Vampiresados

Ja ho deien els Enemigos que "la vida mata"... Els Ilegales afirmaven que "solo la muerte te salva de la vida"... I el DjNaski ens assegura que només hi ha un camí per fer el bé en aquesta vida: "viure cada segon com si anéssim amb un pal de beisbol a les mans". Doncs au, intenteu no fer-lo empenyar, que l'home està desbocat.

Les pastilles ens han regirat definitivament al pitjor dj del planeta terra, que ara a més es creu que pot anar predicant la bona nova des de les ones. En aquest programa 70 ens parla des del seu alter ego catòlic, apostòlic i afectat per dir-nos quin és el bon camí, i sembrant-lo de cançons que ell creu que són prou bones. Doncs deixem-lo amb la il·lusió i fent el ridícul...

La música dels Vampiresados no està especialment programada per ballar, però tampoc van programar el cervell del seu presentador per pensar com havia de titular-ne cadascun dels capítols. O sigui que com si fóssiu un Llàtzer qualsevol, aixequeu-vos del vostre sarcòfag i balleu, balleu maleïts.

L'inacabable mes de maig ha de destrossar-nos sí o sí. Per acomiadar-lo com a mínim fins d'aquí a un any tirem de la fòrmula habitual a Vampiresados, amb r'n'r, pop, easy listening, doo wop, surf, high energy i el soundtrack habitual d'una sèrie. A més aquest cop sentim tres escenes de la millor (amb diferència) pel·lícula d'Almodóvar "Qué he hecho yo para merecer esto". Mala vida...

Quatre vegades va sonar el timbre i quatre vegades el peregrí va obtenir el sileni per resposta. A l'interior de l'hostal el seu propietari estava massa ocupat escoltant l'easy listening, surf, doo wop, punk, pop, rock'n'roll i altres músiques meravelloses del Vampiresados 67. L'endemà al matí quan va obrir la porta de l'establiment, va trobar al brut i pollós humà recolzat contra la porta. El policia, que aleshores escoltava el podcast del programa, tampoc va sentir el telèfon que volia advertir-la el decés. Mala sort.

I el setè dia déu estava tan cansat que va decidir prendre-s'ho amb més calma, va anar a al quiosc de la platja (després d'inventar-se també una màquina del temps per poder-hi viatjar) i es va comprar uns cacauets, unes xancletes i una tovallola per poder-se estirar a la sorra. I ja que hi era posat va esperar-se fins dilluns per poder escoltar el programa preferit de només dues o tres persones al món. El Vampiresados, clar...

Enfonsats en la misèria estem. Ho hem intentat tot menys prostituir-nos per aconseguir més audiència, però no hi ha manera. Per això avui combinem els ingredients musicals de sempre (pop, surf, guitarres, bandes sonores, fressa i melodia) adobats amb fragments de la pel·lícula Comanchería i el segon consell gratuït del Dj que no podem acabar-nos de treure de sobre. Comon freak power!

El programa que hi hauria d'haver hòsties per poder escoltar, arriba carregat de hits de sèrie B. Sebadoh, The Diamonds, Ilegales, OMD o Burt Bacharach formen part d'una alineació que ja li hagués agradat tenir al Tarda Tardà (acs), al cantant dels Pets, o a algun altre programa d'aquesta mateixa emissora. Però bé, si convé muntem un ring, i anem a pinyes amb la competència o amb els oients mateixos. Let's go dirty animals.

Barreja de clàssics amb novetats de noms cabdals o que podrien ser-ho en un futur proper: Yawners, Boo Boo Davis, Angelo de Augustine, Cayman Kings, Deniro o Snakerattlers debuten a un Vampiresados on també ens posarem les botes escoltant un fragment emblemàtic de Los Odiosos Ocho del bo d'en Quentin, mentre esnifem eau de fish acabat d'aplicar sobre el parquet de l'emissora.

