Foc a Terra

Malgrat que volíem parlar de la decadència de grans companyies tecnològiques, un esdeveniment inesperat en mig de l’episodi ha fet que acabéssim parlant de les estafes telefòniques.Notes de l’episodi:Simples consells per protegir-se de les estafes telefòniques: silenciar totes les trucades que no són de "coneguts".Sanebox vindria a ser el seu cosí per a correus electrònics.No tenim clar que la llista Robinson serveixi de gaire… però nosaltres te l'enllacem per si de cas.Ja per acabar, demanem disculpes per l’àudio del Marc, que no és de la qualitat a la qual Foc a Terrra ens té acostumats. Fou un problema puntual, pel qual ens demana disculpes, ens promet que no tornarà a passar i, aquesta vegada, el perdonem.

Aquí tenim la definició de manual d'episodi d'estiu. Agafem el relleu de l'anterior edició — on parlàvem de contingut patrocinat — per emetre tres recomanacions: un llibre, un pòdcast, i el millor producte que hem adquirit per menys de 10 euros. Evidentment, contingut totalment lliure de patrocini.Notes de l'episodi:Les recomanacions de l'Àlex: un llibre, un pòdcast, un producte.Les recomanacions del Marc: un llibre, un pòdcast, un producte.

La política parla de tecnologia. Viatgem a Brussel·les per posar-nos al dia i entendre les implicacions dels últims esdeveniments que la Unió Europea està promovent en matèria de protecció de dades i privacitat.Notes de l’episodi:Aquest episodi neix arran d’una decisió de l’agència de protecció de dades danesa. La qual prohibí l’ús de tots els productes de Google en espais públics.El nostre nou heroi: Max Schrems. L’activista Austríac que va "llegir-se la política de privacitat de Facebook" i la guspira que inicià tot el moviment darrere del que avui coneixem com GDPR.L’altre pilar per entendre aquest episodi és el Privacy Shield i la seva revocació arran del Shrems II — el qual prohibeix, entre moltes altres coses, extreure dades de ciutadans europeus del territori continental.

Podem "fabricar" estudiants de la mateixa manera que produïm dispositius electrònics? Avui li fem eixir els colors a l'educació tradicional per discutir si és possible crear un model formatiu escalable sense perdre'n l'essència.Notes de l’episodi:Mencionem el Data Science Retreat — un bootcamp de ciència de dades a Berlin — com a exemple de projecte educatiu enfocat a la qualitat, no a l’escala.Quan parlem d’una tecnologia que ha creuat l’abisme i ha estat globalment adoptada per la societat, al·ludim a un concepte que popularitzà aquest llibre.

Aquí va una càbala: la generació del PC Futbol està molt més preparada per comprendre on som i on anem. Agafem el testimoni d'un oient per a desgranar de què ens ha servit aquella època i si realment ens ha equipat per afrontar els reptes de la societat moderna?Notes de l'episodi:Ciència-ficció que sembla convertir-se en profecia. Fa un grapat d'anys el serial Black Mirror proposà alguns episodis presumptament distòpics, com Waldo o Nosedive, que resultaren anticipar fenòmens socials que ja estan passant avui dia.Un dels autors preferits del Marc — Nassim Nicholas Taleb — explica en el seu llibre Fooled By Randomness la importància de les coses que "no passen" i les realitats que això en genera.

D'un tema que ni fu ni fa... l'episodi gira inesperadament per convertir-se en una opinionada conversa sobre l'estat de l'art dels navegadors, la privacitat, i el futur de la web.Notes de l'episodi:Mencionem molts navegadors, podríem enllaçar-ne cadascun d'ells, però ens ha semblat més útil aquesta entrada de Wikipedia que ja ha fet la feina per nosaltres.Avui dia, són moltes les aplicacions que darrere d'un màrqueting natiu, amaguen un motor comú basat en Electron.Si vius en una dualitat de navegadors, aquesta et eina pot ser d'utilitat.

