Hipòcrates en pijama

Abans de jubilar-se, l’otorrinolaringòloga Maria Antònia Claveria feia el seguiment de nens i joves amb sordesa severa als quals se’ls havia implantat un implant coclear. En aquestes visites, es va adonar que molts d’ells tocaven instruments i va tenir una idea genial: impulsar una orquestra integrada per aquests joves músics. Catalunya i l’Estat espanyol continuen al capdavant en donació i trasplantaments d’òrgans, però el percentatge de famílies que es neguen a donar els òrgans dels seus familiars morts ha augmentat darrerament. Parlem amb el metge intensivista Gabriel Moreno-González d’aquest fenomen i de com promoure la donació. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens respon a la pregunta següent: pot el consum de cafè o de te protegir el nostre cervell?

El traumatòleg Jordi Figueras va compaginar, fins a la seva jubilació, la vida professional com a metge amb una altra activitat a la qual ha dedicat temps i passió: la de concertista d’orgue i mestre d’organistes. La menopausa és una etapa de canvi hormonal que afecta de ple la salut de les dones i que encara està envoltada de prejudicis i desinformació. La ginecòloga Elisa Llurba ens dona algunes de les claus que ha recollit al seu llibre La teva menopausa en positiu, on ofereix informació rigorosa perquè les dones visquin aquest període amb bona salut, plenitud i serenitat. Temps afegit: el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla ens acosta a la biografia del psiquiatre alemany Aloysius Alzheimer, que fa més d’un segle va descriure una malaltia devastadora a la qual acabaria donant-hi nom.

Són germanes bessones i comparteixen l’afició pel tennis. A més, totes dues són metgesses. La neuròloga Laia Grau i la psiquiatra Lara Grau van començar amb la raqueta de ben petites i, després d’un parèntesi obligat per la professió i la maternitat, van tornar fa uns anys a la competició com a veteranes. L’envelliment de la població planteja el repte d’oferir a la gent gran amb fragilitat una resposta integrada a les seves necessitats socials i de salut. La metgessa de família Elizabeth Gregorutti ens explica com funciona el projecte pilot ADMIT, que té l’objectiu de fer possible des de l’atenció primària que aquestes persones puguin viure el màxim temps possible als seus domicilis. Temps afegit: Severo Ochoa va estudiar medicina, però es va dedicar exclusivament a la recerca, un camí que el va conduir fins a l’obtenció del Premi Nobel, tal com ens recorda el nostre col·laborador i epidemiòleg Antoni Trilla.

La pandèmia de COVID-19 va ser el punt d’inflexió perquè el metge d’urgències Jorge Morales decidís obrir un parèntesi a la seva vida i fer realitat un dels seus somnis: viatjar a l’Antàrtida. Hi va anar uns mesos com a metge de la Base Antàrtica Espanyola, ubicada a l’illa de Livingston i gestionada pel CSIC i, a banda, de fer-hi de metge, va poder practicar una de les seves grans aficions: la fotografia. Coneixem més a fons les circumstàncies que van envoltar el brot de xarampió declarat la tardor de 2025 al Garraf i com el van gestionar els professionals que, com la pediatra Cinta Valldeperez, hi van ser a primera línia. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ret un petit homenatge al científic i Premi Nobel Santiago Ramón y Cajal.

Practica la dansa des de ben petita i ha impartit classes de fitness, dues aficions a través de les quals la metgessa de família Anna Abugattas va descobrir el pole dance, una combinació d’aquestes dues disciplines que requereix una gran preparació física. Ja fa tres dècades que a Catalunya va començar a funcionar el programa de detecció precoç de càncer de mama, adreçat a dones de 50 a 69 anys. L’especialista en Salut Pública Andrea Buron en fa balanç i aprofita per animar les dones a participar-hi. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui d’un descobriment que va canviar la manera com entenem la regulació dels gens: l’anomenat ARN d’interferència.

