Economia

El periodista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen el present i el futur de l'aeroport de Barcelona.

El professor Xavier Sala-i-Mart�n explica qu� �s aquesta criptomoneda. Com a gran particularitat, en destaca que �s molt vol�til, �s a dir, que canvia molt r�pid de valor. Per Sala-i-Mart�n, �s molt probable que hi acabi havent una bombolla especulativa, ja que moltes persones hi inverteixen esperant guanyar molt m�s del que han invertit. Per aix� suposen un repte per a les grans institucions financeres que, ara per ara, tenen el monopoli de fabricar diners (el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels Estats Units). L'economista tamb� ha exposat que el sistema de funcionament dels bitcoins fa que sigui una moneda molt adorada pels criminals que volen continuar fent les seves operacions a l'esquena del sistema financer mundial.

El polit�leg Toni Rodon i el columnista del WSJ Jon Sindreu analitzen el model de negoci de les xarxes socials.

El catedr�tic d'Economia Santiago Ni�o-Becerra ofereix una nova "Master class" per parlar de la pujada incessant del preu de l'electricitat i per analitzar la pujada del salari m�nim.

A la nova "Masterclass" del catedr�tic Santiago Ni�o-Becerra parlem sobre l'anunci d'Amazon d'obrir noves botigues f�siques, de la supressi� dels peatges, de l'ERTO de Banc Sabadell i del fet que moltes fam�lies s'endeuten per pagar les despeses del nou curs escolar.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen les conseq��ncies de l'acabament de les concessions a la majoria d'autopistes de peatge de Catalunya.

El professor Xavier Sala-i-Mart�n recorda que l'aixecament de les barreres dels peatges no significa que ara les autopistes siguin gratu�tes. Se'n pot finan�ar el manteniment a trav�s dels diners dels contribuents o amb el pagament dels usuaris. "Des del punt de vista econ�mic surt m�s a compte que paguin els usuaris. Nosaltres en tenim molts i d'aquesta manera els europeus que circulin per les nostres carreteres tamb� pagaran". Pel que fa al futur, Sala-i-Mart�n pronostica que a tot l'estat espanyol s'acabar� implementant un model similar al de la vinyeta, �s a dir, una tarifa plana de pagament pel temps que s'utilitza l'autopista.

Com s'ha de fer la transici� cap a les energies renovables? Amb el ge�graf i consultor en paisatges, energia i plantejament territorial Sergi Saladi�, fem un rep�s de la situaci� actual de les energies renovables a Catalunya i del model de transici� que cal seguir.

L'estudi de Google per rebaixar el salari als que teletreballen des de ciutats amb un cost de la vida m�s baix, un dels temes destacats de la tert�lia. Ho analitzem amb Bernat Vilar�, Roger Tugas, Toni Bola�o i Nausic�a Hern�ndez.

L'informe de l'ONU sobre l'escalfament global i el preu de la llum, temes destacats del dia. Ho analitzem amb Laura Pous, Enric Xicoy i Hugo Alvira.

La not�cia de l'ampliaci� de l'aeroport no ha deixat indiferent ning�. Els detractors s'hi oposen sobretot per raons ecol�giques. I els partidaris defensen que l'impacte ambiental ser� menor en comparaci� amb els guanys que representa que el Prat es converteixi en un hub internacional. Ho analitzem amb la consultora internacional en comunicaci� p�blica Erika Casajoana i els periodistes Sergi Sol i Ernesto Ekaizer.

El polit�leg Toni Rodon i el columnista del WSJ Jon Sindreu analitzen el paper de la universitat i el seu encaix -o no- en el m�n real.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen tot el que envolta una competici� internacional com l'Eurocopa.

Aquesta setmana s'entreguen les primeres unitats del Ray 7.7, un esc�ter el�ctric amb la majoria de components catalans i fabricat a Sant Joan Desp� per una companyia fundada el 2019. T'ho expliquem en aquest reportatge de l'"Economia i empresa".

Amb Santiago Ni�o-Becerra descobrim per qu� augmenta la tend�ncia de persones que volen viure al dia i renuncien a contractes laborals indefinits.

El polit�leg Toni Rodon i el columnista del WSJ Jon Sindreu analitzen la ind�stria mundial dels videojocs i el pes del sector a l'economia catalana.