Ens diuen que la profecia de Skynet — extreta directament de la pel·lícula Terminator — ha esdevingut una realitat. Ens recolzem en tot el rebombori originat al voltant de si LaMDA ha cobrat, o no, consciència per analitzar l'estat de l'art de la intel·ligència artificial.Notes de l’episodi:Si ahir vas baixar de la figuera i no has escoltat res sobre LaMDA, aquest és l’article que ho va destapar tot i aquesta la transcripció de la conversa on es manifesta conscient.Gran part de la recerca del Marc es fonamenta en aquest article — que desgrana l’evolució dels diferents corrents de pensament al voltant de la consciència.Quan parlem que la intel·ligència artificial genera corrents de pensament "no humanes" ho il·lustrem amb aquest documental d’AlphaGo.Finalment, et deixem amb el promès fil de Twitter que posa de manifest els biaixos de certs models d’aprenentatge i que ha inspirat l’Àlex en la part final de l’episodi.

Et portem (el que no hauria de ser) consell financer de la mà de Foc a Terra. Avui ens envalentim i tornem a trepitjar terreny desconegut per parlar de la crisi financera, l'estat de web3, i si realment hi ha valor darrere d'algunes criptomonedes o si tot plegat ha estat una "gran bombolla".Notes de l'episodi:N'hem parlat força vegades les tres èpoques d'Internet. Aquest fil és una bona introducció al concepte. Dins de web3 també en distingim tres etapes diferents que — malgrat que solen acabar en bombolla — ens deixen pel camí els fonaments sobre els quals es sustentarà la següent.També tenim dues recomanacions literàries: la primera, Flash Boys, de Michael Lewis. La història del projecte que cavà un túnel de milers de quilòmetres per passar un simple cable de fibra òptica entre Nova York i Chicago, només per anticipar-se uns mil·lisegons al mercat. La segona, A Random Walk Down Wall Street, una bèstia de més de mil pàgines que l'Àlex ens resumeix per nosaltres amb el savi consell de no intentar ser "més llest que el mercat".

Avui ens deixem anar. Trenquem amb l’estricte format de trenta minuts que ha presidit aquest podcast durant 25 episodis, però l’ocasió ho mereix. Inspirats per The Talk Show, de John Gruber, anem llargs per comentar en exclusiva la WWDC d’Apple que ha tingut lloc aquesta setmana.Notes de l’episodi:El podcast que mencionem a l’inici i que quasi podríem dir que dona nom al concepte de xerrada relaxada sobre Apple — entre d’altres temàtiques — és The Talk Show, de John Gruber. Qui precisament aquesta setmana ha publicat també el seu episodi comentant les novetats de la WWDC — això si, en directe des de l’Apple Park i acompanyat de Craig Federighi i Greg Joswiak.Aquí deixem el nostre petit tribut al product manager que llista fil per randa totes les noves funcionalitats d’iOS, iPadOS, i macOS, presentades durant la conferència.A diferència del personatge del punt anterior, la quantitat de temes que toquem durant l’hora i mitja d’episodi no ens donen per llistar-los en aquestes breus notes. Malgrat això, t’avancem que analitzem tendències com la personalització del sistema operatiu; la transició d’Apple passant de ser una companyia vertical a una transversal; de quina manera es mou i captura nous mercats més enllà del tecnològic; la clara aposta pels estàndards d’indústria; i evidentment, la gran sorpresa de la WWDC, el nou MacBook Air amb el xip M2.Sobre aquest últim punt, no podem tancar aquest episodi sense deixar un enllaç a la icònica presentació de l'ancestre del MacBook Air. Avui en farà quasi quinze anys, el mateix Steve Jobs, sorprenia el món revelant un ordinador de format impossible dins d'un sobre postal.

