Foc a Terra

Utilitzem els recents esdeveniments al voltant de la fusió nuclear com a pretext per a avaluar fins a quin punt la inversió en "moonshoots" pot desembocar en un retorn positiu per la societat.Notes de l’episodi:Si tot això de la fusió nuclear et sobrepassa, et deixem amb un entretingut vídeo divulgatiu que t’explicarà com funciona i un bon documental on entendràs els seus problemes.Malgrat que fem tot el que podem per fer una tasca divulgativa sobre física nuclear — basada en la física que vam aprendre a primer de carrera — som conscients de les nostres limitacions. Per això deixem pas als ”professionals de la matèria” que segur t’ho contaran millor.Si no has caçat la referència final de l’Àlex que dona nom i imatge a l’episodi, aquí podràs submergir-te en cultura popular.

Avui ens posem l'etiqueta d'experts digitals per fer prediccions no sol·licitades sobre el panorama tecnològic per aquest 2023. Intentem vaticinar — entre molts d'altres — la millor història, les tecnologies que fracassaran o els guanyadors empresarials d'aquest any.Notes de l’episodi:Ens costa quasi mitja hora entrar en matèria, perquè abans et portem les ventures de Greta Thunberg, les prediccions de Nostradamus, i el que pensaven els nostres progenitors sobre l'actualitat.En l'episodi més llarg de la història de Foc a Terra, tenim temàtiques per avorrir. Política, futbol, intel·ligència artificial, FTX, blockchain, el metavers, guerres mundials, canvi climàtic, i bombolles econòmiques.No és casualitat que les crisis dels 2000 i 2008 foren els precursors de les grans tecnològiques. En moments de crisi, només els qui adrecen problemes reals sobreviuen. D'altra banda, és també una gran oportunitat pels recentment acomiadats d'aquestes empreses per convertir-se en el capital humà que crearà la següent ona de gegants.

Com ens guanyarem el jornal el dia que els robots decideixin fer-se amb tots els llocs de treball? Una de les propostes, no exempta de polèmica, per resoldre aquest misteri és la renda mínima universal.Notes de l’episodi:Per aquells a qui encara els quedi un raconet després dels àpats nadalencs i amb ganes de començar bé el dia, els recomanem Cal Boter. Un històric del barri de Gràcia on podràs gaudir d’un deliciós esmorzar de forquilla acompanyat d’un bon cigaló.Si ets dels que inventa regles mnemotècniques impossibles per recordar com s’escriuen alguns mots conflictius, aquí et deixem les expressions correctes dels que més ens costen a nosaltres: mòbil, gravar, provar, venda, i renta.El passat 2017 va tenir lloc a Finlàndia el primer experiment real a Europa per implementar la renda mínima universal. Un grup de dos mil finesos van rebre 560€ mensuals de forma incondicional durant dos anys.Una de les fórmules per costejar aquesta “festa” és el conegut com l’impost a l’automatització. Una proposta que ja compta amb el suport de Bill Gates o Elon Musk i que pretén desincentivar la substitució de treballadors per màquines i reforçar la xarxa de seguretat per als desplaçats.

Entre caneló i caneló, celebrem Sant Esteve amb l’últim episodi de l’any i un tema que ens agrada especialment: la mort d’Evernote. L’aplicació de notes per excel·lència, que visqué el seu moment de glòria, però que avui ningú ja recorda.Notes de l’episodi:El 2013 Evernote anuncià un mercat per productes físics i marxandatge. Entre ells en podíem trobar impressores, samarretes, moneders, motxilles, llapis intel·ligents, llibretes… fins i tot mitjons.La que, en el seu dia, fou una de les “joies” de Silicon Valley, acabà recentment “mal venuda” a Bending Spoons — un estudi italià.Dit això, des de Foc a Terra us desitgem un Bon Nadal i un Feliç Any Nou. Nosaltres, com cada dilluns, tornem la setmana que ve, el 2023.

Aprofitant que s’acaba l’any — després de cinquanta-tres episodis i més de set mil descàrregues a l'esquena — obrim una meta-reflexió per parlar del bo, el dolent, i el pervenir de Foc a Terra.Notes de l’episodi:Per aquells permanentment descontents amb el món, aquí us deixem un petit bany de realitat i una mica de perspectiva històrica perquè pugueu regalar una mica d’optimisme documental aquest Nadal.Hi ha força controvèrsia al voltant de com s’haurien de computar el nombre de descàrregues i seguidors d’un pòdcast. Malgrat això, hi ha una institució, el IAB, que certifica i acredita els proveïdors i ens assegura que aquests estan seguint els estàndards apropiats.Ja per acabar, per primera vegada, per ser Nadal, i l'últim de l'any, us demanarem que ens seguiu i estimeu a Apple Podcasts, Spotify, o allà on sigui que escolteu els vostres pods ❤️ i també, ja de pas, us desitgem un feliç 2023.

