El búnquer

En Melcior Quevedo, el senyor Quevedini, era un emprenedor que va crear un circ de puces, el m�s fam�s de la ciutat de Barcelona! Encara que en aquells temps Barcelona era un cau de merda i de puces, no calia anar al circ per veure'n. La segona hist�ria que us presentem tamb� �s d'un emprenedor: l'Aleksei P�jitnov, el programador rus que va crear el Tetris i es va fer ben milionari.

Programa 5x136, amb Pemi Fortuny. Tothom dret amb el mocador blanc a la m�! Est� a punt d'entrar a la pla�a en Luis R�os, �lies el Pinturero, el primer i �nic torero paracaigudista! La mare santa, quin cap�tol tan emocionant ens espera! Si l'art del toreig ja ens agrada per si sol, imagineu-vos barrejat amb una exhibici� de paracaigudisme. No ens cal res m�s per promocionar el cap�tol, aix� es ven sol: un torero paracaigudista que entrava a la pla�a llan�ant-se des d'una avioneta. Au, gaudiu-lo!

Programa 5x135, amb Pemi Fortuny. Despr�s del drama d'ahir, avui ens toca un cap�tol amable, sense grans desgr�cies ni sacerdotesses assedegades de sang. Ens ha vingut de gust presentar-vos la hist�ria de l'Aleksei P�jitnov, el programador rus que va inventar el joc del Tetris en les seves estones mortes. Ho va fer per passar el temps, per entretenir els seus companys d'oficina. Almenys fins que va veure que el joc era ben addictiu i en podria treure un bon r�dit. �s llavors quan la maquin�ria sovi�tica es va activar per fotre-li enlaire la patent i quedar-se tots els beneficis. Perdoneu, per� en aquest cas hem d'estar un puntet a favor del capitalisme.

Programa 5x134, amb Vicen� Villatoro. Activeu el control parental, perqu� la part final d'aquesta biografia �s una mica b�stia. B�, tampoc �s que el principi sigui gaire amable. En aquest cap�tol tindrem la Magdalena Sol�s, una nena de 12 anyets maltractada i obligada a prostituir-se. Paral�lelament, tindrem la hist�ria de dos germans, uns estafadors de segona divisi� que intentaran estafar un poble sencer, fent-se passar per uns enviats de D�u. Aquest c�ctel de personatges ser� la barreja perfecta per crear un cl�max final dif�cil de superar.

Programa 5x133, amb Vicen� Villatoro. En Melcior Quevedo era un barcelon� mort de fam que va viatjar fins a Par�s per cercar fortuna. Ja us podem avan�ar que les coses no li van anar gaire b�, per� s� que li va servir per tenir una gran idea (b�, una idea que va mig copiar). La q�esti� �s que en Melcior va tornar a la capital catalana disposat a fundar un circ dels horrors al m�s pur estil Barnum. Volia fer-lo tem�tic i va contractar artistes gegants i exageradament grassos. El problema �s que se li menjaven, literalment, tots els beneficis. Aquella gent endrapaven com llimes! Soluci�: canviar l'elenc art�stic. En Melcior va substituir els gegants per puces. En Melcior va fundar un circ de puces!

La Grandma Gatewood i la Mar�a Dolores L�pez s�n dos perfils molt diferents, per� totes dues van ser v�ctimes del patriarcat. La pobra Grandma Gatewood va haver de continuar casada durant 30 anys amb un marit borratxo i abusador. Un drama. El jutge deia que les marques de fuet a l'esquena no eren suficients per demanar el divorci! El cas de la Mar�a Dolores L�pez encara �s pitjor: la noia es queda cega amb 12 anys, el sacerdot del poble abusa d'ella i els ve�ns la culpen de ser una fresca i, redoble de tambors, de ser una bruixa! Judici, condemna i foguera.