Què passaria si Zara i TikTok tinguessin un fill? Dos vells, analfabets de la moda analitzem Shein. L'últim fenomen xinès, que sense fer gaire soroll, ha desbancat els grans incumbents del "retail" a base d'una experiència purament digital i altament addictiva.Notes de l'episodi:Pels que aquesta tèxtil edició els agafi a contrapeu, aquest article — publicat ara ja fa més d'un any — us posarà en context.Malgrat que no entrem a comentar les condicions laborals dels treballadors de Shein, no en podem passar per alt alguns dels relats que han aparegut a les xarxes.Com més temps existeixi alguna cosa, més temps perdurarà. L'efecte Lindy és un concepte emprat per pronosticar la futura longevitat d'una tendència o servei utilitzant com a únic predictor el temps que du al mercat.

Ens guardem "el meló" pel nostre primer encontre presencial, cara a cara. Ja n'introduíem la temàtica al final del passat episodi: la tecnologia és la nova religió? Donem resposta a una pregunta a la qual no tenim resposta, però sí que desgranem des de tots els angles.Notes de l'episodi:Després de tres anys, aquest és el primer episodi que el Marc grava cara a cara. A l'inici en menciona les seves anteriors ventures — Radio Lanza i Safareig — que sempre havia produït en remot.Parlem de la creació d'ocupació i l'obsolescència humana a través de la innovació tecnològica. Aquest vídeo — que causà estralls fa quasi una dècada — n'explica molt bé la idea.Aquí podràs escoltar una conversa desinformada, però divertida, sobre patents.

Què faríem diferent si tornéssim a començar? Què ens recomanaríem a les nostres “versions” adolescents? Quines decisions canviaríem? Parlem de les feines del futur i les millors maneres de preparar-nos per un pervenir on l’única constant sembla que en sigui el canvi.Notes de l’episodi:Malgrat que no citem moltes referències durant l’episodi, sí que mencionem — quasi sense adonar-nos — el Teorema de Ramon: "si tots som d'una manera, ningú es d'aquella manera”.

El terreny perdut a la privacitat, els estigmes a les xarxes socials o la infelicitat que aquestes ens generen, han estat temàtiques recurrents de Foc a Terra. En aquest episodi hi entrem en detall i ens preguntem si evolutivament estem preparats per "sobreviure" a aquesta nova era digital.Notes de l’episodi:Per molt que hi discutim, no en traiem l’aigua clara. L’Àlex està convençut que “ens escolten”. El Marc ja fa temps ens suggeria que “potser no”.Mencionem el concepte del Panopticon quan intentàvem donar resposta per què la privacitat és un dret fonamental i la nostra única arma contra organitzacions que ens coneixen millor que nosaltres mateixos.T'introduïm als brokers de dades, una indústria poc coneguda, molt opaca, que mou més de 250 bilions de dòlars l'any, i que fonamenta tota la seva operativa en el minat i compravenda de dades personals.

Qui és aquesta gent de producte? On la crien aquesta “raça”? Què hi fan a dins d’una organització? Són tots iguals? Avui conversem sobre producte, definim la figura del product manager i la seva rellevància en el món tecnològic.Notes de l’episodi:A Internet hi trobaràs moltes descripcions per a product manager. Nosaltres et recomanem aquest article, escrit per Ben Horowitz ara ja fa més de quinze anys, on en detalla molt bé les seves responsabilitats, alhora que en separa el gra de la palla.Resulta que el mític pentàgon que representava les habilitats del Pro Evolution Soccer té un nom: diagrama d’aranya. Un mètode gràfic emprat sobretot per esquematitzar data pluridimensional en dues dimensions.Aquesta és la història de l’home que va intentar llegir tot el corpus literari existent al món — utilitzant un servent que en recitava els texts mentre ell feia de les seves — el que ens agrada pensar com l’Audible de l’època.