Les males pràctiques de la comunicació asíncrona han desembocat en un infern d’atenció permanent i ens han forçat a utilitzar eines meravelloses com Slack, WhatsApp, Loom, o Notion, de manera completament incorrecta i perniciosa.Notes de l’episodi:A finals del segle XIV, Alexander Graham Bell fou el primer a establir una comunicació clara de veu bidireccional entre ell i un tal Watson. Les seves paraules foren: "Mr. Watson, come here, I want to see you."Per tots aquells enamorats de les notes de veu, us recordem que també és possible dictar els vostres pensaments desordenats al dispositiu. De manera màgica, aquest, mutarà les vostres paraules endimoniades en una cadena de text intel·ligible — estalviant així una mica de dolor a la humanitat.Per fomentar l’escarni de la raça quan arribin els marcians — donant-los així encara més raons per exterminar d’una vegada la nostra existència — al carrer Muntaner hem instal·lat una senyalització especial per tots aquells incapaços de caminar pel carrer amb el cap alçat.

Agafem el testimoni de l'episodi anterior per arrissar el rínxol del cigne negre. Avui parlem d’elefants, rinoceronts i meduses de colors que descriuen i ens ajuden a entendre el context polític, econòmic i social en el qual vivim.Notes de l’episodi:🦢 El concepte de cigne negre neix en el si d’un llibre amb qui comparteix nom, de l’autor libanès Nassim Taleb — qui saltà a la fama per preveure algunes de les recents crisis mundials.🐘 Elefant negre: de l'expressió anglesa "the elefant in the room", és una situació incòmoda de què tots en som conscients, però de la qual ningú en parla. Un bon exemple en seria la crisi climàtica.🦏 Rinoceront gris: a diferència l'elefant, és un esdeveniment del qual sí que se'n parla molt, tothom el veu perquè es dirigeix a nosaltres a gran velocitat. Malgrat que, igual que l'elefant, tampoc ningú fa res per prevenir-lo.🐙 Medusa negra: a diferència dels anteriors, les meduses no actuen soles. Són esdeveniments aparentment independents, de petit o mitjà impacte, que en el seu conjunt poden desembocar en conseqüències tràgiques. En altres paraules, les meduses venen a ser una metàfora per explicar la fràgil interconnexió de la societat actual. I no, encara no tenim un emoji per la medusa.📰 La Secció Filològica de l’IEC ha presentat 21 noves paraules i 640 modificacions del Diccionari de la llengua catalana. Acotxador, cisgènere, feminicidi, metabolitzar, negacionisme i, menció especial, resilient, són alguns dels conceptes que ara recull el diccionari en línia.

Diuen que vivim un dels moments més "atapeïts" de la història contemporània: guerres, desastres naturals, col·lapses financers i... FTX. Una estafa colossal amb implicacions en l'àmbit econòmic, polític i social.Notes de l'episodi:Per il·lustrar la magnitud de la tragèdia, cal entendre que l'escàndol de FTX — una companyia valorada en 32 bilions — desembocà en una estafa de 50 bilions i va evaporar més de 150 bilions dels mercats financers, en només tres dies.Com no podia ser d'una altra manera, tanquem fent una mica de safareig al voltant de les últimes ventures de l'Elon. Malgrat tot, de manera inesperada, ho acabem enllaçant en com el màrqueting modern se sustenta en el receptari d'un dictador.

Avui parlem d’un gran desconegut a l’escena tecnològica: el podcàsting 2.0. L’estàndard de podcàsting desenvolupat per una comunitat d’entusiastes lluitant contra el domini dels Apple, Spotify, Google, i altres gegants de la indústria.Notes de l’episodi:Ja vam parlar de pòdcasts fa un temps, en concret, a la setena entrega de Foc a Terra: Primer de podcàsting. Un episodi un xic egoista, enfocat a la nostra pròpia experiència com a "radiofonistes amateurs".Si us descarregueu una aplicació compatible — si voleu — ja podeu fer micro donacions 💸 amb Bitcoin (o boostagrams) al pòdcast.Quan ens referim al podfather, parlem d’Adam Curry. El polifacètic emprenedor, radiofonista, i un dels principals promotors de la iniciativa de podcàsting 2.0.La sèrie de Netflix que narra la història de Spotify que cap dels dos ha vist, però que igualment et recomanem, es diu The Playlist.

Avui si, com ja anàvem anunciant des de feia uns quants episodis, parlem de les tendències tecnològiques de l'ecosistema oriental que no han arribat a Europa ni els Estats Units.Notes de l'episodi:Ens encanten els mots que no tenen traducció literal a altres llengües, com per exemple, Tsundoku, Schadenfreude, o l'absència de preparació que dona nom a aquest episodi. Pel teu plaer, si tu també n'ets un aficionat, les trobaràs totes llistades a Eunoia.El manual de bones pràctiques per recrear el món des de zero — entre elles la de saltar-se alguns passos innecessaris com la construcció centrals tèrmiques o els ordinadors de sobretaula — es diu The Knowledge.Finalment, com no podia ser d'una altra manera, parlem una mica de Twitter i els seus recents acomiadaments.

El que havia de ser una anàlisi de tendències Xineses que no han arribat a occident acaba en una editorial sobre la situació actual de Twitter, i si Elon Musk — o la mateixa llibertat d’expressió — acabaran amb l’àgora pública del segle XXI.Notes de l’episodi:Si tot això de Twitter i Elon Musk "et sona a xinès"… en primer lloc, enhorabona. Has sabut esquivar un dels esdeveniments socials més patètics de la història moderna. Si després d’això encara et piqués la curiositat, aquí hi trobaràs un resum.No era el 24:31, sinó el 25:29 el passatge bíblic de Mateu que professa que "al que té, tot li serà entregat, i en tindrà encara més; i al que no en té, encara el poc que té li serà privat".La conversa on dues persones — amb fortunes personals mesurades en bilions — discuteixen per estalviar 12 dòlars.Va, seguiu-nos a Twitter.