Programa 5x132, amb Quim Carandell. En aquesta ocasi� no tenim casaments m�stics amb Crist nostre Senyor ni aparicions marianes. B�, cap al final de la hist�ria, quan ja no toquem ni quarts ni hores, s� que arribem a parlar amb el fill de D�u, per� aquest no �s el tema central. Aquest cap�tol �s bastant terrenal, perqu� parlem dels pecats de l'home i de les bestieses del patriarcat. Resulta que la Mar�a Dolores L�pez era una mossa sevillana que va quedar cega quan tenia dotze anys. Un sacerdot es va apiadar d'ella i la va convidar a viure amb ell. Malament. El sacerdot era un llard�s que es fotia al llit amb la pobra mossa perqu� deia que tenia fred als peus! A partir d'aqu�, tot anir� a pitjor.

Programa 5x131, amb Quim Carandell. A aquestes al�ades de la temporada �s millor anar al gra: el sergent Stubby era un quisso. Era un gos de carrer que es deixava caure per la Universitat Yale, a veure si algun estudiant li donava menjar i li feia quatre moixaines. Qu� passava? Doncs que els Estats Units d'Am�rica estaven a punt d'entrar a la Primera Guerra Mundial i el campus universitari estava ple de militars. Un soldat va adoptar el quisso i va decidir que seria la mascota de la companyia. El m�s gros de tot �s que el quisso Stubby passar� de ser una simple mascota a un soldat, un militar amb rang, paga i responsabilitat.

Programa 5x130, amb Mama Dousha. L'Emma Rowena Gatewood va ser una pionera: va fer la sendera dels Apalatxes, una ruta de muntanya d'uns 3.515 quil�metres (quil�metre amunt, quil�metre avall). De fet, va ser la primera dona que el va completar! I t� molt de m�rit, tenint en compte que ja era una senyora de la tercera edat que, atenci� a la dada de fantasia, feia servir una cortina de dutxa com a impermeable per no mullar-se. La pobra dona anava tan mal equipada que va haver de comen�ar la ruta diverses vegades. En una ocasi� es va fotre de cap i se li van trencar les ulleres. No, no en portava de recanvi, aix� de feli� era.

Programa 5x129, amb Mama Dousha. Ja sabeu que les biografies d'"El b�nquer" sempre s�n educatives, per� el cap�tol d'avui �s important per desmentir la figura de Lo Carrasclet, �s a dir: el coronel Pere Joan Barcel� i Anguera! Exacte, en Carrasclet era un militar que va fer carrera. Ni era un bandoler, ni un bandit, ni un lladre de cam� ral! Que en moments de desesperaci� els seus homes violentessin algunes gallines no vol dir res! El coronel Barcel� era un oficial autodidacte que va dedicar tota la seva vida a lluitar contra les tropes de Felip V.

Aquesta setmana volem destacar el drama que va viure la pobra Teresa Bagioli Sickles. El seu home li va matar l'amant i es va organitzar un merder de cal d�u. Per fer-ho tot una mica m�s alegre, tamb� volem destacar en Karl Krall i els seus cavalls calculadors, que sabien resoldre't una equaci� de tercer grau.

Programa 5x128, amb Albert S�nchez Pi�ol. Vol�em titular el cap�tol "Peace and love", per� la vida d'en Robert Marley va tenir de tot menys pau i amor. B�, una mica d'amor s� que va tenir, el de les amants que vivien a la seva mansi� mentre la dona i els fills es fotien de f�stic en una barraca pollosa de Kingston. Perdoneu, eh, per� en Bob Marley era una miqueta malxinat, per no dir alguna cosa m�s gruixuda. Que s�, que la seva m�sica i el seu magnetisme s�n espatarrants, per� ell era una bona perla. Els m�s pesats ens direu que ens hem deixat moltes coses i no hem parlat d'en Lee Perry i que ell tamb� va ser el pare del reggae i que bla, bla, bla…

Programa 5x127, amb Albert S�nchez Pi�ol. Cap�tol de fantasia! Us ho passareu molt b�! S�, tranquils, aquesta hist�ria �s apta per a la canalla. Us volem presentar en Karl Krall i els seus magn�fics cavalls calculadors! Aquestes b�sties eren capaces de resoldre equacions i fer arrels quadrades! En Muhamed i en Hans l'Intel�ligent eren els seus dos millors cavalls calculadors, per� tamb� hi havia en Zarif, el cavall filos�fic, que et sabia respondre a preguntes espirituals. Ah, tampoc ens oblidem del Berto, el cavall cec. B�, en Berto va ser de l'�ltima etapa d'en Karl, quan el pobre home havia perdut completament l'enteniment.