El metge Josep Maria Arnau de Bolós té passió per la paraula i per la concisió en l’ús del llenguatge. És internista i farmacòleg clínic, tot i que, des que es va jubilar, es dedica de ple a l’escriptura de microrelats i haikus. Cada hivern, la grip complica la salut de centenars de persones i compromet la capacitat de resposta del sistema de salut. L’especialista en Epidemiologia i Medicina Preventiva i també pediatra Magda Campins ens dona alguna claus per entendre com es produeixen les epidèmies de grip i per què vacunar-s’hi comporta beneficis personals i col·lectius. Temps afegit: Coneixem l’origen dels Premis Nobel de la mà del nostre col·laborador i epidemiòleg, Antoni Trilla, que ens acosta a la figura de qui en fou el creador: el químic suec Alfred Nobel.

Fa uns 50 anys que el metge Agustí Mas es va penjar la guitarra elèctrica. Ha tingut banda pròpia de rock català i ha col·laborat amb músics de jazz britànics i americans i, fins i tot, en un disc de Jaume Sisa. Durant l’etapa de formació dels metges MIR, hi ha una figura cabdal: la del tutor de residents. El tutor és un mestre, un referent, fins i tot, un company. El metge de família Albert Casasa ens explica com és aquesta tasca i la relació que s’estableix entre tutor i resident. Temps afegit: l’epidemiòleg, Antoni Trilla ens revela alguns detalls i curiositats sobre els guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2025: tres científics que van contribuir a identificar les cèl·lules “guardianes” del sistema immunitari.

Lola Bou és metgessa especialista en dermatologia i una referent en l’àmbit de la venereologia. Actualment està jubilada, però, durant molts anys, va ser també col·laboradora a diversos mitjans de comunicació i, molt especialment, en un espai emblemàtic, La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio. Les teràpies CAR-T són un tipus d’immunoteràpies que han avançat de manera espectacular els darrers anys. L’hematòleg Julio Delgado ens explica com funcionen i destaca que equips vinculats a hospitals catalans són referents mundials en el disseny i desenvolupament d’aquests tractaments personalitzats per combatre alguns tipus de càncer i altres malalties. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera un altre títol del cinema d’epidèmies i ens explica algunes curiositats de la pel·lícula Outbreak, estrenada l’any 1995 i dirigida per Wolfgang Petersen.

La història de la metgessa Mònica Villar, resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària, seria una història com tantes altres si no fos perquè va començar a estudiar la carrera de Medicina amb 40 anys i està fent la residència amb 50. Villar ens explica com ha estat aquest camí tan peculiar. El metge intensivista Ricard Molina forma part de la Junta del Consell Català de Ressuscitació (CCR) i ens recorda com n’és d’important, per salvar vides, que la població sàpiga detectar una aturada cardiorespiratòria i aplicar maniobres bàsiques de RCP. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla fa un recorregut per la història dels Premis Nobel de Medicina o Fisiologia i ens n’explica algunes curiositats.

Recollir i preservar testimonis personals i familiars de la Guerra Civil Espanyola és l’objectiu d’un projecte col·lectiu en el qual participa l’especialista en aparell digestiu Ramon Abad. Actualment jubilat, aquest metge és un dels coautors del llibre La Guerra Civil Española contada por los que nos la contaron. L’aplicació de la realitat virtual en l’àmbit de la salut està revolucionant àmbits com la formació i entrenament dels professionals a través de la simulació, però també d’altres com la salut mental. Parlem amb la psiquiatra Mar Baz d’algunes aplicacions que ja s’estan emprant en l’assistència. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el thriller mèdic Contagion, una pel·lícula de 2011 amb un repartiment de luxe que reflecteix de manera molt realista una situació de pandèmia

Les vivències durant el període de formació com a metge resident han estat material i inspiració per al cirurgià general i digestiu Àngel Gávila (nom artístic) a l’hora escriure i interpretar la comèdia musical Pijamas Verdes. L’obra d’aquest metge, que també es reivindica com a actor, utilitza l’humor per fer èmfasi en la necessitat de tenir cura de la salut mental i emocional en un moment d’especial exigència per als joves metges. La mala qualitat de l’aire no és tan sols una amenaça per a la salut respiratòria, sinó que hi ha moltes altres afeccions relacionades amb les partícules que inhalem i que arriben al nostre organisme. En parlem amb la pediatra Elena Codina, posant especial atenció en els infants. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens transporta fins a l’univers del personatge de Frankenstein i de la novel·la homònima escrita per Mary Shelley.

