El segrest

Hi ha hist�ries que queden clavades en l'imaginari col�lectiu. El 20 de novembre del 1992 va ser segrestada Maria �ngels Feliu, farmac�utica d'Olot i mare de tres fills. Va passar 16 mesos tancada en un forat. Quan ja l'havien donat oficialment per morta, un dels segrestadors la va alliberar d'amagat de la banda. Segur que et sona la hist�ria per� mai ning�, fins ara, no l'havia explicada de manera completa. Carles Porta recopila les peces d'un segrest que va commocionar l'opini� p�blica i construeix una narraci� que aprofundeix en la traum�tica experi�ncia que va viure Maria �ngels Feliu.

El divendres 20 de novembre del 1992, Maria �ngels Feliu Bassols, farmac�utica d'Olot, �s segrestada al p�rquing de casa seva. Se l'emporten amb el seu propi cotxe i una ve�na i els escombriaires presencien la fugida del vehicle. Els familiars es posen a buscar el Renault 25 de la farmac�utica per tot Olot.

Els segrestadors porten la Maria �ngels d'Olot a Sant Pere de Torell�. La van passant d'un maleter de cotxe a un altre i fan voltes per la muntanya per despistar-la. Truquen als familiars per dir que est� segrestada i que no avisin la policia, per� ja �s massa tard. El marit de la farmac�utica ja ha anat a denunciar-ho a la policia local.

La Maria �ngels torna a ser a casa de Ramon Ullastre, a Sant Pere de Torell�. Amb l'ajuda de Sebasti� Comas, cambrer de Vidr�, la baixen al soterrani embolicada amb una manta i la tanquen en un forat excavat a la paret que ser� la seva pres� durant 16 mesos. A Olot encara hi ha qui pensa que potser nom�s �s un robatori, perqu� la farmac�utica portava a sobre les targetes de cr�dit i la recaptaci� de la setmana.

El 21 de novembre, l'endem� de la nit del segrest, dos agents municipals troben el Renault 25 de la Maria �ngels abandonat a la zona del Triai. El jutge dona el cas primer als municipals per� la Gu�rdia Civil s'enfada i comen�a una picabaralla m�s o menys diplom�tica entre cossos policials.

La not�cia s'est�n a tots els mitjans de comunicaci�. El 22 de novembre, els pares de la Maria �ngels reben la trucada d'un suposat segrestador demanant una entrega de diners al pont de la Cer�mica d'Olot. Deixen dos milions de pessetes en un contenidor d'escombraries i, per ben poc, no acaben destru�ts. Dels segrestadors, ni rastre.

Arriben desenes de trucades i informacions i comencen a apar�ixer els primers sospitosos. La Gu�rdia Civil ha estat designada policia judicial per dirigir la investigaci�. La hip�tesi principal �s que es tracta d'alg� de la zona i es descarten implicacions terroristes. El 23 de novembre, el pare de la Maria �ngels rep una trucada que el cita a la porta d'una f�brica tancada d'Olot. Agafa roba per si es pot intercanviar per la filla.

La Maria �ngels segueix arraulida al forat sense voler menjar res. El 27 de novembre, Ramon Ullastre envia un sobre des de Madrid que cont� una cinta de casset amb la veu de la farmac�utica. Aquell mateix dia, un suposat segrestador truca a l'empresa Hijos de Jos� Bassols SA i demana 25 milions de pessetes que s'han d'entregar al pont de Besal�. No es presenta ning� a recollir els diners.

El 2 de desembre, Carme Colom, amiga de la segrestada, rep el sobre amb la cinta de casset que cont� la veu de la Maria �ngels, que ja fa quinze dies que est� tancada al forat. El 4 de desembre, una de les den�ncies dels ve�ns assenyala l'agent Toni Guirado i els segrestadors es comencen a neguitejar. La Maria �ngels segueix a la r�dio la manifestaci� convocada per l'Ajuntament d'Olot per demanar el seu alliberament, que aplega 11.000 persones.

Els investigadors no saben quina trucada pot ser bona i es fan un fart de seguir pistes falses. A la Maria �ngels li posen un altaveu amb la r�dio engegada les 24 hores a dins del forat per on va seguint totes les novetats sobre el cas, com ara que la fam�lia Feliu contracta al detectiu privat Eugenio V�lez Troya. El 16 de desembre, la farmac�utica s'assabenta de l'ingr�s de la seva mare per problemes cardiovasculars.