Programa 5x126, amb Roger Mas. Tenim una trama pr�pia d'una telenovel�la, per� d'aquelles que passen als barris luxosos, d'aquelles que et fan reflexionar sobre si tots els mexicans s�n rossos i fan 1,80 m. No, la hist�ria d'aquest episodi no passa a M�xic; ens situem primer a Nova York i, despr�s, a Washington. Resulta que la Teresa Bagioli era una adolescent de l'alta burgesia que buscava un marit amb pela llarga. El problema �s que en va trobar un que era un malxinat que la maltractava. Aix� la va dur als bra�os d'un altre home, un advocat d'una bona fam�lia (b�, tots els d'aquesta hist�ria ho seran).

Programa 5x125, amb Roger Mas. En Clarence 13X no t� una biografia f�cil. Estem parlant d'un nano que va anar a lluitar a la guerra de Corea i que, durant el conflicte, va aprofitar per treure's el cintur� negre de karate i tamb� es va fer addicte al joc. A partir d'aqu�, tot va millor: quan torna de la guerra, la seva dona (ui, quin merder que tindrem amb les dones i els fills!) s'ha fet de la Naci� de l'Islam, una esp�cie de secta que no t� res a veure amb els musulmans. Els de la Naci� de l'Islam pensen que tots els homes negres s�n d�us que tenen com a missi� governar el planeta. Per� en Clarence va anar un pas m�s enll� amb la Naci� del 5%.

La Sophie Scholl i l'Stanislav Petrov van ser dos herois que van intentar salvar el m�n. De fet, un d'ells ho va aconseguir. No, no va ser la pobreta Sophie, que per molt que intent�s aturar Hitler amb el seu moviment de resist�ncia pac�fica, la van acabar guillotinant. A l'Stanislav les coses li van anar una mica millor: va ser ell qui va salvar el m�n d'una guerra entre els Estats Units i la Uni� Sovi�tica. Durant un presumpte atac enemic, ell era l'encarregat de pr�mer el botonet vermell, el nuclear, per� va tenir prou sang freda per aguantar sense fer res.

Programa 5x124 amb Mariona Escoda. Aquest nano va ser el Justin Bieber de tota una generaci� d'espanyols que es morien de fam. Va ser una de les poques maneres que va trobar el r�gim franquista per aixecar els �nims d'una poblaci� rebentada per la Guerra Civil i la mis�ria. Si el Peque�o Ruise�or no cantava, el pa�s s'enfonsava. �s aix� com en Joselito es va convertir en una estrella prematura, un nano sense inf�ncia que va passar de ser pobre com les rates a fer actuacions per al Papa de Roma. Una joguina trencada a qui va estafar el seu m�nager, un electricista sense escr�pols. S�, el m�nager de Joselito era l'electricista del poble!

Programa 5x123, amb Mariona Escoda. La Uni� Sovi�tica i els Estats Units estaven a punt de comen�ar una guerra nuclear. Us sona una mica, oi? No, no estem parlant de Trump i Putin. Ens situem a l'any 1983, en una base secreta de Moscou. Durant el torn de nit, el nostre amic Stanislav Petrov �s la m�xima autoritat militar del complex. La nit �s calmada i mon�tona, fins que els sistemes de defensa de la base detecten un m�ssil nuclear nord-americ� aproximant-se a territori sovi�tic. Que els estan atacant, vaja. Els male�ts ianquis els ataquen amb armes nuclears! L'Stanislav tindr� menys de 15 minuts per decidir si contestar amb la mateixa moneda, o esperar a veure qu� passa.