Durant la pand�mia s'ha disparat el ransomware, un m�tode per robar dades, encriptar-les i demanar un rescat a canvi d'un codi. Qu� ha de fer una empresa v�ctima d'aquest tipus d'atac? Busquem respostes amb els Mossos d'Esquadra, un expert en ciberseguretat i la patronal Pimec.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen les causes i les conseq��ncies de l'economia submergida... amb alguna experi�ncia emp�rica interessant.

El professor Xavier Sala-i-Martin recorda que actualment a la UE la reducci� d'emissions de CO2 comport donar menys permisos a les empreses productores, i aix� es tradueix en una al�a del preu d'aquestes concessions per� tamb� una pujada pel consumidor final. Segons ell, "si ens prenem seriosament la protecci� del clima, el que hem de fer �s que els costos de les empreses que emetin gasos contaminants siguin m�s alts i aleshores provocar que elles mateixes passin a produir energia neta".

Una petita botiga de Valls s'ha especialitzat en la venda online de centenars de refer�ncies de vermuts de tot el m�n. Ha crescut exponencialment els �ltims anys i tamb� serveix de plataforma per a petits productors.

Santiago Ni�o-Becerra valora la prova que estan fent a Alemanya de pagar una renda garantida a un grup de ciutadans. Tamb� analitza com �s que poqu�ssimes empreses controlen bona part del PIB mundial.

El columnista del WSJ Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen els pros i els contres de l'ampliaci� de l'aeroport del Prat. I tamb� les alternatives al projecte.

La pand�mia ha disparat les vendes de productes online. Ho constata l'empresa Zacaris, amb seu a Lleida. La firma vol unificar en una sola nau a Bell-lloc, de 7.000 metres quadrats, les tres naus de distribuci� que t� actualment a Lleida.

El columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen el dret de manifestaci� i, sobretot, la influ�ncia de les protestes socials en les agendes pol�tica i econ�mica.

El professor Xavier Sala-i-Mart�n creu que l'economia catalana guanyaria competitivitat amb un aeroport amb m�s vols intercontinentals que els actuals, i per aix� el govern ha de procurar que n'hi hagi m�s a l'aeroport de Barcelona-el Prat: "Si aix� requereix ampliar l'aeroport, que s'ampl�i. Si hi ha alguna altra soluci� alternativa, que jo desconec, que la utilitzin. Per� la prioritat �s connectar Barcelona (amb el m�n)". Sala-i-Mart�n tamb� parla de l'acord del G7 per establir una taxa global del 15% en l'impost de societats, arreu del m�n. Creu que resol els problema dels pa�sos que fan compet�ncia fiscal per captar empreses.

El president de l'ens gestor aeroportuari estatal adverteix que "si Barcelona renuncia a l'ampliaci� de l'aeroport, el fre a la competivitat futura de l'economia catalana ser� molt important". Sobretot, afegeix Maurici Lucena, si els plans per a l'ampliaci� de l'aeroport de Madrid es porten a terme, i els de de Barcelona no. Per� Lucena creu que "si les coses es fan b� entre la Generalitat i AENA, segur que la Comissi� Europea ens ho aprovar�", igual que va passar fa deu anys amb el port de Rotterdam. El president d'AENA diu que encara no ha parlat amb el president de la Generalitat, Pere Aragon�s, de la taula de consens sobre l'ampliaci� de l'aeroport. Per� espera que la reuni� es faci "les pr�ximes setmanes".

Frit Ravich s'ha convertit en un referent a Catalunya en la producci� de patates fregides, snacks, crispetes i fruits secs. Des de la seu de Ma�anet de la Selva, el 2020 en van fer 14,8 milions de quilos, dels quals un 65% els va vendre a Catalunya, un 35% a la resta de l'Estat i un 5% es van destinar a l'exportaci�. Superats els pitjors mesos de confinament a causa de la pand�mia, han tret nous productes al mercat, com les crispetes amb gust de s�ndria, i continuen amb un milionari programa d'inversions per a la millora log�stica i de transformaci� digital. Explica la directora general de Frit Ravich, Judith Viader, que "el futur va per aqu�: ser una empresa m�s �gil i flexible per adaptar-se al mercat".