La metgessa Loida Galvany no té records de la seva vida sense que la dansa hi hagi estat present, especialment, el ballet. Aquesta dermatòloga, que ha ballat a diferents escenaris internacionals, troba en la dansa una via d’expressió artística que li permet, a més, fer exercici i, com ella mateixa diu, fer “autocura de l’ànima”. Els problemes del son no només són cosa dels adults. També els nens i adolescents pateixen alteracions que afecten el seu desenvolupament i aprenentatge. El neurofisiòleg clínic Òscar Sans insisteix que cal actuar en la infància per evitar que aquests problemes s’arrosseguin i s’agreugin en l’edat adulta. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la història del Doctor Jekyll i Mister Hyde, des de la novel·la original fins a les diferents versions cinematogràfiques que se n’han fet.

L’orquestra Ars Medica del CoMB és una iniciativa única i pionera que aplega 42 músics, la meitat dels quals són metges i professionals de la salut. El president de l’entitat i metge de família, Josep Maria Bosch, ens parla del que suposa formar part i tocar en aquesta orquestra, que celebra 40 anys de vida. Una nova etapa s’obre en la vida de la metgessa Mònica Retuerto, que acaba de començar la residència de Medicina Familiar i Comunitària i que ens transmet, en una entrevista, reflexions i missatges que traspuen il·lusió i, sobretot, molta vocació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla tanca una sèrie sobre el xarampió amb una tercera entrega on fa èmfasi en l’enorme capacitat de contagi del virus causant d’aquesta malaltia, per a la qual, sortosament, disposem d’una vacuna molt segura i efectiva.

La metgessa Ester Puig és resident de tercer any d’oftalmologia i, des de petita, ha practicat tota mena d’esports. Però, quan es va iniciar en el running i les curses de muntanya, va trobar-hi el seu lloc, fins al punt de treure-se’n el títol d’entrenadora i de promoure un club on pot compartir la seva passió amb altres corredores. La pediatra Núria Curell té més de 25 anys d’experiència en atenció a adolescents i ens revela, en una entrevista, quines són les claus per establir-hi un clima de confiança a la consulta i per garantir a aquests joves pacients la confidencialitat a la qual tenen dret. Temps afegit: segona entrega de la sèrie sobre el xarampió de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla, que ens recorda alguns dels brots més devastadors de la història de la malaltia.

Música i salut es fusionen en una interessant iniciativa promoguda per la metgessa i pianista Natàlia Arisa, una resident de quart any de Medicina del Treball que ha impulsat un programa de musicoteràpia adreçat a les dones embarassades del seu hospital. La pell és l’òrgan més gran del nostre cos i el que sovint mostra de manera més evident l’envelliment. Parlem amb la dermatòloga Alba Català per conèixer millor quines són les funcions de la pell i les principals claus per tenir-ne cura en el dia a dia. Temps afegit: per combatre l’increment de casos de xarampió, la vacuna és la nostra millor arma. L’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda la història d’una vacuna que ha demostrat, sobradament, la seva eficàcia i seguretat.