Programa 5x122, amb Toni Cruanyes. Canalleta, segurament aquest �s el cap�tol m�s necessari de la temporada. Potser no �s el m�s colorit ni fantasi�s, per� val la pena parar b� les orelles i treure'n conclusions. En aquesta ocasi� us parlem de La Rosa Blanca, un moviment de resist�ncia pac�fica contra el nazisme que va sorgir espont�niament a la Universitat de M�nic. B�, hem de matisar: qui va iniciar el moviment van ser uns quants estudiants, llastimosament, el deg�, els professors, incl�s el conserge de la Universitat de M�nic, eren ben nazis, els malxinats. Compte amb la figura del conserge, que us agradar� molt.

Programa 5x121, amb Toni Cruanyes. Feia temps que el ten�em controlat i no volem acabar el programa sense explicar-vos la biografia d'en Michel Lotito, el franc�s esbojarrat que va menjar-se ell solet una avioneta bipla�a. Repetim: va menjar-se una avioneta, literalment. Va tardar dos anys a acabar-se-la. Amb una radial i molta paci�ncia, va anar serrant les peces de l'avioneta i se les va anar cruspint. En Michel explica que les parts que li van costar m�s de menjar van ser les toves: els seients i els pneum�tics. Resulta que l'est�mac d'aquest home podia resistir qualsevol material (ferro, fusta, acer, vidre), per� quan una cosa era toveta, li venia mal de panxa!

Con�ixer la vida (i la mort) de l'alpaca Geronimo ha sigut una experi�ncia religiosa. Penseu que, despr�s del cap�tol, els de l'equip ja hem demanat samarretes a savegeronimo.teemill.com, lloc web oficial per als fans d'aquest meravell�s animal. Per fer una mica de contrast i tornar a la realitat, tamb� us volem destacar la vida de la Benazir Bhutto, la l�der pol�tica del Pakistan a qui van assassinar en ple m�ting electoral.

Programa 5x120, amb Montse Guallar. La primera dona que va ser primera ministra del Pakistan! La Benazir Bhutto va ser una dona empoderada, que va aconseguir trencar el sostre de vidre (o de ciment) del Pakistan. La Benazir va saber agafar les regnes del partit del seu difunt pare, que van matar acusant-lo de corrupte, posar-s'hi al capdavant i guanyar les eleccions. Per cert, una dada bastant maca �s que el seu partit era el PPP, el Partit Popular del Pakistan. Com a Espanya, els del Pakistan tamb� es van veure esquitxats per alguna corruptela. Aix� s�, all� els m�tings s�n diferents: en lloc de globus i pica-pica per als avis, hi havia trets i atemptats su�cides. La pol�tica de per all� baix sempre �s m�s entretinguda.

Programa 5x119, amb Montse Guallar. Us expliquem la faula del rei que no sabia llegir! Per qu� collons voleu aquella merda de "Joc de trons" si la realitat sempre supera la ficci�?! Tenim dos regnes enfrontats: el d'en Carlemany contra el seu germ� petit, en Carloman. El germ� petit t� una mica de vessament cerebral misteri�s i s'acaba morint. En fi, en Carlamany es fa amo i senyor de mig Europa. Tot i ser ben analfabet, �s un rei bondad�s que implementa la cultura i la literatura, per� pobre de tu s� no et fas cristi�! En una ocasi� ordena degollar 4.500 presoners i llan�ar els seus cad�vers al riu. Expliquen que l'aigua es va tenyir de vermell durant setmanes! El seu gran amic, el califa de Bagdad, li va regalar un elefant i el pobre animal� va morir perqu� en Carlemany el va banyar a les g�lides aig�es del Rin. Tenia fixaci� amb els rius.