Teories conspiranoies, neutralitat a la xarxa, economia de l'atenció i algorismes sociòpates que ens creen la nostra realitat. Estirem el fil de l'actualitat i les "compres" d'en Musk per analitzar la polarització de la societat i les bombolles a Internet.Notes de l'episodi:Com bé apunta l'Àlex, aquest tema ja el vàrem desgranar a Safareig en dos episodis: el tretzè, Els de QAnon creuen que som burros, i el catorzè, Terraplanistes a Tor. Allí parlàvem, entre altres, de fenòmens com QAnon, PizzaGate, o el "chatbot racista" que Microsoft va crear a Twitter.DALL·E és el nou sistema d'intel·ligència artificial — desenvolupat per OpenAI — capaç de crear art i imatges "reals" donada una descripció en llenguatge natural.Per si ahir vas baixar de la figuera — absolutament desconnectat del món — potser hauries de saber que Elon Musk ha comprat Twitter.

Tot i que encetem l’episodi amb una xerrada sobre l’actualitat, avui parlem dels perills de construir productes sobre grans plataformes. O com aquestes, de manera directa o indirecta, li poden tallar les ales al nostre somni d’un dia per l’altre.Notes de l’episodi:Avui també al·ludim a molts productes que utilitzàvem al passat — els quals no llistarem. Però en destaquem alguns que ens han afectat personalment com per exemple Sparrow, el magnífic client de GMail que Google va adquirir; o si ets dels que viu compartint pantalla, Slack ens va matar Screenhero — simplement per apartar-lo del mercat.Sabies que també pots gaudir del “doble check” de WhatsApp a GMail. Tot gràcies a Mailtrack, una eina concebuda i desenvolupada aquí a Barcelona.Ja per acabar, us deixem l'enllaç al tall de Mad Men que contextualitza a la perfecció l'escenari en el qual el nostre producte pateix el dany col·lateral d'una decisió capriciosa d'una gran plataforma.

No tanquem per vacances i us portem contingut molt especial per aquestes santes festes. Avui parlem de com aprenem: estratègies, tàctiques, i trucs per mantenir-nos rellevants en aquesta societat on l'única constant és el canvi.Notes de l'episodi:Els llibres que el Marc tenia sobre la taula durant l'episodi eren les Lectures de Feynman i Super Thinking, un compendi de biaixos i models mentals escrit pel fundador de DuckDuckGo.L'altra lectura que mencionem és Never Split the Difference, de Chris Voss, un negociador del FBI que ens explica tècniques de negociació.

Episodi especial per circumstàncies especials. Tenim l’Àlex a San Francisco i degut la diferència horària no hem pogut trobar un moment per gravar més que diumenge a última hora. Quin millor context per parlar de com gestionar les relacions a distància.Notes de l’episodi:Som fans d’eines per coordinar reunions de manera asíncrona com per exemple Calendly o l’assistenta Clara pels més atrevits.Altres recomenacions d’eines per a ràpidament calcular les zones horàries d’altres regions són World Time Buddy o directament utilitzar el widget natiu de macOS.

El primer episodi que arriba a petició de l’audiència. Un tema que tots tenim present, però del que poc se’n parla: en un món de videotrucades, com ens comportem davant de la càmera? Et portem anècdotes, bones pràctiques, i algun ridícul que hem viscut en primera persona.Notes de l’episodi:Gràcies a un meme de Doom s’ha desenvolupat l’única aplicació de valor que hom pot instal·lar a un dels ginys menys estimats d’Apple.El Lego del Saturn V — el vehicle especial que sota el programa Apollo portà els primers humans a la Lluna — va ser concebut amb un prerequisit ben peculiar. Coincidint amb l'any del seu llançament, el set havia de constar, ni més ni menys, de 1969 peces.