No ens hem tornat bojos. Simplement som d'aquesta terra, i no podem ser aliens a l'escena local. Però no espereu merdes de mestissatge ni cançó lleugera... Nosaltres som més modernikis i anem d'indie-pop i totes aquestes mandangues que tampoc serveixen per lligar.

Alguns grups s'han dedicat durant tota la seva trajectòria a recercar la cançó perfecta. Pocs, en cas que n'hi hagi algun, ho ha aconseguit. En aquesta edició ens dediquem a buscar grups que han buscat aquesta mena de cançons, i encara que hem tornat a fracassar en l'intent, donem unes quantes alegries als nostres aparells auditius. Àndaleeeeee.

Abans d'aterrar al planeta 60 la nau del misteri -o millor dit la del rock'n'roll- ens porta per viaranys esperem que poc explorats pels oients. En una vida paral·lela potser no tindreu la sort de gaudir del torrent de frikisme que ens proporciona Vampiresados, amanit aquí per fragments cinèfils de la talla de Los Santos Inocentes, Historias del Kronen o El pico 2.

La psicofonia resultant d'escoltar les primeres paraules de Vampiresada de Jonathan Richman, és claríssima... Nosaltres li fem cas escoltant avui un bon grapat de temes a mig camí entre la melomania i el frikisme, de la cinefilia de baixa intensitat i la fase prèvia a ingressar al frenopàtic. Au doncs, Escuchame una vez o dos...

DjNaski s'ha tornat boig i en un acte de megalomania musical ha convertit petits fragments de més de tres-cents artistes en el programa definitiu de Vampiresados. Podeu vomitar sobre la seva tomba, però espereu primer que la palmi. I sobretot si el trobeu no deixeu que s'acosti a la peixera (ni a l'ampolla de vodka).

Programa primaveral amb connotacions freak de la mà del pitjor dj del planeta terra. Aquesta vegada Lynch i Hitchcock ajuden a amenitzar el subconscient cinèfil dels oients, gràcies a dues pel·lícules terrorífiques, malgrat que no s'adaptin del tot als cànons del gènere. I molt r'n'r, funk, pop i punk.

Si voleu fer-nos cas no us enamoreu mai. Estimeu fins a l'infinit, però deixeu l'amor per les escenes més porques de les pel·lícules o per cançons ensucrades a més no poder. Nosaltres us en proposem unes quantes, i també moltes guitarres, i fins i tot algun hit. Tot per a la vostra salut mental amb homenatge inclòs al cine de Francis Ford.

Una bona glopada de rock'n'roll freak i músiques que ens motiven a fer l'amor i la guerra alhora. Iniciem aquest recorregut amb el bo del Nacho Vegas i l'acabem també al nord, amb una versió fosca d'una cançó disco de la dona del pentinat més impossible després del de Donald Trump, la Desireless.

Clint Eastwood ens serveix de fil conductor d'un programa que iniciem amb la gran Gina Argemir i el seu pop de cordes seductores i acabem amb el Antònia Font i el seu homenatge al nostre rei particular. Entremig, una mica de tots els vicis i virtuts que ja coneixeu del nostre frenopàtic particular.

Comencem encallats amb una dosi de punkcore rus que potser us costarà d'empassar, però no patiu, que més tard s'incorporen les dosi de spaghetti western, pop kitsch i fins i tot un ska navarrès per moureu's com el dj que presenta el programa (com idiotes)...

El programa d'avui és una invitació a emocionar-vos. Si teniu sentiments de mamífer volador us posem a disposició un catàleg de cançons on el ritme, la melodia i el sentiment es donen la mà per conformar una alineació gairebé més bona que la de Bulgària al Mundial de 1994. De llàgrima

El món se'n va a prendre pel cul, però sempre ens quedarà la música... o part del què coneixem per música. El DjNaski us estima. Estimeu al DjNaski hòstiessssssss.

La cinquantena edició de Vampiresados no es mereixia precisament que la dediquessim al ball. Però com que sempre fem justament el contrari del que seria correcte, aquí ho teniu. Una sessió de disco freak, doo wop, electropop i fins i tot una delicatessen maquina, per fer feliça a tots els que tenen els sants pebrots de passar-se el dia movent l'esquelet.