Programa 5x118, amb Josep Rull. El senyor Hochschild va ser considerat el Schindler de Bol�via. Encara que ell era alemany, va passar-se mitja vida en aquest pa�s llatinoameric�: hi tenia un bon merder muntat, amb empreses i mines de tota mena. Us deveu preguntar quantes hist�ries similars a la d'Oskar Schindler hem fet al llarg de totes aquestes temporades, oi? Doncs tantes com facin falta! Com �s que sempre ha de ser el gran referent? "El segon Oskar Schindler!", "L'Oskar Schindler brit�nic!", "L'Oskar Schindler de Nanjing!" Sabeu quanta gent va salvar, el senyor Oskar Schindler? I sabeu quants en va rescatar en Moritz Hochschild? Escolteu el cap�tol d'avui! "La llista de Schindler" ha fet m�s mal que b�.

Programa 5x117, amb Josep Rull. En aquest programa ens ve de gust fer la biografia d'una alpaca molt bufona que es diu Geronimo. Era tan preciosa que va dividir Anglaterra: uns l'estimaven molt i altres... doncs encara l'estimaven m�s! Tothom volia ser amic seu! L'episodi �s de fantasia Disney, sense mala maror ni coses estranyes. Evidentment, tenim algun moment de tensi�, per� res important. Biografia amable per escoltar-la en fam�lia. Ja era hora que els m�s menuts de la casa poguessin escoltar el programa sense quedar traumatitzats. �s un regal que us volem fer.

Aquesta setmana volem destacar les figures de la Pippa Bacca i la Lina Llubera, dues artistes internacionals a qui la vida els hi va anar regular. A la pobra Pippa la van assassinar mentre feia autoestop com a part d'una performance que duia a terme. La Lina t� un final una mica millor, per� tamb� la va passar magra quan els sovi�tics la van tancar al gulag.

Programa 5x116, amb Edu Esteve. No pod�em acabar la temporada sense repassar la desgraciada vida de Franz Schubert, geni compositor del primer Romanticisme, un home que componia i sentia les passions a flor de pell (amb unes orgies que deixa'l anar!). Schubert no va estar de sort i va comen�ar a triomfar despr�s de morir. Per cert, durant la biografia no hem esmentat el seu "Ave Maria", per� nom�s ten�em vint minuts. Sabeu quantes coses va fotre, aquest bon home? Sobre l'"Ave Maria", tothom la considera l'obra religiosa per antonom�sia, per� heu de saber que no �s cert: ni en Schubert era religi�s ni tenia cap vocaci� cristiana.

Programa 5x115, amb Edu Esteve. Una altra artistassa catalana internacional! La Lina Llubera va ser una soprano catalanoucra�nesa (compte amb la paraula!) que va fer gires per tot el m�n. Ella i el seu marit, el famos�ssim pianista Serguei Prok�fiev, feien una parella de cine, dins i fora dels escenaris. Ll�stima que tot t� un final: despr�s d'anys i anys plegats, la relaci� amb el Serguei se'n va a pastar fang i, per acabar-ho d'adobar, el paranoic de l'Stalin ordena empresonar els artistes estrangers que viuen a R�ssia i que poden ser potencials espies. Au, ja tenim la nostra amiga tancada al gulag per antipatri�tica. Com carai acaba una catalana tancada al gulag? Doncs sent al lloc equivocat en el moment equivocat.

Programa 5x114, amb Ra�l Romeva. La figura de l'Eli Cohen ens ha fascinat. Aquest home ha sigut un dels espies moderns m�s prol�fics que hem vist mai! Penseu que l'Eli era un agent del Mossad (el servei secret israeli�) que va arribar a infiltrar-se dins del govern siri� (els seus principals enemics) fins al punt de ser nomenat viceministre de Defensa! Imagineu-vos: un espia fent de viceministre de defensa de l'enemic! El problema �s que era massa orgull�s i sempre va voler demostrar que era el millor, el m�s intel�ligent i efica�. Aqu� �s quan el van enxampar. S'ha de saber parar.

Programa 5x113, amb Ra�l Romeva. La nostra amiga Pippa provenia de la noblesa italiana. Era una mossa d'aquelles que es van fer artistes perqu� els hi sortien els diners per les orelles. Ara b�, aix� no volia dir que la Pippa no tingu�s talent. La noia era arriada com ella sola i les seves performances es van fer cada vegada m�s famoses. Un dia, ella i una amiga seva van tenir una gran idea: vestir-se de n�vies i travessar tot Europa fins al Pr�xim Orient fent autoestop. La idea era promulgar la pau i la uni� de les nacions. Ll�stima que l'experiment va acabar... com va acabar.