La cursa entre la llibertat i la censura a Internet sempre ha estat una "guerra" que ha discorregut en paral·lel. Agafant el relleu de l'episodi anterior, ens preguntem si web3 i les tecnologies descentralitzades en canviaran les normes del joc de manera ineludible.Notes de l'episodi:Qui ens ho havia de dir... els refredats de la setmana passada van resultar ser COVID-19.La privacitat i la llibertat d'expressió són temes dels què l'Àlex i el Marc n'han parlat sovint. De fet, el Marc en dedicava una sèrie d'episodis a Safareig, el seu anterior podcast.L'Àlex ens introdueix el concepte de Leet per esquivar la censura a Internet. Un sistema gramatical modificat consistent en canviar alguns caràcters alfabètics per xifres o altres símbols, evitant així la detecció per part dels algorismes.Un paral·lelisme molt semblant del que parlem — en aquest cas entre el dopatge al ciclisme i els mecanismes de detecció — el trobem al documental Icarius, de Netflix.Aquestes són algunes de les mesures que el govern xinès ha adoptat per reduir l'exposició — i evitar-ne així l'addicció — dels menors a les xarxes socials.

Dos analfabets de la cadena de blocs et porten l'estat de l'art de web3. En quin estat es troba? Quines aplicacions reals té? És una tecnologia que canviarà el món? Però sobretot, què cal perquè es converteixi en el nou Internet.Notes de l'episodi:Parlem de web1, web2, i web3. Aquest fil és una bona introducció a les tres èpoques d'Internet. Dins de web3 també en distingim tres etapes diferents que — malgrat que solen acaben en bombolla — ens deixen pel camí els fonaments sobre els quals es sustentarà la següent.És increïble que encara no coneguem la identitat del creador de Bitcoin, Satoshi Nakamoto. Fou ell qui, el 2008, anticipant una de les grans crisis financeres mundials, publicà el white paper que n'anunciava els seus principis — posant èmfasi en combatre el frau en un sistema financer arcaic i extremadament ineficient.Mencionem el concepte de zero-knowledge proof. Un mètode només possible al món de web3, amb potencial per substituir les actes notarials, pel qual podem donar certesa d’un fet, sense conèixer la seva naturalesa.

La setmana passada Barcelona va acollir l'última edició del Mobile World Congress. En aquest episodi en valorem la nostra participació i ens preguntem si realment val o no la pena atendre a aquest tipus d'esdeveniments.Notes de l'episodi:L’Àlex creu que, cada cop més, el format de Foc a Terra recorda a Nadie Sabe Nada — el programa d’humor liderat per Andreu Buenafuente i Berto Romero.Curiosament, aquest parell eren a la sala BARTS per veure a Louis CK. Un còmic americà que venia per primera vegada a Barcelona.Soumyadip Rakshit és el fundador de Mistery Vibe — l’empresa de joguines sexuals amb la qual el Marc compartia espai al 4YFN de 2018.

Excepcionalment, prenem el relleu de l'episodi anterior per introduir una nova figura dins l'argot corporatiu: la mula de càrrega. Desmerescut en la gran empresa, aquest és un petit homenatge als generalistes del món, sense els quals moltes startups no haurien alçat mai el vol.Notes de l'episodi:Emetem una petita esmena al nostre analfabetisme evolutiu. Són els membres de diferent espècie, però mateix gènere, els qui no s'atrauen sexualment i produeixen descendència infèrtil. Aquest és el cas de la mula, un encreuament entre el cavall (femella) i l'ase (mascle).Tenim més aportacions científiques. El Marc sembla molt preocupat perquè la gent utilitza de manera indiferent i incorrecte els termes catalitzador i activador.Aquest és el vídeo de Steve Jobs on explica que tot el que ens rodeja ha estat creat per gent que no era necessàriament més intel·ligent que tu. Per tant, tu també pots crear les "teves" coses que altres persones puguin utilitzar.