A la secci� "Master Class", l'economista Santiago Ni�o-Becerra parla de l'envelliment progressiu de la poblaci�, que pot comportar que d'aqu� pocs anys no hi hagi prou poblaci� activa per poder garantir el pagament de les pensions.

Des del petit aeroport de la Seu d'Urgell, Helitrans Pyrinees s'ha convertit en un referent europeu dels treballs aeris amb helic�pter. Amb una flota d'11 aparells i una dotzena de pilots, l'any passat van fer prop de 6.000 operacions de vol.

Amb en Jon Sindreu i en Toni Rodon, parlem sobre els robots d'ara i els del futur, i de la manera com poden acabar substituint els humans en determinats llocs de treball que, ara mateix, no ens imaginem.

L'economista Xavier Sala-i-Mart�n diu que �s "trist" que la Generalitat nom�s pugui administrar "les engrunes que ens dona Espanya", per un sistema fiscal que provoca asf�xia financera. Sala-i-Mart�n t� molt bona opini� del futur conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Gir�: "�s un home molt competent en el sector privat". Caldr� veure, diu, com es mou en l'�mbit p�blic, perqu� "les baralles de partit poden ser perilloses per a persones com ell, o l'exconseller Mas-Colell, que s�n independents". El professor de la Universitat Columbia tamb� parla del projecte "Espa�a 2050" de Pedro S�nchez. "En principi �s una bona idea fugir del curt termini, i implementar pol�tiques que donin resultats molt m�s enll�" del mandat dels pol�tics que governen. "El problema �s que aquest document �s una elucubraci� te�rica sobre com ser� Espanya el 2050, per� sense fer propostes". Nom�s planteja objectius, per� nou diu com s'hi arriba. "Es confonen objectius amb mesures".

A Alpens, al Llu�an�s, s'ha reconvertit una antiga nau d'una empresa t�xtil en una formatgeria col�lectiva i un obrador comunitari per fer-hi pr�ctiques i tamb� com a espai de proves per a emprenedors

Nova "master class" amb Santiago Ni�o-Becerra per valorar els possibles increments que tindran molts aut�noms en les quotes i la possibilitat de posar peatges a totes les autopistes i autovies de l'Estat, com planteja el govern de Pedro S�nchez.

El polit�leg Toni Rodon i el columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu analitzen el poder creatiu de l'avorriment... i tamb� altres conseq��ncies menys edificants.

L'empresa Labin d'Igualada transforma en fertilitzant el p�l dels animals que la ind�stria de la pell de la comarca llen�ava. Cada any se'n recullen 2.500 tones, sobretot de vac�, que fins ara anaven a abocadors i que amb aquesta iniciativa es converteixen en adob per a plantes i cultius.

Amb en Toni Rodon i en Jon Sindreu parlem sobre qu� va representar el 15M i com se'n nota l'ombra a dia d'avui, deu anys despr�s.

Xavier Sala-i-Mart�n creu que el problema de la falta de vacunes contra el coronavirus no s'acaba amb la suspensi� temporal de les patents. Segons l'economista, alliberar-les no resol el d�ficit de vacunes i crea altres problemes perqu� pot desincentivar les farmac�utiques a l'hora d'invertir en investigaci� sobre vacunes, quan hi hagi una nova pand�mia. Sala-i-Mart�n tamb� alerta que la "imatge d'euf�ria" pel final de l'estat d'alarma potser durar� poc si hi torna a haver una nova onada de contagis. Nom�s quan s'erradiqui el virus vindr� l'euf�ria econ�mica. El professor de la Universitat Col�mbia tamb� parla del final del monopoli de Renfe a Espanya amb la posada en marxa del segon operador de trens d'alta velocitat, Ouigo.

La crisi sanit�ria ha rellan�at solucions de desinfecci� a trav�s de la llum ultraviolada. A Sabadell, al Vall�s Occidental, l'acceleradora de projectes de base tecnol�gics Infinitum Projects ha dissenyat XCare, un llum de peu que, a trav�s d'una aplicaci� m�bil, elimina en pocs minuts virus i bacteris a qualsevol superf�cie.

El columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon repassen les teories del decreixement.