Aquesta setmana hem triat dos personatges ben estrafolaris. Per comen�ar, en Norio Suzuki, un explorador que tenia l'objectiu vital de veure un os panda i trobar la dona m�s bonica del m�n. L'altre �dol �s en Crisip de Solos, un fil�sof grec, mig bevedor i mig boig, que va morir de riure.

Programa 5x112, amb Ramon Mirabet. Si hem fet la Paris Hilton, com vol�eu que ens descuid�ssim la princesa del pop, la mossa del "Baby one more time" o de la inoblidable "Oops!... I did it again". Els m�s joves la recordareu per esc�ndols recents, com la disputa legal amb el borratxo del seu pare o el ball de les xarxes socials amb els ganivets a les mans, per� heu de saber que la Britney va ser una icona musical (i sexual, per qu� no dir-ho) de tota una generaci�.

Programa 5x111, amb Ramon Mirabet. Avui us portem la hist�ria d'en Norio Suzuki (no, no t� res a veure amb la marca de motos), un nano sense ofici ni benefici que volia ser explorador. I els seus pares, content�ssims! El desgraciat es va posar dos objectius vitals, dues fites que marcarien la seva carrera d'aventurer. La primera: veure un os panda. La segona: trobar la dona m�s bonica del m�n. Per cert, si no heu sentit el cap�tol 99 d'aquesta temporada, potser val m�s que abans en feu una repassada, que tindrem una mica d'encreuament d'hist�ries.

Programa 5x110, amb Lildami. Tenim un altre fil�sof de l'antiga Gr�cia (nom�s n'hem fet dos!) i us prometem que d'aqu� al final de la temporada en farem algun m�s. Penseu que hi ha fil�sofs que han tingut finals molt bojos. Potser farem l'Arquimedes, que va ser assassinat per un soldat rom�, o en S�crates, que es va su�cidar amb cicuta. Avui us parlarem d'en Crisip, un pensador borratxo que va estar a punt de ser atleta professional, per� que finalment va decidir fer-se de l'escola estoica i predicar la seva filosofia per les tavernes. Sense exagerar, el seu final �s un dels m�s curiosos de la temporada.

Programa 5x109, amb Lildami. Quin personatge tan interessant: era ben b� com en Kennedy, per� ultrareligi�s i ben de dretes, el podrit. Segons les enquestes, en Ronald Reagan ha sigut un dels presidents m�s estimats pels estatunidencs. En les seves segones eleccions, el va votar literalment tot D�u. Va aconseguir una gesta hist�rica que cap altre president ha igualat: va guanyar en 49 dels 50 estats! Vict�ria aclaparadora! Per� l'era Reagan tamb� va estar marcada per les bestieses d'un president que es creia per sobre del b� i del mal. Escolteu el cap�tol i descobriu com aquest senyor va dinamitar el seu pa�s.

L'Adolf Dassler i la Tonya Harding, bona parella de ball! L'Adolf hauria pogut fer-li les botes de patinatge Adidas personalitzades a la Tonya, a veure si aix� guanyava les competicions de patinatge sense necessitat de rebentar les cames de les rivals amb una barra de ferro.

Programa 5x108, amb Diana G�mez. Qu� pots fer si ets a les classificat�ries per anar als Jocs Ol�mpics i la teva rival patina millor que tu? Entrenar un p�l m�s? No! Molt m�s senzill! S'agafa una barra de ferro i se li rebenta la cama just abans de sortir a la pista. Aix� �s el que van idear la Tonya Harding i la seva parella. Les c�meres que gravaven la competici� van enregistrar una de les maniobres m�s brutes que s'han vist mai en una competici� esportiva.