El metge Víctor Vidal juga al futbol des de ben petit. Fa de porter i va arribar a dedicar-s’hi professionalment, a la categoria de Primera Federació. Quan va arribar el moment, va apostar per la medicina i, actualment, és resident de primer any de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica, però manté el contacte amb el futbol com a jugador a la Kings League. El neuròleg Marc Suárez-Calvet ens ofereix una aproximació esperançadora i, alhora, acurada i realista als darrers avenços sobre Alzheimer en una interessant entrevista. Més coneixement sobre les causes de la malaltia, una nova generació de tractaments i nous biomarcadors marquen un canvi de paradigma. Temps afegit: arriba la segona part sobre els prions de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

L’afició recent per la novel·la negra, com a lectora i també com a autora, ha portat la metgessa Violeida Sánchez a implicar-se en la direcció del festival literari Berga Negra, i en la dinamització de clubs de lectura. El dèficit de vitamina D i la suposada necessitat de sumplementació d’aquest nutrient essencial per al metabolisme dels ossos és un tema cada cop més present a les xarxes, però el metge de família Jordi Mestres alerta contra les modes que circulen a Internet i recorda que cal comptar amb la valoració d’un professional i seguir uns bons hàbits quant a dieta i exposició moderada a la llum solar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla dels prions, les proteïnes defectuoses causants de malalties greus i mortals.

La metgessa Lidón Muñoz, resident de segon any d’Aparell Digestiu, comparteix l’experiència de compaginar la seva formació i carrera professional amb la natació de competició: té 24 rècords d’Espanya i va participar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Ets una exagerada és el títol del llibre editat per Raig Verd que la metgessa internista Blanca Coll-Vinent ha coordinat i on diverses pacients i metgesses exposen com el biaix de sexe i gènere ha perjudicat durant dècades l’atenció a la salut de les dones. Temps afegit: el nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla, ens acosta a la figura d’un dels pares de la Neurologia moderna: Jean-Martin Charcot.

Fa poc que s’ha jubilat de la gestió sanitària, però el metge de família Jordi Varela encara dedica hores a fer formació i també a escriure, una afició que fa temps que l’acompanya i que ha cultivat tant des de la narrativa com, més recentment, a través de l’assaig i d’articles més breus. Encara són pocs els ciutadans que han emès i registrat un document de voluntats anticipades, però la metgessa de família Rosario Jiménez ens recorda en una entrevista que aquesta eina ens permet protegir la nostra dignitat i decidir com volem viure fins al final. Temps afegit: Coneixem avui, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història de James Parkinson, un metge d’esperit inquiet que va viure a Anglaterra, a cavall dels segles XVIII i XIX, i que va descriure i donar nom a una malaltia ben coneguda.

Ha mantingut, des de petit, el contacte amb la terra i amb les tasques lligades a la pagesia. A dalt del tractor, mentre observa els solcs a la terra, el cirurgià digestiu Ramon Vilallonga ordena els pensaments i s’hi troba tan bé com a dins del quiròfan. La disfàgia o dificultat per deglutir és una patologia sovint ignorada o poc valorada, malgrat ser molt prevalent entre gent gran i persones que han patit malalties cerebrovasculars o neurodegeneratives. En parlem amb Pere Clavé, també cirurgià digestiu i tot un referent internacional en disfàgia i en el seu abordatge. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla ens parla avui del refredat comú, una infecció respiratòria darrere de la qual hi poden haver més de 200 virus.

La metgessa Montserrat Bellver és especialista en Medicina de l’Esport i també una gran esportista. Ha viscut dos Jocs Olímpics, els de Tòquio 2020 i els de París 2024, com a membre de l’equip mèdic del Comitè Olímpic Espanyol, unes experiències que li han reportat grans vivències professionals i personals. La digestòloga Lucía Márquez ens dona algunes claus per entendre com és d’important per a l’organisme humà la microbiota intestinal i per què en els darrers anys han augmentat els diagnòstics de malaltia inflamatòria intestinal. Temps afegit: Si hi ha un tema que apassiona l’epidemiòleg Antoni Trilla, aquest tema són els virus. Avui el nostre col·laborador ens parla d’aquests microorganismes i de la virusfera.