El 18 de desembre, V�lez Troya ofereix una recompensa de 20 milions de pessetes als segrestadors si la deixen en llibertat, i 5 milions si donen una pista fiable. Les trucades amb pistes falses es disparen. La setmana del 22 de desembre, un estafador conven� la fam�lia que t� informaci� del segrest i aconsegueix que li donin 100.000 pessetes. La Maria �ngels pateix per la seva mare i pel fet de passar el Nadal lluny dels seus fills.

Vidents de tot el m�n truquen cada dia per donar informaci� sobre el segrest. El 29 de desembre, la cunyada de la Maria �ngels rep una trucada amb una gravaci� de la segrestada, per� no reben m�s instruccions. El 12 de gener, els Feliu acomiaden el detectiu V�lez Troya i contracten l'empresa Control Risk per redre�ar la situaci�. La Maria �ngels sent una vident per la r�dio que li augura que sortir� amb problemes f�sics i ps�quics, i la fam�lia emet un missatge demanant als segrestadors veritables que es posin en contacte amb ells per trobar una soluci�.

A principis de mar� del 1993, es posa a nevar i s'inunda el cau on est� tancada la Maria �ngels. Arran dels problemes amb l'aigua, s'acaba la foscor total: li donen un encenedor amb qu� pot veure com �s el forat on porta 4 mesos tancada. Els dos l�ders de la banda es reuneixen en carreteres a�llades per parlar de la situaci� i no saben com cobrar. TV3 entra a casa dels Feliu i entrevista els familiars amb l'objectiu de captar l'atenci� dels segrestadors.

El 27 de maig entra en escena Francisco Evangelista, que anuncia que t� molta informaci� sobre el segrest d'Olot. Tom�s Feliu fill, Joan Capdevila i el tinent Jim�nez Cervera s'entrevisten amb ell a Albacete. Assenyala com a segrestadors Xavier Bassa i Joan Casals i l'UCO comen�a a investigar. La Maria �ngels troba a faltar l'I�aki, que ja no passa tant de temps amb ella. Al juny, se li omple el forat de formigues que la turmenten a totes hores.

El 27 de juliol, el segrest de Maria �ngels Feliu es converteix en el m�s llarg d'Espanya. Casals i la seva dona, Maria �ngeles Mari�o, visiten Maria Puche a Albacete, la padrina d'Evangelista. Durant la visita, Casals s'assabenta que Evangelista els ha denunciat a ell i a Xavier Bassa. Al forat, la Maria �ngels demana unes tisores per tallar-se els cabells i li deixen rentar-se el cap per primer cop des que se la van endur.

Mar�a �ngeles Mari�o troba uns papers escrits per Joan Casals on parla de la farmac�utica d'Olot dient que est� morta i enterrada, i va a Albacete a explicar-ho tot a Mar�a Puche, la padrina d'Evangelista. Ella n'informa Evangelista, que ho explica tot a la Gu�rdia Civil. El 30 d'octubre, els agents de l'UCO detenen Xavier Bassa i Joan Casals i la Maria �ngels ho sent per la r�dio mentre omple tots els forats amb trossos de paper de diari perqu� no li entrin insectes.

Xavier Bassa i Joan Casals s�n a la pres�, acusats de segrest i assassinat. La Maria �ngels t� por que els segrestadors vulguin desfer-se d'ella. El 4 de novembre, la policia det� Maria �ngeles Mari�o i quatre dies despr�s queda en llibertat provisional quan desestimen que la seva veu sigui la de la cinta de casset. El 19 de novembre, Joan Capdevila fa una roda de premsa dient que creuen que la Maria �ngels �s viva i que estan disposats a pagar el rescat.

El 20 de novembre del 93 es compleix un any exacte del segrest i tot Olot fa 5 minuts de silenci. Al forat, la Maria �ngels cada vegada est� m�s d�bil, troba una foto de l'I�aki a dins d'un llibre i la crema de seguida. El 23 de desembre, Ramon Ullastre truca a casa de Xavier Feliu i el convoca l'endem� al bar 2001 de la Jonquera, per� no aconsegueixen parlar. Tornen a quedar per al 31 de desembre, per� el bar est� tancat.

El 18 de febrer del 94, l'Audi�ncia de Girona ratifica l'ordre de processament contra Bassa i Casals. Se'ls acusa de tr�fic de drogues i detenci� il�legal. Aquell febrer, Tele5 emet l'entrevista on Evangelista es reafirma en la seva versi�, i acaba fugint a Rio de Janeiro mentre el jutge Pinsach n'ordena la detenci� per desobedi�ncia. La nit del 26 de mar�, Sebasti� Comas, �lies "I�aki", deixa en llibertat Maria �ngels Feliu en un pol�gon industrial de Lli�� de Vall.