Programa 5x107, amb Diana G�mez. Tothom ferm, que avui ens atrevim a fer la biografia d'en Mart� Cots, altrament conegut com el Rambo de la Cerdanya per la seva fal�lera de disparar amb una escopeta a tot el que es mou. Especialment la Gu�rdia Civil, a qui t� una mania de D�u. �s una biografia que ens toca de prop. A vegades no cal anar fins als Estats Units per trobar aut�ntics antiherois de pel�l�cula, amb persecucions trepidants i plans esbojarrats per escapar de la pres�.

Programa 5x106, amb Lluci� Ferrer. Tota la vida s'ha dit que les Adidas s�n de quillo, per� potser hi ha alguna altra marca de sabates esportives que les supera. Aquesta �s una hist�ria de dos germans que compartien el talent de fabricar sabates, per� que estaven separats per una ideologia: un era una mica nazi i l'altre ho era molt. L'Adolf Dassler, creador d'Adidas, va ser de les Joventuts Hitlerianes i va fabricar armament nazi durant la guerra. I aquest era el bo!

Programa 5x105, amb Lluci� Ferrer. Darrere d'aquelles estovalles de restaurant de Cadaqu�s s'hi amagava una dona amb una de les mirades m�s pures i brillants que han passat per aquest programa. Aix� s�, no li parl�ssiu d'avortaments perqu� us escopiria all� mateix! Es veu que era ben rabi�da i segons quins temes no els encaixava gaire b�. Avui descobrim la cara una mica menys lluminosa d'aquesta santa que adorava la pobresa: com m�s mis�ria, m�s amor cap a Crist.

Aquesta setmana volem recuperar-vos la vida de dos grans artistes: primer de tot, la de la nostra Clotilde Cerd�, catalana de naixement i filla del cos� del senyor que va fer l'Eixample de Barcelona. La Clotilde era una nena prodigi que tocava l'arpa com els �ngels. La segona hist�ria va de la vida d'en Johnny Weissmuller, aquell llamp d'home que va donar vida al personatge de Tarzan de la jungla, el m�tic de les pel�lis en blanc i negre.

Programa 5x10, amb Llu�s Gavald�. Biografia molt amable i tranquil�la, amb final una miqueta trist; ll�stima. Resulta que en Johnny era un nadador impressionant, un joven�s amb una esquena com un armari que va guanyar medalles ol�mpiques a cabassos. Despr�s d'una carrera envejable, en Johnny va decidir retirar-se jove i… sense saber ben b� com, un dia es va trobar enmig d'un c�sting d'actors. De cop i volta, va canviar el banyador de nadador per un pantal� curt de pell mig estripat: en Johnny va ser seleccionat per interpretar en Tarzan de la jungla. Un paper que li va donar fama i fortuna. Una vida tranquil�la que es va veure interrompuda per una malaltia mental. El pobre creia que vivia realment al mig de la selva i que era un salvatge. Quin greu!

Programa 5x103, amb Llu�s Gavald�. En John Broadus Watson �s un home bastant curi�s (b�, dels que passen per "El b�nquer", no n'hi ha cap de gaire normal). Ho diem perqu� el nano comen�a amb mal peu: el seu pare fot el camp de casa i els abandona, la seva mare s'obsessiona amb la religi� i ell comen�a una vida de delinq�ent juvenil. �s molt estrany que en John sab�s canviar el rumb de tot plegat i posar-se a estudiar Psicologia. Sense ser un estudiant brillant, en John va tirar endavant fins a convertir-se en un expert que va desenvolupar la seva pr�pia teoria: el conductisme. Coneixeu els gossos de Pavlov, oi? Doncs ell ho va portar a l'extrem, amb humans.

Programa 5x102 amb Maria Nicolau. La Clotilde Cerd�, la filla (m�s o menys) del senyor Ildefons Cerd�, el creador de l'Eixample de Barcelona, era una nena prodigi que tocava l'arpa com els �ngels. Doncs resulta que quan la mossa tenia 15 anys ja la portaven a fer recitals per tot el m�n. L'escriptor Victor Hugo la va rebatejar com Esmeralda i la reina d'Espanya Isabel II va suggerir-li que es canvi�s el cognom per Cervantes. Entenem que si Victor Hugo i la reina et proposen un nom art�stic, costa dir-los que no; encara que el nom sigui tan terrible com Esmeralda Cervantes.