N'has sentit a parlar, però possiblement encara no li poses nom i cognoms. Avui et portem el principi de Peter i, en acabar l'episodi, de segur et preguntaràs com pot ser que, malgrat tot, qualsevol gran organització pugui continuar funcionant.Notes de l'episodi:Els cinc primers minuts de l'episodi poc tenen a veure amb en Peter. Durant aquesta improvisada introducció, us "entretenim" amb una valoració desinformada d'un parell de productes que solem utilitzar: Zencastr, una eina de postproducció de podcasts; i l'aplicació mòbil de la Wikipedia.El principi de Peter ens explica per què en una organització tot empleat tendeix a ser ascendit fins al nivell de la seva incompetència.D'altra banda, l'anterior principi va de la mà d'un altre corol·lari empresarial: el principi de Dilbert — del qui en Marc ens en recomana un llibre del seu autor — que postula la intencionalitat de promocionar empleats incompetents per evitar que aquests produeixin danys a la companyia.Durant l'episodi inventem etiquetes per als diferents perfils dins les corporacions — del botiguer al "bé-queda" — i ens quedem al "Peter de les startups" qui, ja avancem, donarà títol al proper episodi.

La polèmica està servida: videojocs, temps perdut o invertit? Fem un repàs històric a la nostra trajectòria com a videojugadors per entendre si tantes hores davant la pantalla han servit per alguna cosa o si hem estat perdent el temps.Notes de l’episodi:La primera videoconsola que hi havia a casa del Marc fou l’Atari. Malgrat això, la seva primera memòria és d’una NES i el joc Duck Hunt — que per cert, utilitzava una tecnologia molt curiosa per l’època.Per la seva banda, la primera experiència de l’Àlex fou amb la Game Boy de Nintendo i el joc del Tetris — del qual diu mai en va veure els coets.Recordem molts títols durant l’episodi i no els podem mencionar tots. Però entre els que més hores ens han absorbit en destaquem: la saga del PC Fútbol — que encara podies comprar al quiosc; les entregues de l’Age of Empires — que fou el primer que vàrem experimentar en xarxa; o el Gran Turismo — pels entusiastes de l’automobilisme.Entre les diferents formes que els jocs han contribuït al nostre desenvolupament personal, n’assenyalem l’aprenentatge d’idiomes, història, i capitals, la gestió de projectes o els cicles curts de millora contínua.

El que havia de ser una breu anàlisi de les diferents estratègies de productivitat per gestionar tasques i correus, s'acaba convertint en una acalorada crítica a l'economia de l'atenció.Notes de l’episodi:Per eliminar WhatsApp del telèfon mòbil i utilitzar-ho exclusivament des d’un ordinador és important notar la diferència entre la nova funcionalitat "multi-device" i el ja conegut client web.L’Àlex paga trenta euros mensuals per gaudir de totes les "vitamines" que ofereix Superhuman — el seu client de correu preferit. El fundador de l’aplicació és un vell conegut: Rahul Vohra. Qui vengué Rapportive a LinkedIn per quinze milions d’euros ara fa quasi deu anys.La configuració del telèfon del Marc és curiosa i simple: res notifica, només s’accepten aplicacions d’utilitats — com autentificació de doble factor o eines bancàries — i finalment, la pantalla en blanc i negre.

Dues setmanes després del llançament de Foc a Terra, en aquest meta-episodi fem una mica d’introspecció i et compartim les nostres millors pràctiques i les accions concretes que vàrem planificar per l’ocasió.Notes de l’episodi:Avui no tenim gaires enllaços per compartir. Aquest ha estat un episodi un xic egoista, enfocat a la nostra pròpia experiència. Malgrat això, aprofitem i et deixem amb alguns dels recursos que vàrem utilitzar pel llançament del podcast.Publicacions a LinkedIn: aquesta és la de l’Àlex, i aquesta la del Marc.Articles: aquest és un petit escrit que el Marc va redactar per explicar la raó de ser darrere Foc a Terra.Publicacions recurrents: aquest és un exemple de publicació per episodi a LinkedIn.