Com que la setmana passada no en vam tenir prou, tornem aquesta setmana amb la segona part de la conversa sobre la generació d'imatges amb intel·ligència artificial.Notes de l’episodi:En concret, aquesta setmana aprofundim en com educar les properes generacions sobre la veracitat del contingut generat per aquests productes — com els expliquem què és real i què no.Parlem també de les feines que quedaran obsoletes i exemplifiquem aquest punt amb l’automatització del conreu de pomes al Mooma de Girona — visita que sens dubte us recomanem.Però deixem una porta oberta a l’esperança emmirallats en l’home renaixentista — el que avui dia seria el "solo founder". I ho fem de la mà de les noves oportunitats que ja estant apareixen a la intersecció entre la creativitat humana i la força bruta computacional que la IA pot posar sobre la taula

El que havia de ser una conversa sobre la generació d'imatges amb intel·ligència artificial, acaba en un (llarg) debat sobre l'especialització humana, l'efímera societat en què vivim, i les feines del demà.Notes de l'episodi:Si resulta que precisament avui vens de l'hort i no has sentit res sobre aquest tema, pots començar per aquí — ben segur esdevindrà el teu nou passatemps de la setmana.Quan parlem de la volatilitat i aquesta societat líquida ens referim a com Internet crea cicles de valor i tendències de les quals avui tothom en parla, però demà ningú recorda.No sabem si la generació d'imatges amb intel·ligència artificial ens deixarà sense feina, però en tal cas, sempre podem optar per reciclar-nos com a dissenyadors de miniatures per vídeos de xarxes socials.

Sembla que "banca" i "digital" són dues idees que no van plegats. Els serveis financers de tota la vida s’intenten modernitzar a marxes forçades per competir amb les noves iniciatives bancàries nascudes a l’era digital.Notes de l’episodi:En la seva croada per no ser usuari de cap empresa de l’IBEX, l’Àlex és un client (poc satisfet) de la Caixa d’Enginyers — un servei que no recomana als usuaris de Brave.Aquest és el comentari polèmic i políticament poc correcte a LinkedIn que mencionem.Si com el Marc ets un català cartesià que hagués pogut néixer a Munic, el teu banc podria ser el Deutsche Bank — que malgrat tenir una operativa complexa, els seus termes són clars.

L'Àlex té una pregunta que el persegueix i vol fer servir el pòdcast per resoldre els seus dubtes: com ho fem per gestionar correctament múltiples empreses, projectes, o altres ventures professionals?Notes de l’episodi:La subtil i polèmica samarreta de l’Àlex — que vist en retrospectiva haguéssim hagut de censurar — es pot adquirir a Branca Studio.Si vols recuperar alguna llista de reproducció de Spotify que accidentalment vas eliminar en el passat, aquí tens la teva oportunitat per esmenar els teus errors.

Prenem apunts, documentem reunions i escrivim al diari personal. Ho volem transcriure tot. Però què en queda de tot plegat? Milers de notes que anem acumulant amb el temps i que probablement mai visitarem.Notes de l’episodi:Si sou dels que voleu documentar-ho tot i, no només això, sinó que aspireu a crear un "segon cervell" amb vincles relacionals entre els diferents conceptes, aquest podria ser el vostre aliat.En canvi, sou de la vella escola, de paper i boli, però us trenca el cor pensar que tallem un arbre cada vegada que passem pàgina, aquesta podria ser una bona alternativa.

Per commemorar l'episodi 40, en canviem el format. Contraposem tres idees — l'adquisició de Figma, la donació de Patagonia, i la caiguda de les "grans" als mercats — i ens preguntem si encara queda espai per noves idees en el sector tecnològic.Notes de l'episodi:Mencionem les grans rondes de finançament de 1Password, el nostre gestor de contrasenyes preferit, i de Mailchimp, la plataforma de màrqueting que començà com una simple eina per enviar correus.A Safareig vàrem desgranar la història de TikTok en dos episodis: aquest i aquest.Per si no n'havies sentit a parlar, Adobe ha comprat Figma per vint bilions de dòlars i el fundador de Patagonia n'ha donat la seva totalitat a una organització sense ànim de lucre.

De segur que alguna vegada t’has trobat repetint petites tasques rudimentàries les quals podries automatitzar de forma senzilla — però, evidentment, no ho fas. Aquest capítol t’anima a començar i et dona eines per fer-te la vida una mica menys laboriosa.Notes de l’episodi:Comencem amb el petit homenatge a la Leire Oiarbide, la Head of People de MarsBased, que ostenta també el títol de persona extremadament professional i diligent.Si ets dels que es tornaria boig automatitzant i busca una solució més senzilla, el Marc ens recomana Pastebot, un gestor de porta-retalls que et canviarà la vida si ets dels que es passen el dia copiant i enganxant.L’Àlex, en canvi, és més agressiu i ens recomana TextExpander, una eina més sofisticada per crear petites expansions de text basades en comandes de teclat.Compartim tres frustracions — si algú en sap el remei que no dubti en contactar amb nosaltres: silenciar els AirPods mitjançant els controls natius, canviar de manera ràpida l’idioma del corrector del Mac o el mòbil, i per últim, una millor manera d’organitzar finestres.

