus dels lloguers de l'habitatge a Barcelona, arran de les darreres novetats en la llei catalana que pret�n regular els preus del lloguer. En clau pol�tica tamb� analitzem les votacions d'aquest cap de setmana per escollir els �rgans de govern de Junts i connectem amb el Parlament per con�ixer l'ambient previ al ple sobre la monarquia. I pel que fa a la contenci� de la pand�mia provocada per la Covid-19, analitzem la nova estrat�gia de cribratge massiu que s'est� realitzant al Vall�s Occidental. Connectem amb Terrassa on tamb� s'han instal�lat dues carpes per fer proves PCR a la poblaci� i parlem amb l'alcalde de la poblaci�, Jordi Ballart.

Els Agents de la Propietat Immobili�ria (API) de Catalunya critiquen el procediment "opac i poc transparent" amb qu� s'ha elaborat la proposici� de llei per regular els lloguers, impulsada pel Sindicat de Llogateres i quatre grups del Parlament (JxCat, ERC, Comuns i CUP), i que ha rebut un dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatut�ries. El president del Consell de Col�legis d'APIS catalans, Joan Company, creu que la norma s'ha fet de forma precipitada, i que "no s'aguanta per enlloc". Nega que els lloguers continu�n pujant desbocadament, i de fet apunta dades que indiquen que han caigut l'�ltim any. Afirma que, contr�riament al que passa amb la compra-venda, el mercat de lloguer est� equilibrat, i adverteix que si s'aprova la llei tal com est�, es reduir� l'oferta de pisos per llogar.