I quan es va despertar, el vampir encara era allà.

Vampiresados retorna després d'un parèntesi nadalenc on el seu mentor ha estat encaparrat amb un projecte sense cap ni peus que us presentarà ben aviat, per presentar algunes novetats imprescindibles com el retorn dels BB sin Sed, al costat d'altres peces molt més vintage del repertori habitual del pitjor dj del planeta Terra. Va, escalfem-nos junts vampiritzats!!!!

How how how... arriben les festes més fredes de l'any, i amb elles tota la càrrega de familiaritat, regals, trobades indesitjades, sopars de compresa i lots de Nadal. El nostre regal no té ni més ni menys que el de qualsevol altra setmana, ansiolítics musicals a discreció, però podeu desembolicar-lo amb el mateix amor o fins i tot una mica superior. Per amanir-lo ens hem passat per Las Vegas amb uns quants diàlegs cinèfils. Bord Nadal!

Ilegales ens serveix per encetar un programa on desfilaran tota mena de músiques, totes elles sota l'estigma del talent dels seus creadors. Hi podreu sentir des dels Abba fins a Jim Jones Revue, passant per Soulwax o Josele Santiago. I com a condiment res millor que fragments de Trainspotting, Toro Salvaje i Torrente 2. Wiiiiiiild

Retornem a la normalitat, en cas que això sigui possible, per escoltar una edició on el pop, els 50's, el death metal, el rock'n'roll i fins i tot Lola Flores versionant un classiquíssim del caracartró de Julio Iglesias comformen una fòrmula de derrota garantida. Bé, no farem història, però com a mínim tenim bon gust. Yeaaaaaaah.

Res d'original en l'horitzó. En DjNaski ha agafat un vehicle imaginari per portar-nos pel litoral cantàbric de la península ibèrica, fer un salt posterior cap als Països Catalans, i amenitzar-ho tot plegat amb música de formacions dels respectius emplaçaments per on passava, i alguns fragments de pel·lícules de culte. Endavant les atxes

Amb el Papamòbil feu el que volgueu, però el cotxe del vostre pare ni se us acudeixi d'agafar-lo, sobretot si sou menors d'edat, no teniu carnet de conduir, i hi ha en Harvey Keitel patrullant per la ciutat. I en tot cas si ho feu, porteu Vampiresados amb el volum a tota hòstia per no sentir-lo quan us demani que us atureu. Rock'n'roll!!!!

Promoció de Vampiresados, el programa de música més o menys independent de la Veu de Sant Joan, amb el pitjor Dj del planeta Terra.

Un clàssic de dixieland molt futbolero per començar una edició de Vampiresados que no passarà a la història de la ràdio, però que servirà per entretindre'ns mentre esperem l'hora de la nostra mort. En altres paraules, més dinamita sonora marca de la casa per escalfar-nos mentre el fred s'introdueix en les nostres vides i la nostra roba interior.

Atordits encara per l'actualitat d'un país que no deixa de sorprendre'ns negativament, ens posem en mans del déu de la música per demanar-li clemència. Que les regles que ell salvi siguin sempre les de l'anarquia i el bon gust, i que es perpetuïn pels segles dels segles.... aaaaaaaaaaaaaaamen!

Per celebrar la quarantena edició de Vampiresados ens submergim en un viatge freak per Lleó, USA, Liverpool, Vallekas, França, Argentina, Kubrick, Leone i Groucho Marx, per carreteres de disco music, easy listening, hardcore, beat, pop i psicodèlia. Ens acompanyeu a la nostra claveguera musical preferida?