Programa 5x101, amb Maria Nicolau. Ja us avisem d'entrada: cap�tol delicat. Aix� s�, les bestieses arribaran cap al final, els m�s menuts de la casa podran aguantar b� fins a l'�ltima part de la biografia. Per qu� hem triat aquesta hist�ria? Doncs perqu� la davallada cap als inferns que va fer la Myra ens ha semblat molt interessant. No ens hem volgut centrar a explicar-vos els assassinats amb p�ls i senyals, nosaltres hem volgut mostrar quins van ser els motius que la van emp�nyer a convertir-se en un monstre, en la dona m�s odiada d'Anglaterra.

La Rose Valland i la Napa de Prats s�n dos perfils de dones empoderades un p�l diferents entre si. La Rose Valland va ser una oficial de l'ex�rcit franc�s que va dedicar gran part de la seva vida a recuperar les obres que els nazis havien robat. La Napa de Prats, en canvi, potser t� un perfil m�s discret; ella es dedicava a jugar amb la canalla de Prats de Llu�an�s, els pentinava i els donava llavors de carabassa.

Programa 5x100, amb Pep Poblet. Avui fem un altre d'aquells poetes rom�ntics enganxifosos, un home que anava m�s calent que la pala d'un forner i que s'enamorava de la primera mossa que li passava per davant. En Cesare no tenia cap mania i no en deixava cap per verda. Aix� s�, quan la noia li feia una mica de cas, toca't el que no sona, en Cesare en perdia l'inter�s! Ell necessitava el seu amor plat�nic, aquell amor impossible de tenir. Aix� podia estar ben trist i escriure poemes melanc�lics. L'home tenia molt bona ploma, per� era un pelet t�xic, la veritat sigui dita.

Programa 5x99 amb Pep Poblet. Aquest personatge l'hem tingut a la llista de "losers hist�rics" (en diem aix�) des de la primera temporada! La gent ens l'ha recomanat centenars de vegades, per� era una hist�ria tan boja que no trob�vem el moment adequat per comen�ar-la a escriure. Per fi ha arribat l'hora de presentar-vos la incre�ble aventura d'en Hiroo Onoda, un soldat japon�s que va fer tan b� la seva feina que va allargar la Segona Guerra Mundial durant 27 anys. Els seus superiors li van ordenar que no es rend�s sota cap circumst�ncia i aix� va fer. El nano es va passar 27 anys amagat a dins la selva, lluitant contra un enemic inexistent.

Programa 5x98 amb el Mag Lari. El Llu�an�s �s comarca! I punt! Com es nota que aquests textos els escriu un alpens� i que en Peyu no els revisa. Ens fa molta il�lusi� portar-vos la veritable hist�ria de la Napa de Prats de Llu�an�s, una dona exc�ntrica i solit�ria que va trobar refugi en l'amor incondicional dels nens i nenes del poble. A la canalla no li importava si era lletja o anava bruta, ells van saber mirar m�s enll� i van trobar en la Napa una amiga. �s cert que els nens de Prats van comen�ar a morir un rere l'altre i tamb� �s veritat que es van trobar ossos humans al pati de la Napa… Per� la culpa �s del patriarcat.

Programa 5x97, amb el Mag Lari. Rose Valland t� un m�rit incre�ble: amb un simple cop d'ull sabia dir-te si l'obra d'art que tenia al davant era aut�ntica o falsa, a part de saber-ne la proced�ncia i el valor aproximat. El seu ull cl�nic privilegiat va ser de gran utilitat per recuperar els quadres que els nazis van robar durant la guerra. Adolf Hitler tenia un projecte una mica ambici�s que no es va arribar a complir: el F�hrermuseum, un complex descomunal situat a la ciutat austr�aca de Linz i que havia de guardar totes les obres d'art m�s importants d'Europa (que pr�viament havien robat).