A les Portes de Troia

Aquesta setmana ens introduïm en la història del programari lliure per conèixer els seus orígens, els seus protagonistes i la seva evolució en les últimes dècades. Amb Carles Escolà. Tal com hem explicat al programa, aquest any ens hem presentat als Premis iVoox! Si us agrada la nostra feina, la divulgació històrica amb rigor, humor i en català, us demanem el vostre suport. Doneu-nos el vostre vot a través del següent enllaç: https://go.ivoox.com/wv/premios24?c=335 Moltes gràcies!

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, aprofitant que el 2024 és el centenari de la mort d'un dels personatges més influents del segle XX, encetem un doble proggrama biogràfic per parlar de Vladímir Ilitx Uliànov, més conegut com a Lenin. Resseguirem la seva vida, desmentirem algun mite, parlarem sobre la seva ideologia i intentarem usar les seves idees per entendre i analitzar el present. Amb Joan Tafalla.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, aprofitant que el 2024 és el centenari de la mort d'un dels personatges més influents del segle XX, encetem un doble proggrama biogràfic per parlar de Vladímir Ilitx Uliànov, més conegut com a Lenin. Resseguirem la seva vida, desmentirem algun mite, parlarem sobre la seva ideologia i intentarem usar les seves idees per entendre i analitzar el present. Amb Joan Tafalla.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem algunes de les biblioteques més icòniques de l’antiguitat, tant d’Egipte i Mesopotàmia com de Grècia i Roma.

Últim programa de la temporada amb uns continguts especials i diferents. De la mà de l'Albert Abril, l'Alberto i el Sergio concursen als Jocs de Troia. Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre!

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, ens endinsarem a la batalla de Farsàlia, l’enfrontament definitiu entre Cèsar i Pompeu.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, coneixerem la figura d’Urraca I de Lleó, una dona fonamental per a entendre els primers compasos del segle XII a la Península Ibèrica. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassem la imatge que del romanticisme ençà s’ha tingut dels vikings. Amb Antonio Contreras.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Bass Reeves: un dels primers afroamericans que va exercir com a ajudant de xèrif als Estats Units d’Amèrica a la segona meitat del segle XIX. Narrem la seva biografia, des que era esclau en una plantació fins que va dedicar la seva vida a fer complir la llei. Amb Pol Albanell Percet.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Batalló 101: un batalló policial de l’Alemanya nazi que, entre els anys 1942 i 1943, és desplaçat a Polònia i es veu portat a realitzar actes atroços. Narrem els esdeveniments històrics i reflexionem sobre la violència, l’obediència cega i la vulnerabilitat dels principis morals. Amb Xavi de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, continuem la sèrie dedicada a la història de la Intel·ligència Artificial: “D’Alan Turing a ChatGPT”. En aquest segon, resseguim la seva història entre l’anomenat “Hivern de la IA” fins l’actualitat i finalitzem el programa fent unes quantes reflexions. Amb Quim Motger de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, iniciem una sèrie de dos programes dedicats a la història de la Intel·ligència Artificial: “D’Alan Turing a ChatGPT”. En el primer, abarquem des dels orígens fins els anys 70. Amb Quim Motger de la Encarnación.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, narrem la Guerra de Secessió dels Estats Units d’Amèrica. Parlem sobre els bàndols, analitzem la qüestió de l’esclavisme, narrem el conflicte i n’analitzem les conseqüències. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre els antecedents de la Guerra Civil dels Estats Units d’Amèrica. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la criminalitat a la ciutat de València durant la baixa edat mitjana. Amb Albert Barber.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem com era la criminalitat a l’edat mitjana. Amb Albert Barber.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Setge de Bagdad de l’any 1258: un fet d’armes que va posar punt i final al poder dels agonitzants abbàssides.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el matemàtic dels segles VIII-IX, Al Kwharizmi, i la Casa de la saviesa, a Bagdad. Amb Agustí Calbet.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, repassem la història de les monedes a Catalunya. Fem un repàs cronològic de totes les monedes que podem trobar, les contextualitzem i en valorem la seva importància històrica. Amb Joan Fontanillas.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la història de la moneda: un objecte que és testimoni i reflex dels canvis polítics, socials i econòmics de la història. Amb Joan Fontanillas.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, reviurem com marxa la campanya de la tardor i l’hivern del 218 aC en la que Aníbal tindrà victòries importants contra els romans Publi Corneli i Tiberi Semproni. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem de la batalla del Ròdan i la travessa dels Alps per part de l’exèrcit cartaginés dirigit pel general Aníbal Barca. Amb Jorge Haro.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem de l’’època de la Tetrarquia, un moment de la història de Roma on l’Imperi va ser controlat per quatre persones a la vegada.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, revisarem els grans temes de l’Studio Ghibli, un dels principals estudis d’animació japonesa. Amb Anna Junyent Barbany i Carmen Santamaría Salinas.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem la història de l’Studio Ghibli, un dels principals estudis d’animació del Japó. Amb Anna Junyent Barbany.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, us parlem d’una batalla crucial en el marc de la invasió russa de Napoleó, la batalla de Borodinó de principis de setembre de 1812. Amb Héctor Rodríguez Grimau.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre quan i per què la humanitat s’ha imaginat que la Terra és plana. Fem un repàs històric, desmuntem algun mite, ens aturem en els mapes medievals i reflexionem històricament sobre el concepte de l’antípoda.