Com ja ve sent tradició, us portem el nostre particular i desinformat comentari sobre el recent esdeveniment d’Apple — on es presentà la nova generació d’iPhone, AirPods, i Apple Watch.Notes de l’episodi:L’Àlex postula que tot plegat s’hagués pogut sintetitzar en una entrada de blog. Així que pels que no hi vàreu ser a temps, aquí podeu reviure en onze minuts els millors moments de l'esdeveniment.Si els AirPods fossin una empresa…Diuen, diuen… que Jeff Williams és un dels "millors posicionats" per agafar el relleu de Tim Cook.

Treballar més hores que un rellotge és la solució a la sobrecàrrega laboral? O realment es tracta de treballar en les tasques adequades, amb objectius clars, en els moments de més productivitat?Notes de l’episodi:Llibres com Remote o Rework, de Basecamp, posaren les primeres pedres a una cultura del treball per una economia basada en la informació.Han estat molts els alts directius de Silicon Valley — com ara Marissa Meyer — que han manifestat la seva "addicció" a la feina.En el proper episodi parlarem de l’esdeveniment d’Apple, i l’Àlex s’ha compromès a veure’l en directe.

Avui el Marc entrevista l’Àlex per entendre el fenomen Pokémon Go. Ens endinsem en un viatge per la història dels videojocs i com aquests — de la mà de la realitat augmentada — tenen el potencial per liderar una revolució tecnològica.Notes de l’episodi:Niantic Labs és la companyia de desenvolupament de software que ens portà Pokémon Go ara ja fa més de 6 anys. La historia darrere de com el joc arribà als nostres dispositius és ben curiosa.Ja existeixen aplicacions de realitat augmentada que ens poden ajudar a traduir idiomes que desconeixem o navegar espais interiors des de la comoditat del sofà.Pels oients que malauradament no vàreu tenir infància, quan mencionem a les "Google Glass del Vegeta", ens referim a això.

L'últim episodi va obrir un inesperat meló sobre un tema el qual no ens posàvem d'acord. Avui hi entrem a fons i discutim com maximitzar el nostre impacte en el món, tant en organitzacions grans com petites.Notes de l’episodi:Potser noteu que ens sentiu millor. Gràcies al talonari estrenem Zencastr Premium i donem per tancats els sons dels ventiladors de l'Àlex, puix ja ha rebut el seu nou MacBook Air.L’Àlex es declara un apassionat de Google Books. I si com el Marc, veure de manera agregada les teves notes del Kindle és allò que sempre havies desitjat, hi ha un apassionat de la lectura ho ha fet una realitat.Henry David Thoreau es retirà durant dos anys en un estany al bell mig del res i en documentà la frugal experiència a Walden.

Avui sí, parlem de la situació que actualment afronten les grans empreses tecnològiques. Organitzacions que han crescut a plaer i passat a dominar l'ecosistema digital en els últims anys, sembla que ara no passen pel seu millor moment.Notes de l'episodi:Hem mencionat — de puntetes i sense entrar a valorar — la recent polèmica amb Meta. Suposadament, el gegant tecnològic accedí a facilitar converses privades entre mare i filla a la policia de Nebraska. En resum, tot plegat conduí a incriminar directament la usuària per motius d'avortament.Sovint parlem de la dificultat de desbancar incumbents, com Google o Meta, en el moment que aquests serveixen mercats tan globals on un petit disruptor ja no té cabuda. Fins i tot companyies com Amazon ho va provar en el seu moment amb un dispositiu mòbil propi i no se'n sortí.Seguint la mateixa línia, fins i tot Meta ho provà el 2013 amb un "launcher" oficial per Android disponible al Google Play Store que també resultà ser un fracàs.

Malgrat que volíem parlar de la decadència de grans companyies tecnològiques, un esdeveniment inesperat en mig de l’episodi ha fet que acabéssim parlant de les estafes telefòniques.Notes de l’episodi:Simples consells per protegir-se de les estafes telefòniques: silenciar totes les trucades que no són de "coneguts".Sanebox vindria a ser el seu cosí per a correus electrònics.No tenim clar que la llista Robinson serveixi de gaire… però nosaltres te l'enllacem per si de cas.Ja per acabar, demanem disculpes per l’àudio del Marc, que no és de la qualitat a la qual Foc a Terrra ens té acostumats. Fou un problema puntual, pel qual ens demana disculpes, ens promet que no tornarà a passar i, aquesta vegada, el perdonem.

Aquí tenim la definició de manual d'episodi d'estiu. Agafem el relleu de l'anterior edició — on parlàvem de contingut patrocinat — per emetre tres recomanacions: un llibre, un pòdcast, i el millor producte que hem adquirit per menys de 10 euros. Evidentment, contingut totalment lliure de patrocini.Notes de l'episodi:Les recomanacions de l'Àlex: un llibre, un pòdcast, un producte.Les recomanacions del Marc: un llibre, un pòdcast, un producte.

La política parla de tecnologia. Viatgem a Brussel·les per posar-nos al dia i entendre les implicacions dels últims esdeveniments que la Unió Europea està promovent en matèria de protecció de dades i privacitat.Notes de l’episodi:Aquest episodi neix arran d’una decisió de l’agència de protecció de dades danesa. La qual prohibí l’ús de tots els productes de Google en espais públics.El nostre nou heroi: Max Schrems. L’activista Austríac que va "llegir-se la política de privacitat de Facebook" i la guspira que inicià tot el moviment darrere del que avui coneixem com GDPR.L’altre pilar per entendre aquest episodi és el Privacy Shield i la seva revocació arran del Shrems II — el qual prohibeix, entre moltes altres coses, extreure dades de ciutadans europeus del territori continental.