La metgessa Pilar Verdaguer compagina la seva feina com a geriatra amb la seva passió per la música. Ho fa a través de la direcció de corals a la Fundació Vozes, una entitat que acosta la formació musical de qualitat i gratuïta a infants i adolescents. Quines causes poden produir la pèrdua de l’olfacte? És possible recuperar la capacitat de sentir i identificar les olors? L’otorrinolaringòloga Alda Cardesín respon a aquestes i altres preguntes en una entrevista sobre la rehabilitació olfactiva. Temps afegit: La brillant carrera del científic francès Luc Montagnier, reconegut, l’any 2008, amb el Premi Nobel de Medicina com a codescobridor del virus de la sida, va fer un gir inesperat, en els seus darrers anys, cap a teories més marginals. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Aina Camps es troba en el tercer any de residència de Medicina Preventiva i Salut Pública, però la passió pel teatre se li va encendre des de ben petita. Ens explica com ha estat aquest viatge: de les actuacions escolars a les companyies amateurs i de l’actuació a la direcció i a l’escriptura de textos teatrals. Els espais dels centres sanitaris també poden ser espais de salut i la nefròloga Itziar Navarro ens n’explica una experiència d’èxit en què la col·laboració entre professionals de la salut, arquitectes i pacients ha estat clau. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla recorda una figura cabdal a la història universal, tant pel que va representar per a la ciència, com per al paper de la dona a la societat. Evidentment, es tracta de Marie Curie.

L’epidemiòleg Jordi Casabona és autor i lector de poesia i comparteix les seves reflexions al voltant del valor que té la paraula a la literatura i, també, a la medicina. Si l’especialitat dels metges de família és la Medicina Familiar i Comunitària, la metgessa Marta Castelló ens explica en una entrevista en què consisteix i per què és tan important aquest segon qualificatiu que fa referència al context del pacient: la comunitat. Temps afegit: Retrocedim a principis dels anys 80 del segle passat i recuperem, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla, la història del descobriment del virus de la sida, el VIH, una fita que va fer mereixedors del Nobel de Medicina, l’any 2008, els científics Luc Montagnier i Françoise Barré-Sinoussi.

El metge de família Jaume Padrós sempre ha viscut amb molta intensitat el Nadal, una època durant la qual dedica hores a muntar un gran pessebre que cada any incorpora nous personatges i enginys i que, sobretot, és una molt bona excusa per convidar amics i compartir-hi una estona. L’infectòleg Adrià Mendoza repassa en una entrevista diferents aspectes del que significa i implica viure avui dia amb el VIH: tractaments, profilaxi, qualitat de vida, relacions, estigma... Temps afegit: Molts virus, un cop descoberts, han estat batejats amb topònims d’arreu del món i l’epidemiòleg Antoni Trilla ens en recorda alguns.

Jaume Rosset és metge traumatòleg especialitzat en patologies de músics i d’artistes i la seva passió pels castells també ha fet que sigui un expert en seguretat i millora de la capacitat física dels castellers. A més, recentment, s’ha aficionat a ballar lindy hop. El programa català de cribratge de càncer colorectal està a punt de fer 25 anys i la doctora Gemma Binefa, especialista en Salut Pública i Medicina Preventiva, en fa balanç dels resultats i dels reptes d’aquesta eina per a la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla tanca la seva sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis amb el metge d’origen polonès Albert Sabin.

El certamen de Sant Jordi organitzat al seu hospital va animar la internista Helena Monzón a fer el pas i fer realitat una idea que feia temps que li rondava pel cap: escriure el seu primer conte infantil, en aquest cas, al voltant de l’assetjament escolar. Descobrim, amb la cirurgiana ortopèdica i traumatòloga Laia Sabaté, com funcionen i com envelleixen les mans, part fonamental del nostre cos per a les nostres activitats quotidianes. Temps afegit: A la segona entrega de la sèrie sobre la història de la vacuna de la poliomielitis, l’epidemiòleg Antoni Trilla ens recorda el paper que hi va jugar el metge Jonas Salk.