El conflicte entre Cèsar i Pompeu, els dos grans pesos pesats de la poltíca romana a mitjans del segle I aC semblava inevitable. Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem el perquè d’aquest conflicte i la línia d’esdeveniments que va portar al seu enfrontament.

Juli Cèsar i Gneu Pompeu són dos dels personatges claus del final de l’antiga república romana. Aquesta setmana, a les portes de Troia, repassarem les seves vides.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem dels inques i la fascinació que va despertar el riu Amazones entre diversos exploradors castellans. Amb Jordi Sellarès.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlarem dels inques i la fascinació que va despertar el riu Amazones entre diversos exploradors castellans. Amb Jordi Sellarès.

Aquesta setmana, A les Portes de troia, narrem la Batalla de Nínive que va tenir lloc el 12 de desembre de l’any 627 entre romans i perses sassànides. Repassem les fonts històriques, narrem els esdeveniments i analitzem les conseqüències de l’enfrontament.

Aquesta setmana, a Les Portes de Troia, centrarem en el període que va des de finals del segle XIX fins al 1948, any de fundació de l'Estat d'Israel. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, ens remuntem als orígens de la idea de l’establiment del poble jueu a Palestina per a crear el que serà i és l’estat d’Israel. Amb Adrià Hernando.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem del pitjor enemic de la humanitat: els mosquits i repassarem la seva incidència a la Història.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la batalla de Nínive que va tenir lloc l’any 627. És considerada l’última gran batalla de l’antiguitat i va suposar un gran xoc enorme entre les dues grans civilitzacions que feia segles que es disputaven el Pròxim Orient: els perses sassànides i els bizantins.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, continuem explicant una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la cacera de bruixes a Catalunya. Analitzem els continguts del Malleus Maleficarum, definim la figura del caçador de bruixes i ens endinsem en acusacions i judicis per bruixeria. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la bruixeria a l’edat moderna. Explorem l’origen de la paraula “bruixa”, parlem sobre l’origen de la persecució gairebé sistemàtica de la bruixeria i analitzem tot l’imaginari que es va construir al voltant d’aquest fenomen, des dels akelarres fins a les característiques que havia de tenir una bruixa. Amb Tanit Castells.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre un dels monarques més fascinants del Regne del Congo: Garcia II. Després d'anys d'inestabilitat i de reietons efímers, Garcia II aconsegueix portar certa estabilitat al seu regne. Trifulques de palau, enfrontaments entre caputxins i jesuïtes, entre portuguesos i neerlandesos… Un autèntic protagonidta d'un "Joc de Trons" congolès. Amb Guillem Martos.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Regne del Congo entre els segles XV i XVII. Un estat que no es pot escapar de les guerres occidentals que desborden l'Atlàntic i que tindrà el seu modest seient en el joc internacional. Amb Guillem Martos.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la conspiració de la pólvora: un complot per fer explotar el Parlament Anglès el dia 5 de novembre de l’any 1605. Explicarem la preparació del complot, com es va descobrir i les conseqüències que va tenir.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la conspiració de la pólvora: un complot per fer explotar el Parlament Anglès el dia 5 de novembre de l’any 1605. Ens centrarem en els antecedents i, si tenim temps, presentarem els personatges implicats a la conspiració.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, continuem explicant una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Ragnarök: l’ocàs dels déus i del món escandinau. Farem un paral·lelisme amb altres religions, n’analitzarem la simbologia i, sobretot, en farem una narració mencionant els personatges i fets més importants.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Loki i les seves aventures. Un dels déus nòrdics més controvertit i, alhora, incomprès. Explorarem els seus orígens, els seus atributs, la seva personalitat i, sobretot, narrarem unes quantes de les seves peripècies.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la mitologia nòrdica. En desgranem les fonts històriques, ens plantegem la uniformitat de la seva cosmologia i les seves interpretacions i, si tenim temps, ens endinsarem en els seus mons, personatges i llegendes principals.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Pas del Nord-oest: un estret que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic pel nord del continent Americà. Ens endinsarem en aquesta ruta marítima farcida de dificultats geogràfiques i climàtiques que ha generat moltíssimes històries, llegendes i. inclús, disputes jurisdiccionals més a l’actualitat.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, començarem a explicar una història ben curiosa, la de Charles Masson i els seus descobriments arqueològics a Afganistan, a principis del segle XIX.

Aquesta setmana, a les portes de Troia, continuem el nostre repàs als jocs més significatius de les diferents cultures històriques.