Podem "fabricar" estudiants de la mateixa manera que produïm dispositius electrònics? Avui li fem eixir els colors a l'educació tradicional per discutir si és possible crear un model formatiu escalable sense perdre'n l'essència.Notes de l’episodi:Mencionem el Data Science Retreat — un bootcamp de ciència de dades a Berlin — com a exemple de projecte educatiu enfocat a la qualitat, no a l’escala.Quan parlem d’una tecnologia que ha creuat l’abisme i ha estat globalment adoptada per la societat, al·ludim a un concepte que popularitzà aquest llibre.

Aquí va una càbala: la generació del PC Futbol està molt més preparada per comprendre on som i on anem. Agafem el testimoni d'un oient per a desgranar de què ens ha servit aquella època i si realment ens ha equipat per afrontar els reptes de la societat moderna?Notes de l'episodi:Ciència-ficció que sembla convertir-se en profecia. Fa un grapat d'anys el serial Black Mirror proposà alguns episodis presumptament distòpics, com Waldo o Nosedive, que resultaren anticipar fenòmens socials que ja estan passant avui dia.Un dels autors preferits del Marc — Nassim Nicholas Taleb — explica en el seu llibre Fooled By Randomness la importància de les coses que "no passen" i les realitats que això en genera.

D'un tema que ni fu ni fa... l'episodi gira inesperadament per convertir-se en una opinionada conversa sobre l'estat de l'art dels navegadors, la privacitat, i el futur de la web.Notes de l'episodi:Mencionem molts navegadors, podríem enllaçar-ne cadascun d'ells, però ens ha semblat més útil aquesta entrada de Wikipedia que ja ha fet la feina per nosaltres.Avui dia, són moltes les aplicacions que darrere d'un màrqueting natiu, amaguen un motor comú basat en Electron.Si vius en una dualitat de navegadors, aquesta et eina pot ser d'utilitat.

Ens diuen que la profecia de Skynet — extreta directament de la pel·lícula Terminator — ha esdevingut una realitat. Ens recolzem en tot el rebombori originat al voltant de si LaMDA ha cobrat, o no, consciència per analitzar l'estat de l'art de la intel·ligència artificial.Notes de l’episodi:Si ahir vas baixar de la figuera i no has escoltat res sobre LaMDA, aquest és l’article que ho va destapar tot i aquesta la transcripció de la conversa on es manifesta conscient.Gran part de la recerca del Marc es fonamenta en aquest article — que desgrana l’evolució dels diferents corrents de pensament al voltant de la consciència.Quan parlem que la intel·ligència artificial genera corrents de pensament "no humanes" ho il·lustrem amb aquest documental d’AlphaGo.Finalment, et deixem amb el promès fil de Twitter que posa de manifest els biaixos de certs models d’aprenentatge i que ha inspirat l’Àlex en la part final de l’episodi.

Et portem (el que no hauria de ser) consell financer de la mà de Foc a Terra. Avui ens envalentim i tornem a trepitjar terreny desconegut per parlar de la crisi financera, l'estat de web3, i si realment hi ha valor darrere d'algunes criptomonedes o si tot plegat ha estat una "gran bombolla".Notes de l'episodi:N'hem parlat força vegades les tres èpoques d'Internet. Aquest fil és una bona introducció al concepte. Dins de web3 també en distingim tres etapes diferents que — malgrat que solen acabar en bombolla — ens deixen pel camí els fonaments sobre els quals es sustentarà la següent.També tenim dues recomanacions literàries: la primera, Flash Boys, de Michael Lewis. La història del projecte que cavà un túnel de milers de quilòmetres per passar un simple cable de fibra òptica entre Nova York i Chicago, només per anticipar-se uns mil·lisegons al mercat. La segona, A Random Walk Down Wall Street, una bèstia de més de mil pàgines que l'Àlex ens resumeix per nosaltres amb el savi consell de no intentar ser "més llest que el mercat".

Avui ens deixem anar. Trenquem amb l’estricte format de trenta minuts que ha presidit aquest podcast durant 25 episodis, però l’ocasió ho mereix. Inspirats per The Talk Show, de John Gruber, anem llargs per comentar en exclusiva la WWDC d’Apple que ha tingut lloc aquesta setmana.Notes de l’episodi:El podcast que mencionem a l’inici i que quasi podríem dir que dona nom al concepte de xerrada relaxada sobre Apple — entre d’altres temàtiques — és The Talk Show, de John Gruber. Qui precisament aquesta setmana ha publicat també el seu episodi comentant les novetats de la WWDC — això si, en directe des de l’Apple Park i acompanyat de Craig Federighi i Greg Joswiak.Aquí deixem el nostre petit tribut al product manager que llista fil per randa totes les noves funcionalitats d’iOS, iPadOS, i macOS, presentades durant la conferència.A diferència del personatge del punt anterior, la quantitat de temes que toquem durant l’hora i mitja d’episodi no ens donen per llistar-los en aquestes breus notes. Malgrat això, t’avancem que analitzem tendències com la personalització del sistema operatiu; la transició d’Apple passant de ser una companyia vertical a una transversal; de quina manera es mou i captura nous mercats més enllà del tecnològic; la clara aposta pels estàndards d’indústria; i evidentment, la gran sorpresa de la WWDC, el nou MacBook Air amb el xip M2.Sobre aquest últim punt, no podem tancar aquest episodi sense deixar un enllaç a la icònica presentació de l'ancestre del MacBook Air. Avui en farà quasi quinze anys, el mateix Steve Jobs, sorprenia el món revelant un ordinador de format impossible dins d'un sobre postal.