L'AEME est� formada per unes 800 empreses fabricants de productes o prove�dores de serveis necessaris per a la mobilitat el�ctrica o sostenible i l'efici�ncia energ�tica. L'Agrupaci� t� l'objectiu de promoure la transformaci� de la ind�stria a trav�s de la innovaci� i la cooperaci� empresarial, i de fomentar les oportunitats de mercat d'aquest nou sector.

El columnista del Wall Street Journal Jon Sindreu i el polit�leg Toni Rodon analitzen el futbol femen� des del punt de vista econ�mic i social.

La pand�mia ha disparat el nombre de repartidors a domicili per�, paradoxalment, tamb� s'ha agreujat la precarietat amb qu� treballen. Els "riders" denuncien que la seva �s una feina prec�ria i estressant, que suposa moltes hores per pocs diners i que implica un alt risc d'accidents. �s un reportatge de Judit Pastor.

Xavier Sala-i-Mart�n espera que el Bar�a no surti perjudicat del frac�s de la Superlliga europea, i que "no hi hagi venjan�a". Ho diu perqu� aquesta nit el Reial Madrid, club impulsor del projecte de nou campionat de futbol, juga partit de Champions contra el Chelsea. "Si els �rbitres van contra el Madrid, vol dir que hi haur� venjan�a" de la UEFA, per l'atreviment de Florentino P�rez de plantejar un sistema diferent. L'economista atribueix el fiasco de la Superlliga a la reacci� dels fans anglesos, contraris al nou format, i a les pressions dels governs brit�nic i rus sobre els clubs de la Premier League. Sala-i-Mart�n creu que la UEFA sortir� refor�ada d'aquest episodi, malgrat que "els seus dirigents no s�n bons per al futbol".

L'Albert Plans, fill de cal Cisteller de Berga, ha fet fer un pas m�s al negoci familiar. Si des del 1925 venen tota mena de productes de cistelleria fets amb fibres naturals a la botiga que van obrir els besavis, ara tamb� els ofereixen a Internet, on han obert Vimetea.

L'empresa sabadellenca incorpora a la seva eina de gesti� del temps el VisualTime, un sistema de reconeixement facial que no necessita contacte. Una mesura de seguretat davant del Covid refor�ada per un detector de temperatura.

Nova "master class" amb el catedr�tic Santiago Ni�o-Becerra amb dues xifres a analitzar: 7 milions de persones en edat de treballar no tenen feina a l'estat espanyol i el 82 per cent dels estudiants es plantegen marxar a l'estranger per treballar. Becerra fa un rep�s de l'actualitat econ�mica dels darrers dies, i comenta not�cies com l'allargament dels ERTO i l'anunci d'incentius econ�mics per als treballadors que allarguin l'edat de jubilaci�.

El polit�leg Toni Rodon i el periodista del WSJ Jon Sindreu analitzen l'impacte econ�mic i social del turisme -i la seva abs�ncia- a Catalunya.

El catedr�tic d'Economia Xavier Sala-i-Mart�n creu que la idea de l'FMI d'un impost temporal a grans empreses per pagar la factura de la pand�mia "acabar� en molt poca cosa". El professor de la Universitat Columbia no troba b� que es castigui fiscalment "empreses que ens han salvat el cul" amb la Covid, com Zoom. En canvi, Sala-i-Mart�n veu normal que, als Estats Units, el president Joe Biden vulgui apujar l'impost de societats fins al 28% per pagar els 9 bilions de d�lars que aquest pa�s es gasta per la pand�mia. La secret�ria del Tresor nord-americ�, Janet Yellen, ha proposat un tipus m�nim d'impost de societats al tot el m�n, per evitar la compet�ncia fiscal entre pa�sos. Aix� desincentiva, diu Sala-i-Mart�n, que les companyies marxin a pa�sos amb una fiscalitat baixa, com Irlanda.

Diversos estudis demostren que les empreses que cuiden els seus treballadors funcionen millor. Per� com es pot mesurar el grau de satisfacci� dels empleats d'una manera objectiva? Despr�s d'una llarga experi�ncia liderant equips i de fundar la seva pr�pia consultoria, el Xavi Escales, ha creat una tecnologia que ho permet.

El polit�leg Toni Rodon i el periodista del Wall Street Journal Jon Sindreu analitzen l'opini� sobre la monarquia al Regne Unit.