El Polígon

L'episodi més multitudinari de la història amb el col·lectiu PedalantxMontcada, que molta bici però no saben qui és Tadej. Com són bona gent els deixem passar i dir la seva una estona. Montcada i Reixac, ciutat policialitzada i desconeixem els motius pels quals no hem guanyat cap dels nous premis Montcada i Reixac. Mà negra? El Senyor Bombita està contra nostre?

Per fi tornem a tenir personal convidat, i aquesta vegada una gran de la comunicació del país com és la Núria Torreblanca. Ens explica com fer les coses bé i a estones l'escoltem. També passem revista a la interminable llista de successos i ens endinsem a casa del Señor Bombita amb els nostres nous zumbats preferits.

Ja es veia venir fa temps que tant d'esquí i coses despistant-nos no era sa. Com diu un grupet d'aquells de Festes Majors, "havia de passar". A la mitja hora ja estava el Gonzalo dient que se li feia llarg, però en Toni es fa amb el control de tot plegat i acabem sent més savis que abans de començar. Volem un premi Montcada i Reixac, inscriviu-nos.

Ens apareix el coordinador directament del dinar d'empresa i qualsevol cosa preparada se'n va a la merda automàticament. Tanquem l'any "por todo lo bajo", però es feliciten les festes, que al final això la gent ho agraeix. Fins l'any que ve jahahahahajahah.

Gravem en diumenge, que en general és una idea de merda sempre. Les festes del poble del costat, la crisi dels porcs senglars, la residència per gent gran i les xapes infumables dels plens, com bé diu algú cada cop que passa per allà.

Com que el poble no s'atura, nosaltres tampoc. Es genera més mandanga en aquest lloc deixat de la mà de Déu que tones de runa es fan amb el soterrament. Sigueu cívics o ens tancaran els carrers, que sou gentussa, home.

D'acord, si. Ens hem arrepenjat una mica, vale. Ho feu tot bé vosaltres o com va la cosa? Tres mesos no son res si ho compares amb, no se, l'última glaciació.

Acomiadem temporada amb el típic "preguntes i respostes" de la gent que té un podcast però els hi fa una mandra tremenda haver de generar contingut amb aquestes calors. Fins setembre.

Gravar diumenges mai és bona idea, però aquest encara menys.

Gravem el dia abans d'un dia històric i es publica el dia després. No entreu aquí buscant què va passar amb la llum i, malgrat el títol, tampoc buscant responsables de perquè se'n van uns altres sis milions d'euros dels diners del contribuent, que tampoc en tenim ni idea. Tot i així en parlem, perquè davant de tot som tertulians indocumentats.

No us mola el metapodcast, doncs d'acord. Tornem a les arrels, 2 horacas de xerrera i hòsties fines a tort i a dret. Si és que ens obligueu, i això no està bé.

Canviem el rollo i la dinàmica una mica. Per què? Doncs perquè de tant en tant necessitem autocures i cuidar-nos els uns als altres.

El Toni ha signat un tovalló creient-se Messi, però no en realitat és un Figo de Hacendado. Però Son Goku vive, la lucha sigue.

Aquest és l'episodi més seriós que trobareu d'aquesta mandanga. La bona gent de La Unió, explicant-ho per primera vegada, i L'Ateneu Domingo Fins ens expliquen tot el que envolta i posa en perill la seva activitat, l'associacionisme, els ateneus i, al cap i a la fi, el teixit d'espais de trobada culturals.

Comencem l'any amb ganes i amb un programa curtet. Nos podrán echar pero no nos van a callar. És curt de debó. A nosotros nos ha tocao tragarnos aquí unos rollos infumables... però, de veritat, que ha quedat curt. El quinto és bo i ben bó, que se li pagui!

Ple calentet el de novembre amb l'alcalde reivindicant-se com a tal, voluntaris sense feina emprenyats, voluntaris amb feina donant explicacions... quin goig aquest, el nostre estimat poble.

Ens hauran de disculpar per el retràs i també per el retard en fer un nou episodi. Les crisis generades a mitges per el clima i la ineptitud fan que de vegades costi posar-se en plan jajas. Ja teniu una mica de mandanga. Visca la terreta.

Avui tenim el Leonardo da Vinci de Montcada, ha fet de tot i tot ho ha fet bé. També passen per l'estudi dos nois molt macos que volen fer-nos la competència i no ens queda més remei que amenaçar-los.