Què passaria si Zara i TikTok tinguessin un fill? Dos vells, analfabets de la moda analitzem Shein. L'últim fenomen xinès, que sense fer gaire soroll, ha desbancat els grans incumbents del "retail" a base d'una experiència purament digital i altament addictiva.Notes de l'episodi:Pels que aquesta tèxtil edició els agafi a contrapeu, aquest article — publicat ara ja fa més d'un any — us posarà en context.Malgrat que no entrem a comentar les condicions laborals dels treballadors de Shein, no en podem passar per alt alguns dels relats que han aparegut a les xarxes.Com més temps existeixi alguna cosa, més temps perdurarà. L'efecte Lindy és un concepte emprat per pronosticar la futura longevitat d'una tendència o servei utilitzant com a únic predictor el temps que du al mercat.

Ens guardem "el meló" pel nostre primer encontre presencial, cara a cara. Ja n'introduíem la temàtica al final del passat episodi: la tecnologia és la nova religió? Donem resposta a una pregunta a la qual no tenim resposta, però sí que desgranem des de tots els angles.Notes de l'episodi:Després de tres anys, aquest és el primer episodi que el Marc grava cara a cara. A l'inici en menciona les seves anteriors ventures — Radio Lanza i Safareig — que sempre havia produït en remot.Parlem de la creació d'ocupació i l'obsolescència humana a través de la innovació tecnològica. Aquest vídeo — que causà estralls fa quasi una dècada — n'explica molt bé la idea.Aquí podràs escoltar una conversa desinformada, però divertida, sobre patents.

Què faríem diferent si tornéssim a començar? Què ens recomanaríem a les nostres “versions” adolescents? Quines decisions canviaríem? Parlem de les feines del futur i les millors maneres de preparar-nos per un pervenir on l’única constant sembla que en sigui el canvi.Notes de l’episodi:Malgrat que no citem moltes referències durant l’episodi, sí que mencionem — quasi sense adonar-nos — el Teorema de Ramon: "si tots som d'una manera, ningú es d'aquella manera”.

El terreny perdut a la privacitat, els estigmes a les xarxes socials o la infelicitat que aquestes ens generen, han estat temàtiques recurrents de Foc a Terra. En aquest episodi hi entrem en detall i ens preguntem si evolutivament estem preparats per "sobreviure" a aquesta nova era digital.Notes de l’episodi:Per molt que hi discutim, no en traiem l’aigua clara. L’Àlex està convençut que “ens escolten”. El Marc ja fa temps ens suggeria que “potser no”.Mencionem el concepte del Panopticon quan intentàvem donar resposta per què la privacitat és un dret fonamental i la nostra única arma contra organitzacions que ens coneixen millor que nosaltres mateixos.T'introduïm als brokers de dades, una indústria poc coneguda, molt opaca, que mou més de 250 bilions de dòlars l'any, i que fonamenta tota la seva operativa en el minat i compravenda de dades personals.

Qui és aquesta gent de producte? On la crien aquesta “raça”? Què hi fan a dins d’una organització? Són tots iguals? Avui conversem sobre producte, definim la figura del product manager i la seva rellevància en el món tecnològic.Notes de l’episodi:A Internet hi trobaràs moltes descripcions per a product manager. Nosaltres et recomanem aquest article, escrit per Ben Horowitz ara ja fa més de quinze anys, on en detalla molt bé les seves responsabilitats, alhora que en separa el gra de la palla.Resulta que el mític pentàgon que representava les habilitats del Pro Evolution Soccer té un nom: diagrama d’aranya. Un mètode gràfic emprat sobretot per esquematitzar data pluridimensional en dues dimensions.Aquesta és la història de l’home que va intentar llegir tot el corpus literari existent al món — utilitzant un servent que en recitava els texts mentre ell feia de les seves — el que ens agrada pensar com l’Audible de l’època.

Teories conspiranoies, neutralitat a la xarxa, economia de l'atenció i algorismes sociòpates que ens creen la nostra realitat. Estirem el fil de l'actualitat i les "compres" d'en Musk per analitzar la polarització de la societat i les bombolles a Internet.Notes de l'episodi:Com bé apunta l'Àlex, aquest tema ja el vàrem desgranar a Safareig en dos episodis: el tretzè, Els de QAnon creuen que som burros, i el catorzè, Terraplanistes a Tor. Allí parlàvem, entre altres, de fenòmens com QAnon, PizzaGate, o el "chatbot racista" que Microsoft va crear a Twitter.DALL·E és el nou sistema d'intel·ligència artificial — desenvolupat per OpenAI — capaç de crear art i imatges "reals" donada una descripció en llenguatge natural.Per si ahir vas baixar de la figuera — absolutament desconnectat del món — potser hauries de saber que Elon Musk ha comprat Twitter.

