Radiació de fons

Fem un programa ple de preguntes i respostes científiques. Per què el cel és blau? Per què veiem el llamp abans que el tro? Per què el gel flota o la ceba ens fa plorar? Un recorregut divulgatiu per curiositats de física, natura i llengua que expliquen fenòmens quotidians amb ciència.

Conversem amb Xavier Salvador i Costa, biòleg marí, apneista i naturalista, especialitzat en biodiversitat marina i taxonomia. Amb una trajectòria vinculada a la Universitat de Girona i projectes del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Salvador combina recerca científica, fotografia submarina i divulgació. Ha documentat més de 1.500 espècies en aigües catalanes i espanyoles i ha competit al màxim nivell en fotografia i vídeo submarí. L’episodi recorre el seu camí vital, des dels inicis al litoral fins a la descripció d’espècies noves.

Explorem una tecnologia tan habitual que sovint passa desapercebuda: les finestres. Parlem de nous materials, eficiència energètica i el futur de les finestres intel·ligents. El programa també aborda dues notícies de salut: el repunt del xarampió i un avenç prometedor contra el càncer de pàncrees.

Analitzem la roba no com a moda, sinó com a tecnologia. Des dels primers teixits que van permetre a l’ésser humà sobreviure a climes extrems fins als vestits espacials de les missions Artemis. Parlem de termoregulació, materials avançats, pols lunar, teixits intel·ligents i roba capaç de generar energia o refredar el cos.

Encetem el 2026 parlant de ciència, diversitat i mirada crítica. Amb la Carla Trucharte i en José Yépez, el programa explora la diversitat sexual i de gènere al món animal, a partir de l’exposició Una mirada LGTBI+ al món animal que arribarà al Museu del Suro de Palafrugell. Un viatge científic, cultural i social per repensar la natura, els relats que expliquem i els prejudicis que projectem.

En aquest episodi explorem com la tecnologia low-tech aplica coneixement científic per crear solucions simples, eficients i sostenibles. Descobrim exemples reals de purificació d’aigua, refredament i construcció amb materials locals, així com estratègies de disseny digital sostenible. Una mirada a com la simplicitat pot generar impacte i funcionalitat en la vida quotidiana i en el planeta.

En aquest episodi es reflexiona sobre com moltes tecnologies antigues continuen essent més robustes, fiables i fàcils de reparar que alguns sistemes moderns. A través d’exemples diversos —des de maquinària industrial, ponts i fars marítims fins a telèfons de camp, avions antics, canonades romanes o finestres de fusta— es mostra com la simplicitat mecànica, la qualitat dels materials i la reparabilitat sovint superen la complexitat actual. El debat també aborda el pes del manteniment, la durabilitat real i el risc de confondre novetat amb progrés.

En aquest episodi parlem dels Premis Nobel del 2025, explorant temes tan diversos com el nostre sistema immunitari, la física quàntica o materials capaços d’atrapar gasos. També comentem els premis Ig Nobel, que reconeixen investigacions més curioses però no menys científiques. Finalment, repassem la biografia d’un dels pocs catalans mai nominats a un Nobel: el Dr. Josep Trueta.

En aquest episodi explorem la relació entre la nit i la llum: descobrim curiositats sorprenents sobre la foscor, la biodiversitat nocturna i els efectes de la llum blava i la contaminació lumínica. A més, repassem la trajectòria del filòsof, astrònom i activista Pere Horts, i ens preguntem si és veritat o només un mite que “les ciutats més il·luminades són també les més segures”.

En Joan Regí i en Marc Heras comencen una nova temporada del pòdcast de ciència de Ràdio Palafrugell. Com que és la quarta, el número quatre tindrà molt protagonisme al programa.

Acabem la tercera temporada de Radiació de fons plantejant casos hipotètics. Què passaria si desapareguessin elements del nostre entorn? Com canviaria el món? Com reaccionaríem? Quin “efecte papallona” hi hauria?

Parlem d’educació, selectivitat, estudi i vocacions amb el professor Francesc Pruneda. Entrevistem l’Ivan Kapustin, que és alumne de batxillerat, farà la selectivitat i ha guanyat el premi Cracs de la Universitat de Girona.

Entrevistem el doctor Josep Maria Trigo, investigador científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC/IEEC), sobre l’estudi dels meteorits, i les missions espacials per interceptar asteroides potencialment perillosos.

Parlem d’arquitectura i grans errors que han generat catàstrofes. Ho fem al pòdcast de ciència de Ràdio Palafrugell, amb Joan Regí i Marc Heras

Parlem de nous descobriments de llunes i satèl·lits, la deriva del Pol Nord magnètic, i quatre recomanacions literàries per Sant Jordi

Marc Heras i Joan Regí entrevisten Oriol Frigola, enginyer aeroespacial que ha canviat la recerca per la vida a la muntanya. Parlen de vol supersònic, parapent i del seu gir vital cap a un estil de vida més senzill i natural