Als 40 anys, el cardiòleg pediàtric Ferran Gran va aprendre a tocar la guitarra i va començar a tocar amb un grup d’amics que conserva des de l’època de la facultat. Gaudeix dels assajos setmanals amb la seva banda de pop rock, però, sobretot, gaudeix de les converses i dels moments que comparteixen després dels assajos. L’oftalmòloga Zoraida del Campo ens parla del glaucoma, una afecció del nervi òptic que avança de manera silenciosa i que és una de les principals causa de ceguesa, i insisteix en la importància de la detecció precoç. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla inicia una sèrie de tres entregues dedicada a la vacuna de la pòlio. La d’avui té com a protagonista Franklin Roosevelt, qui va ser president dels Estats Units.

De ben petita, la cirurgiana Consuelo García va aprendre a cosir i a fer sargits al costat de les àvies. No era conscient llavors que la seva destresa amb l’agulla anunciava ja una vocació professional posterior i que, en paral·lel, mantindria tota la vida la seva afició pel disseny i la confecció de roba. Entrevistem l’infectòleg Arkaitz Imaz perquè ens expliqui les causes i conseqüències del ressorgiment del xarampió al nostre entorn, una malaltia que ell mateix va patir ja en l’edat adulta. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla fa un repàs de com, des de l’any 1999, el virus del Nil Occidental va anar conquerint els Estats Units: des de Nova York fins a la costa Oest.

El dermatòleg Ramon Grimalt és un esperit inquiet. Un enamorat de la música jazz i del swing que passa a l’acció tocant el contrabaix amb la seva banda, sense deixar de banda altres aficions com la fotografia, l’ornitologia o el pilotatge d’avions, entre d’altres. La simulació guanya terreny en la formació dels professionals de la salut, amb la recreació de situacions reals en entorns segurs. La metgessa internista Mònica Rodríguez Carballeira aprofundeix en aquesta eina que facilita l’aprenentage i el treball en equip. Temps afegit: Nous estudis sobre mostres de l’ADN del músic Ludwig van Beethoven posen llum a possibles raons de la seva sordesa. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

L’interès i la voluntat de visibilitzar el paper que moltes dones han tingut en la ciència, així com els biaixos de gènere en salut, ha portat l’especialista en salut pública Marta Aymerich a fer-ne recerca i a publicar recentment el llibre Dones de ciència, tecnologia i pensament (Viena Edicions). La irrupció al mercat de fàrmacs de la família del conegut Ozempic, indicats per a la diabetis o l’obesitat, ha generat moltes expectatives. En parlem amb l’endocrinòloga Paula Garcia-Sancho, que ens explica com funcionen aquests medicaments i per què és tan important que es consumeixin sempre sota prescripció i seguiment mèdic. Temps afegit: Ara fa 60 anys, es va descobrir el virus Epstein Barr i, per primer cop, es va demostrar que un virus podia provocar càncer en éssers humans. Ens ho explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Alicia Albadalejo és d’un poble d’Albacete i va arribar a Catalunya fa gairebé deu anys per estudiar Biomedicina. Quan va triar la UAB ja tenia en ment que començaria a aprendre català de seguida. S’hi va posar i avui s’hi manega a la perfecció. En el camí, ha estudiat Medicina i tot just acaba de començar el MIR d’Oftalmologia a l’Hospital Clínic. Entrevistem el metge de família José Luis Ballvé, que ha posat en marxa un projecte per desenvolupar una aplicació que faciliti el diagnòstic, el tractament i, molt sovint, la curació del vertigen posicional paroxístic a la consulta d’atenció primària. Temps afegit: Alexandre Yersin, el brillant científic francès descobridor del bacteri causant de la pesta, és el protagonista que avui recupera l’epidemiòleg Antoni Trilla.