Tot i que encetem l’episodi amb una xerrada sobre l’actualitat, avui parlem dels perills de construir productes sobre grans plataformes. O com aquestes, de manera directa o indirecta, li poden tallar les ales al nostre somni d’un dia per l’altre.Notes de l’episodi:Avui també al·ludim a molts productes que utilitzàvem al passat — els quals no llistarem. Però en destaquem alguns que ens han afectat personalment com per exemple Sparrow, el magnífic client de GMail que Google va adquirir; o si ets dels que viu compartint pantalla, Slack ens va matar Screenhero — simplement per apartar-lo del mercat.Sabies que també pots gaudir del “doble check” de WhatsApp a GMail. Tot gràcies a Mailtrack, una eina concebuda i desenvolupada aquí a Barcelona.Ja per acabar, us deixem l'enllaç al tall de Mad Men que contextualitza a la perfecció l'escenari en el qual el nostre producte pateix el dany col·lateral d'una decisió capriciosa d'una gran plataforma.

No tanquem per vacances i us portem contingut molt especial per aquestes santes festes. Avui parlem de com aprenem: estratègies, tàctiques, i trucs per mantenir-nos rellevants en aquesta societat on l'única constant és el canvi.Notes de l'episodi:Els llibres que el Marc tenia sobre la taula durant l'episodi eren les Lectures de Feynman i Super Thinking, un compendi de biaixos i models mentals escrit pel fundador de DuckDuckGo.L'altra lectura que mencionem és Never Split the Difference, de Chris Voss, un negociador del FBI que ens explica tècniques de negociació.

Episodi especial per circumstàncies especials. Tenim l’Àlex a San Francisco i degut la diferència horària no hem pogut trobar un moment per gravar més que diumenge a última hora. Quin millor context per parlar de com gestionar les relacions a distància.Notes de l’episodi:Som fans d’eines per coordinar reunions de manera asíncrona com per exemple Calendly o l’assistenta Clara pels més atrevits.Altres recomenacions d’eines per a ràpidament calcular les zones horàries d’altres regions són World Time Buddy o directament utilitzar el widget natiu de macOS.

El primer episodi que arriba a petició de l’audiència. Un tema que tots tenim present, però del que poc se’n parla: en un món de videotrucades, com ens comportem davant de la càmera? Et portem anècdotes, bones pràctiques, i algun ridícul que hem viscut en primera persona.Notes de l’episodi:Gràcies a un meme de Doom s’ha desenvolupat l’única aplicació de valor que hom pot instal·lar a un dels ginys menys estimats d’Apple.El Lego del Saturn V — el vehicle especial que sota el programa Apollo portà els primers humans a la Lluna — va ser concebut amb un prerequisit ben peculiar. Coincidint amb l'any del seu llançament, el set havia de constar, ni més ni menys, de 1969 peces.

La cursa entre la llibertat i la censura a Internet sempre ha estat una "guerra" que ha discorregut en paral·lel. Agafant el relleu de l'episodi anterior, ens preguntem si web3 i les tecnologies descentralitzades en canviaran les normes del joc de manera ineludible.Notes de l'episodi:Qui ens ho havia de dir... els refredats de la setmana passada van resultar ser COVID-19.La privacitat i la llibertat d'expressió són temes dels què l'Àlex i el Marc n'han parlat sovint. De fet, el Marc en dedicava una sèrie d'episodis a Safareig, el seu anterior podcast.L'Àlex ens introdueix el concepte de Leet per esquivar la censura a Internet. Un sistema gramatical modificat consistent en canviar alguns caràcters alfabètics per xifres o altres símbols, evitant així la detecció per part dels algorismes.Un paral·lelisme molt semblant del que parlem — en aquest cas entre el dopatge al ciclisme i els mecanismes de detecció — el trobem al documental Icarius, de Netflix.Aquestes són algunes de les mesures que el govern xinès ha adoptat per reduir l'exposició — i evitar-ne així l'addicció — dels menors a les xarxes socials.

Dos analfabets de la cadena de blocs et porten l'estat de l'art de web3. En quin estat es troba? Quines aplicacions reals té? És una tecnologia que canviarà el món? Però sobretot, què cal perquè es converteixi en el nou Internet.Notes de l'episodi:Parlem de web1, web2, i web3. Aquest fil és una bona introducció a les tres èpoques d'Internet. Dins de web3 també en distingim tres etapes diferents que — malgrat que solen acaben en bombolla — ens deixen pel camí els fonaments sobre els quals es sustentarà la següent.És increïble que encara no coneguem la identitat del creador de Bitcoin, Satoshi Nakamoto. Fou ell qui, el 2008, anticipant una de les grans crisis financeres mundials, publicà el white paper que n'anunciava els seus principis — posant èmfasi en combatre el frau en un sistema financer arcaic i extremadament ineficient.Mencionem el concepte de zero-knowledge proof. Un mètode només possible al món de web3, amb potencial per substituir les actes notarials, pel qual podem donar certesa d’un fet, sense conèixer la seva naturalesa.

La setmana passada Barcelona va acollir l'última edició del Mobile World Congress. En aquest episodi en valorem la nostra participació i ens preguntem si realment val o no la pena atendre a aquest tipus d'esdeveniments.Notes de l'episodi:L’Àlex creu que, cada cop més, el format de Foc a Terra recorda a Nadie Sabe Nada — el programa d’humor liderat per Andreu Buenafuente i Berto Romero.Curiosament, aquest parell eren a la sala BARTS per veure a Louis CK. Un còmic americà que venia per primera vegada a Barcelona.Soumyadip Rakshit és el fundador de Mistery Vibe — l’empresa de joguines sexuals amb la qual el Marc compartia espai al 4YFN de 2018.