Concebem el progrés com quelcom inevitable. Adoptem les noves tecnologies amb ingenuïtat i sense preguntar gaire. Dos tecnòlegs un pèl escèptics es pregunten si tot plegat és sempre sinònim inequívoc de benestar, o si, en canvi, la tecnologia ens està fent a tots una mica més ximples.Notes de l’episodi:Devs és la sèrie que mencionem — i també recomanem — durant l'episodi. En ella es posa de manifest una paradoxa: hem fet ben poc com a espècies en els primers dos-cents mil anys d'existència, en canvi, hem viscut una sobtada acceleració en l'època moderna.Ted Kaczynski, més conegut popularment com el Unabomber, tenia la convicció que el desenvolupament tecnològic era en si mateix un motor de destrucció del medi ambient i la humanitat en general. Pels interessats en la seva història, aquest serial de Netflix n'és un bon relat.Aquest és el primer episodi que publiquem des que vàrem anunciar el podcast al món. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots els que ens vàreu donar suport i caliu durant el llançament — precisament, la temàtica que explorarem el proper episodi.

Tothom en parla, però sembla que ningú es posa d'acord que és això del Metavers. En aquest episodi intentem donar-te la nostra controvertida opinió sobre les seves potencials aplicacions i si realment aquesta tecnologia acabarà filtrant a totes les capes de la societat.Notes de l'episodi:Molts són els que apunten a Second Life com l’inevitable precursor del Metavers. Malgrat això l’Àlex creu que la seva primera interacció amb ell fou molt abans, jugant a Ultima Online.El Marc per la seva banda es posa la gorra històrica i ens intenta vendre la idea del "meta-metavers". Argumenta que la mateixa història és una consecució d’intents per recrear aquest món paral·lel.Sigui com sigui, el que sabem del cert és que el nom Metavers és una referència extreta directament de Snow Crash, una novel·la de ciència-ficció de Neal Stephenson.Quan parlem d’una tecnologia que ha creuat l’abisme i ha estat globalment adoptada per la societat, al·ludim a un concepte que popularitzà aquest llibre.

La setmana passada mencionàvem el concepte de superpoder inútil, quelcom que executes meravellosament bé, fas cada dia, i no serveix absolutament per res. N'expliquem alguns dels nostres i les millors històries que hem escoltat en formular aquesta pregunta.Notes de l'episodi:eunoia.world és la pàgina que recull paraules que no tenen traducció en altres llengües. Allí hi podràs trobar expressions com kaizen, el concepte de millora contínua que introduíem a l'episodi anterior.Un dels superpoders inútils de l'Àlex és el de recordar les lletres de les cançons que no li agraden. El del Marc és la capacitat de deduir la data de matriculació d'un vehicle donada la seva matrícula.Jimmy Carr és el còmic que descobriràs a Netflix i que pots interrompre en qualsevol moment del seu espectacle.

Estrenem any nou i, amb ell, una bateria de falsos propòsits i promeses que no complirem durant les cinquanta-dues setmanes vinents. Així doncs, ens sumem a la festa i aprofitem aquest context per a parlar de la millora contínua i el moviment de la mesura d’un mateix.Notes de l’episodi:La setmana passada introduíem el concepte de Kaizen. Una bona pràctica que utilitzem en aquesta ocasió per presentar-te un parell d’idees molt relacionades:La utilitat marginal decreixent: el motiu pel qual el dotzè bombó mai és tan bo com el primer. Quelcom que hem de tenir molt present per saber quan ha arribat el moment de dir “prou”.El caràcter direccional de la felicitat: el fet que “a on anem” és més important que “a on som”. És a dir, que el nostre estat d’ànim és més dependent dels increments que no pas de les xifres absolutes.El rellotge que acompanyà el Marc en el món del córrer és aquest Garmin que data del 2009 i que avui dia sembla tret d’una pel·lícula de ciència-ficció de baix cost.L’Àlex és un home més de software i AudioScrobbler — posteriorment adquirida per last.fm — fou l’aplicació amb la qual comptabilitzava i recollia la música que escoltava. Ens agrada pensar que fou el rebesavi del recull anual de Spotify.Mencionem dotzenes de productes i ginys. Tants, que si enllacem a cadascun d’ells això semblarà un basar xinès més que una nota d’episodi. Així que si tens interès per algun en particular, et convidem a que ens contactis directament i t’explicarem de molt bon grat.Ara ens contradiem i et portem Everyday, una aplicació feta a casa per un bon amic de l’Àlex. L’excepció que, per una bona causa, trenca amb la norma.Pels amants de la lectura i els reptes d’any nou, l’Àlex manté el sa costum de llegir tants llibres com anys té.Ja per acabar, demanem disculpes per l’àudio del Marc, que no és de la qualitat a la qual Foc a Terra ens té acostumats. Fou un problema puntual, pel qual ens demana disculpes, ens promet que no tornarà a passar i, aquesta vegada, el perdonem.