Un programa més de bogeria sònica, des de les profunditats televisives ibèriques, fins al cinema subdesarrolista, passant per la sèrie B dels Sonic Youth homenatjant Madonna i versionant Palmer, o fragments de clàssica impagables. I sense oblidar als grandíssims Fromheadtotoe o Triángulo de Amor Bizarro, i fragments d'Amarcord, Pop ràpid i el tràiler de Funny Games. Grrrrrrrrrrrrrgrrr

Doncs sí, algú ha posat alguna cosa dins dels nostres somnis, potser després de dipositar fins i tot alguna substància il·legal a les begudes que consumim. Per això ens ha sortit un programa així críptic, dislèxic i fins i tot un punt estràbic. Però bé, pitjors presidents ha tingut el govern espanyol, o sigui que ja podem estar prou contents. Hey ho let's go.

I tots a dins l'infern, oom oom ombola, i tots dins l'infern, oom oom ombola, busquem el nostre amooooooor, busquem el nostre amoooooooor. Doncs això, fressa i melodia en percentatges similars només per a oïdes desacomplexades.

Vampiresados està completant el seu procés de reconversió en un replantejament radiofònic del televisiu Els Homes Durs no Ballen, sense deixar de banda la bogeria associada des del primer programa les emissions. Avui ens ajuden a fer-ho en Woody Allen, els germans Coen, i el de sempre, el pitjor dj del planeta terra. A veure si us agrada...

Melodia i caos. No és la fòrmula de la coca-cola però de moment ha servit per arribar als trenta-cinc episodis d'un programa que avui es disfressa de paradís sud-americà, de suburbi de ciutat dormitori del mitjà oest o de pub anglès dels setanta. Tot plegat per fer-vos una estona de companyia en aquestes nostres vides tan musicalment decrèpites i decadents.

Amb la darrera calorada de l'estiu i els primers fred de peus de la tardor hem enfollit de nou per generar un programa al límit del freakisme i la bogeria. Ens seguiu?

Després d'unes vacances més que immerescudes torna Vampiresados per torturar a tota la gent que es pensa que escolta bona música però que en realitat s'omple de merda les orelles. Una bona dosi de freakisme només per a les vostres orelles.

El pop vist des de diversos angles, sempre positiu, sempre inquietant. El pitjor dj del planeta terra us convida a un passeig per sons que difícilment us podreu treure mai més de les orelles. Caution!!!!!

Spaghetti western, easy listening, punk, pop... Tot el que sempre haurieu volgut escoltar però mai vau atrevir-vos a demanar al dj del vostre pub preferit.

Celebrem les tres desenes de programes com si no hi hagués demà... Una mica de tot i gens de res, pel programa més freak de La Veu de Sant Joan. Ah, i estrenem el nou single del proper treball dels imprescindibles Ilegales.

Hi ha milers de cançons que parlen de la nit. Centenars de milers segurament. Però en cap altre programa de la radiofonia mundial s'han seleccionat d'una manera tan estrambòtica com en aquest episodi de Vampiresados.

Viatge geogràfic pels Estats Units i algunes de les seves bandes, no necessàriament les més conegudes. De The Byrds fins a Emeralds, passant per The Breeders, Mazy Star o We Are Scientists entre molts d'altres.

El nostre pitjor dj del planeta Terra ha recordat la seva adolescència, quan utilitzava cintes de casset per regalar a les noies que li agradaven, però que finalment es quedaven sempre a casa. Ara ha volgut reproduir el mateix sistema en un programa de Vampiresados, que evidentment tampoc passarà a la història de la radiofonia musical. Però com a mínim que ho intenti, pobre.

Jazz, música italiana i francesa, spaghetti western, homenatges vintage, easy listening... tot per aconseguir el màxim d'orgasmes dels oients, interromputs només per la veu del pitjor dj del planeta terra.

Més del mateix. Bona música presentada per un nefast dj. No donem per més.

La història de la música està plenament relacionada amb el consum de drogues. En aquest programa en fem un repàs superficial i vulgar, com no podia ser d'altra manera. Bridem amb aigua això sí.

Es pot passar d'una cançó dels Suicdial Tendencies a una dels Beatles sense despentinar-se i creure's encara el pitjor dj del planeta terra? Sembla que sí. Ho podeu constatar en aquesta 23ª edició del programa de frenopàtic més concloent de La Veu!