Excepcionalment, prenem el relleu de l'episodi anterior per introduir una nova figura dins l'argot corporatiu: la mula de càrrega. Desmerescut en la gran empresa, aquest és un petit homenatge als generalistes del món, sense els quals moltes startups no haurien alçat mai el vol.Notes de l'episodi:Emetem una petita esmena al nostre analfabetisme evolutiu. Són els membres de diferent espècie, però mateix gènere, els qui no s'atrauen sexualment i produeixen descendència infèrtil. Aquest és el cas de la mula, un encreuament entre el cavall (femella) i l'ase (mascle).Tenim més aportacions científiques. El Marc sembla molt preocupat perquè la gent utilitza de manera indiferent i incorrecte els termes catalitzador i activador.Aquest és el vídeo de Steve Jobs on explica que tot el que ens rodeja ha estat creat per gent que no era necessàriament més intel·ligent que tu. Per tant, tu també pots crear les "teves" coses que altres persones puguin utilitzar.

N'has sentit a parlar, però possiblement encara no li poses nom i cognoms. Avui et portem el principi de Peter i, en acabar l'episodi, de segur et preguntaràs com pot ser que, malgrat tot, qualsevol gran organització pugui continuar funcionant.Notes de l'episodi:Els cinc primers minuts de l'episodi poc tenen a veure amb en Peter. Durant aquesta improvisada introducció, us "entretenim" amb una valoració desinformada d'un parell de productes que solem utilitzar: Zencastr, una eina de postproducció de podcasts; i l'aplicació mòbil de la Wikipedia.El principi de Peter ens explica per què en una organització tot empleat tendeix a ser ascendit fins al nivell de la seva incompetència.D'altra banda, l'anterior principi va de la mà d'un altre corol·lari empresarial: el principi de Dilbert — del qui en Marc ens en recomana un llibre del seu autor — que postula la intencionalitat de promocionar empleats incompetents per evitar que aquests produeixin danys a la companyia.Durant l'episodi inventem etiquetes per als diferents perfils dins les corporacions — del botiguer al "bé-queda" — i ens quedem al "Peter de les startups" qui, ja avancem, donarà títol al proper episodi.

La polèmica està servida: videojocs, temps perdut o invertit? Fem un repàs històric a la nostra trajectòria com a videojugadors per entendre si tantes hores davant la pantalla han servit per alguna cosa o si hem estat perdent el temps.Notes de l’episodi:La primera videoconsola que hi havia a casa del Marc fou l’Atari. Malgrat això, la seva primera memòria és d’una NES i el joc Duck Hunt — que per cert, utilitzava una tecnologia molt curiosa per l’època.Per la seva banda, la primera experiència de l’Àlex fou amb la Game Boy de Nintendo i el joc del Tetris — del qual diu mai en va veure els coets.Recordem molts títols durant l’episodi i no els podem mencionar tots. Però entre els que més hores ens han absorbit en destaquem: la saga del PC Fútbol — que encara podies comprar al quiosc; les entregues de l’Age of Empires — que fou el primer que vàrem experimentar en xarxa; o el Gran Turismo — pels entusiastes de l’automobilisme.Entre les diferents formes que els jocs han contribuït al nostre desenvolupament personal, n’assenyalem l’aprenentatge d’idiomes, història, i capitals, la gestió de projectes o els cicles curts de millora contínua.

El que havia de ser una breu anàlisi de les diferents estratègies de productivitat per gestionar tasques i correus, s'acaba convertint en una acalorada crítica a l'economia de l'atenció.Notes de l’episodi:Per eliminar WhatsApp del telèfon mòbil i utilitzar-ho exclusivament des d’un ordinador és important notar la diferència entre la nova funcionalitat "multi-device" i el ja conegut client web.L’Àlex paga trenta euros mensuals per gaudir de totes les "vitamines" que ofereix Superhuman — el seu client de correu preferit. El fundador de l’aplicació és un vell conegut: Rahul Vohra. Qui vengué Rapportive a LinkedIn per quinze milions d’euros ara fa quasi deu anys.La configuració del telèfon del Marc és curiosa i simple: res notifica, només s’accepten aplicacions d’utilitats — com autentificació de doble factor o eines bancàries — i finalment, la pantalla en blanc i negre.

Dues setmanes després del llançament de Foc a Terra, en aquest meta-episodi fem una mica d’introspecció i et compartim les nostres millors pràctiques i les accions concretes que vàrem planificar per l’ocasió.Notes de l’episodi:Avui no tenim gaires enllaços per compartir. Aquest ha estat un episodi un xic egoista, enfocat a la nostra pròpia experiència. Malgrat això, aprofitem i et deixem amb alguns dels recursos que vàrem utilitzar pel llançament del podcast.Publicacions a LinkedIn: aquesta és la de l’Àlex, i aquesta la del Marc.Articles: aquest és un petit escrit que el Marc va redactar per explicar la raó de ser darrere Foc a Terra.Publicacions recurrents: aquest és un exemple de publicació per episodi a LinkedIn.