El cardiòleg Alfons Fadeuilhe va aprendre amb el seu pare les primeres nocions de fotografia, una afició que l’ha acompanyat tota la vida i que ell ha anat perfeccionant amb la capacitat d’observació que ha adquirit amb la pràctica de la medicina. Conversem amb la ginecòloga Meritxell Gràcia, que ens explica per què, durant anys, l’endometriosi ha estat una malaltia infradiagnosticada, tot i afectar de manera important la qualitat de vida d’una de cada deu dones en edat reproductiva. També ens avança que les coses ja han començat a canviar. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens condueix fins als campaments dels legionaris romans per saber com era la medicina militar de l’època.

La ginecòloga i obstetra Sara López ha apostat per sortir de la consulta per fer divulgació sobre reproducció assistida i problemes de fertilitat a través d’un llibre i, més recentment, d’altres canals com les xarxes socials. El metge de família Xavier Busquet és expert en cures pal·liatives domiciliàries i un dels autors d’un estudi qualitatiu que recull experiències de professionals que han participat en processos d’eutanàsia a Catalunya. En una entrevista, ens acosta les reflexions, emocions i dificultats que van expressar aquests companys. Temps afegit: curiositats al voltant dels supervivents del Titanic, a propòsit de la cançó My heart will go on, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Ja fa uns anys que el metge de família Dani Antolín va trobar en el teatre un gran aliat. Els escenaris i la interpretació el van ajudar a superar un intent de suïcidi i han estat companys de viatge i font d’aprenentatge per a aquest jove metge. Entrevistem un altre metge de família, Yoseba Cánovas, que cada any fa un seguiment exhaustiu del procés d’elecció de les places MIR i n’elabora una anàlisi molt innovadora que, segons afirma, desmenteix que la Medicina Familiar i Comunitària sigui poc atractiva per als joves metges. Temps afegit: epidèmies de febre groga a la Barcelona del segle XIX, de la mà del nostre col·laborador, l’epidemiòleg Antoni Trilla.

D’una manera gairebé casual, la cirurgiana general Janice Velasco va descobrir que les radiografies podien ser un material perfecte per elaborar els seus originals collages i per expressar la seva creativitat. Conversem amb la metgessa de família Anna Ruiz Comellas sobre com compagina assistència, recerca i docència a futurs metges des de la Catalunya Central. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla ens porta una llarga llista de temes del pop i del rock amb ritmes idonis per acompanyar una reanimació cardiopulmonar (RCP).

La dansa i el dibuix han estat molt presents a la vida de la metgessa de família Sònia Baró. Després d’un parèntesi, s’ha retrobat amb el ball gràcies a la pràctica i el descobriment del twerk. Acostumada a ser entrevistada com a referent de cirurgies pioneres, la neurocirurgiana Gloria Villalba ens parla avui de la importància de crear espais de calma dins dels centres sanitaris per poder comunicar amb respecte i empatia informacions de fort impacte emocional tant als pacients com als seus familiars. Temps afegit: el primer transplantament de cor del món, realitzat l’any 1967 pel cirurgià Christiaan Barnard, és l’episodi mèdic que avui rescata de la memòria l’epidemiòleg Antoni Trilla.

El metge de família Lluís Valerio compagina la medicina amb l’escriptura. Es mou com un peix a l’aigua al gènere de la novel·la d’aventures: n’ha publicat tres títols i compta amb uns quants lectors fidels. Les emergències han marcat la vida professional del metge internista Jaume Motos. Acaba de jubilar-se del SEM, on era el metge més antic, i comparteix vivències i reflexions de tota una carrera que ha viscut amb veritable passió i dedicació. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recupera la figura del metge alemany Robert Koch, descobridor del bacil de la tuberculosi.