Parlem de ments curioses, culs inquiets i projectes paral·lels. Interessos personals i passions que desenvolupem al marge de l’activitat que ens paga les factures. Així doncs, com gestionem tot plegat? Per què ho fem? Són una bona idea?Notes de l’episodi:El Marc ens parla de tenir en compte com funciona la nostra “API” a l’hora de plantejar-nos nous reptes o hàbits. Una manera sofisticada per ressaltar la importància de conèixer-se a un mateix.Com és que sentim un buit tan incòmode al no fer res? Algú més savi que nosaltres va dir que “we derive value from motion”. Una manera molt eloqüent per justificar que requerim el mòbil mentre caguem. També una explicació de per què, en el context d’una societat tant demandant, li tenim pànic a l’avorriment.Quan parlem de Kaizen ens referim al procés de millora contínua originalment practicat per la indústria Japonesa després de la Segona Guerra Mundial i posteriorment acollit en múltiples entorns socials més enllà dels negocis o la productivitat.El passatge bíblic de Mateu 25:29 — que diu una cosa així com que “al qui té, tindrà més; i al qui no té, fins i tot el que té li serà llevat” — ens descriu la mateixa naturalesa de l’efecte compost o cumulatiu. Per capitalitzar aquest fenomen, nosaltres fem una petita acció cada setmana per millorar el pòdcast. Malgrat que pot semblar poc de setmana en setmana, és sorprenent l’impacte d’aquesta constància practicada durant un llarg període de temps.L’Àlex ens comparteix un parell de bones pràctiques sobre saitprogects: la primera, sempre deixar les expectatives ben clares; i la segona, aïllar les notificacions i distraccions que pugui ocasionar.Independentment de l’èxit (sigui com sigui que s’hagi definit) d’un saitprogect, el Marc creu que hom sempre n’ha de sortir amb més connexions i/o habilitats.Per acabar, un avís per navegants: doncs un saitprogect pot morir d’èxit i esdevenir, sense voler-ho, en la teva principal preocupació.

Finalment, ens decantem per l’episodi número u. Et presentem Foc a Terra: un podcast de minories per a les majories que t’apropa a la tecnologia, sense sensacionalismes. De la mà de l’Àlex i el Marc. Ah, i per si no ho havíem dit, en català.Notes de l’episodi:Pels que no sabem seure ni estar-nos quiets, recomanem una "standing desk". El nostre consell editorial és, sens dubte, la Jarvis Bamboo.Tenim altres podcasts: ens pots escoltar també a Life on Mars i a Safareig.La idea de Foc a Terra deriva de les converses informals al voltant del foc — o en anglès els "fireside chats". Els quals troben les seves arrels en els discursos radiofònics de Franklin D. Roosevelt durant la dècada dels trenta.Ja per tancar l’analogia et deixem amb la cervesa Fireside Chat — una Winter Spiced Ale de 21st Amendment Brewery ilustrada amb el mateix Roosevelt al costat de la ràdio.L’aplicació texts.com promet agrupar tots els serveis de missatgeria en una sola aplicació.Passem una bona estona parlant dels dèficits d’atenció i la pèrdua de la privacitat a les xarxes. Aquest llibre fou un oracle que ja en vaticinava moltes d’aquestes tendències.