El 27 de mar� del 94, Maria �ngels Feliu arriba a casa seva despr�s d'un any i mig de captiveri. A les 12 del migdia, surt a la porta de casa per atendre els periodistes envoltada per la fam�lia i aplaudida per desenes d'olotins. El 28 d'abril, el jutge Alfredo Pastor, que ha substitu�t Santiago Pinsach, deixa en llibertat Xavier Bassa i Joan Casals, per� els mant� la imputaci� de detenci� il�legal.

Ramon Ullastre transforma el soterrani en un garatge i talla les comunicacions amb la resta de segrestadors. A l'abril comen�a l'operaci� Omega de la Gu�rdia Civil per trobar la ubicaci� del forat a trav�s de totes les descripcions i detalls que els dona la Maria �ngels. A finals del 94, el policia municipal Rafa Garc�a Camargo parla amb el seu cap, Manuel G�mez Paz, perqu� creu que l'agent Guirado podria estar implicat en el segrest i n'informen tamb� la Policia Nacional i el fiscal Garzenm�ller, que desestima la l�nia d'investigaci�.

La Maria �ngels va remuntant i mira de refer la seva vida. La primavera del 97, la Carme Puig, cap de premsa de la subdelegaci� del govern de Girona i casada amb el policia nacional Rafa M�rquez, troba documents que parlen de les declaracions del municipal Rafa Garc�a Camargo de finals del 94. Arran d'aix�, els agents de la UCO reprenen la investigaci�. El 1999, Pilar Castillo, la jove jutgessa d'Olot, parla amb Jacinto Vicente, el nou secretari judicial, per reobrir el cas.

Som a principis de 1999. La Maria �ngels treballa a la farm�cia amb normalitat i els nens han crescut, ning� pensa ja en el segrest. El 7 de mar�, el Peri�dico de Catalunya anuncia un nou n�mero de la revista Interviu amb una exclusiva sobre el segrest d'Olot. L'endem�, la periodista Tura Soler d'El Punt publica una not�cia dient que s'est� investigant policies locals d'Olot sospitosos del segrest de Maria �ngels Feliu. L'agent Guirado comen�a a estar visiblement afectat i nervi�s per tot plegat.

A causa de la pressi� medi�tica i policial, l'agent Toni Guirado acaba confessant la seva participaci� en el segrest de la farmac�utica la matinada del 10 de mar� del 1999 en una conversa amb el cap de la Policia Local, Josep Torrent, i el porten a declarar davant de la jutgessa. Quatre anys m�s tard, el 10 d'abril del 2003, surt la sent�ncia del judici que condemna Toni Guirado, Ramon Ullastre, Sebasti� Comas, Jos� Luis Paz i Montserrat Teixidor, dona d'Ullastre, a llargues penes de pres�. Xavier Bassa i Joan Casals queden absolts.

Han passat 28 anys des del dia que van segrestar Maria �ngels Feliu, i els condemnats ja estan en llibertat. Parlem sobre ells amb Tura Soler, una de les periodistes que m�s van escriure sobre el cas. Tamb� sabrem com va anar el judici amb les declaracions de Carles Monguilod, l'advocat de la Maria �ngels; Ignacio Rubio, l'advocat de Joan Casals; Merc� Alcocer, la primera directora de comunicaci� del Tribunal Superior de Just�cia, i Fernando Lacaba, el president de l'Audi�ncia de Girona i president del Tribunal en el moment del judici.

Com s'ha fet la s�rie "El segrest"? En aquest episodi parlem amb alguns dels membres de l'equip que han treballat en la producci� d'aquest podcast, com els actors que han interpretat els personatges principals, els t�cnics de so encarregats de la banda sonora del programa i del so binaural, la directora art�stica, Dolors Mart�nez, i el director de la s�rie, Carles Porta.

Amb "El segrest", Carles Porta no busca nom�s explicar una hist�ria real, sin� acostar els oients a l'experi�ncia, en primera persona, de Maria �ngels Feliu. Seq��ncies clau s'han gravat amb so immersiu 3D o so binaural, una tecnologia que permet reproduir el so tal com el percebem a la realitat. Sentir�s el mateix que la farmac�utica sentia tancada a l'amagatall: els passos dels segrestadors, els insectes a l'esquena, la r�dio de fons... En aquest "player" en tens un exemple.