La figura d’Agnòdike, que va viure a l’Atenes del segle IV abans de Crist i que es coneix com la primera ginecòloga de la història, ha servit d’inspiració a la historiadora Elisenda Durban per escriure la seva primera novel·la, La metgessa (Pagès editors). La neuròloga Patricia Pozo actualitza coneixements al voltant de la migranya en una entrevista en què destaca la importància d’oferir als pacients opcions que millorin la seva qualitat de vida. Temps afegit: l’epidemiòleg Antoni Trilla recorda l’enorme aportació que la metgessa Virgina Apgar va fer a la salut neonatal, amb el test que porta el seu nom i que es fa a tots els nadons en néixer.

L’oftalmòleg Ferran Mascaró ha participat a cinc de les sis grans maratons del món. L’afició per córrer li ha servit per connectar amb el seu fill Josep, diagnosticat d’autisme, i per donar visibilitat als trastorns d’aquest espectre. Parlem de dolor persistent amb la metgessa de família Aina Perelló, que ens explica que hi ha tractaments més enllà dels fàrmacs i que cada cop hi ha més evidències dels beneficis que aporten als pacients el moviment i l’educació en neurociència. Temps afegit: fòbies i altres curiositats al voltat d’agulles i xeringues, amb l’epidemiòleg Antoni Trilla.

A punt de jubilar-se, la metgessa de família i experta en valoració geriàtrica Adela Martín té molt clar que ha arribat el moment de dedicar-se a la seva altra gran passió: la botànica. Conversem amb el radiòleg Xavier Serres, que ens recorda la gran aportació que els ultrasons han fet a la medicina, sobretot a través de l’ecografia, i ens descobreix l’enorme potencial que aquestes ones tenen també en processos terapèutics, com ara la destrucció de tumors. Temps afegit: l’origen i evolució del fonendoscopi, de la mà del metge epidemiòleg Antoni Trilla.

Francesc González és metge internista i disc jòquei. S’ha format com a productor musical i la seva passió per la música electrònica només és comparable amb la satisfacció que li produeix fer de metge. Entrevistem el pneumòleg Ignasi Garcia Olivé, amb qui recordem que l’amiant continua sent un risc real per a la salut a l’espera d’assolir la retirada total dels materials que contenen aquest tipus de minerals. Temps afegit: La història dels guants quirúrgics explicada per l’epidemiòleg Antoni Trilla, amb una història d’amor inclosa.

Paula López és resident de tercer any d’Angiologia i Cirurgia Vascular, però també toca el piano i gaudeix ballant, dibuixant i, sobretot, llegint. Ella és booskstagramer, és a dir, que recomana i comparteix lectures a Instagram. Entrevistem la psiquiatra Lluïsa Garcia-Esteve, referent en l’atenció a dones que pateixen violència sexual, que ens recorda que la violència masclista és també una qüestió de salut a la qual cal donar una resposta integral. Temps afegit: L’epidemiòleg Antoni Trilla analitza el personatge televisiu del doctor Gregory House i els paral·lelismes que manté amb Sherlock Holmes.

Amb una sòlida formació en filosofia i teologia, que enriqueix la seva carrera com a metge de família i directiu del món sanitari, Jaume Duran reflexiona i escriu sobre la relació entre ciència, medicina, fe i espiritualitat. La metgessa Zineb Bakkali va graduar-se fa uns mesos i ens explica en una entrevista com es prepara l’examen MIR i quines són les seves expectatives i il·lusions professionals i personals. Temps afegit: l’eradicació de la verola, un gran triomf de la vacunació, amb Antoni Trilla.

A la biblioteca del cardiòleg Miquel Ylla hi ha més de 10.000 llibres sobre muntanya, bona mostra de la gran afició d’aquest metge, ja jubilat, que encara es calça les botes per pujar cims. Parlem amb el metge internista Daniel Camprubí sobre les raons per les quals malalties qualificades d’emergents, com el dengue o la febre del Nil occidental, estan apareixent cada cop amb més freqüència al nostre entorn. Temps afegit: el descobriment de l’Helicobacter pylori com a causa de l’úlcera pèptica, una revolució clínica dels anys 80 que ens explica l’epidemiòleg Antoni Trilla.